1. Què és la indústria?

2. Els factors de la producció industrial

3. Tipus d’indústries

4. Els espais industrials del món

5. L’impacte espacial de les activitats industrials

6. Les activitats industrials a Espa nya

7. Les activitats industrials a Catalu nya

Tots els objectes i els estris que passen a diari per les teves mans, des d’un ganivet o una forquilla fi ns a les consoles de joc, els ordenadors personals o el cotxe del teu pare, són objectes manufactu-rats, és a dir, són el resultat de sotmetre una matè-ria primera a un procés de manipulació i transfor-mació. Aquest procés és el procés industrial, i tota la sèrie d’activitats que tenen lloc fi ns que aquests objectes adquireixen la seva forma i les seves ca-racterístiques fi nals són les activitats industrials.

En aquesta quarta unitat veurem en què consistei-xen aquestes activitats, quins són els factors que in-tervenen quan es produeix una forquilla, una con-sola o un cotxe, i a quines zones del món es localitza la producció de la majoria dels objectes manufactu-rats que passen diàriament per les nostres mans.

4 La indústria

83

UN WEB

http://www.gencat.net/treballiindustria/

Pàgina web del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalu nya, en la qual es presen-ten dades i articles sobre el sector (indústria i energia) i es proposen enllaços i publicacions.

UNA PEL·LÍCULA

Los lunes al sol(Fernando León de Aranoa, 2002)

Una ciutat costanera del nord d’Espa-

nya, dividida per una ria d’aigües

verdes i oleaginoses. Molts homes i

moltes dones van deixar enrere el

camp o el mar per anar a treballar a

les fàbriques, a les refi neries, a les

drassanes. Però després va ar ribar la

crisi industrial, amb els seus proble-

mes d’atur i desesperança.

UN LLIBRE

L’economia industrial, Viladomiu Nou, colònia tèxtil(Enric Llarch, Ricard Frigola, 1994)A través de la història de la colònia tèxtil Viladomiu Nou, l’alumne s’ani-rà introduint en l’estudi dels concep-tes econòmics bàsics i en la seva evolució.

84

4 LA INDÚSTRIA

1. Què és la indústria?La indústria, junt amb la construcció, és l’activitat pròpia del sector secundari. Encara que en alguns països, com ara Espanya, la construcció és molt important, les activitats relacionades amb la indústria són les que tenen més pes en el con-junt del sector secundari.

Les activitats industrials són aquelles activitats que tenen lloc durant el procés de transformació de les matèries primeres en productes manufacturats. Aquests processos poden ser molt variats i han anat canviant al llarg de la història, perquè l’ésser humà, des de la prehistòria, ha fet servir sempre alguna mena d’objecte elaborat o manufacturat. Tanmateix, no podem parlar d’indústria o de producció industrial fins fa ben poc.

Cal buscar els inicis de la indústria en un dels processos més importants de la his-tòria de la humanitat: la Revolució Industrial. Anteriorment ja existia la producció de manufactures, però es feien de manera artesanal. Cada artesà es dedicava a un ofici i, per regla general, formava part d’un gremi.

Els gremis eren associacions d’artesans d’un mateix ofici (per exemple, boters, pastissers, assaonadors, etc.) que tenien uns estatuts o unes ordenances que deli-mitaven tots els aspectes relacionats amb la producció de manufactures: quines matèries primeres calia fer servir, quant calia produir, a quin preu calia vendre, quines quantitats mínimes calia respectar, quants treballadors podia contractar el mestre artesà, etcètera.

Com pots veure, el que feien els gremis era limitar la competència entre els ar-tesans. Això feia possible que tots els artesans tinguessin assegurades les ven-des i la supervivència. Avui dia, en canvi, la competència és lliure: cada empresa fabrica tot el que pot i ho comercialitza al preu que considera oportú per ven-dre més que la resta i guanyar més diners. És el lliure mercat. Amb la Revolució Industrial, els gremis van començar a desaparèixer i el lliure mercat va comen-çar a imposar-se.

A finals del segle XVIII, i sobretot durant el segle XIX, la forma de produir manufactu-res es va transformar de forma molt significativa. La producció gremial va deixar pas a la producció fabril, que té aquestes característiques:

• L’ús generalitzat de màquines per produir i la utilització de fonts d’energia per fer-les funcionar.

• L’especialització laboral dels treballadors, és a dir, la divisió del treball, segons la qual cada treballador fa una part del producte final, però mai el producte sencer.

• La concentració dels treballadors i les màquines en un mateix espai, la fàbrica.Aquest és un procés que es dóna fonamentalment durant la Revolució Industrial, i inicialment només comporta l’agrupament de màquines i treballadors, però més endavant implicarà l’augment de la productivitat mitjançant la divisió del treball.

• La necessitat d’invertir sumes importants de diners, de capital, per portar a terme aquesta nova manera de produir: adquisició de maquinària, salaris dels treballadors, inversió en investigació, construcció de les fàbriques, etcétera.

El petroli té molts més usos dels que normalment ima-ginem: el combustible dels nostres cotxes i avions, l’oli sintètic per a motors (i al-tres usos), el gas que fem servir per a la calefacció i la cuina; asfalt i quitrà per a les carreteres, parafina per a les espelmes, compo-nents per a dissolvents i pintures, teixits sintètics, et-cètera. Definitivament el nostre món gira al voltant del petroli.

Sabies que...

1. Què és la indústria?

2. Quins elements caracteritzen la producció fabril?

4LA INDÚSTRIA

85

2. Els factors de la produccióindustrial

Per portar a terme la producció industrial de qualsevol objecte que puguis imagi-nar sempre calen quatre elements: les matèries primeres, les fonts d’energia, la mà d’obra i el capital. Són els anomenats factors de la producció industrial.Vegem-ho tot seguit amb més detall.

2.1 Les matèries primeres

Són els recursos que s’obtenen a partir de les activitats primàries i que es transfor-men en productes manufacturats durant les diferents fases de la producció in-dustrial. Els productes manufacturats poden ser elaborats (quan ja queden lles-tos per al consum) o semielaborats (quan requereixen una altra sèrie de transformacions abans de ser utilitzats).

Les matèries primeres són molt diverses. Segons l’origen, podem parlar de matè-ries primeres d’origen animal (el cuir, la llana, etc.), d’origen vegetal (el cotó, la fusta, el cautxú...), d’origen mineral (el fer ro, el plom, el coure, l’argila, etc.) o d’origen artifi cial (les matèries primeres semielaborades en la indústria química, com el niló, o els productes derivats del petroli, com els plàstics).

2.2 Les fonts d’energia

Les fonts d’energia són els recursos naturals que fem servir per obtenir la força necessària per fer funcionar les màquines i transformar les matèries primeres. Els éssers humans hem fet servir sempre fonts d’energia, com la calor del foc o la for-ça dels animals, del vent o de l’aigua (fi gura 4.1).

Fig. 4.1 Presa de Cavallers, al Pirineu català. Les centrals hidroelèctriques consti-tueixen una de les principals fonts d’obtenció d’energia.

Abans de la Revolució In-dustrial, la font d’energia que feia funcionar les po-ques màquines que hi ha-via era la hidràulica (aprofi -tant la força dels rius), la dels animals i la de l’home. La que es va utilitzar de for-ma massiva durant els ini-cis de la Revolució Indus-trial va ser el carbó, aplicant primer calderes de vapor a les màquines tèxtils i des-prés al ferrocarril. Més tard (durant l’anomenada se-gona revolució industrial), es va utilitzar massivament el petroli com a font ener-gètica per a la indústria.

Sabies que...

86

4 LA INDÚSTRIA

Aquestes fonts tradicionals tenien molt poca capacitat de produir energia, per tant, a partir de la Revolució Industrial es van començar a fer servir de manera sistemàtica les fonts d’energia fòssils (el carbó i el petroli) aplicades a la producció industrial. Més tard, el gran descobriment energètic del segle XIX va ser l’electrici-tat i, ja en el segle XX, es desenvoluparen noves fonts d’energia, com l’energia nu-clear i el gas natural.

Actualment, una gran part de l’energia és consumida en forma d’electricitat, ja sigui a les llars, a les fàbriques o a l’enllumenat dels car rers.

L’electricitat es produeix a les centrals energètiques. Són centrals energètiques lescentrals tèrmiques (que produeixen electricitat a partir de la combustió del pe-troli o del carbó), les centrals hidràuliques (que produeixen electricitat a partir de la força de l’aigua) o les centrals nuclears.

Les fonts d’energia poden ser renovables, és a dir, que existeixen a la natura de manera il·limitada i no s’esgoten amb l’ús, i no renovables, és a dir, que existeixen a la natura de manera limitada i l’ús pot ar ribar a esgotar-les.

Les fonts d’energia no renovables

Són les que han estat fetes servir tradicionalment, des de la Revolució Industrial, per obtenir energia calorífi ca que després es transforma en energia elèctrica o mecànica. En l’actualitat són les que es consumeixen més, ja que constitueixen al voltant del 80 % del subministrament mundial d’energia, i presenten importants avantatges i inconvenients.

Entre els avantatges destaca el fet que són molt fàcils d’obtenir, per a la qual cosa es fa servir una tecnologia molt desenvolupada. Els principals inconvenients són la seva escassetat i els problemes mediambientals que generen: la contaminació, l’efecte d’hivernacle, el canvi climàtic, etcètera.

• El carbó. És una energia fòssil, és a dir, es forma a partir de la descomposició de restes biològiques, en un procés que ar riba a durar milions d’anys. Els princi-pals països productors de carbó són Rússia, els Estats Units i la Xina.

• Els hidrocarburs (petroli i gas natural). Són també una font d’energia fòssil. Els principals jaciments es troben, entre d’altres, als països del golf Pèrsic, a Alaska, al mar del Nord, al golf de Mèxic i al nord d’Àfrica. El gas natural s’acostuma a trobar acumulat a la part més superfi cial dels jaciments de petroli (fi gura 4.2).

El mes de febrer de 1999, un bar ril de petroli Brendt (159 litres) costava 10 $, mentre que a la tardor de 2000 havia ar ribat als 34. El mes de juliol de 2006, el preu s’acosta als 80 $ per bar ril.

Aquesta pujada vertiginosa és deguda a tres raons fo-namentals: el retall de la producció dels països pro-ductors, la forta demanda de les economies emer-gents (La Xina, L’Índia, et-cètera) i la inestabilitat geopolítica que afecta mol-tes de les zones produc-tores a Amèrica del Sud, Àfrica i, sobretot, el Pròxim Orient (conflictes a Afga-nistan, Iraq i Israel).

Sabies que...

Fig. 4.2 Gasoducte. El gas natural és una de les fonts d’energia el consum de les quals ha augmentat més els dar rers anys

4LA INDÚSTRIA

87

• L’energia nuclear. S’obté a partir de l’energia que es desprèn de la fi ssió d’un àtom d’urani. En realitat és una energia gairebé renovable, per la gran quanti-tat que se’n pot obtenir amb molt poca quantitat d’urani. Tanmateix, planteja problemes molt greus, com ara la llarga vida dels rebuigs nuclears (milers d’anys) i el perill d’accidents a les centrals nuclears, com ara el que va tenir lloc a Txernòbil (Ucraïna) (fi gura 4.3).

Les fonts d’energia renovables

També s’anomenen energies alternatives, en contraposició a les energies d’ús tradicional (les energies no renovables). La seva presència a la natura és il·limitada, cosa que representa un gran avantatge; però també tenen inconvenients, com ara les fortes inversions que requereixen, el desenvolupament tecnològic que cal per posar-les en funcionament, que encara és precari, i el menor rendiment tec-nològic en relació amb les fonts tradicionals.

Les energies alternatives més importants són, en l’actualitat, l’energia hidràulica(que aprofi ta la força de l’aigua) i l’eòlica (que aprofi ta la força del vent). Altres fonts d’energia renovable menys desenvolupades són la mareomotriu (que aprofi ta la força de les marees), la solar (que aprofi ta la radiació solar), la geotèr-mica (que aprofi ta la calor procedent de l’interior de la Ter ra) i la biomassa (que aprofi ta la combustió dels rebuigs biològics) (fi gures 4.4 i 4.5).

Fig. 4.4 Parc eòlic als Països Baixos. La presència d’un molí tradicional, utilitzat an-tigament per extreure aigua dels pòlders, posa de mani-fest que l’aprofitament de l’energia del vent és una pràc-tica que té molts segles.

Fig. 4.3 Central nuclear de Cofrents, a la Comunitat Va-lenciana.

fi ssió: reacció nuclear que consisteix en la partició del nucli d’un àtom en dos parts de masses compara-bles. Aquesta reacció ge-nera energia.

88

4 LA INDÚSTRIA

[ FOCUS ]

L’accident nuclear de Txernòbil és el més greu de la història de l’ús de l’energia nuclear. Es va produir el 26 d’abril de 1986 al reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil (URSS, actualment Ucraïna).

L’accident va sobrevenir quan s’estaven fent unes pro-ves rutinàries al reactor. Una sèrie d’er rades tècniques i humanes (les condicions laborals eren deplorables, i l’estat de conservació de la central nuclear era pèssim) van produir la fuga incontrolada de vapor des del nucli del reactor, que va acabar explotant i expulsant a l’ex-terior quasi vuit tones de combustible radioactiu.

Les conseqüències de la catàstrofe van afectar de ma-nera directa la població d’una àrea de 30 quilòmetres al voltant de la central, uns cinc milions de persones, que van ser exposades a altes dosis de radioactivitat durant un període de temps massa llarg. A més, les brigades d’emergència que van anar a sufocar el pao-rós incendi van treballar sense la protecció pertinent, i amb unes condicions de seguretat mínimes: 30 dels integrants d’aquestes brigades van morir els dies pos-teriors pel fet d’haver estat exposats de manera pro-longada a la radiació.

Els estudis fets deu anys després de la catàstrofe apuntaven una xifra de 20 000 persones mortes a causa de l’exposició directa a dosis de radiacions massa elevades, així com unes 300 000 persones que pateixen diverses menes de càncer com a conse-

La catàstrofe nuclear

de Txernòbil

qüència de la radiació. La zona va ser totalment eva-cuada per les autoritats soviètiques, i encara avui dia no és permesa la lliure circulació de persones al vol-tant de la central nuclear de Txernòbil

Ar ran de l’accident nuclear de Txernòbil, l’expansió de la radiació va ar ribar a afectar gran part d’Europa oriental i central.

4LA INDÚSTRIA

89

Actualment les energies renovables (solar, eòlica, hidràulica...) només produeixen un 10% del total de l’energia que es consumeix al món. La major part procedeix de les centrals hidroelèctriques. Els plans europeus preveuen arribar al 20% l’any 2012, cosa que implicaria, a més, el compliment de les directrius del Protocol de Kioto per a la reducció de gasos tòxics a l’atmosfera. Aquestes emissions estan directament relacionades amb els processos de canvi climàtic (les grans sequeres, les inunda-cions, l’augment global de la temperatura) que estem sofrint (figura 4.6).

Segons les dades de l’or-ganització ecologista Greenpeace, Espanya po-dria produir l’any 2050 cin-quanta-sis vegades la seva demanda d’energia amb mitjans completament re-novables: energia solar, eòlica, mareomotriu, bio-massa, etcètera. Però el problema de l’energia no es resol només amb l’ús d’energies netes, com ara les energies renovables o l’hidrogen com a combus-tible per a l’automoció. Nosaltres també hi podem col·laborar reduint-ne el consum i fent-la servir de manera més eficient.

A casa podem fer servir bombetes de baix con-sum, limitar l’ús de la cale-facció i l’aire condicionat, racionalitzar la despesa d’aigua, millorar l’aïllament de l’habitatge, fer servir electrodomèstics de clas-se A, apagar llums i elec-trodomèstics, etcètera. D’aquesta manera podem ajudar a assolir un desen-volupament sostenible que permeti el creixement econòmic dels països sen-se causar perjudicis greus al medi ambient.

Sabies que...

Fig. 4.6 Consum d’energia al món. El consum d’energia és un indicador de desenvo-lupament econòmic i industrial d’un país.

Fig. 4.5 Central d’energia so-lar. El desenvolupament tec-nològic per a l’aprofitament d’aquesta font d’energia reno-vable és encara incipient.

3. Quins són els factors de les activitats econòmiques?

4. Què són les fonts d’energia no renovables? Posa’n alguns exemples.

5. Què són les fonts d’energia renovables? Posa’n alguns exemples.

90

4 LA INDÚSTRIA

2.3 La mà d’obra

És un element fonamental de la producció industrial. Encara que la tecnologia va substituint l’obrer cada vegada més en el procés de producció, la veritat és que, sense treballadors, les fàbriques no podrien funcionar. Els treballadors reben un salari o sou a canvi de la seva força de treball, que és utilitzada per produir manufactures (fi gura 4.7).

Des de l’inici de la Revolució Industrial, la situació dels treballadors ha millorat de forma clara. Això no obstant, avui dia hi ha profundes diferències entre les condi-cions laborals dels països desenvolupats i les dels països subdesenvolupats. Aquestes diferències no es limiten només al salari, sinó que també tenen a veure amb la quantitat d’hores treballades, les condicions d’higiene i seguretat en el lloc de treball, els drets laborals, etcètera.

La creixent aplicació de tecnologies noves i cada cop més sofi sticades en els pro-cessos de fabricació ha comportat un procés de polarització entre l’anomenadamà d’obra qualifi cada (amb coneixements tècnics molt elevats i especialitzats) i una mà d’obra poc especialitzada i intercanviable

2.4 El capital

Representa els diners que cal invertir per posar en funcionament una fàbrica, comprar les màquines, pagar els salaris dels treballadors, adquirir les matèries primeres, fer-se càr rec del consum d’energia, etcètera. Aquest diner o capital pot ser aportat per una persona particular (empresa privada), per l’Estat (em-presa pública) o per tots dos (empresa mixta). L’empresa és la unitat bàsica de l’activitat industrial (fi gura 4.8).

Fig. 4.7 La mà d’obra és un dels factors fonamentals de la producció industrial, tot i que la tecnologia va substi-tuint l’obrer cada vegada més en el procés de producció.

Fig. 4.8 Comprar la maquinària o pagar els salaris als treballadors són exemples dels diners (capital) que cal invertir per posar en funcionament un procés de pro-ducció industrial.

4LA INDÚSTRIA

91

3. Tipus d’indústriesEs poden distingir tres tipus d’indústries segons el grau de transformació i elabo-ració de les matèries primeres i la posició que ocupen en relació amb el consumi-dor fi nal. Així, les indústries pesants produeixen la primera transformació de les matèries primeres, mentre que les indústries lleugeres elaboren productes per al consumidor fi nal. Vegem-ho de prop amb més detall.

3.1 Les indústries pesants

Són les indústries que transformen les matèries primeres en objectes semielabo-rats, que després fan servir altres indústries per produir els objectes que, fi nalment, utilitzem. Aquestes indústries es localitzen, principalment, prop dels centres d’ex-tracció de les matèries primeres o també en zones portuàries, on aquestes matèri-es primeres ar riben des de les regions d’origen.

Aquest tipus d’indústries requereixen grans inversions de capital a causa de la gran quantitat de matèries primeres que utilitzen, l’energia que consumeixen i el cost de la maquinària que fan servir. A més, resulten molt contaminants, raó per la qual acostumen a estar situades lluny dels centres urbans.

Es poden distingir dos tipus d’indústria pesant:

• La indústria pesant bàsica. És la que fa les primeres transformacions de les matèries primeres perquè després altres indústries les facin servir en els seus processos productius. Així, la indústria metal·lúrgica transforma els minerals metàl·lics en metalls o aliatges de metall; la indústria siderúrgica transforma el fer ro en acer; la indústria química transforma els hidrocarburs en plàstics, i la indústria del ciment transforma les argiles i altres minerals en ciment per a la construcció (fi gura 4.9).

• La indústria de béns d’equip. Transforma les matèries primeres semielabora-des a la indústria pesant bàsica en màquines i eines, que després faran servir altres indústries per elaborar el producte fi nal.

3.2 Les indústries lleugeres

També s’anomenen indústries de béns de consum i ús, perquè allò que s’hi elabo-ra són els objectes de la vida quotidiana que fem servir i que consumim. En aquestes indústries es produeixen, per exemple, el teu ordinador personal i el ganivet i la forquilla amb què menges, és a dir, béns de consum directe.

Fan servir menys quantitat de matèries primeres (o semielaborades) i d’energia que les indústries pesants, per la qual cosa contaminen menys. A més, com que la producció es destina al consum directe massiu, acostumen a estar situades prop dels nuclis de població per tenir un accés ràpid i fàcil als mercats.

Fig. 4.9 Planta d’una indústria metal·lúrgica. La metal·lúrgia és una de les indústries pesa-des bàsiques.

6. Quins tipus d’indústria hi ha? Posa exemples de cadascun d’ells.

7. Per què és important la tecnologia en la indústria?

92

4 LA INDÚSTRIA

Entre les indústries lleugeres destaquen la indústria alimentària que transforma o manipula els productes vegetals, carnis, lactis i pesquers perquè puguin ser consumits; la indústria de l’automòbil que fabrica els vehicles d’ús privat o em-presarial, i que, a més, afavoreix el desenvolupament d’altres indústries, anome-nades auxiliars, especialitzades a fabricar peces i recanvis per als automòbils; laindústria tèxtil que produeix teixits a partir de matèries primeres naturals, com el cotó, o sintètiques, com el niló i el tergal; la indústria del moble que general-ment fabrica mobles a partir de la fusta, la indústria química lleugera que es dedica a l’elaboració d’una àmplia varietat de productes, com ara els farmacèu-tics, els cosmètics, els plàstics, etc., i la indústria electrònica que elabora ordina-dors, electrodomèstics, televisors, rellotges, etcètera (fi gura 4.10).

3.3 Les indústries i la tecnologia

Les indústries també poden ser classifi cades segons el nivell de desenvolupa-ment tecnològic. Les indústries d’alta tecnologia són les que elaboren produc-tes amb un nivell de tecnologia més avançat, i generalment es relacionen amb la informàtica, la microelectrònica, les telecomunicacions, la biotecnologia i el des-envolupament aeroespacial. A més, en el seu procés productiu fan servir una gran quantitat d’avenços tècnics i dediquen una gran part del seu capital a la in-vestigació i el desenvolupament tecnològic. Demanen poca mà d’obra, però molt especialitzada. Es tracta d’un sector que ha experimentat un ràpid creixement d’ençà de les últimes dècades del segle passat. Les seves plantes de producció solen trobar-se als països desenvolupats (fi gura 4.11).

Per altra banda, les indústries tradicionals són les que elaboren productes tecno-lògicament menys avançats. En general demanen més mà d’obra que aplicacions tecnològiques, així com una mà d’obra menys especialitzada. Els costos de produc-ció recauen més en els costos salarials que en les inversions en tecnologia.

Algunes d’aquestes indústries, que tradicionalment es localitzaven als països des-envolupats, pateixen actualment un procés de crisi i canvis. A causa dels alts costos de la mà d’obra estan sent traslladades als països subdesenvolupats, on els salaris són més baixos i els obrers treballen més hores i en unes condicions laborals pit-jors. És el que està passant avui amb les indústries tèxtils o siderúrgiques de països com ara Espa nya. Al mateix temps, la majoria de les indústries de tecnologia avan-çada s’està implantant als països desenvolupats, ja que demanen menys mà d’obra per als seus processos productius. Aquest canvi en el tipus d’indústries que es tro-ben en un ter ritori determinat es coneix com a procés de reconversió industrial.

Fig. 4.10 Dones comprovant la qualitat de les patates fre-gides en una fàbrica de Pen-nsilvània, als Estats Units. La indústria alimentària forma part de la indústria lleugera o de béns de consum.

Fig. 4.11 Les indústries d’alta tecnologia requereixen una mà d’obra molt especialitza-da i qualifi cada.

4LA INDÚSTRIA

93

4. Els principals espais industrials del món

L’activitat industrial es concentra essencialment als països desenvolupats. De fet, la producció industrial i el consum d’energia d’un país són dos dels principals in-dicadors a l’hora de definir un país com a desenvolupat o no.

Els factors que influeixen en la localització de la indústria són molt diversos, i segons la zona, els uns tenen més importància que els altres. Tanmateix, per regla general hi ha una sèrie de factors que trobem a totes les regions indus-trials. Entre aquests factors destaquen la proximitat dels recursos naturals(matèries primeres i fonts d’energia), l’abundància de mà d’obra (si és quali-ficada, millor) i l’existència d’una bona xarxa de comunicacions (carreteres, ports, etcètera).

Hi ha cinc grans regions industrials al món (figura 4.12):

• Amèrica del Nord. Les principals concentracions industrials es troben a la regió dels Grans Llacs i la costa atlàntica, el golf de Mèxic i la costa de l’oceà Pacífic.

• Unió Europea. Destaquen pel seu nivell d’industrialització països com Alema-nya, Regne Unit, França, Bèlgica, els Països Baixos, Itàlia i Espanya. La principal concentració forma un gran eix industrial que s’estén des del nord d’Itàlia fins al canal de la Mànega.

La Xina i l’Índia, amb una població que supera en conjunt els 2 000 milions d’habitants (un terç de la població mundial) formen part de les anomenades economies emergents. Pre-senten un creixement econòmic entre el 5 i el 10 % anual des de fa quin-ze anys, durant els quals han multiplicat el consum d’energia, posant en dub-te les reserves de petroli i altres recursos (carbó, fus-ta, paper).

Sabies que...

Fig. 4.12 Les principals regions industrials del món.

94

4 LA INDÚSTRIA

• Japó. És una de les principals potències industrials del món.

• Sud-est asiàtic. Inclou la Xina i els anomenats tigres asiàtics, i es caracterit-za per una industrialització recent, que es basa fonamentalment en la bara-ta i abundant mà d’obra i en la intervenció estatal. Cal fer un esment espe-cial a Xina, que amb un creixement econòmic i un procés d’industrialització extremadament accelerats en els darrers anys s’ha convertit en la segona potència industrial del planeta, i fins i tot ha rebut l’apel·latiu de «la fàbrica del món».

• Rússia. Tot i que la desintegració de l’antiga Unió Soviètica va posar de mani-fest les debilitats en l’organització i en el nivell tecnològic de la seva indústria, les posteriors transformacions i reconversions han mantingut a Rússia com un dels països més industrialitzats del món.

A més, hi ha altres regions industrials secundàries, com ara algunes zones de l’Índia, Sud-àfrica, Austràlia, Amèrica del Sud (Argentina i Brasil, per exem-ple) i Europa oriental (figura 4.13).

Els grans buits industrials els trobem a l’interior d’Àfrica, Àsia i Amèrica.

Fig. 4.13 Grau d’industrialització dels països del món.

8. Quins són els principals factors de localització industrial?

9. Quines són les principals regions industrialitzades del món?

4LA INDÚSTRIA

95

5. Conseqüències espacials de les activitats industrials

Les activitats industrials modifi quen substancialment l’entorn on són establertes. El paisatge industrial s’associa des del segle XIX al paisatge urbà, tot i que avui dia les indústries tendeixen a ser situades a l’extraradi de les grans ciutats.

5.1 Efectes mediambientals

L’impacte espacial de les activitats industrials és molt important. La fi sonomia d’una regió deixa de ser la mateixa quan s’hi estableixen les indústries. Les ciutats s’omplen de polígons industrials, i al seu voltant es construeixen vies de comuni-cació (car reteres, instal·lacions portuàries, etc.) que transformen el paisatge i en degraden els components naturals.

Les activitats industrials són altament contaminants. Tant la producció d’energia a les centrals elèctriques com la producció industrial a les fàbriques generen una sèrie de residus, en forma gasosa o sòlida, que ar riben a l’atmosfera, a les aigües de rius i mars o als sòls.

L’acumulació d’aquestes substàncies contaminants a l’atmosfera genera proble-mes com ara la pluja àcida, l’efecte hivernacle o la desaparició de la capa d’ozó.Els vessaments incontrolats dels rebuigs industrials degraden els rius i els mars. Segurament també haurás notat alguna vegada que a les ciutats l’aire no acostu-ma a estar gaire net. Això és conseqüència de la contaminació atmosfèrica dels nuclis urbans on hi ha una important presència industrial: és l’smog, o campana de pols, que cobreix les grans ciutats com Madrid o Barcelona (fi gures 4.14 i 4.15).

Fig. 4.14 Esquema gràfi c de la pluja àcida. Les emissions de gasos de les plantes in-dustrials i dels vehicles de motor són la causa principal d’aquest fenomen que dete-riora i destrueix grans mas-ses de bosc de diversos ra-cons del planeta.

La pluja àcida presenta un pH inferior (més àcid) que la pluja normal o neta. Re-presenta un greu proble-ma ambiental originat principalment per la com-bustió dels hidrocarburs fòssils. Els contaminants són alliberats quan es cre-men carbó i oli, utilitzats com a combustible per ge-nerar calor o moviment (ga-solina i dièsel). El fum de les cigarretes és una font secundària d’aquesta con-taminació, formada prin-cipalment per diòxid de sofre (SO2) i òxids de nitro-gen (NOx). Les erupcions volcàniques i els guèisers hi contribueixen també aportant una petita quan-titat d’aquests contami-nants a l’atmosfera.

La pluja àcida es forma ge-neralment als núvols alts, on el SO2 i els NOx reaccio-nen amb l’aigua i l’oxigen, formant una solució diluïda d’àcid sulfúric i àcid nítric. La pluja, la neu, la boira, i altres formes de precipita-ció arrosseguen aquests contaminants fi ns a les par-ts baixes de l’atmosfera, i es dipositen sobre les fulles de les plantes, els edifi cis i el sòl.

Sabies que...

96

4 LA INDÚSTRIA

La contaminació industrial pot prendre altres formes no tan visibles però igual-ment enutjoses, com ara la contaminació acústica. Finalment, un altre dels princi-pals problemes mediambientals que generen les activitats industrials és l’esgota-ment dels recursos naturals, ja sigui de les matèries primeres o de les fonts d’energia, a causa de l’ús abusiu que se n’ha fet durant massa temps.

5.2 Efectes espacials

La indústria és l’activitat humana que causa més impacte espacial. Ja des de l’inici de la Revolució Industrial, l’aparició de les fàbriques al voltant dels centres urbans va generar l’emigració massiva de milers de pagesos del camp a les ciutats per treballar a les fàbriques; és el que s’anomena èxode rural. Després, amb la Revolu-ció Industrial ja assentada, l’existència d’indústria en unes regions i no pas en unes altres constitueix un dels factors principals que cal tenir en compte a l’hora de diferenciar entre els països desenvolupats i els països no desenvolupats.

Fig. 4.15 Els efectes de la plu ja àcida.

10. Quines conseqüències mediambientals generen les indústries?

11. Quin factor ens permet distingir entre països desenvolupats i no desen-volupats?

4LA INDÚSTRIA

97

6. Les activitats industrials a Espa nyaEspa nya és actualment una de les deu principals potències industrials del món. Som, doncs, un país industrialitzat i desenvolupat. Les activitats industrials donen treball al 30 % de la població activa espa nyola, i suposen al voltant d’una quarta part del Producte Interior Brut (PIB).

6.1 Les matèries primeres

Espa nya ha estat tradicionalment un ter ritori molt ric en matèries primeres d’ori-gen mineral. Els seus jaciments han estat explotats des de temps molt remots. Tanmateix, alguns d’aquests jaciments s’han esgotat, precisament, a causa d’aquesta explotació tan llarga en el temps. Actualment, les zones mineres més importants es concentren a la ser ralada Cantàbrica i el Sistema Bètic. Aquesta lo-calització va contribuir enormement al desenvolupament industrial de Cantàbria, Astúries, País Basc i Andalusia durant les etapes inicials de la industrialització.

En l’actualitat, les principals produccions mineres són el plom d’Andalusia i Múrcia, la pirita i el cinabri d’Andalusia, el fer ro que es troba en diversos punts de la Península (tot i que de baixa qualitat) i el carbó d’Astúries i Castella i Lleó.

La mineria espa nyola es troba avui en una situació molt difícil a causa del fet que la majoria de les explotacions han deixat de ser rendibles, ja que el mineral que se n’extreu no és de gaire qualitat i, a més, ha de competir amb els minerals que s’ex-treuen en altres països a un cost més baix (fi gura 4.16).

12. Quin problema energètic té Espa nya?

13. On es localitza la indústria espa nyola?

A les mines de Riotinto (Huelva) trobem l’origen del futbol a Espanya. L’any 1873 es comença a practi-car aquest joc a les mines de Riotinto, encapçalat pels britànics que hi van arribar per explotar les mines ad-quirides per la Rio Tinto Company Limited (RTCL). En aquella època les mines no comptaven pràctica-ment amb cap via de comu-nicació, no hi havia carre-teres ni ferrocarril, només camins veïnals a Zalamea la Real i Aracena; Huelva es-tava a 76 km i Sevilla a uns 90 km de distància. Aques-ta situació va canviar a par-tir del 28 de juliol de 1875, quan es va inaugurar el fe-rrocarril que anava de Rio-tinto a Huelva, vorejant el riu Tinto, per poder trans-portar els minerals de la companyia fi ns al port. Al poble de Riotinto no hi ha-via massa distraccions; és per això que els anglesos, després de la seva jornada laboral, practicaven els seus jocs preferits. L’any 1878 la RTCL va crear el Club Inglés a la població de Minas de Riotinto, perquè el seu per-sonal gaudís de l’esport i la cultura. D’aquí nasqué el «Rio Tinto Foot-Ball Club». Onze anys més tard es va crear un altre club a Huel-va, el «Huelva Recreation Club», el fundador del qual va ser el doctor britànic W. Alexander Mackay. D’aquest club de Huelva va néixer l’actual Club Recreativo de Huelva.

Sabies que...

Fig. 4.16 La mineria és un factor productiu actualment en declivi a Espa nya, a causa de l’esgotament de la majoria de les seves explotacions.

98

4 LA INDÚSTRIA

[ FOCUS ]

Quan un sector industrial d’un país desenvolupat en-tra en crisi perquè no pot competir amb les mateixes indústries dels països en desenvolupament, on la mà d’obra és més barata, es veu obligat a canviar, a trans-formar-se o, simplement, a desaparèixer.

Aquest fenomen s’acostuma a produir a les indústries més tradicionals, que tenen necessitat d’una mà d’obra abundant per produir, enfront els sectors industrials de tecnologia més avançada, que demanen més capital però menys mà d’obra. Una situació com aquesta com-porta la necessitat d’una reconversió industrial. El pro-

cés sol tenir lloc amb la intervenció dels diversos agents socials (sindicats, empresaris i administració pública) perquè les empreses del sector en crisi puguin tancar les fàbriques, alhora que s’atorguen facilitats per a la implantació de nous sectors industrials o econòmics que puguin tornar a generar llocs de treball. Tot i així, el procés és lent i implica que molts treballadors quedin a l’atur o s’hagin d’acollir a jubilacions anticipades. Cal te-nir en compte, a més, que generalment aquestes indús-tries en crisi es localitzen de forma concentrada, raó per la qual una reconversió industrial suposa un període de crisi general per a comarques senceres.

Espa nya ha passat per diverses reconversions industri-als d’ençà de la dècada de 1980. Fa ben poc va tenir lloc un procés d’aquestes característiques a la indústria de la construcció naval. La solució, al cap d’uns quants mesos de confl ictes, fi ns i tot amb enfrontaments en-tre policies i treballadors, va ar ribar amb el tancament d’algunes drassanes, l’establiment de jubilacions anti-cipades, la privatització d’algunes estructures produc-tives (que eren de propietat estatal) i la redirecció d’al-gunes de les empreses cap a la construcció naval militar (en aquest cas, amb contractes de càr rega de treball del govern en comptes de privats).

La reconversió

industrial

Els processos de recon-versió industrial que han patit diferents comar-ques espa nyoles du rant les últimes dècades han fet sorgir problemes im-portants de confl ictivitat social que en alguns ca-sos han desem bocat en violents enfron taments.

4LA INDÚSTRIA

99

6.2 Les fonts d’energia

Durant el segle XIX i la primera meitat del XX, la indústria espa nyola va funcionar amb energia produïda pel carbó, que s’extreia en una gran part de les mines del nord peninsular. Tanmateix, des de mitjan segle XX la indústria ha tingut la neces-sitat d’altres fonts d’energia més modernes. A partir d’aquest moment, Espa nya ha estat un país dependent de l’exterior pel que fa al consum energètic.

La principal font de producció d’energia elèctrica a Espa nya són les centrals nu-clears i les centrals tèrmiques (entre els dos de central produeixen el 80 % de l’electricitat), seguides de les centrals hidroelèctriques (el 15 %) i, fi nalment, de les fonts d’energia alternatives (eòlica i solar sobretot, que suposen el 5 %).

El problema energètic essencial d’Espa nya és que no disposa de jaciments d’hi-drocarburs, raó per la qual la nostra indústria és molt dependent de l’exterior en matèria energètica (sobretot en petroli i gas natural) (fi gura 4.17).

6.3 La indústria

La industrialització espa nyola es va produir amb retràs en relació amb altres països europeus com ara Alema nya, França o el Regne Unit. Tot i que els inicis es troben en el segle XIX, l’ar rencada industrial d’Espa nya no va tenir lloc fi ns la segona meitat del se-gle XX. Tanmateix, el procés d’industrialització no ha estat el mateix a totes les regions.

Encara que hi ha indústries a totes les comunitats autònomes, les concentracions industrials més grans es troben al litoral (Catalu nya, País Basc, Comunitat Valenci-ana i algunes zones d’Andalusia) i en algunes zones concretes de l’interior (com ara Madrid, Valladolid i Saragossa).

Un dels principals proble-mes de la industrialització espa nyola va ser la manca d’infraestructures de trans-port. El primer fer rocar ril espa nyol, entre Barcelona i Mataró, es va construir l’any 1848. Una mica més tard, una nova línia unia Madrid amb Aranjuez.

Sabies que...

Fig. 4.17 Els principals centres de producció d’energia a Espa nya i les seves tipologies diferents.

100

4 LA INDÚSTRIA

Les indústries més importants són l’automobilística, l’alimentària i la química. Al-tres indústries, en canvi, es troben actualment en situació de crisi, com ara la side-rúrgica, la de la construcció naval, la tèxtil o la del sector de les joguines. Són in-dústries tradicionals que no poden competir amb els baixos costos de la mà d’obra d’altres països (el sud-est asiàtic, sobretot). Moltes estan desapareixent o traslladant les seves plantes de producció a aquests altres països, mentre que els ter ritoris on es concentraven tradicionalment es veuen immersos en problemà-tics processos de reconversió industrial (fi gura 4.18).

7. Les activitats industrials a Catalu nya

Capdavantera de la Revolució Industrial a Espa nya, Catalu nya és avui la comunitat autònoma amb més grau d’industrialització, i genera aproximadament un 25 % de la producció industrial de l’estat.

Més d’un 38 % de la població activa catalana treballa al sector secundari, una xifra força més elevada que la del conjunt d’Espa nya.

7.1 Les matèries primeres

Al desenvolupament industrial de Catalu nya no hi ha contribuït l’existència de matèries primeres, com ara carbó o fer ro, en quantitats signifi catives. Sempre han estat molt escasses, i ha calgut importar-ne.

Fig. 4.18 Grau d’industrialització de les comunitats autònomes i principals zones industrials d’Espa nya.

Els primers automòbils dels quals tenim coneixement a Espanya són els anomenats locomòbils, enormes mà-quines de vapor, similars a les de ferrocarril, impor-tades d’Anglaterra o cons-truïdes aquí bo i imitant-les. L’objectiu d’aquests artefac-tes era que funcionessin com trens, però sense ne-cessitat de vies que en limi-tessin el recorregut. La pri-mera notícia que hom té sobre aquests locomòbils data del 1855, any en què, segons les cròniques, es realitzà la prova d’un lo-comòbil al Jardí Botànic de Madrid, amb la presència del Ministre de Foment. El creador d’aquest vehicle fou Valentín Silvestre, un jove valencià que va esde-venir un prolífic inventor, tenint en compte les dades de què es disposa sobre les seves construccions i pa-tents. L’inventor del loco-mòbil el va defi nir com una «locomotora per a camins ordinaris», i sembla ser que el sistema motriu era un ci-lindre rotatori de vapor que ell mateix va patentar l’any 1858, patent en la qual constava que el sistema ja s’havia provat. El vehicle en qüestió tenia quatre rodes, amb tracció sobre l’eix del davant. El del darrere porta-va el sistema de direcció.

Sabies que...

4LA INDÚSTRIA

101

La feble mineria catalana ha tingut els seus jaciments més destacats a la conca carbonífera del Berguedà, tot i que la producció sempre ha estat molt modesta i actualment ja està pràcticament esgotada. També destaca l’extracció de sal a di-versos punts de la Depressió Central (Cardona, Súria, etc.) (fi gura 4.19).

7.2 Les fonts d’energia

Tampoc els recursos energètics són sufi cients per mantenir l’actual nivell d’indus-trialització del país i, per tant, també és necessari importar-ne.

L’energia hidroelèctrica ha estat tradicionalment la més important, fonamental en el procés d’industrialització de Catalu nya des del segle XIX. Una orografi a òptima i l’abundància de cursos fl uvials alimentats essencialment per les aigües pirinen-ques han permès la construcció de nombrosos i importants embassaments i cen-trals hidroelèctriques ar reu del país.

En canvi, els combustibles fòssils (carbó) han tingut sempre poca rellevància, a causa de la seva escassetat, mentre que els petits jaciments de petroli i gas desco-berts a la plataforma litoral, davant les costes tar ragonines, suposen aportacions insignifi cants al conjunt de recursos energètics (fi gura 4.20).

Aquest dèfi cit es va pal·liar, posteriorment, amb la instal·lació a Catalu nya de tres centrals nuclears: Ascó I, Ascó II (a la Ribera d’Ebre) i Vandellòs (al Baix Camp). També hi ha diverses plantes de producció d’energia de fonts renovables, especi-alment parcs eòlics, però el seu incipient desenvolupament encara suposa apor-tacions poc signifi catives.

No obstant això, Catalu nya manté encara un important dèfi cit energètic, raó per la qual la indústria del país és molt dependent de l’exterior en matèria d’energia, sobretot pel que fa al petroli i al gas natural (fi gures 4.21 i 4.22).

Fig. 4.19 Mina de sal de Cardo-na. L’extracció de sal a la De-pressió Central és una de les poques activitats mineres que subsisteixen a Catalunya.

Fig. 4.20 L’extracció de carbó a la comarca del Berguedà va propiciar la instal·lació d’una central tèrmica a la població de Cercs.

102

4 LA INDÚSTRIA

Fig. 4.21 Els principals cen-tres de producció energètica a Catalunya.

Fig. 4.22 El mapa eòlic elabo-rat per la Generalitat, amb les zones on es preveu la instal·lació de parcs per ge-nerar energia eòlica.

4LA INDÚSTRIA

103

7.3 El procés d’industrialització

El procés d’industrialització a Catalu nya s’inicia abans que a la resta de l’Estat. De fet, ja a fi nals del segle XVIII es poden trobar petits nuclis de producció tèxtil (teixit i estampat del cotó) i metal·lúrgica. La força directa de l’aigua per fer moure una maquinària encara molt primitiva explica que fos al llarg dels eixos fl uvials del Llobregat i del Ter on es localitzés aquesta primera industrialització.

Però l’impuls més important del procés de creixement industrial es dóna a partir de la dècada de 1840, amb la introducció del vapor com a font d’ener-gia per moure les màquines. A partir d’aquest moment s’inicia una expansió de la implantació de fàbriques a les principals ciutats catalanes, especialment a l’àrea de Barcelona, i també al llarg dels eixos fluvials, on comencen a crear-se les colònies industrials (figura 4.23)

Es tractava fonamentalment d’indústries tèxtils, primer de cotó i més endavant de llana (sobretot a les ciutats de Sabadell i Ter rassa), però també es van començar a instal·lar indústries metal·lúrgiques i químiques.

Un altre factor molt important en aquesta etapa d’expansió de la indústria catala-na va ser el desenvolupament de la xarxa de fer rocar ril, la qual tenia ja, a fi nals del segle XIX, pràcticament el mateix traçat que avui.

Durant les primeres dècades del segle XX l’electricitat va començar a substituir el vapor com a font d’energia. Aquest fet va comportar la construcció de nombroses preses i centrals hidroelèctriques a les valls pirinenques, i una millora de les co-municacions cap a aquesta part del país. La indústria fou en aquells anys un im-portant focus d’atracció per a la població rural, que es desplaçà a la ciutat a la re-cerca de millors condicions de vida; també comencen a produir-se aleshores els primers fl uxos d’immigrants procedents d’altres indrets d’Espa nya.

colònia industrial: nucli de poblament que es desen-volupa allu nyat de qual-sevol població i que envol-ta una instal·lació industrial. A la colònia hi viuen els tre-balladors de la fàbrica. A Ca talu nya se’n van implan-tar moltes entre la segona meitat del segle XIX i la pri-mera del XX.

Fig. 4.23 Encara es poden veure a l’entorn de molts rius catalans antigues colò-nies industrials, tot i que la majoria ja han perdut la seva funció originària de centres productius.

La España Industrial, Socie-dad Anónima Fabril y Mer-cantil es va constituir a Ma-drid el 28 de gener de 1847. Fou la primera societat co-tonera de l’estat espanyol. La crisi financera de 1848 afectà durament els accio-nistes madrilenys i, com a conseqüència, l’any 1851 es traslladà el domicili social de l’empresa a Barcelona i es reduí el capital. La fàbrica de Sants i la del carrer de la Riereta de Barcelona donen a La España Industrial el ca-ràcter de primera empresa industrial catalana. El 1880 la fàbrica de Sants tenia una plantilla de 2 500 treballa-dors, la més gran de la seva història. Durant el 1888 s’ini-cià la renovació tecnològica i s’introduïren noves tècni-ques de producció. Ja al se-gle XX, l’any 1931, l’empresa absorbí Filats Mohair, SA de Sabadell (una fàbrica de pel-fes i velluts). Durant el perío-de de 1931 a 1935 s’amplia-ren les fàbriques de Sants i de Sabadell. En aquest any, el 1935, compraren la fà-brica de tapisseria de la Vda. de Ricard Sada, de València. El 1937 l’empresa fou col·lectivitzada i el 1939, acabada la guerra, els pro-pietaris la van recuperar. El 1969 es tanca la fàbrica de Sants i el 1972 la fàbrica es trasllada a Mollet (Vallès Oriental), fi ns al seu tanca-ment defi nitiu l’any 1981.

Sabies que...

104

4 LA INDÚSTRIA

Després de l’estancament que van suposar la Guerra Civil i la postguerra, a partir de la segona meitat del segle XX la indústria catalana experimenta una nova em-branzida. És l’etapa en què arriben a Catalunya un gran nombre de treballadors provinents d’altres regions espanyoles, i moltes ciutats, especialment de l’àmbit barceloní, creixen precipitadament, sense cap mena de planificació, amb grans barris d’autoconstrucció o de pisos de baixa qualitat i sense la més bàsica oferta de serveis i infraestructures.

La crisi econòmica mundial de la dècada dels anys setanta va frenar aquell procés de creixement, i va afectar greument la indústria catalana. Moltes fàbriques van haver de tancar, i l’atur creixia sense parar. Naturalment, les comarques industrials tradicionals van ser les més afectades. A més, la crisi va repercutir molt especial-ment en el sector tèxtil, que aleshores era, amb molta diferència, el més impor-tant a Catalunya.

Va ser amb l’arribada de la democràcia i la millora del context econòmic inter-nacional quan es va aconseguir redreçar la situació amb molts esforços. La indústria catalana va experimentar un procés de reconversió que va suposar més diversificació, una modernització i incorporació de noves tecnologies, una captació d’inversions foranes i una perspectiva més orientada cap als mercats internacionals (figura 4.24).

Fig. 4.24 Indústria extractiva de Súria, al Bages.

4LA INDÚSTRIA

105

7.4 La indústria catalana actual

Superada la crisi de les dècades de 1970 i 1980, avui podem dir que la indústria catalana es caracteritza per una forta diversifi cació, tot i que amb un predomini del sector dedicat a la producció de béns d’equipament. El tèxtil, en canvi, que havia estat tradicionalment el sector més destacat, té ara un pes molt més mo-dest en el conjunt de la producció industrial. Són també importants els sectors químic (i farmacèutic), alimentari, del transport i de la construcció (fi gura 4.25).

L’altre factor important que caracteritza avui la indústria catalana és la seva internacionalització. D’una banda gràcies a l’entrada de capital inversor inter-nacional, que ha permès una modernització i una implantació de les tecnolo-gies més avançades. I de l’altra, una decidida orientació de la comercialització cap a uns mercats internacionals cada vegada més amplis. En aquest sentit, la incorporació d’Espa nya a la Unió Europea va suposar un repte que la indústria catalana va superar assolint els mateixos nivells de competitivitat que la resta de països europeus.

Ja més recentment, el ràpid procés de globalització torna a plantejar un altre rep-te difícil per a la indústria catalana. Comporta una nova oportunitat d’ampliar els mercats, però al mateix temps també un increment de la competència amb paï-sos on la mà d’obra barata els permet produir a un cost molt més baix. És per això que un dels fenòmens que s’està donant en aquests dar rers anys és el de la deslo-calització: moltes empreses traslladen les seves fàbriques cap a aquests països, on el cost de la mà d’obra és menor.

Fig. 4.25 Les principals zo-nes de localització indus-trial a Catalunya.

106

4 LA INDÚSTRIA

Fig. 4.26 La distribució de les principals fonts d’energia mundials.

4LA INDÚSTRIA

107

108

4 LA INDÚSTRIA Activitats finals

Activitats

1. Les característiques de la producció industrial. Completa el text següent:

«Des del segle XIX, la producció artesanal va deixar pas a la producció ____________, que es feia en __________, on es concentraven treballadors i mà-quines. A més, les màquines necessitaven _______

d’____________ per funcionar. A les fàbriques, i a diferència dels artesans, els obrers només fan una part del treball necessari per produir una manufac-tura; aquest fet s’anomena ________________ del ____________ i és propi i característic de la pro-ducció industrial. Finalment, els empresaris, amos de les fàbriques, han d’invertir un ______________

en la compra de les instal·lacions fabrils, les màqui-nes, les fonts d’energia i les matèries primeres, així com per pagar els ____________ als treballadors.»

2. Què són els factors de producció industrial? Expli-ca en què consisteix cada un.

3. Què són les fonts d’energia? En què consisteixen les fonts d’energia tradicionals? I les fonts d’energia renovables? Posa exemples de cada tipus de font d’energia.

4. Ara farem un petit exercici d’investigació en grup. Elaborarem una llista amb els oficis dels pares de tots els alumnes de la classe. Després mirarem de decidir quins d’aquests oficis cor responen a l’activitat indus-trial. Una vegada que hàgim identificat els diferents treballs industrials, els classificarem segons el tipus d’activitat industrial a la qual perta nyen: indústria pesant (pesant bàsica o de béns d’equip), indústria lleugera (alimentària, de l’automòbil, tèxtil, etcète-ra) o indústria d’alta tecnologia. Intenta expressar els resultats obtinguts en tants per cent.

5. Saps el nom d’alguna empresa industrial de la teva localitat? A quina activitat industrial es dedi-ca? Classifica-la com a indústria pesant, lleugera o d’alta tecnologia.

6. Saps si s’ha produït cap procés de reconversió in-dustrial a la teva localitat? Quin tipus d’activitat in-dustrial va afectar? Per què creus que es va produir aquesta situació?

7. Amb l’ajut del llibre, d’Internet i del professor, in-vestiga i esbrina si hi ha cap planta de producció d’energia prop de la localitat on vius. De quin ti-pus de central energètica es tracta? Com funcio-na? És una central contaminant? Raona i explica la resposta.

8. Esbrina quin tipus d’instal·lacions fabrils hi ha a la teva localitat. Indica a quines activitats industrials es dediquen, i si es localitzen de forma concen-trada (formant polígons industrials) o no. Explica com pot haver influït en el paisatge i en el medi ambient la presència d’aquestes empreses.

9. Primer el vapor, i després l’electricitat, han es-tat fonamentals en el procés d’industrialització a Catalu nya. D’on provenien els recursos per ge-nerar-los?

10. De quines altres fonts d’energia disposa avui Catalu nya?

11. Treballa amb el mapa (veure fig. 4.25):

a) A quines comarques es concentra l’activitat industrial a Catalu nya?

b) Quin és el principal sector industrial del país?

12. Explica què caracteritza el procés d’industrialització a Catalu nya durant els següents períodes:

a) Finals del segle XVIII.

b) Dècada de 1840.

c) Primera meitat del segle XX.

d) Dècada de 1970.

e) 1982 (ingrés d’Espa nya a la Unió Europea).

13. Què significa l’afirmació «un dels factors que ca-racteritza la indústria catalana actual és la inter-nacionalització»?

4LA INDÚSTRIA

109

Procediment

Com ja has après, els mapes són un instrument molt im-portant per als geògrafs, ja que permeten situar sobre l’espai geogràfic tant els accidents del relleu com els re-sultats de les diferents activitats humanes. Per analitzar un mapa cal llegir la llegenda, la qual ens dóna infor-mació sobre allò que estem veient. Un cop l’hagis llegit, contesta les preguntes següents:

a) De què tracta el mapa?

b) Què indiquen els diferents colors de la llegenda?

c) Quines són les regions més industrialitzades? I les menys industrialitzades?

d) Amb l’ajuda del llibre explica quins són els fac-tors que han determinat la concentració de la in-dústria en les regions que has asse nyalat anterior-ment.

e) De la mateixa manera, intenta explicar la manca d’indústria pel que fa a la resta.

110

Tots consumim productes industrials de marca, és a dir, productes que, a més de la utilitat que tenen o de

la necessitat que en podem tenir, els adquirim pel nom que posa a l’etiqueta, la marca, que ens informa de l’em-presa que l’ha fabricat. A més, també fem servir les mar-ques per demostrar un cert estatus social, perquè assu-mim que vesteix millor, amb més gust, qui vesteix de marca. Tots preferiríem vestir pantalons a l’última moda abans que pantalons adquirits al mercat ambulant, lluir un mòbil d’última generació o les sabatilles esportives que porten en Ronaldinho o en Gasol, i un llarg etcètera. Segurament se t’acudeixen molts més exemples.

En contrapartida, paguem més diners en comprar aques-ta mena de productes de marca que si n’adquirim qualse-vol altre. En aquest sentit, assumim aquest cost afegit amb tota satisfacció, perquè partim de la base que aquests pro-ductes són millors i que realment valen aquest preu.

Tanmateix, no ens preguntem mai com es produeixen aquests productes de marca o, almenys, com i en quines condicions han treballat les persones que els han fet. No totes les empreses actuen igual, però hi ha sectors indus-trials en els quals és important analitzar qui i com fabri-ca aquests productes.

Quin treball hi ha rere les marques?

El reportatge

El reportatge 111

qüestió de salaris, sinó també de saber qui cobra aquests salaris tan exigus. Moltes nacions permeten el treball in-fantil o, almenys, no el persegueixen. Es calcula que el 17 % de la població activa d’Àfrica són nens entre 4 i 15 anys. A l’Amèrica llatina, treballen en condicions d’ex-plotació una mica més de 7 000 000 de nens entre 10 i 14 anys. A Àsia constitueixen l’11 % de la població activa (només a l’Índia, hi ha 44 milions de nens entre 4 i 15 anys treballant). Les xifres són acla paradores.

Aquests nens no poden anar a l’escola, pateixen problemes de desenvolupament físic perquè fan uns treballs per als quals no tenen encara el cos preparat i el salari que cobren tampoc no els garanteix el seu manteniment ni el de la seva família. En defi nitiva, ben pocs assoliran l’edat adulta sense patir cap tipus de seqüela física o psicològica. Tot això sen-se poder deixar de viure en la misèria, perquè a penes els ar riba per sobreviure, i per continuar produint uns quants productes de marca que ens agrada tant posseir.

Les indústries tèxtil i de les joguines han estat tradicionalment localitzades en paï-sos desenvolupats, com a Espa nya, que va ar ribar a ser un dels productors de roba i joguines de la Unió Europea. Aquestes indústries, per les seves característiques, tenen necessitat d’una mà d’obra abundant, cosa que encareix el preu fi nal dels seus productes a causa de la important quantitat de salaris que els empresaris es veuen obligats a pagar. Com solucionen algunes empreses aquesta situa-ció? Molt fàcil: traslladant les fàbriques de roba i joguines a països on la mà d’obra és més barata, i on el mercat labo-ral està menys controlat per les lleis estatals: en defi nitiva, als països no desenvolupats.

Aquest procés empresarial s’anomena deslocalització in-dustrial o, per dir-ho d’una altra manera, consisteix en la reubicació geogràfi ca d’indústries situades als països desen-volupats en altres nacions econòmicament menys afavori-des, com ara l’Índia, Xina, Corea, el Brasil i un llarg etcètera. En aquests països es produeix més barat perquè s’hi paguen uns salaris baixíssims, pels quals aquí ningú treballaria.

Algunes empreses que elaboren productes de marca s’apro-fi ten d’aquesta situació. Però no es tracta només d’una

Dar rere de les modernes i vistoses botigues on anem a comprar i del glamour que envolta el negoci de la moda, s’hi amaga un treball pre-cari, molt mal remunerat i pel qual en ocasions fi ns i tot es fa servir mà d’obra infantil.