Con motivo de la celebración de las Primeras Comuniones en nuestras parroquias en este tiempo de la

Pascua, me surge una reflexión que deseo compartir con todos vosotros. En algunos aspectos, podemos extenderla al sacramen-to de la Confirmación. La primera comunión es un aconte-cimiento familiar y parroquial que genera un gran número de comentarios acerca de la naturaleza del mismo, de los actores que coadyuvan a su realización, de los riesgos y compromisos que entraña y de las preocupaciones y dificultades que suscita. Todos sabemos que la celebración de los sacramentos es esencial aunque sea reducido el tiempo dedicado a ello. Es más largo el período de preparación. Durante varios meses en dos cursos los niños acuden semanal-mente a la catequesis que organiza la parroquia. Para ello hay una organiza-ción que funciona espléndidamente donde el párroco, los catequistas, los materiales escritos, los locales se ponen a disposición de las familias para que, quienes van a recibir la Eucaristía, sean introducidos en un adecuado conocimiento del misterio de Cristo. En una breve síntesis, podemos decir que se explican los contenidos de la fe, se dedica un tiempo a la oración, se lee y escucha la palabra de Dios, se participa, en la medida de lo posible, en las celebraciones sacramentales, se muestra el camino para conocer el bien y el mal enseñando a obrar al estilo de Jesucristo, se invita a continuar par-ticipando en la comunidad parroquial y se ponen las bases para el futuro apostolado. A pesar de los cuantiosos medios utilizados, aparece una cierta insa-tisfacción en los distintos agentes que intervienen en todo el proceso. Por parte de los párrocos y sacerdotes en general al constatar la reducida per-severancia de los niños y la poca colaboración de los padres, volcados, eso sí, en la fiesta familiar. Por parte de los catequistas al apreciar la relación del esfuerzo rea-lizado y el resultado del mismo; además de sumar la creciente exigencia de su propia formación y los muchos años dedicados a esta noble tarea. Por parte de los niños cuando exteriorizan cansancio o apatía debi-do a las muchas actividades extraescolares que la familia les propone. Por parte de los padres cuando no pueden, no saben o no quieren colaborar en la educación en la fe en el seno de su familia. Parecen más preocupados por los aspectos materiales y externos de la celebración que de una auténtica formación religiosa. Somos conscientes de todos esos elementos que producen insatis-facción. Incluso algunos comentarios irónicos o despreciativos en los medios de comunicación sobre los costes, los boatos o las incoherencias. Sin embargo es mucho más llamativo el elenco de aspectos favorables, de dedicación entusiasta, de cohesión parroquial, de alegría por seguir el man-dato del Señor al anunciarle, de participación de más personas de las que imaginamos o de recuperación de otras que se suman a la tarea eclesial de la catequesis, de algunos padres que siguen conscientemente el propio pro-ceso catequético. Es imprescindible el anuncio del Señor. Acentuemos la parte positiva de este proceso. No nos quedemos en el lamento continuado. Manifestemos felicidad por nuestra vida cristiana y por la dedicación a suscitar en los niños y jóvenes la cercanía de Jesucristo. Con su gracia y con nuestro trabajo hare-mos realidad cada día el compromiso que adquirimos con nuestro bautismo.

† Salvador, obispo de Menorca

PRIMERAS COMUNIONESpassant per la vida

dominicalEsglésia de Menorca

Número 1556 - Any XXXI - 29 abril 2012

fullLa passada set-

mana oferíem la primera part de

l’entrevista a Josep Carreres, mestre d’escola i fins fa poc batlle de Ferreries.

Després del Concili, quines orientacions tro-bes que han que-dat difuminades i sense desenvolu-par a la nostra Església del S. XXI?Pens que la tramuntana va quedar en un xaloc suau, en una brisa fina del sud i que l’estament jeràrquic que tenia i té a mà aquesta transformació no es va veure prou sacsejat per aquest vent, per aquest esperit, i no va estar a l’alçada. Potser no en va saber, potser no ho va voler... És el que crec. Puc estar equivocat. Som cons-cient que l’església és universal i molt diversa i és complicat trobar i aplicar un remei per a tanta diversitat.

Cap on s’hauria de pensar en el futur?És hora de començar a fer passes sig-nificatives per aconseguir una església més democràtica i justa en la que homes i dones siguem considerats com iguals. Quina credibilitat poden tenir les nostres paraules i les nostres pro-postes en la societat, al carrer, si dins ca nostra hi romanen aquestes incon-gruències, aquests anacronismes, aquestes injustícies?

Pau VI deia que la gent d’avui en dia ja no creu en els mestres i sí en els testimonis, i si creu en els mestres, és perquè, també, en són testimonis. Molta gent troba en tu aquestes dues vessants. Quin és el camí que porta de professor a mestre i de mestre a testimoni? No crec, primer de tot, que l’afirmació que fas sigui prou certa. La intenció que em mou és la del compromís, la de pren-dre joc de manera activa en la partida de la vida i no posar el cap davall l’ala, que seria el més fàcil, quan em toca moure fitxa.

Quin és l’espai de la raó i quin el de la fe?La raó i la fe poden anar de la mà, no crec que s’excloguin. Són dimensions diferents que poden complementar-se. Una perso-na racional pot tenir fe i la fe no té per què enfrontar-se amb la raó. El que fa falta és que aprenguem a conjugar més els verbs comprendre, respectar...

Moltes gràcies, Josep, per les teves sinceres paraules.

Agustí Anglada

JOSEP CARRERES(I 2)

l’entrevista a...

Pàgina 2 Full Dominical

Lectura dels Fets dels Apòstols 4, 8-12En aquells dies Pere, inspirat per l’Esperit Sant, digué: “Magistrats i notables del poble, si avui ens demanau compte d’això que hem fet en bé d’un invàlid, i voleu sebre qui l’ha posat bo, sapigueu, vosaltres i tot el poble d’Israel, que aquest home, el teniu sa davant vosaltres pel poder del nom de Jesucrist, el Natzarè. Vosaltres el vau clavar a la creu, però Déu el va ressusci-tar d’entre els morts. Ell és “la pedra que vosaltres, els cons-tructors, havíeu rebutjat, i ara corona l’edifici.” La salvació no es troba en ningú més, perquè, davall el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.”

Salm responsorial 117R: La pedra que rebutjaven els constructors ara coro-na l’edifici.

Lectura de la 1ª carta de sant Joan 3, 1-2Estimats, mirau quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, esti-mats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifes-tat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veu-rem tal com és.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan 10, 11-18En aquell temps Jesús parlà així: “Jo som el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les

seves ovelles. El qui no és pas-tor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal; i no passa ànsia per les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo som el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, i don la vida per elles. Encara tenc altres ovelles, que no són d’aquest ramat. També les he de condu-ir jo, i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb sol pastor. El Pare m’esti-ma perquè don la vida i des-prés la recobr. Ningú no me la pren. Som jo qui la don lliure-ment. Tenc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del Pare.”

Diumenge IV de Pasqua (cicle B)

Lectura del libro de los Hechos de los apóstoles

4, 8-12En aquellos días, Pedro, lleno de Espíritu Santo, dijo: «Jefes del pueblo y ancianos: Porque le hemos hecho un favor a un enfermo, nos interrogáis hoy para averiguar qué poder ha curado a ese hombre; pues, quede bien claro a todos voso-tros y a todo Israel que ha sido el nombre de Jesucristo Nazareno, a quien vosotros cru-cificasteis y a quien Dios resucitó de entre los muertos; por su nombre, se presenta éste sano ante vosotros. Jesús es la piedra que desechasteis vosotros, los arquitectos, y que se ha conver-tido en piedra angular; ningún otro puede salvar; bajo el cielo,

no se nos ha dado otro nombre que pueda salvarnos.»

Salmo responsorial 117R: La piedra que desecharon los arquitectos es ahora la piedra angular.

Lectura de la primera carta del apóstol san Juan 3, 1-2Queridos hermanos: Mirad qué amor nos ha tenido el Padre para llamarnos hijos de Dios, pues ¡lo somos! El mundo no nos conoce porque no le cono-ció a él. Queridos, ahora somos hijos de Dios y aún no se ha manifestado lo que seremos. Sabemos que, cuando él se mani-fieste, seremos semejantes a él, porque lo veremos tal cual es.

Lectura del santo evangelio según san Juan 10,11-18En aquel tiempo, dijo Jesús: «Yo

soy el buen Pastor. El buen pas-tor da la vida por las ovejas; el asalariado, que no es pastor ni dueño de las ovejas, ve venir al lobo, abandona las ovejas y huye; y el lobo hace estrago y las dis-persa; y es que a un asalariado no le importan las ovejas. Yo soy el buen Pastor, que conozco a las mías, y las mías me conocen, igual que el Padre me conoce, y yo conozco al Padre; yo doy mi vida por las ovejas Tengo, ade-más, otras ovejas que no son de este redil; también a ésas las tengo que traer, y escucharán mi voz, y habrá un solo rebaño, un solo Pastor. Por esto me ama el Padre, porque yo entrego mi vida para poder recuperarla. Nadie me la quita, sino que yo la entrego libremente. Tengo poder para entregarla y tengo poder para recuperarla: este mandato he recibido de mi Padre.»

La figura del pastor al poble d’Israel no era estranya, més bé els hi era familiar. Moisès, Saül, David i altres havien estat

pastors durant la seva vida, llavors no ens estranyem que a aquell poble li agradés imaginar a Déu com “un pastor”. Amb el pas del temps el terme “pastor” també comen-çà a aplicar-se als responsables del poble, però amb la diferència que molts d’ells no s’assemblaven en la manera de procedir a Jahvè. És a dir, no tenien una vertadera esti-ma pel poble i en conseqüència més que escarrassar-se se n’aprofitaven, quan no l’esclavitzaven. Dinàmica aquesta, malaura-dament, tan repetida en la història de la humanitat. Recordem, si no, les dures críti-ques del profeta Ezequiel dirigides als caps del seu temps: “Ai dels pastors d’Israel, que es pasturen ells mateixos!... En comptes d’enrobustir les ovelles febles, curar les malaltes, embenar les que s’han trencat la pota, recollir les dispersades i buscar les

que s’han perdut, domineu les ovelles amb violència i amb brutalitat” (Ez 34, 2 i ss). Davant aquesta realitat, no és sorprenent, llavors, que el pasturatge de Jesús suposés una novetat. L’afirmació de Jesús és clara i explicita. Ell, no és un pastor més, ell és “el bon pastor” (Jo 10,11). En aquest cas l’ar-ticle determinat posa de manifest que algu-na cosa nova ha començat. La seva manera de ser pastor no fou una actitud momentà-nia sinó que s’inicià amb l’Encarnació, i ho acomplí al llarg de tota la seva vida, portant-ho a terme amb la seva mort redemptora i la seva resurrecció. I després de ressuscitat, va confiar aquest pasturatge a Pere, als Apòstols i a l’Església fins a la fi dels temps. No hi pot haver, llavors, altra manera de fer-ho si no és lliurant la vida pels altres. Sant Agustí parlava sovint d’aquesta feixuga res-ponsabilitat del pastor d’aquesta manera: «Aquest honor de pastor em té preocupat (...), però allà on m’aterra el fet que sóc per a vosal-

tres, em consola el fet que estic entre vosaltres (...). Sóc bisbe per a vosaltres, sóc cristià amb vosaltres».Donar, conèixer, guiar, escoltar, estimar, són verbs molt clars, que surten a l’evangeli d’avui i manifesten una manera de ser i de fer i si agafam l’evangeli de sant Marc hi afegeix a la triple iniciativa pastoral d’ense-nyar, de guarir i d’enviar, la de donar menjar que evoca el verset del salm 23 on el pastor porta el ramat a prats deliciosos i el mena al repòs vora l’aigua. En definitiva un frag-ment evangèlic per pensar seriosament si les nostres comunitats cristianes tenen el tarannà pastoral de Crist? En aquesta jorna-da de pregària per les vocacions demanem que Déu enviï sempre a la seva església pastors segons el seu cor i donem gràcies per tots els pastors, des del Papa Benet XVI, el nostre bisbe Salvador i cada un dels pre-veres que junt amb tants de col·laboradors fan patent Crist “Bon Pastor”.

No “un” sinó “El”evangeli i vida

la parauladeDéu

Joan Miquel Sastre Preto

Salms de la 4a Setmana Dg. 29, IV de Pasqua: Fets 4, 8-12 / Sal 117 / 1Jo 3, 1-2 / Jo 10, 11-18.

Dl. 30, Sant Pius V (MLL): Fets 11, 1-18 / Sal 41 / Jo 10, 1-10.

Dt. 1, Fèria: Fets 11, 19-26 / Sal 86 / Jo 10, 22-30.

Dc. 2, Sant Atanasi, bisbe i doctor de l’Església (MO): Fets 12, 24. 13, 5 / Sal 66 / Jo 12, 44-50.

Dj. 3, Sant Felip i sant Jaume, apòstol (F): 1C 15, 1-8 / Sal 113 B / Jo 14, 6-14.

Dv. 4, Fèria: Fets 13, 26-33 / Sal 2 / Jo 14, 1-6.

Ds. 5, Fèria: Fets 13, 44-52 / Sal 97 / Jo 6, 60-69.

Dg. 6: V de Pasqua: Fets 9, 26-31 / Sal 21 / 1Jo 3, 18-24 / Jo 15, 1-8.

LECTURES DE LA MISSA DIÀRIA

així: “Jo som el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les

Lectura del libro de los

no se nos ha dado otro nombre que pueda salvarnos.»

Salmo responsorial

“Jo som el bon Pastor"

Full Dominical Pàgina 3

La carta de sant Jaume ens diu: “Si teniu algú malalt, cridau els vostres preveres perquè l’ungesquin amb oli en nom del Senyor i preguin per ell” (5,14).

Ni la malaltia ni els sofriments s’han de considerar un càstig de Déu. Crist mateix que no va tenir pecat, va experimentar el sofriment. És voluntat de Déu que lluitem contra tota malaltia. L’Església valora els avenços de la ciència i de la tèc-nica mèdiques, sempre que són a favor de l’home.Llegint l’evangeli observam que on es troba Jesucrist no pot haver-hi ni sofriment, ni mort, ni mal. Ell cura sempre que pot. Déu, Amor i Bé, no pacta amb el que ens fa patir. Per açò, sempre vol estar al nostre costat.

El sagrament de la Unció va destinat a les persones majors i a qui es troba seriosament afectat per la malaltia i no als moribunds, directament. Un malalt, qualsevol persona gran, necessita molta atenció. La Unció s’uneix als esforços mèdics i assistencials. Se situa en un context de vida i no de mort, tot i que no pot evitar la mort quan aquesta arriba.No ens oblidem de l’atenció espiritual de qui pateix. Per expe-riència pròpia sé que una persona gran o malalta, creient, espera la visita del capellà. Quan la rep, experimenta la pau d’una manera molt especial. Facilitem la Unció, no siguem d’aquells que la obstaculitzen o l’aparquen fins a l’hora final.

Hem dit més d’una vegada que els pares són els princi-pals educadors dels seus fills. Educar que no vol dir imposar, sinó estar, acompanyar els infants en cada

etapa de la seva vida, perquè evolucionin i madurin per arribar a ser adults responsables.He observat molt curiosament, de com acostumem a acom-panyar els fills quan practiquen i participen en alguns esports. De com ens hi impliquem, els encoratgem, els aplaudim amb els seus èxits orgullosos de veure els seus progressos. Estem convençuts que l’esport ajuda a mantenir un bon físic, i és bo per dur una vida més sana.Quan arriba l’edat en què els nostres fills s’han de preparar per fer la primera comunió, els apuntem a Catequesi, una etapa important per a la seva salut espiritual, per madurar i

créixer en la fe, per arribar a ser uns bons cristians adults el dia de demà.Aquí però, al contrari de l’esport, molt sovint deixem els infants a la catequesi i marxem, açò fa que no es sentin acom-panyats, i en la catequesi no veuen el mateix entusiasme que tenim amb l’esport. Poques vegades els acompanyem a la missa dominical i és clar! La Catequesi i la celebració de l’Eu-caristia la valoraran, en la mesura que la valorem nosaltres els adults. Penseu, idò, els pares que teniu infants a la Catequesis amb la importància de l’acompanyament. En viure amb ells l’experiència de la catequesi, refrescant la de la vostre infància. En viure i celebrar amb ells el diumenge junt amb la comuni-tat, esteu fent una Catequesi presencial i testimonial, que recordaran segons la nostre implicació.

Campaña de la declaración de Renta 2011

La Unció dels malats J. Bosco Faner i Bagur

pescant valors

posar fonaments

Acompanyar Toni Olives

¿Qué supone para la Iglesia Católica marcar la X a su favor? Contribuir al sostenimiento básico de la Iglesia (celebrar el culto, retribuir a las personas dedicadas a la Iglesia y llevar a cabo los proyectos pastorales) para que pueda continuar realizando su labor tanto a nivel pastoral como social. Los ingresos obtenidos a través de la X en la Declaración de la Renta suponen entre el 25% y el 30% de las necesidades de la Iglesia. El resto lo recibe de las aportaciones voluntarias de los católicos.

¿Qué supone para el contribuyente marcar la X a la Iglesia? No tiene coste alguno para el contribuyente. Vd. no paga más y el 0,7% de sus impuestos se destinará a colaborar para que la Iglesia siga desarrollan-do su labor.Destacamos lo más importan-te de esta labor: Celebrar el Culto: La celebra-ción de la Santa Misa y de los sacramentos: Bautismo, Confirmación, Comunión, Matrimonio, Orden sacerdotal. También las demás celebracio-nes: Funerales, celebraciones de piedad ordinaria y popular, fies-tas, etc. Hay que mantener los templos: parroquias y ermitas.Retribución del clero: Retribución de los sacerdotes. Sostener los Seminarios donde

se forman los sacerdotes. Sueldos del personal que está direc-tamente al servicio de la pastoral.Acciones pastorales y caritativas: Ofrecer la adecuada preparación catequética y teológica a quienes han solicitado recibir los sacramentos. En los centros parroquiales y en las distintas oficinas y despachos se realizan todo tipo de activi-dades formativas, caritativas y de promoción social. También sirven de referencia para cuantos necesitan atención persona-lizada en situaciones de conflicto, personal, familiar, etc, o ante situaciones de falta de salud y en estado de soledad; también en momentos felices y tristes de la vida. Y otras muchas acti-vidades en beneficio de la sociedad en general.

¿Puedo marcar la casilla de la Iglesia y la de fines sociales? Es posible marcar las dos casi-llas. En ese caso se destinará un 0,7% de sus impuestos a la Iglesia Católica y 0,7% a Otros Fines Sociales. Sin que esto suponga que Vd. paga más impuestos.

El pasado lunes 23 de abril, el Vicario General Mn. Gerard Villalonga y el ecó-nomo diocesano Sr. Josep Moncadas presentaron la Campaña de la declara-ción de la renta de 2011.

notícies nostresAquestes i altres notícies les podeu trobar a la pàgina web del Bisbat de Menorca

Programa “HUMANS”

Dijous, dia 3 de maig, a les 22 h i divendres a les 13.30 i 21 h a Televisió Menorquina. Entrevista: a Mons. Raúl Berzosa, Bisbe de Ciudad Rodrigo. Reportatge: “Sant Jordi és una festa”, sobre la trobada Sant Jordi dels escoltes de Menorca-MSC. També es pot veure a http://www.bisbatdemenorca.com/

FESTA DE LA MARE DE DÉU DEL TORO

-Divendres dia 4 a les 21 h:Pujada de torxes des de la parrò-quia des Mercadal i Vetlla de la Mare de Déu. Els qui no pugen a peu esperaran els altres amb el rés del rosari.(Cal apuntar-se a les parròquies o al mateix Santuari: 971 37 50 60)(La carretera romandrà tancada de les 21h fins a les 22.30 h.)-Diumenge dia 6 a les 11 h:Benedicció dels termes i Eucaristia.-Dimarts dia 8 a les 20 h:Eucaristia presidida per Mons. Salvador Giménez, Bisbe de Menorca.

IDITEM-ISCREB4ª Jornada de teologia: “Bases per a un diàleg amb el cristianis-me”, a càrrec de Josep Otón.Sala d’Actes del Seminari Diocesà (Ciutadella) a les 20.30 h.

Jornada festiva preveres i CONFER

Amb motiu de la festa de la Mare de Déu del Toro, dissabte 5 de maig, celebració de la Eucaristia a les 11.30 h.

agenda

Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: fulldominical@gmail.com

Admissió com a candidat a diaca

Dia 5 de maig, dissabte, a les 18.30 h i a la Par-ròquia de St. Antoni M.

Claret de Ciutadella, en Guillem Ferrer, en Wily, serà admès pel Bisbe Salvador com a candidat a rebre el diaconat. Actualment forma part de la comunitat de St. Antoni, on celebrarem la seva admissió. En aquesta parròquia viu la fe i és corresponsable de la catequesi per encàrrec del seu rector, Mn. Bosco Martí, que agraeix la seva presència i bon fer.En Wily és conegut per molts pel seu compromís en els mit-jans de comunicació. La seva família -està casat amb Anna Maria i té tres fi lls: Alba, Xavier i David- viu la crida que l’Església li fa, amb alegria i serenor. Entre els seus amics hi ha sorpresa i il·lusió. Manifesten: “En Wily fa molt bona feina a St. Antoni i és molt bon amic nostre”.En Guillem Ferrer fa temps fi nalitzà la seva llicència amb estudis eclesiàstics i màster en periodisme. Actualment es prepara per rebre el diaconat acompanyat de Mn. J. Bosco Faner.

Jornades de reflexió parroquial a Ferreries

Mn. RAFEL MAS TOUS, un jove capellà de Mallorca, delegat de pastoral juvenil a la seva diòcesi, ens ha dedicat tres vespres (13, 14 i 15 de març), tal com li havia demanat el consell parroquial. La tradicional setmana de reflexió parroquial enguany s’ha reduït a

tres dies: en Rafel ens ha exposat les seves reflexions sobre el tema que li havíem proposat de “la nova evangelització”. A les xerrades i col·loquis hi han assistit entre 40 i 50 persones.L’esquema de les xerrades fou aquest:

1. 5 plagues de l’Església i 5 curacions.2. Claus per a una nova evangelització.3. Què hem de fer?Hem de ser conscients de la situació en què vivim avui la nostra fe, personalment i com església. Ja no som al temps ni d’abans del Vaticà II ni de l’immediat post-concili.Aquesta nova i canviant situació ens desafia, per una banda, a saber trobar el nostre lloc en una societat plural, i per una altra, a convertir-nos de nou al Déu i a ser homes i dones d’Esperit.És ara i aquí que ens plantejam no solament com viure la fe, sinó com oferir als altres l’alternativa cristiana en actitud de diàleg.

Hem de personalitzar la nostra fe i no tenir-la simplement com un bagatge tradicional heretat. Açò implica emprar els mitjans (exercicis, pregària, lectura creient de la Bíblia...) que ens ajudin a fer experiència de Déu, a ser homes i dones d’Esperit i viure segons l’Evangeli.Hem de cercar d’expressar la fe amb nous llenguatges i símbols que siguin eloqüents i significatius avui, tenint en compte les noves tecnologies i fent un discerniment dels valors de la societat actual.Hem de dur una pastoral més diversificada i plural amb diferents entrades i sortides, i fer sempre feina en xarxa, en equip.

Full Informatiu de la parròquia de Sant Bartomeu de Ferreries - abril 2012

Com en anys anteriors, la Parròquia del Roser des Castell va organitzar una caminada fins al Toro per la ruta de “ses ermites”, Van partir de Fàtima, passant per Binixems i d’allà al Toro, on van celebrar l’Eucaristia. Havien sortit a les 5 h de la parròquia, amb bus fins a Fàtima, i d’allà ja a peu.

Guillem Ferrer, la seva esposa Anna Maria,i els seus tres fi lls, amb el prevere BoscoMartí, i el bisbe Sebastià, el dia del bateig

del seu tercer fi ll a Sant Antoni Maria Claret.

notíciesdel món

Abril 2012 - SudanDAVANT D’UNA SITUACIÓ

QUE S’AGREUJALa situació que es va agreujant en-tre els dos Sudan inquieta les Esglé-sies. “Les parts en presència en el confl icte sudanès ho han de fer tot per evitar una deteriorització de la situació. És en aquets termes que el Consell ecumènic de les Esglésies de tota l’Àfrica han cridat a un alt el foc i a un respecte mutu de la integralitat territorial de cadascun dels dos Estats.També Mn. Marco Kur Adwok, bisbe coadjutor de Jartun feia una crida a l’ajut internacional, declarava “cal reprendre inmediatament les nego-ciacions perquè les conseqüències d’un nou confl icte a gran escala se-ria desastrós”.