Dossier presentació batxillerat 2011 12

  • Published on
    03-Jul-2015

  • View
    754

  • Download
    1

Embed Size (px)

Transcript

  • 1. EL BATXILLERATReuni informativa15 de mar de 2011Aquest document s material de suport de la reuni presencialon sexpliquen els Batxillerats que ofereix lEscola.

2. Introducci En acabar lEducaci Secundria Obligatria (ESO) els alumnes obtenen el Graduat Escolar. Amb el Graduat poden accedir a Cicles Formatius de Grau Mitj o a Batxillerat. El Batxillerat s una etapa de dos cursos acadmics que, convencionalment, es cursa entre els 16 i 18 anys. Prepara els alumnes per a la seva incorpora- ci a estudis posteriors tant professionals com universitaris i per a laccs al mn laboral. LEscola ofereix els estudis de Batxillerat en dues modalitats: Batxillerat de Cincies i Tecnologia Batxillerat dHumanitats i Cincies SocialsPoden trobar informaci relativa Tenint en compte el marc legal, aix com laccs a la Universitat estipulada peral marc legal dels Batxilleratsles PAU, els Batxillerats shan organitzat en vuit itineraris diferents que per-dins del context educatiude Catalunya al web: meten una diversificaci important en funci dels interessos de cada alum-http://phobos.xtec.cat/ne. Lorganitzaci respon a dos criteris principals: maximitzar les possibilitatsedubib/intranet/index.phpdxit a lhora de poder accedir a lopci prioritria en estudis posteriors uni- versitaris i donar als nostres alumnes un valor afegit o un impuls inicial en les primeres etapes daquests estudis. Daltra banda, al Batxillerat tenen continutat projectes especfics i diferenciats de lEscola, com el treball de promoci, lenfocament i metodologia del treball de recerca o un exhaustiu programa dorientaci. Lobjectiu daquests projec- tes s potenciar lesperit crtic dels nostres alumnes, la cultura de lesfor, i la seva maduresa i autonomia. Matries comunes i de modalitat El currculum de Batxillerat consta de matries comunes, matries de modali- tat, matries optatives i del treball de recerca. Les matries comunes sn obligatries per a tots els alumnes, i les matries de modalitat i optatives sn les que depenen de litinerari escollit. A continua- ci es detallen les matries de cada tipus. Matries comunes1r de Batxillerat 2n de BatxilleratLlengua catalana Llengua catalana Llengua castellanaLlengua castellana Llengua anglesa Llengua anglesa Filosofia i ciutadaniaFilosofiaCincies per al mn contemporani Histria Educaci FsicaTreball de recercaTreball de recerca TutoriaTutoria 3. Modalitat de Cincies i TecnologiaAquesta modalitat sestructura en vuit itineraris diferents, i les matries prpiesde cada modalitat sn les mateixes als dos cursos del Batxillerat.Cincies de la salut 1 i 2Batxillerats orientats a aquell alumnat que preferentment sencaminar cap acarreres professionals de tipus sanitari o b a estudis cientfics en general. Ex-clou molt poques opcions futures de tria.1r i 2n de BatxilleratCincies de la salut 1 Cincies de la salut 2 MatemtiquesMatemtiques FsicaCTMAQumica QumicaBiologiaBiologiaTecnolgic-Enginyeria 1 i 2Batxillerats tecnolgics on es cursen les matries de tecnologia industrial i dedibuix tcnic, ambdues necessries per a molts estudis futurs denginyeria iarquitectura.1r i 2n de Batxillerat Tecnolgic-Enginyeria 1 Tecnolgic-Enginyeria 2 MatemtiquesMatemtiques FsicaFsicaTecnologia industrial Qumica Dibuix tcnicDibuix tcnicCincies-Tecnologia i Tecnologia-GeologiaModalitats amb un enfocament mixt que permeten moltes possibilitats de lesbranques cientfiques i tecnolgiques. Per aquell alumnat on les seves pre-ferncies giren al voltant destudis com les cincies bsiques, fsica i qumicao diverses enginyeries entre les que destaquen especialitats forestals o explo-tacions mineres.1r i 2n de Batxillerat Cincies-Tecnologia Tecnologia-Geologia MatemtiquesMatemtiques FsicaCTMATecnologia industrial QumicaBiologiaDibuix tcnicTecnologia-Mediambient 1 i 2Clar enfocament cap a les especialitats cientfiques i tecnolgiques al voltantdel medi ambient i la sostenibilitat.1r i 2n de BatxilleratTecnologia-Mediambient 1 Tecnologia-Mediambient 2 MatemtiquesMatemtiques CTMACTMATecnologia industrial Tecnologia industrial Dibuix tcnicBiologia 4. Modalitat dHumanitats i Cincies SocialsAquesta modalitat sestructura en vuit itineraris diferents a 1r de Batxillerat,que es redueixen a quatre al segon curs.Social-EconmicBatxillerat que aprofundeix en lestudi de la realitat econmica i empresarial.Permet establir uns fonaments slids per a estudis lligats al mn de lempresai de les relacions laborals. 1r de BatxilleratSocial-Econmic 1Social-Econmic 2 Histria del mn contemporani Histria del mn contemporaniMatemtiques aplicadesMatemtiques aplicades a les Cincies Socialsa les Cincies SocialsEconomia i Organitzaci de lEmpresa Economia i Organitzaci de lEmpresa Economia Literatura Universal 2n de Batxillerat Social-Econmic Histria de lartMatemtiques aplicades a les Cincies SocialsEconomia i Organitzaci de lEmpresaGeografiaSocial-HumansticEn aquesta modalitat, oberta a prcticament totes les sortides de la brancasocial, destaca el llat com a oferta diferenciadora. 1r de Batxillerat Social-Humanstic 1 Social-Humanstic 2 Histria del mn contemporani Histria del mn contemporaniMatemtiques aplicadesMatemtiques aplicades a les Cincies Socialsa les Cincies SocialsLlatLlat Economia Literatura Universal 2n de BatxilleratSocial-Humanstic Histria de lartMatemtiques aplicades a les Cincies Socials LlatGeografia 5. SocialAquest Batxillerat te un enfocament molt similar al social-humanstic peres diferncia en loferta de les matries deconomia i empresa que reforcenaquesta vessat del coneixement. Adequat per seguir estudis empresarials,deconomia i de dret, o daquelles modalitats i especialitats que aglutinen al-hora coneixements de dret i economia. 1r de Batxillerat Social 1Social 2 Histria del mn contemporani Histria del mn contemporaniLiteratura castellana Literatura castellanaEconomia i Organitzaci de lEmpresa Economia i Organitzaci de lEmpresa Economia Literatura Universal 2n de Batxillerat Social Histria de lartLiteratura castellanaEconomia i Organitzaci de lEmpresaGeografiaHumanitatsBatxillerat que aprofundeix en les bases del context cultural en el qual vivimi en les seves manifestacions artstiques i literries. Lorientaci humansticadaquests itineraris proporciona una base lingstica i cultural slida i adequa-da per a estudis superiors centrats en la llengua, la literatura i les disciplinesque es vinculen a la histria i la filosofia. 1r de BatxilleratHumanitats 1Humanitats 2 Histria del mn contemporani Histria del mn contemporaniLiteratura castellana Literatura castellanaLlat Llat Economia Literatura Universal 2n de BatxilleratHumanitats Histria de lart Literatura catalana LlatGeografia 6. Orientaci pedaggicai professionalTriar qu fer una vegada sacaba el Batxillerat no s una decisi que simprovisi.Per tal dajudar i guiar els nostres alumnes, lEscola disposa dun programa ri-gors dactivitats al llarg de tota lescolaritat que dota els alumnes deines perajudar-los a escollir.El dinamitzador principal del programa s el tutor, per tamb hi participen de for-ma molt activa la Coordinaci de letapa, el Gabinet psicopedaggic que comp-ta amb una psicloga escolar i una psicopedagoga i altres professors de letapa,aix com entitats externes de prestigi en lmbit de lorientaci, com Educaweb.En el procs de tria influeixen molts condicionants. Nhi ha de personals comles prpies aptituds o les inquietuds de socials i tamb, naturalment, de co-neixement explcit del context educatiu.Tots aquests aspectes es treballen amb xerrades, bateries de tests psicotc-nics, activitats de tutoria i entrevistes individuals amb els tutors corresponents.La plataforma virtual daprenentatge de lEscola (Garb Virtual) esdevindr uninstrument que ajuda els alumnes en tot el programa, posant-los a labastun conjunt deines i ofertes primordials per portar a terme el procs de pre-sa de decisi.El Treball de recercaEl Treball de recerca s una activitat dinvestigaci que ha de fer qualsevolalumne de Batxillerat. Representa el 10 % de la nota final del Batxillerat i calpresentar-lo per escrit i defensar-lo oralment.A banda de la importncia evident del pes de la seva qualificaci sobre la qua-lificaci final del Batxillerat, a lEscola li donem una importncia cabdal permolts altres motius.El Treball de recerca a lEscola s la culminaci de tot un procs encetat ambprojectes a Primria i estalonat des de les diferents rees del currculum. Laseva metodologia, amb vocaci prctica i interdisciplinria, encaixa perfecta-ment amb el nostre projecte.A primer de Batxillerat els alumnes trien la temtica, labast i lenfocament dela recerca, i sels assigna un director de treball que els guiar i assessorar enel seu desenvolupament fins a la defensa oral davant dun tribunal.Abans de passar a ser matria curricular, el nostre projecte pedaggic ja enco-ratjava els alumnes a investigar amb el Premi Activitats, convocat per la Fun-daci Escoles Garb. Actualment, amb un desplegament de mitjans humansi tcnics molt important, seguim plantejant leducaci utilitzant linters indivi-dual com a plataforma de projecci cap a la maduresa personal i acadmica.El nostre objectiu s que cada alumne aprengui a construir la bastida per po-der edificar les seves idees des de la solidesa estructural de la cincia, lticai lesttica ben assimilades. 7. La promociEl treball de promoci es duu a terme al llarg dels dos cursos del Batxillerat.Durant aquest temps, es preparen una srie dactivitats que, coordinades i di-namitzades pel tutor de cadascun dels grups, reforcen el treball cooperatiudels nostres alumnes. Es potencien aspectes tan importants com lautonomia,la maduresa i la responsabilitat .El sentiment de pertinena al grup s fonamental quan es planteja aquest eixvertebrador del nostre projecte pedaggic. Els alumnes trien un nom que elsrepresentar, un logotip que els identificar i un dest de viatge de fi destudisque simbolitzar la cloenda del seu pas per lEscola. Aquests aspectes, quees materialitzen a 1r de Batxillerat i que tenen com a meta el viatge realitzat a2n, fan que el grup treballi plegat per aconseguir el seu autofinanament, te-nint sempre com a marc de referncia lEscola.Un cop sinicia aquest recorregut, comena a posar-se en marxa laplicacidel coneixement en la seva transversalitat les tic, el disseny, el coneixementdel mn, leconomia, els valors aix com la visi i experincia personal quecadasc aporta a aquest conjunt.La Fira s lactivitat ms complexa i ambiciosa i es porta a terme al principi delmes de novembre de 2n de Batxillerat. Darrere daquest muntatge hi ha totauna tasca organitzativa important. Els alumnes han dinteraccionar en petitsgrups comissions de feina per tal de fer realitat un desig: aconseguir que totalEscola se senti partcip del que ser la seva Fira. Abans, per, hi ha hagutmoments de molta feina: des de la tria del logotip i nom, que far que la pro-moci esdevingui immortal malgrat el pas del temps, passant per lestampacidaquest en samarretes i dessuadores, la preparaci de dolos i altres produc-tes culinaris per delectar els nens i les seves famlies, la recerca de llibres atrac-tius per als ms menuts, i un llarg etctera. Tota aquesta tasca es comena agestar al llarg del primer curs de Batxillerat i, desprs dun any de planificaci,de feina i de nervis, es fa realitat i, com si es tracts dun somni, sesvaeix enun mat. Malgrat tot, la intensitat i la illusi amb qu els nois i noies lhan pre-parada fa que quedi gravada en les seves retines per sempre ms.La Fira, la venda de roses per Sant Jordi, la celebraci del Carnestoltes, la ven-da dentrepans cada mat, la realitzaci de les fotografies dels grup-classe delEscola i una muni dactivitats diverses fan que els alumnes se sentin part in-dispensable de la seva promoci. 8. La Vida social al BatxilleratParlar de Vida Social s referir-se a lessncia de lescola que va crear PereVergs. Es tracta dun mbit fonamental on es materialitza la part ms impor-tant del Projecte Educatiu, a lentorn del qual gira tota la comunitat escolar.Lmbit de la Vida Social t com a objectiu apropar lalumnat al coneixementi prctica del sentit de la responsabilitat, al desenvolupament de la convivn-cia i la cooperaci per a la millora individual i collectiva, aix com potenciar lacrtica i lautocrtica. Daquesta manera, per poder aconseguir el seu objectiude formar una ciutadania responsable, es crea una estructura oberta, viva i encontnua evoluci. A travs de lestructura i normes de la Vida Social, lalumnatdeixa de veure lassistncia a lescola com un deure i una activitat passiva peresdevenir-ne membres actius.Ldia Cap de color OriolFsica MartaMediambient Revista Biologia Qumica GuillemMarc Garb Obert MantenimentMatemtiquesFrancs2n BatxilleratPromoci Kirk Marina Nerea ProfessorsSecretariaFilosofia HistriaJlia EduardBibliotecaCuina Catal lex Angls Garb TV CastelllCrrecs al Batxillerat Cap de color Secretaria CuinaBiblioteca/Correllengua ProfessorsMedi ambient MantenimentGarb TV/WebSistemesAngls (Infantil)Cincies (Infantil) Laboratori 9. LopcionalitatLa tria en els Batxillerats s un aspecte decisiu. Aplicada al currculum perso-nal permet que cada alumne en funci dels seus interessos i capacitats vagicreant el seu itinerari personal que ha de ser la millor guia per la tria posteriordestudis i professi.Per aquest motiu, el Batxillerat senriqueix amb una oferta mplia i variadadopcions que han de respondre a les necessitats de cadascun dels nostresalumnes.1r Batxillerat 2n Batxillerat1r Q.2n Q.1r Q.2n Q. Biosanitria: Introducci IntroducciParlem de fsicaRecerca biomdica a la psicologiaa lempresa Oratria: aprenem a Lectura dobres Evoluci humana Tecnologiafer discursos dart (antropologia) Francs (1) Francs (2) Conjunt instrumental Plstica Dansa TeatreAutocadLlenguaContacteDirector: Sr. Jordi Carmona, jcarmona@escolesgarbi.catCoordinadora: Sra. Maria Llusa Gasulla, mlgasulla@escolesgarbi.catCap destudis: Sr. Sergi Fioravanti, sfioravanti@escolesgarbi.cat