IES Les Foies DEPARTAMENT DE VALENCI€ LLENGUA I LITERATURA CURS 2016/2017

1

IES Les Foies

DEPARTAMENT DE

VALENCIÀ LLENGUA I LITERATURA

CURS 2016/2017

PROGRAMACIÓ

D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

2

ÍNDEX

1. Introducció ............................................................. 5

1.1. Justificació de la programació ............................................................... 5

1.2. Contextualització .............................................................. 5

2. Objectius .................................................. 7

2.1. Objectius generals de l’etapa ............................................... 7

2.2. Objectius generals d’àrea ................................................................ 8

3. Competències bàsiques. Relació entre les competències bàsiques i els objectius 10

de l’àrea i els criteris d’avaluació.

3.1. Relació de les CB amb els objectius d’àrea i els criteris d’avaluació. ............................. 12

3.2.Relació de les CB amb els blocs de continguts .............................................................. 14

4. Continguts. Estructura i classificació

4.1. La comunicació ........................................................... 15

4.2. L’enfocament pel que fa a la llengua i a la societat ............................................................ 17

4.3. La reflexió gramatical: coneixement de la llengua ............................................................ 17

4.4 El tractament específic de la literatura ............................................................ 19

4.5. Les tècniques de treball ........................................................... 19

5. Unitats didàctiques: organització i distribució temporal ...................................... 20

5.1. Valencià: Llengua i literatura 1r curs ......................................................... 20

5.2. Valencià: Llengua i literatura 2n curs ......................................................... 52

5.3. Valencià: Llengua i literatura 3r curs ...................................................... 83

5.4. Valencià: Llengua i literatura 4t curs ....................................................... 111

5.5. Distribució temporal de les unitats didàctiques .................................................... . 144

3

6. Metodologia educativa. Orientacions didàctiques ............................................... 144

6.1. Principis metodològics de l’etapa ................................................ 144

6.2. Enfocament metodològic de l’àrea ................................................ 145

6.3 Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatge ............................................ 146

7. Criteris d’avaluació de l’àrea ............................................... 146

7.1 Instruments d’avaluació, criteris d’avaluació, tipus d’avaluació, per

seqüenciació temporal trimestral per cursos. .............................................. 149

7.2 Criteris de qualificació .............................................. 150

7.3 Activitats de reforç i ampliacio 7.4 Avaluacio del proces d’ensenyament i aprenentatge ............................................ 151 7.5. Instruments d’avaluació, criteris d’avaluació, tipus d’avaluació, per

seqüenciació temporal trimestral per cursos. ............................................ 151

8. Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitat específica de

recolzament educatiu o amb necessitat de compensació educativa ........................... 155

9. Foment de la lectura ............................................... 157

10. Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació .................................. 160

11. Els temes transversals ............................................... 151

12. Recursos didàctics i organitzatius ............................................... 161

13. Activitats complementàries i extraescolars . .............................................. 162

14. Avaluació de les programacions ............................................... 164

9. PROGRAMACIÓ DE BATXILLERAT ……………………………. 165

4

1.INTRODUCCIÓ a) Justificació de la programació L’objectiu d’una programació és planificar, ordenar i concretar el projecte educatiu per reduir la improvisació o l’arbitrarietat. La programació didàctica és el tercer nivell de concreció curricular i, per tant, està lligada als dos nivells superiors: el currículum oficial (primer nivell) i el Projecte Curricular de Centre, el Projecte Educatiu de Centre i la Programació General Anual (segon nivell). La programació ha de ser oberta, dinàmica i en contínua evolució respecte de les múltiples variables que intervenen en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Aquesta programació va dirigida a un grup de primer d’ESO i per confeccionar-la hem tingut en compte la legislació vigent: -LLEI ORGÀNICA 2/2006 D’EDUCACIÓ, 3 de maig (LOE) -REIAL DECRET 1631/2006, 29 de desembre, d’ensenyaments mínims en ESO -DECRET 112/2007, 20 juliol, pel qual s’estableix el currículum de l’ESO a la Comunitat Valenciana -ORDE 14 de desembre 2007, avaluació en ESO b) Contextualització

El centre educatiu al qual va adreçada aquesta programació reuneix les següents característiques: a)Situat la població de Benigànim de la comarca La Vall d’Albaida, en un àmbit rural. b) El centre compta amb 20 unitats d’ESO (17 ordinàries més 1 PMAR més 2 F.P.Bàsica ) i 4 de Batxillerat. (També s’imparteixen cicles formatius de grau mitjà i de grau superior) El claustre de professors està format per 66 membres, 6 dels quals formen el Departament de Valencià: Llengua i Literatura d) L'alumnat és valencianoparlant i un 2% és alumnat immigrant procedent de Bulgària, Marroc, Romania, Ucraïna, Pakistan. Estan integrats perquè ja ha cursat algun curs de primària. e) Es desenvolupen els programes PEV/PIP. f) Es duen a terme diferents programes d’atenció a la diversitat: Programa Contracte, PMAR, i Formació Professional Bàsica, per respondre a les necessitats de l’alumnat que ho requerisca. g) El grups als quals va adreçada aquesta programació són grups d’ESO. Són

5

grups heterogenis formats per alumnes que presenten diferents ritmes d’aprenentatge. El departament de Valencià està format per 6 membres docents: Xaro Boscà Aranda (cos de primària). Mª José Benavent , Rafael Benavent Vidal, Carmen Gosálbez Morant, Rosa Ribes Gomar i Professor X (cos de Secundària) i té la següent distribució de cursos, grups i càrrecs :

Mª José Benavent 3 grups de Valencià: Llengua i Literatura de 2n d’ESO (A,C,D) 1 grup de 3r ESO Valencià: Llengua i Literatura ,compartits ( D)

2 grup de Valencià: Llengua i Literatura de 4t ESO (C,D) Tutoria 2n ESO A

En Rafael Benavent i Vidal Cap d’Estudis 1 grup 3r ESO B 2 grups 1r Batxillerat A, B Na Xaro Boscà i Aranda 3 grups de Valencià: Llengua i Literatura de 1r d’ESO (A, B, D) 3 grups de Valencià: Llengua i Literatura de 2n d’ESO ( B, C, D) 1 Tutoria 1r ESO D

Na Carme Gosàlbez i Morant Tutora de 3r ESO A 1 grups de Valencià: Literatura Universal 2 grups de Valencià: Llengua i Literatura de 4t ESO (A, B ) 2 grup de Valencià: Llengua i Literatura de 3r ESO compartits (A, C) 1 Taller 1r ESO

Na Rosa Ribes i Gomar Cap de departament 2 grups de 2n Batxillerat (A, B) Tutoria 2n Bat B PMAR 3r ESO

Professor X

2 grups de Valencià: Llengua i Literatura de 1r d’ESO (C, E) 2 grups de Valencià: Llengua i Literatura de 3r d’ESO amb desdoblament ( D,E

1 Taller de valencià 2n ESO 1 Arts escèniques i dansa Contracte programa

6

2. OBJECTIUS a) Objectius generals de l’etapa Els objectius són les metes que guien els processos d’ensenyament-aprenentatge. Els objectius s’expressen en termes de capacitats, les quals han d’assolir els alumnes durant aquesta etapa del procés d’aprenentatge. Estan fixats per la LOE i concretats en el Decret 112/2007. La finalitat de l’Educació Secundària Obligatòria és el desenvolupament integral i harmònic de la persona en els aspectes intel·lectuals, afectius i socials. D’aquesta manera els diferents objectius es poden agrupar en: a) Cognitius: L’alumnat ha d’adquirir els elements bàsics de la cultura, especialment en els seus aspectes humanístic, artístic, científic i tecnològic. b) Afectius: Cal que l’alumnat desenvolupe i consolide hàbits d’estudi i de treball individual i en equip. Ha d’enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres. c) Socials: Hem de preparar l’alumnat per a la seua incorporació a estudis posteriors i per a la seua inserció laboral i formar-lo per a l’exercici dels seus drets i obligacions en la vida com a ciutadà. b) Objectius generals L’Educació Secundària Obligatòria ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes les capacitats que els permeten: a) Conéixer, assumir responsablement els seus deures, conéixer i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i els grups, exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica. b) Adquirir, desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal. c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en el centre escolar, familiar i social. d) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells.

7

Rebutjar els estereotips que suposen discriminació entre homes i dones. e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, com també rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes. f) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació. g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferents disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència. h) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat d’aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir les responsabilitats, així com valorar l’esforç amb la finalitat de superar les dificultats. i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana. j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada. k) Conéixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels altres, així com el patrimoni artístic i cultural. l) Conéixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l’educació física i la pràctica de l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social. Conéixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seua diversitat. Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, per contribuir a la seua conservació i millora. m) Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i els ciutadans, i adoptar judicis i actituds personals respecte a aquests. n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, la cura dels éssers vius i el medi ambient, i contribuir així a conservar-los i

8

millorar-los. o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació. p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual. b) Objectius d’àrea L’ensenyament de la llengua i la literatura, tant en valencià com en castellà, en aquesta etapa tindrà com a objectiu el desenvolupament de les següents capacitats: 1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i cultural. 2. Utilitzar el valencià i el castellà per a expressar-se oralment i per escrit, de manera coherent i adequada en cada situació de comunicació i en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a prendre consciència dels propis sentiments i idees, i per a controlar la pròpia conducta. 3. Utilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de manera adequada a les distintes funcions i situacions de comunicació, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació. 4. Reconéixer les diverses tipologies dels textos escrits, i les seues estructures formals, per mitjà dels quals es produeix la comunicació amb les institucions públiques, les privades i les de la vida laboral, així com fer-ne un ús correcte. 5. Utilitzar el valencià i el castellà per a adquirir nous coneixements, així com per a buscar, seleccionar i processar informació de manera eficaç en l’activitat escolar i per a redactar textos propis de l’àmbit acadèmic. 6. Conéixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la riquesa lingüística i cultural d’Espanya, i considerar, adequadament i amb respecte, les diferents situacions que originen les llengües en contacte en les comunitats bilingües. 7. Apreciar les possibilitats extraordinàries que ofereix el castellà com a llengua comuna per a totes les espanyoles i els espanyols i per a les ciutadanes i els ciutadans dels països de parla castellana, com a vehicle de comunicació i vertebració d’una de les comunitats culturals més importants del món. 8. Conéixer les diferents manifestacions i varietats del castellà, derivades de la seua expansió per Espanya i Amèrica, i valorar la unitat essencial de la llengua comuna per a tots els parlants de l’idioma.

9

9. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d’identitat cultural i mitjà irrenunciable per a entendre la realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi. 10. Analitzar els diferents usos socials del valencià i del castellà per a evitar els estereotips lingüístics que impliquen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes. 11. Apreciar les possibilitats que ofereix el valencià, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, com a vehicle de comunicació i de vertebració. 12. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià i del castellà, i reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions. 13. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequació, coherència, cohesió i correcció, tant en valencià com en castellà. 14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives per a la millora de la producció personal. 15. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-lo com una manera de simbolitzar l’experiència individual i col·lectiva en diferents contextos historicoculturals. 16. Conéixer i distingir les principals èpoques artístiques i literàries, els seus trets característics, les obres, i les autores i els autors més representatius de cada època. Conéixer les obres i els fragments representatius de les literatures de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana. 17. Interpretar i utilitzar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món, i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos adequats a l’edat. 18. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: recerca, elaboració i presentació amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies. 19. Utilitzar, amb una autonomia progressiva, els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents.

10

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES. RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA O MATÈRIA I ELS CRITERIS D’AVALUACIÓ El terme competència indica la capacitat d’un individu per a reorganitzar allò aprés, per a transferir-ho a noves situacions i contextos. L’adjectiu bàsica indica la seua accessibilitat a tots els discents que integren l’ensenyament-aprenentatge. Les competències exerceixen un paper d’enllaç entre la definició dels objectius i la selecció dels continguts. Caracterització: -Són d’aplicació en l’ensenyament obligatori. -Constitueixen uns mínims que proporcionen tant als professors com als centres educatius referències sobre els principals aspectes en els quals cal centrar els esforços. -S’insisteix en l’enfocament interdisciplinari en el procés d’ensenyament-aprenentatge. -Suposen la capacitat per a usar funcionalment els coneixements i les habilitats adquirits, la qual cosa implica comprensió, reflexió i discerniment. Classificació:

• � Competència en comunicació lingüística

• � Competència matemàtica

• � Competència en el coneixement del medi i la interacció amb el món físic

• � Tractament de la informació i competència digital

• � Competència social i ciutadana

• � Competència cultural i artística

• � Competència per a aprendre a aprendre

• � Autonomia i iniciativa personal Contribució de l’àrea de valencià a l’adquisició de les CB:

La nostra àrea té com a meta el desenvolupament de la capacitat per a interactuar de manera competent per mitjà del llenguatge en les diferents esferes de l’activitat social. Per tant, contribueix d’una manera decisiva al desenvolupament de tots els aspectes que constitueixen la competència en comunicació lingüística. És a dir, contribueix a adquirir les destreses necessàries en les quatre grans macrohabilitats lingüístiques que es concreten en les següents microhabilitats:

11

DIMENSIÓ ACTIVITATS COMPRENSIÓ ORAL

-Respondre a qüestions sobre una determinada informació verbal -Expressar verbalment el contingut d’una audició o exposició oral -Desenvolupar verbalment la informació de textos, gràfics, dibuixos, imatges... -Traduir a diferents codis la informació obtinguda oralment: escrits, esquemes, mapes conceptuals... -Distingir la informació rellevant de la complementària

EXPRESSIÓ ESCRITA

-Efectuar dictats apropiats al nivell -Realitzar resums dels continguts tractats -Elaborar composicions sobre temes d’actualitat social -Respondre per escrit a qüestions plantejades -Copiar informació extreta de diferents fonts -Usar diferents fonts d’informació en l’elaboració dels escrits

COMPRENSIÓ ESCRITA

-Elaborar resums o mapes conceptuals -Expressar verbalment les idees principals d’un text escrit -Respondre a qüestions plantejades sobre un text escrit -Expressar mitjançant diversos canals comunicatius la informació d’un text: cançons, expressió corporal... -Usar diferents fonts d’informació per ampliar coneixements i vocabulari

EXPRESSIÓ ORAL

-Lectures individuals i col·lectives sobre diversos continguts -Debats de temes actuals -Exposicions individuals, en xicotet grup o en gran grup -Respondre verbalment a qüestions plantejades -Produir missatges orals utilitzant diversos registres i fonts d’informació

A més, l’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura contribueix a l’adquisició de les restants competències. Relació de les CB amb els objectius d’àrea i els criteris d’avaluació

OBJECTIUS D’ÀREA

C. BÀSIQUES

C. AVALUACIÓ

Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i cultural.

Comunicació lingüística

1

12

Utilitzar el valencià i el castellà per a expressar-se oralment i per escrit, de manera coherent i adequada en cada situació de comunicació i en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a prendre consciència dels propis sentiments i idees, i per a controlar la pròpia conducta.

Comunicació lingüística /

Social i ciutadana

2-3

Utilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de manera adequada a les distintes funcions i situacions de comunicació.

Comunicació lingüística /

Social i ciutadana

4-5 9-10

Reconéixer les diverses tipologies dels textos escrits, i les seues estructures formals, per mitjà dels quals es produeix la comunicació amb les institucions públiques, les privades i les de la vida laboral, així com fer-ne un ús correcte.

Comunicació lingüística / Autonomia

i iniciativa personal

6

Utilitzar el valencià i el castellà per a adquirir nous coneixements, així com per a buscar, seleccionar i processar informació de manera eficaç en l’activitat escolar i per a redactar textos propis de l’àmbit acadèmic.

Aprendre a aprendre /


7-8

Conéixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la riquesa lingüística i cultural d’Espanya, i considerar, adequadament i amb respecte, les diferents situacions que originen les llengües en contacte en les comunitats bilingües.

Cultural i artística / Social i ciutadana

14

Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d’identitat cultural i mitjà irrenunciable per a entendre la realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi.


14-15

Analitzar els diferents usos socials del valencià i del castellà per a evitar els estereotips lingüístics que impliquen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes.

Cultural i artística / Social i ciutadana /


14-15

Apreciar les possibilitats que ofereix el valencià, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, com a vehicle de comunicació i de vertebració.

Social i ciutadana /

Autonomia i iniciativa personal

14

Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià i del castellà, i reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.

Comunicació lingüística / Aprendre a aprendre

16-17

13

. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequació, coherència, cohesió i correcció.

Autonomia i

iniciativa personal / Aprendre a aprendre

11-12-13

Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives per a la millora de la producció personal.

Cultural i artística /

Aprendre a aprendre

18-20

Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-lo com una manera de simbolitzar l’experiència individual i col·lectiva en diferents contextos historicoculturals.


18-20

Conéixer i distingir les principals èpoques artístiques i literàries, els seus trets característics, les obres, i les autores i els autors més representatius de cada època.


18-20

Interpretar i utilitzar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món, i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos adequats a l’edat.

Comunicació lingüística / Autonomia i

iniciativa personal

19-22

Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: recerca, elaboració i presentació amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies.

Tractament de la informació i

competència digital

21-23-24

Utilitzar, amb una autonomia progressiva, els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents.


competència digital / Autonomia i

iniciativa personal / Aprendre a aprendre

21-23-24

L’aportació de l’àrea de Valencià a la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic es fa mitjançant l’ús de textos de temes relacionats amb l’ecologia, la geografia, la geologia, etc. Pel que fa a la competència matemàtica només podrà ser tractada de manera molt tangencial en algunes activitats en què siga necessari fer ús d’algun procediment matemàtic.

14

Relació de les CB amb els blocs de continguts

COMPETÈNCIA BLOCS DE CONTINGUTS


-Eix temàtic -Literatura

-Lèxic -Llengua i societat

-Tipus de text -Taller de comunicació

-Gramàtica -Tècniques de treball

-Ortografia -Autoavaluació

Aprendre a aprendre

-Eix temàtic -Literatura

-Lèxic -Llengua i societat

-Tipus de text -Tècniques de treball

-Gramàtica -Autoavaluació

-Ortografia

Cultural i artística

-Eix temàtic

-Tipus de text

-Literatura

-Taller de comunicació

Social i ciutadana

-Eix temàtic

-Literatura

-Llengua i societat

Coneixement i interacció amb

el món físic

-Eix temàtic

-Lèxic

-Tipus de text

Autonomia i iniciativa

personal

-Eix temàtic -Llengua i societat

-Lèxic -Taller de comunicació



-Literatura


competència digital

-Eix temàtic -Llengua i societat

-Lèxic -Taller de comunicació



-Literatura

15

4. CONTINGUTS. ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ Els diferents objectius que marca el currículum es concreten en els continguts específics de cada curs. Els continguts són l’objecte del procés d’ensenyament-aprenentatge i es classifiquen en: a) Conceptuals. Coneixements explícits de l’àmbit lingüístic i literari. b) Procedimentals. Es refereixen a destreses per a la producció i interpretació del discurs, així com per a la reflexió sobre el funcionament de la llengua i per a la sistematització i aplicació dels coneixements gramaticals i literaris. c) Actitudinals. Actituds afavoridores de la normalització de l’ús del valencià, d’un comportament lingüístic no discriminador i de la interacció comunicativa satisfactòria. Els diferents continguts del currículum s’organitzen en els següents blocs: BLOC 1: Comunicació BLOC 2: Llengua i societat BLOC 3: Coneixement de la llengua BLOC 4: Educació literària BLOC 5: Tècniques de treball L’eix del currículum són les habilitats i estratègies per a parlar i escoltar –incloent-hi la interacció, escriure i llegir– en àmbits significatius de l’activitat social. Aquests aprenentatges s’arrepleguen en tres dels blocs de continguts del currículum: Comunicació, Educació literària i Tècniques de treball. Relacionats amb els tres blocs anteriors, el bloc 2 i el 3 reuneixen els continguts que fan referència a la capacitat de l’alumnat per a observar el funcionament de la llengua i per a parlar-ne, als coneixements explícits sobre la llengua i les seues formes d’ús que es deriven de la diversitat geogràfica, social i d’estil, així com de les actituds adoptades pels usuaris de les llengües oficials. Els blocs de continguts exposen, d’una manera analítica, els components de l’educació lingüística i literària, i n’assenyalen els nivells assolibles en cada curs. CONTINGUTS D’ESO Bloc 1. Comunicació – Elements de la comunicació. – Observació de diferències rellevants, contextuals i formals, entre comunicació oral i escrita i entre els usos col·loquials i formals, especialment els propis de l’àmbit escolar. – Mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa.

16

– Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, diàleg i conversa. 1a. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar

– Comprensió de notícies d’actualitat pròximes als interessos de l’alumnat procedents dels mitjans de comunicació audiovisual. – Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic, amb especial atenció a la presentació de treballs i a les instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a l’obtenció d’informacions de documentals procedents dels mitjans de comunicació. – Exposició d’informacions d’actualitat procedents dels mitjans de comunicació. – Narració oral, a partir d’un guió preparat prèviament, de fets relacionats amb l’experiència, presentada de manera seqüenciada i amb claredat, en què s’incloguen descripcions senzilles i també sentiments i valoracions respecte al que s’exposa, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació. – Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic, especialment en la petició d’aclariments davant d’una instrucció, en les propostes sobre la manera d’organitzar les tasques, en la descripció de seqüències senzilles d’activitats realitzades, en l’intercanvi d’opinions i en l’exposició de conclusions. – Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit. – Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’intercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i judici personal respectuosos amb les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a les fórmules de cortesia. – Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d’un mateix. 1b. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits

– Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, com ara instruccions d’ús, normes i avisos. – Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, tenint en compte l’estructura del periòdic (seccions i gèneres) i els elements paratextuals, amb atenció especial a les notícies relacionades amb la vida quotidiana i amb la informació de fets. – Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb atenció especial als de caràcter expositiu i explicatiu; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educatives. – Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejudicis lingüístics. 1c. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits

– Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, com cartes, notes i avisos. – Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment notícies,

17

destinats a un suport imprés i digital. – Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions senzilles, glossaris i conclusions sobre les tasques i els aprenentatges efectuats. – Interés per la composició escrita com a font d’informació i d’aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències, les idees, les opinions i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta. Bloc 2. Llengua i societat – La variació lingüística. – Usos formals i informals de la llengua. – Els usos discriminatoris de la llengua. – Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus d’usos funcionals i vehicle necessari de cultura. – Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el valencià i el castellà a la Comunitat Valenciana. – Incorporació del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua i per a qualsevol funció comunicativa, en un procés de compromís personal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística. – Realitat plurilingüe d’Espanya i d’Europa. Coneixement general de la diversitat lingüística i de la distribució geogràfica de les llengües d’Espanya i d’Europa. Valoració del plurilingüisme com a font d’enriquiment personal i col·lectiu. – Respecte pels sentiments, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d’altres llengües. – Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere. – Actitud de rebuig davant dels usos discriminadors de les llengües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere; i davant d’estereotips i prejudicis sobre les varietats lingüístiques i sobre els seus parlants. – Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural existent en el context social i escolar, com a manifestació enriquidora a la qual s’aporta i de la qual es participa; condició necessària per a la integració adequada de les persones procedents d’altres països, societats i cultures. Bloc 3. Coneixement de la llengua 3a. Fonètica i ortografia

– Correspondència entre sons i grafies. L’alfabet i els dígrafs. Vocals obertes i tancades. – La síl·laba. Principals esquemes sil·làbics. Diftongs, triftongs i hiats. – Nocions bàsiques d’accentuació i puntuació. Ús de la dièresi.

18

– Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, reconeixement del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits. 3b. Norma culta de la llengua

– Observació dels diferents registres i dels factors que incideixen en l’ús de la llengua en distints àmbits socials. – Reconeixement de les principals normes fonètiques. – Qüestions morfològiques: l’article (l’apòstrof, les contraccions, l’article personal), el gènere i el nombre. – Lectura en veu alta: l’enunciat. Dicció, entonació, intensitat i pausa. – Lèxic: barbarismes i vulgarismes. 3c. Gramàtica

– Classes de paraules. El substantiu i l’adjectiu (característiques). El pronom (classificació). El determinant (classificació). El verb: la conjugació. L’adverbi. La preposició. La conjunció. La interjecció. – Estructura de l’oració simple. La concordança. – Reconeixement del funcionament sintàctic de verbs d’ús freqüent a partir del seu significat, identificació del subjecte i dels complements del verb, i constatació de l’existència de complements necessaris o argumentals i dels no necessaris o circumstancials; comprensió d’una terminologia sintàctica bàsica: oració; subjecte, verb i complements; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal. – Coneixement de les modalitats de l’oració i dels modes del verb com a formes d’expressar les intencions dels parlants. – Identificació i ús reflexiu d’alguns connectors textuals, amb especial atenció als temporals, explicatius i d’ordre, i d’alguns mecanismes de referència interna, tant gramaticals (pronoms personals, possessius i demostratius) com lèxics (repeticions, sinònims i el·lipsis). – Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció als temps de pretèrit en la narració. La distinció entre el passat simple i el passat perifràstic. – Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la inserció en l’oració d’expressions amb valor explicatiu, com l’aposició, l’adjectiu i l’oració de relatiu. – Distinció entre paraules flexives i no flexives; i reconeixement de les diferents categories gramaticals. – Identificació i ús de les formes lingüístiques de la dixi personal (pronoms personals, possessius i terminacions verbals) en textos orals i escrits com cartes i normes. 3d. Lèxic

– Estructura de la paraula. –Reconeixement dels mecanismes de formació de paraules: composició i derivació. Ús del guionet.

19

Bloc 4. Educació literària – Desenvolupament de l’autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de plaer i de coneixement del món i del patrimoni cultural valencià. – Lectura de diverses obres adequades a l’edat. – Introducció als gèneres literaris a través de la lectura comentada de fragments representatius d’obres adequades a l’edat. Anàlisi dels seus trets més característics. – El llenguatge literari. Identificació dels recursos lingüístics propis dels textos de caràcter literari. – Lectura comentada, recitació de poemes i audició de poemes musicats de la nostra tradició, reconeixent els elements bàsics del ritme, la versificació i les figures semàntiques més rellevants. – Lectura comentada de relats breus, com ara mites i llegendes de diferents cultures, reconeixent els elements del relat literari i la seua funcionalitat. Lectura comentada de rondalles, tot reconeixent la funció i les característiques de les narracions orals. – Lectura comentada i dramatitzada d’obres teatrals breus, o de fragments, i reconeixement dels aspectes formals del text teatral. – Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i general més rellevants de la pròpia cultura i de la cultura universal, tant clàssica com moderna. – Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participació en altres actuacions d’animació lectora (presentacions de llibres, sessions de llibrefòrum, etc.) per a consolidar l’hàbit lector, formar amb sentit crític les preferències personals en la selecció de llibres, i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per l’experiència lectora. Bloc 5. Tècniques de treball – Iniciació a l’ús del diccionari, les enciclopèdies, els correctors ortogràfics sobre textos en suport digital i altres obres de consulta. – Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars i les altres obres de consulta, especialment sobre classes de paraules, relacions semàntiques del lèxic (polisèmia, homonímia, sinonímia, antonímia...) i normativa. – Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la presa d’anotacions. – Síntesi: pràctica en l’elaboració d’esquemes, resums, mapes conceptuals. – Utilització dirigida de la biblioteca del centre, de les biblioteques virtuals i, en general, de les tecnologies de la informació i la comunicació, com a font d’informació i de models per a la composició escrita. – Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (I). – Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc

20

5. UNITATS DIDÀCTIQUES: ORGANITZACIÓ I DISTRIBUCIÓ TEMPORAL

5.1 VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 1r CURS ESO a) Organització de les unitats didàctiques Les unitats tenen una estructura fixa que presenta els següents blocs de continguts: -Títol de la unitat: Els títols que encapçalen les unitats són temàtics i estan relacionats amb l’eix vertebrador de tots els continguts treballats. -Presentació de la unitat: índex de continguts amb suport visual. -Eix temàtic: bloc centrat en el treball de les destreses lingüístiques bàsiques (comprensió, expressió i interacció) a partir de textos de diversa tipologia. La selecció dels textos s’ha fet atenent a criteris d’actualitat, textos reals escrits per adolescents i transcripcions de converses del xat o correus electrònics, etc. -Lèxic: Es treballen continguts relacionats amb la lexicologia i la lexicografia i, a més, hem inclòs un apartat Pareguts però diferents en què els alumnes han de discriminar entre mots semblants morfològicament o semàntica. -Tipus de text: anàlisi de tipologies textuals. -Gramàtica: continguts gramaticals (morfologia i sintaxi). -Ortografia: normes ortogràfiques. -Literatura: anàlisi dels gèneres literaris, lectura de textos significatius. -Llengua i societat: Apartat exclusivament pràctic dedicat als continguts sociolingüístics. -Taller de comunicació: A partir dels continguts conceptuals assolits en l’apartat de tipus de text, es presenten estratègies procedimentals amb la finalitat que l’alumne siga capaç de bastir textos. -Tècniques d’estudi: Els continguts procedimentals marcats en el currículum sota aquest epígraf es troben disseminats en diferents blocs. Són tractats en cada cas en els apartats on resulten més funcionals. Els objectius, continguts i criteris d’avaluació fixats per al primer curs d’Educació Secundària Obligatòria, els hem agrupat en nou unitats didàctiques, les quals es detallen a continuació: Unitat 1. Canviar sendes velles per novelles

A. Objectius didàctics

• Entrar en contacte amb la tècnica del resum. • Conéixer els diferents tipus de diccionari com estan organitzats. • Diferenciar els significats de paraules i sintagmes morfològicament semblants (aleshores, a les hores, alhora, a l’hora).

• Fixar les característiques bàsiques dels discursos orals i escrits, les similituds i les diferències. • Identificar les característiques dels sintagmes, les frases i les oracions i saber discriminar-los.

21

• Delimitar els nuclis i els components dels diferents tipus de sintagmes. • Distingir els diferents tipus d’oracions segons l’actitud del parlant. • Establir l’equivalència entre sons i grafies. • Saber agrupar les grafies en lletres, dígrafs i lletres compostes. • Entendre el concepte de literatura i les característiques bàsiques del llenguatge literari. • Conscienciar-se de la diversitat lingüística arreu del món. • Crear una agenda escolar i una agenda d’aula. B. Continguts Conceptes Procediments Actituds • La tècnica del resum: nocions bàsiques.

• Els diccionari: tipologia, estructura i organització.

• Els textos orals i escrits: característiques.

• Els elements de la comunicació: emissor, receptor, missatge, canal, codi i context.

• Sintagmes, frases i oracions: característiques.

• Tipus de sintagmes: nominals, verbals, adjectius, preposicionals i adverbials.

• Tipus d’oracions segons l’actitud dels parlants: enunciatives, interrogatives, exclamatives, imperatives, desideratives i dubitatives.

• Els sons i les grafies. Lletres, dígrafs i lletres compostes.

• La literatura i la llengua literària: definició i característiques.

• El multilingüisme. La

• Lectura i comprensió del text narratiu Canviar

sendes velles per novelles. • Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb el text.

• Contacte inicial amb la tècnica del resum. • Ús i maneig dels diferents tipus de diccionari. • Tria correcta de paraules i sintagmes morfològicament semblants (aleshores, a les

hores, alhora, a l’hora) en contextos determinats.

• Comprensió de les característiques dels diferents tipus de textos orals i escrits.

• Fixació dels elements de la comunicació en textos orals i escrits.

• Reconeixement i producció de sintagmes, frases i oracions.

• Discriminació i producció de sintagmes de diferents tipus.

• Diferenciació d’oracions de tipus diferent segons l’actitud del parlant.

• Producció d’oracions de tipus diferent segons l’actitud del parlant.

• Coneixement dels elements mínims de la llengua oral (sons) i la llengua escrita (grafies).

• Distinció de lletres, dígrafs i lletres modificades.

• Identificació dels textos literaris i discriminació de la resta de tipologies textuals.

• Reflexió sobre el multilingüisme. • Exposició oral sobre el multilingüisme i les conseqüències de la pèrdua de llengües arreu del món.

• Confecció d’una agenda escolar i una agenda d’aula.

• Predisposició positiva per afrontar el pas de l’escola a l’institut i els canvis que comporta.

• Valoració de la importància dels discursos orals i escrits com a font de transmissió d’informació.

• Estímul per considerar la producció literària com a font de coneixement i plaer.

• Coneixement i valoració de la diversitat lingüística arreu del món.

• Valoració dels avantatges del treball organitzat i la importància de les eines per poder-ho fer.

22

variació lingüística. Aspectes generals.

• L’agenda escolar i l’agenda d’aula.

C. Criteris d’avaluació

• Entendre un text narratiu i ser capaç de contestar preguntes de comprensió oralment i per escrit.

• Usar d’una manera funcional els diccionaris en paper i en línia. • Saber destriar els significats de paraules i sintagmes morfològicament semblants (aleshores, a

les hores, alhora, a l’hora). • Identificar les característiques dels textos orals i escrits. • Fixar els elements de la comunicació en textos orals i escrits. • Reconéixer i produir sintagmes, frases i oracions. • Escriure sintagmes de diferents tipus. • Distingir i produir oracions diferents segons l’actitud del parlant. • Fixar els elements mínims de la llengua oral (sons) i la llengua escrita (grafies). • Diferenciar les lletres, els dígrafs i les lletres modificades. • Destriar els textos literaris de la resta. • Conéixer la diversitat lingüística arreu del món. • Exposar oralment i per escrit les conseqüències de la des-aparició de llengües. • Confeccionar una agenda escolar i una agenda d’aula.

D. Competències bàsiques

Competència comunicativa lingüística i audiovisual pàg

. act.

Lectura i comprensió de textos narratius. 9

28

G

1

Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb textos prèviament treballats.

11

16

25

28

1-5

12-

15

32-

34

1

Maneig dels diferents tipus de diccionari. 13

28

6-10

2

Tria correcta de paraules i sintagmes morfològicament semblants. 13 11

Característiques comunes i diferents dels textos orals i escrits. 14 G

Discriminació i producció de sintagmes, frases i oracions. 18 16-

21

23

Identificació dels elements de la comunicació en textos orals i escrits. 18 16-

21

Discriminació i producció de sintagmes de diferents tipus. 18 20

Diferenciació i producció d’oracions de tipus diferent segons l’actitud del parlant. 20 22-

26

Diferenciació dels elements mínims de la llengua oral (sons) i la llengua escrita

(grafies). 21 G

Identificació de lletres, dígrafs i lletres compostes. 22 27-

31

Identificació dels textos literaris i discriminació de la resta de tipologies textuals. 23-

25 G

Exposició oral sobre el multilingüisme i les conseqüències de la pèrdua de llengües

arreu del món. 26

35-

36

Confecció d’una agenda escolar i una agenda d’aula. 27 G

Tractament de la informació i competència digital pàg

. act.

Recerca d’informació en diccionaris convencionals i telemàtics.

11 12

13

28

1

G

8-

10

1c)

Ús de la missatgeria instantània amb finalitats lúdiques i acadèmiques. 14 G

Valoració positiva del treball organitzat i importància de les eines per a poder-lo fer (el

resum). 11 G

Competència social i ciutadana pàg

. act.

Preparació per encarar positivament el pas de l’escola a l’institut i els canvis que

suposa. 9 G

Consciència de l’existència de diversos alfabets i el caràcter arbitrari de tots ells. 21

29

G

4

Coneixement i valoració de la diversitat lingüística arreu del món. 26 G

Competència artística i cultural pàg

. act.

Valoració de la producció literària com a font de coneixement i plaer. 23-

25 G

Competència d’aprendre a aprendre pàg

. act.

Nocions bàsiques de tècniques d’estudi: el resum. 11 25

G 32

Cerca d’informació en diccionaris en paper i en línia. 13 6/1

0

Confecció d’una agenda escolar i una agenda d’aula com a materials de suport a

l’estudi. 27 G

Autonomia i iniciativa personal pàg

. act.

Exposició oral sobre les conclusions al voltant de la reflexió sobre el multilingüisme. 26 35

24

Confecció d’una agenda escolar i una agenda personal. 27 G

Unitat 2. El món per un forat

A. Objectius

• Conéixer les característiques dels camps semàntics i les famílies lèxiques. • Entrar en contacte amb la tècnica d’estudi de l’esquema. • Diferenciar els significats de paraules i sintagmes morfològicament semblants (comte, compte,

conte). • Fixar les característiques bàsiques dels textos dels mitjans de comunicació. • Identificar els constituents bàsics de l’oració, el subjecte i el predicat, i la relació de concordança que s’estableix entre ambdós.

• Delimitar les diferències entre els predicats nominals i els predicats verbals. • Distingir els fonemes vocàlics i consonàntics. • Assolir les nocions bàsiques del vocalisme tònic i el vocalisme àton. • Establir les característiques fonamentals dels textos narratius: abast de la realitat i la fantasia. • Entendre què és la lleialtat lingüística. • Redactar una notícia tenint en compte els coneixements assolits al llarg de la unitat.

B. Continguts

Conceptes Procediments Actituds • L’esquema: nocions bàsiques.

• Camps semàntics i famílies lèxiques: definició i característiques.

• Els textos dels mitjans de comunicació: tipologia i elements.

• Els constituents bàsics de l’oració: el sintagma nominal i el sintagma verbal.

• La concordança entre subjecte i predicat.

• El predicat nominal i el predicat verbal: verbs copulatius i verbs predicatius.

• Vocals i consonants: discriminació.

• Vocalisme tònic i

• Lectura i comprensió de textos relacionats amb l’eix temàtic (els problemes del món).

• Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb els textos.

• Confecció d’un esquema bàsic. • Diferenciació i confecció de camps semàntics i famílies lèxiques.

• Tria correcta de paraules i sintagmes morfològicament semblants (comte, compte,

conte) en contextos determinats. • Identificació de textos publicitaris i periodístics.

• Comprensió de l’estructura bàsica de l’oració: subjecte i predicat.

• Fixació dels elements bàsics de l’oració: subjecte i predicat.

• Concordança morfològica entre el subjecte i el predicat.

• Reconeixement i producció d’oracions predicatives i copulatives.

• Discriminació de vocals i consonants. • Fixació i distinció dels sistemes vocàlic tònic i

• Conscienciació dels problemes del món i potenciació d’actituds per resoldre’ls o millorar-los.

• Valoració de les diverses opcions laborals i acadèmiques en acabar l’ensenyament obligatori.

• Esperit crític a l’hora de valorar la publicitat i els textos informatius.

• Coneixement

25

vocalisme àton. • La narrativa: característiques bàsiques dels textos narratius.

• Consciència lingüística i lleialtat lingüística.

• La notícia: estratègies d’anàlisi i composició.

àton. • Diferenciació dels textos narratius dels que pertanyen a altres gèneres literaris.

• Reflexió sobre la consciència lingüística i la lleialtat a la pròpia llengua.

• Redacció d’una notícia.

de la diversitat lingüística arreu del món.

• Avantatges del treball organitzat i la importància de les eines per poder dur-ho a terme.


• Entendre textos orals i cançons relacionats amb l’eix temàtic (els problemes del món). • Ser capaç de fer un esquema bàsic d’un fragment de text poc extens. • Saber destriar els significats de paraules i sintagmes morfològicament semblants (comte, compte, conte).

• Identificar les característiques dels textos dels mitjans de comunicació. • Fixar els constituents bàsics de l’oració: subjecte i predicat. • Reconéixer i produir predicats nominals i verbals. • Distingir els fonemes vocàlics dels consonàntics. • Discriminar les vocals tòniques de les àtones i l’esquema bàsic de cadauna. • Destriar els textos narratius dels textos literaris de tipologia diferent. • Conéixer les característiques dels textos narratius. • Copsar què és la lleialtat lingüística i aplicar-la a la pràctica social. • Confeccionar una notícia breu tenint en compte els elements estudiats prèviament.


Competencia comunicativa lingüística i audiovisual pàg. act.

Lectura i comprensió de textos escrits.

31-33 36-37

45-47

48

50

G G

G

G

1

Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb textos treballats prèviament.

33

38

47

48

51

1-5

12-

17

35-

38

39-

42

1

26

Audició i comprensió de textos orals amb suport escrit. 33 1-5

Diferenciació i confecció de camps semàntics i famílies lèxiques. 34-35

51

6-11

2

Tria correcta de paraules i sintagmes morfològicament semblants (comte, compte,

conte) en contextos determinats. 35 11

Identificació de textos publicitaris i periodístics. 36-37

51

G

3

Comprensió de l’estructura bàsica de l’oració: subjecte i predicat. 40

51

18-

23

5

Concordança morfològica entre el subjecte i el predicat. 39 G

Reconeixement i producció d’oracions predicatives i copulatives. 42 24-

29

Discriminació de vocals i consonants. 44

51

30-

34

7

Fixació i distinció del sistema vocàlic tònic i àton. 44

51

30-

34

4

Diferenciació dels textos narratius dels que pertanyen a altres gèneres literaris. 45 G

Reflexió sobre la consciència lingüística i la lleialtat a la llengua pròpia. 48 G

Redacció d’una notícia. 49 G

Tractament de la informació i competència digital pàg. act.

Recerca d’informació en suports tradicionals i informàtics. 33 1

Estratègies per a confeccionar un esquema com a material de suport per a l’estudi. 34 G

Competència social i ciutadana pàg. act.

Esperit crític per valorar els missatges publicitaris i informatius. 36-38 G

Importància de la consciència lingüística i la lleialtat a la llengua pròpia. 48 G

Competència artística i cultural pàg. act.

Valoració de la producció literària com a font de coneixement i plaer. 45-47 G

Redacció d’una notícia d’actualitat. 49 G

Redacció d’una narració que continga fets extraordinaris 51 8

Competència d’aprendre a aprendre pàg. act.

Cerca d’informació en diccionaris en paper i en línia. 33 1

Nocions bàsiques de tècniques d’estudi: l’esquema. 34 G

Reflexió i recerca d’informació d’una manera autònoma sobre qüestions lingüístiques. 44 34

Autonomia i iniciativa personal pàg. act.

Exposició oral sobre les conclusions al voltant de la reflexió sobre les possibilitats dels

joves en acabar l’ensenyament obligatori. 33 5

Reflexió personal sobre qüestions relacionades amb la lingüística. 44 34

Unitat 3. Mirar-se el melic

27


• Llegir i comprendre textos de tipologia diferent relacionats amb l’eix temàtic. • Identificar les característiques fonamentals dels lèxics específics. • Diferenciar els significats de paraules i sintagmes morfològicament semblants (abaixar, apujar,

baixar, pujar). • Fixar les característiques bàsiques dels textos narratius. • Conéixer les característiques de la novel·la, l’auca i el còmic i analitzar textos d’aquestes tipologies.

• Establir la definició de categoria gramatical. • Distingir les paraules segons la categoria gramatical a què pertanyen. • Entrar en contacte amb la tècnica d’estudi del mapa conceptual. • Assolir el concepte de síl·laba i els criteris de separació sil·làbica. • Delimitar l’abast de diftongs i hiats i ser capaç de discriminar-los. • Entendre les diferències entre els diversos subgèneres narratius i poder diferenciar textos atesa aquesta classificació.

• Conscienciejar l’existència de prejudicis lingüístics i plantejar estratègies per eradicar-los. • Crear un còmic.

B. Continguts

Conceptes Procediments Actituds

• Els vocabularis específics: característiques i estructura.

• Els elements de la novel·la: tema, història, trama, temps, espai, personatges i narrador.

• El còmic i l’auca: característiques comunes i diferències.

• La paraula: definició.

• Les categories gramaticals: concepte i classificació.

• La síl·laba: concepte, estructura i

• Lectura i comprensió dels textos relacionats amb l’eix temàtic.


• Discriminació dels vocabularis específics del lèxic convencional.

• Creació de camps semàntics relacionats amb vocabularis específics.

• Distinció del significat de mots i sintagmes morfològicament semblants (apujar, abaixar,

pujar, baixar) en contextos determinats. • Identificació dels elements de la novel·la en els textos proposats.

• Anàlisi i producció d’auques i còmics. • Reconeixement i producció de paraules de diverses categories gramaticals.

• Identificació de síl·labes i diferenciació segons la tipologia (àtones/tòniques; planes/agudes/esdrúixoles; monosíl·labes/polisíl·labes).

• Separació sil·làbica: casos conflictius. • Coneixement de les característiques de la literatura de gènere i identificació de textos de diversa tipologia.

• Predisposició positiva per intentar solucionar conflictes relacionats amb l’enfrontament generacional.

• Valoració de la importància dels vocabularis específics en el seu àmbit d’ús.

• Consideració de l’auca i el còmic com a textos lúdics i didàctics.

• Estima per les manifestacions literàries de subgèneres narratius diferents com a

28

tipologia. • La separació sil·làbica.

• La literatura de gèneres: concepte i classificació.

• Prejudici lingüístic: concepte i classificació.

• El còmic: estratègies de confecció.

• Identificació dels prejudicis lingüístics en actituds concretes dels parlants.

• Confecció d’un còmic a partir de les estratègies proposades.

• Reflexió sobre el multilingüisme. • Exposició oral sobre el multilingüisme i les conseqüències de la pèrdua de llengües arreu del món.

• Confecció d’una agenda escolar i una agenda d’aula.

font de coneixement i plaer.

• Rebuig dels prejudicis lingüístics i valoració de la llengua pròpia.

• Valoració de la creació literària i artística mitjançant la creació d’un còmic.


• Ser capaços d’entendre textos de tipologia diferent relacionats amb l’eix temàtic.. • Poder identificar les característiques fonamentals dels lèxics específics i discriminar-ne els uns dels altres. • Saber destriar els significats de paraules i sintagmes morfològicament semblants (abaixar, apujar, baixar,

pujar). • Aconseguir fixar les característiques bàsiques dels textos narratius. • Poder reconéixer i analitzar les característiques de la novel·la, l’auca i el còmic. • Copsar la definició de categoria gramatical. • Discernir la categoria gramatical a què pertany cada mot. • Tenir destresa suficient per confeccionar un mapa conceptual. • Assolir la capacitat d’identificar les síl·labes i ser capaços de separar-les correctament. • Percebre la diferència entre diftongs i hiats i ser capaç de discriminar-los. • Posseir habilitat suficient per entendre les diferències entre els diversos subgèneres narratius i poder classificar els textos atesa aquesta classificació.

• Copsar l’existència de prejudicis lingüístics i ser capaç de plantejar estratègies per evitar-los. • Aconseguir destresa suficient per crear un còmic D. Competències bàsiques

Competència comunicativa lingüística i audiovisual pàg. act.

Lectura i comprensió de textos.

53-

55

56-

57

59-

60

68-69

G

G

G

G

Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb textos treballats prèviament. 55 1-6

29

57

60

69

7-11

12-

18

34-

35

Identificació i producció de textos amb vocabularis específics.

56-

57

72 73

G

6

10


Característiques dels textos narratius en general, de la novel·la, de l’auca i del còmic. 58-

60 G

Concepte de paraula i categoria gramatical. Identificació i discriminació de paraules

segons la categoria gramatical a què pertanyen.

61-

64

73

G

7

Assoliment del concepte de síl·laba i capacitat per a distingir-les i separar-les.

65-

66 72

73

G

2-5

8-9

Distinció de textos narratius de tipologia diversa.

67-

69

72

G

3

Concepte de prejudici lingüístic i estratègies per a identificar-los i rebatre’ls. 70 G

Confecció d’un còmic seguint els preceptes teòrics treballats al llarg de la unitat. 71 G


Recerca d’informació en suports convencionals i digitals. 55

57

1

10


Conscienciació del conflicte generacional i estratègies per a afrontar-lo amb garanties

d’èxit.

55

72

73

2-6

1

12

Esperit crític per reconéixer i rebatre actituds prejudicials relacionades amb les

llengües. 70 G


Valoració de la producció literària com a font de coneixement i plaer.

53-

55

68-

69

G

G

Creació d’un còmic. 71 G

Creació d’una narració breu pertanyent a algun dels gèneres treballats al llarg de la

unitat. 72 3


Cerca d’informació en suports convencionals i digitals. 55 1

30

57

60

64

10

15

26

Confecció d’un mapa conceptual sobre les categories gramaticals. 64 27

Estratègies per a elaborar un text narratiu genèric. 72 3


Confecció de material d’autoaprenentatge (el mapa conceptual). 64 27

Estratègies de creació d’un còmic. 71 G

Tria d’estratègies per a confeccionar un text narratiu genèric. 72 3

Unitat 4. Conviure és compartir

A. Objectius

• Llegir i comprendre textos de tipologia diferent relacionats amb l’eix temàtic. • Conéixer el vocabulari específic de l’esport. • Aprendre a usar el lèxic esportiu sense mots que inciten a la violència. • Diferenciar els significats de paraules i sintagmes morfològicament semblants (metge/mèdic). • Fixar les característiques de la rondalla i el conte. • Establir l’estructura del sintagma nominal. • Delimitar les característiques sintàctiques, morfològiques i semàntiques del substantiu. • Distingir els substantius de la resta de categories gramaticals. • Saber les regles d’ús de l’accent i la dièresi i llur aplicació pràctica. • Entendre les característiques de la narrativa infantil i juvenil. • Copsar les diferències entre els usos formals i informals de la llengua. • Crear un conte o una rondalla a partir de les estratègies apreses al llarg de la unitat.

B. Continguts

Conceptes Procediments Actituds • El vocabulari específic de l’esport: característiques i corpus.

• La rondalla i el conte: característiques i estructura.



• Identificació i ús dels mots específics del vocabulari de l’esport.

• Distinció del significat de mots i sintagmes morfològicament semblants (mèdic/metge) en contextos determinats.

• Conscienciació de la importància de compartir les tasques domèstiques.

• Rebuig de la violència verbal en l’esport i ús adequat del

31

• La paraula: definició.

• El sintagma nominal: estructura.

• El substantiu: morfologia, sintaxi i semàntica.

• L’accent i la dièresi: regles d’ús.

• La literatura infantil i juvenil: definició i caracterització.

• La variació lingüística: usos formals i usos informals.

• El conte i la rondalla: estratègies de redacció.

• Identificació dels elements característics de la rondalla i el conte en els textos proposats.

• Anàlisi i producció de rondalles i contes. • Reconeixement de l’estructura dels sintagmes nominals.

• Comprensió de les característiques morfosintàctiques i semàntiques del substantiu.

• Ús adequat i coherent dels substantius. • Aplicació pràctica de les regles d’ús de l’accent i la dièresi.

• Discriminació dels textos infantils i juvenils de la resta de manifestacions literàries.

• Identificació dels contextos en què s’ha de fer un ús formal o informal de la llengua.

• Producció de textos formals i informals en funció del context comunicatiu.

• Confecció d’un conte o una rondalla a partir de les estratègies proposades.

vocabulari específic.

• Consideració de la rondalla i el conte com a textos lúdics i didàctics.

• Consideració equitativa dels registres formals i informals de la llengua.

• Valoració de la creació literària i artística mitjançant la creació d’un conte o una rondalla.


• Ser capaços d’entendre textos de tipologia diferent relacionats amb l’eix temàtic. • Assolir la capacitat suficient per a usar el vocabulari específic de l’esport. • Estar en disposició d’usar el lèxic esportiu sense mots que inciten a la violència. • Saber diferenciar els significats de paraules i sintagmes morfològicament semblants (metge/mèdic).

• Percebre les característiques de la rondalla i el conte. • Tenir destresa per a identificar l’estructura del sintagma nominal. • Discernir les característiques sintàctiques, morfològiques i semàntiques del substantiu. • Poder discriminar els substantius de la resta de categories gramaticals. • Demostrar competència en l’ús de l’accent i la dièresi. • Tenir destresa per a identificar les característiques de la narrativa infantil i juvenil en textos concrets.

• Copsar les diferències entre els usos formals i informals de la llengua. • Demostrar competència per poder crear un conte o una rondalla a partir de les estratègies apreses al llarg de la unitat



32

Lectura i comprensió de textos.

75-77

79

81-82

88

90-91

95

G

10

G

32

G

4

Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb textos treballats prèviament.

77 79

82

88

90-91

95

1-6

10 14-

19

32

38-

40

4

Identificació i producció de textos relacionats amb l’esport mitjançant l’ús del vocabulari

específic.

78-79

94

G

3

Tria correcta de paraules i sintagmes morfològicament semblants (mèdic/metge). 79 13

Caracterització de la rondalla i el conte. 80-82 G

Comprensió del concepte i l’estructura del sintagma nominal. Identificació i

discriminació de sintagmes nominals i el seu nucli. 83 G

Coneixement de les característiques morfosintàctiques i semàntiques del substantiu. 84-85

95

G

4

Ús normatiu de l’accent i la dièresi. 87-89

95

G

5

Concepte de variació lingüística i estratègies per a planificar els textos en funció de la

situació comunicativa.

92

94

G

2

Confecció d’un conte o una rondalla seguint els preceptes teòrics treballats al llarg de la

unitat. 93 G

33


Recerca d’informació en suports convencionals i digitals. 86 27-

28

Audició d’un conte oral. 82 19


Conscienciació de la necessitat de compartir les tasques domèstiques. 75-77

94

G

1

Eradicació del llenguatge connotativament violent en el camp semàntic de l’esport. 79 G

Valoració de l’ús de les formes femenines i dels doblets masculí/femení per a assolir un llenguatge no sexista.

85 G


Valoració de la producció literària com a font de coneixement i plaer. 75-77

81-82

G

G

Estima per la literatura oral com a part de la cultura popular. 82 19

Creació d’un conte o una rondalla. 93 G


Aplicació pràctica de la tècnica del resum. 82 16

Cerca d’informació en suports convencionals i digitals. 86 27-

28


Confecció d’un resum. 82 16

Estratègies per a crear un conte o una rondalla. 93 G

Unitat 5. El que importa és participar


• Llegir i comprendre textos de tipologia diferent relacionats amb l’eix temàtic. • Conéixer el vocabulari específic del cos humà. • Diferenciar els significats de paraules i sintagmes morfològicament semblants (em, ham, hem). • Fixar les característiques dels textos descriptius. • Aprendre les estratègies per a fer un retrat. • Assolir destresa en la tècnica d’estudi del subratllat. • Conéixer la diversitat de mots que poden fer la funció sintàctica de determinant i les que tenen característiques.

• Delimitar les característiques sintàctiques, morfològiques i semàntiques dels adjectius. • Dominar les regles d’ús del guionet, l’apòstrof i les contraccions.

34

• Saber les característiques fonamentals del llenguatge poètic. • Establir els contextos en què s’ha d’usar un registre formal. • Entrar en contacte amb el lèxic dels registres formals. • Crear un retrat a partir de les estratègies apreses al llarg de la unitat. B. Continguts

Conceptes Procediments Actituds • El vocabulari específic del cos humà: característiques i corpus.

• Els textos descriptius: característiques i estructura.

• Els determinants: tipologia.

• Els adjectius: morfologia, sintaxi i semàntica.

• El guionet, l’apòstrof i les contraccions: regles d’ús.

• El llenguatge poètic: definició i caracterització.

• Els registres formals: contextos d’ús.

• El conte i la rondalla: estratègies de redacció.



• Identificació i ús dels mots específics del vocabulari del cos humà.

• Distinció del significat de mots i sintagmes morfològicament semblants (em, ham, hem) en contextos determinats.

• Identificació dels elements característics dels textos descriptius.

• Anàlisi i producció de textos descriptius. • Ús coherent de la tècnica d’estudi del subratllat. • Reconeixement dels diversos tipus de determinants.

• Tria correcta dels diversos tipus de determinants en contextos determinats.

• Discriminació dels adjectius de la resta de categories gramaticals.

• Utilització adequada dels adjectius en contextos determinats.

• Aplicació pràctica de les regles d’ús del guionet, l’apòstrof i les contraccions.

• Anàlisi de les característiques del llenguatge poètic en contextos determinats.

• Identificació de textos formals. • Producció de textos amb un cert grau de formalitat.

• Confecció d’un retrat a partir de les estratègies proposades.

• Valoració de l’esport no competitiu com a font de plaer i salut.

• Rebuig dels elements discriminatoris en la descripció de persones.

• Consideració dels textos poètics com a part del nostre patrimoni cultural.

• Gust de llegir poesia.

• Predisposició a l’ús de registres formals en els contextos en què siga necessari.


• Ser capaços d’entendre textos de tipologia diferent relacionats amb l’eix temàtic. • Assolir la capacitat suficient per usar el vocabulari específic del cos humà. • Saber diferenciar els significats de paraules i sintagmes morfològicament semblants (em, ham,

35

hem). • Reconéixer les característiques dels textos descriptius. • Posseir habilitat suficient per a fer un retrat. • Tenir destresa en la tècnica d’estudi del subratllat. • Identificar els mots que fan la funció sintàctica de determinant. • Poder discriminar els adjectius de la resta de categories gramaticals. • Saber les característiques fonamentals del llenguatge poètic. • Demostrar competència en l’ús del guionet, l’apòstrof i la contracció. • Discernir els contextos en què s’ha d’usar un registre formal. • Dominar mínimament el lèxic dels registres formals. • Estar en disposició de crear un retrat a partir de les estratègies apreses al llarg de la unitat. D. Competències bàsiques

Competència comunicativa lingüística i audiovisual

pàg. act.

Lectura i comprensió de textos

relacionats amb els continguts

de la unitat.

97-98

103

111-113

116

117

G

G

G

1

8

Exposició oral i per escrit de

qüestions relacionades amb

textos treballats prèviament.

99

104

113

116 117

1-6

12-19

28-31

1 8

Anàlisi i producció de textos

relacionats amb el cos humà

mitjançant l’ús del vocabulari

específic.

100-101

116

G

2

Tria correcta de paraules i

sintagmes morfològicament

semblants (em, ham, hem).

101 10-11

Aplicació pràctica de la tècnica de treball del subratllat.

104 19

Caracterització dels textos

descriptius. 102-104 G

Estratègies de redacció d’un

retrat de persona. 102 G

Distinció dels diferents tipus de

determinants i el seu ús en

contextos determinats.

105-108

117

G

3

Caracterització morfosintàctica i semàntica de l’adjectiu.

108 117

G 4

Coneixement i aplicació de les

regles d’ús del guionet,

109-110

117

G

6-7

36

l’apòstrof i les contraccions.

Anàlisi de les característiques

del llenguatge poètic.

111-113

117

G

8

Caracterització dels registres

formals. 114 G

Elaboració d’una autorització

com a model de text formal

estandarditzat.

114 34

Confecció d’un retrat de persona

seguint els preceptes teòrics

treballats al llarg de la unitat.

115 G


competència digital pàg. act.

Recerca d’informació en suports

convencionals i digitals.

99

113

114

2

28

41

Competència social i ciutadana

pàg. act.

Importància de l’esport i

l’activitat física des d’una

perspectiva lúdica i saludable.

97-99 G

Foment de l’esport no

competitiu.

97-99

116

G

1

Competència artística i

cultural pàg. act.

Valoració de la producció

poètica com a font de

coneixement i plaer i com a part

del patrimoni cultural i artístic.

111-113

117

G

8

Creació d’un retrat de persona. 115 G

Competència per a aprendre a

aprendre pàg. act.

Aplicació pràctica de tècniques

d’estudi (el resum).

99

104

3

19



113

114

28

34


personal pàg. act.

Recerca autònoma d’informació. 101

114

9

34

Estratègies de creació d’un

retrat de persona. 115 G

37

Unitat 6. De tots els colors


• Llegir i comprendre textos de tipologia diferent relacionats amb l’eix temàtic. • Conéixer els topònims i gentilicis valencians. • Diferenciar els significats de paraules i sintagmes morfològicament semblants (doblets amb b i v).

• Fixar les característiques de la descripció d’espais i llocs. • Dominar les tècniques d’estudi del subratllat i el resum. • Conéixer la diferència entre verbs regulars i irregulars. • Entendre que és la conjugació verbal. • Identificar les característiques morfològiques del verb i copsar la informació que ens aporten el lexema i el morfema.

• Discriminar els contextos en què s’ha d’usar la b i la v. • Distingir les consonants nasals i conéixer les regles bàsiques d’ortografia. • Diferenciar les oclusives sordes i sonores a final de síl·laba i conéixer les regles bàsiques d’ortografia.

• Destriar el so de les consonants vibrants i bategants i conéixer les regles bàsiques d’ortografia.

• Copsar les característiques de la poesia lírica, la narrativa i la social. • Identificar les característiques del registre estàndard i reconéixer les situacions contextuals en què s’ha d’usar.

• Crear un itinerari descriptiu a partir de les estratègies apreses al llarg de la unitat.

B. Continguts

Conceptes Procediments Actituds • Els topònims i els gentilicis: característiques i corpus.

• La descripció d’espais i llocs: característiques i estructura.

• El verb: concepte de conjugació.

• El verb: verbs regulars i verbs irregulars.

• La b i la v: caracterització i estratègies d’ús.



• Identificació i ús de topònims i gentilicis. • Distinció del significat de mots i sintagmes morfològicament semblants (doblets amb b i v).

• Identificació dels elements característics de la descripció d’espais i llocs.

• Anàlisi i producció de textos en què es descriuen espais i llocs.

• Ús coherent de les tècniques d’estudi del subratllat i el resum.

• Discriminació dels verbs de la resta de categories gramaticals.

• Reconeixement de les característiques

• Rebuig del racisme i la xenofòbia.

• Consideració de la importància d’usar topònims i gentilicis en la forma valenciana.

• Gust per la lectura de textos poètics.

• Valoració de

38

• Les nasals: discriminació i estratègies d’ús.

• Les oclusives en posició final: caracterització i estratègies d’ús.

• Les consonants vibrants i bategants: discriminació i estratègies d’ús.

• La poesia lírica, narrativa i social. Definició i caracterització.

• L’estàndard: característiques i contextos d’ús.

• La descripció d’espais i lloc: característiques.

morfològiques del verb. • Discriminació dels verbs regulars i irregulars. • Aplicació pràctica de les regles d’ortografia relacionades amb l’escriptura de la b i la v, les nasals, les oclusives, les vibrants i les bategants.

• Anàlisi de les característiques de la poesia lírica, narrativa i social.

• Identificació de textos en què s’usa el registre estàndard.

• Producció de textos que requereixen l’ús del registre estàndard.

• Elaboració d’un itinerari descriptiu a partir de les estratègies proposades.

la producció poètica com a part del patrimoni artístic i cultural.

• Predisposició a l’ús del registre estàndard en els contextos en què siga necessari.


• Ser capaços d’entendre textos de tipologia diferent relacionats amb l’eix temàtic. • Assolir la capacitat suficient per usar els topònims i gentilicis valencians. • Saber diferenciar els significats de paraules i sintagmes morfològicament semblants (doblets amb b i v).

• Tenir destresa suficient per subratllar i resumir un text. • Identificar les característiques morfològiques del verb i copsar la informació que aporten el lexema i el morfema.

• Poder discriminar els verbs de la resta de categories gramaticals. • Demostrar competència en l’ús de la b i la v i les diferents grafies que representen els sons oclusius, nasals, vibrants i bategants.

• Saber les característiques fonamentals de la poesia lírica, la narrativa i la social. • Discernir els contextos en què s’ha d’usar un registre estàndard. • Dominar mínimament el lèxic del registre estàndard. • Posseir habilitat suficient per a escriure un itinerari descriptiu D. Competències bàsiques


Lectura i comprensió de textos relacionats amb els continguts de la unitat.

39

Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb textos prèviament treballats.

Ús adequat dels topònims i els gentilicis.

Tria correcta de paraules i sintagmes morfològicament semblants (doblets amb b i v).

Caracterització de les descripcions d’espais i llocs.

Estratègies de redacció d’un itinerari descriptiu.

Caracterització morfològica del verb.

Coneixement i aplicació de les regles d’ús de la b i la v, les nasals, les oclusives, les vibrants

i les bategants.

Anàlisi de les característiques de la poesia lírica, narrativa i social.

Aplicació pràctica de les tècniques de treball del subratllat i el resum.

Caracterització del registre estàndard.

Confecció d’un itinerari descriptiu seguint els preceptes teòrics treballats al llarg de la unitat.

Tractament de la informació i competència digital

Audició de la cançó «Darrer diumenge d’octubre».

Recerca d’informació en suports convencionals i digitals.


Conscienciació de la importància d’eradicar actituds racistes i xenòfobes.

Coneixement i valoració de l’espai geogràfic més immediat.

Valoració de la importància de l’ús de les formes valencianes en topònims i gentilicis.

Conscienciació del perill i de les conseqüències d’una guerra.

Predisposició a l’ús del registre estàndard quan el context ho requereix.

Competència artística i cultural

Valoració de la producció poètica com a font de coneixement i plaer i com a part del

patrimoni cultural i artístic.

Creació d’un itinerari descriptiu.

Competència d’aprendre a aprendre

Audició de cançons relacionades amb els continguts de la unitat en diversos suports.


40

Aplicació pràctica de tècniques d’estudi (el subratllat i el resum).

Autonomia i iniciativa personal

Recerca autònoma d’informació.

Estratègies de creació d’un itinerari descriptiu.

Unitat 7. Depén de tu

A. Objectius

• Llegir i comprendre textos de tipologia diferent relacionats amb l’eix temàtic. • Conéixer el vocabulari especialitzat de les relacions de parentesc. • Diferenciar els significats de paraules i sintagmes morfològicament semblants (caixó/calaix). • Bastir un mapa conceptual a partir dels preceptes teòrics apresos. • Fixar les característiques de la conversa i l’entrevista. • Entendre l’estructura del sintagma verbal. • Distingir els verbs personals dels impersonals i els copulatius dels predicatius. • Discriminar els contextos en què s’ha d’usar la g, la j, la tg i la tj. • Dominar les regles d’ortografia de la x, la tx, la ig i la g. • Usar correctament de forma oral i per escrit les grafies geminades tl, tll, tm i tn. • Delimitar les dimensions literàries i espectaculars dels textos teatrals. • Copsar les característiques bàsiques del teatre. • Identificar les característiques del registre col·loquial i reconéixer les situacions contextuals en què és adequat usar-la.

• Transcriure una conversa real seguint les normes prescriptives. • Preparar una exposició oral sobre una part de teoria de l’assignatura. B. Continguts


• Les relacions de parentesc: corpus lèxic.

• Els textos dialogats: la conversa i l’entrevista.

• El verb: estructura. • El verb: verbs personals i verbs impersonals.

• El verb: verbs

• Lectura i comprensió dels textos relacionats amb l’eix temàtic (les persones dependents).


• Identificació i ús del lèxic relacionat amb les relacions de parentiu.

• Distinció del significat de mots i sintagmes morfològicament semblants (caixó/calaix).

• Elaboració d’un mapa conceptual lligat al contingut de les relacions de parentiu.

• Identificació dels elements característics de la

•

Consci

enciació de la

necessitat

d’ajudar les

persones

dependents.

• Gust de llegir

textos

teatrals.

• Valoració de

41

copulatius i verbs predicatius.

• Les grafies g, tg, tg i tj: ortografia.

• Les grafies x, tx, ig i g: caracterització i ortografia.

• Les consonants geminades: caracterització i estratègies d’ús.

• El teatre; dimensió literària i dimensió espectacular.

• El registre col·loquial: característiques i contextos d’ús.

• La transcripció de converses orals: convencions.

• L’exposició oral no espontània: estratègies de preparació.

conversa i l’entrevista. • Anàlisi i producció de textos dialògics: la conversa i l’entrevista.

• Discriminació dels diversos elements que formen part del sintagma verbal.

• Reconeixement de les oracions personals i impersonals i de les copulatives i les predicatives.

• Aplicació pràctica de les regles d’ortografia relacionades amb l’escriptura de les consonants palatals sordes i sonores i les geminades.

• Comprensió de la doble dimensió del teatre: literària i espectacular.

• Anàlisi de les característiques del llenguatge teatral.

• Identificació de textos en què s’usa el registre col·loquial.

• Producció de textos que requereixen l’ús del registre col·loquial.

• Transcripció d’una conversa real. • Confecció d’un guió per a una exposició oral no espontània.

• Exposició oral de continguts relacionats amb l’assignatura.

la producció

teatral com a

part del

patrimoni

artístic i

cultural.

• Consideració

del registre

col·loquial

com a apte

en

determinats

contextos.


• Ser capaços d’entendre textos de tipologia diferent relacionats amb l’eix temàtic (les persones dependents).

• Assolir la capacitat suficient per a fer servir el vocabulari especialitzat de les relacions de parentesc.

• Saber diferenciar els significats de paraules i sintagmes morfològicament semblants (caixó/calaix).

• Tenir destresa suficient per a bastir un mapa conceptual. • Percebre les característiques bàsiques de la conversa i l’entrevista. • Identificar les característiques estructurals del sintagma verbal. • Poder discriminar les oracions personals de les impersonals, i les copulatives de les predicatives.

• Demostrar competència en l’ús de les grafies que representen els sons palatals sords i sonors i les consonants geminades.

• Saber les característiques fonamentals del llenguatge teatral i conéixer la seua doble dimensió literària i espectacular.

• Discernir els contextos en què s’ha d’usar un registre col·loquial. • Dominar mínimament el lèxic del registre estàndard.

42

• Posseir habilitat suficient per a transcriure una conversa real i per a preparar una exposició oral no espontània.



pàg. act.



de la unitat.

31-32

37-38

45-47

48

50

G

G

G

35

1

Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb


33

38 47

48

50-51

1-4

10-15 31-35

36

1

Ús adequat del lèxic propi de les

relacions de parentesc.

34-35

51

G

2-3



semblants (calaix/caixó).

35 9

Aplicació pràctica de la tècnica

d’estudi del mapa conceptual. 35 G


dialogats: la conversa i

l’entrevista.

36-38

50-51

G

1

Anàlisi de l’estructura del

sintagma verbal.

39-42

50-51

G

4

Discriminació dels verbs

personals i impersonals i dels

copulatius i els predicatius.

39-42 G


regles d’ús de les consonants

palatals sordes i sonores i de les

geminades.

43-44

51

G

7


del llenguatge teatral. 45-47 G

Caracterització del registre

col·loquial.

48

51

G

6

Confecció d’una transcripció d’una conversa real.

49 G

Elaboració d’un guió per a una

exposició oral no espontània. 49 G

43


pàg. act.


convencionals i digitals. 33 1-2

Creació d’un mapa conceptual

com a material de suport per a

l’estudi.

35 G


pàg. act.

Conscienciació de la

importància d’ajudar les

persones dependents.

31-33 G

Valoració de la importància del

registre col·loquial en contextos

determinats.

48 G

Estima per la conversa com a

mecanisme de relació social. 36-38 G


cultural pàg. act.

Valoració de la producció teatral

com a font de coneixement i

plaer i com a part del patrimoni

cultural i artístic.

45-47 G

Creació d’un text teatral senzill. 51 5

Competència d’aprendre a

aprendre pàg. act.


convencionals i digitals. 33 1-2


d’estudi: el mapa conceptual. 35 G


personal pàg. act.

Exposició oral de les opinions

pròpies al voltant d’un tema

determinat.

33 1

Recerca autònoma d’informació.

33

33 35

1d)

2 G

Reflexió autònoma sobre

qüestions relacionades amb la

lingüística.

42 25

Estratègies de transcripció d’una

conversa. 49 G

Capacitat d’elaborar guions per 49 G

44

a una locució oral no espontània

i la seua posterior exposició.

Unitat 8. No caigues en el parany

A. Objectius

• Llegir i comprendre textos de tipologia diferent relacionats amb l’eix temàtic. • Conéixer el vocabulari especialitzat dels animals i les plantes. • Diferenciar els significats de paraules i sintagmes morfològicament semblants (dada/data). • Fixar les característiques dels diàlegs literaris. • Establir les característiques dels pronoms, les preposicions, les conjuncions i els adverbis. • Discriminar els pronoms, les preposicions, les conjuncions i els adverbis de la resta de categories gramaticals.

• Distingir fonèticament la esse sorda i la esse sonora. • Dominar les regles d’ortografia de la esse sorda i la esse sonora. • Usar correctament les grafies ce, cu i cu + u. • Delimitar l’abast dels diferents gèneres teatrals (tragèdia, comèdia i drama). • Bastir un esquema a partir dels models proposats. • Assolir destresa suficient per fer un ús no sexista de la llengua. • Representar un diàleg teatral de poca dificultat

B. Continguts

Conceptes Procediments Actituds • El vocabulari dels animals i les plantes: corpus lèxic.

• Els textos dialogats: el diàleg literari.

• Els pronoms, les preposicions, les conjuncions i els adverbis: definició i ús.

• La esse sorda i la esse sonora: discriminació i grafies.

• c, q i q + u: regles ortogràfiques.

• Els gèneres teatrals:

• Lectura i comprensió dels textos relacionats amb l’eix temàtic (estratègies contra el sexisme).


• Identificació i ús del lèxic relacionat amb els animals i les plantes.

• Distinció del significat de mots i sintagmes morfològicament semblants (data/dada).

• Identificació dels elements característics dels diàlegs literaris.

• Anàlisi i producció de textos dialògics literaris. • Discriminació dels pronoms, les preposicions, les conjuncions i els adverbis de la resta de categories gramaticals.

• Ús pràctic de les preposicions, les conjuncions i els adverbis.

• Anàlisi de les característiques dels diferents

• Conscienciació de la necessitat d’evitar les actituds sexistes.

• Gust de llegir textos teatrals de qualsevol tipologia.

• Valoració de la producció teatral com a part del patrimoni artístic i cultural.

• Consideració de les

45

tragèdia, drama i comèdia.

• L’ús no sexista de la llengua: estratègies.

• Tècniques de confecció del resum: models.

• La representació teatral: estratègies de preparació.

tipus de gènere teatral. • Elaboració d’un esquema dels gèneres teatrals.

• Identificació dels usos sexistes de la llengua. • Producció de textos amb estratègies per evitar els usos sexistes.

• Representació d’un fragment teatral.

estratègies per a un ús no sexista de la llengua.


•Ser capaços d’entendre textos de tipologia diferent relacionats amb l’eix temàtic (estratègies contra el sexisme).

• Assolir la capacitat suficient per usar amb correcció el vocabulari especialitzat dels animals i les plantes.

• Saber diferenciar els significats de paraules i sintagmes morfològicament semblants (dada/data).

• Percebre les característiques bàsiques dels diàlegs literaris. • Identificar les característiques dels pronoms, les conjuncions i els adverbis. • Poder discriminar els pronoms, les conjuncions, les preposicions i els adverbis de la resta de categories gramaticals.

• Demostrar competència en l’ús de les grafies que representen els sons de la esse sorda i la esse sonora.

• Ser capaços d’usar correctament les grafies c, q i q + u. • Saber les característiques fonamentals del diferents gèneres teatrals. • Tenir destresa suficient per bastir un esquema a partir dels models proposats. • Identificar els usos sexistes del llenguatge i evitar-los mitjançant estratègies diverses. • Demostrar competència en l’escenificació d’un fragment teatral. D. Competències bàsiques


pàg. act.



de la unitat.

53-54

58-60

67-68

72

73

G

G

G

1

9




55

60

68

72

1-7

14-17

30-33

1

Ús adequat del lèxic de les

plantes i els animals. 56-57 G

46



semblants (data/dada).

57 13


dialogats: el diàleg literari. 58-60 G

Anàlisi de les característiques morfosintàctiques de les

preposicions, les conjuncions,

els pronoms i els adverbis.

61-64 G


regles d’ús de la esse sorda i la

esse sonora, i de c, q i qu.

65-66 G

Anàlisi de les característiques dels

diversos gèneres teatrals: el drama,

la comèdia i la tragèdia.

67-68 G

Tècniques de confecció d’un

esquema. 69 G

Estratègies per a un ús no

sexista de la llengua. 70 G

Elaboració d’un guió per a fer

una representació teatral. 71 G

Anàlisi de locucions i frases

fetes relacionades amb el món

del teatre.

73 8





55

55

70

3

7b)

36

Creació d’un esquema com a

material de suport per a l’estudi. 69 34

Audició d’una cançó relacionada

amb l’eix temàtic. 72 1


pàg. act.

Conscienciació de la

importància de no reproduir

comportaments i actituds sexistes i discriminatòries.

53-55

70

73

G

G

9

Predisposició al treball en grup. 68 29

Reflexió personal al voltant

d’elements relacionats amb la

lingüística.

73 8


cultural pàg. act.

47

Valoració de la producció teatral




67-68 G

Creació i representació d’un

diàleg teatral. 71 G

Redacció d’un diàleg literari

senzill a partir de les estratègies

proposades.

72 2


aprendre pàg. act.


convencionals i digitals. 55 3


d’estudi (el resum). 69 34


personal pàg. act.

Exposició oral de les opinions

pròpies al voltant d’un tema

determinat.

55

70

3-7

36

Recerca autònoma d’informació. 55 3

Reflexió autònoma i discussió

en grup sobre qüestions

relacionades amb el sexisme.

55

70

3-7

35-36

Estratègies de creació d’un

diàleg literari.

71

72

G

2

Unitat 9. Fem balanç

A. Objectius

• Llegir i comprendre textos de tipologia diferent relacionats amb l’eix temàtic. • Conéixer el vocabulari especialitzat de la informàtica. • Diferenciar els significats de paraules i sintagmes morfològicament semblants (televisió/televisor).

• Fixar les característiques dels textos predictius. • Establir les característiques dels complements verbals bàsics (CD, CI, CC, CRV). • Analitzar l’ús del signes de puntuació. • Delimitar les característiques del gènere literari de l’assaig. • Conscienciar-se de la riquesa que implica el multilingüisme. • Confeccionar un text predictiu (horòscop).

48

B. Continguts


• El vocabulari de la informàtica: corpus lèxic.

• Els textos predictius: característiques i usos.

• Els complements verbals: tipologia i característiques.

• Els signes de puntuació: característiques i ús.

• L’assaig: definició i característiques.

• El multilingüisme: nocions generals.

• Els textos predictius: estratègies de preparació.



• Identificació i ús del lèxic relacionat amb la informàtica.

• Distinció del significat de mots i sintagmes morfològicament semblants (televisió/televisor).

• Comprensió dels elements característics dels textos predictius.

• Anàlisi i producció de predictius. • Discriminació dels diversos tipus de complements verbals bàsics.

• Anàlisi de l’ús dels diferents signes de puntuació.

• Fixació de les característiques del gènere de l’assaig.

• Coneixement de la diversitat lingüística arreu del món.

• Producció de textos predictius.

• Autovaloració del

treball fet al llarg de

tot el curs

acadèmic.

• Predisposició a

utilitzar el lèxic

informàtic sense fer

servir barbarismes.

• Gust per la lectura

de textos

assagístics.

• Valoració de

l’assaig com a part

del patrimoni artístic

i cultural.

• Esperit crític per

valorar els textos

predictius sense

base científica.


• Conscienciar-se de la riquesa que implica el multilingüisme. • Confeccionar un text predictiu (l’horòscop). • Ser capaços d’entendre textos de tipologia diferent relacionats amb l’eix temàtic. • Assolir la capacitat suficient per usar amb correcció el vocabulari especialitzat de la informàtica.

• Saber diferenciar els significats de paraules i sintagmes morfològicament semblants (televisió/televisor).

• Percebre les característiques bàsiques dels textos predictius. • Identificar les característiques dels complements verbals bàsics (CD, CI, CC, CRV). • Poder discriminar la tipologia dels diferents complements verbals. • Saber diferenciar un assaig dels textos d’altra tipologia. • Reconéixer el caràcter multilingüe de la societat. • Demostrar competència en la confecció d’un text predictiu.


49


pàg. act.


relacionats amb els continguts de la unitat.

75-76

80-82

89-90 94

95

G

G

G 1

4




77

82

91

94

95

1-5

13-18

34-39

1

4

Ús adequat del lèxic de la

informàtica. 78-79 G

Tria correcta de paraules i sintagmes morfològicament

semblants (televisió/televisor).

79 12


predictius. 80-82 G


dels complements verbals.

83-86

94

G

3

Domini pràctic dels signes de

puntuació.

87-88

95

G

5


dels textos assagístics.

89-91

95

G

6

Coneixement del multilingüisme

arreu del món.

92

95

G

4

Elaboració d’un text predictiu

(l’horòscop). 93 G

Discriminació i anàlisi del

significat de locucions i frases

fetes.

94 2





91

95

35

6

Competència social i

ciutadana pàg. act.

Foment de l’autocrítica i de la

capacitat de valorar el propi

esforç.

75-77 G

Reflexió al voltant de l’amistat i

de l’adquisició d’amics diferents

dels del nucli familiar.

77 5

Valoració del multilingüisme com 92 G

50

a font d’enriquiment personal i

cultural.


cultural pàg. act.

Valoració dels textos assagístics




89-91 G


aprendre pàg. act.


91 95

35 6


personal pàg. act.

Reflexió al voltant de l’amistat i

de l’adquisició d’amics diferents

dels del nucli familiar.

77 5

Reflexió crítica sobre els textos

predictius de base no científica. 82 17c)

Reflexió autònoma sobre

qüestions relacionades amb la

lingüística.

86 30

Discussió al voltant d’un aforisme.

91 36

Confecció d’un mapa lingüístic

de l’aula. 92 40

Debat sobre la conveniència de

saber més d’una llengua.

92

95

42

4

Confecció d’un text predictiu

(l’horòscop). 93 G

Competència matemàtica pàg. act.

Càlcul de percentatges 95 4b)

51

5.2 VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 2n CURS ESO

CONTINGUTS

Bloc 1. Comunicació

– Funcions del llenguatge.

– Reconeixement de les diferències contextuals i formals rellevants entre comunicació oral i escrita, entre els usos col·loquials i formals, en els discursos aliens i en l’elaboració dels propis.

– Reconeixement d’alguns significats contextuals que poden adquirir les modalitats de l’oració.

– Mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa. Utilització de la interpretació oral, fent resums de la llengua de l’emisor, quan el receptor no comprén el missatge original.

– Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, argumentació, conversa i diàleg.

1a. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar

– Comprensió d’informacions d’actualitat procedents dels mitjans de comunicació audiovisual.

– Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic, amb especial atenció a la presentació de treballs i instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a l’obtenció d’informacions dels mitjans

de comunicació en informatius i documentals.

– Exposició d’informacions tretes de diversos mitjans de comunicació posant en relleu les diferències observades en la manera de presentar uns mateixos fets.

– Presentació d’informacions, prèviament preparades, sobre temes d’interés per a l’alumnat, de manera ordenada i clara, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.

– Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic, especialment en les propostes sobre la manera d’organitzar l’activitat, en l’aportació d’informacions útils per al treball en comú i en l’exposició d’informes breus sobre les tasques realitzades.

– Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit.

– Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’intercanvi comunicatiu: escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participació fent

52

aportacions, control de la impulsivitat,

comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a les fórmules de cortesia.

– Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d’un mateix.

1b. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits

– Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, com ara normes, avisos i comunicacions.

– Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, especialment d’informació sobre fets, notícies i cròniques, tot considerant l’estructura del periòdic, en suport de paper i digital (seccions i gèneres), i els elements paratextuals.

– Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb atenció especial als expositius i explicatius; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educatives.

– Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics.

1c. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits

– Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, amb especial atenció a la participació en fòrums i a les cartes de sol·licitud.

– Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment cròniques, destinats a un suport imprés i digital, a àudio o a vídeo.

– Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions i explicacions senzilles, glossaris i informes de tasques i aprenentatges efectuats.

– Interés per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta.

Bloc 2. Llengua i societat

– La variació geogràfica, social i estilística.

– L’estàndard.

– Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte per a tot tipus d’usos funcionals i vehicle necessari de cultura.

53

– Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el valencià i el castellà a la Comunitat Valenciana.

– Incorporació del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua i per a qualsevol funció comunicativa, en un procés de compromís personal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística.

– Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d’altres llengües.

– Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere.

– Actitud de rebuig davant dels usos discriminadors de les llengües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere, i davant d’estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre

els seus parlants.

– Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural existent en el context social i escolar, com a manifestació enriquidora a la

qual s’aporta i de la qual es participa; condició necessària per a la integració

adequada de les persones procedents d’altres països, societats i

cultures.

Bloc 3. Coneixement de la llengua

3a. Fonètica i ortografia

– Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (I).

– Ús de l’accent gràfic i la dièresi en combinacions vocàliques (diftongs, triftongs, hiats).

– La puntuació. Ús dels signes d’exclamació i interrogació. Ús del guió, la ratlla, les cometes i el parèntesi.

– Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, el seu valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.

3b. Norma culta de la llengua

– Observació dels diferents registres i dels factors que incidixen en l’ús de la llengua en distints àmbits socials; valoració de la importància d’usar el registre adequat segons les circumstàncies de la situació comunicativa.

– Pronunciació dels grups cultes.

– Pronoms personals tònics i àtons.

– Interrogatius.

54

– Lectura en veu alta: paràgrafs de distinta estructura. Funció distintiva de la dicció, l’entonació, la intensitat i la pausa.

– Lèxic: dialectalismes.

3c. Gramàtica

– L’oració simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. Classes d’oracions.

– Reconeixement del funcionament sintàctic del verb a partir del seu significat; identificació del subjecte i dels complements del verb, distingint entre argumentals i no argumentals; transformació d’oracions per a observar diferents papers semàntics del subjecte (agent, causa, pacient); utilització d’una terminologia sintàctica bàsica: oració; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient.

– Identificació i ús reflexiu d’alguns connectors textuals, com els d’orde, explicatius i de contrast, i d’alguns mecanismes de referència interna, tant gramaticals (substitucions pronominals) com lèxics, especialment

l’el·lipsi i l’ús d’hiperònims de significat concret.

– Coneixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció als distints valors del present d’indicatiu.

– Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la inserció d’expressions explicatives i la utilització de construccions de participi i de gerundi.

– Identificació i ús de les formes de dixi personal, temporal i espacial (demostratius, adverbis de temps i lloc) en textos orals i escrits.

3d. Lèxic

– Polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia.

Bloc 4. Educació literària

– Desenrotllament de l’autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de coneixement del patrimoni cultural valencià i d’altres cultures.

– Els gèneres literaris. Trets característics. Diferenciació dels principals subgèneres literaris a través de la lectura comentada de diverses obres adequades a l’edat.

– La lírica: el ritme i la rima. Mètrica. Versos i estrofes. Lectura comentada i recitació de poemes, posant atenció al valor simbòlic del llenguatge poètic i al sentit dels recursos retòrics més importants, reconeixent els procediments de la versificació i valorar la funció de tots estos elements en el poema.

– La narrativa: estructura. L’èpica, el conte i la novel·la. Lectura comentada de relats, comparar i contrastar temes i elements de la història, formes d’inici, desenrotllament

55

cronològic, desenllaços...

– El teatre: text i representació. Aspectes generals de la tragèdia i de la comèdia. Lectura comentada i dramatitzada de fragments d’obres teatrals; reconéixer alguns subgèneres; posar atenció a l’estructura i

als components del text teatral i a les possibilitats de plasmació en una representació teatral.

– Composició de textos d’intenció literària utilitzant alguns dels aprenentatges adquirits en les lectures comentades.

– Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i general més rellevants de la pròpia cultura i de la cultura universal, tant clàssica com moderna.

– Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participació en altres actuacions d’animació lectora (presentacions de llibres, sessions de llibrefòrum, etc.) per a consolidar l’hàbit lector, formar amb sentit crític les preferències personals en la selecció de llibres, i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per l’experiència lectora.

Bloc 5. Tècniques de treball

– Ús de diccionaris especialitzats (sinònims, refranys, locucions, dubtes, etc.) i de correctors ortogràfics sobre textos en suport digital.

– Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars, especialment sobre classes de paraules, sobre relacions semàntiques del lèxic (polisèmia, homonímia, sinonímia, antonímia...) i sobre normativa.

– Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la presa d’anotacions.

– Síntesi: pràctica en l’elaboració d’esquemes, resums i mapes conceptuals.

– Utilització progressivament autònoma de les biblioteques (del centre, virtuals, etc.) i de les tecnologies de la informació i la comunicació, com a font d’informació i de models per a la composició escrita.

– Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (II).

– Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.).

56

5. UNITATS DIDÀCTIQUES a) Organització de les unitats didàctiques Les unitats tenen una estructura fixa que presenta els següents blocs de continguts: -Títol de la unitat: els títols que encapçalen les unitats són temàtics i estan relacionats amb l’eix vertebrador de tots els continguts treballats. -Presentació de la unitat: índex de continguts amb suport visual. -Eix temàtic: bloc centrat en el treball de les destreses lingüístiques bàsiques (comprensió, expressió i interacció) a partir de textos de diversa tipologia. La selecció dels textos s’ha fet atenent a criteris d’actualitat, textos reals escrits per adolescents i transcripcions de converses del xat o correus electrònics, etc. -Lèxic: s’hi treballen continguts relacionats amb la lexicologia i la lexicografia i, a més, hem inclòs un apartat Pareguts però diferents en què els alumnes han de discriminar entre mots semblants morfològicament o semàntica. -Tipus de text: anàlisi de tipologies textuals. -Gramàtica: continguts gramaticals (morfologia i sintaxi). -Ortografia: normes ortogràfiques. -Literatura: anàlisi dels gèneres literaris, lectura de textos significatius. -Llengua i societat: apartat exclusivament pràctic dedicat als continguts sociolingüístics. -Taller de comunicació: a partir dels continguts conceptuals assolits en l’apartat de tipus de text, es presenten estratègies procedimentals amb la finalitat que l’alumne siga capaç de bastir textos. -Tècniques d’estudi: els continguts procedimentals marcats en el currículum sota aquest epígraf es troben disseminats en diferents blocs. Són tractats en cada cas en els apartats on resulten més funcionals. Els objectius, continguts i criteris d’avaluació fixats per al segon curs d’Educació Secundària Obligatòria, els hem agrupat en nou unitats didàctiques, que es detallen a continuació:

UNITAT 1. PACTE AMB PETER PAN

A) Objectius

• Entrar en contacte amb la tècnica d’estudi del quadre sinòptic.

• Delimitar els diferents tipus de relacions de significat (homonímia, sinonímia, antonímia i polisèmia).

• Diferenciar els significats de paraules i sintagmes morfològicament semblants (posar / ficar).

• Fixar les característiques bàsiques dels textos expositius.

• Identificar les categories gramaticals i fixar-ne les característiques morfològiques, semàntiques i

sintàctiques bàsiques.

• Establir la relació entre sons i grafies.

57

• Distingir els diferents tipus de grafies que poden representar sons (lletres, dígrafs, lletres compostes i

lletres modificades).

• Establir les relacions que es donen entre la literatura i la resta de disciplines artístiques.

• Delimitar l’extensió geogràfica de la llengua i el nombre de parlants.

• Conscienciar-se de la importància de la llengua pròpia.

• Aprendre a presentar un treball de classe seguint les pautes adequades.

B) Continguts


• La tècnica d’estudi del

quadre sinòptic:

nocions bàsiques.

• Les relacions de

significat: homonímia,

sinonímia, antonímia i

polisèmia.

• Els textos expositius:

característiques.

• Les categories

gramaticals:

característiques

bàsiques.

• Sons i grafies:

relacions entre els

elements de la llengua

oral i la llengua escrita.

• Els diferents tipus de

grafies: lletres, dígrafs,

lletres compostes i

lletres modificades.

• La relació de la

literatura amb altres

disciplines artístiques

(pintura, música i

cinema).

• Extensió geogràfica de

la llengua i nombre de

parlants.

• La presentació d’un

treball. Coneixement

de les eines i

estratègies de

confecció.

• Audició de la cançó Pacte amb Peter Pan i

lectura dels fragments de text proposats a l’Eix

temàtic.

• Comprensió de la cançó i dels textos i

exposició oral i per escrit de qüestions

relacionades amb el seu contingut.

• Contacte inicial amb la tècnica del quadre

sinòptic.

• Identificació dels diferents tipus de relació de

significat.

• Tria correcta de paraules i sintagmes

morfològicament semblants (posar / ficar) en

contextos determinats.

• Comprensió i producció de textos expositius.

• Reconeixement i classificació de les diverses

categories gramaticals.

• Discriminació de significats en mots que poden

pertànyer a més d’una categoria gramatical.

• Producció d’oracions amb mots que poden

pertànyer a categories gramaticals diferents.

• Confecció d’un quadre sinòptic bàsic

relacionat amb alguna matèria de la unitat.

• Distinció de lletres, dígrafs, lletres compostes i

lletres modificades.

• Identificació dels textos literaris i relació amb la

resta de disciplines artístiques.

• Reflexió sobre la importància de la llengua

pròpia.

• Confecció d’un treball de classe seguint les

pautes fixades a la unitat.

• Predisposició positiva

per afrontar el canvi de

gustos i actituds que

comporta l’adolescència.

• Valoració de la

importància dels

discursos orals i escrits

com a font de

transmissió d’informació.

• Assoliment de pautes de

conducta per a un bon

ús d’Internet.

• Estímul per a considerar

la producció literària

com a font de

coneixement i plaer.

• Coneixement i valoració

de pròpia llengua.

• Valoració dels

avantatges del treball

organitzat i la

importància de les eines

per poder-ho fer.

58

C) Criteris d’avaluació

• Ser capaç d’entendre un quadre sinòptic i confeccionar-ne algun de nivell bàsic.

• Assolir la capacitat suficient per a identificar els diferents tipus de relacions de significat.

• Copsar la diferència de significat de paraules i sintagmes morfològicament semblants (posar / ficar).

• Poder distingir les característiques bàsiques dels textos expositius i produir-ne algun de nivell bàsic.

• Saber identificar les categories gramaticals i fixar-ne les característiques morfològiques, semàntiques i

sintàctiques bàsiques.

• Posseir habilitat suficient per a establir la relació entre sons i grafies.

• Tenir destresa per a classificar els diferents tipus de grafies que poden representar sons (lletres,

dígrafs, lletres compostes i lletres modificades).

• Percebre les relacions que es donen entre la literatura i la resta de disciplines artístiques.

• Poder delimitar l’extensió geogràfica de la llengua i el nombre de parlants.

• Demostrar una consciència suficient de la importància de la llengua pròpia.

• Posseir competència suficient per a presentar un treball de classe seguint les pautes fixades.

D) Competències bàsiques

Comunicació lingüística pàg

. act.

Lectura i comprensió de textos narratius. 9-

10 G

Audició i comprensió de les cançons Pacte amb Peter Pan i Font serena de la llibertat. 11

25

1

32

Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb la cançó i els textos

prèviament treballats.

11

16

1/7

14/

18

Maneig dels diccionaris. 11 2a


Identificació i discriminació de les relacions de significat. 13 8/1

2

Lectura i comprensió de textos expositius. 14 G

Coneixement de les diferents categories gramaticals. 17 G

Correspondència entre sons i grafies. Tipus de grafies que poden representar un so. 21 G

Relació de la literatura amb les altres disciplines artístiques. 23 G

Anàlisi de l’extensió geogràfica i la llengua i del nombre de parlants. 26 G

Eines per a presentar un treball de classe de manera competent. 27 G

Tractament de la informàció i competència digital pàg

. act.

Recerca d’informació en mitjans telemàtics. 11 1d

Coneixement de les conductes per al bon ús d’Internet. 15 G

59


. act.

Preparació per encarar positivament el canvi d’interessos que comporta l’etapa

adolescent. 9 G

Prevenció contra la consideració sexista de jocs i activitats. 11 2c

Valoració de les produccions artístiques com a patrimoni cultural col·lectiu. 23 G

Valoració de la llengua pròpia com a mitjà d’expressió habitual en l’entorn més

immediat. 26 G

Competència cultural i artística pàg

. act.

Coneixement de la relació de la literatura amb la música, la pintura i el cinema. 23 G

Valoració de la música com a font de plaer i aprenentatge. 11

25

1

G

Competència per a aprendre a aprendre pàg

. act.

Nocions bàsiques de tècniques d’estudi: el quadre sinòptic. 20 G

Cerca d’informació en diccionaris convencionals i virtuals. 26 35

Estratègies per a presentar un treball de manera eficient. 27 G

Autonomia i iniciativa personal pàg

. act.

Creació de materials propis per a l’estudi. 20

27

G

G

Valoració positiva del treball organitzat i importància de les eines per a poder-ho fer. 20

27

G

G

UNITAT 2. UN ENTRE TANTS

A) Objectius

• Conscienciar-se de la importància del sentiment de pertànyer a un grup sense actituds excloents ni

discriminatòries.

• Delimitar els diferents tipus d’interferències lingüístiques.

• Fixar les característiques bàsiques dels textos publicitaris.

• Identificar les característiques semàntiques i morfològiques dels substantius i els adjectius.

• Entendre el concepte de síl·laba i ser capaços de separar-les com cal.

• Establir la diferència entre diftongs i hiats.

• Conéixer els diferents tipus de narració per l’extensió i llurs característiques.

• Delimitar geogràficament els blocs, dialectes, subdialectes i parlars de la llengua.

• Aprendre a confeccionar un text publicitari.

60

B) Continguts

Conceptes Procediments Actituds • Les interferències

lingüístiques: els

barbarismes.

• La publicitat

institucional i

comercial:

característiques.

• Els substantius i els

adjectius: semàntica i

morfologia.

• La síl·laba. Separació

sil·làbica. Diftongs i

hiats.

• Tipus de narracions per

l’extensió: microrelat,

conte i novel·la.

• La llengua: blocs,

dialectes, subdialectes

i parlars.

• Els textos publicitaris.

Coneixement de les

eines i estratègies de

confecció.

• Audició de la cançó Un entre tants i lectura dels

fragments de text proposats a l’Eix temàtic.

• Comprensió de la cançó i dels textos i exposició

oral i per escrit de qüestions relacionades amb

el seu contingut.

• Delimitació dels diferents tipus de paraules

provinents d’altres llengües: préstecs i

barbarismes.

• Identificació de barbarismes i substitució per

paraules patrimonials.

• Comprensió i producció de textos publicitaris.

• Reconeixement i classificació dels adjectius i els

substantius tenint-ne en compte les

característiques semàntiques i morfològiques.

• Discriminació de diftongs i hiats en contextos

d’aplecs vocàlics.

• Separació de síl·labes seguint les regles.

• Identificació dels textos narratius i diferenciació

dels diversos tipus.

• Coneixement dels diversos nivells de

classificació de la variació lingüística de caràcter

diatòpic.

• Confecció d’un text publicitari seguint les pautes

fixades a la unitat.

• Predisposició positiva

per a valorar la

importància de

pertànyer a un grup

sense actituds excloents

i discriminatòries.


importància dels


com a font de


• Diferenciació de la

publicitat institucional i

comercial i assoliment

d’un esperit crític per a

valorar-la.



com a font de



de la llengua pròpia.

• Valoració dels


organitzat i la


per a poder-ho fer.


• Demostrar una consciència suficient de la pertinença a un grup sense actituds excloents i

discriminatòries.

• Ser capaç de distingir els diferents tipus d’interferències lingüístiques

• Assolir un coneixement suficient de les característiques bàsiques dels textos publicitaris.

• Copsar les característiques semàntiques i morfològiques dels substantius i els adjectius.

• Poder distingir les característiques de les síl·labes i separar-les com cal.

• Saber identificar la diferència entre diftongs i hiats.

• Posseir habilitat suficient per a diferenciar els tipus de narració per l’extensió, i conéixer llurs

característiques.

• Percebre la diferència entre bloc, dialecte, subdialecte i parlar, i poder delimitar-los geogràficament.

• Tenir destresa per a confeccionar un text publicitari.

61


Comunicació lingüística pàg.

act.

Lectura i comprensió de textos de tipologia diversa.

31-

32

37

46-

47

50

G

G

1

Audició i comprensió de la cançó Un entre tants. 31 G

Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb la cançó i els textos

prèviament treballats.

33

50

1/4

1

Maneig del diccionari. 33 4a

Discriminació dels mots patrimonials, préstecs i barbarismes. 34

50

G

2/3

Lectura i comprensió de textos publicitaris. 36 G

Coneixement de les característiques semàntiques i morfològiques dels substantius i

els adjectius.

39

51

G

4/5

Assoliment del concepte de síl·laba i capacitat per separar-les. 43

51

G

7/8

Reconeixement de diftongs i hiats i capacitat per classificar-los. 43

51

G

6

Anàlisi de les característiques dels diversos tipus de narració. 45

51

G

9

Fixació dels grups de variació lingüística diatòpica i distribució geogràfica de les

varietats. 48 G

Adquisició d’eines per a confeccionar un text publicitari. 49 G

Tractament de la informació i competència digital pàg.

act.


Competència social i ciutadana pàg.

act.

Preparació per a encarar positivament la pertinença a un grup sense actituds

excloents i discriminatòries. 33 G

Estratègies per a diferenciar i valorar de manera crítica els continguts dels missatges

publicitaris. 36 G


Valoració de la variant geolectal pròpia com a apta per a qualsevol ús de la llengua. 48 G

Prevenció d’actituds xenòfobes. 50 1

Competència cultural i artística pàg.

act.

62

Valoració de la música com a font de plaer i aprenentatge. 31 G

Aptitud per a entendre i modificar alguns elements dels textos narratius. 47 32

Competència per a aprendre a aprendre pàg.

act.

Cerca d’informació en diccionaris convencionals i virtuals. 33 4a

Aprendre a treballar en grup i a interactuar de manera correcta i ordenada. 33 3c

Cerca de barbarismes en diccionaris convencionals i específics. 35 G

Cerca de materials per treballar els textos publicitaris. 38 14

Autonomia i iniciativa personal pàg.

act.


Creació de materials propis. 49 G

Valoració positiva del treball organitzat i importància de les eines per poder-ho fer. 49 G

UNITAT 3. UTÒPICS, IDEALISTES, INGENUS

A) Objectius

• Conscienciar-se de les característiques pròpies de l’adolescència i adquirir eines per a afrontar els

canvis que s’hi produeixen.

• Fixar el concepte de fals amic i tenir capacitat per a fer un ús normatiu del lèxic.

• Conéixer les característiques de les cartes personals i formals i adquirir capacitat suficient per redactar-

ne.

• Identificar els elements del verb i assolir destresa suficient per classificar-los tenint en compte les seues

característiques.

• Assolir estratègies per a fer un examen de manera eficient.

• Saber les regles d’ús de l’accent i la dièresi i ser capaços d’aplicar-les.

• Diferenciar els significats de paraules i sintagmes morfològicament semblants (per què / perquè / per a

què).

• Establir les característiques bàsiques de les novel·les d’amor.

• Conéixer les característiques bàsiques dels subdialectes del valencià i delimitar-ne l’extensió

geogràfica.

B) Continguts

Conceptes Procediments Actituds • L’adolescència:

característiques i

estratègies de

• Audició de la cançó Utòpics, idealistes,

ingenus i lectura dels fragments de text

proposats a l’Eix temàtic.

• Coneixement de les

característiques de

l’adolescència i

63

convivència.

• Les interferències

lingüístiques: els falsos

amics.

• La carta personal i la

carta formal:

característiques.

• Els elements del verb:

persona, nombre,

temps, aspecte, veu i

mode.

• L’accent i la dièresi.

Normes d’ús.

• Per què, perquè i per a

què: valors.

• Característiques

bàsiques de les

novel·les d’amor.

• Subdialectes del

valencià:

característiques i

extensió geogràfica.

• La carta formal i la

carta informal:

estratègies de

confecció.




• Identificació dels falsos amics i estratègies per

substituir-los per les paraules adients.

• Tria correcta de paraules i sintagmes

morfològicament semblants (per què / per què

i per a què) en contextos determinats.

• Producció de cartes formals i informals.

• Reconeixement i classificació de les formes

verbals tenint en compte els elements del

verb.

• Aplicació pràctica de les estratègies per a fer

un examen.

• Ús normatiu de l’accent i la dièresi.

• Identificació dels textos narratius de temàtica

amorosa.

• Fixació de les característiques dels

subdialectes del valencià i la seua distribució

geogràfica.

• Confecció de cartes formals i informals.

predisposició a evitar

conflictes entre

adolescents i amb la

gent d’altres segments

de població.


importància dels


com a font de


• Conscienciació de la

importància d’aplicar

pautes correctes per a la

realització d’exàmens i

treballs.



com a font de



de la llengua pròpia.

• Valoració dels


organitzat i la


per poder-ho fer.


• Percebre l’especificitat de l’etapa adolescent i posseir estratègies per evitar conflictes.

• Ser capaç d’identificar els falsos amics i evitar-ne l’ús erroni.

• Assolir la capacitat suficient per a discriminar les característiques de les cartes personals i formals i tenir

capacitat per a redactar-ne.

• Copsar la informació que aporten els elements del verb i tenir capacitat per classificar les formes

verbals atenent a llurs característiques.

• Aconseguir destresa suficient en l’ús de l’accent i la dièresi.

• Discriminar l’ús de paraules i sintagmes morfològicament semblants (posar / ficar).

• Poder distingir les característiques bàsiques de les novel·les d’amor.

• Demostrar un coneixement suficient dels subdialectes del valencià i poder distribuir-los geogràficament.

• Posseir competència suficient per a redactar cartes personals i formals.



64

Lectura i comprensió de textos de diversa tipologia.

53, 54

58, 59

67, 68, 69

72

Audició i comprensió de la cançó Utòpics, idealistes, ingenus. 55

Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb la cançó i els textos prèviament

treballats.

55

67

Discriminació de tipologies textuals. 55

Identificació dels falsos amics i estratègies per evitar-ne l’ús. 56

73

Maneig dels diccionaris. 57

69

Lectura, comprensió i confecció de cartes formals i informals. 58

Discriminació de l’ús de l’estàndard i el col·loquial en textos epistolars. 60

Anàlisi dels elements del verbs i els valors semàntics que n’aporta cadascun. 61

73

Comprensió de les regles d’ús de l’accent i la dièresi i aplicació pràctica dels conceptes. 65

73

Tria correcta de paraules i sintagmes morfològicament semblants. 66

Anàlisi de les característiques de les novel·les d’amor. 67

73

Fixació dels subdialectes del valencià i la seua extensió geogràfica. 70

Ús d’estratègies per a la confecció de cartes personals i formals. 71

Coneixement i ús de les formes geolectals valencianes. 73

Tractament de la informàció i competència digital pàg. Recerca d’informació en mitjans telemàtics. 69

Competència social i ciutadana pàg. Coneixement de les característiques de l’adolescència i conscienciació per a la prevenció de

conflictes. 55

Valoració de les produccions artístiques com a patrimoni cultural col·lectiu. 67

Coneixement de l’entorn cultural i lingüístic més immediat. 70

Competència cultural i artística pàg. Valoració de la música com a font de plaer i aprenentatge. 55

Consideració de les produccions literàries com a patrimoni col·lectiu. 67

Competència per a aprendre a aprendre pàg. Assoliment d’estratègies per a fer un examen. 64

Cerca d’informació en diccionaris convencionals i virtuals. 57

69

Estratègies per a presentar un treball de manera eficient. 71

Autonomia i iniciativa personal pàg. Cerca autònoma d’informació per a la realització d’exercicis i treballs. 69

65

Valoració positiva del treball organitzat i importància de les eines per poder-ho fer. 71

UNITAT 4. VIURE SENSE TU

A) Objectius

• Consolidar els coneixements adquirits sobre textos literaris i cançons de temàtica amorosa.

• Reflexionar al voltant de les relacions sentimentals.

• Analitzar les abreviacions i fixar-ne la tipologia.

• Aprofundir en els coneixement del correu electrònic i la missatgeria instantània.

• Conéixer la morfologia dels verbs irregulars d’ús més freqüent.

• Assolir estratègies per a treballar en grup.

• Discriminar les grafies que representen les consonants nasals, oclusives i vibrants en contextos

conflictius.

• Establir les característiques bàsiques de les novel·les d’intriga i de terror.

• Identificar i discriminar els diversos tipus de multilingüisme.

• Potenciar els continguts procediments lligats a les tècniques de la comunicació i la informació.

B) Continguts

Conceptes Procediments Actituds • Les abreviacions:

característiques i

tipologia.

• El correu electrònic i la

missatgeria instantània:

estratègies d’ús.

• Els temps verbals: verbs

regulars i verbs irregulars.

Els verbs irregulars d’ús

més freqüent.

• El treball en grup:

estratègies.

• Les novel·les d’intriga i de

terror: característiques.

• El multilingüisme:

característiques i

tipologia.

• El bloc: característiques i

estratègies de confecció i

manteniment.

• Audició de la cançó Viure sense tu i lectura

dels fragments de text proposats a l’Eix

temàtic.




• Identificació de les abreviacions i estratègies

per a discriminar-ne les diverses tipologies.

• Establiment de comunicació per mitjà de

procediments telemàtics.

• Coneixement i ús dels verbs irregulars d’ús

més freqüent.

• Aplicació pràctica de les estratègies per a

treballar en grup.

• Ús normatiu de les consonants nasals,

vibrants i oclusives.

• Reconeixement de contextos en què es dóna

una situació de multilingüisme i discriminació

dels diversos tipus.

• Confecció d’un bloc amb finalitats

acadèmiques.


importància dels


com a font de transmissió

d’informació.


importància del treball en

grup i aplicació

d’estratègies per a

aconseguir una dinàmica

positiva.


la producció literària com

a font de coneixement i

plaer.


de pròpia llengua, i

respecte per les llengües

i variants alienes.

• Valoració dels avantatges

del treball organitzat i la


66

per poder-ho fer.


• Comprovar que s’han assolit els coneixements suficients relacionats amb les característiques de textos

de temàtica sentimental.

• Ser capaç d’identificar les abreviacions i diferenciar-ne les diverses tipologies.

• Assolir destresa suficient per fer un ús acadèmic de les TIC.

• Tenir capacitat suficient per a usar els verbs irregulars d’ús més freqüent.

• Aconseguir treballar en grup usant les estratègies treballades al llarg de la unitat.

• Poder destriar amb correcció les grafies que representen els fonemes nasals, oclusius i vibrants.

• Ser capaços d’identificar les narracions d’intriga i de terror i fixar-ne les característiques bàsiques.

• Demostrar un coneixement suficient dels diversos tipus de multilingüisme.

• Posseir destresa suficient per a establir comunicació mitjançant procediments telemàtics.




75-77

89-91

94

Audició i comprensió de la cançó Viure sense tu. 77


treballats.

77

91

Discriminació de tipologies textuals. 75

Maneig dels diccionari. 77

91

Identificació de les abreviacions i coneixement dels diversos tipus d’escurçament de paraules i

sintagmes.

78

94

Discriminació de mots i sintagmes morfològicament semblants (ambició, ambiciós / enveja, envejós). 79

Destresa per a l’ús de les eines telemàtiques.

80

92

93

Coneixement dels verbs irregulars d’ús més freqüent. 83

94

Assoliment d’estratègies per a treballar en grup. 86

Comprensió de les regles d’ús de les grafies que representen els fonemes nasals, oclusius i

vibrants.

87

95

Anàlisi de les característiques de les novel·les d’intriga i terror. 89

Fixació del concepte de multilingüisme i delimitació dels diversos tipus. 92

Estratègies per a l’ús de les TIC. 93

95

67


Competència procedimental en l’ús de les TIC. 82

93

Recerca d’informació en mitjans telemàtics. 80

Competència social i ciutadana pàg. Coneixement de les relacions socials i estratègies per a solucionar conflictes. 75

Valoració de les produccions artístiques com a patrimoni cultural col·lectiu.

75

89

94

Coneixement de l’entorn cultural i lingüístic més immediat. 92

Competència cultural i artística pàg. Valoració de la música com a font de plaer i aprenentatge. 77


Competència per a aprendre a aprendre pàg.

Aplicació pràctica de la tècnica del resum. 77

91


82

Estratègies per a la cerca i transmissió d’informació per mitjans telemàtics. 93


Cerca autònoma d’informació per a la realització d’exercicis i treballs.

79

88

92

Estratègies bàsiques per a la producció d’un text narratiu. 91

UNITAT 5. RECORDA RESPIRAR

A) Objectius

• Reflexionar al voltant de la discriminació de qualsevol tipus i fomentar actituds allunyades dels prejudicis i el

sectarisme.

• Assolir el concepte de fals sinònim i ser capaç de discriminar-los i evitar-ne l’ús incorrecte.

• Aprofundir en el coneixement dels textos instructius.

• Conéixer la morfologia i els usos dels pronoms personals forts i els pronoms interrogatius.

• Assolir destresa suficient per a confeccionar una fitxa de lectura.

• Discriminar les grafies que representen les consonants palatals, velars i geminades.

• Establir les relacions entre textos narratius i produccions cinematogràfiques.

• Delimitar el concepte de prejudici lingüístic i assolir una consciència crítica envers els criteris que

defensen.

68

• Potenciar els continguts i procediments lligats a la confecció de textos instructius.

B) Continguts

Conceptes Procediments Actituds • Els falsos sinònims:

concepte i estratègies

de prevenció d’ús

incorrecte.

• Els textos instructius:

característiques.

• Els pronoms personals

forts: morfologia i

semàntica.

• Els pronoms

interrogatius: morfologia

i semàntica.

• Les grafies que

representen els sons

palatals, velars i

geminats. Regles

d’ortografia.

• La novel·la i el cinema:

elements en comú i

particularitats.

• Els prejudicis

lingüístics.

• Audició de la cançó Recorda respirar i

lectura dels fragments de text proposats

a l’Eix temàtic.




• Identificació dels falsos sinònims i

estratègies per a evitar-ne l’ús

incorrecte.

• Coneixement i ús dels pronoms

personals forts.

• Coneixement i ús dels pronoms

interrogatius.

• Aplicació pràctica de les estratègies per

a confeccionar una fitxa de lectura.

• Ús normatiu de les grafies que

representen els fonemes palatals, velars

i geminats.

• Identificació de les característiques

comunes i diferents dels textos narratius

i els guions cinematogràfics.

• Reconeixement dels prejudicis

lingüístics i estratègies per a evitar-los.

• Confecció d’un text instructiu de dificultat

baixa.

• Consciència crítica amb els

comportaments

discriminatoris i preparació

per a una pràctica social

solidària i integradora.

• Valoració de la importància

dels discursos orals i escrits


d’informació.


importància de la lectura i

de la confecció de la fitxa

de lectura com a eina de

suport.

• Estímul per a considerar la

producció literària com a


• Coneixement i valoració de

la pròpia llengua, i capacitat

per identificar i enfrontar-se

amb esperit crític als

prejudicis lingüístics.



importància de les eines per

a poder-ho fer.


• Ser capaços d’identificar les actituds discriminatòries i evitar-les.

• Saber identificar els falsos sinònims i usar amb precisió lèxica les paraules dels doblets.

• Assolir destresa suficient per a entendre i produir textos instructius.

• Tenir capacitat suficient per a usar els pronoms personals forts i els pronoms interrogatius.

• Demostrar competència en la confecció d’una fitxa de lectura.

• Poder destriar amb correcció les grafies que representen els fonemes palatals, velars i geminats.

• Percebre la relació entre textos narratius i produccions cinematogràfiques.

• Demostrar un coneixement suficient del concepte de prejudici lingüístic i ser capaços de rebatre’ls.

• Posseir destresa suficient per a confeccionar un text instructiu.

69




97-98

102-104

113-114

Audició i comprensió de la cançó Recorda respirar. 99

Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb la cançó i els textos prèviament treballats.

99

104

113-114

116

Maneig dels diccionaris.

99

101

104

116

Identificació de falsos sinònims i ús de les bases lèxiques amb el significat que pertoca. 100

116

Característiques del text instructiu. 102

116-117

Discriminació de textos de tipologies diverses. 104

Coneixement del corpus i ús adequat dels pronoms personals forts i els pronoms interrogatius. 105-107

117

Assoliment d’estratègies per a confeccionar correctament una fitxa de lectura. 107

Comprensió de les regles d’ús de les grafies que representen els fonemes palatals, velars i geminats. 109

117

Anàlisi de les característiques comunes i diverses entre els textos narratius i les produccions

cinematogràfiques.

111

117

Identificació dels prejudicis lingüístics. 114

Tractament de la informació i competència digital pàg. Recerca d’informació en mitjans telemàtics. 99

Competència social i ciutadana pàg. Prevenció d’actituds discriminatòries i intolerants. 99

Interacció entre els companys per a exposar i debatre idees. 99

Valoració de les produccions artístiques com a patrimoni cultural col·lectiu. 111-112

Coneixement de les produccions cinematogràfiques en la nostra llengua. 112

Esperit crític per a combatre les opinions prejudicials envers les llengües. 114 Competència cultural i artística pàg. Valoració de la música com a font de plaer i aprenentatge. 99


Competència per a aprendre a aprendre pàg. Aplicació pràctica de la fitxa de lectura com a eina d’estudi. 108

70


104



Cerca autònoma d’informació per a la realització d’exercicis i treballs. 99

Estratègies bàsiques per a la producció d’un text instructiu. 104

Estratègies per a confeccionar una fitxa de lectura. 107-108

UNITAT 6. SÓC ALGÚ

A) Objectius

• Reflexionar al voltant de l’aspecte físic i evitar actituds prejudicials o no saludables.

• Conéixer el concepte i la tipologia de les unitats fraseològiques.

• Aprofundir en el coneixement dels textos predictius.

• Assolir destresa per a identificar els pronoms febles i conéixer-ne les característiques morfosintàctiques

i ortogràfiques.

• Saber prendre apunts i conscienciar-se de la seua importància com a eina d’estudi.

• Establir les regles bàsiques de combinació dels pronoms febles.

• Fixar les característiques de les novel·les d’aventures.

• Copsar el concepte de variació lingüística i iniciar-se en la tipologia de les varietats.

• Potenciar els continguts procediments lligats a la confecció de textos predictius.

B) Continguts

Conceptes Procediments Actituds • Les unitats

fraseològiques:

concepte i tipologia.

• El text predictiu:

característiques i

tipologia.

• Els pronoms febles:

morfosintaxi.

• Els pronoms febles:

combinacions i

ortografia.

• Les novel·les

d’aventures:

aproximació a les

• Audició de la cançó Sóc algú i lectura


temàtic.




• Identificació de les unitats fraseològiques

i estratègies per a usar-les amb el valor

semàntic que els pertoca.

• Discriminació i valors morfosintàctics

dels pronoms personals febles.

• Coneixement de les regles de

combinació i escriptura dels pronoms

febles.

• Consciència crítica amb els

prejudicis i les pràctiques no

saludables lligades a

l’aparença física.




d’informació.


importància de la presa

d’apunts com a eina de

suport útil per a l’estudi.



71

característiques del

gènere.

• La variació lingüística:

varietats i registres.


a prendre apunts.


pròpies de les novel·les d’aventures.

• Identificació de les diverses varietats i

registres lligats a la variació lingüística.

• Confecció d’un text predictiu de dificultat

baixa.



la variació lingüística.




poder-ho fer.


• Ser capaços d’identificar les actituds no saludables i prejudicials lligades a l’aparença física.

• Saber identificar les unitats fraseològiques i usar-les amb precisió lèxica.

• Assolir destresa suficient per entendre i produir textos predictius.

• Tenir capacitat suficient per a usar de manera normativa els pronoms personals febles.

• Demostrar competència a l’hora de prendre apunts.

• Poder combinar i seguir les regles ortogràfiques dels pronoms febles.

• Percebre les característiques bàsiques de les novel·les d’aventures.

• Demostrar un coneixement suficient del concepte de variació lingüística.

• Posseir destresa suficient per a confeccionar un text predictiu.



act.


9-

10

14-

16

18

23-

25

28

g

g g

g

1

Audició i comprensió de la cançó Sóc algú. 11 1


treballats.

11

16

25

1

g

g


11

25 28

4/

7

27

1

Identificació de les unitats fraseològiques i ús de les bases lèxiques amb el significat que

pertoca.

12

28

g

2/

3

72

Característiques del text predictiu. 14

28

g

4

Coneixement del corpus i ús adequat dels pronoms personals febles. 17

29

g

5-

7

Assoliment d’estratègies per a prendre apunts. 19 g

Comprensió de les regles d’ús i combinació dels pronoms febles. 21

29

g

5-

7

Anàlisi de les característiques de les novel·les d’aventures. 23

29

g

8

Identificació dels diversos registres i varietats de la llengua. 26

29

g

9

Producció de textos predictius seguint les directrius estudiades al llarg de la unitat. 27 g


pàg.

act.

Recerca d’informació en mitjans telemàtics. 11

16

1

16

Habilitat per a confeccionar apunts per mitjans manuals o telemàtics. 19 g


act.

prevenció d’actituds no saludables i prejudicials lligades a l’aspecte físic. 11 g

Interacció entre els companys per a exposar i debatre idees 11 6

Valoració de les produccions artístiques com a patrimoni cultural col·lectiu. 23 g

Estimulació perquè els alumnes consideren sense prejudicis els diversos registres i varietats

de la llengua. 26 g


act.

Valoració de la música com a font de plaer i aprenentatge. 11

18

1

21

Consideració de les produccions literàries com a patrimoni col·lectiu. 23 g

Competència aprendre a aprendre pàg.

act.

cerca d’informació en diccionaris convencionals i virtuals. 11 7


16

1

16

Estratègies per a prendre apunts de manera eficient. 19 g


act.


13

7

13

73

16

26

27

16

33

g

Estratègies per a confeccionar apunts funcionals que servisquen per a l’estudi. 19 g

Estratègies bàsiques per a la producció d’un text predictiu. 27 g

UNITAT 7. CAROLINA DINS D’UN POU

A) Objectius

• Reflexionar al voltant de les situacions socials o personals conflictives.

• Conéixer les característiques de les paraules habilitades i aconseguir usar-les amb propietat.

• Assolir els coneixements necessaris per a confeccionar una presentació en diapositives.

• Aprofundir en el coneixement dels discursos orals no espontanis.

• Assolir destresa per a identificar les preposicions i les conjuncions i conéixer-ne les característiques

morfosintàctiques.

• Establir les regles d’ús dels diversos tipus de quantificadors i conéixer llur ortografia.

• Fixar les característiques bàsiques del discurs teatral.

• Identificar les característiques bàsiques del registre estàndard.

• Potenciar els continguts procedimentals lligats als discursos orals no espontanis.

B) Continguts

Conceptes Procediments Actituds • Habilitació: concepte i

regles.

• El discurs oral no

esponta-ni: definició i

estratègies de

confecció.

• Conjuncions i

preposicions:

morfosintaxi i

ortografia.

• Els quantificadors:

criteris d’ús i

ortografia.

• El teatre: definició i

característiques.

• Registres formals i

repertoris

• Audició de la cançó Carolina dins d’un

pou i lectura dels fragments de text

proposats a l’Eix temàtic.




• Identificació de les paraules habilitades i

estratègies per a usar-les amb el valor


• Identificació dels contextos en què es fan

servir els discursos orals no espontanis.

• Discriminació i valors morfosintàctics de

les preposicions i les conjuncions.

• Anàlisi de les regles per a usar els

diferents tipus de representació dels

quantificadors i capacitat per a reproduir-

los correctament per escrit.

• Consciència crítica de la

importància de solidaritzar-

se amb les persones que

estan en una situació social

o personal conflictiva.




d’informació.


importància de la confecció

de materials de presentació

com a eina de suport útil per

a l’estudi i la transmissió de

coneixements.



74

terminològics:

concep-te i

característiques.


a fer una presentació en diapositives.


pròpies del discurs teatral.

• Identificació de les característiques del

registre estàndard i capacitat per a bastir

textos d’una complexitat baixa.

• Confecció d’un discurs oral no espontani

de dificultat baixa.



la varietat estàndard de la

llengua.




a poder-ho fer.


• Ser capaços de solidaritzar-se amb les persones que estan en una situació social o personal conflictiva.

• Saber identificar les paraules habilitades i usar-les amb precisió lèxica.

• Assolir destresa suficient per a confeccionar una presentació en diapositives.

• Estar en disposició de fer un discurs oral no espontani de poca dificultat.

• Tenir capacitat suficient per a usar de manera normativa les preposicions i les conjuncions.

• Poder triar l’opció correcta entre les diverses maneres de transcriure els quantificadors, i fer-ho de

manera correcta des del punt de vista ortogràfic.

• Percebre les característiques bàsiques del discurs teatral.

• Demostrar un coneixement suficient del concepte de registre estàndard i ser capaços d’usar-lo en

situacions de poca dificultat.

• Posseir destresa suficient per a fer un discurs oral no espontani de poca dificultat.



act.

Lectura i comprensió de textos de tipologia diversa. 31-

32 G

Audició i comprensió de la cançó Carolina dins d’un pou. 33 1


treballats.

33 38

50

1-

4

9

1


33

38

47 50

3

9

19 1

Identificació de paraules habilitades i ús de les bases lèxiques amb el significat que

pertoca.

34

50

51

G

2

3-

4

Confecció de presentacions en diapositives. 35 G

75

Característiques del discurs oral no espontani. 36 G

Coneixement del corpus i ús adequat de les preposicions i les conjuncions. 39

51

G

5-

6

Comprensió de les regles d’ús dels signes que representen els quantificadors. 43

51

G

8

Anàlisi de les característiques del discurs teatral. 45

51

G

9

Anàlisi i valoració del registre estàndard de la llengua. 48 G

Producció de discursos orals no espontanis de dificultat baixa. 49 G


pàg.

act.

Recerca d’informació en mitjans telemàtics. 33 1/

4

Habilitat per a confeccionar materials de suport per mitjans telemàtics. 35 G


act.

Conscienciació de la importància de donar suport a les persones amb problemes socials

o psíquics. 31 G

Interacció entre els companys per a exposar i debatre idees. 33 1-

4

Valoració de les produccions artístiques com a patrimoni cultural col·lectiu. 31

45

G

G

Estimulació perquè els alumnes valoren la importància del registre estàndard de la

llengua. 49 G


act.

Consideració de les produccions literàries com a patrimoni col·lectiu.

31

45

50

G

G

1

Valoració de la música com a font de plaer i aprenentatge. 33 1

Posada en escena d’un fragment teatral de dificultat baixa. 47 21


act.


47

3

19


35

1/

4

G

Estratègies per a confeccionar una presentació en diapositives. 35 G

76


act.


47

1/

4

22

Estratègies per a confeccionar materials d’estudi i transmissió de coneixements. 35 G

Estratègies bàsiques per a la producció d’un discurs oral no espontani. 49 G

UNITAT 8. EL GEGANT

A) Objectius

• Reflexionar al voltant dels valors lligats a la preservació del medi ambient.

• Conéixer les paraules derivades i aprendre a usar-les amb correcció.

• Aprofundir en el coneixement dels textos poètics.

• Assolir destresa suficient per a discriminar les oracions personals i impersonals.

• Ser capaços de diferenciar les oracions simples de les no simples.

• Assolir competència per a la recerca d’informació en Internet de manera eficient i sense pràctiques de

risc.

• Establir les regles bàsiques d’ús dels signes de puntuació.

• Fixar els elements i les característiques bàsiques del llenguatge poètic.

• Entendre el concepte i les característiques del registre estàndard i poder usar-lo per a bastir textos de

poca complexitat.

• Potenciar els continguts procediments lligats a la recitació de textos poètics.

B) Continguts

Conceptes Procediments Actituds • La derivació: concepte

i tipologia.

• El text líric: els

elements del

llenguatge poètic.

• Oracions personals i

impersonals:

característiques i

tipologia.

• Les oracions simples i

no simples: conceptes

bàsics.

• Els signes de

puntuació: tipologia i

ús.

• El llenguatge poètic:

• Audició de la cançó El gegant i lectura


temàtic.




• Identificació de paraules derivades i

estratègies per a usar-les amb el valor


• Anàlisi dels diversos elements del

llenguatge poètic.

• Discriminació i producció d’oracions

personals i impersonals.

• Discriminació i producció d’oracions

simples i no simples.

• Aplicació pràctica de les regles d’ús dels

• Consciència crítica de la

importància de la

preservació del medi

ambient.




d’informació.


importància del bon ús de

les tecnologies de la

informació i la comunicació.





77

aproximació als

elements de la lírica.

• El registre estàndard:

característiques i ús.

signes de puntuació.

• Ús d’estratègies eficaces i segures per a

la recerca d’informació per Internet.

• Identificació de textos en què s’usa el

registre estàndard i producció de

documents de baix nivell de complexitat.

• Recitació de poemes seguint les pautes

treballades a la unitat.

la varietat estàndard com a

eina imprescindible.

• Valoració dels avantatges del

treball organitzat i la


a poder-ho fer.


• Poder posar en pràctica accions lligades amb la preservació del medi ambient.

• Saber identificar les paraules derivades i usar-les amb precisió lèxica.

• Assolir destresa suficient per a entendre i identificar els elements dels textos poètics.

• Tenir capacitat per a discriminar les oracions personals i impersonals.

• Ser capaços de diferenciar les oracions simples i no simples.

• Demostrar competència a l’hora de cercar informació per Internet.

• Tenir destresa per a usar els signes de puntuació amb rigor i eficàcia.

• Demostrar un coneixement suficient de les característiques del registre estàndard i ser capaços d’usar-

lo per a bastir textos de poca complexitat.

• Posseir destresa suficient per a recitar un text poètic.



act.


53/

54

60 67

72

G

14

G

1

Audició i comprensió de la cançó El gegant. 55 1


treballats. 55 G


55

57

72

3

13

1

Identificació de les paraules derivades i ús de les bases lèxiques amb el significat que pertoca.

56 72

G 2

Caracterització del llenguatge poètic. 58 G

Audició de poemes. 60 14

Capacitació per a diferenciar les oracions personals i impersonals. 61

72

G

3-

6

78

Capacitació per a diferenciar les oracions simples i no simples. 62

72

G

4/

6

Estratègies de recerca eficaç i segura en Internet. 64 G

Comprensió de les regles d’ús dels signes de puntuació. 65

73

G

8

Anàlisi de les característiques de les produccions líriques. 67

73

G

7

Identificació de les característiques del registre estàndard i capacitat per produir textos

de poca dificultat.

70

73

G

9

Recitació de textos poètics seguint les directrius estudiades al llarg de la unitat. 71 G


pàg.

act.

Recerca d’informació en mitjans telemàtics.

55 57

64 69

4 13

G 34


act.

Assoliment d’actituds favorables a la preservació del medi ambient. 53 G


4

Valoració de les produccions artístiques com a patrimoni cultural col·lectiu.

53

58

71

G

G

G

Estimulació perquè els alumnes consideren sense prejudicis els diversos registres i

varietats de la llengua. 70 G


act.



58

68

71

G

G

G

Capacitat d’anàlisi de textos poètics de tipologia diversa. 70 G

G


act.

Cerca d’informació en diccionaris convencionals i virtuals.

55

57 64

3

13 G

79

69 34

Estratègies per a cercar informació en Internet de manera eficaç i segura. 64 G


act.


55

57

64

69

1-

4

13

7

34

Estratègies bàsiques per a la recitació de textos poètics. 71 G

UNITAT 9. CAMINS

A) Objectius

• Reflexionar al voltant dels moments vitals que impliquen un canvi d’etapa. • Conéixer les paraules compostes i aprendre a usar-les amb correcció. • Aprofundir en el coneixement dels textos argumentatius. • Assolir destresa suficient per a discriminar les oracions complexes, compostes, coordinades i subordinades. • Assolir competència per a la recerca d’informació en Internet de manera eficient i sense pràctiques de risc. • Establir les regles bàsiques d’ús de les majúscules i les minúscules. • Fixar els elements i les característiques bàsiques de l’assaig. • Entendre el concepte i les característiques del registre col·loquial. • Potenciar els continguts procediments lligats a la recitació de textos argumentatius.

B) Continguts

Conceptes Procediments Actituds 6. � La composició:

concepte i tipologia. 7. � El text

argumentatiu: aproximació a les característiques bàsiques.

8. � Oracions complexes, compostes, coordinades i subordinades: característiques.

9. � Les majúscules i les minúscules: regles d’ús.

10. � L’assaig: característiques i tipologia

a. � Audició de la cançó Camins i lectura dels fragments de text proposats a l’Eix temàtic.

b. � Comprensió de la cançó i dels textos i exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb el seu contingut.

c. � Identificació de paraules compostes i estratègies per a usar-les amb el valor semàntic que els pertoca.

d. � Anàlisi de les característiques dels textos argumentatius.

e. � Discriminació d’oracions complexes, compostes, coordinades i subordinades.

f. � Producció d’oracions complexes, compostes,

i. �

Conscienciació dels canvis d’etapa al llarg de la vida i importància d’acarar-los amb maduresa.

j. � Valoració de la importància dels discursos orals i escrits com a font de transmissió d'informació.

k. � Estímul per a considerar la producció literària com a font de coneixement i plaer.

l. � Coneixement i valoració de la

80

11. � Els textos argumentatius: estratègies de redacció.

12. � El registre

col·loquial:

característiques i

ús.

coordinades i subordinades. g. � Aplicació pràctica de les

regles d’ús de les majúscules i les minúscules.

h. � Identificació de textos en

què s’usa el registre col·loquial i

producció de documents de baix

nivell de complexitat.

varietat col·loquial com a vehicle de comunicació quotidià.

m. � Valoració dels avantatges del treball organitzat i la importància de les eines per poder-ho fer.


a. � Percebre la importància d’acarar un canvi d’etapa amb maduresa. b. � Saber identificar les paraules compostes i usar-les amb precisió lèxica. c. � Assolir destresa suficient per entendre i identificar els elements dels textos argumentatius. d. � Tenir capacitat per a discriminar les oracions complexes, compostes, coordinades i subordinades. e. � Tenir destresa per a usar les majúscules i les minúscules amb rigor i eficàcia. f. � Poder reconéixer i analitzar textos assagístics de poca complexitat. g. � Ser capaços de redactar un text argumentatiu h. � Demostrar un coneixement suficient de les característiques del registre col·loquial i ser capaços

d’usar-lo per bastir textos de poca complexitat.




Audició i comprensió de la cançó Camins.

Exposició oral i per escrit de qüestions relacionades amb la cançó i els textos prèviament treballats

Maneig dels diccionari

Identificació de les paraules compostes i ús de les bases lèxiques amb el significat que pertoca.

Caracterització dels textos argumentatius

Capacitació per diferenciar les oracions complexes, compostes, coordinades i subordinades.

81

Comprensió de les regles d’ús de les majúscules i les minúscules.

Anàlisi de les característiques dels textos assagístics

Identificació de les característiques del registre col·loquial i capacitat per produir textos de poca dificultat.

Redacció d’un text argumentatiu seguint els preceptes treballats al llarg de la unitat.


pàg.

act.

Recerca d’informació en mitjans telemàtics. 77 94

1 1


act.

Assoliment d’actituds favorables als processos de canvis vitals. 75 G


3


Conscienciació del caràcter multicultural i multiètnic de la societat actual. 77 5

Estimulació perquè els alumnes consideren sense prejudicis els diversos registres i

varietats de la llengua. 92 G


act.



75

90

94

G

G

1

Capacitat d’anàlisi de textos assagístics de tipologia diversa. 90 G

Competència aprendre a aprendre pàg ac

82

. t.

Cerca d’informació en diccionaris convencionals i virtuals. 77 1-

3


act.


77

79

86

94

1-

5

11

23

1

Estratègies bàsiques per a la redacció de textos argumentatius. 93 G

83

5. VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA 3r CURS ESO

5. UNITATS DIDÀCTIQUES a) Organització de les unitats didàctiques Les unitats tenen una estructura fixa que presenta els següents blocs de continguts: -Títol de la unitat: Els títols que encapçalen les unitats són temàtics i estan relacionats amb l’eix vertebrador de tots els continguts treballats. -Presentació de la unitat: índex de continguts amb suport visual. -Eix temàtic: bloc centrat en el treball de les destreses lingüístiques bàsiques (comprensió, expressió i interacció) a partir de textos de diversa tipologia. La selecció dels textos s’ha fet atenent a criteris d’actualitat, textos reals escrits per adolescents i transcripcions de converses del xat o correus electrònics, etc. -Lèxic: Es treballen continguts relacionats amb la lexicologia i la lexicografia i, a més, hem inclòs un apartat Pareguts però diferents en què els alumnes han de discriminar entre mots semblants morfològicament o semàntica. -Tipus de text: anàlisi de tipologies textuals -Gramàtica: continguts gramaticals (morfologia i sintaxi) -Ortografia: normes ortogràfiques -Literatura: anàlisi dels gèneres literaris, lectura de textos significatius. -Llengua i societat: Apartat exclusivament pràctic dedicat als continguts sociolingüístics. -Taller de comunicació: A partir dels continguts conceptuals assolits en l’apartat de tipus de text, es presenten estratègies procedimentals amb la finalitat que l’alumne siga capaç de bastir textos. -Tècniques d’estudi: Els continguts procedimentals marcats en el currículum sota aquest epígraf es troben disseminats en diferents blocs. En el tercer curs el treball se centra en l’ús autònom de diccionaris i altres obres de consulta en diversos suports, i en la comprensió de textos de l’àmbit acadèmic; en la utilització de manera autònoma de les biblioteques i de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la localització, selecció i organització d’informació; en l’ús de correctors ortogràfics sobre textos en suport digital; en la presentació informatitzada de les activitats de producció i en la bona presentació. Aquests continguts són tractats en cada cas en els apartats on resulten més funcionals. Els objectius, continguts i criteris d’avaluació fixats per al tercer curs d’Educació Secundària Obligatòria els hem agrupat en nou unitats didàctiques les quals es detallen a continuació:

84

Unitat 1. Destinació: el món


• Llegir, comprendre i analitzar un text narratiu. • Ampliar el lèxic amb vocabulari nou a partir d’un text. • Redactar un text expositiu. • Participar activament en un debat respectant les normes d’interacció comunicativa. • Agrupar els mots en camps semàntics. • Distingir les famílies lèxiques de les paraules. • Analitzar l’estructura de la premsa impresa i digital. • Reconéixer els gèneres periodístics informatius, d’opinió i mixtos. • Distingir les característiques d’una notícia. • Conéixer l’estructura de l’oració simple. • Distingir els dos constituents bàsics de l’oració. • Identificar els diferents tipus d’oracions segons el predicat. • Aplicar la normativa ortogràfica sobre els diftongs, triftongs i hiats. • Conéixer les normes bàsiques d’accentuació. • Distingir les característiques generals dels quatre gèneres literaris: poesia, narrativa, teatre i assaig. • Identificar els elements de la comunicació en els textos literaris. • Conéixer els primers textos literaris i els inicis de la nostra literatura. • Conéixer, respectar i valorar la diversitat lingüística existent al món. • Redactar una notícia d’actualitat.

B. Continguts

Conceptes Procediments Actituds • Els camps semàntics.

• Les famílies lèxiques.

• Estructura de la premsa i tipus de premsa.

• Els gèneres periodístics.

• Característiques de la notícia.

• Els constituents bàsics de l’oració.

• Les classes d’oracions segons el

• Lectura comprensiva i anàlisi d’un text narratiu.

• Ús del diccionari per a treballar el vocabulari del text.

• Realització d’activitats de comprensió lectora.

• Recerca d’informació en Internet i redacció d’un text expositiu sobre la regió del Rif.

• Organització i realització de debats sobre la immigració i sobre la importància de les llengües.

• Classificació i producció de mots de diferents camps semàntics.

• Discriminació i producció de paraules d’una família lèxica.

• Distinció de premsa d’informació general i especialitzada.

• Interés per produir missatges orals i escrits amb correcció.

• Respecte per les normes d’interacció comunicativa durant la realització d’un debat.

• Valoració positiva de la llibertat d’expressió i respecte de les opinions dels altres.

• Consciència positiva de la diversitat cultural en el context social i escolar.

• Rebuig d’actituds discriminatòries per motius

85

predicat. • Els diftongs, els triftongs i els hiats.

• La separació sil·làbica.

• Regles d’utilització de l’accent gràfic.

• Els elements de la comunicació literària.

• Els gèneres literaris.

• Els inicis de la literatura.

• La diversitat lingüística.

• Les llengües a Europa.

• Anàlisi comparativa de premsa impresa i digital.

• Reconeixement dels diferents gèneres periodístics.

• Anàlisi de notícies i identificació dels elements.

• Reconeixement del subjecte i del predicat en l’oració.

• Anàlisi dels diferents tipus d’oracions. • Reconeixement de diftongs, triftongs i hiats i separació correcta de síl·labes.

• Ús de l’accent gràfic. • Identificació dels elements de la comunicació en els textos literaris.

• Distinció dels gèneres literaris. • Enumeració de les primeres manifestacions literàries en llengua romanç.

• Reflexió sobre la diversitat lingüística a Europa i al món.

• Maneig de recursos per a elaborar una notícia actual.

de raça o cultura. • Valoració de l’objectivitat i de la claredat en la premsa.

• Interés per conéixer el funcionament i l’estructura de la llengua.

• Sensibilització envers els textos literaris i interés per conéixer els inicis de la nostra literatura.

• Respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística.

• Esforç i interés per planificar i redactar notícies amb adequació, coherència i correcció.


• Comprendre un text narratiu i identificar-ne els personatges principals. • Establir relacions de sinonímia entre paraules donades. • Redactar un text expositiu amb adequació, coherència i correcció. • Participar activament en debats respectant les normes d’interacció comunicativa. • Agrupar els mots en camps semàntics. • Distingir les famílies lèxiques de les paraules. • Reconéixer els gèneres periodístics informatius, d’opinió i mixtos. • Identificar les parts i les característiques d’una notícia. • Diferenciar els dos constituents bàsics de l’oració. • Reconéixer els diferents tipus d’oracions. • Diferenciar els tipus de diftongs i triftongs i reconéixer els hiats. • Utilitzar correctament l’accent gràfic. • Identificar el gènere a què pertanyen els textos literaris. • Analitzar els elements de la comunicació en un text literari. • Conéixer els primers escriptors i els primers textos literaris. • Conéixer, respectar i valorar la diversitat lingüística existent al món. • Redactar una notícia d’actualitat amb adequació, coherència i correcció.

86


Competència comunicativa lingüística i audiovisual pàg. act. Lectura comprensiva i anàlisi d’un text narratiu. 11 1-5

Redacció d’un text expositiu. 11 6

Organització i realització de debats. 11

28

7

49

Classificació i producció de mots pertanyents a diferents camps semàntics. 13 8-13

Discriminació i producció de paraules d’una família lèxica. 13 14-

15

Distinció de premsa d’informació general i especialitzada. 14 16

Anàlisi comparativa de premsa impresa i digital. 14 17

Reconeixement dels diferents gèneres periodístics. 15 18

Identificació dels elements de la notícia i anàlisi de notícies. 15 19

Reconeixement del subjecte i del predicat en l’oració. 18-19 25-

27

Anàlisi dels diferents tipus d’oracions. 20 28-

30

Reconeixement de diftongs, triftongs i hiats i separació correcta de síl·labes. 22 31-33

Ús de l’accent gràfic. 23 34-

38

Distinció dels gèneres literaris. 25-26 39

Identificació dels elements de la comunicació en els textos literaris. 26 40

Enumeració de les primeres manifestacions literàries en llengua romanç. 27 46-

47

Reflexió sobre la diversitat lingüística a Europa i al món. 28 48-

50

Maneig de recursos per a elaborar una notícia d’actualitat. 29 G


Recerca d’informació en diccionaris convencionals i telemàtics. 11

13

1-2

14

Consulta de fonts bibliogràfiques i digitals per a la recerca d’informació.

11

14 15

26

28

6

17 18

43

50

Anàlisi comparativa de premsa impresa i digital. 14 17


Coordinació amb els companys i actitud de cooperació i respecte en situacions

d’aprenentatge compartit.

11

22

28

6-7

33

49

Reflexió sobre la igualtat de drets i oportunitats. 11 7

Consciència positiva de la diversitat cultural i rebuig d’actituds discriminatòries per

motius de raça o cultura. 11 7

Respecte i valoració de la diversitat lingüística i actitud positiva envers les llengües. 28 49

87


Expressió de la creativitat literària en la redacció de textos.

11

17

26

4, 6

24

41

Adquisició de coneixements sobre els diferents gèneres literaris i sobre els primers

textos literaris. 24-27 G


Maneig de diccionaris convencionals i virtuals per a la recerca d’informació. 11

13

1-2

14

Selecció, ampliació i reducció d’informació.

11

17

26

6

23-

24

40-

42

Consulta d’informació en fonts bibliogràfiques i en Internet.

11

14

15

26

28

6

16-

17

18

44

50


Expressió raonada i argumentada d’opinions pròpies. 11

28

7

49

Deducció de les normes d’accentuació a partir de la classificació de les paraules d’un

text. 23

34-

35

Treball responsable i compliment dels terminis acordats en la realització de treballs. 11 26

29

6 43

G

Unitat 2. Es(TIC) connect@t


• Llegir, comprendre i analitzar un reportatge periodístic. • Establir relacions de sinonímia entre les paraules i agrupar els mots en camps semàntics. • Redactar un text expositiu sobre hàbits tecnològics. • Participar activament en un debat sobre la relació entre el mal ús de les noves tecnologies i la salut.

• Conéixer el concepte de préstec lingüístic i valorar la importància de la incorporació de préstecs en la configuració del lèxic.

• Assolir el concepte de barbarisme lèxic, evitar-ne l’ús i substituir-los pels termes genuïns adients. • Reconéixer els gèneres periodístics del reportatge i la crònica i identificar-ne les característiques, l’estructura i els tipus.

• Identificar les funcions sintàctiques dins de l’oració i substituir els complements verbals per

88

pronoms febles. • Utilitzar correctament l’accent diacrític i aplicar la normativa ortogràfica en els casos particulars de l’accentuació.

• Conéixer l’evolució de la nostra poesia des dels trobadors fins als primers poetes cortesans i analitzar-ne les característiques.

• Conéixer els conceptes de multilingüisme i bilingüisme i distingir els diferents tipus de bilingüisme.

• Redactar una crònica periodística.

B. Continguts

Conceptes

Procediments Actituds

• Els préstecs i els barbarismes.

• El reportatge i la crònica: característiques, estructura i tipus.

• Les funcions sintàctiques dins de l’oració.

• La substitució pronominal dels complements verbals.

• L’accent diacrític.

• Casos particulars de l’accentuació.

• La lírica trobadoresca i els poetes

• Lectura comprensiva i anàlisi d’un reportatge periodístic.

• Realització d’activitats de comprensió lectora sobre el reportatge anterior.

• Recerca de paraules sinònimes en el text i identificació del lèxic pertanyent a un determinat camp semàntic.

• Redacció d’un text expositiu sobre hàbits tecnològics a partir d’una sèrie de qüestions.

• Organització i realització d’un debat sobre la relació entre el mal ús de les noves tecnologies i la salut.

• Identificació de préstecs adoptats i adaptats.

• Reconeixement i correcció de barbarismes.

• Anàlisi de l’estructura, el tipus i els trets característics d’una crònica i d’un reportatge periodístic.

• Identificació de les funcions sintàctiques dins de l’oració i substitució dels complements verbals per pronoms febles.

• Ús de l’accent diacrític i aplicació de la

• Respecte per les normes d’interacció comunicativa durant el desenvolupament d’un debat.

• Reflexió sobre la relació entre el mal ús de les noves tecnologies i la salut.

• Valoració de l’objectivitat i de la claredat en la informació de la premsa.

• Interés per adquirir un lèxic genuí valencià i per evitar els barbarismes.

• Valoració de la importància de la incorporació de préstecs en la configuració del lèxic.

• Respecte i acceptació de les convencions ortogràfiques i gramaticals de la llengua.

• Sensibilització per la lectura de l’obra dels

89

cortesans del segle xiv.

• Multilingüisme i bilingüisme individual, territorial i social.

normativa ortogràfica en els casos particulars de l’accentuació.

• Comentari de textos pertanyents a la lírica trobadoresca i als poetes cortesans del segle xiv.

• Reflexió sobre el multilingüisme i els diferents tipus de bilingüisme.

• Maneig de recursos per a elaborar una crònica perio-dística.

trobadors. • Valoració positiva de la convivència de diverses llengües en un mateix territori.

• Esforç i interés per planificar i redactar textos amb adequació, coherència i correcció.


• Comprendre un reportatge periodístic i reconéixer-ne els trets característics. • Establir relacions de sinonímia entre paraules donades i agrupar els mots en camps semàntics.

• Redactar un text expositiu amb adequació, coherència i correcció. • Participar activament en un debat respectant les normes d’interacció comunicativa. • Conéixer el concepte de préstec lingüístic. • Identificar els barbarismes lèxics i evitar-ne l’ús substituint-los pels termes genuïns adients. • Reconéixer els gèneres periodístics del reportatge i la crònica i identificar-ne les característiques, l’estructura i els tipus.

• Identificar les funcions sintàctiques dins de l’oració i substituir els complements verbals per pronoms febles.

• Utilitzar correctament l’accent diacrític i aplicar la normativa ortogràfica en els casos particulars de l’accentuació.

• Reconéixer les característiques principals de la poesia trobadoresca i de l’obra dels poetes cortesans del segle xiv.

• Conéixer els conceptes de multilingüisme i bilingüisme i distingir els diferents tipus de bilingüisme.

• Redactar una crònica periodística amb adequació, coherència i correcció. D. Competències bàsiques


Lectura, interpretació i anàlisi de cròniques i reportatges periodístics.

35

39

40-41

1-2

12-

13

14-

15

Recerca de paraules sinònimes en un text i identificació del lèxic pertanyent a un

determinat camp semàntic. 35 3/4

Redacció d’un text expositiu a partir d’una sèrie de qüestions. 35 5

Participació en un debat respectant les normes que regulen aquesta mena d’actes de

comunicació. 35 6

Identificació de préstecs adoptats i adaptats i reconeixement i correcció de

barbarismes. 36-37 7-11

90

Comparació de textos pertanyents a diferents gèneres periodístics. 40 14

Identificació de les funcions sintàctiques dins de l’oració i substitució dels complements

verbals per pronoms febles. 42-46

16-

30

Ús de l’accent diacrític i aplicació de la normativa ortogràfica en els casos particulars de

l’accentuació. 47-49

31-

37

Comentari de textos pertanyents a la lírica trobadoresca i als poetes cortesans del

segle xiv. 51 38

Reflexió sobre el multilingüisme i els diferents tipus de bilingüisme. 52 39-

42

Redacció d’una crònica periodística: recollida de la informació, planificació i redacció

del text i revisió del resultat. 53 G

Tractament de la informació i competència digital pàg. act. Recerca de textos periodístics en diaris i altres publicacions periòdiques digitals i

impreses.

39

40

13

14

Consulta de fonts bibliogràfiques i digitals per a la recerca d’informació.

36

37

51

7

10

38

Competència social i ciutadana pàg. act. Respecte i valoració de les opinions dels altres. 35 6

Valoració de les llengües com a forma d’accés al patrimoni cultural. 52 G

Rebuig dels prejudicis lingüístics. 52 G

Competència artística i cultural pàg. act. Valoració de la importància de la poesia per a l’educació personal. 50-51 G

Adquisició de coneixements sobre la lírica trobadoresca i sobre els poetes cortesans

del segle xiv. 50-51 G

Expressió de la creativitat literària en la redacció de textos. 35

53

5

G


Maneig del diccionari i d’altres fonts d’informació. 36

37

7

10


35

40 51

53

1

15 38

G

Comparació de diferents gèneres periodístics. 40 14

Autonomia i iniciativa personal pàg. act. Expressió raonada i argumentada d’opinions pròpies. 35 6

Valoració crítica de les informacions dels mitjans de comunicació. 39 40

53

12-

13

15

G

Foment de la relació amb la resta de membres del grup i coneixença d’aquests. 35

52

5-6

40

91

Unitat 3. Que sone la música!


• Llegir, comprendre i analitzar un text narratiu. • Redactar textos breus de diferent tipologia i respondre a qüestions orals amb fluïdesa. • Distingir els diferents tipus d’unitats fraseològiques i interpretar-ne el sentit correctament. • Reconéixer les diferents classes d’entrevista i identificar-ne l’estructura i els trets característics.

• Distingir la tipologia de les preguntes d’una entrevista. • Substituir sintagmes per pronoms febles i combinar-los adequadament. • Aplicar la normativa ortogràfica de la dièresi, l’apòstrof i la contracció. • Conéixer i valorar l’obra literària i la figura de Ramon Llull. • Reconéixer les característiques de les quatre grans cròniques medievals. • Conéixer, respectar i valorar la diversitat lingüística de l’Estat espanyol i reflexionar sobre la situació legal del valencià.

• Planificar, realitzar i redactar una entrevista periodística. B. Continguts

Conceptes Procediments Actituds • Locucions, frases fetes i refranys.

• L’entrevista periodística: estructura, característiques i tipus.

• Els pronoms personals febles: forma, funció i combinació.

• La dièresi, l’apòstrof i la contracció.

• Ramon Llull: vida i obra.

• Les quatre grans cròniques medievals.

• Les llengües constitucionals.

• Estatus legal


• Redacció d’un text descriptiu i d’una carta personal.

• Resposta oral a qüestions sobre qualitats personals.

• Distinció entre locucions, frases fetes i refranys i classificació de les locucions segons la categoria de les paraules a què equivalen.

• Anàlisi, interpretació del significat i ús de locucions, frases fetes i refranys.

• Reconeixement de l’estructura, el tipus i els trets característics d’una entrevista periodística.

• Classificació de les preguntes d’una entrevista segons el contingut i segons la forma.

• Identificació, classificació i combinació de pronoms febles.

• Aplicació de substitucions pronominals en una oració.

• Ús de la dièresi, de l’apòstrof i de la contracció.

• Anàlisi de textos de Ramon Llull i de les

• Actitud empàtica davant els problemes aliens.

• Respecte per les opinions dels altres, expressades lliurement en una entrevista.

• Valoració de l’aspecte creatiu i enriquidor de la llengua i gust per adquirir un lèxic genuí valencià.

• Respecte i acceptació de les convencions ortogràfiques i gramaticals de la llengua.

• Valoració de la importància de Ramon Llull com a creador de la prosa literària.

• Sensibilització per la lectura de l’obra de Ramon Llull i de les quatre grans cròniques medievals.

• Respecte i valoració de la diversitat lingüística de l’Estat espanyol.

92

del valencià. quatre grans cròniques medievals. • Ubicació de les llengües constitucionals en un mapa de l’Estat espanyol.

• Reflexió sobre l’estatus legal del valencià.

• Preparació, realització i redacció d’una entrevista periodística.

• Esforç i interés per planificar, realitzar i redactar entrevistes.


• Comprendre un text narratiu i reconéixer-ne els trets característics. • Redactar un text descriptiu i una carta personal amb adequació, coherència i correcció. • Respondre a qüestions orals sobre qualitats personals amb fluïdesa. • Identificar i classificar els diferents tipus d’unitats fraseològiques i interpretar-ne el sentit correctament.

• Distingir els diferents tipus d’entrevista i identificar-ne l’estructura i els trets característics. • Reconéixer la tipologia de les preguntes d’una entrevista. • Substituir sintagmes per pronoms febles i combinar-los. • Utilitzar amb correcció la dièresi, l’apòstrof i la con-tracció. • Conéixer i valorar l’obra literària i la figura de Ramon Llull. • Distingir les característiques principals de les cròniques medievals. • Conéixer, respectar i valorar la diversitat lingüística de l’Estat espanyol i comprendre la situació legal del valencià.

• Planificar una entrevista periodística, realitzar-la guiant adequadament la conversa i transcriure-la adaptant-la al canal escrit.


Competència comunicativa lingüística i audiovisual pàg

. act.

Lectura comprensiva i anàlisi d’un text narratiu. 57-

58 G

Redacció d’un text descriptiu i d’una carta personal. 59 3, 8

Resposta oral a qüestions sobre qualitats personals. 59 7

Distinció entre locucions, frases fetes i refranys i classificació de les locucions segons la

categoria de les paraules a què equivalen.

60

61

9

13

Anàlisi, interpretació del significat i ús de locucions, frases fetes i refranys. 60 61

10 11-14

Reconeixement de l’estructura, el tipus i els trets característics d’una entrevista

periodística.

63

64

65

16

19

20

Classificació de les preguntes d’una entrevista segons el contingut i segons la forma. 64 17-18

Identificació i classificació de pronoms forts i febles. 67 21-22

Substitució i combinació de pronoms febles. 67

68

23

24-26

Ús de la dièresi. 69 27-29

93

70 30

Ús de l’apòstrof i de la contracció. 71 31-35

Preparació, realització i redacció d’una entrevista periodística. 77 G

Tractament de la informació i competència digital pàg

. act.

Recerca d’informació en diccionaris convencionals i telemàtics.

59

61

73

75

1

15

36

39

Cerca d’una entrevista informativa per Internet o en la premsa tradicional. 65 20

Consulta de fonts bibliogràfiques i digitals per a la recerca d’informació. 75 76

40 44


. act.

Actitud empàtica davant els problemes aliens. 59 8

Respecte i valoració de la diversitat lingüística de l’Estat espanyol. 76 G

Respecte per les opinions dels altres, expressades lliurement en una entrevista. 77 G

Competència artística i cultural pàg

. act.

Expressió de la creativitat literària en la redacció de textos.

59

61

64

74

77

3, 8

14

18

38

G

Anàlisi de textos de Ramon Llull i de les quatre grans cròniques medievals. 73

75

37

39

Competència d’aprendre a aprendre pàg.

act.

Cerca d’informació en diccionaris convencionals i virtuals.

59

61

73

75

1

15

36

39

Recerca d’una entrevista informativa per Internet o en la premsa tradicional. 65 20


59

65

75

77

2 b)

20

39-40

G

Consulta de fonts bibliogràfiques i digitals per a la recerca d’informació. 75

76

40

44


act.

Valoració crítica de les informacions dels mitjans de comunicació. 65 20

Realització d’una entrevista a una persona pròxima, motivant-la perquè parle i conduint

el diàleg. 77 G

94

Unitat 4. Pobles i ciutats


• Llegir, comprendre i analitzar un text expositiu. • Establir relacions de sinonímia entre les paraules. • Redactar un text expositiu, respondre a qüestions orals i manifestar opinions amb fluïdesa. • Identificar, classificar i emprar correctament els antropònims, els topònims i els gentilicis. • Conéixer les característiques del guió cinematogràfic, i els recursos i el vocabulari del cinema. • Diferenciar els morfemes, les conjugacions, els temps i les principals irregularitats verbals. • Aplicar la normativa ortogràfica sobre la esse sonora i la esse sorda. • Conéixer les característiques essencials de l’humanisme i els màxims representants d’aquest moviment: Bernat Metge i Antoni Canals.

• Conéixer l’origen de la llengua i reflexionar sobre l’evolució del lèxic. • Identificar les comarques valencianoparlants i castellanoparlants, i conéixer les causes de la divisió lingüística.

B. Continguts

Conceptes Procediments Actituds • El text expositiu: característiques.

• Antropònims, topònims i gentilicis.

• El guió cinematogràfic: característiques i estructura.

• Recursos cinematogràfics: els tipus de plans i d’angles i els moviments de càmera.

• El verb: components, temps i algunes irregularitats.

• La esse sonora

• Lectura comprensiva i anàlisi d’un text expositiu. • Recerca de paraules sinònimes en el text anterior.

• Reflexió i resposta oral a qüestions sobre el text. • Redacció d’un text expositiu sobre una ciutat valenciana.

• Identificació, classificació i ús d’antropònims, topònims i gentilicis.

• Audició d’un text enregistrat sobre antropònims pronunciats incorrectament.

• Aplicació dels sufixos corresponents per a la formació de gentilicis.

• Reconeixement dels elements, l’estructura i els trets característics d’un guió cinematogràfic.

• Anàlisi de plans i angles de visió i identificació del moviment de càmera adequat per a filmar i descriure diferents situacions.

• Elaboració d’un guió literari a partir d’una narració.

• Identificació i anàlisi de les formes verbals i dels temps a què pertanyen.

• Consulta de la flexió verbal. • Conjugació dels temps verbals simples, compostos i

• Valoració positiva del patrimoni cultural valencià.

• Actitud de cooperació i respecte en situacions d’aprenentatge compartit.

• Interés pel coneixement de la toponímia i l’antroponímia valenciana.

• Respecte i acceptació de les convencions ortogràfiques de la llengua i interés per usar correctament les formes verbals en els textos.

95

i la esse sorda. • L’humanisme: Bernat Metge i Antoni Canals.

• Els orígens de la llengua: del llatí a les llengües romàniques.

• Comarques valen-cianoparlants i castellanoparlants.

perifràstics. • Ús de la esse sonora i la esse sorda. • Comentari de textos literaris de Bernat Metge i Antoni Canals.

• Comparació de paraules en diverses llengües romàniques i no romàniques.

• Reflexió sobre l’origen i l’evolució de la llengua. • Resum d’un text sobre les causes del predomini lingüístic castellà en algunes comarques valencianes.

• Elaboració d’un mapa comarcal amb la divisió lingüística entre comarques valencianoparlants i castellanoparlants.

• Sensibilització envers la lectura de les obres de Bernat Metge i Antoni Canals.

• Interés per conéixer l’origen i l’evolució de la llengua.

• Respecte i valoració de la diversitat lingüística i actitud positiva envers les llengües.


• Comprendre un text expositiu i reconéixer-ne els trets característics. • Establir relacions de sinonímia entre les paraules. • Redactar un text expositiu amb adequació, coherència i correcció. • Respondre a qüestions orals i manifestar opinions amb fluïdesa. • Distingir, classificar i emprar correctament els antropònims, els topònims i els gentilicis. • Conéixer les característiques del guió cinematogràfic, i els recursos i el vocabulari del cinema. • Reconéixer els morfemes, les conjugacions, els temps i les principals irregularitats verbals. • Utilitzar correctament la esse sonora i la esse sorda. • Identificar les característiques de l’humanisme i explicar l’obra d’autors com Bernat Metge o Antoni Canals.

• Conéixer l’origen de la llengua i reflexionar sobre l’evolució del lèxic. • Identificar les comarques valencianoparlants i castellanoparlants, i conéixer les causes de la divisió lingüística.



Lectura comprensiva i anàlisi d’un text expositiu. 81-

83 G

Recerca de paraules sinònimes en el text anterior. 83 7

Reflexió i resposta oral a qüestions sobre el text. 83 8

Redacció d’un text expositiu sobre una ciutat valenciana. 83 9

Identificació, classificació i ús d’antropònims, topònims i gentilicis. 84-

85 G

Audició d’un text sobre antropònims pronunciats incorrectament. 84 11

Aplicació de sufixos per a la formació de gentilicis. 85 13

Reconeixement dels elements, l’estructura i els trets característics d’un guió

cinematogràfic. 87 17-20

96

Anàlisi de plans i angles de visió i identificació del moviment de càmera adequat per a

filmar i descriure diferents situacions. 89 21-22

Elaboració d’un guió literari a partir d’una narració. 89 23

Identificació i anàlisi de les formes verbals i dels temps a què pertanyen. 90-

92 24-29

Ús de la esse sonora i la esse sorda. 93-

95 30-39

Comparació de paraules en diverses llengües romàniques i no romàniques. 100 44

Reflexió sobre l’origen i l’evolució de la llengua. 100 G

Resum d’un text sobre les causes del predomini lingüístic castellà en algunes comarques

valencianes. 101 Text 7

Elaboració d’un mapa comarcal amb la divisió lingüística entre comarques

valencianoparlants i castellanoparlants. 101 G

Tractament de la informació i competència digital pàg. act. Recerca d’informació en diccionaris convencionals i telemàtics. 83 1


Consulta de la flexió verbal. 91-

92 24-25

Competència social i ciutadana pàg. act. Actitud de cooperació i respecte en situacions d’aprenentatge compartit. 83 8-9

Respecte i valoració de la diversitat lingüística i actitud positiva envers les llengües. 100 G



89

9

23

Comentari de textos literaris de Bernat Metge i Antoni Canals. 97-

99 40-42

Competència d’aprendre a aprendre pàg. act. Cerca d’informació en diccionaris convencionals i virtuals. 83 1


83

84 85

97-

98

99

101

4, 9

12

16

40

42-43

G

Consulta d’informació en fonts bibliogràfiques i en Internet. 83

99

9

43

Consulta de la flexió verbal. 91-

92 24-27

Autonomia i iniciativa personal pàg. act. Expressió raonada i argumentada d’opinions pròpies. 83 8

Investigació sobre malnoms i topònims urbans en l’entorn familiar i local. 84

85

12

16

Unitat 5. Respectem la natura

97


• Llegir comprensivament un text descriptiu i resoldre qüestions relacionades amb el text. • Ampliar el lèxic amb vocabulari propi de la biologia i la geologia. • Redactar un text descriptiu sobre un esport d’aventura. • Participar activament en un debat sobre la importància de la conservació de la biodiversitat i dels espais naturals.

• Conéixer el concepte d’habilitació i identificar paraules habilitades. • Identificar l’estructura, els tipus i els trets característics dels textos cientificotècnics. • Conéixer les particularitats dels verbs irregulars de la tercera conjugació. • Aplicar la normativa ortogràfica sobre les grafies g, j i els dígrafs tg, tj. • Distingir les característiques essencials de la literatura religiosa i moralitzant dels segles xiv i xv.

• Conéixer i valorar les aportacions principals de la Cancelleria Reial a la configuració de la llengua.

• Recollir informació, planificar i redactar un text cientificotècnic. B. Continguts

Conceptes Procediments Actituds • El text descriptiu.

• L’habilitació. • Els textos cientificotècnics: tipus, característiques i estructura.

• Els verbs irregulars de la tercera conjugació.

• Les grafies g i j, i els dígrafs tg i tj.

• La literatura religiosa i moralitzant: Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i Isabel de

• Lectura comprensiva d’un text descriptiu i resolució de qüestions relacionades amb el text.

• Recerca del significat de paraules pròpies de la biologia i la geologia en diccionaris i enciclopèdies.

• Redacció d’un text descriptiu sobre un esport d’aventura.

• Organització i realització d’un debat sobre la importància de la conservació de la biodiversitat i dels espais naturals.

• Identificació de paraules habilitades i distinció del canvi de categoria gramatical d’aquestes.

• Anàlisi de l’estructura, el tipus i els trets característics de diferents textos cientificotècnics.

• Consulta de la flexió verbal. • Conjugació de verbs regulars i irregulars en els diferents temps verbals.

• Ús de les grafies g i j, i dels dígrafs tg i tj. • Comentari de textos literaris pertanyents a Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i Isabel de Villena.

• Distinció de les característiques de la prosa cancelleresca i reflexió sobre el paper d’unificació lingüística d’aquesta institució.

• Valoració positiva dels espais naturals valencians i reconeixe-ment de la importància de la conservació de la biodiversitat.

• Actitud de cooperació en situacions d’aprenentatge compartit i respecte de les opinions dels altres.

• Valoració de la importància d’usar un vocabulari especialitzat i objectiu en els textos cientificotècnics.

• Interés per l’ús correcte dels verbs, de les grafies g, j i dels dígrafs tg, tj.

• Sensibilització per la lectura de les obres de Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i Isabel de Villena.

98

Villena. • La llengua me-dieval i la Cancelleria Reial.

• Recerca d’informació sobre l’alzina surera i planificació i redacció d’un text científic sobre aquest arbre.

• Valoració positiva del paper que tingué la Cancelleria Reial com a element d’unificació lingüística.


• Entendre un text descriptiu i resoldre qüestions de comprensió lectora. • Emprar adequadament enciclopèdies i diccionaris escrits i virtuals. • Redactar un text descriptiu amb adequació, coherència i correcció. • Participar activament en un debat respectant les normes d’interacció comunicativa. • Conéixer el concepte d’habilitació, identificar paraules habilitades i distingir el canvi de categoria gramatical d’aquestes.

• Reconéixer les característiques, els tipus i l’estructura dels textos cientificotècnics. • Distingir i usar correctament els verbs irregulars de la tercera conjugació. • Utilitzar correctament les lletres g i j, i els dígrafs tg i tj. • Comprendre les característiques principals de la literatura religiosa i moralitzant. • Sintetitzar l’obra dels autors Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda i Isabel de Villena.

• Entendre el paper de la Cancelleria Reial en la configuració de la llengua. • Redactar un text científic amb claredat, objectivitat i precisió lèxica.


Competència comunicativa lingüística i audiovisual pàg. act. Lectura comprensiva d’un text descriptiu i resolució de qüestions relacionades

amb el text.

105-106

107

G

3

Redacció d’un text descriptiu sobre un esport d’aventura. 107 4

Organització i realització d’un debat sobre la importància de la conservació de la

biodiversitat i dels espais naturals. 107 5

Identificació de paraules habilitades i distinció del canvi de categoria gramatical d’aquestes.

108-109 6-9

Anàlisi de l’estructura, el tipus i els trets característics de diferents textos

cientificotècnics. 110-113 11-17

Conjugació dels verbs regulars i irregulars en els diferents temps verbals. 115-116 18-23

Ús de les grafies g i j, i els dígrafs tg i tj. 117-119 G

Elaboració d’oracions a partir de paraules que contenen les grafies g i j, i els

dígrafs tg i tj. 119 37

Reflexió sobre el paper de la Cancelleria Reial com a element d’unificació

lingüística. 124 G

Recerca d’informació sobre l’alzina surera i planificació i redacció d’un text científic

sobre aquest arbre. 125 G


Recerca d’informació en diccionaris convencionals i telemàtics. 107 1


99

123 50-51

Consulta de la flexió verbal. 115-116 G


Actitud de cooperació en situacions d’aprenentatge compartit i respecte de les

opinions dels altres. 107 2, 5

Reconeixement de la importància de conservar i preservar l’entorn natural. 107 5

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic pàg. act.

Situació de diferents parcs naturals valencians en un mapa. 107 2

Valoració positiva dels espais naturals valencians i reconeixement de la

importància de la conservació de la biodiversitat. 107 5

Diferenciació i valoració del coneixement científic al costat d’unes altres formes de coneixement.

110-113 G



121

4

44

Comentari de textos literaris de Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm

Turmeda i Isabel de Villena.

120-121

122

123

39-43

45-46

47-50


Cerca d’informació en diccionaris convencionals i virtuals. 107 1


116

123

125

22

48

G


124

50-51

57



Expressió raonada i argumentada d’opinions pròpies.

107

121

122

123

5

40-43

46

51

Recerca d’informació i maneig de recursos per a elaborar d’un text científic. 125 G

Unitat 6. Mons de ficció


• Llegir comprensivament i analitzar textos narratius. • Explicar oralment l’argument d’una novel·la o d’una pel·lícula. • Reconéixer el mecanisme de la composició i escriure correctament els mots compostos. • Analitzar l’estructura, els elements i els recursos de la narració literària. • Distinguir i emprar correctament les formes no personals dels verbs i les perífrasis d’infinitiu, de gerundi i de participi.

• Aplicar la normativa ortogràfica referent a la lletra x i als dígrafs tx i ig.

100

• Conéixer l’obra de Joan Roís de Corella com a representant de la valenciana prosa. • Distingir les característiques principals de les novel·les cavalleresques Tirant lo Blanc i Curial i

Güelfa. • Analitzar la història de la nostra llengua des del segle xv fins al segle xix. • Planificar i redactar una narració literària.

B. Continguts

Conceptes Procediments Actituds • La composició. • Ús del guionet en els mots compostos.

• El text narratiu: estructura i elements de la narració literària.

• Les formes no personals del verb: infinitiu, gerundi i par-ticipi.

• Les perífrasis verbals. • La lletra x i els dígrafs tx i ig.

• El Segle d’Or: la valenciana prosa i l’Escola Satírica Valenciana.

• Les novel·les cavalleresques: Tirant

lo Blanc i Curial i

Güelfa. • La història de la llengua des del segle xv fins al xix.

• Lectura comprensiva i anàlisi de textos narratius.

• Explicació oral de l’argument d’una novel·la o d’una pel·lícula.

• Formació i correcció de mots compostos amb guionet i sense guionet i anàlisi dels seus components.

• Anàlisi de l’estructura, el tema i l’argument de diverses narracions literàries.

• Reescriptura d’un text narratiu canviant el punt de vista.

• Identificació, classificació, correcció i ús de les formes no personals dels verbs i de les perífrasis verbals.

• Consulta de la flexió verbal. • Ús de la grafia x i dels dígrafs tx i ig. • Comentari de textos literaris de Joan Roís de Corella i anàlisi de fragments de les novel·les cavalleresques Tirant lo Blanc i Curial i Güelfa.

• Reflexió i anàlisi dels aspectes rellevants de la nostra història lingüística des del segle xv fins al xix.

• Planificació i redacció d’una narració literària.

• Valoració de la riquesa lèxica del valencià.

• Sensibilització envers la lectura i l’audició de poemes.

• Valoració del patrimoni cultural propi.

• Presa de consciència de l’aportació dels grans escriptors de la nostra literatura del Segle d’Or a la literatura universal.

• Reflexió sobre la importància de la història en general i, en particular, sobre les relacions d’aquesta amb la llengua i la literatura.


• Entendre i analitzar textos narratius i resoldre qüestions de comprensió lectora. • Redactar el desenllaç d’un d’aquests textos amb adequació, coherència, cohesió i correcció. • Explicar oralment, amb fluïdesa i correcció, l’argument d’una novel·la o d’una pel·lícula. • Escriure correctament els mots compostos i distingir la categoria gramatical dels seus components.

101

• Analitzar l’estructura i els elements d’una narració literària i determinar-ne el tema i l’argument. • Reconéixer i emprar correctament les formes no personals del verb i les perífrasis verbals. • Aplicar la normativa ortogràfica en l’ús de la lletra x i els dígrafs tx i ig. • Esmentar les característiques més destacades de l’obra de Roís de Corella i de la valenciana prosa.

• Analitzar i identificar les característiques principals de les novel·les cavalleresques Tirant lo

Blanc i Curial i Güelfa. • Conéixer els aspectes rellevants de la nostra història lingüística des del segle xv fins al xix. • Planificar correctament i redactar una narració literària amb adequació, coherència i

creativitat.


Competència comunicativa lingüística i audiovisual pàg. act. Lectura comprensiva i anàlisi de dos textos narratius i redacció del

desenllaç d’un d’aquests textos.

9-10

11

G

1-7

Explicació oral de l’argument d’una novel·la o d’una pel·lícula. 11 8

Formació i correcció de mots compostos amb guionet i sense guionet i

anàlisi dels seus components. 13 9-14

Anàlisi de l’estructura i dels elements de diferents narracions literàries. 16-17

15-17

19-20

22

Distinció del tema i explicació de l’argument de diverses narracions. 17 21

Reescriptura d’un text narratiu canviant el punt de vista. 17 18

Identificació, anàlisi i correcció de les formes no personals del verb i de les

perífrasis verbals.

18-19

20-21

23-24, 26-27

28-30, 33

Producció d’oracions amb formes no personals del verb i amb perífrasis verbals.

19 21

25 31-32

Ús de la grafia palatal x i dels dígrafs tx i ig. 22-23 34-39

Reflexió i anàlisi dels aspectes rellevants de la nostra història lingüística

des del segle xv fins al xix. 28 G

Resum dels fets històrics descrits en una cançó. 28 52

Planificació i redacció d’una narració literària. 29 G

Competència social i ciutadana pàg. act. Actitud de cooperació en situacions d’aprenentatge compartit. 11

21

8

32

Valoració del patrimoni cultural propi. 24-27 G

Respecte i valoració de la història de la nostra llengua 28 G

Competència artística i cultural pàg. act. Comentari de textos literaris pertanyents a Joan Roís de Corella i anàlisi de

fragments de les novel·les cavalleresques Tirant lo Blanc i Curial i Güelfa. 24-27 40-48



11

17

25-26

27

5, 7-8

21

40-42

44-45

102

28 50-52


13

27

28

14

49

51-53


Autonomia i iniciativa personal pàg. act. Treball responsable i compliment dels terminis acordats en la presentació

de treballs. 29 G

Presa de decisions i maneig de recursos durant el procés de creació d’una

narració literària. 29 G

Unitat7. Paraules d’amor


• Llegir comprensivament i analitzar cartes literàries de temàtica amorosa i redactar la resposta a una d’aquestes cartes.

• Esmentar paraules que expressen sentiments i agrupar-les en camps semàntics. • Reflexionar sobre el procés de creació literària i comentar-ne oralment les pròpies experiències.

• Redactar un text de temàtica amorosa amb adequació, coherència i cohesió, i adoptant un estil expressiu propi.

• Reconéixer el mecanisme de la derivació i identificar els prefixos i els sufixos en els mots derivats.

• Distingir les característiques dels textos poètics i analitzar-ne els recursos expressius, la mètrica, la versificació i la rima.

• Diferenciar les oracions simples, compostes i complexes. • Reconéixer els elements nexuals i els tipus d’oracions compostes juxtaposades, coordinades i subordinades.

• Aprofundir en el coneixement i ús de la grafia h. • Aplicar la normativa ortogràfica sobre les grafies b i v. • Conéixer la vida i l’obra de Jordi de Sant Jordi, d’Ausiàs March i de Jaume Roig. • Conéixer els conceptes de conflicte i substitució lingüística i reflexionar sobre les relacions asimètriques existents en els usos formals entre castellà i valencià.

• Preparar i realitzar un recital poètic emprant la dicció, l’entonació, l’èmfasi i el volum de la veu adequats.

B. Continguts

Conceptes Procediments Actituds • El text narratiu: les

• Lectura comprensiva i anàlisi de diferents cartes literàries de temàtica amorosa i redacció de la

• Valoració de la poesia com a mitjà

103

cartes literàries.

• La derivació: els prefixos i els sufixos.

• Els textos poètics: recursos expressius, mètrica, versificació i rima.

• L’oració composta i l’oració complexa.

• Oracions compostes coordinades i subordinades. Els elements nexuals.

• La lletra h. • Les grafies b i v.

• El Segle d’Or: Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi i Jaume Roig.

• Conflicte i substitució lingüística.

• El recital poètic.

resposta a una d’aquestes cartes. • Elaboració d’una llista de mots que expressen sentiments i agrupació d’aquests en camps semàntics.

• Reflexió i comentari oral sobre els sentiments com a font d’inspiració en el procés de creació literària.

• Redacció d’un poema o d’un altre text de temàtica amorosa i lectura col·lectiva d’aquests textos per a esbrinar-ne l’autoria.

• Producció i anàlisi de paraules derivades i reconeixement del mot de procedència d’aquestes.

• Lectura comprensiva i audició de poemes i cançons, i anàlisi dels recursos expressius, la mètrica, la versificació i la rima d’aquests textos.

• Classificació d’oracions simples, compostes i complexes.

• Identificació dels elements nexuals en les oracions compostes coordinades i subordinades.

• Producció d’oracions utilitzant nexes coordinants i subordinants.

• Ús de la grafia h i aplicació de les regles ortogràfiques de la b i la v.

• Anàlisi de textos poètics pertanyents a Jordi de Sant Jordi i a Ausiàs March i comentari de fragments de l’Espill, de Jaume Roig.

• Reflexió sobre les relacions asimètriques existents en els usos formals entre castellà i valencià.

• Planificació i realització d’un recital poètic amb poemes propis o d’altri.

per a descriure sentiments.

• Sensibilització envers la lectura, l’audició, la producció i la recitació de poemes i cançons.

• Presa de consciència de l’aportació dels grans poetes de la nostra literatura, com Jordi de Sant Jordi o Ausiàs March, a la literatura universal.

• Reconeixement de la situació de minorització del valencià respecte del castellà i conscienciació de la necessitat d’afavorir-ne la normalització.


• Entendre i analitzar cartes literàries i redactar la resposta a un d’aquests textos amb adequació, coherència i cohesió.

• Esmentar paraules que expressen sentiments i agrupar-les en camps semàntics. • Reflexionar sobre el procés de creació literària i comentar-ne oralment les pròpies experiències.

• Elaborar un poema o un altre text de temàtica amorosa amb adequació, coherència i cohesió, i adoptant un estil expressiu propi.

104

• Formar paraules derivades i identificar-ne els prefixos, els sufixos i els mots primitius. • Entendre textos poètics i analitzar-ne els recursos expressius, la mètrica, la versificació i la rima. • Distingir els elements nexuals coordinants i subordinants. • Identificar els diferents tipus d’oracions: simples, compostes i complexes. • Classificar les oracions compostes en coordinades i subordinades. • Escriure correctament paraules que contenen les lletres b, v o h. • Esmentar les característiques principals de l’obra poètica de Jordi de Sant Jordi i d’Ausiàs March i de l’Espill, de Jaume Roig.

• Conéixer els conceptes de conflicte i substitució lingüística, reconéixer la situació de minorització del valencià i conscienciar-se de la necessitat d’afavorir-ne la normalització.

• Realitzar un recital poètic emprant la dicció, l’entonació, l’èmfasi i el volum de la veu adequats. D. Competències bàsiques


Lectura comprensiva i anàlisi de cartes literàries de temàtica amorosa. 33-34

35

G

3-5

Elaboració d’una llista de mots que expressen sentiments i agrupació d’aquests en

camps semàntics. 35 2

Redacció de la resposta a una de les cartes anteriors. 35 6

Reflexió i comentari oral sobre els sentiments com a font d’inspiració en el procés de

creació literària. 35 7

Redacció d’un poema o d’un altre text de temàtica amorosa. 35 8

Formació de paraules derivades i identificació dels prefixos i els sufixos i del mot de

procedència d’aquestes. 36-37 9-13

Lectura comprensiva, audició i anàlisi de poemes i cançons. 38-41 14-

19

Classificació d’oracions simples, compostes i complexes. 43

44

20-

21

25

Identificació dels elements nexuals en les oracions compostes coordinades i

subordinades.

43

44

22

23

Producció d’oracions utilitzant nexes coordinants i subordinants. 44 24

Ús de la grafia h. 45 G

Ús de les grafies b i v. 46-47 G

Producció d’oracions utilitzant paraules que contenen les lletres h, b o v. 45

46

27

31

Reflexió sobre les relacions asimètriques existents en els usos formals entre castellà i

valencià. 52 43

Planificació i realització d’un recital poètic amb poemes propis o d’altri. 53 G


Consulta d’informació en diccionaris i altres fonts bibliogràfiques i digitals.

35

36

37 39

46

1-2

9

13 15

31

105

54 1

Consulta de la flexió verbal. 46 28-

29


Actitud de cooperació en situacions d’aprenentatge compartit. 35

51

7-8

42

Reconeixement de la situació de minorització del valencià respecte del castellà i

conscienciació de la necessitat d’afavorir-ne la normalització. 52 43


Expressió de la creativitat literària en la redacció de textos. 35 6, 8

Valoració de la poesia com a mitjà per a descriure sentiments.

35

38-41

53

8

G

G

Sensibilització envers la lectura, l’audició, la producció i la recitació de poemes i

cançons.

35

38-41

53

8

G

G

Comentari i anàlisi mètrica de textos literaris pertanyents a Jordi de Sant Jordi,

Ausiàs March i Jaume Roig. 48-51

36-

41


Selecció, ampliació i reducció d’informació. 35

48-51

5

36-41

Maneig de diccionaris i d’altres fonts bibliogràfiques convencionals i virtuals per a la

recerca d’informació.

35

36

37

39

46

54

1-2

9

13

15

31

1

Consulta de la flexió verbal. 46 28-

29

Autonomia i iniciativa personal pàg. act. Expressió d’opinions pròpies. 35 7

Presa de decisions i maneig de recursos durant el procés de planificació d’un recital

poètic. 53 G

Unitat 8. En temps remots


• Llegir comprensivament i analitzar textos teatrals, i fer-ne una lectura dramatitzada. • Transformar un fragment teatral en un text narratiu. • Explicar oralment aspectes de la vida quotidiana d’altres èpoques històriques. • Reconéixer els vulgarismes, els disfemismes i les onomatopeies.

106

• Distingir les característiques dels textos teatrals, analitzar-ne l’estructura i els recursos i determinar el gènere a què pertanyen.

• Conéixer l’oració complexa i els elements nexuals. • Distingir les proposicions subordinades substantives i les adjectives. • Manejar adequadament l’entonació i usar els signes de puntuació –punt, coma, punt i coma i dos punts– de manera adient.

• Identificar les característiques del teatre medieval i conéixer l’origen i l’argument del Misteri

d’Elx. • Reflexionar sobre la importància dels processos de normalització i normativització de la llengua.

• Planificar, redactar i representar un text teatral.

B. Continguts

Conceptes Procediments Actituds • Els vulgarismes, els disfemismes i les onomatopeies.

• El text teatral: gèneres, estructura i recursos.

• L’oració complexa (I): oracions subordinades substantives i adjectives. Els elements nexuals.

• Entonació i signes de puntuació (I): el punt, la coma, el punt i coma i els dos punts.

• El teatre medieval. El Misteri d’Elx.

• Normalització

• Lectura comprensiva i anàlisi de dos fragments teatrals, i resolució de qüestions de comprensió lectora.

• Lectura expressiva en veu alta d’un d’aquests fragments teatrals.

• Transformació d’un dels textos dramàtics en una narració.

• Exposició oral sobre qüestions relacionades amb les formes de vida d’un període històric concret.

• Classificació de vulgarismes segons el fenomen lingüístic que els ha motivat i substitució d’aquests per formes normatives.

• Identificació de disfemismes i reemplaçament d’aquests per formes neutres.

• Distinció del significat de les onomatopeies i concreció de les onomatopeies que representen diferents sons.

• Anàlisi de les característiques, l’estructura i els recursos de diversos fragments teatrals, i distinció del gènere a què pertanyen.

• Identificació i producció d’oracions subordinades substantives i adjectives.

• Ús del punt, la coma, el punt i coma i els dos punts en diferents oracions.

• Puntuació de dos textos segons la intencionalitat expressiva.

• Relació d’elements i espais escènics del Misteri

d’Elx amb les imatges corresponents. • Lectura comprensiva i anàlisi de les característiques d’un fragment del Misteri d’Elx.

• Sensibilització per veure, llegir i escriure obres de teatre en valencià.

• Valoració de l’esforç que suposa escriure, muntar i representar una obra de teatre.

• Reconeixement de la importància de la funció social, lúdica i artística del teatre.

• Valoració positiva del manteniment del Misteri d’Elx

com a espectacle teatral únic al món.

• Conscienciació de la necessitat d’afavorir la normalització de les llengües minoritzades, especialment del valencià.

107

i normativització. El valencià actual. De les normes del 32 a l’AVL.

• Reflexió sobre el processos de normalització i normativització del valencià.

• Planificació, redacció i representació d’un text teatral.


• Llegir, entendre i analitzar textos teatrals. • Fer una lectura dramatitzada d’un text teatral emprant la dicció, l’entonació i l’èmfasi adequats. • Transformar un fragment teatral en un text narratiu. • Exposar oralment aspectes de la vida quotidiana d’altres èpoques històriques. • Conéixer els conceptes de vulgarisme, disfemisme i onomatopeia i ser capaç d’aportar-ne exemples.

• Reconéixer les característiques dels textos teatrals, analitzar-ne l’estructura i els recursos i determinar el gènere a què pertanyen.

• Classificar les oracions complexes en subordinades substantives i adjectives. • Utilitzar els signes de puntuació –punt, coma, punt i coma i dos punts– per a donar el significat adient a una oració o a un text.

• Esmentar les característiques principals del teatre me-dieval i explicar el Misteri d’Elx. • Conéixer els conceptes de normalització i normativització i la situació actual del valencià. • Planificar, redactar i representar un text teatral.


Competència comunicativa lingüística i audiovisual pàg. act. Lectura comprensiva i anàlisi de dos fragments teatrals i resolució de qüestions de

comprensió lectora.

57-58

59

G

1-4

Lectura expressiva en veu alta d’un d’aquests fragments teatrals. 59 5

Transformació d’un dels textos dramàtics en una narració. 59 6

Exposició oral sobre qüestions relacionades amb les formes de vida d’un període

històric concret. 59 7

Classificació de vulgarismes segons el fenomen lingüístic que els ha motivat i

substitució d’aquests per formes normatives. 60 8-9

Identificació de disfemismes i reemplaçament d’aquests per formes neutres. 61 10

Distinció del significat de les onomatopeies i concreció de les onomatopeies que

representen diferents sons. 61

11-

15

Anàlisi de les característiques, l’estructura i els recursos de diversos fragments

teatrals, i distinció del gènere a què pertanyen. 64-65

16-

22

Identificació, classificació i producció d’oracions subordinades substantives i

adjectives. 66-68 G

Ús dels signes de puntuació. 69-71 G

Producció d’oracions utilitzant els signes de puntuació. 70 29

Lectura comprensiva i anàlisi de les característiques d’un fragment del Misteri d’Elx. 75 36

108

Reflexió sobre la importància de la normativització i la normalització de la llengua. 76 G

Planificació, redacció i representació d’un text teatral. 77 G


Consulta d’informació en diccionaris i altres fonts bibliogràfiques i digitals.

59

61 73

75

76

7

12 33

38

39

Competència informàtica en la redacció d’un text dramàtic. 77 G


Actitud de cooperació en situacions d’aprenentatge compartit. 59

77

5

7

Conscienciació de la necessitat d’afavorir la normalització de les llengües minoritzades, especialment del valencià.

76 G

Reconeixement de la importància de la funció social, lúdica i artística del teatre. 77 G


Valoració de la importància del teatre escrit i escenificat en la transmissió de valors

culturals.

59

64

1

16-

17

Lectura dramatitzada d’un fragment teatral. 59 5


77

6

G

Elaboració i representació d’un text teatral. 77 G

Comentari i anàlisi mètrica d’un text literari pertanyent al Misteri d’Elx. 75 36

Relació d’elements i espais escènics del Misteri d’Elx amb les imatges corresponents. 74 34



59

64

75

76

1-3, 7

16,

20

36-

38

39


59

61

73

75

76

7

12

33

38

39



59

74

75

7

35

37

Cerca d’informació i maneig de recursos per a realitzar una exposició oral sobre un

període històric concret i una d’escrita sobre el Misteri d’Elx.

59

75

7

38

Presa de decisions i maneig de recursos en planificar, redactar i representar un text

teatral. 77 G

109

Unitat 9. Em sent bé


• Llegir, comprendre, analitzar i sintetitzar un text del gènere assagístic. • Establir relacions de sinonímia entre les paraules. • Reflexionar i manifestar opinions oralment sobre la idea de bellesa i sobre els cànons de bellesa imposats per les modes.

• Participar activament en un debat sobre la importància de la imatge corporal en la societat actual.

• Redactar una carta personal per a donar opinions i consells a un company. • Reconéixer les característiques, l’estructura i els recursos literaris i gramaticals propis de l’assaig.

• Conéixer l’oració composta subordinada adverbial i els elements nexuals. • Distingir les proposicions subordinades adverbials circumstancials i les quantitatives. • Manejar adequadament l’entonació i usar els signes de puntuació –interrogant, admiració, punts suspensius, parèntesis, guió i cometes– de manera adient.

• Analitzar les característiques principals de la literatura dels segles xvi, xvii i xviii. • Conéixer els autors més representatius del Renaixement, del Barroc i de la Il·lustració. • Reflexionar sobre les actituds lingüístiques dels parlants en una situació de conflicte lingüístic. • Planificar i redactar un text argumentatiu. B. Continguts

Conceptes Procediments Actituds • Reculls lèxics impresos i en línia.

• L’assaig: característiques, estructura i recursos.

• L’oració complexa (II): oracions subordinades adverbials. Els elements ne-xuals.

• Entonació i signes de puntuació (II): signes

• Lectura comprensiva i anàlisi d’un text del gènere assagístic.

• Resolució de qüestions de comprensió lectora i síntesi del text.

• Recerca de paraules sinònimes en el text anterior.

• Reflexió i manifestació oral d’opinions sobre la idea de bellesa i sobre els cànons de bellesa imposats per les modes.

• Organització i realització d’un debat sobre la importància de la imatge corporal en la societat actual.

• Redacció d’una carta personal per a donar opinions i consells a un company davant un problema relacionat amb l’estètica.

• Ús de reculls lèxics impresos i en línia. • Redacció d’un text amb termes específics. • Anàlisi de les característiques, l’estructura i els

• Actitud crítica davant els estereotips imposats per la publicitat i el món de la moda.

• Valoració positiva del propi cos i adopció d’estils de vida saludables.



110

d’interrogació i admiració, punts suspensius, parèntesis, guions i cometes.

• La Decadència: Renaixement, Barroc i Il·lustració.

• Les actituds lingüístiques.

• El text argumentatiu.

recursos literaris i gramaticals de diversos textos del gènere assagístic.

• Identificació i producció d’oracions subordinades adverbials circumstancials i quantitatives.

• Ús de l’entonació i dels signes de puntuació en les oracions.

• Puntuació de textos segons la intencionalitat expressiva.

• Comentari i anàlisi mètrica de textos literaris pertanyents a autors del Renaixement, del Barroc i de la Il·lustració.

• Reflexió sobre les actituds lingüístiques dels parlants en una situació de conflicte lingüístic.

• Planificació i redacció d’un text argumentatiu.

importància d’usar els reculls lèxics per a conéixer el vocabulari bàsic d’un àmbit temàtic concret.

• Conscienciació de la importància d’utilitzar correctament els signes d’entonació i de puntuació.

• Valoració positiva de la lleialtat lingüística en una situació de conflicte lingüístic.


• Llegir, entendre, analitzar i resumir un text del gènere assagístic. • Establir relacions de sinonímia entre les paraules. • Manifestar opinions oralment amb fluïdesa. • Participar activament en un debat respectant les normes d’interacció comunicativa. • Redactar una carta personal amb adequació, coherència i cohesió. • Distingir les característiques, l’estructura i els recursos literaris i gramaticals propis de l’assaig. • Classificar les oracions complexes subordinades adverbials. • Utilitzar els signes de puntuació –interrogant, admiració, punts suspensius, parèntesis, guió i cometes– de manera coherent.

• Conéixer les característiques generals de la literatura de la Decadència, com també els autors i les obres més importants d’aquest període.

• Conéixer els conceptes de lleialtat lingüística, autoodi i prejudici lingüístic, i reflexionar-hi. D. Competències bàsiques


Lectura comprensiva i anàlisi d’un text del gènere assagístic. 81-82

83

G

1

Resolució de qüestions de comprensió lectora i síntesi del text. 83 2

Recerca de paraules sinònimes en el text anterior. 83 3

Reflexió i manifestació oral d’opinions sobre la idea de bellesa i sobre els cànons de

bellesa imposats per les modes. 83 4

Organització i realització d’un debat sobre la importància de la imatge corporal en la societat actual.

83 5

111

Redacció una carta personal per a donar opinions i consells a un company davant un

problema relacionat amb l’estètica. 83 6

Ús de reculls lèxics impresos i en línia. 85 7-

10

Redacció d’un text amb termes específics. 85 10

Anàlisi de les característiques, l’estructura i els recursos literaris i gramaticals de

diversos textos del gènere assagístic. 88-89

11-

12

Identificació, classificació i producció d’oracions subordinades adverbials

circumstancials i quantitatives. 91-92

13-

16

Ús dels signes de puntuació. 95 G

Reflexió sobre les actituds lingüístiques dels parlants en una situació de conflicte

lingüístic. 100 G

Planificació i redacció d’un text argumentatiu. 101 G


Consulta d’informació en diccionaris i altres fonts bibliogràfiques i digitals. 85

99

7-

10 23

Competència informàtica en la redacció d’un text argumentatiu. 101 G

Competència social i ciutadana pàg. act. Conscienciació de l’excessiva importància que es dóna en la societat actual a la

imatge corporal. 83 4-6

Actitud crítica davant els estereotips imposats per la publicitat i el món de la moda. 83 4-6

Valoració positiva del propi cos i adopció d’estils de vida saludables. 83 4-6

Actitud de cooperació en situacions d’aprenentatge compartit i respecte de les opinions

dels altres. 83 5

Valoració de la importància d’usar els reculls lèxics per a conéixer el vocabulari bàsic

d’un àmbit temàtic concret. 84-85 G

Valoració positiva de la lleialtat lingüística en una situació de conflicte lingüístic. 100 G

Competència artística i cultural pàg. act. Valoració de l’assaig com a mitjà per a exposar idees amb voluntat de creació

literària. 86-89 G

Anàlisi de textos del gènere assagístic. 88-89 11-

12


101

6

G

Comentari i anàlisi mètrica de textos literaris d’autors del Renaixement, del Barroc i de la Il·lus-tració.

97-99 G



83

88-89

98

2 11-

12

22


99

7-

10

23

112



83

97

100

4-6

21

25

Consulta de reculls lèxics per a redactar un text sobre una àrea temàtica concreta. 85 10

Presa de decisions i maneig de recursos durant el procés de planificació i redacció

d’un text argumentatiu. 101 G

5.4 Valencià: llengua i literatura. 4t ESO.

5. a) Organització de les unitats didàctiques Les unitats tenen una estructura fixa que presenta els següents blocs de continguts: -Títol de la unitat: Els títols que encapçalen les unitats són temàtics i estan relacionats amb l’eix vertebrador de tots els continguts treballats. -Presentació de la unitat: índex de continguts amb suport visual. -Eix temàtic: bloc centrat en el treball de les destreses lingüístiques bàsiques (comprensió, expressió i interacció) a partir de textos de diversa tipologia. La selecció dels textos s’ha fet atenent a criteris d’actualitat, textos reals escrits per adolescents i transcripcions de converses del xat o correus electrònics, etc. -Lèxic: s’hi treballen continguts relacionats amb la lexicologia i la lexicografia i, a més, hem inclòs un apartat Pareguts però diferents en què els alumnes han de discriminar entre mots semblants morfològicament o semàntica. -Tipus de text: anàlisi de tipologies textuals. -Gramàtica: continguts gramaticals (morfologia i sintaxi). -Ortografia: normes ortogràfiques. -Literatura: anàlisi dels gèneres literaris, lectura de textos significatius. -Llengua i societat: apartat exclusivament pràctic dedicat als continguts sociolingüístics. -Taller de comunicació: a partir dels continguts conceptuals assolits en l’apartat de tipus de text, es presenten estratègies procedimentals amb la finalitat que l’alumne siga capaç de bastir textos. -Tècniques d’estudi: els continguts procedimentals marcats en el currículum sota aquest epígraf es troben disseminats en diferents blocs. Són tractats en cada cas en els apartats on resulten més funcionals. Els objectius, continguts i criteris d’avaluació fixats per al primer curs d’Educació Secundària Obligatòria, els hem agrupat en nou unitats didàctiques, les quals es detallen a continuació: UNITAT 1. UN GRA DE SORRA


113

• Llegir, comprendre i analitzar un text expositiu.

• Ampliar el lèxic amb vocabulari nou a partir d’un text.

• Reconéixer els adjectius valoratius i establir-hi relacions de sinonímia.

• Sintetitzar, esquematitzar i redactar un comentari guiat d’un text expositiu.

• Respondre a qüestions, manifestar opinions i argumentar oralment.

• Conéixer l’estructura d’un article de diccionari.

• Interpretar les informacions lingüístiques que proporciona el diccionari.

• Conéixer les característiques dels discursos orals no espontanis.

• Distingir les característiques, l’estructura i els recursos d’una conferència.

• Analitzar l’estructura morfològica dels verbs.

• Conéixer el sistema vocàlic i emprar correctament les vocals.

• Distingir les característiques principals del romanticisme i de la Renaixença.

• Conéixer la història de la nostra llengua des de la Renaixença fins al 1975.

• Produir i exposar oralment un text explicatiu.

B. Continguts

Conceptes Procediments Actituds • El diccionari

convencional:

estructura i

interpretació

de les

informacions

lingüístiques.

• Els discursos

orals no

espontanis.

• La

conferència:

característique

s, estructura i

recursos.

• Els morfemes

verbals:

persona,

nombre,

temps,

aspecte i

mode.

• Els temps

verbals

simples,

compostos i

• Lectura comprensiva i anàlisi d’un text expositiu.


• Identificació d’adjectius valoratius i recerca de mots

sinònims.

• Elaboració d’un resum i d’un esquema d’un fragment

expositiu.

• Comentari d’un text expositiu a partir de qüestions

relacionades amb les característiques del text.

• Resposta oral a qüestions sobre el voluntariat.

• Exposició oral d’opinions i d’arguments en favor del

voluntariat.

• Recerca d’informació sobre institucions que duen a

terme tasques de voluntariat.

• Recerca d’informació en Internet sobre el voluntariat

lingüístic.

• Anàlisi de l’estructura de diferents articles de diccionari i

interpretació de les informacions lingüístiques que

proporcionen.

• Identificació de les accepcions i subaccepcions en què

s’empra un mot en diferents oracions.

• Anàlisi de les característiques, l’estructura i els recursos

d’una conferència.

• Classificació de diverses formes verbals en funció de la

persona, el nombre i el temps a què pertanyen.

• Addició de morfemes de persona, nombre i temps a

diferents lexemes.

• Interés per la

producció de

missatges orals i

escrits i per

expressar-se amb

correcció.

• Actitud empàtica

davant els

problemes aliens.

• Valoració positiva de

la tasca solidària

que duen a terme

els voluntaris.

• Actitud de

cooperació i

respecte en

situacions

d’aprenentatge

compartit.

• Interés per l’ús del

diccionari com a font

de coneixement i

com a mitjà per a

ampliar el lèxic

propi.

• Interés per conéixer

114

perifràstics.

• El sistema

vocàlic.

• Les vocals e i

o obertes.

• Les

interferències

vocàliques.

• El

romanticisme.

• La

Renaixença.

• La llengua des

de la

Renaixença

fins al 1975.

• Els processos

de

normativitzaci

ó de principis

de segle.

• L’exposició

oral.

• Classificació dels temps verbals en perfectius i

imperfectius i en simples, compostos i perifràstics.

• Classificació de formes verbals en funció del mode.

• Anàlisi de l’estructura morfològica de diferents formes

verbals.

• Deducció de les normes d’ús de e i o obertes a partir

d’exemples.

• Distinció entre e i o obertes i tancades.

• Identificació i esmena d’incorreccions vocàliques

produïdes per interferència del castellà.

• Reflexió sobre el context sociocultural de la Renaixença

i sobre la relació entre la Renaixença i el romanticisme.

• Anàlisi i comentari de textos produïts en el context de la

Renaixença.

• Elaboració d’un quadre cronològic sobre la història de la

llengua des de la Renaixença fins al 1975.

• Planificació i exposició oral d’un text explicatiu.

el funcionament i

l’estructura de la

llengua.

• Sensibilització

envers la lectura de

textos literaris.

• Valoració de l’esforç

realitzat durant la

Renaixença per

normalitzar l’ús de la

nostra llengua.

• Esforç i interés per

planificar i

desenvolupar una

exposició oral amb

una dicció correcta i

una estructuració

ordenada de les

idees.


• Comprendre un text expositiu i reconéixer-ne els trets característics.

• Distingir el lèxic valoratiu i establir-hi relacions de sinonímia.

• Sintetitzar, esquematitzar i redactar un comentari guiat d’un text expositiu.

• Respondre a qüestions orals, manifestar opinions i argumentar oralment.

• Conéixer l’estructura d’un article de diccionari i interpretar-ne les informacions lingüístiques.

• Reconéixer les característiques, l’estructura i els recursos d’una conferència.

• Distingir els morfemes verbals de persona, nombre, temps, aspecte i mode.

• Reconéixer els temps verbals simples, compostos i perifràstics.

• Distingir entre e i o obertes i tancades.

• Emprar correctament les vocals en mots que solen presentar dificultats.

• Reconéixer les característiques principals del romanticisme i de la Renaixença.

• Conéixer la història de la nostra llengua des de la Renaixença fins al 1975.

• Exposar oralment un text amb adequació, coherència i correcció.


Competència comunicativa lingüística i audiovisual pàg.

act.

115

Lectura comprensiva i anàlisi d’un text expositiu. 11 1-4 Identificació d’adjectius valoratius i recerca de mots sinònims. 11 2 Comentari d’un text expositiu a partir de qüestions relacionades amb les característiques del text.

11 5

Resposta oral a qüestions sobre el voluntariat. 11 6 Exposició oral d’opinions i d’arguments en favor del voluntariat. 11 6-7 Identificació de les accepcions i subaccepcions en què s’empra un mot en diferents oracions.

13 12

Anàlisi de les característiques, l’estructura i els recursos d’una conferència. 14-17

14-16

Classificació de diverses formes verbals en funció de la persona, el nombre i el temps a què pertanyen.

19 18

Addició de morfemes de persona, nombre i temps a diferents lexemes. 19 19

Classificació dels temps verbals en perfectius i imperfectius i en simples, compostos i perifràstics.

19-20

20 21 23

Classificació de formes verbals en funció del mode. 20 23

Anàlisi de l’estructura morfològica de diferents formes verbals. 20-21

24-25

Deducció de les normes d’ús de e i o obertes a partir d’exemples. 22-23

27-28

Distinció entre e i o obertes i tancades. 23 29 Identificació i esmena d’incorreccions vocàliques produïdes per interferència del castellà.

23 30-31

Planificació i exposició oral d’un text explicatiu. 29 G


act.

Recerca d’informació en diccionaris convencionals o telemàtics. 11 13

1-2 13

Consulta de diferents fonts (personals, bibliogràfiques, digitals...) per a la recerca d’informació.

11 28 29

7-9 38 G

Anàlisi de l’estructura de diferents articles de diccionari i interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen.

13 10-13

Consulta de la flexió verbal. 21 26


act.

Coordinació amb els companys i actitud de cooperació i respecte en situacions d’aprenentatge compartit.

11 28

6 38

Actitud empàtica davant els problemes aliens. 11 6-7 Valoració positiva de la tasca solidària que duen a terme els voluntaris. 11 6-8 Valoració de l’esforç realitzat durant la Renaixença per normalitzar l’ús de la nostra llengua.

28 G

116

Competència artística i cultural pàg.

act.

Reflexió sobre el context sociocultural de la Renaixença i la relació entre la Renaixença i el romanticisme.

25 34

Anàlisi i comentari de textos produïts en el context de la Renaixença. 26-27

35-36

Elaboració d’un quadre cronològic sobre la història de la llengua des de la Renaixença fins al 1975.

28 38


act.

Maneig de diccionaris convencionals i virtuals per a la recerca d’informació. 11 13

1-2 13


11 16

26-27 28 29

3, 7-9 14

35-36 38 G

Consulta d’informació en fonts bibliogràfiques, personals o en Internet. 11 28 29

7-9 38 G


act.

Investigació sobre institucions que duen a terme tasques de voluntariat en l’entorn local.

11 7

Expressió raonada i argumentada d’opinions pròpies. 11 6-7

Deducció de les normes d’ús de les e i o obertes a partir d’exemples. 22-23

27-28

Treball responsable i compliment dels terminis acordats en la realització de treballs.

28 29

38 G

UNITAT 2. OFICIS I BENEFICIS


• Llegir, comprendre i analitzar diversos fragments narratius i un text expositivoargumentatiu.

• Identificar les paraules d’un text pertanyents al camp semàntic del món laboral.

• Reflexionar sobre la realitat sociolaboral i sobre la relació entre la formació prèvia i les condicions de

treball.

• Redactar textos breus de tipologia diferent sobre les condicions de vida als països del tercer món, sobre

117

l’explotació infantil i sobre el comerç just.

• Participar activament en un debat sobre l’explotació infantil.

• Conéixer i emprar adequadament els diccionaris en línia i els diccionaris específics.

• Conéixer les característiques i l’estructura del currículum.

• Distingir les característiques dels verbs regulars i conéixer el paradigma verbal regular.

• Conéixer el sistema consonàntic i classificar els fonemes consonàntics.

• Distingir les característiques principals de la poesia de la Renaixença i conéixer-ne els autors més

representatius.

• Conéixer i analitzar la situació legal del valencià actual.

• Elaborar el currículum propi de manera acurada, estructurada i clara.

B. Continguts

Conceptes

• Ús dels diccionaris en línia i dels diccionaris específics.

• El currículum: característiques i estructura.

• Les conjugacions verbals: paradigmes regulars.

• El sistema consonàntic: sonoritat, punt i mode d’articulació.

• La poesia de la Renaixença.

• Situació legal del valencià actual.

• La Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.

Procediments

• Lectura comprensiva i anàlisi de diversos fragments narratius i d’un text expositivoargumentatiu.

• Ús del diccionari per a treballar el vocabulari del text expositivoargumentatiu.

• Identificació de paraules pertanyents al camp semàntic del món laboral.

• Comparació de dues professions i reflexió al voltant de la relació entre la formació prèvia i les

condicions de treball.

• Recerca d’informació en Internet sobre el Senegal i la ciutat de Dakar, i sobre el comerç just.

• Redacció de textos breus de tipologia diferent relacionats amb les condicions de vida als països del

tercer món, amb l’explotació infantil i amb el comerç just.

• Organització i realització d’un debat sobre l’explotació infantil.

• Recerca de paraules en diccionaris en línia i interpretació de les informacions lingüístiques que

proporcionen.

• Consulta de l’escriptura correcta de diferents paraules en un diccionari ortogràfic.

• Deducció del tipus de diccionari específic a què pertanyen diferents articles de diccionari.

• Distinció del tipus de diccionari específic que cal fer servir en funció de la informació demanada en cada

cas.

• Anàlisi de les característiques i l’estructura d’un currículum.

• Redacció d’un currículum i d’una carta de presentació adequats a les peticions d’un anunci.

• Identificació i classificació de verbs segons el model de conjugació que segueixen.

• Distinció entre formes verbals regulars i irregulars.

• Conjugació i ús dels principals verbs regulars.

• Addició de morfemes de persona, nombre i temps a diferents lexemes.

• Descripció, classificació i exemplificació dels sons consonàntics.

118

• Identificació de sons consonàntics a partir de la descripció dels trets de sonoritat, punt i mode

d’articulació.

• Anàlisi i comentari de textos pertanyents a la poesia de la Renaixença.

• Reflexió sobre la situació legal del valencià actual i sobre les deficiències en l’aplicació d’aquest marc

legal.

• Redacció del currículum propi de manera acurada, estructurada i clara.

Actituds


• Actitud empàtica davant els problemes aliens.

• Interés per l’ús de diferents tipus de diccionaris tradicionals i en línia com a fonts de coneixement i com

a mitjà per a ampliar el lèxic propi.

• Valoració de la importància del currículum com a eina de comunicació clau en els processos de

cerca d’ocupació.

• Interés per conéixer el funcionament i l’estructura de la llengua i per usar correctament les formes

verbals.

• Sensibilització envers la lectura i l’audició de textos poètics.

• Valoració de la situació legal del valencià actual i reconeixement de les deficiències en l’aplicació

d’aquest marc legal.


• Comprendre textos narratius i expositivoargumentatius i reconéixer-ne els trets característics.

• Distingir el lèxic pertanyent al camp semàntic del món laboral.

• Redactar textos breus de tipologia diferent amb adequació, coherència, cohesió i correcció.

• Participar activament en un debat respectant les normes d’interacció comunicativa.

• Conéixer i emprar adequadament els diccionaris en línia i els diccionaris específics.

• Reconéixer les característiques i l’estructura del currículum.

• Conéixer i emprar correctament el paradigma verbal regular.

• Identificar i classificar els fonemes consonàntics segons la sonoritat, el punt i el mode d’articulació.

• Reconéixer les característiques principals de la poesia de la Renaixença i conéixer-ne els autors més

representatius.

• Conéixer i valorar la situació legal del valencià actual.

• Elaborar el currículum propi de manera acurada, estructurada i clara.



act.

Lectura comprensiva i anàlisi de diversos fragments narratius i d’un text expositivoargumentatiu.

35 1-2, 4-5

Identificació de paraules pertanyents al camp semàntic del món laboral. 35 5 Redacció de textos breus de tipologia diferent relacionats amb les 35 4, 6-7

119

condicions de vida als països del tercer món, amb l’explotació infantil i amb el comerç just. Organització i realització d’un debat sobre l’explotació infantil. 35 7 Correcció de paraules fent servir un diccionari ortogràfic. 37 9 Deducció del tipus de diccionari específic a què pertanyen diferents articles de diccionari.

37 10

Anàlisi de les característiques i l’estructura d’un currículum. 40-41

13

Redacció d’un currículum i d’una carta de presentació adequats a les peticions d’un anunci.

41 14

Identificació i classificació de verbs segons el model de conjugació que segueixen.

42-43

15-16

Distinció entre formes verbals regulars i irregulars. 43 17

Conjugació i ús dels principals verbs regulars. 45 18-20 22-23

Addició de morfemes de persona, nombre i temps a diferents lexemes. 45 21

Descripció, classificació i exemplificació dels sons consonàntics. 47 24-26 28-30

Identificació de sons consonàntics a partir de la descripció dels trets de sonoritat, punt i mode d’articulació.

47 27

Redacció del currículum propi de manera acurada, estructurada i clara. 53 G


act.

Recerca d’informació en diccionaris generals i específics, impresos i en línia.

35 37

2, 5 8-9, 11-12

Consulta de diferents fonts bibliogràfiques i digitals per a la recerca d’informació.

35 46

Anàlisi de l’estructura de diferents articles de diccionari i interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen.

37 8

Distinció del tipus de diccionari específic que cal fer servir en funció de la informació demanada en cada cas.

37 12

Consulta de la flexió verbal. 45 18-23


act.

Respecte per les normes d’interacció comunicativa durant la realització d’un debat.

35 7

Actitud empàtica davant els problemes aliens. 35 4, 6-7 Reflexió sobre la realitat sociolaboral. 35 3 Valoració de la importància del currículum com a eina de comunicació clau en els processos de cerca d’ocupació.

38-41

G


act.

120

Anàlisi i comentari de textos pertanyents a la poesia de la Renaixença. 49-51

31-32

Reflexió sobre la situació legal del valencià actual. 52 G


act.


2, 5 8-9, 11-12

Selecció, ampliació i reducció d’informació. 35 50

5-6 31-32

Consulta d’informació en fonts bibliogràfiques i en Internet. 35 4-6 Consulta de la flexió verbal. 45 18-23


act.

Expressió raonada i argumentada d’opinions pròpies. 35 1-2, 4-7 Treball responsable i compliment dels terminis acordats en la realització de treballs.

53 G

UNITAT 3. ENLLAÇATS PER LA XARXA


• Llegir, comprendre i analitzar diversos fragments d’una novel·la.

• Redactar un text narratiu a partir de fragments d’una novel·la.

• Reflexionar, respondre a qüestions i manifestar opinions oralment sobre les relacions personals per

mitjà d’Internet.

• Reconéixer i classificar els neologismes i els préstecs lingüístics.

• Conéixer el significat d’alguns neologismes del camp semàntic de la informàtica.

• Distingir l’estructura i les característiques lingüístiques i textuals dels missatges de correu electrònic.

• Redactar correus electrònics adequant el nivell de llenguatge al grau de formalitat que exigeix la


• Conéixer les característiques lingüístiques i textuals de la missatgeria instantània.

• Reflexionar sobre les regles de cortesia o pautes de conducta que han de guiar el comportament dels

usuaris de la xarxa.

• Participar activament en un debat sobre els usos lingüístics en la comunicació per Internet.

• Conéixer les principals irregularitats dels verbs de la primera i de la tercera conjugació i conjugar-los

correctament.

• Distingir els fenòmens consonàntics de la sonorització, l’ensordiment, l’emmudiment i la geminació.

• Distingir les característiques principals del teatre de la Renaixença i de la narrativa realista i naturalista i

conéixer-ne els autors més representatius.

• Conéixer el concepte de normativa lingüística i la història de la normativa del valencià.

• Crear un bloc d’aula per a recopilar i compartir informació relacionada amb la vida acadèmica del grup.

121

B. Continguts

Conceptes • Els préstecs i els neologismes.

• Neologismes i recursos en línia: el Termcat.

• El correu electrònic: característiques i estructura.

• La missatgeria instantània: característiques lingüístiques i textuals.

• Els verbs irregulars de la primera i de la tercera conjugació.

• Fenòmens consonàntics: sonorització, ensordiment, emmudiment i geminació.

• El teatre de la Renaixença: teatre culte i teatre popular.

• La narrativa realista i naturalista.

• Concepte i història de la normativa. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

• Els blocs o bitàcoles: conceptes bàsics. Creació d’un bloc d’aula.

Procediments • Lectura comprensiva i anàlisi de diversos fragments d’una novel·la.

• Ús del diccionari per a treballar el vocabulari dels textos.

• Resolució de qüestions de comprensió lectora sobre els textos.

• Resum d’una seqüència descriptiva inclosa en un dels fragments narratius anteriors.

• Redacció d’un text narratiu en primera persona a partir de dos fragments d’una novel·la.

• Reflexió, resposta oral a qüestions i manifestació d’opinions sobre les relacions personals per mitjà

d’Internet.

• Elaboració d’una llista dels perills a què ens exposem en la xarxa i de les precaucions que hi caldria

prendre.

• Identificació de préstecs i neologismes del camp semàntic de la informàtica.

• Classificació de neologismes en funció del mecanisme emprat per a crear-los (derivació, composició o

siglació).

• Classificació de préstecs segons la manera com s’han transferit a la nostra llengua (calc, adopció,

adaptació o formes alternatives).

• Distinció del significat de diferents neologismes del camp semàntic de la informàtica.

• Substitució d’anglicismes per paraules genuïnes o adaptades a la nostra llengua.

• Redacció de correus electrònics adequant el nivell de llenguatge al grau de formalitat que exigeix la


• Reflexió sobre les regles de cortesia o pautes de conducta que han de guiar el comportament dels

usuaris de la xarxa.

• Anàlisi de les característiques lingüístiques i textuals d’un text generat per mitjà de missatgeria

instantània.

• Organització i realització d’un debat sobre els usos lingüístics en la comunicació per Internet.

• Identificació, conjugació i ús dels principals verbs irregulars de la primera i de la tercera conjugació.

• Descripció de les irregularitats que presenten alguns verbs de la tercera conjugació.

• Correcció de formes verbals que, per influència del castellà, adopten incorrectament terminacions

pròpies d’altres conjugacions.

• Distinció dels casos en què es produeix la sonorització o l’ensordiment de consonants.

• Compleció de paraules amb consonants que se solen emmudir i amb aplecs de dues consonants.

• Distinció de la pronúncia geminada o simple dels aplecs de dues consonants.

122

• Anàlisi i comentari de textos pertanyents al teatre de la Renaixença i a la narrativa naturalista.

• Resolució de qüestions sobre el concepte i la història de la normativa.

• Elaboració d’un resum de la història de la normativa del valencià.

• Consulta de documents normatius elaborats per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

• Creació d’un bloc d’aula per a recopilar i compartir informació relacionada amb la vida acadèmica del

grup.

Actituds • Valoració de la implicació de les noves tecnologies en la nostra vida quotidiana.

• Desenvolupament d’una actitud responsable en les comunicacions personals per mitjà d’Internet.

• Consciència de la necessitat d’evitar que l’arbitrarietat dels usos lingüístics en la comunicació per

Internet es generalitze en altres àmbits.

• Valoració de la importància de la incorporació de préstecs i neologismes en la configuració del lèxic.



verbals.

• Sensibilització envers la lectura de textos teatrals.

• Valoració positiva de la història de la normativa del valencià.



• Comprendre i analitzar diversos fragments d’una novel·la.

• Redactar un text narratiu amb adequació, coherència, cohesió i correcció.

• Respondre a qüestions orals, manifestar opinions i argumentar oralment.

• Identificar i classificar els préstecs lingüístics i els neologismes.

• Conéixer l’estructura dels missatges de correu electrònic i redactar correus electrònics adequats a la


• Reconéixer les característiques lingüístiques i textuals del correu electrònic i de la missatgeria

instantània.


• Conjugar els principals verbs irregulars de la primera i de la tercera conjugació.

• Conéixer els fenòmens consonàntics de la sonorització, l’ensordiment, l’emmudiment i la geminació.

• Reconéixer les característiques principals del teatre de la Renaixença i de la narrativa realista i

naturalista i conéixer-ne els autors més representatius.

• Conéixer el concepte de normativa lingüística i la història de la normativa del valencià.

• Conéixer la terminologia específica dels blocs i col·laborar en la creació d’un bloc d’aula.



act.

123

Lectura comprensiva i anàlisi de diversos fragments d’una novel·la. 59 1-3 Resolució de qüestions de comprensió lectora sobre els textos anteriors. 59 4 Redacció d’un text narratiu en primera persona a partir de dos fragments d’una novel·la.

59 5

Reflexió, resposta oral a qüestions i manifestació d’opinions sobre les relacions personals per mitjà d’Internet.

59 6-7

Identificació i classificació de préstecs i neologismes del camp semàntic de la informàtica.

61 9-11

Distinció del significat de diferents neologismes del camp semàntic de la informàtica.

61 12

Substitució d’anglicismes per paraules genuïnes o adaptades a la nostra llengua.

61 13

Redacció de correus electrònics adequats a la situació comunicativa. 64 14-15

Anàlisi de les característiques lingüístiques i textuals d’un text generat per mitjà de missatgeria instantània.

65 17

Organització i realització d’un debat sobre els usos lingüístics en la comunicació per Internet.

65 18

Identificació, conjugació i ús dels principals verbs irregulars de la primera i de la tercera conjugació

66-67 68-69

19-21 23-27

Descripció de les irregularitats que presenten alguns verbs de la tercera conjugació.

68-69

24-25

Correcció de formes verbals que adopten incorrectament terminacions pròpies d’altres conjugacions.

69 28

Distinció dels casos en què es produeix la sonorització o l’ensordiment de consonants.

71 29

Compleció de paraules amb consonants que se solen emmudir i amb aplecs de dues consonants.

71 30-31

Distinció de la pronúncia geminada o simple dels aplecs de dues consonants. 71 31


act.

Recerca d’informació en diccionaris convencionals o telemàtics. 59 75

1 34

Consulta de documents normatius elaborats per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

76 36

Elaboració d’una llista dels perills a què ens exposem en la xarxa i de les precaucions que hi caldria prendre.

59 8

Reflexió sobre les regles de cortesia o pautes de conducta que han de guiar el comportament dels usuaris de la xarxa.

64 16

Creació d’un bloc d’aula per a recopilar i compartir informació relacionada amb la vida acadèmica del grup.

77 G

Consulta de la flexió verbal. 66- 19-

124

69 28


act.

Desenvolupament d’una actitud responsable en les comunicacions personals per mitjà d’Internet.

59 64

8 18

Respecte per les normes d’interacció comunicativa durant la realització d’un debat.

65 18

Actitud de cooperació i respecte en situacions d’aprenentatge compartit. 59 77

8 G


act.

Anàlisi i comentari de textos pertanyents al teatre de la Renaixença i a la narrativa naturalista.

73-75

32-34

Resolució de qüestions sobre el concepte i la història de la normativa. 76 35 Elaboració d’un resum de la història de la normativa del valencià. 76 36


act.


1 34

Selecció, ampliació i reducció d’informació. 59 73 75 76

4 32 34 35-36

Consulta de la flexió verbal. 66-69

19-28


act.

Expressió raonada i argumentada d’opinions pròpies. 59 65

6-7 18

Presa de decisions i maneig de recursos durant el procés de creació d’un bloc d’aula.

77 G


6-7 18

Presa de decisions i maneig de recursos durant el procés de creació d’un bloc d’aula.

77 G

UNITAT 4. RELACIONS DESIGUALS

125


• Llegir, comprendre i analitzar un text expositivoargumentatiu i un de narratiu.

• Interpretar el sentit de diferents unitats fraseològiques i establir relacions de sinonímia entre les

paraules.

• Redactar un text argumentatiu sobre la violència de gènere.

• Manifestar opinions i aportar arguments oralment per a desmuntar diferents mites i falses creences

sobre la violència de gènere.

• Classificar i emprar correctament les abreviacions.

• Conéixer les característiques i l’estructura de la sol·licitud, de la reclamació i del recurs.

• Redactar una sol·licitud, una reclamació i un recurs atenent algunes recomanacions d’estil.

• Distingir les principals irregularitats dels verbs de la segona conjugació i conjugar-los correctament.

• Conéixer la morfologia dels pronoms febles i combinar-los adequadament.

• Distingir les característiques principals de la literatura modernista i conéixer-ne els autors més

representatius.

• Conéixer els trets més rellevants dels dos grans blocs dialectals de la nostra llengua i les diferents

varietats geogràfiques.

B. Continguts

Conceptes

• Les abreviacions: abreviatures, símbols, sigles i acrònims.

• La sol·licitud, la reclamació i el recurs: estructura, característiques i estil.

• Els verbs irregulars de la segona conjugació.

• Els pronoms febles: formes i combinacions.

• El modernisme: poesia, narrativa i teatre.

• Les varietats geogràfiques: bloc oriental i bloc occidental.

Procediments

• Lectura comprensiva i anàlisi d’un text expositivoargumentatiu i d’un altre de narratiu.

• Ús del diccionari per a treballar el vocabulari dels textos.

• Interpretació del sentit d’algunes unitats fraseològiques i recerca de sinònims en els textos.

• Resolució de qüestions de comprensió lectora sobre els textos.

• Redacció d’un text argumentatiu sobre un cas de violència de gènere adoptant una actitud empàtica

envers la víctima.

• Manifestació d’opinions i aportació d’arguments oralment per a desmuntar diferents mites i falses

creences sobre la violència de gènere.

• Identificació, classificació i distinció del significat de les abreviacions.

• Comparació de l’estructura de la sol·licitud amb la de la reclamació.

• Redacció d’una sol·licitud, una reclamació i un recurs atenent algunes recomanacions d’estil.

• Identificació, conjugació i ús dels principals verbs irregulars de la segona conjugació.

• Descripció de les irregularitats que presenten alguns verbs de la segona conjugació.

• Classificació i combinació dels pronoms febles i substitució de sintagmes per pronoms.

• Anàlisi i comentari de textos pertanyents a la literatura modernista.

126

• Situació de ciutats de parla catalana en un mapa i indicació de la varietat dialectal que s’hi parla.

Actituds


• Rebuig de comportaments sexistes i d’actituds discriminatòries per raó de gènere.

• Actitud empàtica envers les víctimes de la violència de gènere.

• Interés per la producció de missatges orals i escrits i per expressar-se amb correcció.

• Valoració de la importància de conéixer les característiques lingüístiques i formals dels documents de

l’àmbit administratiu.


verbals.

• Reconeixement i estima de les produccions literàries que formen part del nostre patrimoni cultural.

• Valoració positiva de la diversitat dialectal de la nostra llengua.


• Comprendre i analitzar un text expositivoargumentatiu i un de narratiu.


paraules.

• Redactar un text argumentatiu amb adequació, coherència, cohesió i correcció.

• Manifestar opinions i argumentar oralment.

• Conéixer les abreviacions més usuals, classificar-les i emprar-les correctament.

• Conéixer les característiques lingüístiques i formals de la sol·licitud, de la reclamació i del recurs.

• Redactar una sol·licitud, una reclamació i un recurs amb adequació, coherència, cohesió i correcció.

• Conjugar correctament els principals verbs irregulars de la segona conjugació.

• Substituir sintagmes per pronoms febles i combinar els pronoms adequadament.

• Reconéixer les característiques principals de la literatura modernista i conéixer-ne els autors més

representatius.

• Enumerar les varietats geogràfiques de la nostra llengua.



act.

Lectura comprensiva i anàlisi d’un text expositivoargumentatiu i d’un altre de narratiu.

83 1-5

Interpretació del sentit d’algunes unitats fraseològiques i recerca de sinònims en els textos.

83 3-4

Resolució de qüestions de comprensió lectora sobre els textos. 83 25 Redacció d’un text argumentatiu. 83 6 Manifestació d’opinions i aportació d’arguments oralment. 83 7 Identificació, classificació i distinció del significat de les abreviacions. 85 8-10 Comparació de l’estructura de la sol·licitud amb la de la reclamació. 88 13

127

Redacció d’una sol·licitud, una reclamació i un recurs atenent algunes recomanacions d’estil.

87 89

101

12 15 G

Identificació, conjugació i ús dels principals verbs irregulars de la segona conjugació.

90-93

16-26

Descripció de les irregularitats que presenten alguns verbs de la segona conjugació.

92-93

18, 21, 26

Classificació i combinació dels pronoms febles i substitució de sintagmes per pronoms.

94-95

27-32


act.

Recerca d’informació en diccionaris generals i específics. 83 98

1, 3-4 34


16-26


act.

Actitud de cooperació en situacions d’aprenentatge compartit i respecte de les opinions dels altres.

83 92 93

7 18 24

Rebuig de comportaments sexistes i d’actituds discriminatòries per raó de gènere.

83 5-7

Actitud empàtica envers les víctimes de la violència de gènere. 83 5-7

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic pàg.

act.

Situació en un mapa de diferents ciutats de parla catalana. 100 37


act.

Anàlisi i comentari de textos pertanyents a la literatura modernista. 97-99

33-34, 36

Indicació de la varietat dialectal que es parla en diferents ciutats del domini lingüístic.

100 37


act.

Maneig de diccionaris generals i específics per a la recerca d’informació. 83

98-99

1, 3-4 34

Selecció i reducció d’informació. 98-99

34

128


16-26


act.


5-7 35

Treball responsable i compliment dels terminis acordats en la realització de treballs.

87 89

101

12 15 G

UNITAT 5. COMUNICACIÓ GLOBLAL


• Llegir, comprendre i analitzar un text argumentatiu.

• Reconéixer paraules i expressions de caràcter valoratiu.

• Redactar un text argumentatiu sobre la influència dels mitjans de comunicació en els joves.

• Participar activament en un debat sobre els programes televisius de tertúlia i debat en què s’utilitza la

denigració de l’oponent per a produir espectacle.

• Conéixer el funcionament, les utilitats i les limitacions dels traductors automàtics bilingües i multilingües

i dels correctors ortogràfics.

• Distingir les característiques textuals dels mitjans de comunicació i els principals gèneres periodístics,

radiofònics i televisius.

• Diferenciar i classificar les oracions compostes i complexes.

• Distingir les característiques principals de la literatura noucentista i conéixer-ne els autors més

representatius.

• Conéixer els trets més rellevants del dialecte central.

B. Continguts

Conceptes • Els traductors automàtics bilingües i multilingües.

• Els textos dels mitjans de comunicació: característiques i gèneres.

• Les oracions compostes i complexes.

• Els correctors ortogràfics.

• El noucentisme: poesia, narrativa i teatre.

• El dialecte central.

Procediments • Lectura comprensiva i anàlisi d’un text argumentatiu.


• Identificació de paraules i enunciats de caràcter valoratiu en el text.

129

• Redacció d’un text argumentatiu sobre la influència dels mitjans de comunicació en els joves.

• Organització i realització d’un debat sobre els programes televisius de tertúlia en què s’utilitza la

denigració de l’oponent per a produir espectacle.

• Traducció de textos i pàgines web fent servir traductors automàtics.

• Distinció del significat de diferents doblets lingüístics amb l’ajuda del programa Salt i producció

d’oracions amb aquestes paraules.

• Recerca de textos pertanyents als gèneres periodístics d’opinió i síntesi de les idees i les opinions que

s’hi exposen.

• Redacció d’una notícia sobre un tema d’actualitat tenint en compte les característiques lingüístiques de

la premsa.

• Elaboració d’un guió radiofònic a partir de la notícia anterior i lectura i enregistrament d’aquesta tenint

en compte les característiques del llenguatge radiofònic.

• Distinció del gènere a què pertanyen diferents programes radiofònics i televisius i anàlisi de les

característiques lingüístiques que presenten.

• Identificació, classificació i producció d’oracions compostes i complexes.

• Correcció d’un text amb l’ajuda d’un corrector ortogràfic.

• Anàlisi i comentari de textos pertanyents a la literatura noucentista.

• Identificació dels trets distintius del dialecte central en diferents textos.

Actituds • Presa de consciència de la influència que exerceixen els mitjans de comunicació sobre la ciutadania i

actitud crítica davant la informació procedent d’aquests mitjans.

• Actitud crítica davant dels missatges que suposen qualsevol tipus de discriminació i voluntat de superar

els prejudicis.

• Exposició de les opinions pròpies de manera respectuosa i educada i respecte per les normes

d’interacció comunicativa durant el desenvolupament d’un debat.

• Valoració dels avantatges que ofereixen els sistemes de correcció i traducció automàtica i consciència

de les seues limitacions.





• Comprendre i analitzar un text argumentatiu.

• Identificar paraules i expressions de caràcter valoratiu.



• Emprar adequadament els traductors automàtics bilingües i multilingües i els correctors ortogràfics.

• Reconéixer les característiques textuals dels mitjans de comunicació i classificar els programes per

gèneres.

• Distingir i classificar les oracions compostes i complexes.

• Reconéixer les característiques principals de la literatura noucentista i conéixer-ne els autors més

representatius.

• Conéixer els trets distintius del dialecte central.

130



act.

Lectura comprensiva i anàlisi d’un text argumentatiu. 107 2-4 Identificació de paraules i enunciats de caràcter valoratiu. 107 2 Redacció d’un text argumentatiu. 107 2 Participació activa en un debat. 107 5 Distinció del significat i ús de diferents doblets lingüístics. 109 8 Redacció d’una notícia tenint en compte les característiques lingüístiques de la premsa.

111 10

Elaboració d’un guió radiofònic a partir de la notícia anterior i lectura i enregistrament d’aquesta.

113 13

Distinció del gènere a què pertanyen diferents programes radiofònics i televisius i anàlisi de les característiques lingüístiques que presenten.

112-114

11-12 14-16

Identificació, classificació i producció d’oracions compostes i complexes. 115-118

17-27


act.

Recerca d’informació en diccionaris convencionals o telemàtics. 107 114 123

1 16 31

Distinció del significat de diferents doblets lingüístics amb l’ajuda del programa Salt.

109 8

Traducció de textos i pàgines web fent servir traductors automàtics. 109 125

6-7 G

Recerca de textos pertanyents als gèneres periodístics d’opinió. 111 9 Correcció d’un text amb l’ajuda d’un corrector ortogràfic. 119 28


act.

Presa de consciència de la influència que exerceixen els mitjans de comunicació sobre la ciutadania.

107 2, 4-5

Actitud crítica davant dels missatges que suposen qualsevol tipus de discriminació i voluntat de superar els prejudicis.

107 3

Exposició de les opinions pròpies de manera respectuosa i educada i respecte per les normes d’interacció comunicativa durant el desenvolupament d’un debat.

107 5

131


act.

Anàlisi i comentari de textos pertanyents a la literatura noucentista. 121-123

29-31

Identificació dels trets distintius del dialecte central en diferents textos. 124 32


act.

Maneig de diccionaris convencionals i virtuals per a la recerca d’informació. 107 114 123

1 16 31

Selecció, ampliació i reducció d’informació. 107 111 121

2 9 29


act.

Expressió raonada i argumentada d’opinions pròpies. 107 2, 5 Valoració crítica de les informacions procedents dels mitjans de comunicació. 107 3 Expressió raonada i argumentada d’opinions pròpies. 107 2, 5 Valoració crítica de les informacions procedents dels mitjans de comunicació. 107 3

UNITAT 6. SOCIETAT DE CONSUM


• Llegir, comprendre i analitzar un text narratiu.


paraules.

• Reflexionar sobre els hàbits de consum propis, extraure’n conclusions i exposar-les oralment.

• Redactar un text argumentatiu sobre els efectes perjudicials del consumisme per a la salut, el medi

ambient i la justícia social.

• Conéixer els diferents tipus d’enciclopèdies que hi ha i fer-ne un ús adequat.

• Distingir les característiques, els recursos i l’estructura dels textos publicitaris.

• Assolir capacitat crítica davant els missatges publicitaris.

• Valorar les possibilitats artístiques i creatives del llenguatge publicitari.

• Diferenciar i classificar les oracions compostes coordinades.

• Conéixer els criteris d’escriptura de les majúscules i de la cursiva.

• Distingir les característiques principals de la literatura avantguardista i conéixer-ne els autors més

representatius.

• Conéixer els principals trets distintius dels dialectes balear i alguerés.

132

• Elaborar un anunci gràfic fent servir els recursos necessaris perquè resulte atractiu, original i

convincent.

B. Continguts

Conceptes

• L’enciclopèdia: definició, característiques i tipus.

• L’anunci publicitari: característiques, tipus, estructura i recursos.

• Les oracions compostes coordinades.

• Elements tipogràfics: ús de les majúscules i de la cursiva.

• L’avantguardisme.

• El dialecte balear i l’alguerés.

Procediments


• Interpretació i classificació d’unitats fraseològiques i recerca de sinònims en el text.

• Reflexió sobre els hàbits de consum propis a partir d’una sèrie de preguntes i exposició oral de les

conclusions extretes.

• Lectura d’un dossier sobre consumisme i redacció d’un text argumentatiu sobre els efectes perjudicials del

consumisme per a la salut, el medi ambient i la justícia social.

• Consulta d’enciclopèdies tradicionals i en línia i exposició oral de la informació extreta d’una

enciclopèdia.

• Anàlisi de la informació i l’estructura de diversos articles d’enciclopèdia.

• Anàlisi de les característiques, els recursos i l’estructura de diferents anuncis i eslògans publicitaris.

• Identificació, classificació, producció i anàlisi d’oracions compostes coordinades.

• Aplicació de les normes d’escriptura de les majúscules i de la cursiva.

• Anàlisi i comentari de textos pertanyents a la literatura avantguardista.

• Identificació dels trets distintius del dialecte balear en una cançó.

• Elaboració d’un anunci gràfic sobre un producte o un servei.

Actituds

• Presa de consciència de la repercussió de la publicitat en els nostres hàbits de consum i capacitat

crítica davant la necessitat consumista creada per la publicitat.

• Valoració crítica del paper de la publicitat en la transformació dels valors i dels gustos de la societat

actual.

• Valoració de les capacitats artístiques i creatives del llenguatge publicitari.

• Interés per consultar i fer un ús adequat de les enciclopèdies tradicionals i en línia.

• Interés per conéixer el funcionament i l’estructura de la llengua i per emprar correctament els recursos

tipogràfics.

• Sensibilització envers la lectura de poemes avantguardistes.



• Comprendre i analitzar un text narratiu.

133


paraules.

• Reflexionar sobre els hàbits de consum propis, extraure’n conclusions i exposar-les oralment.


• Distingir els diferents tipus d’enciclopèdies i fer-ne un ús adequat.

• Reconéixer les característiques, els recursos i l’estructura dels textos publicitaris.

• Distingir i classificar les oracions compostes coordinades.

• Aplicar els criteris d’escriptura de les majúscules i de la cursiva.

• Reconéixer les característiques principals de la literatura avantguardista i conéixer-ne els autors més

representatius.

• Identificar els principals trets distintius dels dialectes balear i alguerés.

• Elaborar un anunci gràfic fent servir els recursos necessaris perquè resulte atractiu, original i

convincent.


Competència comunicativa lingüística i audiovisual pàg. act. Lectura comprensiva i anàlisi d’un text narratiu. 131 3-4 Interpretació i classificació d’unitats fraseològiques i recerca de sinònims en el text.

131 1-2

Reflexió sobre els hàbits de consum propis a partir de qüestions i exposició oral de les conclusions extretes.

131 5

Lectura d’un dossier sobre consumisme i redacció d’un text argumentatiu a partir d’aquest.

131 6

Exposició oral de la informació extreta d’una enciclopèdia. 133 10 Anàlisi de la informació i l’estructura de diversos articles d’enciclopèdia. 133 7-9 Anàlisi de les característiques, els recursos i l’estructura de diferents anuncis i eslògans publicitaris.

135 11, 14-17

Identificació, classificació, producció i anàlisi d’oracions compostes coordinades.

139-140

18-27

Aplicació de les normes d’escriptura de les majúscules i de la cursiva. 143 28 Elaboració d’un anunci gràfic sobre un producte o un servei. 149 G

Tractament de la informació i competència digital pàg. act. Recerca d’informació en diccionaris convencionals o telemàtics. 131 1-2

Consulta d’enciclopèdies tradicionals i en línia. 133 7-8, 10

Ús del processador de textos i de suports electrònics en la composició d’un anunci gràfic.

149 G

Competència social i ciutadana pàg. act. Valoració crítica del paper de la publicitat en la transformació dels valors i dels gustos de la societat actual.

131 4-6

134

Presa de consciència dels efectes perjudicials que té el consumisme per a la justícia social i el medi ambient.

131 6


Valoració de les capacitats artístiques i creatives del llenguatge publicitari. 135-136 149

12-17 G

Anàlisi i comentari de textos pertanyents a la literatura avantguardista. 146-147

29-30

Identificació dels trets distintius del dialecte balear en una cançó. 148 31 Competència d’aprendre a aprendre pàg. act. Maneig d’enciclopèdies convencionals i virtuals per a la recerca d’informació.

133 7-8, 10

Selecció, ampliació i reducció d’informació. 131 133

4, 6 7, 10

Autonomia i iniciativa personal pàg. act. Expressió raonada i argumentada d’opinions pròpies. 131 4-6

Actitud crítica davant la necessitat consumista creada per la publicitat. 131 134-137

4-6 G

Presa de decisions i maneig de recursos durant el procés de confecció i disseny d’un anunci gràfic.

149 G

UNITAT 7. TEMPS LLIURE ACTIU


• Llegir, comprendre i analitzar un text expositiu.

• Reconéixer els adjectius valoratius i establir-hi relacions de sinonímia.

• Identificar seqüències descriptives i explicatives en un text expositiu.

• Recollir informació sobre activitats culturals desenvolupades en l’entorn pròxim i exposar-la oralment

fent servir recursos per a convéncer.

• Diferenciar els conceptes de monosèmia i polisèmia i conéixer les causes de la polisèmia.

• Conéixer el concepte d’homonímia i distingir les paraules homòfones de les homògrafes.

• Reconéixer les característiques, els recursos i l’estructura del fullet informatiu i del fullet turístic.

• Distingir i classificar les oracions complexes substantives, adjectives i adverbials.

• Conéixer els criteris d’ús dels guions curts i llargs, dels parèntesis i dels claudàtors.

• Distingir les característiques principals de la literatura de postguerra, conéixer-ne els diferents corrents i

els autors més representatius.

• Conéixer els principals trets distintius del dialecte nord-occidental.

• Elaborar un fullet informatiu sobre el centre on estudien.

135

B. Continguts

Conceptes • Monosèmia, polisèmia i homonímia.

• El fullet informatiu: característiques, estructura i recursos.

• El fullet turístic.

• Les oracions complexes substantives, adjectives i adverbials.

• Elements tipogràfics: els guions curts i llargs, els parèntesis i els claudàtors.

• La literatura de postguerra.

• El dialecte nord-occidental.

Procediments • Lectura comprensiva i anàlisi d’un text expositiu.

• Reconeixement d’adjectius valoratius i recerca de mots sinònims.

• Identificació de seqüències descriptives i explicatives en el text.

• Recollida d’informació sobre activitats culturals desenvolupades en l’entorn pròxim i exposició oral

d’aquesta fent servir recursos per a convéncer.

• Distinció de paraules polisèmiques, monosèmiques i homònimes.

• Definició de mots homònims i distinció entre homògrafs i homòfons.

• Distinció de la causa de la polisèmia en diferents mots amb l’ajuda del diccionari.

• Anàlisi de les característiques, els recursos i l’estructura d’un fullet informatiu.

• Recerca de fullets informatius i anàlisi de les característiques i l’estructura d’aquests.

• Anàlisi d’un fullet turístic i redacció d’un comentari breu sobre aquest.

• Distinció de la funció sintàctica de diferents sintagmes i transformació d’aquests en proposicions

substantives.

• Classificació de proposicions substantives i distinció de la funció sintàctica que desenvolupen en l’oració

principal.

• Identificació, classificació i producció d’oracions complexes.

• Distinció i esmena dels usos incorrectes del relatiu que precedit d’article.

• Traducció d’oracions al valencià fent servir la construcció del relatiu possessiu.

• Aplicació de les normes d’escriptura dels guions curts i llargs, dels parèntesis i dels claudàtors.

• Anàlisi i comentari de textos pertanyents a la literatura de postguerra.

• Identificació dels trets distintius del dialecte nord-occidental en una cançó.

• Elaboració d’un tríptic informatiu sobre el centre on estudien els alumnes. Actituds • Valoració de la tasca desenvolupada per les entitats sense ànim de lucre que ofereixen alternatives als

espais comercials d’oci de tipus consumista.

• Valoració positiva del patrimoni natural i cultural valencià.

• Coordinació amb els companys i actitud de cooperació en situacions d’aprenentatge compartit.

• Actitud positiva envers l’obtenció d’informació mitjançant fonts diverses.

• Interés per expressar-se amb fluïdesa i correcció.

• Interés per conéixer el funcionament i l’estructura de la llengua i per emprar correctament els recursos

tipogràfics.

136




• Comprendre i analitzar un text expositiu.

• Distingir el lèxic valoratiu i establir-hi relacions de sinonímia.

• Reconéixer les seqüències descriptives i explicatives en un text expositiu.

• Recollir informació i exposar-la oralment amb fluïdesa i correcció fent servir recursos per a convéncer.

• Distingir els conceptes de monosèmia i polisèmia i conéixer les causes de la polisèmia.

• Conéixer el concepte d’homonímia i classificar els mots homònims en homògrafs i homòfons.

• Identificar les característiques, els recursos i l’estructura del fullet informatiu i del fullet turístic.

• Distingir, classificar i produir oracions complexes.

• Aplicar els criteris d’escriptura dels guions curts i llargs, dels parèntesis i dels claudàtors.

• Reconéixer les característiques principals de la literatura de postguerra, conéixer-ne els diferents

corrents i els autors més representatius.

• Identificar els principals trets distintius del dialecte nord-occidental.

• Elaborar un fullet informatiu presentant la informació de manera clara, directa, atractiva i organitzada.



act.

Lectura comprensiva i anàlisi d’un text expositiu. 155 1

Reconeixement d’adjectius valoratius i recerca de mots sinònims. 155 2

Identificació de seqüències descriptives i explicatives en el text. 155 3

Exposició oral d’informació recollida prèviament fent servir recursos per a convéncer. 155 4

Distinció de paraules polisèmiques, monosèmiques i homònimes. 157 5, 7

Definició de mots homònims i distinció entre homògrafs i homòfons. 157 6

Distinció de la causa de la polisèmia en diferents mots amb l’ajuda del diccionari. 157 8

Anàlisi de les característiques, els recursos i l’estructura de diferents fullets informatius. 159 9-

10

Anàlisi d’un fullet turístic i redacció d’un comentari breu sobre aquest. 161 11

Distinció de la funció sintàctica de diferents sintagmes i transformació d’aquests en

proposicions substantives.

162 12

Classificació de proposicions substantives i distinció de la funció sintàctica que

desenvolupen en l’oració principal.

162 13

Identificació, classificació i producció d’oracions complexes. 163

165

14

16-

18

Distinció i esmena dels usos incorrectes del relatiu que precedit d’article. 163 15

Traducció d’oracions al valencià fent servir la construcció del relatiu possessiu. 165 19

Aplicació de les normes d’escriptura dels guions curts i llargs, dels parèntesis i dels 167 20-

137

claudàtors. 21

Elaboració d’un tríptic informatiu. 173 G


act.

Recerca d’informació en diccionaris convencionals o telemàtics. 157 8 Recerca d’informació sobre l’oferta d’activitats culturals alternatives a l’oci nocturn consumista.

155 4

Recollida de fullets informatius sobre temes diversos adreçats a diferents sectors de població.

160 10

Ús del processador de textos i de suports electrònics en la composició d’un tríptic informatiu.

173 G


act.

Valoració de la tasca desenvolupada per les entitats sense ànim de lucre que ofereixen alternatives als espais comercials d’oci de tipus consumista.

153-155

G

Valoració positiva del patrimoni natural i cultural valencià. 153-155

G

Coordinació amb els companys i actitud de cooperació en situacions d’aprenentatge compartit.

155 4

Valoració positiva de la diversitat dialectal de la nostra llengua. 172 G


act.

Anàlisi i comentari de textos pertanyents a la literatura de postguerra. 169-171

22-24

Reconeixement i estima de les produccions literàries que formen part del nostre patrimoni cultural.

169-171

22-24

Identificació dels trets distintius del dialecte nord-occidental en una cançó. 172 25


act.

Maneig de diccionaris convencionals o virtuals per a la recerca d’informació. 157 8 Selecció, ampliació i reducció d’informació. 155

173 1, 3-4 G

Obtenció d’informació mitjançant fonts diverses. 155 4 Autonomia i iniciativa personal pà act.

138

g. Expressió raonada i argumentada d’opinions pròpies. 155 4 Presa de decisions i maneig de recursos durant el procés de confecció i disseny d’un tríptic informatiu.

173 G

UNITAT 8. EN FAMÍLIA


• Fer una lectura dramatitzada d’un text teatral, comprendre’l i analitzar-lo.

• Interpretar el sentit de diferents unitats fraseològiques.

• Transformar una escena teatral en un text narratiu.

• Participar activament en un debat sobre les relacions familiars.

• Redactar un text de caire personal sobre la relació amb la família.

• Establir relacions entre mots sinònims, antònims, hipònims i hiperònims i identificar els diferents tipus de

sinònims i antònims.

• Distingir les característiques, els recursos i l’estructura dels textos argumentatius.

• Reconéixer els diferents gèneres periodístics d’opinió.

• Distingir les oracions subordinades causals, consecutives i concessives.

• Emprar correctament les consonants alveolars fricatives i la ela geminada.

• Analitzar les característiques de l’assaig de Joan Fuster i de la poesia de Vicent Andrés Estellés.

• Distingir els principals trets distintius del dialecte valencià.

• Redactar un article d’opinió amb adequació, coherència, cohesió i correcció.

B. Continguts

Conceptes • Les relacions de significat: sinònims, antònims, hiperònims i hipònims.

• Els textos argumentatius: característiques, estructura i recursos.

• Els gèneres periodístics d’opinió.

• Les oracions compostes subordinades causals, consecutives i concessives.

• Les consonants alveolars fricatives i la ela geminada.

• L’assaig fusterià i la poesia d’Estellés.

• El dialecte valencià.

Procediments • Lectura dramatitzada i anàlisi d’un text teatral.

• Interpretació del sentit de diferents unitats fraseològiques.

• Transformació d’una escena teatral en un text narratiu.

• Organització i realització d’un debat sobre les relacions familiars.

• Redacció d’un text de caire personal sobre la relació amb la família.

• Establiment de relacions de sinonímia, antonímia, hiperonímia i hiponímia i identificació dels diferents

139

tipus de sinònims i antònims.

• Anàlisi de les característiques, els recursos i l’estructura de dos articles d’opinió.

• Recerca de gèneres periodístics d’opinió en diferents diaris i reconeixement de les característiques

pròpies dels textos argumentatius.

• Identificació, classificació i producció d’oracions subordinades causals, consecutives i concessives.

• Ús de les conjuncions perquè i doncs en proposicions subordinades causals i consecutives.

• Ús de les consonants alveolars fricatives sordes i sonores.

• Compleció de paraules amb ela o ela geminada.

• Relació de cultismes que duen ela geminada amb els mots patrimonials corresponents i consulta del

significat d’aquests en el diccionari.

• Anàlisi i comentari d’un assaig de Joan Fuster i de poemes de Vicent Andrés Estellés.

• Identificació dels trets distintius del dialecte valencià en un text.

• Redacció d’un article d’opinió per a la revista del centre.

Actituds • Interés per la producció de missatges orals i escrits i per expressar-se amb correcció.



• Respecte i acceptació de les convencions ortogràfiques.

• Reconeixement i estima de l’obra de Joan Fuster i de Vicent Andrés Estellés i valoració de l’aportació

d’aquests autors a la literatura valenciana contemporània.



• Comprendre i analitzar un text teatral.

• Transformar una escena teatral en un text narratiu.

• Participar activament en un debat.

• Redactar un text de caire personal amb adequació, coherència, cohesió i correcció.

• Establir relacions de sinonímia, antonímia, hiperonímia i hiponímia, i identificar els diferents tipus de

sinònims i antònims.

• Reconéixer les característiques, els recursos i l’estructura dels textos argumentatius.

• Distingir els diferents gèneres periodístics d’opinió.

• Identificar, classificar i produir oracions subordinades causals, consecutives i concessives.

• Emprar correctament les consonants alveolars fricatives i la ela geminada.

• Identificar les característiques de l’assaig de Joan Fuster i de la poesia de Vicent Andrés Estellés.

• Reconéixer els principals trets distintius del dialecte valencià.

• Redactar un article d’opinió amb adequació, coherència, cohesió i correcció.


Competència comunicativa lingüística i audiovisual pàg. act. Lectura dramatitzada i anàlisi d’un text teatral. 59 1, 3

140

Interpretació del sentit de diferents unitats fraseològiques. 59 2

Transformació d’una escena teatral en un text narratiu. 59 4

Organització i realització d’un debat sobre les relacions familiars. 59 5

Redacció d’un text de caire personal sobre la relació amb la família. 59 6

Establiment de relacions de sinonímia, antonímia, hiperonímia i

hiponímia, i identificació dels diferents tipus de sinònims i antònims. 61 7-13

Anàlisi de les característiques, els recursos i l’estructura de diferents

textos argumentatius. 64-65 14-16

Identificació, classificació i producció d’oracions subordinades causals, consecutives i concessives.

66-69 17-24

Ús de les conjuncions perquè i doncs en proposicions subordinades

causals i consecutives. 189 25

Ús de les consonants alveolars fricatives sordes i sonores. 70 26

Compleció de paraules amb ela o ela geminada. 71 27

Relació de cultismes que duen ela geminada amb els mots

patrimonials corresponents. 71 28

Redacció d’un article d’opinió per a la revista del centre. 77 G


Recerca d’informació en diccionaris de sinònims i antònims o

generals, impresos o en línia.

61

71

73-74

7, 10-11

28

29

Recerca de gèneres periodístics d’opinió en diferents diaris. 64 14

Ús del processador de textos i de suports electrònics en l’elaboració

d’un article d’opinió per a la revista del centre. 77 G

Competència social i ciutadana pàg. act. Respecte per les normes d’interacció comunicativa durant la

realització d’un debat. 59 5


Competència artística i cultural pàg. act. Anàlisi i comentari d’un assaig de Joan Fuster i de poemes de Vicent

Andrés Estellés. 73-75 29-31

Reconeixement i estima de l’obra de Joan Fuster i de Vicent Andrés

Estellés i valoració de l’aportació d’aquests autors a la literatura

valenciana contemporània.

72-75 G

Identificació dels trets distintius del dialecte valencià en un text. 76 32


Maneig de diccionaris convencionals o virtuals per a la recerca

d’informació.

61

71

73-74

7, 10-11

28

29

Selecció i reducció d’informació. 59

64

1

15

141


Presa de decisions i maneig de recursos durant el procés de planificació i redacció d’un text argumentatiu.

74 77

29 f) G

UNITAT 9. CURAR-SE EN SALUT


• Analitzar, resumir i esquematitzar un text científic divulgador.

• Ampliar el lèxic amb terminologia científica a partir d’un text.

• Reflexionar i respondre a qüestions orals sobre la salut.

• Reconéixer i emprar els prefixos i els sufixos grecollatins.

• Conéixer i usar algunes locucions llatines d’ús freqüent.

• Accentuar correctament alguns tecnicismes de l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut.

• Reconéixer les característiques, els recursos i l’estructura dels textos expositius de l’àmbit acadèmic.

• Distingir, classificar i produir oracions subordinades condicionals i finals.

• Usar correctament les construccions amb formes no personals del verb i les preposicions per i per a

davant d’infinitiu.

• Emprar correctament les palatals fricatives i africades, la h, la b i la v.

• Conéixer els corrents i els autors destacats de la literatura actual.

• Distingir els principals trets distintius dels subdialectes del valencià.

• Redactar un treball monogràfic de tipus expositiu.

B. Continguts

Conceptes • El text científic divulgador.

• Els prefixos i els sufixos grecollatins i les locucions llatines.

• Els textos expositius de l’àmbit acadèmic: característiques, estructura i recursos.

• Les oracions compostes subordinades condicionals i finals.

• Les formes no personals del verb: remarques.

• Les consonants palatals fricatives i africades, la h, la b i la v.

• La literatura actual.

• Els subdialectes del valencià.

Procediments • Lectura comprensiva i anàlisi d’un text científic divulgador.


• Resolució de qüestions de comprensió lectora sobre el text.

• Elaboració d’un resum i d’un esquema del text.

• Reflexió i resposta oral a qüestions sobre la salut.

142

• Distinció del significat i ús de prefixos i sufixos grecollatins i de locucions llatines.

• Anàlisi de paraules formades amb prefixos i sufixos grecollatins.

• Accentuació de termes científics de l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut.

• Anàlisi de les característiques, els recursos i l’estructura d’un text expositiu de l’àmbit acadèmic.

• Redacció de la conclusió d’un text expositiu de l’àmbit acadèmic.

• Identificació, classificació i producció d’oracions subordinades condicionals i finals.

• Classificació d’oracions subordinades en causals, consecutives, concessives, condicionals i finals.

• Esmena dels usos incorrectes de les formes no personals del verb.

• Ús de les preposicions per i per a davant d’infinitiu.

• Ús de les palatals fricatives i africades, de la h, de la b i la v.

• Anàlisi i comentari de textos pertanyents a la literatura actual.

• Identificació del subdialecte del valencià a què pertanyen diferents enunciats.

• Redacció d’un treball monogràfic de tipus expositiu.

Actituds • Responsabilitat individual i social en relació amb la salut.

• Sensibilització envers la investigació i la difusió de la ciència.


• Interés per la producció de missatges orals i escrits i per expressar-se amb correcció.

• Interés per conéixer les locucions llatines d’ús freqüent en el llenguatge quotidià i reconeixement de la

importància que tenen els elements d’origen grec o llatí en la formació del lèxic especialitzat.

• Respecte i acceptació de les convencions ortogràfiques.



• Comprendre i analitzar un text científic divulgador.

• Respondre a qüestions orals de manera raonada.

• Distingir i usar els prefixos i els sufixos grecollatins.

• Conéixer i emprar algunes locucions llatines d’ús freqüent.

• Accentuar correctament alguns tecnicismes de l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut.

• Distingir les característiques, els recursos i l’estructura dels textos expositius de l’àmbit acadèmic.

• Reconéixer, classificar i produir oracions subordinades condicionals i finals.

• Emprar correctament les construccions amb formes no personals del verb i les preposicions per i per a

davant d’infinitiu.

• Usar correctament les palatals fricatives i africades, la h, la b i la v.

• Conéixer els corrents i els autors destacats de la literatura actual.

• Reconéixer els principals trets distintius dels subdialectes del valencià.

• Redactar un treball monogràfic de tipus expositiu amb adequació, coherència, cohesió i correcció.



143

Lectura dramatitzada i anàlisi d’un text teatral. 59 1, 3

Interpretació del sentit de diferents unitats fraseològiques. 59 2

Transformació d’una escena teatral en un text narratiu. 59 4

Organització i realització d’un debat sobre les relacions familiars. 59 5

Redacció d’un text de caire personal sobre la relació amb la família. 59 6

Establiment de relacions de sinonímia, antonímia, hiperonímia i

hiponímia, i identificació dels diferents tipus de sinònims i antònims. 61 7-13

Anàlisi de les característiques, els recursos i l’estructura de diferents

textos argumentatius. 64-65 14-16

Identificació, classificació i producció d’oracions subordinades

causals, consecutives i concessives. 66-69 17-24

Ús de les conjuncions perquè i doncs en proposicions subordinades

causals i consecutives. 189 25

Ús de les consonants alveolars fricatives sordes i sonores. 70 26

Compleció de paraules amb ela o ela geminada. 71 27

Relació de cultismes que duen ela geminada amb els mots

patrimonials corresponents. 71 28

Redacció d’un article d’opinió per a la revista del centre. 77 G


Recerca d’informació en diccionaris de sinònims i antònims o generals, impresos o en línia.

61

71

73-74

7, 10-11

28

29

Recerca de gèneres periodístics d’opinió en diferents diaris. 64 14

Ús del processador de textos i de suports electrònics en l’elaboració

d’un article d’opinió per a la revista del centre. 77 G

Competència social i ciutadana pàg. act. Respecte per les normes d’interacció comunicativa durant la

realització d’un debat. 59 5


Competència artística i cultural pàg. act. Anàlisi i comentari d’un assaig de Joan Fuster i de poemes de Vicent

Andrés Estellés. 73-75 29-31

Reconeixement i estima de l’obra de Joan Fuster i de Vicent Andrés

Estellés i valoració de l’aportació d’aquests autors a la literatura

valenciana contemporània.

72-75 G

Identificació dels trets distintius del dialecte valencià en un text. 76 32


Maneig de diccionaris convencionals o virtuals per a la recerca

d’informació.

61

71

73-74

7, 10-11

28

29

Selecció i reducció d’informació. 59 1

144

64 15


Presa de decisions i maneig de recursos durant el procés de

planificació i redacció d’un text argumentatiu.

74

77

29 f)

G

Distribució temporal de les unitats didàctiques L’àrea de Valencià: llengua i literatura, com que és una matèria instrumental, compta amb tres sessions setmanals durant el període lectiu. Convencionalment en un curs es donen aproximadament 105 sessions dividides equitativament en tres trimestres de 35 cadascun. Considerant que la programació consta de nou unitats, hem planificat treballar-ne tres en cada trimestre i dedicar-li deu sessions a cadascuna d’elles. La distribució dels diferents blocs de continguts treballats en aquestes deu sessions dependrà de les necessitats de l’alumnat. La resta de sessions estan dedicades a la realització d’activitats complementàries com extraescolars, lectura extensiva i/o activitats d’ampliació i reforç. La temporització ha de ser flexible, perquè durant el curs pot haver-hi imprevistos que reduïsquen el nombre de sessions programades. En aquest cas, caldrà readaptar la temporització a la situació real mitjançant diferents estratègies que ens permeten recuperar el ritme. Aquests imprevistos no poden afectar els objectius i continguts fixats en les darreres unitats. 6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES 6.1 Principis metodològics general de l’etapa. Com a orientacions metodològiques generals que cal aplicar en l’ensenyament secundari, en primer lloc, es parteix de les indicacions de la LOE basades en tres principis: Principi de Qualitat, Principi d’Esforç i Principi d’Eficàcia. A aquests principis bàsics cal afegir les fonts curriculars: sociològica, psicològica, pedagògica i epistemològica, tenint en compte que la font psicològica i pedagògica constitueixen la base de la metodologia que seguirem.

145

L’aprenentatge entés com a construcció de coneixements és el plantejament que rau en el desenvolupament d’aquesta programació didàctica. Es concep que l’alumne és agent actiu de la construcció dels coneixements i s’entén l’aprenentatge com l’apropiació d’uns sabers que s’interrelacionen amb uns coneixements adquirits, en un procés complex de construcció i reconstrucció. Aquest procés es desenvolupa en la interacció social que té lloc a l’aula entre el professor i els companys, i també en interacció amb els continguts a aprendre. L’aprenentatge ha de ser significatiu perquè l’alumne establisca vincles substantius i no arbitraris entre el nou contingut a aprendre i el que ja es troba en l’estructura cognitiva de la persona. Els aprenentatges conceptuals han de tenir una correlació amb els procedimentals per no caure en l’abstracció i aturar la motivació de l'alumne. Aquesta motivació, cal fomentar-la amb la presentació dels continguts per mitjà de textos i activitats lligats als seus interessos i que recreen situacions contextualment properes i recognoscibles per l’alumnat. El professor actua com a dinamitzador del procés d’ensenyament-aprenentatge alhora que els alumnes s’impliquen. L'alumne ha d'aprendre a aprendre, aquest fet implica l'adquisició d'estratègies cognitives de planificació i autoregulació. La interdisciplinarietat evita possibles repeticions de continguts, cal coordinar la programació amb les de les diferents assignatures de l’àrea de llengües. A més, tots els continguts treballats han de contribuir a l’objectiu global que és l’adquisició de les competències bàsiques. 6.2 Enfocament metodològic de l’àrea de llengua Pel que fa a l’àmbit lingüístic, les orientacions metodològiques faran èmfasi en l’ús de la

llengua, en la seua funcionalitat i en el que s’aconsegueix utilitzant-la. L’ús de la llengua és una activitat intencional i és la intenció la que es constitueix en motor de les activitats discursives. La paraula clau que defineix aquesta nova visió de la llengua i que s’oposa a l'anterior és comunicació. L'ús i la comunicació són el veritable sentit últim de la llengua i l'objectiu real d'aprenentatge. Segons aquest nou plantejament, aprendre llengua significa aprendre a usar-la, a comunicar-se, o si ja se'n sap, aprendre a comunicar-se millor en situacions més complexes o compromeses. La gramàtica i el lèxic passen a ser els mitjans tècnics per a aconseguir aquest propòsit.

L’ensenyament d’una llengua implica l’exercitació dels processos cognitius complexos:

146

comprensió i producció. La metodologia per a l’àrea propicia i necessita la realització d’activitats molt vinculades a allò cognitiu: recerca de la idea central, jerarquització d’idees, organització lògica del discurs, etc.

El concepte de competència comunicativa implica la competència pragmàtica. L’alumnat ha d’assolir les convencions pragmàtiques per intervenir en el discurs de manera adequada.

L’ensenyament del valencià ha de fomentar la creativitat i l’hàbit lector. 6.3 Activitats i estratègies d’ensenyament i aprenentatge. L’aprenentatge se sustentarà en un seguit d’activitats que es concretaran en el desenvolupament de les unitats didàctiques. De manera general presentem la classificació:

i. a) De contacte: sota l’epígraf Entrem en contacte es recull una bateria de preguntes que ens permetran conéixer quins són els coneixements previs del alumnes respecte dels continguts que es treballaran al llarg de la unitat.

j. b) De reforç: activitats simplificades. k. c) De consolidació de continguts: activitats de discriminació i reconeixement i

activitats de producció (elaboració d’exposicions orals, textos de diferents tipologies). Dificultat mitjana.

l. d) D’ampliació: en alguns apartats es presenten activitats adreçades a l’alumnat amb més capacitat o amb un ritme de treball més ràpid.

m. e) D’autoavaluació: activitats que evoquen els continguts treballats en la unitat amb l’objectiu que docent i alumnat controlen els avanços aconseguits i preparar la prova objectiva.

7. CRITERIS D’AVALUACIÓ L’avaluació es pot definir com l’anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge que permet verificar la coherència i el grau d’eficàcia amb què s’han de concretar cadascun dels passos de l’esmentat procés i ajustar l’ajut pedagògic a les característiques individuals de l’alumnat. El primer referent que cal tenir en compte en el procés avaluatiu són els criteris d’avaluació marcats en el currículum.

1. Captar i extraure les idees essencials, les intencions i les dades rellevants de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, com ara presentacions d’una certa extensió o conferències no massa extenses; identificar el propòsit, la tesi i els arguments de declaracions o de debats públics en mitjans de comunicació o en el marc escolar; reproduir-ne el contingut en textos escrits.

147

2. Aplicar els coneixements sobre el valencià i el castellà i les normes de l’ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composició i la revisió autònoma dels textos.

3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: usar el torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.

4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d’ús de la llengua, especialment a l’àmbit acadèmic com a vehicle d’aprenentatge.

5. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa. Utilitzar la interpretació oral i la traducció escrita, així com saber fer resums i paràfrasis de la llengua de l’emissor quan el receptor no comprén el missatge original. Utilitzar els elements no verbals de la comunicació per a la comprensió perfecta de qualsevol interlocutor.

6. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits, de diferent tipus i distint nivell de formalització, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i les secundàries, reconéixer-hi possibles

incoherències o ambigüitats en el contingut, i aportar una opinió personal.

7. Elaborar el resum d’una exposició o debat oral sobre un tema específic i conegut; reflectir els principals arguments i punts de vista dels participants.

8. Fer presentacions orals clares, ordenades i ben estructurades, sobre temes relacionats amb l’activitat acadèmica o l’actualitat social, política o cultural, que admeten diferents punts de vista i diverses actituds sobre estos, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació. Ajustar-se a un pla o guió previ, seguir un orde lògic en la presentació de les informacions i arguments. Adequar el llenguatge utilitzat a la situació comunicativa i al contingut, i mantindre l’atenció del receptor.

9. Identificar i contrastar el propòsit en textos escrits de l’àmbit públic i dels mitjans de comunicació; comprendre instruccions que regulen la vida social i processos d’aprenentatge complexos; inferir el tema general i els temes secundaris; distingir com s’organitza la informació; contrastar explicacions i arguments i valorar l’eficàcia dels procediments lingüístics usats.

10. Elaborar missatges en què s’integren el llenguatge verbal i llenguatges no verbals (icònic, gestual i musical), tenint en compte la situació de comunicació i comparar els procediments expressius d’estos llenguatges.

11. Identificar, en textos orals i escrits de distint tipus, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (sexual, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.); explorar alternatives que eviten este ús i utilitzar estes alternatives en les produccions pròpies.

12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, amb la finalitat d’elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les principals informacions i

148

punts de vista trobats com el punt de vista propi.

13. Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius, expositius i argumentatius), en suport de paper i digital; adequar el registre a la situació comunicativa; utilitzar-ne l’estructura organitzativa per a ordenar les idees amb claredat i de manera coherent; enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades, amb un vocabulari ric i variat; respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica. Valorar la importància de planificar i revisar el text.

14. Conéixer la diversitat lingüística d’Europa, d’Espanya i de la Comunitat Valenciana; valorar esta diversitat com un patrimoni que ens enriquix a tots i a totes. Identificar i localitzar les varietats dialectals

actuals del castellà (incloent-hi l’espanyol d’Amèrica) i del valencià. Identificar i localitzar les llengües constitucionals.

15. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics del valencià i del castellà, per mitjà de l’observació directa i la comparació de produccions diverses.

16. Conéixer i usar una terminologia lingüística adequada en les activitats de reflexió sobre l’ús.

17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la relació entre estes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a compondre i revisar els textos de manera autònoma.

18. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat; reconéixer-ne els elements estructurals bàsics i els grans tipus de recursos lingüístics; emetre una opinió personal; utilitzar estos

coneixements en la producció de textos d’intenció literària.

19. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, amb especial atenció a les innovacions dels gèneres i de les formes (en la versificació i en el llenguatge) en la literatura contemporània.

20. Exposar una opinió ben argumentada sobre la lectura personal de relats d’una certa extensió i de novel·les des del segle XIX fins a l’actualitat; avaluar-ne l’estructura i l’ús dels elements del gènere, del llenguatge, del punt de vista i de l’ofici de l’autora o autor; relacionar el sentit de l’obra amb el seu context i amb la pròpia experiència.

21. Explicar relacions entre les obres llegides i comentades, el context històric i literari en què apareixen i les autores i els autors més rellevants des del segle XIX fins a l’actualitat, per mitjà d’un treball personal d’informació i de síntesi, en què s’expose una valoració personal, o d’imitació i recreació, en suport de paper i digital.

22. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, atenent especialment a les innovacions dels gèneres i de les formes (en la versificació i en el llenguatge) en la literatura contemporània.

23. Establir relacions entre obres, autores i autors, i moviments que constitueixen un referent clau en la història de la literatura dels segles XIX i XX –incloent-hi els de les

149

llengües constitucionals i de la literatura occidental– i els elements més destacats del context cultural, social i històric en què apareixen.

24. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts d’informació, per mitjà de l’ús d’índexs, de fitxes i de diversos sistemes de classificació de fonts, aplicant mitjans tradicionals i noves tecnologies de la informació i la comunicació, en el marc de treballs d’investigació. Utilitzar els principis fonamentals del funcionament dels processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs

senzills d’investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.).

25. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a

mitjà de resolució de conflictes.

26. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicació per a elaborar i difondre informacions i opinions.

7.1 Instruments d’avaluació Per a poder avaluar correctament el procés d’aprenentatge de l’alumnat, cal diversificar els instruments avaluatius; des d’aquesta perspectiva, qualsevol activitat de classe pot ser útil per a obtenir informació. L’enregistrament de totes les dades ens permetrà ser objectius i coherents amb els criteris establerts. Instruments: -Interpel·lació directa a l’aula: enquestes, qüestionaris i posades en comú. -Observació sistemàtica a l’aula: intervencions a classe, realització de les tasques i realització del quadern. -Lectures (preceptives i voluntàries). -Proves objectives específiques (orals i escrites). -Elaboració de resums i esquemes. -Treballs optatius de recerca i aprofundiment. -Exposicions orals. -L’autoavaluació i la coavaluació: la informació que l’aprenent mateix ens proporciona sobre el seu treball i la percepció que en té de l’ensenyant i dels seus companys/es. Tipus d’avaluació L’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge ha de ser contínua i diferenciada.

150

L’avaluació contínua ens permetrà descobrir la diversitat d’interessos, motivacions i capacitats de l’alumnat, així com detectar les seues dificultats per poder adequar les estratègies didàctiques adoptades. El professorat la prendrà com a referent fonamental per a valorar el grau d’adquisició de les competències bàsiques i el de consecució dels objectius. El procés d’avaluació contínua consta de diferents fases: Avaluació inicial: ens permet comprovar el nivell de l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge. També es tindran en compte els informes emesos en l’etapa o el curs anterior. Avaluació processual: al llarg del curs l’equip docent realitzarà diverses sessions d’avaluació (mínim una per trimestre). Permetran conéixer l’evolució del procés d’aprenentatge de l’alumnat, detectar les possibles dificultats sorgides i prendre les mesures necessàries per a solucionar-les. Avaluació final o sumativa: s’hi valoraran els resultats obtinguts: evolució de l’alumne al llarg del curs, nivell d’adquisició de les competències bàsiques, valoració global de les activitats fetes durant el curs i superació de les proves dissenyades per a aquesta fase final. Avaluació extraordinària: Se celebrarà en el mes de setembre i consistirà en la realització d’una prova objectiva escrita i la realització de tasques durant l’estiu. 7.2 Criteris de qualificació Pel que fa a l'avaluació de la capacitació dels alumnes en relació amb el punt de partida i els objectius fixats, cal establir un criteri general. Legalment no hi ha establert un percentatge pel que fa als tres blocs de continguts (conceptes, procediments i actituds), si bé en les orientacions metodològiques es posa especial èmfasi en el pes dels continguts procedimentals i en l’assoliment de les competències bàsiques. Per aquest motiu cal assignar un percentatge diferent a cadascun dels apartats. En aquesta programació establirem com a criteri general el següent quadre de valoració, consensuat entre els membres del departament:

TIPUS VALOR 1r cicle ESO 2n cicle ESO

CONCEPTUALS 50% 60%

151

PROCEDIMENTALS 30% 20% ACTITUDINALS 20% 20%

7.3 Activitats de reforç i ampliació Les activitats plantejades en les diferents unitats estan seqüenciades de menor a major grau de dificultat. D’aquesta manera les primeres activitats són de reforç, es tracta d’exercicis bàsics i senzills que permeten als alumnes assolir millor els continguts de la unitat. El professor aportarà fitxes amb activitats adaptades per a aquells alumnes que ho necessiten. Les activitats d’ampliació estan diferenciades tipogràficament de la resta, es presenten sota l’epígraf Per a saber-ne més i van adreçades a l’alumnat amb més capacitat. Aquests exercicis presenten un grau de complexitat més elevat i estan destinades a ampliar els continguts treballats en el bloc corresponent, en què l’alumnat haurà de reflexionar o cercar informació sobre algun aspecte concret. A més, estan relacionades amb estratègies d’autoaprenentatge i amb l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. 7.4 Avaluació del procés d’ensenyament i aprenentatge L’avaluació dels processos d’ensenyament- aprenentatge és un component del procés educatiu, a través del qual s’observa, es recull i s’analitza informació significativa respecte a les possibilitats, les necessitats i els assoliments dels alumnes, amb la finalitat de reflexionar, emetre judicis de valor i prendre decisions pertinents i oportunes per a la millora dels seus aprenentatges. La seua finalitat és la de millorar la intervenció didàctica, controlant tots els elements que intervenen en la programació per adequar-la cada vegada més als alumnes i comprovar si aquestes intervencions didàctiques han estat eficaces.

L’avaluació de la pràctica docent, així com de l’assoliment de tots els objectius programats a principi de curs, ens permetrà modificar aquells elements que han plantejat alguna dificultat i millorar així el procés d’ensenyament. Les propostes de millora que es realitzen seran incloses en la memòria de fi de curs i figuraran en la programació del curs següent. 7.5. Instruments d’avaluació, criteris d’avaluació, tipus d’avaluació, per

seqüenciació temporal trimestral per cursos.

152

1r ESO Manual: VALENCIÀ 1r ESO - Llengua i literatura. Projecte ENLLAÇ. Ed. Bromera Material obligatori de consulta: Els verbs valencians. Josep Lacreu. Ed. Bromera Recomanació: Utilització d’un diccionari en paper o digital http://www.avl.gva.es/dnv Diccionari de l’ Acadèmia Valenciana de la Llengua. Utilització d’una gramàtica (AVL) Aplicació mòbil: DNV (Diccionari Normatiu Valencià) SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS: La seqüenciació es realitza sobre els temes del llibre de text, on s’hi inclou la transversalitat, així com la divisió, dins dels continguts, en conceptes, procediments i actituds,...

1a avaluació: Temes 1 a 3 2a avaluació: Temes 4 a 6 3a avaluació: Temes 7 a 9

CRITERIS D’AVALUACIÓ Partint del principi d’avaluació contínua, els criteris segons els quals s’obtindrà la qualificació parcial i final són els següents: l’actitud de l’alumne davant de la matèria, el progrés en el procés d’aprenentatge i el nivell assolit en relació amb els continguts mínims.

1.- Realització de proves orals i escrites 50% 2.- Control de lectura , presentació de treballs i llibreta en el termini establert Realització d’exercicis, participació i actitud.

50%.

És condició indispensable per aprovar l’avaluació obtenir el 40% de cada apartat. La nota global del curs es calcularà atenent als següents percentatges:

1a avaluació 30% 2a avaluació 30% 3a avaluació 40% ORTOGRAFIA i EXPRESSIÓ Les faltes d’expressió i d’ortografia es penalitzaran: -0,1 punts per errada fins a un màxim de 2 punts. LLIBRES DE LECTURA Han de llegir tres llibres al llarg del curs. La lectura serà condició indispensable per aprovar el curs. 1a avaluació: A determinar

2a avaluació: A determinar 3a avaluació: A determinar

2n ESO

153

Manual: VALENCIÀ 2n ESO - Llengua i literatura. Projecte ENLLAÇ. Ed. Bromera Material obligatori de consulta: Els verbs valencians. Josep Lacreu. Ed. Bromera Recomanació: Utilització d’un diccionari en paper o digital http://www.avl.gva.es/dnv Diccionari de l’ Acadèmia Valenciana de la Llengua. Utilització d’una gramàtica (AVL) Aplicació mòbil: DNV (Diccionari Normatiu Valencià) SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS: La seqüènciació es realitza sobre els temes del llibre de text, on s’hi inclou la transversalitat, així com la divisió, dins dels continguts, en conceptes, procediments i actituds,...




50%.


1a avaluació 30% 2a avaluació 30% 3a avaluació 40% ORTOGRAFIA i EXPRESSIÓ Les faltes d’expressió i d’ortografia es penalitzaran: -0,1 punts per errada fins a un màxim de 2 punts. LLIBRES DE LECTURA Han de llegir tres llibres al llarg del curs. La lectura serà condició indispensable per aprovar el curs. 1a avaluació: 2a avaluació: 3a avaluació: 3r ESO

154

Manual: VALENCIÀ 3r ESO - Llengua i literatura. Projecte ENLLAÇ. Ed. Bromera Material obligatori de consulta: Els verbs valencians. Josep Lacreu. Ed. Bromera Recomanació: Utilització d’un diccionari en paper o digital http://www.avl.gva.es/dnv Diccionari de l’ Acadèmia Valenciana de la Llengua. Utilització d’una gramàtica (AVL) Aplicació mòbil: DNV (Diccionari Normatiu Valencià) SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS: La seqüenciació es realitza sobre els temes del llibre de text, on s’hi inclou la transversalitat, així com la divisió, dins dels continguts, en conceptes, procediments i actituds,...




40%.


1a avaluació 30% 2a avaluació 30% 3a avaluació 40% ORTOGRAFIA i EXPRESSIÓ Les faltes d’expressió i d’ortografia es penalitzaran: -0,2 punts per errada fins a un màxim de 2 punts. LLIBRES DE LECTURA Han de llegir tres llibres al llarg del curs. La lectura serà condició indispensable per aprovar el curs. 1a avaluació: 2a avaluació: 3a avaluació: 4t ESO Manual: VALENCIÀ 4t ESO - Llengua i literatura. Projecte ENLLAÇ. Ed. Bromera

155

Material obligatori de consulta: Els verbs valencians. Josep Lacreu. Ed. Bromera Recomanació: Utilització d’un diccionari en paper o digital http://www.avl.gva.es/dnv Diccionari de l’ Acadèmia Valenciana de la Llengua. Utilització d’una gramàtica (AVL) Aplicació mòbil: DNV (Diccionari Normatiu Valencià) SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS: La seqüenciació es realitza sobre els temes del llibre de text, on s’hi inclou la transversalitat, així com la divisió, dins dels continguts, en conceptes, procediments i actituds,...




30%.


1a avaluació 30% 2a avaluació 30% 3a avaluació 40% ORTOGRAFIA i EXPRESSIÓ Les faltes d’expressió i d’ortografia es penalitzaran: -0,2 punts per errada fins a un màxim de 2 punts. LLIBRES DE LECTURA Han de llegir tres llibres al llarg del curs. La lectura serà condició indispensable per aprovar el curs. 1a avaluació: 2a avaluació: 3a avaluació: 8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA.

156

L’objectiu del docent és que tot l’alumnat ha d’adquirir el nivell mínim per assolir els objectius generals de l’ESO i les competències bàsiques. El procés d’ensenyament-aprenentatge es basarà en l’adquisició d’una comprensió comunicativa que els ajude a desenvolupar-se a l’aula i avançar en els aprenentatges posteriors. L’alumnat presenta diversitat d’interessos, de motivacions i de capacitats, a la qual cal donar una atenció diferenciada i individualitzada. Aquesta atenció es concreta en una sèrie de mesures curriculars i de presa de decisions. El docent ha de prendre decisions que afecten diversos àmbits:

Decisions sobre objectius i continguts: s’adeqüen els objectius generals a la realitat del centre, la selecció significativa i la seqüenciació coherent de continguts.

Decisions metodològiques: els principis metodològics que caracteritzaran l’atenció a la diversitat giraran al voltant de l’aprenentatge significatiu i independent, la construcció activa de l’aprenentatge i la mediació del professor.

Decisions sobre la selecció dels materials: caldrà adequar els materials a les necessitats de l’alumnat utilitzant una gran diversitat de recursos didàctics.

Decisions sobre l’avaluació: el procés avaluador es caracteritzarà per la continuïtat i l’avaluació formativa. A més, altres mesures seran l’adequació i elaboració de criteris d’avaluació, l’elecció d’estratègies i la participació de pares i alumnes en l’avaluació.

Des del punt de vista de la legislació, les mesures d’atenció a la diversitat es tenen en compte des de diversos aspectes: l’optativitat, els tallers d’àrees instrumentals, els desdoblaments i agrupaments, l’adaptació curricular, la diversificació curricular i Programes d’Iniciació Professional. Les necessitats específiques de suport educatiu de l’alumnat poden estar motivades per diferents causes i es classifiquen en: -Alumnat nouvingut -Alumnes amb necessitats especials (alumnes amb necessitats educatives greus i permanents amb necessitat d’Adaptació d’Accés al Currículum; i alumnes amb necessitat d’ACI o ACIS). -Alumnat amb QI alt (altes capacitats). El sistema educatiu ha previst l’atenció a aquestes necessitats creant uns programes específics que els centres poden implantar per atendre la diversitat del seu alumnat. Aquests programes són: -PASE Programa d’Acollida al Sistema Educatiu

157

-EDUACIÓ COMPENSATÒRIA -PROGRAMES del Pla PROA: -PROGRAMA PAA (Acompanyament Acadèmic o Suport i Reforç) -PROGRAMA PAE (Acompanyament Escolar) -ADAPTACIONS CURRICULARS (ACI, ACIS) -PMAR ( Programa de millora de l’Aprenentatge i del rendiment) -FPB (Formació Professional Bàsica El nostre centre compta amb els següents programes especials: -PMAR ( Programa de millora de l’Aprenentatge i del rendiment) -FPB (Formació Professional Bàsica -ADAPTACIONS CURRICULARS (ACI, ACIS) En el grup per al qual està plantejada aquesta programació hi ha alumnes amb les següents necessitats: __________________________________________________________ __________________________________________________________ Les mesures que hem pres per a aquest alumnat són: __________________________________________________________ __________________________________________________________ 9. FOMENT DE LA LECTURA La lectura és important, és la millor eina amb què comptem per a aprendre una llengua. Com assenyala el currículum, cal fomentar l’hàbit lector des de totes les àrees de l’ESO. L'ensenyament de la lectura mecànica ha de donar pas a la lectura comprensiva i s’ha de potenciar el fet de llegir com un mecanisme per a assolir tot un seguit d'objectius relacionats no només amb la lingüística, sinó amb tots els àmbits d'aprenentatge. A més, cal crear en l’alumnat l’hàbit lector. Per aquest motiu, manllevat del camp de l'ensenyament de segones llengües, actualment s'ha de potenciar dos tipus de lectura diferents: la lectura intensiva i la lectura extensiva. La lectura intensiva es treballa a l’aula, amb textos curts que ens permeten treballar les microhabilitats i els diversos tipus de comprensió. El primer apartat de cada unitat (Eix

temàtic) conté una gran varietat de textos pertanyents a tipologies textuals diferents per a treballar la comprensió i, al mateix temps, l’expressió oral.

158

La lectura extensiva es durà a terme fora de l’aula, durant el curs els alumnes hauran de realitzat 3 lectures preceptives que valorarem com a contingut procedimental. A més, podran realitzar lectures voluntàries triades de la selecció proposada pel Departament.

Objectius generals que es pretenen:

1. Impulsar la lectura com a via fonamental d’accés al coneixement per part de l’alumnat.

2. Assolir una millora dels índexs de població lectora, de l’hàbit de lectura i la seva intensitat en qualsevol tipus de suport.

3. Implementar mesures que faciliten l’accés a la lectura. 4. Assolir una millora de l'hàbit i la competència lectora en valencià 5. Conscienciar la societat valenciana de la importància de la lectura com a eina de

progrés nacional i de cohesió social

Es realitza una planificació de l’activitat i es proposa a cada curs un total de 3 lectures obligatòries al llarg de l’any acadèmic. L’elecció de les obres atén a diversos criteris: grau de dificultat de comprensió, diversitat de gèneres, atenció temes transversals i extensió.

LLISTAT DE LLIBRES DE LECTURA - CURS 2016-17 LLIBRES DE LECTURA 1r ESO

1a avaluació. Momo. Michael Ende Ed. Bromera. 978-84-9026-090-6

2a avaluació: La banda del mitjos lladres. Pasqual Alapont. Ed. Bromera. 978-84-9026-128-6

3a avaluació: Joan el cendrós . Carles Alberola i Roberto Garcia. Ed. Bromera. 84-7660-410-6

LLIBRES DE LECTURA 2n ESO/ 1r PQPI

1a avaluació: Pell roja, rostre pàl·lid. Mª Jesús Bolta. Ed Bromera. 978-84-7660-228-7

2a avaluació: El -joc.com Gemma Lluch. Ed. Bromera. 978-84-7660-629-2

3a avaluació: Abú Magrib Manuel Molins. Bromera teatre. 978-84-7660-632-2

LLIBRES DE LECTURA 3r ESO/ 2n PQPI

1a avaluació: El racó de Penélope. Pasqual Alapont. Ed. Cruïlla. 978-84-6613-113-1

2a avaluació: La nit que Wendy va aprendre a volar. Andreu Martín. Ed. Bromera. 978-84-9824-

173-0

3a avaluació: a elegir entre:

El diari vermell de la Carlota. Gemma Lienas. Ed. Empúries. 978-84-9787-785-5

159

El diari vermell del Flànagan. Andreu Martín, Jaume Ribera. Columna Jove. 978-

84-6640-932-2

LLIBRES DE LECTURA 4t ESO

1a avaluació: El meu nom no és Irina. Xavier Aliaga. Andana Editorial. 978-84-9408-025-8

2a avaluació: El meu germà Pol. Isabel Clara Simó. Ed. Bromera. 978-84-9824-265-2

3a avaluació: A escollir entre :

Dones d’aigua, homes de fang. Toni Cucarella. Ed. Bromera 978-84-9026-143-9

Júlia. Isabel-Clara Simó. Ed. Bromera. 978-84-7660-958-3

Poderosa. Sergio Klün Brom. Ed Bromera

La mirada d’Al-Azrak. Josep Franco. Ed. Bromera

Vent d’Almansa. Josep Franco. Ed. Bromera

Temps de conquesta. Enric Lluch. Ed. Bromera

Escuma de mar. Joaquin Mar Catalan. Ed. Perifèric

Jo sóc aquel que em dic. Empar Talens Ed. Perifèric

La idea de l’emigrant. Enric Valor. Ed. Tàndem

Carta a un adolescent. Vittorino Andreoli. Ed. Bromera

Oasi breu. Josep Lluís Roig. Tàndem

Versos per a Anna. Marc Granell. Ed. Bromera

Zona de lliure trànsit. Josep Palomero. Ed. Bromera Teatre

El diari d’AnnaFrank F. Goodrich i A. Hackett Bromera Teatre

A més dels llibres obligatoris, lliurem un llistat de llibres voluntaris per a aquells alumnes que ja han aconseguit un bon hàbit lector. A partir de les lectures es proposen activitats de comprensió de lèxic, recerca de mots al diccionari convencional o digital, exercicis de sinonímia i antonímia, resums, ressenyes, lectures orals i interpretatives, debats, ... Per una altra part, es fomenta l’ús de les biblioteques, tant del centre com les de les poblacions de l’àrea d’influència. Cada any s’intenta que totes aquestes biblioteques disposen d’almenys 1 exemplar de cada llibre de lectura obligatòria i , si és possible, un dels recomanants. L’avaluació d’aquesta activitat es realitza a través d’exàmens escrits, d’exàmens orals o a través de la realització de síntesis o treballs creatius a partir de la lectura proposada.

160

10. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

Els alumnes durant l’educació secundària han d’assolir la competència bàsica de tractament de la informació i competència digital, és a dir, hauran de dominar les habilitats necessàries per a cercar, obtenir, processar i comunicar informació en diferents formats (textual, digital, audiovisual, gràfic i sonor).

Per a afavorir aquest aprenentatge, durant el curs els alumnes aprendran les normes bàsiques per a presentar correctament treballs en diferents formats. Diverses sessions estan planificades a l’aula d’informàtica i es duran a terme les següents activitats:

-Recerca d’informació i ús de diccionaris en línia

-Aspectes formals per a la presentació de treballs en format digital

-Activitats interactives de reforç dels continguts treballats

A més, està prevista la projecció de PowerPoint amb conceptes treballats en el bloc de literatura per tal que els alumnes entren en contacte amb aquesta eina per a les exposicions orals.

L’ordinador és una eina que afavoreix les funcions motivadora i innovadora. L’ús de l’ordinador per a la recerca d’informació o com a mitjà d’elaboració de treballs i materials és molt positiu, però un ús incorrecte pot convertir-lo en un mitjà reductor, simplificador i estereotipat.

Aquest continuarem amb el taller virtual de llengua i literatura en 4t d’ESO que ens permetra exposar informació complementària dels temes, així com la realització d’activitats d’expressió escrita. Es una experiència que ja portem realitzant-la durant 2 anys en els cursos de Batxillerat i està donant uns resultats bastant satisfactoris També hem activat l’ús del correu electrònic per a l’enviament de treballs, ara és una pràctica prou habitual a les aules. Aquest fet contribueix a oferir una atenció més individualitzada als nostres alumnes. El departament disposa d’una aula materia amb un projector i connexió a Internet i també un carro portable amb canó i ordinador, fet que ens permet utilizar de manera més regular les noves tecnologies.

161

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS

Cal assenyalar la importància de la utilització per part del docent de diversos materials i recursos a l’aula. A l’hora de fer la selecció de materials caldrà seguir els següents criteris:

-Coherents amb els objectius i continguts

-Adequats al medi, al context i a la modalitat d’ús

-Adaptats al nivell de l’alumnat

-Innovadors, motivadors i integradors

Classificació dels materials:

1. Materials impresos

Llibre de text Enllaç Valencià: llengua i literatura, Edicions Bromera

Altres materials impresos com:

La premsa escrita.

Quaderns de pràctiques gramaticals i ortogràfiques

Diccionaris i vocabularis.

Materials específics per a l’alumnat amb NEE o NCE.

2. Materials audiovisuals

-CD de recursos sonors d’Edicions Bromera (diàlegs, narracions, cançons...).

-Materials audiovisuals d’Edicions Bromera (activitats digitals vinculades al manual Enllaç 4).

-DVD (pel·lícules relacionades amb els continguts del curs o temes transversals).

3. Materials informàtics

-Cercadors (cerques guiades: Webquest i Caceres del Tresor)

-Diccionaris en línia i correctors

-Materials en xarxa d’Edicions Bromera (Bromera.txt):

*Comprensions lectores descarregables

*Recursos informatius: webs informatives específiques

* Llibres digitalitzats a la plataforma VirtusBooks (amb pins i activitats digitals)

*Ónex (generador d'activitats vinculades a cada unitat didàctica i de models de proves d'avaluació)

-Jocs de llengua

Aquests recursos complementen i perfeccionen el significat de la comunicació oral i

162

escrita, faciliten la visualització d’elements abstractes, fomenten el paper actiu de l’alumne, estimulen l’atenció i la motivació, i fomenten l’intercanvi lliure d’informació.

Recursos organitzatius Les activitats seran individuals (exercicis de continguts diversos, exposicions, etc.) o col·lectives (representació de diàlegs, preparació de debats organitzats, treballs en petits grups, etc.). L’objectiu d’aquesta manera de plantejar el treball a l’aula és fomentar tant el treball cooperatiu com el treball individual, així com afavorir la consecució dels objectius actitudinals. L’espai habitual serà l’aula assignada al grup, utilitzant, segons les possibilitats, altres espais comuns del centre com la biblioteca, l’aula d’informàtica o la sala d’audiovisuals. 12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

El departament proposa les següents activitats complementaris i extraescolars que han de ser aprovades pel Consell Escolar del centre i que estaran incloses en la PGA. Al llarg del curs es faran una sèrie d’activitats extraescolars i complementàries que triarem en funció de la relació amb els continguts del curs i de l’oferta al nostre abast. Aquesta proposta ha de ser del tot flexible, atés que depenem de programes externs al centre on desenvolupem la nostra tasca.

La realització de les activitats està en funció de la disponibilitat de l’alumnat del present curs 2016-2017. A més, el departament està sempre obert a la col·laboració en altres activitats que es desenvolupen al centre.

ACTIVITAT LLOC NIVELL DATA PROF.

Assistència al teatre A determinar 4t ESO Segons programació

Tot el departament

Assistència teatre A determinar 1r ESO 2n ESO

Segons programació

Tot el departament

163

Assistència al teatre A determinar 1r BAT 2n BAT

Segons programació

Tot el departament

Celebració de l’any d’algun autor Recital de poesia

Al centre 1r cicle ESO BAT

1r trimestre 9-octubre /Final de trimestre

Tot el departament

Celebració del dia del llibre Al centre ESO BAT

2n trimestre

Tot el departament

Col·loqui amb un escriptor (relacionat amb els llibres de lectura) seguint el programa de ILLC: “Escriptor a l’aula” “En veu alta”. Propostes de l’AVL.

Al centre A determinar

ESO 3r trimestre Tot el departament

Premi Sambori de narrativa en valencià

Al centre i a la Trobada

Tots 2n trimestre

Tot el departament

Trobada d’Escoles en Valencià de la Vall d’Albaida

Al centre i a la Trobada

Tots 2n trimestre

Tot el departament

Coneix la teua comarca i els voltants

A determinar ESO 3r trimestre

Tot el departament

Rutes literàries .Projecte “Llengua, literatura i territori”

A determinar ESO Tot el curs Tot el departament

164

IES Les Foies

DEPARTAMENT DE

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

CURS 2016/2017

PROGRAMACIÓ

DE

BATXILLERAT

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA LITERATURA UNIVERSAL

165

índex 1. Justificació: objectius (generals i d’àrea), continguts i criteris d’avaluació

1.1. El Batxillerat. Objectius generals de l’etapa. 1.2. Introducció al currículum de les matèries lingüístiques del Batxillerat del DECRET 102/2008, de la Conselleria d’Educació. Objectius generals de l’àrea.

2. 1r de Batxillerat : Objectius didàctics, Continguts, Procediments , Actituds i Criteris d’Avaluació Continguts especificats en el currículum de Batxillerat (DECRET 102/2008, de la Conselleria d’Educació) per a l’assignatura Valencià: llengua i literatura I i II, a la Comunitat Valenciana. 3. 2n de Batxillerat: Objectius didàctics, Continguts, Procediments , Actituds i Criteris d’Avaluació Continguts especificats en el currículum de Batxillerat (DECRET 102/2008, de la Conselleria d’Educació) per a l’assignatura Valencià: llengua i literatura I i II, a la Comunitat Valenciana. 4. Literatura Universal . Continguts 5. Metodologia educativa

5.1. Principis metodològics de l’etapa 5.2. La funció del professorat 5.3. Enfocament metodològic de l’àrea

6. Característiques psicològiques de l’alumnat

6.1. Adolescència i evolució 6.2. Adolescència o transformació psicològica 6.3. El pensament formal, una meta evolutiva fonamental 6.4. El desenvolupament de les habilitats cognitives per mitjà de les habilitats del currículum

166

1. Justificació: Objectius(generals i d’àrea), continguts i criteris d’avaluació

Eñ projecte per al Batxillerat LOE, arreplega els objectius i l’esperit de les actuals ordenacions educatives valenciana, espanyola i europea. L’ensenyament de la llengua i la literatura, basat en el Marc de Referència Europeu, es revesteix d’una metodologia comunicativa i incorpora de manera decidida i pràctica les noves tecnologies de la informació (TIC) tant com les actuals eines procedimentals. La programació ha d’atendre’s al Decret de Conselleria d’Educació 12/2008, d’11 de juliol, del Consell, pel qual s’estableix el currículum de batxillerat de la Comunitat Valenciana, publicat en el DOCV número 5806, de 15 de juliol del 2008. Aquesta ordre té com a objecte establir el currículum de batxillerat de la Comunitat Valenciana, d’acord amb el que disposa l’article 6.4 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOE), i en l’article 9.3 del Reial Decret 1467/2007, de 2 de novembre, pel qual s’estableix l’estructura del batxillerat i es fixen les seues ensenyances mínimes.

L’objectiu principal de l’àrea de valencià en aquesta etapa final educativa és aconseguir bons usuaris amb una competència lingüística C (Portfolio europeu de les llengües); uns usuaris que empren el valencià amb un bon nombre de destreses lingüístiques, i que reflexionen també al llarg dels dos cursos de Batxillerat sobre el passat, el present i la projecció futura de la llengua. Per això els materials que hem preparat en el llibre de l’alumne combinen el treball amb textos de tota mena i la pràctica lingüística de comprensió i expressió oral i escrita.

1.1. El Batxillerat. Objectius generals de l’etapa. Segons es desprén de la regulació de la LOE i del DECRET 102/2008, de la Conselleria d’Educació que estableix el currículum del Batxillerat a la Comunitat Valenciana, el Batxillerat és una etapa postobligatòria de l’educació secundària que té per finalitat proporcionar als alumnes i les alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, així com els coneixements i habilitats que els permeten desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència. Es pretén que els ensenyaments de Batxillerat capaciten els alumnes per a accedir a l’educació superior, tant a l’ensenyament universitari com als ensenyaments artístics superiors, a la formació professional de grau superior, als ensenyaments professionals d’arts plàstiques i disseny de grau superior i als ensenyaments esportius de grau superior. I per tant, encara que és una etapa final dels estudis de secundària que conclou satisfactòriament amb l’obtenció del títol de Batxillerat, té alhora un caràcter propedèutic o preparatori d’estudis superiors de qualsevol àmbit de la especialització laboral i/o universitària Per això en aquesta etapa es presta especial atenció a l’orientació educativa i professional de l’alumnat, i es diversifiquen les modalitats de Batxillerat De qualsevol maneta l’assignatura

167

Valencià: llengua i literatura I i II forma part de les matèries comunes a tot el Batxillerat, la finalitat de les quals és la d’aconseguir millorar la formació general de l’alumnat, augmentar la seua maduresa intel·lectual i humana i aprofundir en les competències que tenen un caràcter més transversal i afavoreixen continuar aprenent. En concret, l’hàbit de lectura i la capacitat d’expressar-se correctament, l’adquisició de valors, així com l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, estan integrats en el currículum de les matèries comunes, i també, doncs, en l’àrea de Valencià: llengua i literatura. Reproduïm tot seguit alguns dels objectius generals de l’etapa que afecten directament o indirecta la dinàmica del procés ensenyament-aprenentatge de l’assignatura Valencià: llengua i

literatura, tant pel que fa al currículum com a la metodologia a emprar o els criteris d’avaluació que es concretaran:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució Espanyola així com pels drets humans, que fomente la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa i afavorisca la sostenibilitat.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones amb discapacitat.

d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.

e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el castellà i el valencià, i conèixer les obres literàries més representatives escrites en ambdues llengües. fomentant el coneixement i l’estima del valencià; així com la diversitat lingüística i cultural com a un dret i un valor dels pobles i de les persones.

f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres objecte d’estudi.

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada; així com els seus mètodes i tècniques.

i) Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar, de forma solidària, el desenvolupament i millora del seu entorn social.

j) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conéixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com afermar la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.

k) Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenvolupament personal i social.

168

n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària i de la salut laboral.

o) Conéixer, valorar i respectar el patrimoni natural, cultural i històric de la Comunitat Valenciana i la resta de les comunitats autònomes d’Espanya i contribuir a la seua conservació i millora.

p) Participar de forma activa i solidària en el desenvolupament i millora de l’entorn social i natural, orientant la sensibilitat cap a les diverses formes de voluntariat, especialment els desenvolupat pels joves. 1.2. Introducció al currículum de les matèries lingüístiques del Batxillerat del DECRET 102/2008, de la Conselleria d’Educació L’ensenyament de la Llengua i Literatura té com a objectius primordials l’ampliació de la competència comunicativa dels estudiants de Batxillerat en les dues llengües oficials de la Comunitat, especialment en els discursos científic, tècnic, humanístic, cultural i artístic; i el desenvolupament de la capacitat de comprensió dels textos literaris mitjançant el coneixement dels aspectes més rellevants de la literatura de les dos llengües. Aquestes dues matèries comunes per a totes les modalitats del Batxillerat en concurrència amb altres matèries, i d’acord amb les finalitats educatives establides per a l’etapa, incideixen en el desenvolupament del raonament lògic, en l’adquisició de nous sabers per mitjà de l’accés a la documentació i el tractament de la informació, en l’educació de la sensibilitat artística i en l’anàlisi i valoració crítica de la realitat. L’educació lingüística específica del Batxillerat es referirà a l’ús actiu de la llengua en aquells àmbits que resulten especialment significatius per a la formació dels estudiants d’esta etapa: discursos de l’àmbit acadèmic (científics, tècnics i humanístics), discursos formals de la vida social, discursos dels mitjans de comunicació i discurs literari. S’atendrà, per tant, l’aprenentatge de la producció oral i escrita de les formes convencionals del discurs acadèmic (memòries, informes, monografies, exposicions orals, etc.) i dels esquemes textuals predominants en aquests gèneres discursius a través de l’anàlisi i interpretació de textos de divulgació científica, estudis de crítica literària, assajos, etc.; així com la utilització d’estratègies per a seleccionar la informació i per a reelaborar-la per mitjà d’esquemes, resums, fitxes, quadres sinòptics, bases de dades, etc., i tots aquells elements que la tecnologia posa al nostre abast. És important, a més, que l’alumnat es familiaritze amb l’anàlisi i la posada en pràctica dels esquemes argumentatius i les estratègies orientades a la persuasió, així com el desenvolupament d’actituds crítiques i, en general, dels discursos que regulen la vida social. Són d’especial importància els discursos d’expressió de l’opinió donada l’especial rellevància dels mitjans de comunicació social a través dels quals els ciutadans amplien els seus coneixements del món, al mateix temps que reben valoracions i aportacions ideològiques que es manifesten en diversos àmbits (polític, periodístic, religiós, publicitari, etc.) i es transmeten a través de canals i suports diversos -diaris, cartells, ràdio, pamflets, etc. Quant als discursos reguladors de la vida social, aquests es localitzen fonamentalment en l’àmbit de les institucions, tant públiques com privades i en la relació interpersonal formal. L’aprenentatge se centrarà, per tant, en el desenvolupament d’habilitats i destreses discursives, és a dir, el treball sobre procediments ha d’articular l’eix de tot el procés d’ensenyança i aprenentatge. Així l’estudi del discurs literari ha de contribuir, de manera molt

169

especial, a l’ampliació de la competència comunicativa ja que l’objectiu bàsic d’esta etapa consisteix en l’ampliació de la competència literària entesa com la capacitat per a llegir, analitzar i interpretar textos produïts amb intencionalitat artística o considerats actualment com a literaris. Aquest objectiu implica consolidar l’hàbit de lectura, aprofundir en el coneixement de les convencions de la tradició literària, ampliar els sabers relatius al context cultural, ideològic i lingüístic en què s’han produït els textos literaris. Considerem la Literatura com a memòria universal de la humanitat, arxiu d’emocions, idees i fantasies, raó per la qual col·labora en la maduració intel·lectual i humana dels lectors. Un aprenentatge de la Literatura ben dirigit contribueix a l’autoconeixement, a la comprensió del comportament humà i a l’enriquiment cultural en múltiples direccions; que són objectius formatius d’esta etapa. La progressió en l’aprenentatge, respecte a etapes anteriors, radicarà en l’aprofundiment del coneixement sobre les transformacions històriques dels gèneres encunyats per la tradició i els seus contextos culturals; sobre l’ús crític de fonts bibliogràfiques i documentals amb finalitat interpretativa, i, en general, sobre la manera especial de comunicació que representa el discurs literari. La reflexió sobre les unitats lingüístiques en els diferents àmbits d’ús serà objecte d’aprenentatge en les dues llengües, la variació lingüística i els factors que l’expliquen, l’adequació dels registres i usos socials, les exigències dels discursos científics en l’ús de terminologies, les formes lingüístiques que indiquen la presència dels factors del context, els procediments que contribueixen a cohesionar el text, les diverses possibilitats lèxiques i sintàctiques que són utilitzables per a expressar un mateix contingut, els procediments gramaticals per a integrar diferents proposicions en un enunciat cohesionat, els mecanismes per a la formació de paraules, el coneixement de les relacions entre sons i grafies en relació amb la varietat i amb les normes socials en usos orals i escrits... L’activitat gramatical és un component dels processos de comprensió i producció de textos i contribueix al desenvolupament d’aquestes capacitats. La reflexió gramatical haurà de contribuir, a més, a sistematitzar i consolidar els aprenentatges sobre l’estructura de la llengua realitzats en etapes anteriors, així com a ampliar aquests coneixements en la mesura que la reflexió sobre la llengua s’aborda en relació amb pràctiques discursives més complexes.

L’educació lingüística de l’alumnat del Batxillerat ha de referir-se també al coneixement de la varietat lingüística segons factors geogràfics o històrics, així com de la variació en relació amb l’ús. Açò inclou la comprensió del caràcter plurilingüe d’Espanya, del bilingüisme i de la situació actual del valencià i del castellà són rellevants per a eradicar prejudicis i estereotips responsables d’actituds negatives cap a les llengües i cap a qui les utilitzen, i, amb això, per a promoure canvis afectius i de conducta que afavorisquen una convivència democràtica.

La graella següent recull els objectius generals de l’àrea seqüenciats en els dos cursos, segons els nostres materials seguint l’esperit del DECRET 102/2008, de la Conselleria d’Educació:

OBJECTIUS GENERALS DE L’ÀREA

PRIMER CURS SEGON CURS

1. Comprendre diferents tipus de textos, orals i escrits,

1.1. Comprendre discursos orals de l’àmbit literari

1.1. Comprendre discursos orals i escrits socialment significatius,

170

i les seues distintes estructures formals, i, especialment en l’àmbit acadèmic i en els mitjans de comunicació, posar atenció en els elements del context que en condicionen una adequada interpretació

atenent els elements del context de producció i recepció.

1.2. Comprendre discursos escrits de l’àmbit literari atenent els elements del context de producció i recepció.

propis de l’àmbit acadèmic, dels discursos orientadors de l’opinió i la conducta (mitjans de comunicació, àmbit institucional i àmbit publicitari), aquells que regulen la vida social (àmbit administratiu) i propis del discurs literari.

2. Expressar-se oralment i per escrit, especialment en l’àmbit acadèmic, per mitjà de discursos adequats, coherents, cohesionats i correctes, sabent utilitzar i valorar la llengua oral i la llengua escrita com a mitjans eficaços per a la comunicació interpersonal, l’adquisició de coneixements nous, la comprensió i anàlisi de la realitat i l’organització racional de l’acció.

2.1. Produir textos orals i escrits amb intenció literària fent ús, en cada cas, de la varietat lingüística adequada al projecte creatiu.

2.1. Produir textos orals i escrits propis de l’àmbit acadèmic, periodístic, publicitari i administratiu, utilitzant les normes lingüístiques i sociocomunicatives adequadament.

3. Conéixer la realitat plurilingüe i pluricultural del món actual, especialment de la Comunitat Valenciana, de l’Estat espanyol i d’Europa i dels estats americans castellanoparlants, valorant la diversitat lingüística com a manifestació de la naturalesa social de

3.1. Conéixer i valorar la realitat pluridialectal de l’àmbit lingüístic propi.

3.2. Conéixer els diferents moments històrics que han condicionat la configuració interna i externa de la llengua i les seues

3.1. Conéixer i valorar la realitat pluridialectal de l’àmbit lingüístic propi.

3.2. Conéixer i valorar la realitat plurilingüe de l’Estat espanyol amb la finalitat de superar prejudicis relatius a les llengües i evitar actituds discriminatòries envers els seus parlants.

3.3. Respectar la diversitat plurilingüe i

171

les llengües i afavorint una actitud respectuosa cap a totes les llengües i els seus parlants, coneixent els distints orígens i històries, i valorant especialment, la importància de la normalització del valencià per a aconseguir la seua plena incorporació en tots els àmbits d’ús.

manifestacions literàries.

3.3 Valorar la importància de la normalització del valencià com a símbol d’identitat cultural i mitjà per a entendre la realitat i per a accedir al patrimoni cultural propi.

pluricultural. 3.4 Conéixer els diferents

moments històrics que han condicionat la configuració interna i externa de la llengua.

3.5 Valorar la importància de la normalització del valencià com a símbol d’identitat cultural i mitjà per a entendre la realitat i per a accedir al patrimoni cultural propi.

4. Adquirir uns coneixements gramaticals, sociolingüístics i discursius per a ser utilitzats en la comprensió, l’anàlisi i el comentari de textos i en la planificació, la composició i la correcció de les pròpies produccions.

4.1. Sistematitzar el coneixement reflexiu de l’estructura interna de la llengua i de les seues condicions d’ús en funció dels discursos relacionats amb l’àmbit literari.

4.2. Aplicar aquesta reflexió lingüística a la producció de textos relacionats amb l’àmbit literari.

4.1. Ampliar i sistematitzar el coneixement reflexiu de l’estructura interna de la llengua i de les seues condicions d’ús en funció dels diferents tipus de textos objecte d’estudi d’aquest curs.

4.2. Aplicar aquesta reflexió lingüística a la producció de textos propis relacionats amb els àmbits acadèmic, el propi dels mitjans de comunicació –periodístic i publicitari– i l’administratiu.

5. Analitzar críticament els discursos orientadors de l’opinió i els discursos reguladors de la vida social, i valorar la importància de l’apropament als discursos per al coneixement de la realitat.

5.1. Analitzar críticament discursos procedents de l’àmbit literari.

5.2. Analitzar críticament els tòpics literaris universals.

5.1. Analitzar críticament discursos procedents de l’àmbit dels mitjans de comunicació: notícia, editorial, article d’opinió, cròniques, reportatges, publicitat…

5.2. Analitzar críticament discursos propis de l’àmbit administratiu, tant els procedents de l’administració com els produïts pels ciutadans: lleis, Decrets,

172

instàncies, resolucions, reglaments…

5.3. Valorar la importància del coneixement dels dos tipus de discursos esmentats.

5.4. Valorar la importància d’assolir la capacitat crítica suficient davant d’aquests discursos per a interpretar adequadament la realitat.

6. Utilitzar adequadament la llengua com a instrument per a l’adquisició de coneixements nous i per a produir i interpretar textos propis de l’àmbit acadèmic, obtenint, interpretant i valorant informacions de diferents tipus i procedències, sent capaç d’emprar tècniques de busca, elaboració i presentació de la informació, utilitzant, amb autonomia i esperit crític, mitjans tradicionals i les noves tecnologies.

6.1. Fer servir adequadament la llengua com a instrument per a l’adquisició de nous coneixements, especialment els referits a l’àmbit literari.

6.2. Produir i interpretar textos orals i escrits relacionats amb l’àmbit literari: crítica literària, comentari de textos literaris, recensions, ressenyes…

6.3. Emprar tècniques de recerca i tractament de la informació, tant tradicionals com procedents de les noves tecnologies.

6.1. Fer servir adequadament la llengua com a instrument per a l’adquisició de nous coneixements.

6.2. Interpretar textos orals i escrits propis de l’àmbit acadèmic.

6.3. Produir textos orals i escrits propis de l’àmbit acadèmic: planificar i dur a terme treballs monogràfics orals o escrits; emprar procediments per a obtenir, emmagatzemar i reformular informació; elaborar esquemes, resums, recensions, comentaris crítics de textos…

7. Interpretar i valorar críticament les obres literàries a partir del coneixement de les seues formes convencionals

7.1. Conéixer les característiques dels diferents gèneres literaris.

7.2. Conéixer els procediments

7.1. Conéixer les característiques peculiars del discurs assagístic.

7.2. Reflexionar sobre les condicions actuals de

173

específiques (gèneres, procediments retòrics, etc.) i de la informació pertinent sobre el context historicocultural de producció, així com sobre les condicions actuals de recepció, i dels trets identificadors dels grans períodes en valencià i castellà, així com d’obres i autors significatius, utilitzant de manera crítica les fonts bibliogràfiques i documentals adequades per al seu estudi.

retòrics i altres recursos d’anàlisi literària presents en el discurs literari.

7.3. Conéixer la informació pertinent sobre el context historicocultural de producció i recepció de les obres literàries.

7.4. Reflexionar sobre les condicions actuals de recepció de les obres literàries.

7.5. Interpretar i valorar críticament les obres literàries.

7.6 Conéixer els trets identificadors dels grans períodes de la nostra literatura des dels inicis fins el segle xix.

7.7 Conéixer els autors i les obres més significatives de cada període

7.8 Utilitzar les fonts bibliogràfiques i documentals sobre períodes, autors i obres amb la finalitat d’ampliar la informació literària adequada als objectius del curs i d’augmentar la capacitat crítica.

7.9 Gaudir de la lectura dels grans autors i obres del segle xx.

recepció dels textos assagístics.

7.3. Interpretar i valorar críticament els textos propis del discurs assagístic a partir dels coneixements adquirits suara esmentats.

7.4. Conéixer els trets definidors dels grans períodes de la nostra literatura al llarg del segle xx: modernisme, noucentisme, avantguardes, període de postguerra i literatura actual.

7.5 Utilitzar de manera crítica les fonts bibliogràfiques i documentals per tal d’ampliar la informació sobre autors i obres més rellevants del gènere.

8. Llegir i valorar les 8.1. Valorar les obres 8.1. Llegir i valorar les

174

obres literàries com a manera d’enriquiment i de trobar plaer, com a manifestacions de la sensibilitat artística de l’ésser humà i com a expressió de la identitat cultural dels pobles, apreciant el que el text literari té de representació i interpretació del món

literàries com a mitjà d’aprofundiment intel·lectual i com a aproximació a múltiples perspectives d’observació i recreació de la realitat.

8.2. Valorar les obres literàries com a discursos potenciadors de la sensibilitat i com a factor, alhora, d’enriquiment personal.

8.3. Valorar positivament les obres literàries produïdes en la nostra llengua com a patrimoni cultural propi i com a símbol d’identitat col·lectiva.

obres literàries com a mitjà d’enriquiment personal: mitjà d’aprofundiment intel·lectual i d’aproximació a múltiples perspectives d’observació de la realitat.

8.2. Llegir i valorar les obres literàries com a discursos potenciadors de la sensibilitat artística.

8.3. Llegir i valorar positivament les obres literàries produïdes en la nostra llengua com a patrimoni cultural propi i com a símbol d’identitat col·lectiva.

9. Analitzar críticament els usos socials de les llengües i evitar, en les produccions pròpies, aquells que manifesten actituds discriminatòries o d’abús de poder, evitant estereotips lingüístics que suposen judicis de valor o prejudicis.

9.1. Analitzar críticament, i evitar en les pròpies produccions, els usos de la llengua que manifesten actituds discriminatòries o d’abús de poder en relació amb el gènere social, amb la llengua que es parla o amb grups socials marginats en el nostre entorn.

9.1. Analitzar críticament, i evitar en les pròpies produccions, els usos de la llengua que manifesten actituds discriminatòries o d’abús de poder en relació amb el gènere social, amb la llengua que es parla o amb grups socials marginats en el nostre entorn.

D’acord amb tot l’anterior, el currículum s’organitza en quatre blocs de continguts: 1. ESTUDI DEL DISCURS:

175

2. ESTUDI DE LA LLENGUA, 3. TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ 4. EL DISCURS LITERARI. S’estableixen tres tipus de continguts: a) Procediments, que es refereixen a destreses per a la producció i interpretació del discurs, així com per a la reflexió sobre el funcionament de la llengua i per a la sistematització i aplicació dels coneixements gramaticals i literaris. b) Conceptes o coneixements explícits i organitzats sobre les unitats lingüístiques i el seu funcionament en el discurs, sobre la variació en la llengua i en els usos, i sobre les convencions del discurs literari i els seus contextos de producció i recepció. c) Actituds afavoridores de la normalització de l’ús del valencià, d’un comportament lingüístic no discriminador i, en general, de la interacció comunicativa satisfactòria. La interrelació dels continguts és un factor que s’haurà de tindre en compte en la seua seqüenciació al llarg d’aquesta etapa educativa, en l’elaboració de materials didàctics, en la planificació de les activitats i tasques per a l’aula i en l’avaluació dels processos d’ensenyança i aprenentatge. 2. 1r de Batxilllerat: Objectius didàctics, Continguts, Procediments , Actituds i Criteris d’Avaluació UNITAT 1. Primers batecs

A. OBJECTIUS DIDÀCTICS • Reflexionar entorn del concepte literatura • Reconéixer l’especificitat de l’acte comunicatiu literari • Identificar les característiques generals dels gèneres literaris al llarg de la història • Interpretar els elements bàsics de la narrativa • Conéixer els principals fets politicosocials del primer terç del segle XX

176

• Identificar la producció cultural i literària del modernisme, el noucentisme i l’avantguardisme

• Reconéixer les especificitats i els valors puntuals dels moviments culturals i literaris de la València del segle XX fins a la Guerra Civil

• Interpretar les fases bàsiques del procés d’escriptura i aprendre a utilitzar-les • Aproximar-se al fenomen de la comunicació i identificar-ne les funcions • Reflexionar sobre el concepte de variació lingüística • Repassar i aprofundir els aspectes normatius següents:

o les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del valencià o l’ús dels indefinits algú, ningú, algun, cap, bastant i prou o el present i les formes no personals dels principals verbs irregulars o les conjuncions i i o o els derivats cultes

B. CONTINGUTS B 1. Conceptes • Aproximació al concepte de literatura • L’especificitat de l’acte comunicatiu literari • Les característiques generals dels gèneres literaris al llarg de la història • Els elements bàsics de la narrativa • Aproximació als principals fets politicosocials del primer terç del segle XX • La producció cultural i literària del modernisme, el noucentisme i l’avantguardisme • Les especificitats i els valors puntuals dels moviments culturals i literaris de la

València del segle XX fins a la Guerra Civil • Les fases bàsiques del procés d’escriptura • El concepte de comunicació i les funcions comunicatives • Aprofundiment en les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del valencià • L’ús dels indefinits algú, ningú, algun, cap, bastant i prou • El present i les formes no personals dels principals verbs irregulars • Les conjuncions i i o • Els derivats cultes B 2. Procediments • Identificació de l’especificitat literària i les seues diferents mostres • Reconeixement de l’especificitat de l’acte comunicatiu literari • Identificació dels diferents gèneres literaris al llarg de la història • Reconeixement dels elements bàsics de la narrativa • Identificació dels principals fets politicosocials del primer terç del segle XX • Reconeixement de les mostres literàries del modernisme, el noucentisme i

l’avantguardisme • Reconeixement dels autors i els moviments literaris més emblemàtics de la València

del segle XX fins a la Guerra Civil

177

• Identificació i utilització de les fases bàsiques del procés d’escriptura • Reconeixement del fenomen comunicatiu i les seues funcions • Repàs de les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del valencià • Repàs dels indefinits algú, ningú, algun, cap, bastant i prou • Repàs del present i les formes no personals dels principals verbs irregulars • L’ús de les conjuncions i i o • Formació dels derivats cultes B 3. Actituds • Valoració de la literatura i anàlisi del concepte • Valoració de la literatura com a especificitat humana i humanitzadora • Valoració i anàlisi de la literatura com a acte comunicatiu • Valoració i anàlisi dels gèneres literaris al llarg de la història • Valoració i anàlisi dels elements bàsics de la narrativa • Valoració de l’esforç normalitzador en el primer terç de segle XX • Anàlisi i valoració de la producció literària en el modernisme, el noucentisme i

l’avantguardisme • Anàlisi i valoració de l’esforç dels intel·lectuals valencians en els primers anys del

segle XX • Valoració de l’escriptura com un procés conscient que es pot aprendre i millorar • Valoració dels mecanismes comunicatius de les llengües naturals • Anàlisi i valoració de la variació lingüística com un fenomen intrínsec a totes les

llengües • Valoració de l’aplicació correcta de la normativa lingüística

C. CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Explicar el concepte de literatura • Analitzar textos literaris com a actes comunicatius • Extraure les característiques dels gèneres literaris • Analitzar els elements bàsics de la narrativa • Identificar els fets politicosocials més rellevants del primer terç del segle XX • Identificar les mostres literàries més significatives del modernisme, el noucentisme i

l’avantguardisme • Reconéixer els autors i els moviments culturals més importants de la València del

primer terç del segle XX • Seguir les pautes bàsiques del procés d’escriptura • Redactar un autoretrat • Analitzar els elements de la comunicació • Explicar el significat de diferents textos segons els contextos • Extraure les distintes funcions del llenguatge predominants • Analitzar les diferents variacions lingüístiques • Aplicar correctament la normativa gramatical i ortogràfica

178

• Pronunciar amb correcció • Corregir errades normatives en textos proposats

UNITAT 2. Del batec a la paraula

A. OBJECTIUS DIDÀCTICS

• Valorar la importància de la recepció i la interpretació literàries • Reconéixer i interpretar els elements bàsics del gènere poètic • Reconéixer i interpretar les especificitats del teatre com a text i com a espectacle • Identificar els fets politicosocials més importants del franquisme • Interpretar i valorar la producció cultural i literària en la nostra llengua durant la

dictadura de Franco • Interpretar i valorar la producció cultural i literària en la nostra llengua a l’exili • Conéixer alguns dels nostres autors més significatius del segle XX , des de la

postguerra fins al 1978, i valorar-los • Conéixer mecanismes tradicionals de recerca d’informació: les biblioteques • Conéixer la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV) i valorar-la • Conéixer els nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació • Conéixer els mecanismes informàtics i electrònics de recerca: Internet • Reflexionar sobre la validesa dels webs • Conéixer webs útils per al desenvolupament del temari de Llengua i Literatura • Distingir els diferents àmbits d’ús en què es pot utilitzar la llengua, i els principals

gèneres discursius i registres que hi ha • Repassar la separació sil·làbica • Revisar l’ús del guionet • Aprofundir en el bon ús dels possessius en el discurs • Revisar algunes particularitats en els imperfets dels verbs irregulars de la segona

conjugació • Corregir expressions de la causalitat incorrectes • Reflexionar sobre la forma i l’ortografia correcta dels mots compostos B. CONTINGUTS B 1. Conceptes • La recepció i la interpretació literàries • Elements bàsics del gènere poètic • Especificitats del teatre com a text i com a espectacle • Acostament als principals fets politicosocials del franquisme • Producció cultural i literària en la nostra llengua durant la dictadura de Franco • La producció cultural i literària en la nostra llengua a l’exili • Autors significatius del segle XX , des de la postguerra fins al 1978 • Els mecanismes tradicionals de recerca d’informació: les biblioteques • La Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV)

179

• Els nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació • Mecanismes informàtics i electrònics de recerca: Internet • Llocs web útils de Llengua i Literatura • Els àmbits d’ús lingüístics, els gèneres discursius i els registres • La separació sil·làbica • L’ús del guionet • Els possessius en el discurs • Particularitats en els imperfets dels verbs irregulars de la segona conjugació • Correcció d’expressions de la causalitat incorrectes • Reflexió sobre la forma i l’ortografia correcta dels mots compostos • Composició de mots B 2. Procediments • Identificació dels conceptes de recepció i interpretació literàries a partir de versions

de textos poètics i teatrals • Reconeixement i interpretació dels elements bàsics del gènere poètic per mitjà de

textos • Identificació de les figures poètiques principals • Interpretació dels esquemes mètrics principals de la nostra tradició poètica • Reconeixement i interpretació de les especificitats del teatre com a text i com a

espectacle per mitjà de textos • Identificació dels fets politicosocials més importants del franquisme • Reconeixement de la producció cultural i literària en la nostra llengua durant la

dictadura de Franco mitjançant textos literaris i expositius • Identificació d’alguns dels nostres autors més significatius del segle XX , des de la

postguerra fins al 1978 • Identificació dels mecanismes tradicionals de recerca d’informació a les biblioteques • Reconeixement de la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV) • Identificació dels nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació • Reconeixement dels mecanismes informàtics i electrònics de recerca: Internet • Identificació de webs útils per al desenvolupament del temari de l’assignatura • Distinció dels diferents àmbits d’ús en què es pot utilitzar la llengua, i els principals

gèneres discursius i registres que hi ha • Repàs de la separació sil·làbica • Revisió de l’ús del guionet • Aprofundiment en el bon ús l’ús dels possessius en el discurs • Revisió d’algunes particularitats de la conjugació irregular • Correcció d’expressions de la causalitat incorrectes • Reflexió sobre la forma i l’ortografia correcta dels mots compostos B 3. Actituds

• Valoració de la importància de la recepció i la interpretació literàries

180

• Valoració del coneixement dels elements bàsics del gènere poètic per a la fruïció estètica de la poesia

• Valoració del treball col·lectiu dels muntatges teatrals i de l’organització necessària per arribar a l’espectacle

• Anàlisi del context polític del franquisme i reconeixement, per contrast, de valors com ara la tolerància, la llibertat i la riquesa del plurilingüisme

• Anàlisi i valoració de l’esforç, a l’exili i a la clandestinitat, de la producció cultural i literària en la nostra llengua durant la dictadura de Franco

• Anàlisi i valoració dels protagonistes més importants de la represa literària durant el franquisme

• Valoració dels moviments de resistència i de protesta, en defensa de la llibertat i del canvi del règim totalitari de Franco

• Valoració de les biblioteques com a centre d’emmagatzematge del saber • Valoració de la utilitat de la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana

(XLPCV) • Anàlisi i valoració de nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació • Valoració de la utilitat dels mètodes de recerca per Internet • Anàlisi i valoració del bon ús dels webs • Valoració de la utilitat d’algun web per al desenvolupament del temari de Llengua i

Literatura • Valoració de la diversitat lingüística en diferents àmbits, gèneres i registres de

llengua • Valoració de l’aplicació correcta de la normativa lingüística, tant pel que fa a

l’ortografia, la morfosintaxi o el lèxic

C. CRITERIS D’AVALUACIÓ • Reconéixer i interpretar textos literaris a partir de models • Identificar la poeticitat d’uns textos a partir del concepte bàsic del que és poesia • Reconéixer figures poètiques en diferents textos • Identificar les actituds líriques a partir de textos poètics • Reconéixer estructures mètriques a partir de textos versificats • Identificar les especificitats del teatre com a text i com a espectacle • Distingir en un text teatral el text literari del text didascàlic • Reconéixer l’estructura bàsica argumental dels textos dramàtics i identificar aquestes

parts en fragments teatrals • Identificar a partir dels textos els gèneres teatrals més importants • Identificar els fets politicosocials cabdals del franquisme • Identificar les posicions contràries al règim totalitari franquista a partir de textos

literaris de l’època • Interpretar textos literaris marcats pel tema de l’exili o de la manca de llibertats • Identificar els escriptors més importants en la nostra llengua des de la postguerra

fins al 1978 i determinar els gèneres i els estils que conrearen • Reconéixer cantants i cançons de l’anomenada Nova Cançó

181

• Fer recerques bibliogràfiques utilitzant mecanismes tradicionals de recerca d’informació, en una biblioteca

• Cercar bibliografia sobre un determinat tema a la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV)

• Treballar informació per mitjà de suports informàtics i audiovisuals • Reconéixer els mecanismes informàtics i electrònics de recerca per Internet • Conéixer webs útils per al desenvolupament del temari de Llengua i Literatura • Distingir els diferents àmbits d’ús en què es pot utilitzar la llengua, i els principals

gèneres discursius i registres que hi ha • Repassar la separació sil·làbica i l’ús correcte del guionet en la cadena de redacció • Corregir mals usos dels possessius en el discurs • Revisar algunes particularitats en els imperfets dels verbs irregulars de la segona

conjugació • Corregir expressions incorrectes de causalitat • Reflexionar sobre la forma i l’ortografia correcta dels mots compostos

UNITAT 3. Primeres paraules


• Conéixer els factors històrics principals en la configuració i l’expansió de la Corona

d’Aragó • Reconéixer la funció estandarditzadora de la Cancelleria Reial • Conéixer i valorar els primers textos escrits en la nostra llengua • Interpretar i identificar la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV • Aproximar-se a l’obra de Ramon Llull • Conéixer les quatre cròniques i la seua funcionalitat • Reconéixer la funció social de la literatura al llarg de la història per mitjà de textos • Valorar i conéixer la situació política i cultural de l’últim terç del segle XX i la seua

incidència en la nostra comunitat lingüística • Entendre els mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat literari en

l’actualitat • Aprendre les tècniques del subratllat, del resum i de l’esquema • Reflexionar sobre el mètode i la validesa de l’ús de les noves fonts d’informació

electròniques • Identificar els conceptes de llengua i dialecte • Conéixer l’origen del valencià • Reconéixer i valorar la variació dialectal de la nostra llengua • Repassar continguts normatius a partir dels distints nivells lingüístics:

o l’apostrofació i la contracció o l’oposició res, cap i gens o els verbs de la segona conjugació o l’oposició perquè, per què i per a què o diferència entre cultismes, neologismes i arcaismes

182

B. CONTINGUTS B 1. Conceptes • Els factors històrics principals en la configuració i l’expansió de la Corona d’Aragó • La funció estandarditzadora de la Cancelleria Reial • Els primers textos escrits en la nostra llengua • La prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV • L’obra de Ramon Llull • Les quatre cròniques i la seua funcionalitat • La funció social de la literatura al llarg de la història a través de textos • La situació política i cultural de l’últim terç del segle XX i la seua incidència en la

nostra comunitat lingüística • Els mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat literari en l’actualitat • Els conceptes de subratllat, resum i esquema • Les noves fonts d’informació electròniques • Els conceptes de llengua i dialecte • L’origen del valencià • La variació dialectal de la nostra llengua • Aprofundiment en l’apostrofació i la contracció • L’oposició res, cap i gens • Aprofundiment en els verbs de la segona conjugació • L’oposició perquè, per què i per a què • Els conceptes de cultisme, neologisme i arcaisme B 2. Procediments • Interpretació i construcció de taules cronològiques • Interpretació de mapes històrics • Identificació dels factors històrics principals en la configuració i l’expansió de la

Corona d’Aragó • Reconeixement de l’estàndard de la Cancelleria Reial • Identificació dels primers textos escrits en la nostra llengua • Reconeixement de la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV • Reconeixement i interpretació de l’obra de Ramon Llull per mitjà de fragments de

textos escollits • Reconeixement de les quatre cròniques i la seua funcionalitat a través de fragments

de textos escollits • Identificació de la funció social de la literatura al llarg de la història mitjançant textos • Identificació de la situació política i cultural de l’últim terç del segle XX i la seua

incidència en la nostra comunitat lingüística • Reconeixement dels mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat

literari en l’actualitat • Ús de les tècniques del subratllat, del resum i de l’esquema

183

• Ús de les noves fonts d’informació electròniques • Identificació de la llengua i els dialectes mitjançant situacions concretes • Reconeixement de l’origen del valencià • Identificació de la variació dialectal de la nostra llengua • Repàs de l’apostrofació i la contracció • Repàs de l’oposició res, cap i gens • Repàs dels verbs de la segona conjugació • Repàs de l’oposició perquè, per què i per a què • Ús i formació de cultismes, neologismes i arcaismes B 3. Actituds • Anàlisi i valoració de la configuració de la Corona d’Aragó i la seua expansió • Anàlisi i valoració de la funció estandarditzadora de la Cancelleria Reial • Anàlisi i valoració dels primers documents escrits en la nostra llengua • Anàlisi i valoració de la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV • Anàlisi i valoració de l’obra de Ramon Llull en el seu context politicosocial • Anàlisi i valoració de les quatre cròniques i la funcionalitat que les justifica • Anàlisi i valoració de la funció social de la literatura • Anàlisi i valoració de la situació política i cultural de l’últim terç de segle XX i la seua

incidència en la nostra comunitat lingüística • Anàlisi i valoració dels mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat

literari en l’actualitat • Anàlisi i valoració de la influència de l’esforç privat i l’institucional en el nostre

redreçament literari • Anàlisi i valoració dels mecanismes del subratllat, del resum i de l’esquema • Anàlisi i valoració de les noves fonts d’informació electròniques • Anàlisi i valoració de l’oposició llengua i dialecte • Anàlisi i valoració de l’origen del valencià • Anàlisi i valoració de la variació dialectal de la nostra llengua • Valoració de l’aplicació correcta de la normativa lingüística C. CRITERIS D’AVALUACIÓ

• Construir i completar taules cronològiques a partir de textos explicatius • Explicar els fets que configuraren la Corona d’Aragó • Reconéixer la funcionalitat de la Cancelleria Reial • Identificar els primers testimonis escrits • Analitzar els textos juridicoadministratius • Analitzar i situar l’obra de Ramon Llull en el seu context historicosocial • Extraure les característiques més importants i els eixos temàtics dels fragments de

textos lul·lians • Reconéixer i identificar la nostra historiografia • Analitzar la funció social de la literatura

184

• Explicar el procés de la transició democràtica • Analitzar el fenomen literari durant l’últim terç de segle XX • Interpretar i valorar la influència dels factors politicosocials en la literatura de l’últim

terç del segle XX • Subratllar, resumir i esquematitzar diferents textos • Reconéixer les noves tecnologies • Identificar la caracterització del concepte de dialecte • Explicar l’origen de la nostra llengua • Reconéixer la variació dialectal de la nostra llengua • Aplicar les regles ortogràfiques • Usar amb correcció i distingir alguns elements gramaticals semblants • Reconéixer els cultismes, els neologismes i els arcaismes

UNITAT 4. Paraules justes

A. OBJECTIUS DIDÀCTICS • Entendre el pas del món i els pensaments medievals a les visions humanistes • Conéixer les característiques i els autors principals de la prosa religiosa i l’oratòria:

Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda • Conéixer el corrent humanista: Antoni Canals i Bernat Metge • Conéixer l’Escola Satírica Valenciana: Jaume Roig i l’Espill • Analitzar l’obra d’Isabel de Villena • Comprendre el concepte de misogínia i l’evolució d’aquest en la literatura • Comprendre i analitzar el posicionament vitalista de Joan Maragall • Conéixer l’impacte de la Guerra d’Espanya en l’obra d’autors de la postguerra espanyola

(Espriu, Beneyto) • Conéixer les característiques del realisme social • Comprendre el compromís dels valencians Fuster, Sanchis Guarner i Valor envers la

llengua i la cultura pròpies • Comprendre el compromís de Lluís Llach amb la llibertat • Analitzar les pautes per a l’elaboració d’un treball monogràfic i exposar-lo oralment • Analitzar el funcionament de la doble articulació del llenguatge • Conéixer les particularitats fonològiques i ortogràfiques del valencià • Identificar les categories gramaticals • Corregir l’ús de castellanismes morfològics: lo neutre • Detectar i corregir vulgarismes • Repassar i aplicar la normativa referent a:

o l’accentuació o els verbs de la segona conjugació o alguns nexes adversatius

B. CONTINGUTS B 1. Conceptes

185

• El pas del món medieval a l’humanisme • Les característiques i els autors principals de la prosa religiosa i l’oratòria: Francesc

Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda • El corrent humanista: Antoni Canals i Bernat Metge • L’Escola Satírica Valenciana: Jaume Roig i l’Espill • L’obra d’Isabel de Villena • El concepte de misogínia i l’evolució d’aquest • La literatura ètica i compromesa al segle XX: Maragall, Riba, Espriu, Beneyto, Valor,

Llach • Les pautes per a l’elaboració d’un treball monogràfic i l’exposició oral d’aquest • La doble articulació del llenguatge • Les particularitats fonològiques i ortogràfiques del català • Les categories gramaticals • L’accentuació • Alternatives a les estructures amb lo neutre castellà • Els verbs de la segona conjugació: cloure, fondre i derivats • Els nexes adversatius • Els vulgarismes

B 2. Procediments • Lectura i interpretació de textos medievals moralitzadors • Localització dels trets típics de la prosa oratòria • Contraposició temàtica i procedimental entre l’oratòria i la prosa humanística • Identificació de les característiques pròpies dels textos satírics i misògins • Lectura i interpretació de l’obra d’Isabel de Villena • Identificació de les constants misògines en la història de la cultura • Reconeixement de les claus interpretatives dels posicionaments ètics en autors del segle XX • Indicacions per al treball monogràfic i per a l’exposició oral • Elaboració de fitxes bibliogràfiques i de contingut • Reconeixement de la normativa de les citacions bibliogràfiques i de les notes a peu de

pàgina • Identificació de la doble articulació del llenguatge • Reconeixement de les particularitats ortogràfiques i fonètiques de la nostra llengua • Identificació de les categories gramaticals • Repàs d’aspectes ortogràfics • Correcció d’errors i de castellanismes lèxics i morfològics • Detecció i correcció de vulgarismes

B 3. Actituds • Valoració crítica del canvi del pensament medieval a l’humanista • Desenvolupament d’actituds tolerants davant dels conflictes entre religió i ciència

186

• Valoració i anàlisi dels textos i de les actituds medievals moralitzadores • Valoració i anàlisi de l’actitud crítica d’Anselm Turmeda • Valoració i anàlisi de les obres satíriques • Promoció d’actituds favorables a la igualtat entre els sexes, tot superant els prejudicis

misògins • Valoració positiva de la literatura compromesa amb el seu temps i amb els conflictes

socials • Valoració positiva de l’elaboració i l’exposició correctes dels treballs acadèmics • Actitud favorable a l’estudi intern del llenguatge • Valoració i anàlisi dels elements simbòlics que comporten les unificacions ortogràfiques • Valoració de l’aplicació correcta de la normativa lingüística


• Conéixer i interpretar els valors medievals presents en un text i distingir-los dels

humanístics • Comentar fragments de textos diversos del període • Enumerar i reconéixer els trets definitoris i els autors dels segles XIII i XIV • Identificar les parts fonamentals dels sermons de Vicent Ferrer • Reconéixer les característiques dels textos satírics • Conéixer els trets de l’obra d’Isabel de Villena • Identificar i rebatre els prejudicis misògins en la literatura • Parlar i reflexionar sobre els posicionaments ètics de la literatura del segle XX • Elaborar guions de treball, fitxes bibliogràfiques i uns altres recursos propis dels treballs

acadèmics • Preparar exposicions orals • Identificar les unitats de la doble articulació del llenguatge • Reconéixer les particularitats fonològiques i ortogràfiques de la nostra llengua • Identificar les categories gramaticals • Accentuar correctament • Aplicar correctament la normativa gramatical • Corregir errors morfològics • Substituir vulgarismes

UNITAT 5. Paraules cantades


• Reconéixer les característiques de la poesia trobadoresca: les formes, els gèneres i els temes

• Diferenciar entre trobadors i joglars • Conéixer la relació de la Corona d’Aragó amb la literatura trobadoresca • Acostar l’alumnat a alguns textos i autors de la lírica trobadoresca • Reconéixer els trets poètics destacables de la poesia de Jordi de Sant Jordi • Estudiar les característiques principals de l’obra d’Ausiàs March

187

• Reconéixer el tòpic de l’amor en la literatura a través del temps • Estudiar les característiques principals de la poesia de Vicent Andrés Estellés • Facilitar un model general de comentari de textos literaris • Facilitar un model particular de comentari de textos poètics • Reconéixer els distints nivells d’anàlisi lingüística i les disciplines lingüístiques que se

n’ocupen • Aplicar correctament la normativa gramatical i ortogràfica • Reflexionar sobre la coherència lèxica en la formació de derivats B. CONTINGUTS B 1. Conceptes • Característiques de la poesia trobadoresca: formes, gèneres i temes • Diferència entre trobadors i joglars • Els trobadors de la Corona d’Aragó: Cerverí de Girona • Els certàmens i els tractats poètics • Jordi de Sant Jordi • Les característiques principals de l’obra d’Ausiàs March • El tòpic de l’amor a través del temps • Les línies principals per a entendre la poesia de Vicent Andrés Estellés • El comentari de textos • El comentari de textos poètics • Els nivells d’anàlisi lingüística i les disciplines lingüístiques que se n’ocupen • L’accent diacrític • La dièresi • Ús dels pronoms febles en, ho i hi • Els verbs pondre i posar, i derivats, i els verbs amb -soldre • Les partícules tòniques què i que • La coherència lèxica en els derivats B 2. Procediments • Reconeixement del components associats a la creació poètica a l’edat mitjana: el cant i

les estructures rítmiques • Identificació de les tradicions primeres que influïren en la poesia peninsular: les

kharges i la tradició trobadoresca • Reconeixement de les característiques de la poesia trobadoresca en formes, gèneres i

temes • Identificació de les diferències entre trobadors i joglars • Reconeixement de la relació cultural entre Occitània i la Corona d’Aragó fins al segle

XIII • Identificació d’alguns trobadors nascuts en els territoris de la Corona d’Aragó,

especialment la figura i l’obra de Cerverí de Girona

188

• Identificació del paper dels certàmens poètics a partir del XIV amb els tractats poètics medievals

• Reconeixement de la figura de Jordi de Sant Jordi i dels trets de la seua producció poètica

• Identificació de les característiques principals de l’obra d’Ausiàs March • Reconeixement del tòpic de l’amor en literatura a través del temps • Identificació de les línies principals per a entendre la poesia de Vicent Andrés Estellés • Identificació dels passos principals que cal tenir en compte per a fer un comentari de

textos literaris • Identificació dels aspectes poètics puntuals que cal tenir en compte en un comentari

de textos poètics • Reconeixement d’algunes figures retòriques bàsiques emprades en el llenguatge

poètic • Identificació dels nivells d’anàlisi lingüística i de les disciplines lingüístiques que se

n’ocupen • Repàs de la normativa de l’accent diacrític • Repàs de la normativa de la dièresi • Repàs de l’ús dels pronoms febles en, ho i hi • Identificació de la utilització correcta dels verbs pondre i posar, dels seus derivats, i

dels verbs amb -soldre • Coneixement de l’ús correcte de les partícules tòniques què i que • Reflexió i pràctica sobre la coherència lèxica en els derivats B 3. Actituds • Anàlisi i valoració de la tradició poètica dels inicis de la literatura romànica • Valoració de la primera literatura bilingüe a la península Ibèrica: les kharges • Anàlisi i valoració de la importància de la concepció de l’amor cortés en la cultura

europea • Anàlisi i valoració del model vital de trobadors i joglars en el marc del feudalisme • Anàlisi i valoració de les relacions de la Corona d’Aragó amb el Llenguadoc, i dels

lligams de cooperació supranacionals que s’hi establiren • Anàlisi i valoració de l’evolució poètica que significa l’obra de Jordi de Sant Jordi • Anàlisi i valoració dels canvis que comportaren els plantejaments poètics d’Ausiàs

March en el panorama literari: temes, llengua, estil, percepció de la dona i de les relacions sentimentals, barreja entre la tradició i la modernitat...

• Anàlisi i valoració de l’evolució del tema de l’amor al llarg de la història de la literatura

• Anàlisi i valoració de l’obra (temes i registre poètic) i de l’actitud vital compromesa del poeta Vicent Andrés Estellés

• Anàlisi i valoració dels passos que cal seguir per a elaborar un bon comentari literari • Anàlisi i valoració dels nivells lingüístics intrínsecs al llenguatge verbal i de les

disciplines que l’estudien • Valoració de l’aplicació correcta de la normativa lingüística

189


• Analitzar textos de diversa tradició poètica i lingüística en la literatura medieval peninsular • Relacionar el model feudal amb la literatura sorgida del concepte de l’amor cortés • Identificar els rols diferents de trobadors i joglars • Reconéixer la importància de les relacions entre Occitània i la Corona d’Aragó al llarg de

l’edat mitjana • Discriminar en el panorama poètic medieval, l’època dels certàmens i els tractats

poètics • Identificar les diferències morfosintàctiques i lèxiques entre l’occità i el català • Conéixer els trets principals de la poesia de Jordi de Sant Jordi • Identificar en un text aspectes que recorden la biografia d’Ausiàs March • Identificar els temes principals de l’obra d’Ausiàs March a partir de textos • Identificar el model lingüístic d’Ausiàs March • Reconéixer les fonts de la poesia de March a partir de la comparació de textos • Identificar diverses concepcions de la relació amorosa en la literatura a partir de

textos diferents d’èpoques i tradicions culturals distintes • Reconéixer, a partir de textos, les línies principals de la poesia de Vicent Andrés

Estellés • Aplicar el model de comentari de textos, i de comentari de textos poètics, a partir d’un

poema • Reconéixer els distints nivells d’anàlisi lingüística i les disciplines lingüístiques que se

n’ocupen • Aplicar la normativa sobre l’accent diacrític • Aplicar la normativa sobre la dièresi • Aplicar la normativa sobre l’ús dels pronoms febles en, ho i hi • Utilitzar de manera correcta els verbs pondre i posar, i derivats, i els verbs amb -soldre • Utilitzar de manera correcta les partícules tòniques què i que • Aplicar la coherència lèxica en la formació dels derivats

UNITAT 6. Paraules contades


• Conéixer l’origen i la tradició de la matèria de Bretanya • Identificar les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i les

novel·les cavalleresques. I entre realitat i ficció • Aproximar-se al Blandín de Cornualla i el Jacob Xalabín • Descobrir la importància literària de Curial e Güelfa • Conéixer la figura de Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc • Observar les característiques del Segle d’Or de les nostres lletres • Identificar l’heroi i l’antiheroi literari al llarg de la història • Reconéixer les línies narratives de la postguerra

190

• Identificar les característiques principals de l’obra de Mercè Rodoreda • Aproximar-se al comentari de textos narratius • Conéixer els mecanismes externs i interns de creació lèxica • Repassar i aprofundir els aspectes normatius següents:

o les grafies b i v, i les oclusives finals o la combinació de CI i CD en els pronoms febles o els verbs acabats en -metre i -cebre o l’ús de les preposicions: com a, per a, fins a, des de i cap a o reflexió sobre algunes confusions lèxiques

B. CONTINGUTS B 1. Conceptes • Origen i tradició de la matèria de Bretanya • Semblances i diferències entre els llibres de cavalleries i les novel·les cavalleresques.

Realitat i ficció • El Blandín de Cornualla i el Jacob Xalabín • Curial e Güelfa • Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc • El Segle d’Or de les nostres lletres • L’heroi i l’antiheroi literari al llarg de la història • Les línies narratives de la postguerra • Característiques principals de l’obra de Mercè Rodoreda • El comentari de textos narratius • Els mecanismes externs i interns de creació lèxica • Les grafies b i v, i les oclusives finals • La combinació de CI i CD en els pronoms febles • Els verbs acabats en -metre i -cebre • L’ús de les preposicions: com a, per a, fins a, des de i cap a • Reflexió sobre algunes confusions lèxiques B 2. Procediments • Reconeixement de l’origen i de la tradició europea de la matèria de Bretanya • Identificació en un text dels trets propis del personatge arquetípic del cavaller • Identificació de la connexió entre realitat i ficció en el món cavalleresc • Reconeixement dels elements meravellosos dels llibres de cavalleries • Identificació de les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i les

novel·les cavalleresques • Reconeixement dels trets principals dels relats Blandín de Cornualla i Jacob Xalabín • Reconeixement dels trets principals de la novel·la Curial e Güelfa • Identificació dels valors vitals de Joanot Martorell a través de la seua biografia i la

seua obra • Reconeixement dels trets principals de la novel·la Tirant lo Blanc

191

• Identificació dels diferents tractaments respecte a les relacions sentimentals a la baixa edat mitjana, i comparació amb la novel·la Tirant lo Blanc

• Reconeixement de les circumstàncies socioeconòmiques i culturals que feren de València una ciutat esplendorosa durant el segle XV, i bressol del Segle d’Or de les nostres lletres

• Identificació, per mitjà dels textos, de la varietat estilística de la producció literària del XV i importància de la novel·la Tirant lo Blanc en aquest aspecte

• Reconeixement dels conceptes d’heroi i antiheroi en la història literària a través dels textos

• Identificació de les línies narratives principals de la postguerra • Reconeixement de les característiques principals de l’obra de Mercè Rodoreda • Identificació de fragments i motius de les novel·les La plaça del diamant i Mirall

trencat • Identificació d’un model de comentari de textos narratius a partir d’un exemple de

comentari • Identificació dels mecanismes de creació lèxica més importants en una llengua • Les grafies b i v, i les oclusives finals • La combinació de CI i CD en els pronoms febles • Els verbs acabats en -metre i -cebre • L’ús de les preposicions: com a, per a, fins a, des de i cap a • Reflexió sobre algunes confusions lèxiques B 3. Actituds • Valoració de la tradició europea de la matèria de Bretanya • Valor del model cavalleresc en el seu context sociocultural • Reflexió sobre la relació entre literatura i vida a la baixa edat mitjana • Valoració de la singularitat dels relats Blandín de Cornualla i Jacob Xalabín • Reflexió sobre les obres literàries (i les vides) a cavall de dos models culturals i/o

religiosos • Valoració de la singularitat de la novel·la Curial e Güelfa • Identificació dels valors vitals de Joanot Martorell i comparació amb els valors propis • Valoració de la singularitat de la novel·la Tirant lo Blanc • Valoració de l’expressió desacomplexada de les relacions sentimentals en la novel·la

Tirant lo Blanc • Valoració del context socioeconòmic que impulsà l’esplendor cultural valenciana al

segle XV • Valoració de la riquesa estilística de la producció literària del XV i de la importància de

la novel·la Tirant lo Blanc en aquest aspecte • Reflexió sobre els conceptes d’heroi i antiheroi en la història literària i sobre la

necessitat d’adaptar-se a estàndards culturals diferents del propi, per a entendre determinats textos literaris i/o altres situacions

• Valoració de la diversitat estilística en narrativa durant la postguerra • Reflexió sobre la dedicació literària de Mercè Rodoreda

192

• Valoració de la singularitat de les novel·les La plaça del diamant i Mirall trencat • Valoració de la realització d’un comentari de textos narratius seguint les pautes d’un

model • Valoració de l’ús correcte de la llengua tant en el camp ortogràfic i ortofònic com en el

gramatical i lèxic

C. CRITERIS D’AVALUACIÓ • Reconéixer l’origen sociohistòric i geogràfic de la literatura de cavallers • Identificar en un text els trets propis del personatge arquetípic del cavaller • Identificar la connexió entre realitat i ficció en el món cavalleresc • Reconéixer els elements meravellosos dels llibres de cavalleries • Identificar les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i les

novel·les cavalleresques • Reconéixer els trets principals dels relats Blandín de Cornualla i Jacob Xalabín • Reconéixer els trets principals de la novel·la Curial e Güelfa • Identificar els valors vitals de Joanot Martorell a través de la seua biografia i la seua

obra • Reconéixer els trets principals de la novel·la Tirant lo Blanc • Identificar els diferents tractaments respecte a les relacions sentimentals a la baixa

edat mitjana, i comparar-los amb la novel·la Tirant lo Blanc • Reconéixer les circumstàncies socioeconòmiques i culturals que feren de València

una ciutat esplendorosa durant el segle XV, i bressol del Segle d’Or de les nostres lletres

• Identificar, a través dels textos, la varietat estilística de la producció literària del XV i la importància de la novel·la Tirant lo Blanc en aquest aspecte

• Reconéixer els conceptes d’heroi i antiheroi en la història literària a través dels textos • Identificar les línies narratives principals de la postguerra • Reconéixer les característiques principals de l’obra de Mercè Rodoreda • Identificar fragments i motius de les novel·les La plaça del diamant i Mirall trencat • Fer un comentari de textos narratius a partir del model proposat • Identificar els mecanismes principals de creació lèxica en una llengua • Revisar i aplicar la normativa de les grafies b i v, i les oclusives finals • Revisar i aplicar la normativa respecte a la combinació de CI i CD en els pronoms febles • Revisar l’ús correcte dels verbs acabats en -metre i -cebre • Revisar i aplicar la normativa respecte a l’ús de les preposicions: com a, per a, fins a,

des de i cap a • Reflexionar sobre algunes confusions lèxiques

UNITAT 7. Batecs del pensament


• Conéixer les causes de la decadència social i literària als regnes de la Corona d’Aragó

193

• Reconéixer el valor de l’obra de Roís de Corella com a escriptor prerenaixentista • Conéixer l’evolució de la literatura culta durant el Renaixement, el Barroc i el

neoclassicisme • Comprovar la pervivència de la nostra llengua en la literatura popular • Reconéixer el valor de la literatura del jo i els llibres de viatges • Comprendre l’obra assagística de Joan Fuster en el seu context • Identificar els fonaments de la ressenya literària i de la dissertació • Comprendre els conceptes bàsics de la sintaxi: frase, oració i sintagmes • Identificar els diversos tipus d’oracions • Identificar els diversos tipus de complements • Repassar i aplicar la normativa referent a:

o les grafies finals c i g, i cu, qu i k o l’ús de la preposició a en el CD o els límits de la velarització o les preposicions a i en amb valor locatiu o algunes expressions genuïnes amb preposicions

B. CONTINGUTS B 1. Conceptes • Les causes de la decadència social i literària als regnes de la Corona d’Aragó • L’obra de Roís de Corella • El Renaixement en literatura i Joan de Timoneda • L’estètica del Barroc • Els escriptors del nostre Barroc: el Rector de Vallfogona, Francesc Mulet, Fontanella... • La cultura i la literatura neoclàssiques: Lluís Galiana i la Rondalla de rondalles • La literatura popular durant la Decadència • La literatura del jo i els llibres de viatges • L’obra assagística de Joan Fuster • Els fonaments de la ressenya literària i de la dissertació • Els conceptes bàsics de la sintaxi: frase, sintagma i oració • Els constituents bàsics de l’oració simple • Els tipus d’oracions • Els tipus de complements • Les grafies finals c i g, i cu, qu i k • L’ús de la preposició a en el CD • Els límits de la velarització • Les preposicions a i en amb valor locatiu • Algunes expressions genuïnes amb preposicions B 2. Procediments • Construcció de taules cronològiques

194

• Lectura i anàlisi d’obres i fragments d’obres significatives dels autors d’aquest període

• Extracció de les característiques formals, genèriques i temàtiques de la producció literària d’aquest període a partir dels textos proposats

• Interpretació i actualització de textos • Creació de textos breus assagístics • Visionament de documents audiovisuals contemporanis a l’època en què visqué Joan

Fuster • Lectura i redacció de textos crítics • Preparació de possibles dissertacions • Identificació d’oracions, sintagmes i frases • Anàlisi d’oracions i complements • Repàs d’aspectes ortogràfics • Correcció d’errades morfosintàctiques • Emplenament de paradigmes verbals • Substitució de castellanismes

B 3. Actituds • Valoració crítica dels factors culturals, socioeconòmics i sociolingüístics que

condicionaren la producció literària durant la Decadència • Valoració de les varietats diatòpiques com a manifestació de riquesa cultural i

lingüística • Interés pel manteniment de la distintes formes literàries a pesar de la castellanització • Valoració de la importància de l’existència de la literatura culta i la popular per a la

normalitat de la llengua • Anàlisi i valoració dels escrits personals i la seua difusió pública • Valoració del compromís intel·lectual, nacional, social i cultural de Joan Fuster • Anàlisi i valoració de la passió literària de Joan Fuster i Josep Pla • Valoració de la capacitat crítica i social de les ressenyes i les dissertacions • Anàlisi i valoració positiva del coneixement sintàctic • Valoració de l’aplicació correcta de la normativa lingüística


• Construir i interpretar taules cronològiques • Comentar fragments de textos del període • Enumerar el trets definitoris i els autors dels segles XVI, XVII i XVIII • Interpretar les obres en el context estètic del Renaixement, el Barroc i el

neoclassicisme • Reflexionar críticament sobre la privacitat de la literatura del jo • Identificar l’estil i les preocupacions fusterianes a partir de textos breus • Ressenyar obres llegides • Identificar oracions i sintagmes

195

• Analitzar oracions simples • Corregir errades de normativa • Aplicar correctament la normativa gramatical

UNITAT 8. Batecs a l’escenari

A. OBJECTIUS DIDÀCTICS • Reconéixer els principals espais escènics del teatre tradicional • Conéixer els trets principals del teatre religiós de tradició medieval i les paròdies

religioses • Identificar el teatre profà del Renaixement valencià: Serafina de Bartolomé Torres i la

cort de Germana de Foix • Conéixer l’evolució del fet teatral durant els segles XVII i XVIII • Aproximar el tòpic literari del graciós en teatre • Comprendre i valorar l’evolució del teatre fins als anys seixanta del segle XX • Conéixer i valorar l’obra de Rodolf Sirera • Reflexionar sobre les tècniques de comentari de textos teatrals • Elaborar un comentari de textos teatrals a partir de la tècnica • Conéixer les tres propietats dels textos: l’adequació, la coherència i la cohesió • Identificar els elements modalitzadors i/o impersonalitzadors en els textos • Repassar i aplicar la normativa referent a:

o les grafies z, s, ss, c i ç o la concordança del participi amb el CD o els verbs en -éixer o les preposicions a i en amb valor temporal o algunes locucions adverbials genuïnes

B. CONTINGUTS B 1. Conceptes • Aproximació als espais del teatre tradicional • El teatre religiós: el Misteri d’Elx i les paròdies religioses • El teatre profà: Serafina de Bartolomé Torres i el teatre a la cort de Germana de Foix • El teatre durant els segles XVII i XVIII: Guillem de Castro, Francesc Fontanella, Francesc

Mulet i els col·loquiers • El tòpic del graciós • El teatre fins als anys seixanta del segle XX • L’obra de Rodolf Sirera • El comentari de textos teatrals • Les propietats textuals • La modalització o la impersonalització en els textos • Normativa de les grafies z, s, ss, c i ç • La concordança del participi amb el CD • Els verbs en -éixer

196

• Les preposicions a i en amb valor temporal • Algunes locucions adverbials genuïnes

B 2. Procediments • Identificació dels principals espais escènics del teatre tradicional • Reconeixement de les bases religioses del teatre medieval • Identificació del model teatral religiós o de les paròdies religioses que en sorgeixen • Identificació dels trets singulars del Misteri d’Elx • Reconeixement de les escasses mostres de comèdia profana en el Renaixement

valencià • Identificació dels trets del teatre sorgit de la cort de Germana de Foix • Reconeixement de la influència del teatre espanyol del Barroc en l’escena valenciana • Identificació de les paròdies populars barroques en el teatre valencià • Identificació de la disposició i la localització de les primeres sales de teatre comercial

valencianes • Reconeixement dels distints tipus de graciós en la comèdia al llarg de la història del

teatre: el bufó, el clown... • Reconeixement de les principals fites teatrals en el segle XX i en la nostra literatura • Identificació dels trets que caracteritzen el teatre de Rodolf Sirera i de les etapes de la

seua producció • Reconeixement de la importància dramatúrgica de l’obra El verí del teatre • Identificació dels aspectes importants que cal tractar en un comentari de textos

teatrals • Reconeixement de les propietat inherents als textos: l’adequació, la coherència i la

cohesió • Identificació dels aspectes que modalitzen o impersonalitzen els textos • Repàs de la norma relacionada amb l’ús de /z/ i /s/ • Repàs de la norma relacionada amb la concordança del participi amb el CD • Coneixement dels límits en el model de conjugació dels verbs amb infinitius acabats

en -éixer • Reconeixement de l’ús correcte de les preposicions a i en en construccions temporals • Repàs d’algunes locucions adverbials genuïnes

B 3. Actituds • Anàlisi i valoració de la importància del fet teatral en la cultura occidental i a l’edat

mitjana europea • Anàlisi i valoració de la relació entre la castellanització i la dificultat de

desenvolupament del teatre valencià • Anàlisi i valoració del plurilingüisme a partir de l’obra Serafina, de Torres Naharro • Anàlisi i valoració de la permanència de la tradició del Misteri d’Elx i de la seua

declaració com a patrimoni de la humanitat • Anàlisi i valoració de les primeres sales teatrals valencianes

197

• Anàlisi i valoració de la represa de formes teatrals cultes en el teatre valencià i en la nostra llengua

• Anàlisi i valoració de la constància i l’esforç d’investigació teatral en l’obra de Rodolf Sirera

• Anàlisi i valoració de l’escriptura col·lectiva dels germans Sirera • Anàlisi i valoració de la importància de l’obra El verí del teatre • Anàlisi i valoració d’un comentari de text teatral ben elaborat • Valoració de l’aplicació correcta de la normativa lingüística


• Identificar els principals espais escènics del teatre tradicional • Aplicar els coneixements de models teatrals en la redacció de textos de creació o de

síntesi • Reconéixer els factors diglòssics del teatre cortesà del Renaixement valencià • Identificar el llenguatge culte i les influències d’altres literatures en les mostres de

teatre valencià en època moderna • Identificar el llenguatge col·loquial i vulgar del teatre popular del Barroc i els seus

referents parodiats • Identificar els distints tipus de graciós a partir de models textuals • Representar escènicament fragments d’obres importants de la tradició teatral • Representar algun fragment de l’obra de Rodolf Sirera • Extraure les característiques del teatre de Rodolf Sirera a partir de fragments teatrals

i d’escrits teòrics • Elaborar un comentari teatral a partir d’un model • Reconéixer, en determinats enunciats, els elements de les propietats textuals • Reconéixer, en determinats enunciats, la modalització textual i la impersonalització • Aplicar correctament la normativa gramatical i ortogràfica • Corregir errades normatives de textos proposats • Traduir correctament els textos proposat

UNITAT 9. Nous batecs

A. OBJECTIUS DIDÀCTICS • Conéixer el moviment romàntic en el context social i polític europeu i espanyol • Conéixer el fenomen de la Renaixença i la relació que té amb el moviment romàntic • Identificar els models lingüístics de la Renaixença • Conéixer els poetes i les obres més importants de la Renaixença • Conéixer el renaixement novel·lístic durant el segle XIX i els corrents narratius

principals del moment • Conéixer la producció teatral culta i popular del segle XIX • Identificar el tòpic de l’enyor a través del temps

198

• Identificar els moviments estètics i els seus autors més innovadors i experimentadors del segle XX

• Conéixer els mètodes i les tècniques per a la reescriptura literària • Identificar les funcions d’escriptura dels processadors de textos • Conéixer els conceptes bàsics de la sociolingüística i l’aplicació d’aquesta a la nostra

comunitat lingüística • Repassar i aprofundir els aspectes normatius següents:

o l’ortografia de les consonants palatals o els adverbis acabats en -ment o les remarques a la tercera conjugació o els adverbis i les preposicions de localització vertical: dalt, baix, damunt, davall,

amunt, avall, sobre i sota o detecció de castellanismes per la fonètica i la forma

B. CONTINGUTS B 1. Conceptes • El context social i polític europeu i espanyol del segle XIX • Les característiques del romanticisme • La relació del romanticisme amb la Renaixença • Els models lingüístics de la Renaixença • La literatura dels Jocs Florals i els autors que la representen • El paper de Teodor Llorente i Constantí Llombart en la Renaixença valenciana • La novel·la europea al segle XIX • Trets principals del realisme i del naturalisme en literatura • L’obra de Narcís Oller • El teatre culte del segle XIX i Àngel Guimerà • El sainet i els sainetistes valencians • El tòpic literari del passat i l’enyor • La posició eclèctica dels nostres escriptors davant de l’avantguardisme • L’experimentació poètica i teatral en la postguerra • L’experimentació narrativa en la postguerra • La generació dels 70 • Tendències literàries i autors destacables des dels anys 80 • Mètodes i tècniques per a la reescriptura literària • El treball amb els processadors de textos • Els conceptes bàsics de la sociolingüística • Una aproximació a la història social del català • L’ortografia de les consonants palatals • Els adverbis acabats en -ment • Remarques a la tercera conjugació • Els adverbis i les preposicions de localització vertical: dalt, baix, damunt, davall,

amunt, avall, sobre i sota

199

• Alguns castellanismes detectables per la fonètica i la forma

B 2. Procediments • Construcció de taules cronològiques • Lectura i anàlisi d’obres i fragments significatius dels autors d’aquest període • Extracció de les característiques formals, genèriques i temàtiques de la producció

literària d’aquest període a partir dels textos proposats • Interpretació i actualització de textos • Identificació dels diferents posicionaments lingüístics • Detecció dels castellanismes i els vulgarismes en els textos populistes • Declamació de textos poètics • Reconeixement de les característiques formalment innovadores • Interpretació de les propostes literàries experimentals del segle XX • Creació de textos seguint les pautes indicades • Revisió, correcció i reescriptura dels textos proposats • Identificació de les eines d’escriptura dels processadors de textos • Identificació de diferents situacions de contacte lingüístic • Aplicació dels conceptes de la sociolingüística a la història social del català • Aplicació correcta de les regles ortogràfiques • Correcció d’errors gramaticals • Substitució de castellanismes lèxics B 3. Actituds • Valoració crítica dels factors culturals, socioeconòmics i sociolingüístics que

condicionen la producció literària durant la Renaixença • Actitud respectuosa envers el redreçament de les llengües minoritzades • Valoració positiva de l’esforç dels nostres escriptors • Anàlisi i valoració crítica dels esforços per la recerca d’un model lingüístic durant la

Renaixença • Valoració positiva del redreçament novel·lístic durant el segle XIX • Valoració crítica dels factors culturals, polítics, socioeconòmics i sociolingüístics que

condicionen la recepció de les obres dramàtiques • Valoració i anàlisi dels esforços innovadors i experimentadors dels escriptors al llarg

del segle XX • Valoració positiva de la revisió, la correcció i la reescriptura de textos • Valoració positiva de la presentació de textos • Actitud positiva envers les eines que proporciona la sociolingüística com a disciplina

explicativa de les realitats lingüístiques • Valoració positiva de la lleialtat lingüística • Identificació i superació dels prejudicis lingüístics • Valoració de l’aplicació correcta de la normativa lingüística

200


• Construir i interpretar taules cronològiques • Comentar fragments de textos del període • Identificar els elements definitoris del nou canvi d’actitud que la Renaixença mostra

respecte a la llengua i la identitat del poble • Indicar els trets propis del romanticisme i de la Renaixença • Diferenciar els diversos tipus de novel·la del segle XIX • Identificar les característiques del sainet • Identificar les característiques del teatre culte • Destriar els vulgarismes i els castellanismes dels textos populistes del segle XIX • Identificar el tòpic de l’ubi sunt en textos proposats • Reconéixer i explicar els trets experimentadors i innovadors en les propostes textuals

d’alguns autors del segle XX • Corregir i reescriure textos • Analitzar i explicar situacions sociolingüístiques de contacte lingüístic • Corregir errades gramaticals • Aplicar correctament la normativa lingüística

4. LITERATURA UNIVERSAL

. Les literatures en l'Antiguitat

1.1. Els poemes homèrics: argument i característiques. 1.2. El teatre grec: la tragèdia. 1.3. Els grans poetes llatins: Virgili, Horaci, Ovidi. 1.4. La Bíblia: llibres i repercussió literària.

2. Formació literària de la consciència europea (cap al Renaixement)

201

2.1. L'èpica medieval. 2.2. La poesia dels trobadors. 2.3. El món medieval en un llibre: Divina comèdia. 2.4. El Decameró i altres col·leccions de relats. 3. L'entrada en l'Edat Moderna (segles XVI i XVII) 3.1. La lírica petrarquista en el Renaixement i el Barroc. 3.2. Teatre clàssic francés. 3.3. El teatre isabelí: Shakespeare. 3.4. Cervantes i els orígens de la novel·la moderna. 4. Il·lustració, revolució romàntica, contestació realista

4.1. Il·lustració i Neoclassicisme. 4.2. Romanticisme europeu. 4.3. L'eixida del Romanticisme: la novel·la realista i naturalista. 5. Crisi finisecular i segle XX: poesia i teatre

5.1. Simbolisme i modernitat poètica: autors més rellevants. 5.2. L'esperit de l'avantguarda: el Surrealisme. 5.3. Reacció contra el teatre clàssic: teatre èpic i de l'absurd. 6. La novel·la al segle XX

6.1. La renovació narrativa de principis del segle XX: Kafka, Proust, Joyce, Thomas Mann. 6.2. La novel·la nord-americana: la “Generació perduda”. 6.3. La narrativa hispanoamericana: el realisme màgic. 5. Metodologia educativa Les metodologies educatives són eines per a la reflexió i l’anàlisi, una indagació teòrica i pràctica per a proporcionar criteris i pautes d’actuació del docent. Però qualsevol sistema, també els enfocaments constructivistes que tanta repercussió han tingut fins ara, no constitueix,

202

i ja ho avançava el 1991 un dels especialistes més autoritzats de la reforma d’aleshores, César Coll, una metodologia ideal i tancada, infal·lible o inapel·lable. Al cap i a la fi, la preeminència de la memòria i de les activitats considerades «tradicionals o academicistes» o l’entronització exclusiva de la intuïció i de les activitats etiquetades com a «progressistes o activistes», no són, intrínsecament i exclusivament, ni bones ni dolentes, depenen de la seua adequació a la situació educativa real que, com ja hem dit, és a les mans del professorat. 5.1. Principis metodològics de l’etapa Una referència, tot i que breu, a dos dels factors que han impulsat i justifiquen la intensa renovació pedagògica proposada en les darreres dècades del segle xx servirà com a introducció a la descripció del model educatiu que inspira el projecte Batec, de Bromera, per a Batxillerat.

Ens referim, en primer lloc, als estudis de psicologia cognitiva aplicats a l’educació, que coincideixen a destacar que l’aprenentatge no es garanteix solament amb la transmissió i recepció/reproducció de la informació, sinó que implica necessàriament una personalització dels sabers mitjançant un veritable procés de construcció i reconstrucció del coneixement per part de l’alumne. La intervenció pedagògica consisteix, doncs, a modificar l’estructura cognitiva de l’alumnat mitjançant un procés d’equilibri inicial, desequilibri posterior i reequilibri final.

En segon lloc, cal fer esment de les transformacions que determinen el pas de la societat industrial a la societat de la informació, caracteritzada, aquesta última, per la proliferació dels mitjans de comunicació i l’accessibilitat il·limitada a la informació indiscriminada, però reticent encara a potenciar l’esperit crític en el seu ús.

Des d’aquests nous paràmetres, el model educatiu ha deixat de tenir com a objectiu últim l’acumulació de coneixements i s’enfoca ara a potenciar la capacitat de processar actes i experiències per a integrar-los en l’esquema cognitiu. El nou plantejament metodològic de l’educació en general i de l’aprenentatge en particular pren com a punt de partida el fet evident de la disponibilitat de què cal aprendre, però incideix i s’orienta decisivament cap a com

s’aprén, amb l’objectiu prioritari de fer comprendre, integrar i donar sentit als nous coneixements que incorpora l’individu en el procés educatiu.

La renovació pedagògica iniciada a mitjan segle xx va cristal·litzar en el mètode conductista de l’aprenentatge, que proposava l’assimilació dels coneixements per acumulació, basant-se en les lleis de l’associació (contigüitat, similitud i contrast), potenciava les tècniques d’estudi orientades a facilitar la memorització i posava l’èmfasi en com estudiar.

La revisió dels plantejaments didàctics s’ha accelerat en les últimes dècades i ha propiciat la formulació de nous models d’aprenentatge, entre els quals destaquen el model d’aprenentatge significatiu d’Ausubel, el de l’aprenentatge generatiu de Wittrock o el dinàmic de Dilts i Epstein. Aquests contribueixen, des de perspectives diverses, a explicar el procés complex d’aprendre a aprendre i participen de la teoria constructivista del coneixement. Si, segons el model tradicional, l’ensenyament s’entenia com a producte i s’ocupava quasi exclusivament de què, des el model constructivista l’ensenyament es concep com a procés i incideix en com aprendre.

L’aplicació de les estratègies o tècniques d’aprenentatge ocupen en aquest nou context la posició preeminent ja que articulen la construcció dels nous coneixements en estructures cognitives a partir de la capacitat de transformació, manipulació i apropiació de la informació. És l’alumne qui aprén, atés que només ell té accés a la pròpia experiència que, per mitjà de l’aprenentatge, es traduirà significativament en termes de comportament.

203

Des d’aquesta perspectiva, l’aprenentatge significatiu se’ns presenta:

� centrat en l’alumne, en qui pretén provocar la curiositat, potenciar l’evolució d’acord amb els seus interessos particulars i fer-lo conscient del canvi constant a què estan sotmeses les estructures cognitives,

� organitzat a partir dels elements d’informació relacionats per una característica conceptual comuna,

� articulat a partir dels coneixements previs de l’alumne, � orientat a elaborar estructures sòlides i estables de coneixements, � interessat a fomentar una actitud flexible que permeta el canvi davant una nova

informació significativa, � enfocat cap a l’aprehensió de les idees fonamentals de la informació i la

memorització comprensiva, � dirigit a renovar els mecanismes mentals reforçant-los o qüestionant-los. � abocat a arbitrar estratègies encaminades a resoldre la pregunta com ensenyar a

aprendre dins un procés sotmés a l’autoavaluació tant del professorat com de l’alumnat.

Des del constructivisme, l’alumne/a protagonitza l’aprenentatge significatiu de coneixements que ja han estat socialment construïts i que constitueixen el patrimoni cultural de la societat on viu i des d’on aprendre un corpus de continguts implica atribuir-li un significat i construir-ne una representació pròpia i personal. 5.2. La funció del professorat El model d’ensenyament constructivista demana que la instrucció vaja encaminada a fer

conscient l’alumnat del seu procés d’aprenentatge. Aquesta exigència metodològica implica el professorat i el responsabilitza de l’elecció de les estratègies d’ensenyament que han d’influir en els processos d’aprenentatge de l’alumne/a Perquè aquest objectiu s’acomplisca, les estratègies d’aprenentatge han de ser adequades i contextualitzades, és a dir, adaptades a cada tipus de contingut i grau d’aprofundiment previst, d’una banda, i adaptades també a les capacitats cognitives de l’aprenent, als coneixements previs, al temps disponible per a la tasca, etc.

L’aplicació adequada d’estratègies d’aprenentatge desperta en l’alumne la percepció de la pròpia capacitat per a emprar eficaçment les habilitats cognitives i influeix positivament en l’aprenentatge i en la construcció del coneixement. Però, aquesta instrucció haurà de ser directa, informativa de què cal fer i explicativa de per què cal fer-ho. La instrucció directa implica:

� Organitzar el material didàctic seqüencialment. � Presentar el material en petits passos, clars i diferenciats, des de les idees

generals a les particulars. � Presentar exemples susceptibles de ser analitzats, interpretats i, fins i tot, imitats,

si es pretén estimular la creativitat comunicativa. � Aportar explicacions convincents per als punts difícils, que puguen provocar

desequilibri cognitiu. � Fer de monitor en el progrés de l’alumne i modelar les seues habilitats. És a dir,

generar, aplicar i regular estratègies d’ensenyament que desplacen gradualment la

204

responsabilitat de l’aprenentatge cap a l’alumne.

D’altra banda, el professorat de llengües, en el nostre cas el de Valencià: Llengua i Literatura, té en el Batxillerat el text «com unitat d’estudi i de coneixement» on aplicar les estratègies educatives, i compta amb l’experiència i familiaritat amb els textos que l’alumnat ha assolit durant l’ESO.

Aquest fet suposa un desafiament i un descans. És un desafiament, perquè, del seu encert en l’elecció d’aquests textos i de la documentació i entusiasme que pose en el seu tractament amb l’alumnat, en dependrà, en gran mesura, l’èxit, el progrés de la classe i la pròpia satisfacció personal.

D’altra banda, se suposa que aquesta etapa és un descans enfront de l’anterior, perquè l’alumnat, bastant entrenats ja en les tècniques d’escoltar, parlar, llegir i escriure, pot donar un gran joc en el comentari de tot tipus de textos i, per la seua maduresa, les seues produccions escrites poden ser de més valor i interés. Aquesta maduresa pot suposar també una major comunicació, una major vivència conjunta de la cultura i de la mateixa tasca educativa entre docents i discents.

El professor o la professora de Valencià: Llengua i Literatura en el Batxillerat pot, amb més facilitat que en l’etapa anterior, introduir en la discussió de la classe dades i qüestions sobre la literatura universal, el cinema o el teatre, que estimulen l’opinió de l’alumnat: temes com les adaptacions cinematogràfiques d’obres literàries, el paper del teatre en la vida social contemporània o l’actualització dels clàssics i sobre la resta de textos i la seua incidència en la vida social.

L’exercici sistematitzat de l’assaig per escrit sobre assumptes d’interés social i cultural, i la discussió raonada en l’aula, a més de vitalitzar la classe per a donar cabuda al contrast d’opinions, milloraran notablement la capacitat d’expressió oral i escrita de l’alumnat, que, d’altra banda, en necessitar expressar-se en públic sense timidesa i amb serenitat i fermesa, i en haver d’obligar-se a escoltar i a respectar en el mitjà acadèmic, adquirirà aquests hàbits com una constant en la seua vida.

En conclusió, el projecte Bromera.txt proposa els materials adients per a una instrucció adequada que provoque situacions d’interacció i intercanvi alumnes-professors i alumnes-alumnes basades en seqüències d’ensenyament-aprenentatge guiades i cooperatives. Uns materials alhora integradors, flexibles i engrescadors que permeten el desenvolupament acadèmic dels continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals des d’estratègies d’ensenyament-aprenentatge significatives i autoregulades tant pels professors com pels alumnes. 5.3. Enfocament metodològic de l’àrea El tractament d’aquesta matèria en una etapa en què, pel fet de pertànyer a l’Educació Secundària, centra el seu treball sobre «tècniques, mètodes i procediments» adverteix el professorat que ha canviat l’orientació que abans se li donava. Si en l’ESO els objectius eren «escoltar, parlar, llegir i escriure», en el Batxillerat són «parlar millor i escriure millor per a pensar millor». I la clau d’açò es troba, continuant el procés iniciat en l’etapa anterior, en ampliar l’exercici de la lectura, l’anàlisi, la interpretació i la valoració de textos.

Com ja hem dit, l’explicació i el comentari de textos ha de ser el marc d’actuació, i sobre aquest, el professorat tractarà d’educar la sensibilitat, promoure la creativitat i afavorir el desenvolupament d’habilitats i destreses discursives. Però açò no ens pot fer oblidar que els

205

nuclis de continguts de la matèria han d’unir estretament el context històric, el text literari, els usos de la llengua i l’anàlisi reflexiva sobre aquesta. Es tracta, doncs, d’un tractament integrat, que aconsella que l’estudi de la llengua es faça principalment en els textos, i l’estudi de la literatura servisca per a la consolidació de la competència lingüística.

L’estudi de la literatura, com ja hem dit, se centrarà en la lectura i l’anàlisi de les obres representatives del nostre patrimoni literari i ha d’incloure la seua consideració com a fenomen comunicatiu, com a producte estètic i com a fet cultural històric relacionat amb uns altres factors. Abordarà, també, la selecció, lectura i interpretació dels textos. Al mateix temps, cal insistir en la necessitat de desenvolupar la creació textual tenint com a suport les formes literàries bàsiques (narració, poema, teatre, assaig), juntament amb els subgèneres més importants i els components de cadascuna.

Els dos cursos del Batxillerat suposen l’última etapa en la preparació guiada d’una part considerable del col·lectiu estudiantil cap a una competència comunicativa òptima o, si més no, suficient per a desenvolupar autònomament la seua vida personal i professional futura.

Per a saber adequar les formes lingüístiques al tipus de text o de discurs que s’ha de produir, l’escriptor o el parlant s’han de trobar en situacions d’ús que les demanen. Per aquest motiu el projecte Bromera.txt proposa –a més d’una metodologia basada en la definició i l’anàlisi– l’ús, la manipulació, la constatació dels efectes d’aquesta manipulació, l’observació de regularitats, la utilització de procediments de recerca diversos a fi de descobrir tant els aspectes sistemàtics com les diferències segons els usos.

En el procés intel·lectual que l’alumne haurà de desenvolupar al llarg dels dos cursos del Batxillerat jugarà un paper molt important la utilització estratègica de les habilitats cognitives i dels procediments d’aprenentatge. El projecte Bromera.txt integra una àmplia gamma de materials didàctics orientats a desenvolupar estratègies d’aprenentatge de complexitat diversa que tot seguit classificarem a grans trets:

a) Estratègies de repetició, caracteritzades per un nivell mínim d’elaboració personal de la informació o del contingut que cal aprendre. En aquesta etapa seran un simple auxiliar en l’aplicació de les estratègies de gestió i de regulació.

b) Estratègies de gestió, que comporten connexions entre els coneixements que l’aprenent ja té elaborats i la informació que ha d’incorporar a la seua estructura cognitiva. Possibiliten un tractament més o menys autònom i personalitzat dels materials d’aprenentatge mitjançant la utilització intencional i contextualitzada del resum, el subratllat, els esquemes…

c) Estratègies de regulació, que, basades en l’autocontrol sobre l’acció d’aprendre, comporten planificació i avaluació del propi procés d’aprenentatge i es concreten en els projectes de treball. L’avaluació es converteix en una nova planificació i l’aprenentatge esdevé un procés dinàmic i autoregulat que es va perfeccionant en cada nova etapa.

La plena autoregulació de l’aprenentatge esdevé l’actitud i la capacitat ideals que s’han d’anar fomentant progressivament, ja que entre estratègies de regulació i aprenentatge significatiu s’estableix una relació de causació biunívoca indestriable.

El projecte Bromera.txt fomenta des dels seus materials per a Batxillerat l’aplicació d’aquests tres tipus d’estratègies d’aprenentatge, a primera vista dicotòmics, però que han de formar part d’un procés continu i inclusiu orientat a regular la pròpia acció, a conéixer i a saber utilitzar tècniques i procediments concrets en el context d’una orientació metodològica que cedisca progressivament el control de l’aprenentatge a l’aprenent.

206

6. Característiques psicològiques de l’alumnat 6.1. Adolescència i evolució És durant la joventut que l’evolució, és a dir, el procés que segueix una persona per a desplegar les seues capacitats i posar-les en funcionament, pren un ritme especialment accelerat i rellevant. Perquè l’evolució siga possible, cal, no obstant això, que es posen en marxa quatre mecanismes evolutius bàsics: creixement, maduració, desenvolupament i aprenentatge.

Tot i que els dos primers –creixement i maduració– són determinats per la biologia, i en els dos darrers –desenvolupament i aprenentatge–, hi influeixen elements de caràcter psicològic, cal recordar que tots quatre són interdependents.

La maduració i el creixement tenen en la pubertat un punt d’inflexió àlgid que coincideix amb el desenvolupament fisiològic dels òrgans sexuals, del sistema nerviós central i dels canvis qualitatius i quantitatius en l’estructura i la funció cel·lulars.

El desenvolupament, entés com a procés que orienta l’individu a la conducta conscient i a la vida autoregulada, es veu influït pel nivell de maduració assolit i inclou dos aspectes íntimament relacionats:

a) bàsic de comunicació i formació del pensament.

b) decidir el seu futur.

Desenvolupament i aprenentatge apareixen estretament relacionats des del moment que definim l’aprenentatge com a procés continuat de construcció i millora d’una teoria personal, és a dir, d’una estructura interpretativa del món i guia particular de pensament i actuació individuals.

L’aprenentatge escolar participa d’aquest procés que, ben entés, es prolonga al llarg de tota la vida, tot inserint-lo en uns determinats sabers culturals i oferint uns coneixements específics essencials en la construcció de la teoria personal pròpia de cada individu. Així, doncs, en l’evolució d’una persona participen l’herència i l’entorn, és a dir, els gens (les estructures anatòmiques i funcionals en forma de capacitats) i l’experiència (l’aprenentatge que propicia l’adquisició dels trets característics que configuren una realitat sociocultural determinada). 6.2. Adolescència o transformació psicològica L’etapa del desenvolupament humà que denominem adolescència s’inicia amb la pubertat, però aquesta no és un tot monolític. En aquest sentit, si fins ara els nostres alumnes han estat immersos en, l’anomenada per alguns psicòlegs, «adolescència puberal o estadi de la inquietud puberal», els receptors del Batxillerat s’inclourien dins de l’estadi conegut com «adolescència o entusiasme juvenil». L’adolescència, en general, comporta un seguit de canvis que afecten l’individu en la seua globalitat i la transformació psicològica dels nivells cognitiu i emocional (adolescència) és tan important com la fisiològica (pubertat). Tots aquests canvis psicològics de l’adolescència es manifesten fonamentalment en:

207

� La integració d’una imatge corporal nova (possiblement en conflicte amb els cànons esteticoeconòmics de la societat) que comportarà un esforç especialment difícil en aquesta edat.

� La recerca d’una identitat personal, que implica una autodefinició de la persona davant d’ella mateixa i davant de l’entorn social i cultural, en relació amb un sistema de valors determinat.

� La importància de les relacions amb el grup d’iguals (amics, companys) que arriba a relegar, tot i que aleatòriament, a un segon terme les relacions familiars.

� L’aprenentatge del rol social dins d’un procés d’autodefinició que configura l’adolescent com un individu independent capacitat per a incorporar-se a la societat adulta.

63. El pensament formal, una meta evolutiva fonamental La transformació psicològica comporta també una reestructuració de les capacitats cognitives de gran rellevància per a l’aprenentatge escolar. Els canvis en l’estructura i el procés de pensament associats a l’adolescència s’encaminen al desenvolupament complet de la intel·ligència, amb la consegüent posada en funcionament d’unes habilitats cognitives que són imprescindibles per a assolir un pensament autoregulat, independent de les contingències ambientals immediates. Aquest tipus de pensament és el que Piaget ha anomenat pensament formal, i al qual ens referim sovint amb el terme de pensament abstracte o científic. Segons Piaget –que formulà la primera gran teoria coherent i sistemàtica sobre el desenvolupament cognitiu humà–, el pensament formal és una intel·ligència general, transferible a qualsevol tipus de situació, que consisteix bàsicament en l’aplicació del mètode hipoteticodeductiu a la resolució de tota mena de problemes sobre la base dels tres trets funcionals que el caracteritzen (fer hipòtesis, comprovar hipòtesis i conéixer per mitjà del llenguatge). Treballs posteriors han objectat que la teoria piagetiana descriu el pensament formal com una construcció general i universal i el defineixen, contràriament, com un conjunt de components i habilitats concretes, adquirides separadament i molt relacionades amb la instrucció en àrees de coneixement específiques. Partint d’aquest supòsit, el desenvolupament de les habilitats cognitives de l’alumne, que en el procés educatiu l’han de conduir cap al pensament formal, suposa un dels reptes més complicats amb què ha d’enfrontar-se el professorat de secundària. 6.4. El desenvolupament de les habilitats cognitives per mitjà de les habilitats del

currículum El marc curricular del Batxillerat aplica, en part, les teories de la psicologia evolutiva i de l’educació segons el model sociocultural a l’hora de definir els objectius de l’ensenyament i l’aprenentatge. Així, parteix de la base que l’aprenentatge escolar ha de provocar el desenvolupament dels alumnes implicats, de tal manera que l’assimilació correcta dels continguts escolars siga capaç de propiciar canvis en l’estructura profunda del pensament. En aquest procés, els mediadors que arbitren el desenvolupament i l’aprenentatge són:

� Les eines materials, que amplien les pròpies possibilitats. � El llenguatge, l’eina psicològica o instrument de tipus simbòlic per excel·lència,

que fa possible la comunicació i crea noves estructures i formes de pensament.

208

En el projecte Batec de Bromera corresponent a aquesta etapa, es desenvolupen els processos cognitius basats tant en la inducció com en la deducció. I s’hi aplica una metodologia diversa basada, d’una banda, en la instrucció directa i l’exposició verbal de la informació, i de l’altra, centrada en l’experimentació i la praxi. L’equilibri que proposa el marc curricular en el tractament i valoració dels continguts conceptuals i procedimentals caldrà situar-lo sempre en relació amb el nivell evolutiu de l’alumnat. Però açò no vol dir que s’haja de dependre’n totalment, sinó per a saber d’on hem de partir per a conduir-lo cap a l’adquisició plena del pensament formal. També hem de tenir en compte que, en alguns casos, l’estadi del pensament concret possiblement no s’haja superat totalment, circumstància que aconsellaria la necessitat de continuar aplicant determinats suports icònics o físics i una metodologia més inductiva que no deductiva. En conclusió, la doble naturalesa dels continguts conceptuals i procedimentals en el currículum del Batxillerat, i les característiques del pensament formal –encara incipient en l’adolescència– aconsellen una intervenció educativa que combine les activitats pràctiques –de fonament metodològic inductiu– amb la instrucció verbal –articulada en exposicions teòriques que propicien la reflexió de caire deductiu–, sense perdre de vista en cap moment que l’objectiu final d’aquesta etapa postobligatòria consisteix a desenvolupar al màxim la reflexió i la deducció.

Documents

IES Les Foies DEPARTAMENT DE VALENCI€ LLENGUA I LITERATURA CURS 2016/2017