Tensions i conflictes

  • View
    129

  • Download
    4

Embed Size (px)

Text of Tensions i conflictes

  • 1. Tensions i conflictes Tema 6

2. 1 Lorigen de la primera guerra mundial La pau armada 1890 - 1914 Alemanya desprs de la unificaci s una gran potncia industrial sense colnies. Bismarck estableix un sistema daliances per dos objectius: Allar Frana que vol recuperar lalsaci i la Lorena Equilibri als Balcans entre austracs i russos 3. Dos blocs daliances: Triple aliana Alemanya ustria-hongria Itlia Triple entesa Gran Bretanya Frana Rssia La por entre les aliances va portar a una cursa darmaments i dodi entre pasos 4. Els enfrontaments armats entre les potncies La lluita per les colnies porta greus problemes com la crisi del Marroc on Alemanya demana el Marroc a Frana i sest a punt duna guerra mundial. La conferencia dAlgeciras el 1912 es dna colnies angleses a Alemanya i Frana i UK soluciones el problema a frica i lestat espanyol es veu recompensat amb el nord del Marroc. Als Balcans els interessos dels Russos i els Austrohongaresos topen per trobar un lloc cap el Mediterrani 5. La crisi de lestiu de 1914 El 28n de juny de 1914 s assassinat larxiduc Francesc Ferran hereu dustria Hongria a Sarajevo per un servi. ustria declara la guerra a Srvia i Alemanya fen servir la Triple aliana, ataca a Rssia; La primera guerra mundial ha comenat. Itlia abandona la triple Aliana, per Turquia i Bulgria donen suport als imperis centrals. Itlia, Grcia i Romania donen suport a la Triple Entesa. 6. 2 El desenvolupament de la primera guerra mundial 1914 1918 Els pasos belligerants i les fases del conflicte Les colnies han dajudar a les metrpolis i per aix es parla de guerra mundial. Lestat espanyol i Iberoamrica es van mantenir neutrals La guerra la podem estudiar en 4 fases 7. Fases: La guerra de moviments 1914 La guerra de posicions 1914-1917 La crisi de 1917 Lofensiva del 1918 i el final de la guerra 8. La guerra de moviments 1914 Alemanya tenia un pla establert (Shlieffen) que era atac Frana i desprs aprofitat la superioritat industrial i atacar Rssia. El pla fracassa al ser aturats al riu Marne pels francesos Rssia perd molt territori, per pot aturar els alemanys desprs de la batalla de Tannenberg. 9. La guerra de posicions 1914-1917 Al setembre de 1914 els fronts sestabilitzen i comena la guerra de trinxeres. El 1916 sintenta trencar el front a lest a les batalles de Verdun i Somme, sense xit. Sintenta atacar en zones secundries davant lestabilitat del front. Els britnics intenten separar Turquia al Bsfor per fracassen a Gallipoli. Els britnics ocupen les colnies alemanyes a frica, tret de Tanganika. Els britnics ocupen lorient mitj que pertany a Turquia: Palestina, Sria, Arbia amb el fams Lorens dArbia i Iraq. (La reina del desierto de Janet Wallach) Els vaixells anglesos fan el boqueix del mar del nord i els alemanys contraataquen amb submarins amb moltes bauxes de vaixells anglesos. 10. La crisi de 1917 Amb la revoluci russa els sovitics es retiren de la guerra pel Tractat de Brets Litovsk de 1918. Per lenfonsament del Lusitania els Estats Units entren en la primera guerra mundial. 11. Lofensiva del 1918 i el final de la guerra Lajuda americana s decisiva, primer es retira Turquia, desprs ustria i el Kiser Guillem II abdica. Lonze de novembre de 1918 se signa larmistici de Rethondes que posa fi a la guerra. 12. 3 Un conflicte diferent Conseqncies humanes 10 milions de morts i ms de 10 milions dinvlids. Leconomia europea destrossada i reemplaada en els mercats mundials per Japonesos i americans. Europa es va endeutar amb estats Units. 13. La mobilitzaci de la rereguarda Es va imposar una economia de guerra transformen la industria per servir els interessos de la guerra. La falta de m dobra atrau a les dones a les fbriques. La propaganda va ser molt important per mantenir la moral i xafar lenemic. 14. Apareixen noves armes: Morters Llana flames Gasos txics Metralladores Submar Blindats Artilleria pesada Aviaci 15. 4 Les conseqncies del conflicte i organitzaci de la pau La pau de Pars i el tractat de Versalles 1919 1920 La pau de Pars van ser els diferents tractats amb les potncies venudes: Versalles > Alemanya Saint Germain > ustria Trianon > Hongria Sevres > Turquia Neully > Bulgria 16. La pau de Pars es basa en els 12 punts de la doctrina Wilson. Tres objectius: Impedir el ressorgiment dAlemanya Equilibri de poders entre Frana Anglaterra Mantenir allada la Rssia comunistai 17. Els canvis territorials Alemanya Perd totes les colnies. Ha de donar Alscia i Lorena a Frana Ha de cedir el ducat d Schleswig a Dinamarca Ha de cedir la Posnnia i corredor de Danzig a Polnia i queda dividida en dos parts. La regi del Sarre, molt industrial, sota control francs Limitaci de lexrcit Desmilitaritzaci de la riba esquerra del Rin. 18. ustria Hongria es divideix en quatre pasos nous. ustria Hongria Iugoslvia Txecoslovquia 19. Limperi Otom Cedeix territoris a Grcia i el Dodecans a Itlia Cedeix a Frana i Anglaterra les colnies de: Mesopotmia Palestina Sria Armnia 20. Es crea lestat de Polnia amb cessions territorials de Rssia i Alemanya. Itlia incorpora Trento i Istria. I el Dodecans De Rssia sindependitzen 4 pasos: Finlndia Estnia Letnia Litunia En aquest temps i per causes diferents, Irlanda se separa de Gran Bretanya 21. Altres conseqncies de la guerra El tractat de Versalles declara a Alemanya culpable de la guerra i ha de pagar importants indemnitzacions de guerra. Alemanya viu una inflaci molt forta. Wilson funda la SdN al 1920 per resoldre els futurs conflictes de forma pacfica. SdN > Societat de Nacions 22. 5 Els felios anys 20? Un creixement econmic desigual Desprs de la primera guerra mundial els EEUU desplacen Europa com a centre financer i industrial. Es viu un perode de gran prosperitat que es coneix com els felios vint i el ball del Xarleston s lexponent ms tpic. Als EEUU coincideix amb la llei seca i la proliferaci de Mfia > Alcapone Gran alliberaci de la dona amb pentinat tipus Garon i minifaldilla. 23. A Europa la situaci s diferent: Sa perdut el mercat colonial Cal transformar lindustria de guerra Shan de pagar els deutes de guerra amb EEUU Inflaci Aparici de dictadures: Estat espanyol > Primo de Rivera Hongria > Horthy Polnia > Pilsudsky Itlia > Mussolini Alemanya > Hitler 24. La poltica internacional: de la transici a lesperana Alemanya viu una crisi molt forta amb la regi del Sarre ocupat i paga fortes indemnitzacions de guerra, sembla que Frana i Alemanya estan a punt duna altra guerra. Frana ocupa la regi del Ruhr i nextreu les seves riqueses per cobrar-se les indemnitzacions. EEUU ajuden alemanya amb el pla Dawers amb prstecs per poder pagar les indemnitzacions i ajuts a pasos europeus per pagar el deute contret en la guerra. El Tractat de Locarno de 1925 saccepta a Alemanya i leconomia comena a funcionar. A Europa tamb arriben els felios 20. 25. 6 La crisi dels anys trenta Lorigen de la crisi del 29 Causes: Superproducci > Es fan ms productes dels que necessita el mercat. Especulaci > Es viu dels guanys de la borsa La producci comena a caure i les empreses no tenen tants guanys, de sobte els valors de borsa cauen en picat, El dijous negre del 29. 26. Les conseqncies de la crisi i els intents de soluci La crisi va portar un important atur que fa baixar el consum i shan de tornar els prstecs que comporta que molts tanquin. Els EEUU redueixen les importacions i reclamen el deute de guerra exportant la crisi a Europa. Roosevelt amb el New Deal aposta per intervenir en economia seguin les idees de J M Keynes i aix es rellana leconomia. La conferncia de Londres demana als pasos de la SdN que afavoreixin lintercanvi comercial, per fracassa. 27. El triomf de lextremisme poltic La crisi fa perdre pes a la democrcia. El comunisme sinfiltra en la classe obrera i el camperolat i la burgesia agafa por. Lextrema dreta veu en el feixisme una soluci per controlar a obrers i camperolat. Portugal > Salazar ustria > Dollfus Grcia > Metaxas Estat espanyol > Franco Itlia > Mussolini Alemanya > Hitler 28. 7 Una poca de canvi social intens La modernitzaci de la societat Al segle XX es consolida la societat de masses: Participaci de la gent en la poltica, grcies els mas mdia. Aparici de grans partits poltics. Societat de consum Nou concepte del lleure 29. Lemancipaci de la dona La dona obt el sufragi a partir del treball a la fbrica en la primera guerra mundial. El moviment feminista neix amb fora. Concepci Arenal Clara Campoamor Victria Kent A lestat espanyol les dones obtenen el sufragi a la segona repblica el 37, encara que Franco al 39 ja lha prohibit. Han desperar a la transici de 1977. 30. El desenvolupament dels mitjans de comunicaci i doci Premsa, rdio i cinema sn els principals medis de comunicaci i tamb utilitzats pel poder per influir en la societat. 31. 8 Una poca de canvis socials importants Els avenos de la cincia Marx Planck > teoria quntica Werner Heisenberg > Principi dincertesa Albert Einstein > Teoria de la relativitat Sigmund Freud > Psicoanlisi 32. La culminaci de les avantguardes Expressionisme Vol donar un fort impacte a lespectador Expressi del sentiment i visi particular de la vida Presenta dos grans moviments El pont (Di Brcke) Nolde, Emil > "Gente excitada" El Genet blau Kandinsky, Vasily > "Composicin IV" Klee, Pal > "La casa roja" 33. Surrealisme Mostra dinconscient Deixa fluir el pensament > Escriptura espontnia Salvador Dal > Ren Magritte > Joan Mir > 34. Abstracci Abandona la representaci figurativa. La composici s el ms important. Pal Klee > Piet Mondrian > Neoplasticisme Composicions geomtriques de colors vius Piet Mondrian > Composici amb vermell 35. En arquitectura apareix lestil internacional que busca una arquitectura universal generalment de formes cbiques. Mies van der Rohe > Pavell dale