Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

1

Generalitat de CatalunyaDepartament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

AVALUACIÓ D’IMPACTES EN LA CADENA ALIMENTÀRIA

DELS INCREMENTS DE PREUS DELS CEREALS

4ª Edició actualitzada18 de març de 2008

2

INDEX

Presentació

I Resum de conclusions

II Anàlisi d’impactes en costos i preus

III Causes dels desajustos dels mercats

IV Els preus agraris a Catalunya

V El mercat dels cereals al món

VI Notes metodològiques

3

PRESENTACIÓ (I).

.

L’any 2007 ha estat un any complex per al món agroalimentari. Sens dubte sóm a les portes d’un nou escenari mundial. La imatge més destacada en aquest sentit ha estat l’increment espectacular dels preus dels cereals i d’altres productes alimentaris. Així mateix l’increment del preu del petroli, la principal font d’energia, ha estat igualment molt important. Aquests increments de preus han tingut un seguit de conseqüències preocupants per la nostra economia en general donada la gran dependència de l’exterior tant pel que fa als cereals com de l’energia. Però molt particularment per l’important sector ramader català, especialment en aquells subsectors que no han pogut traslladar els increments de costos al consumidor.

Per a parlar d’això, per a fer transparent la informació i cercar les mesures que ens permetessin avançar en positiu, el passat mes d’octubre es va crear la Comissió de Seguiment de Preus Alimentaris. Avui es reuneix per segona vegada aquesta Comissió. Els increments de preus alimentaris varen tenir el moment més agut els passats mesos d’agost-setembre, tanmateix, sis mesos mes tard, seguim observant factors d’inquietud. El factor sorpresa ha desaparegut però des d’una posició serena ens hem d’exigir una reflexió i actuació pertinent.

Les conclusions que extraiem en un primer moment s’estan confirmant. Ens trobem davant d’una crisi de base estructural i, alhora, global

Sens dubte haurem d’actuar amb rigor sobre els impactes negatius concrets de caire conjuntural. Però és necessari obrir el debat amb la mirada posada en les causes de fons de l’actual situació.

Tenim un món més pla i on vivim més estrets. El desenvolupament dels països emergents, amb Xina al capdavant però també la India, Rúsia, Brasil i els països del sudest asiàtic, juntament amb una població mundial que creix exponencialment, han incrementat extraordinàriament la demanda alimentària tant en termes quantitatius com qualitatius, amb una ingesta més calòrica i amb un major consum de proteïnes. Alhora les creixents tensions relatives al proveïment de la demanda energètica, amb els condicionants derivats de la lluita contra el canvi climàtic ha activat la recerca de noves fonts, sent-ne els actius biològics una alternativa mediambientalment valorada. Tanmateix els agrocarburants, si més no els anomenats de primera generació, son competitius amb la producció alimentària, afegint arguments a les tensions oferta-demanda.

Certament, amb les inversions adequades i de la ma de la tecnologia existeixen importants capacitats per ampliar l’oferta alimentària, però tot això no es fa amb dos dies. Per això que els propers anys l’energia, l’aigua i els aliments seran vectors de desajustos que cal preveure en el possible i gestionar des d’avui

4

PRESENTACIÓ (II).

.

En aquest triangle de tensió (energia, aigua i aliments) Catalunya no té totes les bones cartes que desitjaria. Tenim uns grans potencials agroalimentaris, dels que n’és una prova l’èxit obtingut per la recent clausurada Fira Alimentària, però també comptem amb una ramaderia especialment sensible en l’actual entorn.

Tot això exigirà més que mai la concertació d’esforços per a minimitzar dificultats i aprofitar oportunitats que sorgeixin del nou escenari. En aquest sentit el caminar conjuntament sector i Administració ha de facilitar l’obtenció de sinèrgies. Per contra, la confrontació amb l’Administració sense tenir en compte que disposa d’uns recursos limitats o bé reclamant-li dirigir aquests recursos vers opcions sense futur, seria malversar energies imprescindibles per a fer front als reptes actuals. No podem perdre el temps equivocant-nos de problema, és moment d’actuar amb corresponsabilitat emprant els nostres esforços vers les actuacions que poden comportar-nos progressos efectius en competitivitat.

I què cal fer? No hi ha receptes màgiques ni miracles de l’atzar, solament els guanys esperables del nostre treball, en el qual la Generalitat de Catalunya està disposada a aportar amb totes les seves capacitats

1. Hem de transparentar amb el màxim rigor la informació de preus i costos. La informació és el millor lubricant del mercat. Alhora seguir i estar alerta de tots els canvis que l’escenari actual sens dubte propiciarà, per a poder avançar les millors respostes i aprofitar, si es el cas, les oportunitats.

2. Hem de donar suport conjuntural a les situacions més agudes que poden generar situacions irrecuperables amb pèrdua efectiva de patrimoni econòmic del nostre país.

3. Hem de fer un esforç de difusió de la realitat del mon agrari a fi de donar a entendre la societat el fons del problema evitant una culpabilització injusta i estèril dels productors agraris.

4. Hem d’actuar al cantó dels costos ramaders amb mesures tals com la reintroducció, amb totes les garanties sanitàries, de les farines de carn en animals monogàstrics

5. Hem d’avançar totes les mesures que facilitin l’increment de l’oferta, optimitzant els nostres actius agraris (recuperació del conreu a terres de guaret obligatori, per exemple) i

6. Hem d’optimitzar els potencials de regadiu, ja sigui via noves infraestructures o amb instal·lacions més eficients

5

PRESENTACIÓ (III).

.

7. Hem d’aliar-nos amb la tecnologia i, molt particularment amb la biotecnologia, promovent el seu desenvolupament i la seva aplicació responsable i segura.

8. Hem de reforçar les nostres capacitats competitives: fent empresa, integrant estructures, escurçant la cadena alimentària i reforçant els marcs de concertació interprofessional

9. Hem d’optar per la internacionalització de l’economia. En un escenari on els problemes son globals no ens podem conformar amb respostes locals. Els problemes ens venen del marc global, les oportunitats també les trobarem allí.

10. Hem d’apropar-nos i influir en els centres de decisió estatal i internacional. Des de Catalunya, no ens hem de conformar en esperar que ens assenyalin la ruta, sinó contribuir al seu disseny.

11. Des de l’Administració, de forma particular, hem de guanyar el repte de la simplificació. Hem de poder oferir al sector agroalimentari i a tota la societat una realitat de servei i de màxima eficiència.

12. Hem de recuperar el valor estratègic de l’agricultura, potenciant-la com a actiu imprescindible per a un mon sostenible i per la salut econòmica del nostre país

Finalment voldria destacar un apunt metodològic referit al document que es presenta. No se’ns escapa, la dificultat de realitzar tal informe. Les explotacions, les empreses no són homogènies, els mercats no són perfectes i les dinàmiques productives són ben diverses. Aportar informació de repercussions en costos dels increments de preus actuals implica forçosament modelitzar i, per tant, simplificar una realitat molt complexa. Però, renunciar a oferir informació seria un mal plantejament alhora que una actuació estèril en un moment que es demanen respostes.

És així que, amb totes les limitacions que un estudi com aquest té forçosament, estem segurs que podem oferir una informació útil i orientadora a partir d’una metodologia rigorosa i de dades prudents i contrastades que ens acosten als valors promitjos de la realitat diversa que desitgem comprendre.

Joaquim LLena i Cortina

Conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

I

Resum de conclusions

7

RESUM DE CONCLUSIONS1. Fort increment de cereals i soja des de l’agost de 2006.- Per diverses raons conjunturals i

estructurals el mercat dels cereals està sofrint desajustos entre oferta i demanda que han comportat una important alça en els preus d’aquests cereals. (Des del mes d’agost de l’any 2006 fins febrer de 2008 s’ha incrementat en un 47,1 % el blat de moro, un 85,9 % el blat fariner i un 74 % l’ordi ), alhora també s’han incrementat altres primeres matèries per a alimentació mundial (Pel mateix període agost 2006 –febrer 2008 la mandioca s’ha incrementat un 63,1% i la farina de soja un 91,2%).

2. Moderació de l’increment o decrement els darrers cinc mesos.- Tal com varem preveure fa uns mesos, des dels mesos d’agost i setembre de l’any passat els preus s’estan moderant i els increments s’estan reduint, i fins i tot en alguns casos davallant. A tall d’exemple, el blat de moro augmentà entre la 2a setmana del setembre de 2006 i la mateixa setmana de 2007, un 61,5%. En canvi, si ens fixem en el període que va des de la mateixa setmana de setembre del 2007 fins l’ultima setmana del febrer del 2008, ha baixat un 14%. (Llotja de Barcelona)

3. Continuen les tensions oferta-demanda de cereals.- Tanmateix les bases que tensionen aquests preus segueixen mostrant símptomes de desajust. És així que la FAO preveu per a l’exercici 2007/2008 una nova reducció d’estocs de cereals a final de campanya fruit d’un increment de la utilització, precisament en un any on es preveuen bones collites. En aquest sentit les previsions a mig termini segueixen parlant de preus alts amb possible continuïtat de certs increments. A llarg termini els estudis de prospectiva internacionals (OCDE, FAO, FAPRI) preveuen un escenari de preus alts sense nous increments i, per tant, sense nous impactes en la inflacció.

4. Incorporació plena dels increments de les primeres matèries en el cost del pinso.- La repercussió de l’augment dels cereals en el pinso, si bé a l’agost 2007 era més reduïda que els cereals, entre d’altres causes per la disponibilitats d’estocs i més moderat increment de la soja en aquell moment, actualment aquesta repercussió és molt alta. Tanmateix, pensem que aquest impacte s’anirà atenuant com ha passat amb els increments dels cereals, i segurament es comportaran de manera similar com ho han fet els cereals.

5. Fort impacte en els costos ramaders i altres productes alimentaris.- L’increment dels cereals està repercutint en els costos totals de la producció ramadera en valors entre el 19% i el 31%. Així mateix en la producció de pa amb increments entre un 11,5 i un 18,1 %.

8

RESUM DE CONCLUSIONS (II)6. Signes de canvi de tendència en el preu d’alguns productes ramaders.- Si bé els

preus ramaders entre agost de 2006 i el febrer de 2008 han baixat de forma generalitzada, (amb l’excepció de llet i ous) actualment observem una tendència a augmentar i/o mantenir les cotitzacions en alguns sectors ramaders, com és el cas del porc. Pensem que els preus ramaders en un futur tendiran a regularitzar-se de forma generalitzada, mantenint les normals oscilacions conjunturals però sobre una base de preus més elevada. Per contra en el cas de la llet, s’observa una tendència a la baixa en el preu, sobre la que algunes fonts refereixen pràctiques concertades de les centrals elaboradores.

7. Recuperació del preu del garrí les darreres setmanes.- En el cas del porcí d’engreix, el sector ramader més important de Catalunya, aquesta pressió a la baixa sobre els marges econòmics s’ha vist compensat per una disminució molt forta del preu de la reposició, és a dir del garrí, fet que no ha estat més que el símptoma de la posició replegada del sector. Precisament l’actual recuperació d’aquests preus pot estar assenyalant tot el contrari, és a dir, la inflexió de la crisi en aquest sector amb un ajust del mercat vers preus remuneradors al alça.

8. Erràtica repercussió dels preus percebuts en el consumidor final.- S’observa així mateix, com la repercusió en els preus al consumidor i, per tant, en l’index d’inflació no es correspon exactament amb l’evolució de preus percebuts. Així la llet i els ous han tingut uns increments de preus percebuts que no s’han repercutit plenament al consumidor. Per contra la carn de vedella i l’aviram han tingut un increment notable al consumidor quan el ramader ha vist disminuir el preu. Curiosament el pa, producte que ha tingut una consideració emblemàtica als mitjans de comunicació pel quie fa als increments de preus, ha repercutit al consumidor l’equivalent dels increments de costos.

9. Necessari seguiment dels paràmetres que configuren l’actual escenari.- En qualsevol cas caldrà un seguiment molt proper de l’evolució de les tendències dels mercats al mateix temps que es revisen les politiques agràries a fi d’adaptar-les al nou escenari, impulsant alhora les actuacions estructurals precises per a dotar-se d’un nou marc d’estabilitat.

II

Anàlisi d’impactes en costos i preus

10

QUADRE RESUM D’IMPACTES REPERCUTITSA LA PRODUCCIÓ ANIMAL

1 – L’estructura de costos base és de 2006 atès que els increments han de calcular-se sobre la referència inicial (2006). Òbviament aquesta estructura de costos en el moment actual ha quedat modificada precisament pels increments de costos de l’alimentació que aquí s’exposen.2- Les comparacions de preus punt a punt parteixen d’agost 2006 a l’igual del primer informe a fi de facilitar el seguiment dels impactes.

REPERCUSSIÓ INCREMENT COST DELS PINSOS EN ELS COSTOS TOTALS

Notes LLET VEDELL FRISÓPORCÍ CARN

AVIRAM CARN

OUSCONILL CARN

1.-Percentatge del cost del pinso sobre el total de costos

a 31,3% 35,0% 43,8% 50,0% 52,9% 47,9%

2.Variació del preu del pinso pagat pel ramader (agost 06/febrer 08)

b 62,5% 60,9% 60,9% 55,7% 59,8% 54,6%

3.-Repercussió increment preu del pinso sobre els costos totals

19,6% 21,3% 26,7% 27,9% 31,6% 26,2%

4.-Variació del preu Llotja. (agost 06/febrer 08). (Llet preu percebut)

c 45,2% -10,7% -18,2% -22% 47,5% -14,8%

5.-Índex de preus de consum (IPC) Catalunya agost 06/gener 08

d 28,9% 8,6% -0,4% 6,6% 11,7% -

6.-Índex de preus de consum (IPC) Espanya agost 06/gener 08

d 29,5% 8,6% 0,2% 8,8% 12,9% -

Elaboració: Direcció General de Planificació i Relacions Agràries. Gabinet Tècnic

11

QUADRE RESUM D’IMPACTES REPERCUTITSAL PA REPERCUSSIÓ INCREMENT COST DELS CEREALS EN ELS SECTORS DEL PA I LA PASTA

Notes PA1.-Percentatge del cost de la matèria prima sobre el total de costos

a 14-22%

2.-Variació del preu de la matèria prima (agost 06/ febrer 2008)

b 82,68%

3.-Repercussió increment preu matèria prima (farina, blat dur) sobre els costos totals

11,5-18,1%

5.-Índex de preus de consum (IPC) Catalunya agost 06/gener 08

c 13,3%

6.-Índex de preus de consum (IPC) Espanya agost 06/gener 08

c 16,3%

Elaboració: Direcció General de Planificació i Relacions Agràries. Gabinet Tècnic

12

VARIACIÓ COSTOS – PREUS EN LES PRODUCCIONS RAMADERES

VARIACIÓ DE COSTOS I PREUS EN LLOTJA DE LES PRODUCCIONS (Agost 2006/Febrer 2008)

31,6%27,9%

26,7%

21,3%19,6%

26,2%

45,2%

-10,7%

-18,2%-22%

47,5%

-14,8%

-30%

-20%

-10%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

LLET VEDELL FRISÓ PORCÍ CARN AVIRAM CARN OUS CONILL CARN

%

Repercussió preu pinso sobre costos totals Variació preu Llotja (llet: variació preu percebut)

13

ANÀLISI GRÀFICA: LLET

Anàlisi repercussió cadena alimentàriaagost 2006/ febrer 2008

LLET % INCREMENT

29,5%

28,9%

19,6%

62,5%

0% 20% 40% 60% 80%

IPC ESPANY A

IPC CATALUNY A

COST TOTAL

PINSO

NOTA: L’increment de l’IPC és agost 2006/ gener 2008

14

Anàlisi repercussió cadena alimentària agost 2006/ febrer 2008

VEDELL FRISÓ% INCREMENT

8,6%

8,6%

21,3%

60,9%

0% 20% 40% 60% 80%

IPC ESPANY A

IPC CATALUNY A

COST TOTAL

PINSO


ANÀLISI GRÀFICA: VEDELL FRISÓ

15


PORCÍ ENGREIX% INCREMENT

0,2%

26,7%

60,9%

-0,4%

-10% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70%

IPC ESPANY A

IPC CATALUNY A

COST TOTAL

PINSO


ANÀLISI GRÀFICA: VEDELL FRISÓ

16

ANÀLISI GRÀFICA: AVIRAM CARN


AVIRAM CARN % INCREMENT

8,8%

6,6%

27,9%

55,7%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70%

IPC ESPANY A

IPC CATALUNY A

COST TOTAL

PINSO


17

ANÀLISI GRÀFICA: OUS


OUS% INCREMENT

12,9%

11,7%

31,6%

59,8%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70%

IPC ESPANY A

IPC CATALUNYA

COST TOTAL

PINSO


18

ANÀLISI GRÀFICA: CONILL


CONILL% INCREMENT

26,2%

54,6%

0% 20% 40% 60%

COST TOTAL

PINSO

19

REPERCUSSIÓ A LA CADENA ALIMENTÀRIA

Anàlisi repercussió cadena alimentària Agost 2006/ Febrer 2008

PA % INCREMENT

16,3%

13,3%

14,8%

82,7%

85,9%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

IPC ESPANY A

IPC CATALUNY A

COST TOTAL

FARINA

BLAT FARINER

20

EVOLUCIÓ DE L’INCREMENT INTERANUAL DEL PREU DELS CEREALS I ALTRES EXTENSIUS

Producte4a

Ago 06-4a

Ago 07

2ª Set 06-

2a Set07

4aSet 06-

4a Set 07

2aOct 06-

2a Oct 07

4a Oct 06-

4a oct 07

2a Nov 06-

2a Nov 07

2a Gen 07-

2a Gen 08

4a Febr 07-

4a Febr 08

Blat de Moro (mercolleida) 51,6% 61,5% 54,8% 45,1% 33,3% 30,2% 36,4% 26%

Blat de Moro (Llotja Barcelona) 49,7% 61,3% 55,5% 41,2% 35,8% 27,4% 36,9% 29,3%

Blat pinso PE 72 (Mercolleida) 62,4% 78,6% 73,1% 55,2% 46,5% 41,9% 53,1% 45,7%

Blat panificable (Mercolleida) 53,2% 74,1% 79,2% 62,9% 48,6% 45,7% 52,5% 50,8%

Blat panificable (Llotja de Barcelona) 56,1% 86,7% 81,5% 59,0% 52,5% 44,1% 57,3% 53,4%

Ordi PE 64 (Mercolleida) 52,6% 59,4% 64,5% 63,4% 47,1% 38,6% 50,0% 31,4%

Farina de Soja 44% (Llotja de Barcelona) 34,5% 42,4% 51,7% 48,4% 53,4% 46,5% 66,7% 51,4%

21

EVOLUCIÓ DE L’INCREMENT INTERANUAL DEL PREU DELS CEREALS I ALTRES EXTENSIUS Increments de preu (%) 2006-2008 dels cereals i altres extensius

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

4a Agost 06- 4aAgost 07

2a Setembre 06- 2aSetembre 07

4a Setembre 06- 4aSetembre 07

2a Octubre 06- 2aOctubre 07

4a Octubre 06- 4aOctubre 07

2a Novembre 06-2a Novembre 07

2a Gener 07- 2aGener 08

4a Febrer 07- 4aFebrer 08

Setmanes

%

Blat de Moro (mercolleida) Blat de Moro (Llotja Barcelona) Blat pinso PE 72 (Mercolleida)

Blat panificable (Mercolleida) Blat panificable (Llotja de Barcelona) Ordi PE 64 (Mercolleida)

Farina de Soja 44% (Llotja de Barcelona)

22

NOTES COMPLEMENTÀRIES DE COSTOS

• Pel que fa a l’alimentació animal:– Els cereals composen el 40-60% del pinso– Existeixen productes i subproductes substitutius dels cereals a més d’altres components,

tanmateix aquests (mandioca, soja, etc) han tingut uns increments també molt elevats– La repercussió no va ser immediata per estocatges previs i resistències del mercat– Actualment, però, els increments de cost del pinso s’equiparen o superen els dels cereals

• Cal tenir en compte altres costos a més de l’alimentació animal:– Ma d’obra : S’ha mantingut estable– Gasoil (venda directa) d’agost 06 a gener 08 s’ha incrementat en un 11,3%– La reposició de bestiar ha tingut una evolució ben diferenciada:

Modificació preus reposició bestiar (agost 06 – gener 08)

(estadística preus percebuts. DAR)

% diferència

Vedell d’1 a 3 setmanes -13,37 %

Garrí -25,27%

A destacar la reducció dels costos de reposició en vedell d’engreix i, sobretot, porcí, que, en part, ha alleujat les tensions sobre els marges, però que pot estar indicant una disminució de demanda de reposició com a resposta conjuntural a l’escenari actual.Actualment hi ha signes clars de recuperació d’aquests preus que poden assenyalar l’inici de la remuntada de preus ramaders

III

Causes dels desajustos dels mercats

24

CAUSES DELS DESAJUSTOS DELS MERCATS

Causes conjunturals

– Reducció dels estocs mundials de cereals

– Males collites campanya anterior a importants països productors (Austràlia, Ucraïna, Argentina)

– A la campanya 2007/08 es preu una bona collita però un increment d’utilització

– Restriccions a l’exportació d’alguns països productors per a garantir el propi proveïment

– Increment dels nòlits– Components especulatius

Causes estructurals

Increment de demanda– Increment de la població mundial– Desenvolupament de països

emergents (Rússia, Xina, Índia, etc)

– Modificació hàbits alimentaris

Reducció d’oferta per usos alternatius

– Increment de producció mundial d’agrocarburants (real i previst)

UNA XARXA COMPLEXA DE RELACIONS CAUSA-EFECTE

Fets conjunturals Fets estructurals

Reducció dels estocs mundials de cereals

Males collites campanya anterior a importants paísos productors (Austràlia, Ucraïna, Argentina)

Increment dels nòlits

Increment de preus aliments amb components especulatius

Desenvolupament global

Canvi climàtic

Esgotament conbustibles fòssils

Nova demanda, sobretot de països emergents (Rússia, Xina, Índia, etc)

Realitat i expectatives d’increment de producció mundial d’agrocarburants

Limitacions increment superficie agrícola Risc de desabastament

mercats alimentaris

Risc de desforestació

Nou escenari amb tendènciaa revaloritzar l’activitat agrícola

Aspectes geopolitics en relació al subministrament de combustibles fòssils

Substitució conreus

Increment població

Aigua com a factor limitatiu

Impacte en taxa d’nflacció

Desestabilització economies

Ajustos i factors conjunturals sectorials

26

Energia

Aigua

Aliments

VECTORS DE TENSIÓCAUSES

•Increment poblament•Desenvolupament països emergents•Canvi climàtic•Inseguretat energètica

VECTORS DE TENSIÓ DEL SEGLE XXI

27

INDICADORS DELS POTENCIALS DELS PAÏSOS EMERGENTS

País Població2005

PIB 2005a preus corrents

Creixement PIB

Milions Milions $ 2006 2007

Brasil 186,4 794.098 3.6 4.4

Rússia 143,2 763.720 6.5 7.0

India 1094,6 785.468 8.3 7.3

Xina 1304,5 2.228.862 10.0 10.0

ASEAN 558,5 876.102 5.4 5.3

Font: ONU

Font: FMI, Banc Mundial i ADB

28

DESENVOLUPAMENT ESPECTACULAR DELS PAÏSOS EMERGENTS

Evolució PIB a preus constants 1990 dels paisos BRIC

0

500000

1000000

1500000

2000000

2500000

3000000

3500000

4000000

1990 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06

Mili

ons

de $

Xina

BRIC

PIB 2006/1990 = 2,6

PIB 2006/1990 = 4,7

Font: ONU

29

MODIFICACIONS DELS HÀBITS ALIMENTARIS

Producte 1961-63 2001-03 Tendència

Llet 2 3Carn 3 7Llegums 3 5Sucre 4 6Arrels i tubercles 9 6Hortalisses 6 2Cereals 60 52Altres 13 19

Total 100 100

Fort augment del consum de carn i altres tals com oleaginoses

30

INCREMENT DE PRODUCCIÓ DE CARN A PAÏSOS EN DESENVOLUPAMENT

31

PREVISIONS DE DEMANDA D’ENERGIA A LLARG TERMINI (2030)

• Si mantenim les actuals politiques el 2030 haurem incrementat el 50% les necessitats d’energia. El 74% pels països en desenvolupament.

• Això suposaria com a mínim un increment anual equivalent a un 1,8% del producte mundial brut

• El 84% de l’increment del consum energètic entre 2005 i 2030 provindrà de combustibles fòssils

• Hi ha reserves de petroli per alimentar aquesta demanda i creixerà (efecte preus) el consum de carbó.

• En un escenari alternatiu amb mesures radicals la intensitat de la demanda energètica seguirà creixent al 1,3% a l’any

• Sota l’escenari de referència les emissions de diòxid de carboni creixeran un 57% entre 2005 i 2030.

• Fins i tot en l’escenari més radical que s’estabilitzessin les emissions de CO2 el 2025, s’haurien incrementat el 30 % els nivells d’emissió respecte el 2005

Font: Agencia Internacional de l’Energia (IEA)

32

PRODUCCIONS DE BIOCARBURANTSFINS L’ANY 2007

33

BARREJA OBLIGATÒRIA AGROCARBURANTS AMB COMBUSTIBLES CLÀSSICS

• Unió Europea: 5,75% per a 2010 y 10% per a 2020, en contingut energètic (dins d’un Pla Europeu global substituir el 20% dels combustibles convencionals per combustibles alternatius per al 2020).

• Estats Units: 4% per al 2010 y 20% per al 2030.

• Brasil: 25% de mescla obligatòria de bioetanol en gasolines.

• Canadà: segons la regió, 7,5%-10% de mescla obligatòria de bioetanol en gasolines.

• Xina: 10% mescla obligatòria de bioetanol en gasolines en varies províncies.

• Argentina: 5% mescla obligatòria de bioetanol per als propers cinc anys.

34

PREVISIÓ DE DEMANDA AGROCARBURANTS FINS AL 2020 A LA UE

IV

Els preus agraris a Catalunya

36

PORCÍ

Evolució preu agost 06- febrer 08 DISMINUCIÓ 18,3%

PORC SELECTEMercolleida

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

G F M A M J J A S O N D

EU

R/K

g.v

iu

2006 2007 2008

37

PORCÍ


GARRÍMercolleida

0

10

20

30

40

50


EU

R/u

nit

at

2006 2007 2008

38

BOVÍ DE CARN


Vedell frisó < 300 kg "O" (ANOLL II)Mercolleida

2,00

2,50

3,00

3,50

4,00


EU

R/k

g-c

an

al

2006 2007 2008

39

BOVÍ CARN: ESCORXADORS REPRESENTATIUS CATALUNYA MITJANA PONDERADA


ANOLL R3

250

275

300

325

350

375

400


EU

R/1

00kg

-can

al

2006 2007 2008

40

BOVÍ CARN: ESCORXADORS REPRESENTATIUS CATALUNYA MITJANA PONDERADA

Evolució preu agost 06- febrer 08 INCREMENT 8,7%

VEDELLES R3

300

320

340

360

380

400

420


EU

R/1

00kg

-can

al

2006 2007 2008

41

OVÍ DE CARN


XAI (12,1-13 Kg.)Escorxador de Barcelona

0,00

1,50

3,00

4,50

6,00

7,50


EU

R/K

g.ca

nal

2006 2007 2008

42

AVIRAM DE CARN

Evolució preu agost 06- febrer 08 DISMINUCIÓ 22%

POLLASTRELlotja de Bellpuig

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00


EU

R/K

g-v

iu

2006 2007 2008

43

AVIRAM DE POSTA


OUS (Cat. L)Llotja de Belpuig

0,00

0,30

0,60

0,90

1,20


EU

R/d

otz

en

a

2006 2007 2008

44

CUNÍCOLA


CONILLLlotja de Bellpuig

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00


EU

R/K

g.v

iu

2006 2007 2008

45

CEREALS, FARRATGES I FARINES


ORDI Mercat de Lleida

100

120

140

160

180

200

220

240

260


EU

R/t

on

a

2006 2007 2008

46



BLAT PANIFICABLELlotja de Barcelona

100120140160180200220240260280300


EU

R/t

on

a

2006 2007 2008

47



BLAT PINSO FARRATGERLlotja de Barcelona

100120140160180200220240260280300


EU

R/t

on

a

2006 2007 2008

48



BLAT DE MOROMercat de Barcelona

100

140

180

220

260

300


EU

R/t

on

a

2006 2007 2008

49



MANDIOCA Llotja de Barcelona

100

120

140

160

180

200

220

240

260


EU

R/t

on

a

2006 2007 2008

50



FARINA DE SOJA 44%Mercat de Barcelona

100130160190220250280310340370


EU

R/t

on

a

2006 2007 2008

V

El mercat dels cereals al món

52

2005/06 2006/07 2007/08

Producció 2.054,2 2.010,9 2.102,6

Utilització 2.040,8 2.065,6 2.120,3

Existències 472,6 427,4 405,3

Coeficient entre existències i utilització 22,9 20,2 19,2

SITUACIÓ DELS CEREALS AL MÓN: PRODUCCIÓ, UTILITZACIÓ I ESTOCS

Font: FAO

19401960198020002020204020602080210021202140

2005/06 2006/07 2007/08

ProduccióUtilització

53

0

100

200

300

400

500

600

Mili

ons

de T

ones

Total cereals 486,3 417,5 469,9 472,6 427,4 405,3

Blat 204,4 162,5 179,6 182,8 161,8 146,8

Arròs 119 105,2 99,4 104,6 103,6 102,4

Altres 162,9 149,8 190,8 185,3 162 156,1

2003 2004 2005 2006 2007 2008

SITUACIÓ DELS CEREALS AL MÓN: EVOLUCIÓ DELS ESTOCS

54

POSSIBLE EVOLUCIÓ DELS PREUSESTUDI COMPARATIU OECD, FAO, USDA, FAPRI

Preu Mundial de Blat, US$/t

55

POSSIBLE EVOLUCIÓ DELS PREUSESTUDI COMPARATIU OECD, FAO, USDA, FAPRI

Preu Mundial d’Altres Cereals, US$/t

VI

Notes metodològiques

57

APROXIMACIÓ METODOLÒGICA (I)

• Complexitat i diversitat de la informació de costos.- La realitat dels costos d’un sector està afectat per un conjunt complex de factors dinàmics i amb uns grans diferencials segons la tecnologia, estructura i eficiència de l’empresa o l’explotació. Per tant, per a apropar-se a la generació de previsions sobre costos cal modelitzar el comportament de l’explotació en base a supòsits forçosament simplificadors.

• Modelització.- En el cas que ens ocupa es tractarà de realitzar les següents aproximacions:

• Assumpció d’un escandall de costos representatiu• Identificació de la repercussió percentual de la modificació dels costos d’alimentació animal o de les primeres matèries en base a cereals sobre el conjunt dels costos del producte en base a l’escandall tipus predefinit, sota el supòsit de mantenir inalterables la resta de factors.• Aplicació d’aquesta modificació de costos de l’alimentació animal o de les primeres matèries i la seva repercussió en els costos totals, concretat en els increments haguts entre octubre de 2006 i octubre de 2007 dels cereals.

58

APROXIMACIÓ METODOLÒGICA (II)• Totalitat dels costos: directes, indirectes i oportunitat.- Al referir-nos a costos totals del

producte s’han inclòs la totalitat d’aquests, és a dir, els costos directes, els costos indirectes i dins d’aquest incorporant-hi el cost d’oportunitat de la inversió. Teòricament en una situació ideal de mercat perfecte aquest cost s’equipararia al preu, que és al cap i a la fi la fita de referència per a l’anàlisi de repercussions

• Escandall de costos de la posició inicial (base 2006).- Així mateix cal tenir en compte que l’escandall de costos ha de referir-se a la posició de partida. En el nostre cas base 2006. Si adoptéssim un escandall de costos actual estaríem incorporant l’efecte de l’increment de preus per partida doble

• Repercussió vers el futur.- Quan es parla de repercussió en costos ens referim a la repercussió puntual i vers el futur, en tant es mantinguessin aquestes hipotètiques condicions estandaritzades.

• Impactes punt a punt partint d’agost 2006.- S’ha optat per relacionar els impactes de costos i preus als increments puntuals des d’agost 2006 fins al moment actual (febrer 2008) a fi de mantenir el mateix punt de partida de l’informe inicial i poder valorar així de forma més gràfica l’evolució dels impactes.

• Precaució a impactes conjunturals punt a punt Tanmateix les comparacions punt a punt expressen els impactes entre dos moments determinats. Per aquesta mateixa raó en els resultats s’hi reflecteixen variacions molt conjunturals que no poden ser preses com a tendències a mig termini. Una anàlisi més detallada ha de tenir en compte el conjunt de la sèrie de dades

59

DETALL SOBRE EL QUADRE “REPERCUSSIÓ INCREMENT DELS CEREALS EN ELS COSTOS DEL SECTOR RAMADER”

NOTES METODOLÒGIQUES:

LLET

a Dada Observatori de la llet 2006.

b Variació agost 2006/febrer 2008 del preu pagat pel pinso compost del vacum de llet a Lleida. Font: Estadística preus pagats. DAR.

c Preus en llotja. La variació agost 2006/febrer 2008 es refereix a preu percebut de la llet a Catalunya (dades febrer provisional) Estadística preus percebuts. DAR.

d Variació acumulada agost 2006-gener 2008. Rúbrica Llet. Índex de preus de consum (IPC) a Catalunya i Espanya (INE).

VEDELL FRISÓ

a Dada calculada a partir d'informació del Dept. de producció animal. UdL.

b Variació agost 2006/febrer 2008 del preu pagat pel pinso compost de creixement i engreix de vedells a Lleida. Font: Estadística preus pagats. DAR.

c Variació agost 2006/febrer 2008 del preu en lllotja del vedell (anoll II) a Mercolleida

d Variació acumulada agost 2006-gener 2008. Rúbrica Carn de vacum. Índex de preus de consum (IPC) a Catalunya i Espanya (INE).

PORCÍ CARN

a Dada calculada a partir dels Indicadors sintètics de marges bruts, ingressos i costos 2006. DAR

b Variació agost 2006/febrer 2008 del preu pagat pel pinso compost porcs creixement i engreix a Lleida. Font: Estadística preus pagats. DAR.

c Variació agost 2006/febrer 2008 del preu en Llotja porc de Lleida. Font: DAR.

d Variació acumulada agost 2006-gener 2008. Rúbrica Carn de porcí. Índex de preus de consum (IPC) a Catalunya i Espanya (INE).

AVIRAM CARN

a Dada calculada a partir dels Indicadors sintètics de marges bruts, ingressos i costos 2006. DAR.

b Variació agost 2006/febrer 2008 del preu pagat pel pinso compost del pollastre de carn a Lleida. Font: Estadística preus pagats. DAR.

c Variació agost 2006/febrer 2008 del preu en llotja pollastre groc a Bellpuig. Font: DAR.

d Variació acumulada agost 2006-gener 2008. Rúbrica Carn d'au. Índex de preus de consum (IPC) a Catalunya i Espanya (INE).

OUS

a Font d'informació: Llibre Blanc de l'Agricultura i el Desenvolupament Rural. MAPA.

b Variació agost 2006/febrer 2008 del preu pagat pel pinso compost de les gallines ponedores a Lleida. Font: Estadística preus pagats. DAR.

c Variació agost 2006/febrer 2008 del preuen llotja ous cat. L a Bellpuig. Font: DAR.

d Variació acumulada agost 2006-gener 2008. Rúbrica ous. Índex de preus de consum (IPC) a Catalunya i Espanya (INE).

CONILL CARN

a Elaboració pròpia a partir de fonts del sector i considerant explotacions de cicle tancat. DAR.

b Variació agost 2006/febrer 2008 del preu pagat pel pinso compost del conill a Lleida. Font: Estadística preus pagats. DAR.

c Variació agost 2006/febrer 2008 del preu en llotja conill a Bellpuig. Font:DAR.

d No es publiquen dades de variació d'Índex de preus de consum (IPC) a Catalunya i Espanya per la carn de conill.

60

DETALL SOBRE EL QUADRE “REPERCUSSIÓ INCREMENT DELS CEREALS EN ELS COSTOS DEL PA”

NOTES METODOLÒGIQUES:

PA

a Es considera com a matèria prima la farina de blat panificable. Fonts procedents dels sector.

b Variació agost 2006/febrer 2008 del preu de la farina de blat panificable. Fonts procedents dels sector .

c Variació anual. Agost 2006-gener 2008. Rúbrica pa. Índex de preus de consum (IPC) a Catalunya i Espanya (INE).

61

Generalitat de CatalunyaDepartament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

Documents

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural