LESCOLALESCOLAEM PROTEGEIXEM PROTEGEIX

Setmana dAcci Mundialper lEducaci

PROPOSTA PROPOSTA DIDCTICA PER DIDCTICA PER A SECUNDRIA, A SECUNDRIA, BATXILLERAT, BATXILLERAT, PERSONES PERSONES ADULTES I ADULTES I EDUCACI NO EDUCACI NO FORMALFORMAL

NDEXNDEX

Introducci 1Objectius generals de la proposta didctica Objectius didcticsConsideracions generalsPer aprofundirAvaluaci de la proposta didctica

Primer cicle d'educacisecundria (12 a 14 anys)

7Activitat 1. Educaci: cam de possibilitatsActivitat 2. Una educaci que protegeix en situacionsActivitat 3. Mobilitzem i sensibilitzem la comunitateducativa sobre el dret a l'educaci

Segon cicle d'educaci secundria (14 a 16 anys)

12Activitat 1. Contadors/es d'histriesActivitat 2. ActivistesActivitat 3. Mobilitzem i sensibilitzem la comunitateducativa sobre el dret a l'educaci

Batxillerat (16 a 18 anys)

Activitat 1. L'etiqueta que marca la difernciaActivitat 2. Construint escoles protectoresActivitat 3. Mobilitzem i sensibilitzem la comunitateducativa sobre el dret a l'educaci

Educaci depersones adultes(18 a 99 anys)

Activitat 1. L'educaci canvia el mnActivitat 2. El somni de l'educaciActivitat 3. Mobilitzem i sensibilitzem la comunitateducativa sobre el dret a l'educaci

Educaci no formal(13 a 99 anys)

Activitat de mobilitzaci per a tots els nivells Qestionari d'avaluaci

17

22

26

3137

Activitat 1. La ruleta de les oportunitatsActivitat 2. Em poso a la teva pellActivitat 3. Mobilitzem i sensibilitzem la comunitateducativa sobre el dret a l'educaci

1Al Frum Mundial sobre Educaci (Corea, maig 2015) es va acordar el nou Marc d'AcciEducaci 2030 per a la seva aprovaci a la 38a Reuni de la Conferncia General de la UNESCOel novembre de 2015. El comproms internacional per a l'Educaci es basa en aconseguir unaeducaci de qualitat, inclusiva i equitativa, i un aprenentatge al llarg de tota la vida per a totesles persones, i es concreta en aspectes com:

Una concepci humanista de l'educaci i del desenvolupament, basada en els drets humans, ladignitat i la justcia social, la inclusi, la protecci, la diversitat cultural, lingstica i tnica, i laresponsabilitat i la rendici de comptes compartides.

El reconeixement de leducaci com a b pblic, un dret hum fonamental i la clau per al'eradicaci de la pobresa. Leducaci s essencial per a la pau, la tolerncia, la realitzaci humana iel desenvolupament sostenible.

El comproms de vetllar per una educaci primria i secundria de qualitat, equitativa, gratutai finanada amb fons pblics durant 12 anys (almenys 9 obligatoris) per aconseguir resultatsd'aprenentatge rellevants i que almenys s'imparteixi un any d'educaci infantil de qualitat, gratuta iobligatria.

El comproms de fer front a totes les formes d'exclusi i la marginaci, a les disparitats i lesdesigualtats en l'accs, fomentar la participaci i millorar els resultats d'aprenentatge, especialmentper a les persones amb discapacitat.

El comproms deliminar la discriminaci i la violncia per motius de gnere a les escoles, aixcom de garantir que dones i nenes assoleixin nivells d'excellncia en alfabetitzaci funcional iaritmtica, i competncies per a la vida.

Sa

lva C

ampil

lo/Ay

uda e

n Acc

in

El 2015, desprs de comprovar i avaluar els avenos i reptes pendents delEducaci per a Tots i Totes, fixats als Objectius de Dakar l'any 2000, shacelebrat el Frum Mundial sobre l'Educaci a Incheon, Corea, on lacomunitat internacional ha signat els nous compromisos per assolirl'Educaci de qualitat per a totes i tots l'any 2030.

2Davant d'aquest escenari de reptes pendents i disseny de novesagendes es fa necessari que tots/es fem alguna cosa al respecte.

Per a aix, la Campanya Mundial per l'Educaci (CME)1 et proposaparticipar cada any en la Setmana d'Acci Mundial per l'Educaci(SAME), en la qual membres de ms de 100 pasos treballemconjuntament per cridar l'atenci de la comunitat educativa, delsmitjans de comunicaci, de la societat en general i dels/de lesrepresentants poltics/ques sobre la necessitat de fer real i efectiuel dret a una educaci bsica de qualitat.

En els ltims anys l'educaci ha estat present a les agendesinternacionals, per sn encara molts els reptes, per aix aquestany volem cridar l'atenci sobre el paper de protecci que l'escolai l'educaci exerceixen per als nens i les nenes, en contextos deconflicte o desastres naturals.Aix mateix treballar l'educaci ens protegeix enfront de lapobresa, ja que s una eina que enforteix les capacitats, que fa ala persona menys vulnerable, ms lliure i li dna opcions departicipaci en la seva societat.

Per a aix, necessitem construir una ciutadania compromesa iactiva, capa de mobilitzar i incidir socialment i pressionar elsgoverns per reivindicar el dret a l'educaci.

Per assolir aquest objectiu et proposem les segentsactivitats didctiques.

1 La CME est formada per una coalici internacional d'ONG, sindicats del mn educatiu, centres educatius i movimentssocials de tot tipus, compromesos amb el dret a l'educaci. Aquesta coalici neix el 1999 amb la finalitat d'exigir als governs elcompliment del dret a leducaci de totes les persones, reflectit en prcticament totes les declaracions, tots els frums i totes lescimeres internacionals.

El comproms de vetllar per l'empoderament de professors/es i educadors/es, perqu estiguinben formats/des, remunerats/des, motivats/des i disposin de recursos suficients.

El comproms de desenvolupar sistemes d'educaci que ofereixin millor resposta i adaptaci ala poblaci afectada per conflictes, crisi, violncia contra institucions educatives, desastres naturalso pandmies, que pertorben l'educaci i el desenvolupament del mn.

El comproms daprofitar les TIC (Tecnologies de la informaci i la Comunicaci) per reforar elssistemes educatius.

El comproms dincrementar de manera significativa el suport a l'educaci en situacions de crisihumanitries i prolongades.

El comproms daugmentar la despesa pblica en educaci, assignant de forma eficient almenysentre un 4% i un 6% del PIB o entre un 15% i un 20% del total de la despesa pblica.

Dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)proposats per la Conferncia de Nacions Unides el setembrede 2015, els objectius d'Incheon donen contingut a l objetiu 4:

Garantir una educaci inclusiva, equitativa i de Garantir una educaci inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats daprenentatge al qualitat i promoure oportunitats daprenentatge al llarg de tota la vida per a tots i totes llarg de tota la vida per a tots i totes

Se

rgi C

mara

/Entre

cultu

ras

Educ

o

3Capacitats/CompetnciesbsiquesLingsticaEnfortir l'habilitat perexpressar i interpretarpensaments, sentiments,opinions, vivncies i fets, deforma oral i escrita. Implica capacitat emptica iesperit crtic.

Social i ciutadanaEmpatia, analitzar iacceptar les diferncies icomprendre el per qu delspunts de vista dels/de lesaltres, tenint en compte larealitat i les circumstncies enqu es troba l'altra persona.Comprendre el que significacoresponsabilitat, participacii ciutadania, i posar enprctica aquestsconeixements i aquestes

actituds en activitatsdesenvolupades als seusentorns.

Autonomia i iniciativapersonalPotenciar la capacitat dimaginar, emprendre idesenvolupar projectesindividuals i collectius ambresponsabilitat i sentit crtic.

Coneixement i interacciamb el mnMostrar actituds de respecte iresponsabilitat cap a altrespersones i cap a un/amateix/a.Identificar situacions dediscriminaci, manca derespecte i desigualtat que esdonen al propi entorn i a nivellglobal, comprenent i prenentuna posici davant daquestessituacions i comprometent-seen la seva millora.

a les persones i els/les docents implicats/des en lelaboraci dels a les persones i els/les docents implicats/des en lelaboraci dels continguts daquesta unitat didctica. Tamb a totes les persones que continguts daquesta unitat didctica. Tamb a totes les persones que accepten aquests suggeriments i els treballen amb lalumnat. accepten aquests suggeriments i els treballen amb lalumnat. Daquesta manera confirmen el seu comproms amb la construcci Daquesta manera confirmen el seu comproms amb la construcci dun mn millor, conscients del poder transformador de leducaci.dun mn millor, conscients del poder transformador de leducaci.

LA CMELA CMEAGRAEIX LA AGRAEIX LA SEVA FEINASEVA FEINA

Conixer la realitat en qu viuen milions de nens i nenes que no poden exercir el seu dret aleducaci per la manca de la necessria inversi i de voluntat poltica pblica en aquest mbit, o per lessituacions de violncia, conflicte o desastres naturals.

Conixer els reptes que ens queden per aconseguir una educaci de qualitat per a tots i totes abans del2030, segons el Frum Mundial d'Educaci de Corea 2015.

Entendre el paper que l'educaci exerceix com a protecci per a nens i nenes.

QUATREQUATRE

Assumir com a ciutadania activa la prpia responsabilitat davant les situacions injustes icomprendre que totes les persones podem fer alguna cosa per canviar-les o per transformar la realitat.

OBJECTIUS GENERALS DE LA PROPOSTA DIDCTICAOBJECTIUS GENERALS DE LA PROPOSTA DIDCTICA

OBJECTIUS DIDCTICSOBJECTIUS DIDCTICS

SecundriaSecundriabatxillerat,batxillerat,educaci educaci no formal i no formal i personespersonesadultesadultes

I

4ObjectiusDidctics* Comprendre la importnciadel dret a l'educaciper a totes les persones.

* Conixer la realitat mundialde l'educaci i els reptes aaconseguir, i proposaractuacions poltiques, civils ipersonals que permetin unaeducaci de qualitat per atots i totes.

* Desenvolupar actitudscontrries a la violncia, alsestereotips i als prejudicis,reconeixent el valor de totesles persones malgratles diferncies.

* Fomentar l'autoestimapersonal i l'empatia cap aaltres persones.

* Conixer la funci quecompleixen les persones ambcrrecs poltics respecte alcompliment del dret al'educaci i els mecanismesamb els que comptem elsciutadans i les ciutadanes perdonar a conixer, reclamar ifer seguiment del dret al'educaci.

* Conixer els pactesinternacionals pel dret al'educaci i les institucionspbliques implicades enaquests pactes, i laresponsabilitat de lesinstitucions per al seucompliment.

* Assumir la responsabilitatindividual en els canvissocials com a membres de laciutadania, exigint unaeducaci inclusiva i dequalitat per a tots i totes.

Valors i actituds* Rebuig d'actituds i deconductes violentes,estereotipades o condudespels prejudicis.

* Reconeixement i valoraci deldret a l'educaci com ainstrument necessari per teniruna vida digna i com a sistemade protecci idesenvolupament.

* Respecte a opinions iraonaments diferents delspropis.

* Sensibilitat cap a personesque pateixen situacions devulneraci de drets.

* Respecte per les lleis i elstractats internacionals entorndel dret a laeducaci.

* Desenvolupament d'actitudsde dileg, escolta i negociaciper arribar a acords.

* Reconeixement demecanismes per participar imobilitzar pel dret a leducaci.Participaci de formaactiva en les activitatsproposades.

Sa

lva C

ampil

lo/Ay

uda e

n Acc

in

Anna

Roig

/Entre

cultu

ras

Pa

ulo Te

ia SJ

5-- Les diferents activitats estan dirigides tant a l'mbit formal com a espais deducaci no formal (grups scout,ludoteques, associacions de lleure, etc.).

-- Els termes "professor/professora" i "docent" els utilitzem per referir-nos a educadors i educadores, facilitadors/es,monitors/es etc., tant a l'mbit formal com al no formal.

-- Proposem per a cada cicle/grup d'edat dues activitats, una sobre la temtica concreta que enguany proposemtreballar des de la CME i una altra sobre el dret a l'educaci.

-- Les activitats proposades estan pensades per a diferents grups d'edat, per es poden adaptar per a alumnatd'altres nivells.

-- El temps proposat per a cada activitat s orientatiu. Cada facilitador/a podr adaptar-la, en funci de lescaracterstiques del grup, de la disponibilitat de temps, etc.

-- Deixem en mans de cada persona educadora la programaci de les activitats durant l'ltim trimestre de 2015 (dataen qu rebr les propostes didctiques) i abril (data en qu se celebrar la SAME a tot elmn).

-- Des del PDF que trobars a la nostra web (www.cme-espagna.org) pots accedir directament a tots els enllaos queapareixen en aquest material.

2011Dret aleducaci dedones inenes

2010Finanamentde leducaci

2009Alfabetitzacide personesjoves i adultes

2013Revaloritzacide la professidocent

2014Educaciinclusiva.Dret aleducaci deles personesambdiscapacitat

2015Assolimentsi reptes deldret al'educacial mn

2012Dret a unaEducaciprimerencade qualitat

Al canal de Youtube de la CME(http://www.youtube.com/user/CMEspain) hi pots trobar vdeos dinters relacionats amb el tema.

Tamb tanimem a conixer els segents recursos sobre eldret a leducaci.

En aquesta proposta et plantegem activitats per treballar el tema de l'educaci com a protecci. Assolir aquestobjectiu depn de molts aspectes interconnectats de l'educaci. Si vols treballar-les amb el teu grup amb msprofunditat, t'indiquem alguns recursos on trobars activitats i materials.

A la pgina web de la campanya (www.cme-espana.org) pots trobar les anteriors propostes didctiques dela SAME:

CONSIDERACIONS GENERALSCONSIDERACIONS GENERALS

PER APROFUNDIRPER APROFUNDIR

6_ UNESCO: Informe de Seguiment de lEducaci per a tots totes (EPT) Enseanza y aprendizaje: lograr la calidadpara todos. 2013-2014.http://www.unesco.org/new/es/education/themes/leading-the-international-agenda/efareport/reports

_ Document de debat sobre leducaci post-2015. Campanya Mundial per lEducaci 2013.http://cme-espana.org/publicaciones

_ Estratgia deducaci de la UE per a 2020.http://ec.europa.eu/education/policy/strategic-framework/index_en.htm

_ Leducaci: un factor clau per al desenvolupament.http://wwww.desenvolupamentsostenible.org/index.php?option=com_content&view=article&id=237&Itemid=270&lang=es

_ Protecci Infantil. UNICEF. http://www.unicef.es/infancia/proteccion-infantil

_ Frum Mundial sobre lEducaci 2015. 19-22 de maig de 2015, Incheon, Repblica de Corea.http://es.unesco.org/world-education-forum-2015/

_ Realitat de leducaci i la infncia a Pakistan. http://www.humanium.org/es/pakistan/

_ Nenes i nens soldat. https://www.es.amnesty.org/temas/menores/ninos-y-ninas

_ Leducaci i els conflictes armats.http://www.unesco.org/new/fileadmin/MULTIMEDIA/HQ/ED/pdf/gmr2011-part2-ch3-es.pdf

_ Conflicte a Sria. http://www.scout.es/yosoyrefugiado/

_ Terratrmol Nepal. https://www.msf.es/noticia/2015/nepal-tres-meses-despues-del-terremoto

_ Suluku: La histria dun nen soldat a Sierra Leone.https://obrasocial.lacaixa.es/deployedfiles/obrasocial/Estaticos/pdf/Coop_Internacional/Sensibilizacion/Suluku_es.pdf

Bibliografia complementriaBibliografia complementria

_ Zones en conflicte-learning world. https://www.youtube.com/watch?v=ZnvXPii2C8w

_ Educaci sensible al conflicte (3 de 6): Estratgies per a lAccs i Ambient dAprenentatge.https://www.youtube.com/watch?v=XCBjdJXvt2A

_ Aqu i all, junts per l'educaci. https://www.youtube.com/watch?v=iYYLA_5Qdjk

_ Beasts of no nation. https://www.youtube.com/watch?v=orsaclo0vbu

Per a l'equip que ha elaborat aquesta proposta didctica s molt important conixer si laproposta ha estat d'utilitat per al treball amb les persones a les quals va dirigida. Per aquestmotiu us demanem que dediqueu un temps breu a avaluar els continguts i les metodologiesde la proposta i si han servit per assolir els objectius perseguits.Us proporcionem:

-- Un qestionari per a l'alumnat. Podeu trobar-lo a la pgina 37 d'aquesta proposta.Lliureu a cada alumne/a una cpia del qestionari i, quan lhagin completat, envieu-loa: Campanya Mundial per l'Educaci. Pablo Aranda 3. 28006 Madrid.

-- Un qestionari per a docents, que podeu completar on-line a www.cme-espana.org

AVALUACI DE LA PROPOSTA DIDCTICAAVALUACI DE LA PROPOSTA DIDCTICA

7Activitat 1Educaci: cam de possibilitats

Durada50 minuts.

MaterialsProjector, ordinador, Internet, folis, cola i tisores.

OBJECTIUS GENERALS DE LA OBJECTIUS GENERALS DE LA PROPOSTA DIDCTICA PROPOSTA DIDCTICA (12 a 14 anys)(12 a 14 anys)

DesenvolupamentDesenvolupamentSobrir la sessi en gran grup amb un dileg al voltant del cam que els/les nens/es recorren cada dia per arribar al seu centre educatiu.

A quina hora es lleven? Quin mitj de transport utilitzen? Van sols o encompanyia? Qui viu ms lluny o triga ms de tots els membres del grup? Quimenys? Quines ancdotes han viscut que els/les han fet arribar tard a l'escola: unembus?, un ascensor que s'espatlla?, un petit o gran despropsit?...

Es continua el dileg llanant la preguntasegent: El cam a l'escola, s igual per a tots/esels/les nens/es i els/les adolescents del mn?Desprs de deixar l'alumnat expressar-se sobreel que coneixen o s'imaginen, es passa avisualitzar el triler de la pellcula: Cam alescola.

A la web http://www.caminoalaescuela.com/es pot visualitzar el triler. A ms, en aquestenlla hi ha informaci de com va sorgir elprojecte, sobre els personatges, la possibilitat desollicitar la visualitzaci de la pellcula completaals cinemes de la nostra localitat, etc...

Primer momentPrimer moment(20 minuts)(20 minuts)

Un documental que narra la histria real i extraordinria de quatrenens/nenes, herois/nes quotidians/es Jackson, Carlitos, Zahira iSamuel que han denfrentar-se diriament a una multitud dadversitatsi de perills per arribar a lescola. Aquests/es nens/es viuen en quatrepunts molt allunyats de la terra, per comparteixen les mateixes ganes daprendre i sn conscients que noms leducaci els obrir lesportes a un futur millor.www.caminoalaescuela.com

8

Aquest segon moment comena llanant la pregunta (o b reprenent lanlisidel primer moment, si s que ja s'ha respost): Qu hi ha darrere de tantd'esfor per poder arribar a l'escola?, qu busquen aquests nens i aquestesnenes i les seves famlies?

Entre altres coses, l'educaci obre camins i oportunitats, dota d'estratgies per ala reducci de vulnerabilitats. L'educaci s'erigeix en oportunitat d'enfortir lespersones i proporciona les eines per al seu desenvolupament, per a la llibertat,per a la participaci, per ampliar capacitats...

Segon momentSegon moment(20 minuts)(20 minuts)

Es deixar que el grup visiti a poc a poc l'exposici i cada persona esculliun disseny que li resulti especialment significatiu.

En assemblea es demanar a l'alumnat que comparteixi per qu l'ha triatvinculant-ho a una experincia concreta en qu es mostri com l'educacique han rebut els/les ha dotat de capacitats o doportunitats.

Tercer momentTercer moment(10 minuts)(10 minuts)AvaluaciAvaluaci

Aquest primer moment acaba dialogant, b en petitsgrups o en gran grup, al voltant de les mateixesqestions que varem llanar en comenar la sessi: Quinmitj de transport utilitzen? Van sols/es oacompanyats/des? Qui viu ms lluny o triga msdels/de les 4 protagonistes? Quines ancdotes podrienviure aquests personatges que els/les fessin arribar tardo no arribar a lescola?

Es podria acabar el dileg al voltant de qestionscom: Estaries disposat/da a fer aquests esforos performar-te i aprendre a l'escola? Quina escena o quinpersonatge t'ha cridat ms l'atenci? Si esconsidera oport, es pot tornar a posar el vdeo un copshan llanat les preguntes, de manera que els/lesalumnes el puguin veure parant atenci als detalls.

En aquest sentit, a continuaci, es demana als/a lesalumnes que, per parelles o petits grups, dissenyin uncartell amb un eslgan d'una eina o habilitat de qu dotal'educaci. Si la persona que facilita lactivitat veis queels costa pensar en aquestes eines i habilitats, se'ls potposar un exemple que els/les ajudi a situar-se:

Capacitat: Una educaci de qualitat fomenta quetinguem un pensament ms crtic.

Imatge: Diverses fletxes en el mateix sentit i una ensentit contrari, que expressa que no es deixaarrossegar pel corrent.

Eslgan: No et deixis dur per la primera impressi.

Al final es far una posada en com dels cartellsi s'exposaran d'una manera creativa, penjant-los delsostre amb fils o tires de paper, en una surera, alpassads...

9Activitat 2Una educaci que protegeixen situacions lmit

Duraci40 minuts.

MaterialsCartolines o paper DinA3, retoladors o pintures.

DesenvolupamentDesenvolupament

Comena la sessi amb la dinmica segent:

Es demanar un voluntari o una voluntria del grup, que llegir en silenci (isense que els/les altres membres del grup se nassabentin) una de lessituacions segents:

Primer momentPrimer moment(20 minuts)(20 minuts)

Samuel t 13 anys i viu a l'ndia. Per laseva discapacitat no pot caminar i els 4quilmetres que separen casa seva del'escola ha de fer-los en cadira de rodes,per la qual cosa t un accs difcil a unensenyament reglat. Els seus dos germansmenors lajuden empenyent la seva cadiraa travs de camins de sorra, rius i altresobstacles".www.caminoalaescuela.com

Ghada s una nena de 13 anys, d'Aleppo, Sria. L'any passat va haver dedesplaar-se amb la seva famlia al Lban a causa del conflicte armat al seupas des de fa 4 anys. Al principi ajudava la seva mare a casa. Per a ella elsdies eren tristos i avorrits. No obstant aix, des de fa vuit mesos va alescola al Lban".2http://noland.eu/que-es-noland/

Sc Chefa. He nascut al Baix Piura. Ara tinc 68 anys i he tingut unainfantesa molt trista. Mai he sabut qu era jugar, noms hi havia feina.Nosaltres diem: deu ser normal i cal resistir, cal aguantar. Tot era treball itreball. rem molt primets, molt morenets. Ara encara tinc la pell torrada detant de sol. A lescola no hi anvem: Deu ser normal!, deia jo. Ni empassava pel cap que els nostres pares ens enviessin a l'escola. Per a mi eranormal no anar-hi. No tenem una altra sortida perqu, com que noentenem res, no sabem res.3

2 Dret a jugar i a aprendre sense jugar-se la vida. Entreculturas.3 Ulls que s que hi veuen. Entreculturas.

10

A la resta del grup se li explica que en aquest text, delqual no saben res encara, es descriu una situaci lmit,que est vivint una persona al nostre mn. Se'lsdna la consigna segent:

La vostra missi s endevinar le tres dadessegents:

1 Qui s el personatge?: sexe?, edat?

2 On s?

3 Quina situaci lmit descriu?, quina oportunitat sestperdent o quin dret no s'est protegint adequadament?

Per a aix noms podreu fer preguntes la respostade les quals sigui S o No.

Per a l'ltima pregunta es poden donar ms pistes encas que el grup no ho endevini en un temps prudencial.Aquesta dinmica se seguir amb les tres situacionslmit, canviant la persona voluntria en cada cas.

Desprs de conixer aquestes tres situacions lmit,s'obrir un espai de dileg mirant de respondre ireflexionar al voltant de les qestions segents:

Com reaccionareu vosaltres davant d'aquestessituacions?

Com us sentireu? Com actuareu?

Qu podrem fer al nostre entorn per ajudar a garantirel dret a l'educaci?

El professorat, el monitor o la monitora llegir el text segent:

L'educaci en situacions posteriors a conflictes idesastresUna fracci considerable dels 69 milions de nens/es sense escolaritzar que hi haal mn viu en pasos assotats per guerres i desastres naturals. Per aconseguirl'Educaci per a Tothom haurem d'estar garantint oportunitats daprenentatge atots/es ells/es.

Segon momentSegon moment(20 minuts)(20 minuts)

Es far una ronda on cada persona dir una paraula o una frase que li ressoni desprs de la lectura del text.

La idea que l'educaci ha de ser un element primordial de tota resposta humanitria est rebent cadavegada ms acceptaci. Les prpies comunitats afectades pels conflictes i les catstrofes naturals sovintdonen prioritat a les prestacions educatives per als seus/ves fills/es abans que a la satisfacci de necessitatsmaterials ms immediates.

Quan s'imparteix en llocs segurs i neutrals, l'educaci pot salvar i sostenir vides perqu proporcionaprotecci fsica, cognitiva i psicosocial. L'educaci restaura la vida quotidiana i dna a la gent esperana en lavenir;a ms, pot servir d'instrument per satisfer altres necessitats humanitries bsiques i pertransmetre missatges essencials que promoguin la seguretat i el benestar. Per la seva condicid'organitzaci encarregada de les tasques educatives de les Nacions Unides, la UNESCOexerceix una funci dinmica en el foment de l'educaci en situacions demergncia i dereconstrucci.

http://www.unesco.org/new/es/unesco/themes/pcpd/education-in-emergencies

Pa

blo Fu

nes/E

ntrec

ultura

s

Ch

ristia

n Fuc

hs/JR

S

La millor manera La millor manera de fer bons/es de fer bons/es

als/a les nens/es als/a les nens/es s fer-los s fer-los felios/esfelios/es

Si vols Si vols treballadors/es treballadors/es creatius/ves,creatius/ves,dnals tempsdnals temps

suficient per jugar.suficient per jugar.

Mho dius i ho Mho dius i ho oblido, mensenyes oblido, mensenyes

i ho recordo, i ho recordo, minvolucres i ho minvolucres i ho

aprenc.aprenc.

All que donem All que donem als/a les nens/es, als/a les nens/es, ells/es ho donaran ells/es ho donaran

a la societat.a la societat.

Lensenyament que Lensenyament que deixa empremta no deixa empremta no s el que es fa de s el que es fa de cap a cap, sin de cap a cap, sin de

cor a cor.cor a cor.

En qestions de En qestions de cultura i de saber cultura i de saber noms es perd all noms es perd all

que es guarda, que es guarda, noms es guanya noms es guanya all que es dna.all que es dna.

Un/a mestre/a s Un/a mestre/a s una brixola que una brixola que

activa els imans de activa els imans de la curiositat, el la curiositat, el coneixement i la coneixement i la

saviesa en els/les saviesa en els/les alumnes.alumnes.

Per viatjar lluny Per viatjar lluny la millor nau la millor nau s un llibre.s un llibre.

Leducaci ajudaLeducaci ajudaa la personaa la persona

a aprendre a ser a aprendre a ser all que s capa all que s capa

de ser.de ser.

Un/a nen/a pot Un/a nen/a pot ensenyar tres coses ensenyar tres coses

a un/a adult/a: a un/a adult/a: posar-se content/a posar-se content/a sense motiu, estar sense motiu, estar sempre ocupat/da sempre ocupat/da amb alguna cosa i amb alguna cosa i saber exigir amb saber exigir amb totes les seves totes les seves forces all que forces all que

desitja.desitja.

11

Per a aquest moment s'haur demanat als membres del grup prviamentque portin una frase sobre l'educaci. Com a exemple, o b si l'alumnat noha pogut aportar les seves frases, es llegeixen en veu alta les cites segents(extretes d http://blog.tiching.com/las-10-mejores-frases-sobre-educacion/):

Tercer momentTercer moment(10 minuts)(10 minuts)AvaluaciAvaluaci

Activitat 3Mobilitzem i sensibilitzem la comunitateducativa sobre el dret a leducaci

Per acabar s'avaluar l'activitat per mitj d'emoticons o senzillament completantfrases com: una cosa bona que he aprs s... el millor ha estat...

AvaluaciAvaluaci

Per acabar la sessi i recollint all quehaurem treballat, desprs de llegir lesfrases, els/les alumnes s'organitzaran enparelles i elaboraran una "frase clebre"que expressi el paper de l'educaci com aestratgia de reducci de vulnerabilitats ide protecci. Amb la seva frase faranun cartell en grandria din A3.

Proposem que l'alumnat enganxi els seuscartells pel centre educatiu persensibilitzar la resta de la comunitateducativa.

12

Duraci50 minuts.

MaterialsProjector, pissarra, altaveus.

SEGON CICLE DEDUCACI SEGON CICLE DEDUCACI SECUNDRIA SECUNDRIA (14 a 16 anys)(14 a 16 anys)

Cerca destereotips: frica s el continent ms gran del nostre planeta, per es tendim a veurel com un tot,moltes vegades com un nic pas, que se sol associar sempre a idees com: guerra, fam, treball infantil.

Si b s cert que en alguns pasos africans existeix algun d'aquests problemes, no hem de generalitzar sensetenir informaci.

Objectius de lactivitat1 Que l'alumne/a comprengui la importncia de lescola com a entorn de protecci que ens fa crixer com

a persones i referma els nostres drets.

2 Convidar a reflexionar sobre els estereotips i prejudicis que establim.

Mostrem alalumnat

aquestes duesfotografies

Ed

uco

Ed

uco

Activitat 1Contadors/es dhistries

13

Sigui quin sigui elresultat passem a la 2 part:

Visionat de Binta y laGran Idea: Desprs delexercici anterior elseducadors o leseducadores explicaran

als nois i a les noies de l'aula la histria del nen de lafoto, que desconeixen, encara que fa temps queconeixen la histria de la nena: Binta s una nena

africana de set anys, que viu en una preciosa aldea alcostat del riu Casamance, al sud del Senegal, i va alescola. I tenim la sort de conixer la seva histria atravs del curtmetratge dirigit perJavier Fesser, que vaestar nominat als scars de 2007 i que forma part deltreball audiovisual d'Unicef del documental "Al mn acada moment".Enlla per veure el curt: https://vimeo.com/60326863

En cas que ja s'hagi utilitzat aquesta pellcula a laclasse, podem recrrer al vdeo de l'escriptora nigerianaChimamanda Adichie El perill duna sola histria:

Reflexi postpellcula (10 min.)

Binta i la gran idea s una joia audiovisual que li dnala llibertat al/a la professor/a per treballar moltssimesdimensions: sobirania alimentria, desenvolupamentsostenible, igualtat de gnere, etc... i, sobretot, laimportncia que t el dret a l'educaci peral desenvolupament vital de les persones.

Per acabar amb aquesta part us proposem un joc.Intentarem posar-nos a la pell de Binta, quesegurament tamb t prejudicis (fins i tot a laprpia pellcula en veiem algun, tant en elpare de Binta com en el seu gran amic quan parlendels tubab).

Com definiries el nen de la foto, la histria del qual no coneixem, si visquessis en un petit poble deSenegal?

Qu creus que et cridaria l'atenci? Quexageraries?

Desprs que cada noi o noia haur fet aquest petitexercici podrem llegir algunes de les seves visions iacabar amb aquest curt vdeo que, a travs de lapardia, ens mostra quina visi es pot tenir a frica, enaquest cas de les persones de Noruega.

Africa for Norway:https://www.youtube.com/watch?v=pkOUCvzqb9o

Per acabar l'activitat espregunta a l'alumnat:

T'ha agradat aquesta activitat?

Qu has aprs?

ESCOLAESCOLA FUTURFUTUR

JOGUINESJOGUINES

AIGUAAIGUA

SANITATSANITAT FELICITATFELICITATEMI-EMI-GRACIGRACI

TREBALLTREBALLINFANTILINFANTIL

MAL-MAL-NUTRICINUTRICI

UNI-UNI-VERSITATVERSITAT

POBRESAPOBRESA DRETDRET FAMFAMIGUALTATIGUALTAT

Els demanem que colloquin les paraules que vnen a continuaci en cadascuna de les imatges. Aquestes paraulespoden ajudar-nos a explicar la histria d'aquesta nena i daquest nen. Poden repetir paraules o no utilitzar-les totes:

Generalment associem les paraules ms negatives, en aquestcas a la nena, per ser del continent afric, encara que not per qu ser aix, i l'alumnat pot no actuar segons aquestsestereotips.

http://www.ted.com/talks/chimamanda_adichie_the_danger_of_a_single_story?language=es#t-888120

14

Activitat 2Activistes

Duracin50 minuts.

MaterialsProjector i altaveus.

Objectius de l'activitat1 Mostrar la capacitat de participaci i la influncia que poden tenir les nenes i els nens com a agents demillora de la societat.

2 Motivar la seva implicaci en la defensa del dret a l'educaci.

Per desgrcia al mn hi ha 58 milions de nens i nenes que no tenen accs a l'educaci.Les seves histries sn 58 milions d'histries de treball en comptes d'educaci. Histries com potser aquesta:https://www.youtube.com/watch?v=xgXo4ybigpM

El 1997 una mplia aliana de la societat civil formada per organitzacions nogovernamentals, organitzacions de persones treballadores i grups de defensadels drets de la infncia i dels drets humans, va llanar la Marxa Mundial contrael Treball Infantil.

El seu objectiu va ser mobilitzar esforos a tot el mn per protegir i fomentarels drets de tots els nens i totes les nenes, particularment el dret a rebre unaeducaci gratuta i profitosa i el dret a alliberar-se de l'explotaci econmica idhaver de fer qualsevol treball que pugui resultar perjudicial per aldesenvolupament fsic, mental, espiritual, moral o social de l'infant.

http://blogs.lavozdegalicia.es/nomepidancalma/2015/05/04/por-que-triunfola-marxa-contra-la-explotaci-laboral-infantil/

MARXAMARXACONTRA EL TREBALLCONTRA EL TREBALL

INFANTILINFANTIL

Per, com acabem de veure a Binta i la gran idea,lescola no s noms un lloc de protecci dels drets delsnens i de les nenes, lescola s un lloc on podemdefensar drets d'altres persones, en general.

El curtmetratge mostra com els nens i les nenesque van a classe denuncien un problema a travs d'una obra de teatre.

Des de la Campanya Mundial per l'Educaci creiem cegament en la fora transformadora que tenen elsnois i les noies que simpliquen al costat de nosaltres enla defensa del dret a l'educaci per a totes lespersones del mn.

Des de la Campanya Mundial per l'Educaci creiemcegament en la fora transformadora que tenen elsnois i les noies que simpliquen al costat de nosaltres enladefensa del dret a l'educaci per a totes lespersones del mn.

Per aix volem compartir amb Per aix volem compartir amb vosaltres algunes histories on els vosaltres algunes histories on els nens i les nenes, els nois i les noies, nens i les nenes, els nois i les noies, sn els/les que, amb la seva fora i sn els/les que, amb la seva fora i el seu comproms, han aconseguit i el seu comproms, han aconseguit i estan aconseguint canviar i millorar estan aconseguint canviar i millorar el nostre mn.el nostre mn.

15

s una nena escocesa que es va fer famosa per denunciar al seu blocNeverseconds el menjar de baixa qualitat que servien a la seva escola. Lapetita va provocar la ira dels directors, que li van prohibir seguir prenent fotos delmen escolar. No obstant aix, la notcia va recrrer el mn sencer i Payne vaaprofitar el seu xit meditic per defensar altres causes com Mary's Meals, unmoviment global que es dedica a donar suport a projectes dirigits a lescomunitats ms desfavorides del mn i que t com a meta prevenir la fam infantil.

http://www.elmundo.es/elmundo/2012/06/15/internacional/1339765212.html

El Programa d'Educaci Ambiental De la meva Escola per a la meva ciutatva nixer l'any 1998 amb la intenci de promoure la implicaci dels nens, de lesnenes i dels/de les joves en la millora ambiental de Segvia, partint d'un treball fetdes de les escoles, per obert en tot moment a la ciutat.

Encara que es desenvolupi des de les escoles es tracta d'un projecte de polticamunicipal, ats que va pretendre des del primer moment promoure la implicacide la poblaci ms jove en la millora dels problemes ambientals urbans, pertamb aconseguir la implicaci real de l'Ajuntament, del personal tcnic, delsregidors i de les regidores, de l'Alcalde o lAlcaldessa de la ciutat, per escoltar,valorar i, en alguns casos, materialitzar les propostes de la poblaci ms jove.

http://www.mecd.gob.es/revista-cee/pdf/n6-rubio-noheda.pdf.html

DE LA MEVADE LA MEVAESCOLA PER AESCOLA PER A

LA MEVA CIUTATLA MEVA CIUTAT

s un programa de la Plataforma d'Infncia: una xarxa de blocs i xarxa social denois i noies menors de 18 anys, que expliquen al mn el que pensen, el que senten, elque els/les preocupa o el que volen canviar.

Sempre participen en grups i a travs de processos d'intervenci social o educativa(instituts, associacions, ajuntaments, ong...) s una forma de que el mn els/lesescolti, una manera de facilitar la seva participaci i doferir una alternativa positiva,sana i responsable d'utilitzar les tecnologies de la informaci i la comunicaci.

https://www.youtube.com/watch?v=0NuR7VWdCqMhttps://www.cibercorresponsales.org/

Entre aquests exemples no hi podia faltar un dels smbols de la prpiaCampanya Mundial per l'Educaci: quan tenia 13 anys, es va fer clebregrcies a un bloc que escrivia sota el pseudnim Gul Makai per a la BBC, onnarrava la seva vida sota el rgim del Tehrik e Taliban Pakistan. Els talibans vanobligar a tancar les escoles privades prohibint l'educaci de les nenesentre 2003 i 2009.

El 9 d'octubre de 2012 va ser vctima d'un atemptat que va posar la seva vida engreu perill, per aquesta noia encara tenia molt a lluitar pel dret a leducaci per atots els nens i totes les nenes del mn. El 10 d'octubre del 2014 va serguardonada amb el Premi Nobel de la Pau, juntament amb l'hind KailashSatyarthi. Tots dos van ser premiats per la seva lluita en contra de l'opressiinfantil i a favor del dret de tots els nens i totes nenes a l'educaci.

https://www.youtube.com/watch?v=6HYttDgU5y4

Hem vist 5 histries diferents; algunes sorgeixen d'institucions, altres d'associacions o de plataformes i altres snde carcter individual. Per totes tenen un com denominador: nenes, nens i adolescents sn els/les protagonistesd'aquestes accions, que busquen una millora dels drets de tota la societat.

16

Dividir en 5 grups la classe perqu busquin informacicomplementria sobre aquestes 5 histries.

Com s'han format els/les seus/vesprotagonistes?

Han aconseguit algun dels seus objectius?

Creuen que s interessant la participaci infantil?

La seva opini s escoltada i respectada a casa?

I en el teu centre educatiu?

Creuen que poden millorar una mica del seu entorn?

Podem protegir els drets de la societat des delescola?

Des de la Campanya Mundial per l'Educaci creiemfermament que la veu dels nens, de les nenes idels/de les adolescents ha de ser escoltada i presaen compte i que la seva participaci s fonamentalper crear una societat millor.Per aix l'activitat final que us proposem s que usconvertiu en activistes pel dret a l'educaci.

No tenim la frmula secreta, per creiem que la millormanera de fer una acci s que siguin els/lesmateixos/es nens/es i adolescents els/les que eldissenyin.Per, per si de cas, us donem algunes pinzellades quesens ocorren que us poden servir de guia:

Aconseguir involucrar l'AMPA del nostre centreperqu durant la SAME faci arribar informacials pares i a les mares i que ells/es puguin dur informaci sobre la Campanya als seus treballs.

Posar-nos en contacte amb els/les governantsde la nostra ciutat o del nostre poble perqutamb entenguin el que estem demanant i exigint, itamb puguin collaborar.

Escriure cartes als nostres diaris localsexplicant el que s el dret a l'educaci i laimportncia que t, i que molts/es nens/es nopoden gaudir daquest dret.

Fer algun curtmetratge o alguna petita peaaudiovisual o teatral que pugui exposar aquestaproblemtica i representar-la a en qualsevolplaa important de la nostra ciutat o del nostrepoble.

El nostre centre s el lloc on, desprs decasa, ms hores al dia passem, i no hi ha majoractivisme que poder transformar i millorarqestions internes del nostre propi centre:

Hi ha algun lloc o espai on l'opini de nois i noiespugui ser escoltada?

Podem crear grups d'estudi i de refor acadmicper ajudar a companys o companyes que tinguindificultats amb alguna assignatura?

Hi ha algun tipus de discriminaci a les aulesper qualsevol motiu? Podem crear les noiesi els nois de la classe alguna eina o instituciinterna per intervenir en aquests conflictes imillorar la convivncia?

Qu tal s el reciclatge al nostre centre?Existeix un consum responsable i sostingutdels materials que necessita el nostre centre?

Activitat 3Mobilitzem i sensibilitzem la comunitateducativa sobre el dret a leducaci.

Per acabar lactivitat preguntem alalumnat:

Tha agradat aquesta activitat?

Qu has aprs?

ACTIVITATACTIVITAT

17

Activitat 1Letiqueta que marca la diferncia

Duraci60 minuts.

MaterialsEtiquetes o adhesius, fotografies impreses o exposades ambun projector, accs a Internet, fotocpies, articlessobre discriminaci.

BATXILLERATBATXILLERAT(16 a 18 anys)(16 a 18 anys)

Objectius de l'activitat1 Reflexionar amb l'alumnat sobre l'origen i les conseqncies de determinades accions de discriminaci

vers les persones o els collectius; ja sigui per raa, sexe, religi, poder econmic, aspecte fsic, etc.

2 Reflexionar sobre la importncia de l'educaci de qualitat i l'entorn de protecci que ofereix lescola per tractar els possibles conflictes sorgits per la discriminaci i treballar per aconseguir societats ms justes i equitatives.

Es convida l'alumnat a desenvolupar una dinmica de motivaci queconsisteix a imaginar que estem en un Congrs Mundial sobre Educaci. Lapersona dinamitzadora, el professor o la professora actuar de "mestre/a decerimnies" i haur de donar a cada noi i a cada noia una etiqueta per entrar alesdeveniment. Aquesta etiqueta consisteix en un adhesiu que es collocar al'esquena i que cont instruccions per establir les relacions entre les personesque van al congrs internacional. Se'ls explica que no poden llegir el contingut deletiqueta de la seva esquena, per s el dels/de les altres, i que poden actuar enconseqncia per establir les seves relacions internacionals.

Primera partPrimera part(20 minuts)(20 minuts)

1 Riu-te de mi despectivament i allunya't.2 Miram de dalt a baix amb molta curiositat.3 No em deixis entrar al teu grup de conversa.4 Estableix contacte amb mi per crear un grup de conversa.5 Saludam efusivament i dna'm una abraada.6 Dna'm la m per saludar-me, per sense gaire inters.7 Ignoram.8 Mostra actitud de por.9 Mostra actitud de fstic o menyspreu.10 Miram amb compassi.11 Fes-me reverncies.12 Sonriu-me amablement.

http://www.elpais.com.uy/vida-actual/albinos-tanzania-sufren-estigmatizacion-violencia.html

http://www.terra.com.mx/articulo.aspx?articuloid=379342

(Nota: en aquest article es posa en qesti el paper de la comunitat educativa que no fa res al respecte. S'aporta com a exempledautocrtica a les comunitats educatives que no s'impliquen en laprotecci de la infncia i l'adolescncia).

http://www.elfuturoempiezahoy.org/la-educacion-la-base-contra-la-discriminacion-de-castas

Posteriorment es convida al debat a travs de les segents qestions:

Per qu creus que sorgeix la discriminaci?

Quina importncia creus que t que nens i nenes que pateixen discriminaci puguin anar a l'escola?

Creus que l'escola s sempre un lloc de protecci per a nens i nenes? Per qu?

Quina importncia creus que t l'educaci en general per evitar aquestes situacions?

18

Un cop feta la dinmica es convida ala reflexi i al debat amb qestions com:

Com t'has sentit?

Quines persones, a la vida real, poden tenir aquestesmateixes etiquetes?

Qui posa les etiquetes?

Quina conseqncia tenen les etiquetes?

Qu s un estereotip?

Per qu s'etiqueta la gent?

Qu podem fer?

Creus que aquesta situaci es donaria realment en uncongrs sobre educaci?, per qu?

Penses que hi ha discriminaci a l'escola?

L'educaci i l'escola poden ajudar a resoldreels problemes de la discriminaci?

Es mostra al grup un conjunt de fotografies de persones diferents.

Se'ls convida a comentar quines actituds de les mostrades a les etiquetes de ladinmica anterior es poden estar donant en la vida real. Per exemple: les pateixenles nenes i els nens albins a l'frica, els/les indgenes a Amrica Llatina i lespersones de diferents castes a l'ndia. Es convida a l'alumnat a escollir algund'aquests collectius i llegir informaci sobre la seva situaci.

A continuaci es mostrenalguns exemples d'articles

que relacionen ladiscriminaci d'aquestscollectius i l'educaci:

Erik C

leves

Kris

tense

n

Pan A

meric

an H

ealth

Orga

nizati

on-P

AHO

19

Per acabar s'avaluar l'activitat per mitj d'emoticons o senzillament completantfrases com: una cosa bona que hem aprs s..., el millor ha estat...

Activitat 2Construint escoles protectores

Duraci60 minuts.

MaterialsFitxes de joc de rol (vegeu annex a la web).

Objectius de l'activitat1 Presentar l'escola com un lloc de protecci contra la

discriminaci i com un lloc d'aprenentatge collectiu, tant de l'alumnat com del professorat, per a la resoluci de conflictes de forma democrtica i participativa.

2 Desenvolupar una dinmica de rol que convidi a reflexionar i viure una situaci simulada de discriminaci a l'escola i practicar l's d'eines de resoluci deconflictes de forma collectiva.

3 Convidar a fer una acci de mobilitzaci a la comunitat educativa, encaminada a reivindicar centres escolars ms protectors.

De vegades els nois i les noies d'una comunitat poden estar patint algun tipus de discriminaci que pot derivaren alguna forma d'assetjament. Generalment ser considerat "diferent" pels/per les altres (per laspecte fsic, pel llocde naixement, per la religi, la forma de vestir, pel rendiment acadmic...) pot ser objecte de ser al centre de la dianad'accions discriminatries. L'escola pot ser un lloc d'identificaci i de resoluci d'aquests problemes, amb laimplicaci de tota la comunitat educativa.

Professorat i alumnat poden implicar-se, prenent responsabilitats i mesures en l'assumpte. A continuaci convidem adesenvolupar una dinmica de rol, que ofereix un cas prctic per intentar resoldre una possible situaci dediscriminaci a l'escola.

20

Inici de la dinmicaEs convida al grup a desenvolupar una sessi de mediaci simulada en la qual cada alumne i alumna tindr un rol enfunci de les parts que generalment estan implicades en un problema de discriminaci.

A continuaci es proposa comenar amb una activitatsimulada de mediaci comunitria amb la participacide 9 possibles factors implicats en la situaci dediscriminaci escollida: els/les assetjadors/es, els/lesassetjats/des, l'alumnat testimoni de l'assetjament quemira en silenci, l'alumnat testimoni de l'assetjament quepren part en el conflicte, l'equip docent, l'equipmediador, les famlies dels/de les assetjadors/es, lafamlia dels/de les assetjats/des, altres membres de lacomunitat (famlies en general, agents tutors/es,comerciants de la zona, vens i venes...)

S'organitzen fins a 9 grups i es reparteixen les fitxes, quecontenen l'explicaci de cada rol (vegeu annex a la web).

Durant 5 minuts es convida a que cada grup llegeixi ladescripci del seu paper i prepari els seus arguments opossibles preguntes a altres collectius.

El professorat pot dinamitzar aquest debat donant eltorn de paraula i motivant el grup, en cas necessari, atravs de preguntes motivadores i de les fasessegents:

Tractarem un cas simulat de discriminaci a un grup format Tractarem un cas simulat de discriminaci a un grup format per nois i noies que sn vctimes dinsults constants per per nois i noies que sn vctimes dinsults constants per part dun altre grup minoritari de nois i noies, quan surten part dun altre grup minoritari de nois i noies, quan surten de lescola.de lescola.

SEXPOSA LA SEXPOSA LA SITUACI DE SITUACI DE

PARTIDAPARTIDA

Es convida al grup a debatre quin tipus de discriminaci pateix aquestgrup de nois i noies, i a reflexionar sobre les causes. Es fa una plujad'idees i s'escull una de les situacions esmentades, que ser objectedel joc de rol.

Posteriorment es torna a fer una pluja d'idees, preguntant al grupquins factors creuen que estan implicats en aquest conflicte.

Comenar el debat Comenar el debat escoltant les escoltant les vctimes. vctimes.

Sobre el debat per tal que la resta de collectius representats Sobre el debat per tal que la resta de collectius representats en el joc de rol aporti idees i informaci o perqu plantegi en el joc de rol aporti idees i informaci o perqu plantegi preguntes. Es va donant torn de paraula per ordre i per preguntes. Es va donant torn de paraula per ordre i per allusi, convidant a que, en la primera intervenci de cada allusi, convidant a que, en la primera intervenci de cada grup, aquest es presenti breument.grup, aquest es presenti breument.

Es convida a que el grup Es convida a que el grup assetjador exposi els seus assetjador exposi els seus arguments.arguments.

21

Activitat 3Mobilitzem i sensibilitzem la comunitateducativa sobre el dret a leducaci

Vint minuts abans dacabar la sessi es convida a aturar el joc de rol per fer unaavaluaci i reflexi del que ha passat fins al moment, amb preguntes com:

Com us heu sentit cada grup?

Quines coses us han cridat l'atenci?

Com heu vist el paper dels/de les mediadors/es?

Als/a les mediadors/es, us ha costat fer el vostre paper amb les premisses que teniu ala fitxa de rol? Per qu?

Creieu que aix passa a la realitat?

Quines situacions viscudes creieu que es puguin estar donant a la realitat propera?

Qu heu aprs d'aquesta dinmica?, creieu que la podeu dur a terme a la vostraprctica quotidiana?

Quina importncia creieu que t l'educaci en aquestes situacions? Quin paper creieu quet el centre educatiu en tot aix?

Penseu que actualment el vostre centre escolar i la seva comunitat estan preparats per tractaraquests assumptes? Si heu respost negativament, proposeu un pla d'actuaci o de petici al'equip directiu o a la instituci educativa que considereu apropiada perqu posi els mitjansnecessaris per dur a terme accions perqu l'escola sigui un entorn segur per a tots/es.

Podeu trobar les fitxes del joc de rol a l'nnex disponible a la web.

El rol dels/de les mediadors/es El rol dels/de les mediadors/es s molt important. Tindran una s molt important. Tindran una fase activa per intentar buscar fase activa per intentar buscar interessos comuns, arribar a interessos comuns, arribar a acords i pactes per resoldre el acords i pactes per resoldre el problema, etcproblema, etc

22

Activitat 1Leducaci canvia el mn

Duraci50 minuts.

MaterialsFotocpies de lentrevista.

EDUCACI DE PERSONES EDUCACI DE PERSONES ADULTES ADULTES (18 a 99 anys)(18 a 99 anys)

Objectius de l'activitat1 Conixer altres realitats educatives i les seves conseqncies.

2 Analitzar el paper de l'educaci com a factor de protecci.

Lectura personal o en petit grup de l'entrevista feta per Vctor-M. Amela a Vijay Singh, jove deBombai, publicada a La Vanguardia el dimarts 28 de juliol de 2015, ahttp://www.kafuba.org/la-educacion-es-el-arma-que-puede-cambiar-el-mundo/

Tinc 23 anys. Vaig nixer i visc a Bombai. Sc cuiner. Estic solter, sensefills. Poltica? Eliminar la pobresa de l'ndia! Creences? Sc cristi irespecto totes les religions. M'agrada el futbol i sc culer. Sempreajudar qui pugui, com m'han ajudat a mi.

Ch

ristia

n Fuc

hs/JR

S

23

Quin s el seu primer record? La pobresa, notenir qu menjar, jo amb el meu germ i els meuspares, emigrats del Nepal, pels carrers de Bombai.Jo devia tenir uns 4 anyets...

I ara? Sc cuiner en un hotel de cinc estrelles deBombai! Per a aquell nen aquesta possibilitat eraigual a zero. Per aix estic agrat.

A qui? A Jaume Sanllorente, fundador deSomriures de Bombai. Grcies a la seva obstinacisc qui sc i puc ser aqu parlant amb tu.

Com va anar la cosa? Els meus pares,desesperats per la misria, em van ingressar en unorfenat de Bombai. En el meu record aquell dia vaser molt trist... No m'estranya. Alhora, jo enteniaque no els quedava una altra sortida si volienveurem sobreviure i que rebs alguna educaci.

Va tornar a veure els seus pares? Venien tots elscaps de setmana. Dissimulaven les seves penriesperqu no pats i sempre em portaven una mica defruita...

Com era la vida a l'orfenat? rem uns 40 nens,jugvem, ens estimvem. Un dia ens van dir quetancaven lorfenat, que ens feien fora, al carrer...Coses de les lleis... I llavors...

Qu? (s'emociona...) Va aparixer en Jaume. Unblanc, un europeu en viatge turstic. Somreia. Ensva dir que aprenia dels nostres somriures, la nostraalegria, que rem savis... I va demostrar unaentrega que jo mai havia vist abans en ning.En qu ho va veure? Se'n va anar a Barcelona, vavendre tot el que tenia i va tornar a Bombai perquedar-se amb nosaltres: va comprar l'orfenat i ensva cuidar.

Com va canviar l'orfenat amb l'arribada deJaume? Va atendre de veritat les nostresnecessitats personals, va conrear els nostressomnis, ens va donar esperana. Un amiguet meu,Robinson, tenia les cames malaltes, gaireb nopodia caminar. En Jaume li va dir: "Tu ballars!".

I va ballar? El va portar a l'hospital, el van operar,va caminar b... i va ballar! I tots amb ell. Ningabans shavia preocupat tant per nosaltres.

Quins somnis tenia vost? M'agradava ajudar ala cuinera de l'orfenat a tallar tomquets. Vaigaprendre a cuinar, vaig sortir amb 16 anys i vaigcomenar a treballar en un restaurant xins...

Bravo! Per volia estudiar cuina; els vaig dir alsmeus pares que volia ser un bon cuiner.

Qu li van dir? El curs de cuina era tan carque els meus pares van decidir dormir al carrer perestalviar i pagar-mel. Mhi vaig negar. I em vaigatrevir a explicar-ho a en Jaume... Em vaaconseguir una beca!Darrere de cada moment important de la meva vidaha estat Somriures de Bombai...

I li va anar b? Vol provar el meu pollastre picant?Els meus bolets amb all i pebre? El meu plat depaneer, el formatge fresc de l'ndia? Unes llentiesnepaleses? Qualsevol plat de menjar xins?Estic encantat amb la meva feina, s un luxe!

I qu tal se li dna el menjar occidental? Nesticaprenent a les cuines de l'hotel, on hi hacuiners/es de totes les especialitats.

Qu diuen els seus pares? Estan molt orgullososde mi al seu barri, i jo tinc la felicitat de donar-losmillor vida amb el que ara guanyo treballant.

Quin s ara el seu somni? Arribar a ser un xefmolt bo i que em reconeguin al mn sencer, i undia tenir un restaurant del que la gent surti dient:"Aqu hem menjat molt b!".

A qu ha vingut a Barcelona? A celebrar elsdeu anys de Somriures de Bombai. I a seguiraprenent a ajudar: tindr ms o menys diners...,per sempre ajudar a qui pugui, com m'hanajudat a mi. D'aquesta ciutat va sortir la mevasalvaci.

Veig que porta una polsera del Bara... Alorfenat jugvem a futbol, i sc culer per culpaden Jaume: ell em va ensenyar que el Bara s elmillor equip del mn. Messi, quina meravella!

Qu trobar si viatjo a Bombai? Una ciutatde vint milions de persones, gent molt rica igent molt pobre: la meitat viu en l'extrema

Leducaci s larma que pot canviar el mn

24

Es proposa al grup avaluar com s'ha sentit durant l'activitat, si els ha perms reflexionarsobre les aportacions de l'educaci a la seva vida, si els ha agradat, etc.

Activitat 2El somni de leducaci Duraci

50 minuts.

MaterialsPaper i bolgraf.

Objectius de l'activitat1 Analitzar la importncia de

leducaci en el compliment del que ens agradaria per a la nostra vida.

2 Valorar l'educaci en letapa adulta.

Desprs de la lectura es planteja un debat al voltant d'aquestes (o altres) qestions:

Quin ha estat el paper de l'educaci a la vida de Vijay?

Amb quines traves s'ha trobat per poder accedir-hi?

Quines conseqncies vitals t la falta d'accs a l'educaci per als nens i per a les nenes de Bombai?

Creus que l'educaci tamb s un factor de protecci als pasos del Nord? De quina manera?

Quin creus que ha de ser el paper de les institucions pbliques pel que fa a l'educaci?

pobresa, sense aigua; hi ha milions de nens/essense casa, sense menjar, prostituts/des, senseescola i que somien cada dia amb poder estudiar...La misria fa que, per tres euros, una personaestigui disposada a matar el seu propi germ.

Qu li ha semblat Barcelona? Una ciutatbonica i molt relaxant: quin poc soroll de trnsit!All tothom toca el clxon... I em meravellauna altra cosa de Barcelona: veure tantes noiescaminant soles pel carrer. A Bombai s impensable.

Tenen soluci els mals de Bombai? Confioen que el govern prengui mesures.

Quin consell li donaria? Que anulli l'actual lleique expulsa dels orfenats els/les nens/es si tenenpares... Qu volen, que els/les nens/es acabinprostituts/des als carrers per les mfies? Alorfenat poden formar-se, construir el seu futur: leducaci s l'arma ms poderosa per canviarel mn!

25

Guadalupe, 20 anys. GuatemalaLa professora, alfabetitzada recentment, ara alfabetitza amb totalenergia del mn. Gent gran, algun/a jove i alguns/es nens/esasseguts/des al voltant de la taula d'una aula improvisada on tots/esaprenen i ensenyen. Amb fora parlen dels seus drets en salut i educaci.Arriba el moment de les matemtiques i desprs, la llengua.

Veure'ls una hora sencera com s'organitzaven i com aprenien ha estatcommovedor. Guadalupe no pot estudiar ms, noms ha fet la primria, ja

que la secundria s fora de la seva comunitat i no podr anar a linstitut.

T totes les condicions personals per no les econmiques. La seva famlia s pobra i no pot pagar el quesuposa sortir del poble i anar lluny a estudiar. s trist. Per ella est contenta perqu pot fer que altresllegeixin i escriguin. Font: CME 2011.

Dediquem uns minuts a reflexionar sobre el testimoni de Guadalupe i la freqncia amb la qual el dret a l educaciresulta inabastable per a nenes i dones.

Activitat 3Mobilitzem i sensibilitzem la comunitateducativa Sobre el dret a leducaci

Per acabar s'avaluar l'activitat per mitj d'emoticons o senzillament completant frases com: unacosa bona que hem aprs s..., el millor ha estat...

PAS 1:PAS 1:TestimoniTestimoni

Cada persona escriu una histria breu de vida en qu hi apareguin els seussomnis d'infncia, el paper que tenia l'educaci en els seus somnis (si s que

en tenien algun), si van poder complir aquests somnis i per qu, i la ra per laqual van a una escola de persones adultes.

Persones voluntries exposen la seva histria a l'aula i entre tota la classes'analitzen els punts en com que puguin tenir, parant especial atenci al paperde l'educaci a la seva infncia i a l'etapa adulta.

PAS 2:PAS 2:El nostre propi El nostre propi

testimonitestimoni

26

DuradaMs de dues hores.Poden organitzar-seen vries sessions irepartir feina perequips.

MaterialsPaper, bolgrafs, retoladors, tisores, paper continu, cola, cmera de fotos i vdeo, recursos perampliar informaci, cpia en grandria A3, sopa de lletres, fotocpies de les preguntes i de les frases, ilemes per retallar i unir posteriorment.

EDUCACI NO FORMAL EDUCACI NO FORMAL (13 a 99 anys)(13 a 99 anys)

Objectius de l'activitat1 Comprendre la importncia del dret a l'educaci per a tothom.

2 Potenciar el valor del comproms individual dins del treball en equip per al bon resultat del treball collectiu.

3 Conixer la realitat mundial de l'educaci i els reptes a assolir, i proposar actuacions poltiques, civils i personals que permetin una educaci de qualitat per a tots i totes.

Imaginarem que som concursants del programa: La Ruleta de les Oportunitats.Es tracta d'un concurs per equips. Es divideixen els/les participants en equips de4-5 persones (per constituir els grups es poden fer minijocs tipus cistella defruites, llaunes de sardines, crispetes de blat de moro, etc). El concurs t diversesfases: investigar, respondre preguntes, resoldre proves i trobar indicis... S'ha dedesxifrar el significat profund de les oportunitats que ofereix leducaci dequalitat per a tots i totes.

DescripciOrientada com a concurs, els/les participants seran jugadors/es per equips. A travs de les preguntes i lesproves s'aniran relacionant les oportunitats i les eines que ofereix l'educaci, que fa menys vulnerable,ms fort/a i capa. Es prendr com a perspectiva la influncia de l'educaci als 17 nous Objectius deDesenvolupament Sostenible.

Activitat 1La ruleta de les oportunitats

OrganitzaremOrganitzaremel concursel concursen vriesen vries

fasesfases

27

Fi de la pobresa en totes les sevesmanifestacions a tot arreu: L'educaci s una deles formes ms efectives de reduir la pobresa.

Fi de la fam: Hi ha forts indicis que relacionenl'educaci de les mares amb una millor nutricidels seus fills i de les seves filles.

Bona salut: Les persones amb millors nivellsdeducaci sn menys vulnerables a certs riscosrelacionats amb la seva salut.

Educaci de qualitat: L'educaci es construeixa si mateixa, creant una major capacitat pereducar als/a les altres i alimentant una cultura quevalora l'aprenentatge.

Igualtat de gnere: L'educaci permet adones i nenes assolir el seu mxim potencial enparitat amb homes i nens.

Aigua neta i sanitat: Les comunitats milloren laseva educaci sobre els nexes entre el seusanejament i la seva salut, veuen milloressubstancials en sanitat.

Energia renovable: Com l'educaci, l'energianeta i accessible s un element imprescindibledels pasos desenvolupats socialment,econmicament i mediambientalment.

Ocupaci de qualitat i creixement econmic:L'educaci s un dels elements ms fortsque condueixen a la prosperitat i al progrseconmic.

Infraestructura: Amb l'educaci, els pasosaugmenten la seva capacitat per unir i mantenir laconstrucci d'elements per al progrs, lasalut i la seguretat.

Reducci de desigualtats: Com ms nens/esreben millor educaci -de les ms diversesprocedncies, geogrfiques i culturals,menys desigualtats hi ha en un pas.

Ciutats sostenibles: Amb l'educaci s msprobable que les persones comprenguin, doninsuport i aportin solucions creatives quegaranteixen els ingredients bsics de ciutats icomunitats sostenibles.

Consum responsable: L'educaci augmentales possibilitats que les persones utilitzinlaigua i l'energia de forma ms eficient i reciclinels residus.

Protegir el planeta i combatre elcanvi climtic: Com ms alts sn elsnivells d'educaci, les persones de

diferents societats mostren major preocupaci sobre elbon estat del medi ambient.

Justcia i pau: L'educaci s un essencialprecursor de la pau, de la tolerncia i d'unasocietat civil sana.

Aliana per l'educaci: Est provat que lesaliances sn la forma ms efectiva d'aconseguirbons resultats de desenvolupament.

1) DocumentatInvestigaci breu per equips per apropar-se ms ales realitats existents. Se suggereix lInforme deSeguiment de l'EPT al mn 2015:

http://unesdoc.unesco.org/images/0023/002324/232435s.pdf

2) Uneix cada frase amb el corresponent objectiu de desenvolupament sostenibleEs pot orientar de 2 formes: en paper continu perqu ho resolguin unint les parelles o partint defrases retallades que han de completar i enganxar.

L'equip que acabi en primer lloc d'unir cada frase amb el seu objectiu rebr 20 punts, el 2n 10 punts i el 3r 5 punts.

3) Indica la resposta correcta de cada pregunta (tipus 50x15). Cada pregunta encertada val 5 punts

L'equip que primer alci el bra podr dir el resultat, si no l'ha encertat, rebot. Podeu buscar ms preguntes.

28

a) 5 milions de nens/es de primria.b) Ms de 28 milions de nens/es en edat de cursar primria.c) Entre 40 i 50 milions de nens/es.

Als pasos afectats per conflictes estansense escolaritzar:Correcta b)

a) Menys de 3 anys.b) Ms de 5 anys.c) Menys d'1 any.

El 2010 les dones ms pobres de les zones rurals havien assistit a l'escola:Correcta a)

a) 30 nens/es a primer grau i 26 a lltim grau.b) 150 nens/es a primer grau i 80 a lltim grau.c) 130 nens/es a primer grau i 66 a lltim grau.

A Malawi la mitjana de nens/es per aula s:Correcta c)

a) 3,5%.b) 20%.c) 35%.

L'accs als llibres de text i als materials didctics s fonamental per a unaeducaci de qualitat. A Tanznia el % de tot l'alumnat de sis que potdisposar d'un llibre de text per a la lectura sense compartir-lo s:

Correcta a)

4) Sopa de lletresResoldre en el temps ms breu possible la sopa de lletres en la qual haureu de trobar els lemes segents:

que es relacionen amb els 17 nous Objectius de Desenvolupament Sostenible. L'equip que acabi en primer llocrebr 20 punts, el 2n 10 punts i el 3r 5 punts. (Vegeu sopa de lletres a lannex disponible a la web).

No pobresa Sanitat Consum responsableNo gana Ocupaci de qualitat Protegir el planetaBona salut Creixement econmic Combatre el canvi climticQualitat educativa Infraestructures Justcia i pauIgualtat de gnere Reduir desigualtatsAigua neta Ciutats sostenibles

Al llarg de les diferents fases del concurs cadaequip anir acumulant punts. Sumant els puntstotals, els/les participants buscaran a quin tram estroben:

Ms de 80 puntsSou molt conscients del paper alliberador que tl'educaci i com a font doportunitats per a les personesarreu del planeta. T'animem a seguir avanant perqutots els nens i totes les nenes del mn puguin tenir lesmateixes oportunitats que tu.

Entre 50 i 80 puntsL'educaci de qualitat s fonamental per aconseguirpersones lliures i responsables, segueix interessant-tepel tema i aprenent: molts nens i moltes nenes del mnho necessiten per canviar les seves vides.

Menys de 50 puntsT'animem a que t'esforcis ms per aprendre sobre

el paper que t l'educaci a l'hora de dotar doportunitats a les persones al llarg de tota la sevavida, segueix interessant-te pel tema i aprenent: moltsnens i moltes nenes del mn ho necessiten per canviarles seves vides.

Per a les dues adaptacions segons edat:

Adaptaci 1: Des de 12 fins a 14 anys.

Adaptaci 2: A partir de 15 anys.

Es proposa la mateixa activitat orientant els/les mspetits/es en ms profunditat a l'hora de plantejar lespreguntes i les proves.

Per als/a les majors de 14 es proposa, sempre que esdisposi de temps, fer aquesta dinmica en diversessessions, amb l'objectiu de poder ampliar la informacique es dna.

29

Es pot fer una avaluaci final sobre el procs i tot el que sha aprs:

Heu participat? Com us heu sentit? Qu heu observat? Heu aconseguit arribar als objectiusproposats?

Activitat 2Em poso a la teva pell

MaterialsFotocpies amb lessituacions i histries de

Objectius de l'activitat1 Comprendre la importncia del dret a l'educaci per a tothom.

2 Fomentar l'autoestima personal i l'empatia cap a altres persones.

3 Assumir la responsabilitat individual en els canvis socials com a membres de la ciutadania, exigint una educaci inclusiva i de qualitat per a tots i totes.

Sensibilitzaci. Per incrementar l'impacte del quesha aprs, es recolliran les aportacions en un suportgrfic i visible per a tots/es com cartells, panells,revistes, web, etc.) i s'exposaran les idees resultants

de la posada en com per difondre-les posteriormenta tota lescola, la comunitat, etc. Amb ajuda, espot gravar el concurs a manera de curt que puguimostrar-se pblicament, exhibir-lo a les famlies, etc.

DescripciEs tracta d'una escenificaci per equips, incloent debat, en la qual, a travs de diferents jocs de rol,els/les participants reproduiran la vivncia de la situaci de diferents nois i noies de tot el mn en relaciamb l'educaci, per posar-se al seu lloc i plantejar possibles solucions.

DuradaUna hora i mitja.

vida de personatges queemmarquen els jocs de rol, papercontinu, cola, folis i bolgrafs per aobservadors/es, retoladors,informaci complementria perpreparar els personatges, elementsper disfressar-se... etc.

Per comenar el joc es dividiran els/les alumnes per equips de 4 5 participants. A cada equip se li plantejaruna situaci. Els/les alumnes s'han de posar a la pell de diferents personatges que els presentarem i, a travsdun senzill joc de rols, han dentendre millor quina s la seva situaci, com se senten, han de reflexionar iplantejar possibles solucions. Alguns/es actuaran com a actors/actrius i altres com a observadors/es.

Ac

tionA

id

Ayud

a en A

ccin

JRS

Brian Sokol/ActionAid

30

Adaptacions: Segons el grup d'edat amb el qualtreballem, podem plantejar les situacions amb mso menys qestions o amb ms o menys profunditat, incloent uns o altres recursos. Als annexos trobareuenllaos i documentaci diversa, que es poden utilitzarper preparar la representaci.

A cada equip se li reparteix a l'atzar una de les diferentssituacions (sen proposen 4; podeu reduir o augmentarles situacions en funci del nombre de participants) perenfocar el joc de rol, on figura un personatge de lavida real, que han de representar com si fossin ells/esmateixos/es. Es dedica un temps a preparar larepresentaci, incloent els/les protagonistes de cadahistria i algunes persones adultes que es relacioninamb els/les protagonistes. D'altra banda hi haur 2participants que tindran com a paper ser observadors/esgenerals externs/es perqu vagin prenent notes.

A la descripci de cada situaci s'esbossen unespinzellades de la realitat de cada personatge; es potimprovisar i shi poden afegir altres elements.S'aconsella que, per aprofundir ms, es preparin al detallel seu personatge documentant-se breument ambalguns materials que els facilitem, shi poden inclourealguns elements perqu es disfressin.

Desprs del moment de preparaci cada equiprepresenta davant la resta el seu joc de rol i els/lesobservadors/es van prenent notes del que veuen,actituds, frases significatives. Destinar un temps mxima cada equip (p. ex. 10 minuts) perqu representi lasituaci, per deixar marge suficient per al debat.

Un cop acabada la representaci dels jocs de rol, els/lesobservadors/es tindran un temps per comentar all que

hauran observat en cada representaci i els comentariss'aniran bolcant en un paper continu. A continuaci s'obrir un debat que pot ser guiat amb les preguntes de lavaluaci.

A l'annex hi trobareu les descripcions dels personatgesper a cada joc de rol.

Joc de rol nens/es soldat: A Sierra Leone esrecluten nens/es per usar-los/les com a soldats.

L'educaci de les nenes: Pakistan t una deles majors poblacions del mn sense escolaritzar(7,3 milions de nens i nenes el 2008) i gasta enarmes set vegades ms del que inverteix enescoles primries. s el 6 pas ms poblat delmn amb 180 milions d'habitants. Quan les nenescompleixen certa edat abandonen l'escola pertreballar i/o collaborar en les tasques de la llar. A Pakistan el 90% de les dones experimentaviolncia domstica i ms de mil dones per anysn vctimes d'assassinats "per honor". Les nenespateixen habitualment matrimonis forats.Pakistan est considerat el tercer pas msperills del mn per a les dones. All viuen lesamigues Saima i Aysha.

Sria: L'educaci en pasos en conflicte. Srias'enorgullia de la qualitat de les seves escoles. Elsltims 3 anys han estat terribles per la guerra i elsbombardejos.

Emergncies: Terratrmol a Nepal, abril 2015. Perrecuperar la normalitat s fonamental que elsnens i les nenes puguin continuar amb la sevaeducaci en el termini ms breu possible.

Activitat 3Mobilitzem i sensibilitzem la comunitateducativa sobre el dret a leducaci

Us heu divertit? Heu aprs? Us ha semblat interessant?

Els/les "actors/actrius" heu expressat les vostres idees, els vostres pensaments isentiments sobre les situacions plantejades?

Alguna vegada heu viscut de prop una situaci similar? Com reaccionareu en una situacisemblant?

Qu creieu que es podria fer per canviar alguna de les situacions teatralitzades? Comus heu sentit com a observadors/es?

31

Activitat de mobilitzaci per a tots els nivellsMobilitzem i sensibilitzem la comunitateducativa sobre el dret a leducaci

Objectius de l'activitat1 Fomentar entre la comunitat educativa el comproms i la implicaci en la defensa del dret a l'educaci.

2 Incidir en la importncia de l'educaci com a eina protectora de la vida de les persones.(Com a part final de l'itinerari de sensibilitzaci que es treballa en els centres educatius).

Descripci* S'ofereixen dues propostes diferents perqu cada centre educatiu pugui triar en funci de les sevesnecessitats i/o preferncies.

* Estan pensades per fer-se desprs d'haver treballat a l'aula les propostes didctiques de la Campanya.

* Aquestes propostes de mobilitzaci es poden fer durant la Setmana Mundial per l'Educaci(SAME) o b en el moment adequat en el marc de les activitats del centre.

* Aquestes activitats de mobilitzaci es focalitzen en l'entorn escolar. No obstant aix, per a la SAME esproposar i senviar ms endavant una activitat de mobilitzaci de carrer, a fi d'incidir socialment i mourela ciutadania perqu conegui i reclami el dret a l'educaci.

Llegim un text sobre l'educaci i la protecci.

Els/les alumnes pintaran amb retoladors indelebles al paraigua paraules i dibuixosque representin com l'educaci ens serveix de protecci.

Obrim un espai de dileg en qu reflexionem al voltant de les segentspreguntes:

Per qu hem de contagiar als/a les nostres companys/es la lluita pel dret a l'educaci?

Per qu necessitem sumar forces/veus?

Proposta 1Proposta 1SOTA EL PARAIGES SOTA EL PARAIGES DE LEDUCACIDE LEDUCACI

Cada grup tindr un paraigua transparent. Se li explica al'alumnat que l'educaci a la vida de les persones s comun paraigua que ens protegeix.

32

Elaborem un lema sobre el dret a l'educaci com a eina protectora. Ha de ser motivador, que animi a altresa unir-shi.

En un lloc a l'aire lliure es reuneixen tots els grups. Un grup llegeix el seu lema i desprs de fer-ho obra el seuparaigua.

Si resulta complicat trobar o utilitzar paraiges de veritat, es pot fer un paraigua gran en paper continu.

Proposta 2Proposta 2LA FIRA DE LEDUCACILA FIRA DE LEDUCACI

L'educaci s un element clau que t una gran influncia endiferents mbits del desenvolupament, per la qual cosa garantir unaeducaci de qualitat per a tothom s imprescindible per aconseguirun mn ms just i protegir d'aquesta manera milions de personesque viuen en la pobresa, en contextos de conflictes i demergncies.La proposta consisteix a fer una fira amb diferents estands i provesldic-festives que ajudin a sensibilitzar la comunitat educativa sobre laimportncia d'aquest dret.

Proposem 17 estands. Cada un d'ells basat en un dels objectius deldesenvolupament sostenible. Organitzarem l'alumnat en grups (com a mnim 4,com a mxim 30). Cada grup s'ha d'encarregar de:

* Es donar un temps (20 minuts) a cada grup per preparar el seu estand de la fira.

* El grup organitzar uns torns per atendre lestand, havent de haver-hi a lestand una o dues persones responsables;i els/les altres poden anar a participar a la resta de les proves.

REPTE: Fer caure les tres ampolles.

Es posaran a lestand tres ampolles plenes de sorra. Cadascuna tindr escrit el segentmissatge:

L'1% de la poblaci acumula el 50% de la riquesa. Les zones amb ms mancances en educaci estan ms empobrides. El 70% de la poblaci viu en pasos on la desigualtat ha crescut.

Conixer la temtica del seu estand.Preparar un cartell per a lestand amb el nom de lestand.Preparar la prova/les proves corresponents.

Eradicar la pobresa

STANDS

33

REPTE: Ser el/la ms rpid/a a menjar la poma.

Lligarem una corda entre dos pals o dos arbres. A la corda hi penjarem tres pomes amb uncordill. Per fer la prova haur d'haver-hi tres participants. Se situaran els i les participantscadascun/a a sota de la seva poma amb els ulls embenats. A la veu de ja de la personaencarregada de la prova comenaran a menjar la poma. Un cop passats 10 segons, la veucridar "Educaci", i els/les participants es podran treure la bena per seguir amb la prova. (Aixs'haur explicat abans).

Posar fi a la fam, aconseguir la seguretat alimentria i una millornutrici, i promoure l'agricultura sostenible

REPTE: Inserir tres crcols en tres bitlles.

Es preparen 5 bitlles, que podem personalitzar pintant-les (estil matriusques). Tambtindrem diversos crcols fets amb cartr, que portaran escrits els segents missatges:

Educaci per prevenir malalties. Personal sanitari ben format. Accs a medicaments i vacunes. Sensibilitzar per disminuir els accidents de trnsit. Educaci per prevenir el consum de substncies nocives.

Garantir una vida saludable i promoure el benestar per a tots itotes per a totes les edats.

REPTE: Resoldre el Memory amb menys de 5 errors

Aquest estand preparar un Memory. Han d'elaborar 8 parells de targetes, que tindran un ttol iestaran decorades amb dibuixos: De cada parella una targeta illustrar l'objectiu aconseguit il'altra, una situaci en la qual no s'est gaudint d'aquest dret.

Ensenyament primari per a tots i totes. Ensenyament secundari per a tots i totes. Igualtat de nens i nenes en l'accs a l'educaci. Educaci inclusiva. Educaci de qualitat. Bona formaci docent. Educaci per a una ciutadania global. Adquirir capacitats per a la vida.

Garantir una educaci de qualitat inclusiva i equitativa, ipromoure les oportunitats d'aprenentatge permanent per a totsi totes.

REPTE: Arribar el/la primer/a en una cursa de sacs.

L'equip que prepara aquesta prova ha d'elaborar, a ms del seu estand, un cartell que digui"Igualtat entre homes i dones". A cada sac dibuixaran la bandera d'un pas. Aquest cartell elsituaran a certa distncia de lestand. Per posar en marxa la prova caldran almenys dos/duesparticipants. Entre ells/es faran una cursa de sacs per veure quin pas arriba abans a "la igualtatentre homes i dones ".

Aconseguir la igualtat entre els gneres i donar poder a totes lesdones i nenes.

34

REPTE: Traslladar l'aigua.

A la prova hi haur una galleda plena d'aigua i una gerra, separades a una distncia de 8 metres.La missi de la persona que hi participa s omplir la gerra d'aigua en un minut. Per fer-hoomplir un got de plstic a la galleda, el portar subjectant-lo amb la boca i, sense tocar el gotamb les mans, haur de buidar-lo a la gerra. Podr repetir l'operaci tantes vegades com siguipossible en el termini d'un minut.

Si un cop acabat el minut no ha omplert la gerra, tindr dret a un bonus: dos gots daigua directament a la gerra si contesta la segent pregunta: "Digues una cosa en la qualleducaci contribueixi a la millora de l'accs i de la gesti sostenible de l'aigua".

Garantir la disponibilitat i la gesti sostenible de l'aigua i elsanejament per a tots i totes.

REPTE: Aconseguir que la pilota de tenis de taula recorri un cam marcat arribant a la sevameta.

Per organitzar aquesta prova l'equip encarregat haur de preparar un recorregut amb llaunesplenes de sorra disposades en parelles; la persona que participi a la prova haur de portar unapilota de tenis de taula fins al final del recorregut, passant la pilota entre les parelles de llaunes.Per aconseguir que avanci la pilota utilitzar l'energia elica: un tub de cartr a travs del qualbufar per desplaar la pilota.

Assegurar l'accs a energies assequibles, fiables, sostenibles imodernes per a tots i totes.

REPTE: Resoldre el llistat d'tems a investigar.

Per aconseguir aquest objectiu de desenvolupament s'ha posat com a indicador incrementar lespersones emprades en tasques d'investigaci. La investigaci s fonamental per construirconeixement. Per preparar la prova, l'equip elaborar un llistat de 10 coses a investigar(nombre de finestres de l'edifici, nom de la professora ms jove...). Prepararan diverses cpiesdel llistat -o si es vol, models diferents- perqu puguin participar simultniament diversespersones a la prova. A la prova se li lliurar a qui hi participi el llistat d'tems per investigar, ques'ha de resoldre en menys de deu minuts.

Desenvolupar infraestructures resilients, promoure laindustrialitzaci inclusiva i sostenible, i fomentar la innovaci.

REPTE: Aconseguir situar les persones a les rees d'ocupaci.

Es preparar un mural (que ms tard s'enganxar sobre un porexpan) que contindr tres dibuixosque representin cadascun dels sectors econmics, deixant espais en blanc al mural.

Sector primari: (una granja, un hort...) Sector secundari: (una fbrica, una obra...) Sector terciari: (un restaurant, un teatre...) Sector quaternari: (un laboratori, una escola...)

Desprs, amb l'ajuda d'un company o companya, la persona que hi participi es tapar elsulls amb una bena i haur denganxar 4 ninots al mural, un a cadascun dels sectors.

Fomentar el creixement econmic sostingut, inclusiu isostenible, l'ocupaci plena i productiva, i el treball decent pera tots/es.

35

4 http://elpais.com/especiales/2015/planeta-futuro/objetivos-desarrollo-sostenible/consumo/#content

REPTE: Construir una torre de naips.

La prova consisteix a construir, en un sol intent, una torre de naips que tingui quatre altures,posar a sobre un ninot tipus "Pin i Posa" i que aguanti durant tres segons.

Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguininclusius, segurs, resilients i sostenibles.

REPTE: Igualar un cercle amb un patr donat.

L'equip que prepara disposar de cercles de cartolina demida gran. En un foli dibuixaran el patr d'un quadrat quecpiga dins del cercle. La prova consistir a reduir la desigualtat entre el cercle i la figura del patr. Disposaran al seu torn d'una ajuda, "L'educaci", que ser una regla, l'eina que els/les ajudi a igualar les figures.

Reduir les desigualtats entre pasos i dins d'ells.

REPTE: Completar el recorregut sense que caigui l'aliment.

"La FAO calcula que cada any es perden i malgasten al voltant d'un 30% de cereals; un40-50% de tubercles, fruites i hortalisses; un 20% de llavors oleaginoses, carn i producteslactis; i un 35% de peix ".

El grup determinar un recorregut per fer la prova; han de jugar dos/dues participants. Laprova consistir a transportar una mandarina en una cullera subjecta amb la boca sense quecaigui i arribar en primer lloc al final del recorregut.

Garantir les pautes de consum i de producci sostenibles

REPTE: Muntar el puzle.

El grup responsable de lestand prepara almenys dues imatges, de mida dinA4, que representinel canvi climtic, les enganxar en una cartolina i tallar cada imatge en vint trossos.La persona que hi participi haur de muntar el puzle en un minut. Si no aconsegueix acabar-lo,li donaran 30 segons extres si diu una manera com l'educaci afavoreix la cura del medi ambient.

Prendre mesures urgents per combatre el canvi climtic i els seusefectes.

REPTE: Netejar l'aigua.

Per preparar aquesta prova l'equip comptar amb un gibrell gran ple d'aigua i una lminade suro. A la lmina de suro hauran de dibuixar objectes o substncies que contaminen el mar,pintar-los amb retoladors indelebles i retallar-los. Hi posarem un clau de ganxo/escrpia o similar.Desprs la persona que hi participi disposar d'una canya amb un ganxo lligat al fil (una altraclau de ganxo/escrpia) amb la que haur de pescar en un minut tots els elements que estancontaminant el mar.

Conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, mars irecursos marins per aconseguir el desenvolupament sostenible.

36

5 http://elpais.com/especiales/2015/planeta-futuro/objetivos-desarrollo-sostenible/alianzas/#content

REPTE: Aconseguir totes les lletres i smbols de 0,7%.

En arribar a la prova, se li explicar a la persona participant que hi ha una reivindicaci de lasocietat civil perqu els governs destinin el 0,7% del PIB a ajuda al desenvolupament. Enaquests moments noms 5 pasos estan complint aquest comproms, situant-se la mitjana en el0,3

La persona que participi a la prova haur de treure d'un gibrell d'aigua amb farina, amb la boca,quatre gomes d'esborrar on s'hauran pintat amb retolador:

0,7%

Enfortir els mitjans d'execuci i revifar l'aliana mundialper al desenvolupament sostenible.

REPTE: Encistellar cinc llavors.

En aquesta prova es disposar de cinc testos i 10 ossos de prssec nets. A ms,lequip responsable preparar en cartolina cinc arbres.

La persona que hi participi haur dencistellar almenys cinc dels deu ossos. Quan encistelli enun test, la persona responsable de lestand posar al test l'arbre que han elaborat amb cartolina,fent ms evident el smil amb la reforestaci.

Protegir, restaurar i promoure la utilitzaci sostenible delsecosistemes terrestres, gestionar de manera sostenible elsboscos, combatre la desertificaci i aturar i revertir ladegradaci de la terra, i frenar la prdua de diversitat biolgica.

REPTE: Fer explotar tres globus.

En un panell de porexpan s'enganxaran amb cinta adhesiva cinc globus. A cada globus hi haur escrita amb retolador permanent una forma de violncia amb la qual volem acabar peraconseguir societats ms justes i pacfiques. La persona que participi a la prova ha de ferexplotar amb un dard almenys tres dels cinc globus en un total de cinc intents.

Exemples dels globus:

Guerra Tortura Explotaci Abusos sexuals Corrupci

Promoure societats pacfiques i inclusives per al desenvolupamentsostenible, facilitar laccs a la justcia per a tots/es i crearinstitucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells.

37

S qu s el dret a leducaci i qusn els objectius de Corea

Conec alguns dels obstacles que hi haen alguns pasos per accedir al'educaci

Entenc que l'educaci ajuda lespersones a sortir de la pobresa

He buscat i llegit informaci sobre eldret a l'educaci als pasos del Sud

He participat en debats sobre el dret al'educaci

He expressat les meves idees sobrecom l'educaci ens protegeix

Crec que puc parlar en nom dels nensi de les nenes que no van a l'escola oque estan en situacions dedesprotecci

Em sento cmode/a plantejant aels/les representants poltics/ques elstemes que sn importants per a mi

Respon cadascuna de les preguntes. Tria laresposta que correspongui a la teva opini iacoloreix el quadre corresponent.

QESTIONARI QESTIONARI DAVALUACIDAVALUACIper a alumnat de secundria,per a alumnat de secundria,batxillerat i educaci de batxillerat i educaci de persones adultes persones adultes

Q

S molt sobreel tema/Ho faig molt b

S alguna cosasobre el tema/Ho faig b

Necessito ajudasobre el tema perrespondre

VerdVerd

* Registra la teva participaci a la SAME* Completa l'avaluaci dels materials didctics* Segueix la CME Espanya a les xarxes socials

https://twitter.com/CME_es

Campaa Mundial por la Educacin Espaa

* Aquesta publicaci ha estat produda amb el suport de la Uni Europea. Els continguts daquesta publicaci sn responsabilitat exclusiva d Entreculturas (en representaci de laCoalici Espanyola de la Campanya Mundial per l Educaci) i no reflecteixen en cap cas lopini de la Uni Europea.

Direc

ci d

art, d

issen

y i il

lustra

cions

: Mari

bel V

zqu

ez

AgramentsHelena Juanes, Espe Tejedor, lvaro Gonzlez, Iratxe Mentxaka, Estibaliz Zuriarrain Cabaas, Miren Haizea, Miguelalvarez, ngela Caballero i Miguel Rodrguez Garca.

LLEESSCCOOLLAA EEMM PPRROOTTEEGGEEIIXX

Entra aEntra a ii

Organitzacions que participen a la SAME a nivell estatal:

Entitats membres de la CME a Catalunya: Amb el suport de:

FERE - CENTROS CATLICOS

Colabora: Este proyecto est financiadopor la Unin Europea*

La Coalici Espanyola de la Campanya Mundial per lEducaci est integrada per: