PLATERO I JO

CAPÍTOL 1 Platero és petit , pelut , suau; tan tovet per fora , que

sembla que està fet de cotó fluix , que no té ossos.

Tan sols els miralls d’atzabeja dels seus ulls són durs com dos escarabats de cristall negre.

El deixo sol i se’n va al prat, i acaricia tèbiament amb el seu morret, fregant les floretes roses, blaves, grogues...

El crido dolçament :”PLATERO!” , i ve cap a mi amb un trot alegre que semblava que se’n rigui , en un no sé quin cascavelleig ideal.

Menja tot el que li dóno .Li agraden les taronges , les mandarines , el raïm de moscatell , les figues morades , amb la seva cristal·lina goteta de mel.

És tendre i afectuós igual que un nen o una nena …; però fort i sec per dins , com de

pedra…

Quan passejo els diumenges passejo sobre ell , pels carrerons del cap del poble , els homes pagesos , vestits de mudar i tranquils ,es queden mirant-nos:

-És d’acer ….És d’acer .Acer i plata de lluna al mateix temps.

FI

Paula Fusté Sala 12/05/2014