El món s’ha fet ressó de la mort de Vicenç Ferrer, un home que va dedicar bona part de la seva vida, del seu treball i dels seus esforços a alleugerir el sofriment dels més pobres.

En els seus primers anys a l’India es va veure sotmès a la persecució dels sectors dirigents. Malgrat tot, la seva fe per arribar als més desfavorits, va fer emmudir els més poderosos i escèptics, que finalment, van haver d’acceptar que Vicenç Ferrer iniciés el seu projecte de cooperació a Anantapur, una de les regions més pobres i desèrtiques de l’India.

La seva filosofia està fonamentada en l’acció i en la participació activa de tota la comunitat. La seva lluita obstinada contra les adversitats, la seva tenacitat, la capacitat de relacionar-se i el seu model de desenvolupament, ha donat grans fruits i ha fet que Vicenç Ferrer fos conegut i admirat arreu del món.

Però, són moltes les persones escampades per tot el planeta, als qui també podríem donar el qualificatiu de bon home. Totes elles, tenen nom i cognom dins del seu entorn proper, però no són famoses, i és des del seu anonimat, que estan dedicant la vida al costat dels més desfavorits.

Tal com s’ha dit de Vicenç Ferrer, aquestes persones anònimes, són dones i homes imprescindibles, que, en aquests moments, volem recordar.

Radio Camoapa ha iniciat una nova etapa amb la publicació d’una pàgina web des d’on es poden seguir les transmissions en directe. La seva adreça és http://www.radiocamoapa.com

A les Festes de Tardor, Sant Just Solidari rifarà unes mantes artesanes que es confeccionaran fent servir la bufanda per la pau, que es va teixir en ocasió de la Festa de la Pau, el passat mes de maig.

Un home bo Editorial

Ba

ula

EL

BU

TL

LE

TI

INF

OR

MA

TIU

DE

SA

NT

JU

ST

SO

LID

AR

I

Núm. 62

Any XIV

Juliol de 2009

2a època

Sumari

C/ de la Creu, 73 - 08960 Sant Just Desvern

Telèfon: 93 473 65 84

Internet: www.justsolidari.cat

E-Mail: sjs@justsolidari.cat

Edita: Comissió de Publicacions

Amb el suport de:

4 Baula

Editorial

Tornem a Camoapa

Sant Jordi, una diada especial

SJS conclou dos projectes de salut

Breus

1

2

3

4

4

SJS conclou dos projectes de salut

Breus“Els diners que rebo em

cremen les mans”

Vicenç FerrerCooperant

Homenatge als cooperants

Visita a Camoapa

Reflexions al llarg d’una jornada solidària

Fi d’una etapa

Zoom

Sant Just Solidari ha tancat dos projectes en els quals ha estat treballant aquests darrers anys:

FAIAC: Un projecte que va dirigit a la població adolescent de Camoapa. La seva finalitat és garantir l’atenció mèdica necessària en els embarrassos d’adolescents, fer un seguiment a les mares joves i als nadons, i treballar la prevenció de malalties de transmissió sexual. També té l’objectiu de donar als joves, coneixements i pautes per a una vida més saludable. Aquest mes de maig, SJS, després de portar el projecte durant sis anys, n’ha fet el traspàs al MINSA, “Ministerio de Salud de Nicaragua”, que a partir d’ara, en serà responsable, tal com estava previst des d’un principi.

Hospital: El compromís de SJS amb el nou hospital San Francisco de Asís de Camoapa, ha estat el seu equipament. L’endemà del traspàs del FAIAC, SJS va fer lliur ament, en un acte oficial, dels diferents materials a l’hospital. En breu, es farà el trasllat del personal sanitari de l’antic centre de salut al nou hospital. Finalment, la població de Camoapa rebrà atenció mèdica amb millors condicions.

Sempre és motiu de satisfacció, per a una entitat com la nostra, constatar que els objectius que es plantegen, amb el temps, es van aconseguint.

U n impuls irresistible ens ha dut a Camoapa de nou. La retrobada amb

amics que, en certa forma, són com de la família, ens omple el cor de goig i constatem de nou la presència de Sant Just Solidari en unes quantes coses que funcionen gràcies a l’empenta i la col•laboració de Sant Just. Amb nosaltres venia la nostra filla Marta i allí hi vam trobar la Mercè Figueras, l’Oscar i la Gemma, tècnics que han controlat la compra del material per a l’hospital.

El dia 22 de maig del 2009 vam assistir al lliurament del FAIAC (programa de formació per a adolescents que ha funcionat durant 6 anys) al MINSA (Ministeri de Salut). Ha estat un traspàs convingut de feia temps i representat amb tota solemnitat. La Mercè Figueras portava la representació de l’Ajuntament i ocupava un lloc a la taula. També hi estaven presents la Dra. González, actual directora del Centre de Salut, la Dra. Reyes, darrera responsable del projecte, i d’altres persones que hi havien col•laborat significativament. Es va llegir en detall, tots els informes del projecte, cursos, nombre de joves participants, diners gastats i els diners aportats per SJS durant els 6 anys.

Després dels corresponents parlaments, els nois de diferents comunitats (la Calamidad, San Antonio, el Platanar...) van fer els seus agraïments al programa i van demanar a la directora del Centre de Salut que no els oblidés, que ells tenien ganes de continuar, perquè, ara, es sentien més formats i tenien ganes d’ajudar als altres nois i noies. La directora, Dra. González els assegurà que continuarien amb el projecte, però el més important era que tots ells continuessin amb les ganes de treballar.

El dia 23, l’acte oficial de lliurament al MINSA del material que ha d’equipar l’hospital, va ser presentat amb gran pompa, amb una plataforma davant de l’hospital, flors i banderes, tres carpes per al públic. Després de parlaments i

agraïments amb els corresponents diplomes, es va entrar a l’hospital per visitar-lo i veure el material, que, veritablement, feia goig. La dentista estava radiant amb la cadira tan ben equipada.

Sabem que els tècnics de SJS, l’Óscar i la Gemma van fer un gran treball per aconseguir que el material fos el que corresponia, el que s’havia encarregat, i que arribés a temps per fer-ne el lliurament. En aquests dos actes oficials no hi van faltar “Els Segadors” després del seu himne nacional.

Altres projectes, com ara el CDI, l’escola d’Adults, els programes formatius de la Radio, les beques per secundària i la Casa de la Mujer, ja funcionen pel seu propi impuls.

El dia que vam visitar les dones de Massiguito (comunitat a 30 Km. de Camoapa), la majoria de les vint dones que formen part del projecte de gallines, porcs i vaques, eren presents a la convocatòria. Vam comprovar que el projecte marxava bé ja que en diferents remeses s’havien retornat més de 100 gallines al CDI, amb la qual cosa es pot millorar substancialment la qualitat de nutrició dels nens, i ja val la pena.

Quan vam arribar a “La Calamidad” les dones del projecte panaderia “La Unión” tenien el forn

TORNEM A CAMOAPA

2 Baula 3 Baula Núm. 62

encès. Sembla que fan un treball en col•laboració, són quatre grups de quatre dones, i enfornen un dia cada grup. Si això es consolida, seria un gran avenç, doncs sempre hem vist difícil l’aspecte col•lectiu d’aquest grup. Aquest dia, enfornaven, també, per al CDI, uns panets petits i rossos.

Vam tenir diverses trobades amb les dones de la Casa de la Mujer i vam constatar que per alguns projectes han trobat com treballar coordinades amb l’escola d’adults per no duplicar esforços ni recursos. Aquests dies iniciaven un curs de pastisseria, i vam poder tastar dos pastissos fets per dos grups, la cuinera i la responsable: chapeau! Alegria, psicologia, pedagogia. Precioses!

Com sempre, ja us podeu imaginar, els que heu estat a Camoapa, l’alegria dels amics, les ganes d’obsequiar-nos, el preguntar per tots els que heu quedat a Sant Just, persona per persona, el desig de tornar-vos a veure. Imagineu, també, com són capaços d’organitzar-nos un sopar sorpresa, contents i agraïts, fins al punt que el cor ens fa mal.

La nostra filla Marta va viure aquests dies com una experiència intensa d’afectes i sensacions, admirada pels projectes que, des de Sant Just, es porten a terme.

Lourdes Burzon i Josep Sànchez

Són les 9h. del matí i el primer que faig és obrir la finestra i mirar al cel. Bé, no plou, em dic. Rebusco els darrers papers que Soledat Sans, organitzadora incansable de l’acta d’avui, em va enviar per poder col•laborar en el projecte: QUI PASSA FAM, NO ESTÀ PER LLETRES al mercat municipal del poble.

Em desperta neguit saber com anirà i, alhora, entusiasme perquè SJS pugui contribuir en aquesta festa que, any darrera any, participa amb generositat i entrega per part de molts socis i voluntaris.

Ja som al mercat i ens posem els davantals fabricats per l’Escola Taller de Sant Feliu i anem per feina. Hi han mans que col•loquen caixes, unes altres que enganxen gomets, que saluden, que donen els objectes, que distribueixen els murals, les pintures, que fan fotos… Han estat tantes mans que han contribuït a posar en marxa l’exposició i la venda d’aquests productes, realitzats pels nens i nenes de Sant Just, i per dones i homes que, també, amb les seves mans

han fet aliments meravellosos. HA ESTAT TOT UN ÈXIT.

Només calia parar l’orella i mirar les cares per escoltar comentaris com: ”No pot ser, això ho han fet els nens? Però, si semblen reals, jo no podria fer-ho”, deia un home portant el seu fill al coll. O bé un altre que deia: “ Mira mare, aquest l’he fet jo”, o bé: “ totes aquestes safates de menjar, les hem fet a l’escola, la nostra mestra en sap molt” I així tot el matí. Les cares parlaven, els ulls s’obrien amb il•lusió.

Ha estat al final del matí, quan Soledat ha trencat la guardiola solidària i hem comprovat que les lletres per al poble de Camoapa ja són més a prop dels nens i nenes que volen estudiar, i tot gràcies a la contribució que el poble de Sant Just ha donat al projecte del CDI (Centre de Desenvolupament Infantil) de Camoapa.

Gràcies a tothom per fer possible aquest projecte.

Maria José De Molina

SANT JORDI, una diada especial