EL FENOMEN

URBÀ A

ESPANYA I A

CATALUNYA

Ariadna Andorrà Moros, Laura Grande Jiménez, Lorena López Milán

Geografia, tema 12 (segon de batxillerat)

Professor: Rafael Palomero Caro

Institut Infanta Isabel d’Aragó. Barcelona (novembre del 2013)

CALÇADA

A l’imperi romà, via de comunicació que tenia com a

finalitat principal el control militar del territori per l’exèrcit,

i que, igualment, afavoria la mobilitat de mercaderies i

persones.

RAVAL

1. A les ciutats antigues, barri sorgit fora de les

muralles de la població, on hi solien viure les

classes socials de nivell econòmic i social baix.

2. Barri perifèric, suburbi.

EIXAMPLE

Ampliació planificada del casc urbà d’una ciutat, realitzada

habitualment amb un pla ortogonal. Es dóna aquesta

denominació especialment als nous barris residencials

burgesos sorgits a les ciutats com a conseqüència de la

revolució industrial.

METRÒPOLI

Ciutat que constitueix el centre d’una xarxa urbana.

CONURBACIÓ

Continu urbà resultant del creixement simultani,

recíprocament influït, de dues o més ciutats

pròximes i que arriba fins a fer desaparèixer l'espai

rural intersticial.

ÀREA METROPOLITANA

Regió urbana que engloba una ciutat central, que dóna

nom a l'àrea, i una sèrie de ciutats satèl·lits que poden

funcionar com a ciutats dormitori, industrials, comercials i

serveis, tot això organitzat d'una manera centralitzada.

MEGALÒPOLI

Conjunt urbà de dimensió internacional o continental,

constituït per la successió ininterrompuda de grans

conurbacions i àrees metropolitanes.

TEIXIT URBÀ

Conjunt d’espais construïts i no construïts que formen la

superfície urbana.

AGLOMERACIÓ URBANA

1. Unitat constituïda per una ciutat i la seva àrea

suburbana.

2. Regió urbanitzada que s’estén sense solució de

continuïtat al llarg de diverses circumscripcions

administratives.

REGIÓ METROPOLITANA

Territori més gran que l’àrea metropolitana, que engloba

una sèrie de ciutats vinculades per la proximitat, les

relacions econòmiques, les xarxes de transports i una

problemàtica comuna. Pot incloure també alguna àrea

metropolitana.

CIUTAT GLOBAL

1. Ciutats que compleixen amb una sèrie de

característiques nascudes a causa de l'efecte de la

globalització i al constant creixement de la urbanització.

2. Ciutat on es concentren activitats especialitzades del

sector terciari que assoleixen una irradiació planetària.

LOBBY DE CIUTATS

Grup de nuclis urbans que tenen uns interessos

comuns i que s’organitzen per defensar-los.

CIUTAT SOSTENIBLE

Ciutat pensada en termes de gestió territorial i

econòmica que responen als supòsits bàsics de la

sostenibilitat.

CIUTAT INTEL·LIGENT O SMART CITY

Ciutat dotada de mecanismes intel·ligents, basats en

tecnologies de la informació i les comunicacions, i

enfocats a millorar tant la gestió dels diferents serveis

de la ciutat com la qualitat de vida dels seus habitants.

SISTEMA URBÀ

Conjunt d’elements dinàmics d’una ciutat que

s’interrelacionen (habitants, edificacions,

infraestructures, funcions…).

JERARQUIA URBANA

Organització de ciutats segons les seves àrees

d’influència i les seves dimensions demogràfiques, les

seves funcions i serveis, dins del sistema de ciutat d’un

territori.

XARXA URBANA / SISTEMA DE CIUTATS

Conjunt reticular format per centres urbans de jerarquies

diferents i les àrees d’influència respectives.

HINTERLAND / ÀREA D’INFLUÈNCIA / REREPAÍS

1. Territori que depèn d’una ciutat, sobretot des del punt

de vista econòmic.

2. Territori de l’interior d’un país, situat a continuació d’una

ciutat, port o regió litoral, amb els quals està lligat per

vincles de dependència, especialment econòmica.

EIX URBÀ

Nodes o línies que formen una xarxa urbana i marquen

les relacions que s’estableixen entre els nuclis urbans

que la constitueixen.

SEGREGACIÓ URBANA

Separació, exclusió i allunyament d’un grup social

respecte de la resta de la població, a partir de

plantejaments econòmics, socials, radials, religiosos,

etc. A la ciutat es manifesta amb la separació de barris i

la formació de guetos.

GHETTO

Àrea segregada d’una ciutat on es concentren

persones d’un determinat origen ètnic, cultural o

religiós, de forma voluntària o involuntària i amb

diferents graus de separació o reclusió.

GUETITZACIÓ

Procés per qual un grup de persones que viu en un

barri determinat arriba a una situació de marginalitat.

BARRAQUISME

Proliferació d’habitatges d’autoconstrucció, realitzats de

forma espontània i precària (amb materials reciclats o de

baixa qualitat), a la perifèria de nombroses grans ciutats,

especialment al Tercer Món.

FAVELA

Habitatge suburbial construït amb materials

aprofitats i en terreny rústics, vora les ciutats, per

albergar la població de classes inferiors.

COMUNITAT TANCADA

Zona residencial exclusiva, construïda amb capital privat,

que es troba separada de la resta de la ciutat per murs i

tanques, amb guardes de seguretat que controlen l’accés

de persones no residents.

MOBBING IMMOBILIARI

Pressió que s’exerceix sobre la persona o les persones

que ocupen legalment un habitatge, per tal de fer que

l’abandonin; això succeeix sobretot en barris en procés

d’ennobliment o gentrificació.

REHABILITACIÓ URBANA

Arranjament d’un barri ja existent per tal de millorar les

condicions de vida dels seus habitants, mantenint les

característiques i funcions inicials.

ENNOBLIMENT O GENTRIFICACIÓ

Procés pel qual persones amb un alt nivell de recursos

econòmics, així com activitats comercials i artístiques de

gran valor afegit s’instal·len a barris fins aleshores

degradats.

EMPREMTA ECOLÒGICA URBANA

Extensió de terra necessària per obtenir els productes

d’abastament a una ciutat, per mantenir l’estil de vida dels

seus habitants i per assimilar els seus residus.

CIUTAT COMPACTA

Per contraposició a la ciutat dispersa, nucli urbà

constituït per un teixit urbà continu, clarament separat

de les àrees rurals o naturals del territori veí, que no

es veuen afectades pel procés d’urbanització.

CASC URBÀ

Espai d’un municipi ocupat per edificis de forma

contínua.

ILLA DE CALOR

Zona urbana, que coincideix generalment amb el centre de

la ciutat, on la combustió dels automòbils, indústries i

calefaccions genera un efecte hivernacle local i fa que

augmenti la temperatura respecte de les zones circumdants.

VEGUERIA

1. Circumscripció territorial sorgida a l’època medieval per

a l’administració de Catalunya; va desaparèixer el 1716.

2. Circumscripció territorial, que comprendria diverses

comarques, prevista a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

del 2006 amb l’objectiu de substituir les actuals províncies.

CIUTAT EPISCOPAL

Ciutat on té la seu un bisbe i, per tant, centre de la

diòcesi (divisió territorial eclesiàstica).

VILA FRANCA

Vila creada per un rei, amb concessió de determinats

privilegis, per afavorir el poblament d’un territori.

MUNICIPI RURAL

És aquell que té, a Espanya, menys de 2.000

habitants. Entre 2.000 i 10.000 habitants és

considera una nucli semi urbà.

PRIMERA CORONA

Contínuum urbà que inclou la metròpoli i les ciutats

més pròximes que l’envolten dins d’un àrea

metropolitana.

Cinturó de ciutats adjacents a la primera corona,

encara dins de l’àrea d’influència de la metròpoli.

SEGONA CORONA

RODALIA / BANLIEUE

Territori constituït pels municipis i ciutats menors que

constitueixen la zona d’influència d’una ciutat important.

ÀREA SUBURBANA

Zona dels afores de la ciutat, de baixa densitat,

constituïda per barris residencials de nivell

econòmic mitjà-alt tipus "ciutat-jardí".

SUBURBI

1. Zona perifèrica d’una ciutat.

2. Al llenguatge comú, zona residencial perifèrica de

grups socials de classe baixa, o bé, zona perifèrica molt

degradada.