Informació als pares i mares i a l’alumnat IES SON RULLAN ...sonrullan.com/pagina/extractes/fq.pdf · Les mescles (7 setmanes) • Substàncies pures i mescles • Tipus de mescles

MD020206 Extracte de programació Data: 17/07/2017

ASSIGNATURA: Física i química CURS: 2n NIVELL: ESO

Grups Professor/ Professora A Xisco González (desd Xavi Vadell)

B Joana Clar (desd Xisco González)

C Francisco González (desd Xavi Vadell)

D Xavi Vadell (desd Xisco Gonzalez)

TOTES LES AVALUACIONS

Continguts curriculars Criteris d’avaluació

BLOC 1. L’ACTIVITAT CIENTÍFICA • La ciència • El mètode científic (1 setmana) • La mesura (2 setmanes) • La matèria i les seves propietats (1

setmana)

• Reconèixer i identificar les característiques del mètode científic.

• Valorar la investigació científica i el seu impacte en la indústria i en el desenvolupament de la societat.

• Conèixer els procediments científics per determinar magnituds.

• Reconèixer els materials, i instruments bàsics presents al laboratori de física i en el de química; conèixer i respectar les normes de seguretat i d’eliminació de residus per a la protecció del medi ambient.

• Interpretar la informació sobre temes científics de caràcter divulgatiu que apareix en publicacions i mitjans de comunicació.

• Desenvolupar petits treballs d’investigació en els quals es posi en pràctica l’aplicació del mètode científic i l’ús de les TIC.

BLOC 6. EL LABORATORI (4 setmanes) • Normes • Material • Quadern de laboratori

• Normes de seguretat. • Pictogrames de seguretat. • Equip de protecció en el laboratori. • Material de laboratori. • L’informe de laboratori. • Maneig del peu de rei.

1a avaluació (del 13/09/17 fins al 20/12/17); 14 setmanes. Lliurament de notes: 22 de desembre.

Continguts curriculars Criteris d’avaluació BLOC 2. ENERGIA

• L’energia (1 setmana) • Propietat de l’energia (1 setmana) • Les formes d’energia i les seves

transformacions (1 setmana) • Fonts d’energia (1 setmana) • Calor (1 setmana) • Les ones com a forma de propagació de

l’energia (1 setmana)

• Reconèixer que l’energia és la capacitat de produir transformacions o canvis.

• Identificar els diferents tipus d’energia posats de manifest en fenòmens quotidians i en experiències senzilles dutes a terme al laboratori.

• Relacionar els conceptes d’energia, calor i temperatura en termes de la teoria cineticomolecular i descriure els mecanismes pels quals es transfereix l’energia tèrmica en diferents situacions quotidianes.

• Interpretar els efectes de l’energia tèrmica sobre els cossos en situacions quotidianes i en experiències de laboratori.

• Valorar el paper de l’energia en les nostres vides, identificar-ne les diferents fonts, comparar el seu impacte mediambiental i reconèixer la importància de l’estalvi energètic per a un desenvolupament sostenible.

• Conèixer i comparar les diferents fonts d’energia emprades en la vida diària en un context global que

Informació als pares i mares i a l’alumnat

IES SON RULLAN (Palma) CURS 2017-18

Extracte de programació dels departaments

ENSENYAMENT-APRENENTAGE MP02 EXTRACTE DE PROGRAMACIÓ PR0202

MD020206

Rev. 01


impliqui aspectes econòmics i mediambientals. • Valorar la importància de fer un consum responsable de

les fonts energètiques.

2a avaluació (del 8/01/18 fins al 28/03/18); 11 setmanes. Lliurament de notes: 28 de març

Continguts curriculars Criteris d’avaluació BLOC 3. EL MOVIMENT

• Sistema de referència i posició (2 setmanes)

• Velocitat i velocitat mitjana (2 setmanes) • Acceleració (2 setmanes) • Tipus de moviments (3 setmanes) • Interpretació de gràfics (2 setmanes)

• Establir la velocitat d’un cos com la relació entre l’espai recorregut i el temps invertit a recórrer-lo.

• Diferenciar entre velocitat mitjana i instantània a partir de gràfics espai/temps i velocitat/temps, i deduir el valor de l’acceleració utilitzant aquestes darreres.

3a avaluació ESO i 1r. Batxillerat: del 09/04/18 fins al 22/06/18; 11 setmanes.

Continguts curriculars Criteris d’avaluació BLOC 4. LES FORCES

• Tipus de força (2 setmanes) • Propietats de les forces (2

setmanes) • Massa i pes (2 setmanes) • Pressió (2 setmanes)

• Reconèixer les diferents forces que apareixen en la naturalesa i els diferents fenòmens associats a elles.

• Reconèixer el paper de les forces com a causa dels canvis en l’estat de moviment i de les deformacions.

• Comprendre el paper que juga la fricció en la vida quotidiana. • Valorar la utilitat de les màquines simples en la transformació d’un

moviment en un altre de diferent, i la reducció de la força aplicada necessària.

• Considerar la força gravitatòria com la responsable del pes dels cossos, dels moviments orbitals i dels diferents nivells d’agrupació en l’Univers, i analitzar els factors de què depèn.

BLOC 5. L’UNIVERS

• La gravitació universal (1 setmana)

• Distàncies astronòmiques (1 setmana)

• L’estructura de l’Univers (1 setmana)

• Considerar la força gravitatòria com la responsable del pes dels cossos, dels moviments orbitals i dels diferents nivells d’agrupació en l’Univers, i analitzar els factors de què depèn.

• Identificar els diferents nivells d’agrupació entre cossos celestes, des dels cúmuls de galàxies als sistemes planetaris, i analitzar l’ordre de magnitud de les distàncies implicades.

Instruments d’avaluació Criteri de qualificació

(% de la nota) • Proves escrites (indicar el nombre) 60% de la nota

(2 proves per avaluació)

• Treballs proposats per fer a casa

• Activitats d’aula individuals i en petit grup

• Intervencions a classe

• Informes d’activitats complementàries

• Quadern de classe (i de laboratori)

• Actitud envers l’assignatura

40% de la nota

Observacions (procediments i actituds generals per a tot el curs):

Escriptura amb lletra clara i llegible; presentació dels treballs i deures d’una manera clara i

ordenada; realització de les lectures obligatòries; atenció durant les explicacions; presentació


dels treballs el dia assenyalat....

Palma, setembre de 2017

ASSIGNATURA: Física i química CURS: 3r NIVELL: ESO

Grups Professor/ Professora A Joana Clar (desd Miquel Palou dimecres a 4a h)

B Joana Clar (desd Miquel Palou dimecres a 1a h)

C Miquel Palou (desd Joana Clar dimarts a 3a h)

TOTES LES AVALUACIONS (aquests continguts es desenvoluparan de forma transversal durant tot el curs)

Continguts curriculars

Criteris d’avaluació

BLO

C 1

. L’A

CT

IVIT

AT

CIE

NT

ÍFIC

A

1. L’activitat científica

• El mètode científic. • Magnituds i unitats. Mesura. SI d'unitats. • Ús de les TIC. • El treball al laboratori. • Projecte d'investigació.

• Reconèixer i identificar les característiques del mètode científic.

• Valorar la investigació científica i el seu impacte en la indústria i en el desenvolupament de la societat.

• Conèixer els procediments científics per determinar magnituds.

• Reconèixer els materials, i instruments bàsics presents al laboratori de física i en el de química; conèixer i respectar les normes de seguretat i d’eliminació de residus per a la protecció del medi ambient.

• Interpretar la informació sobre temes científics de caràcter divulgatiu que apareix en publicacions i mitjans de comunicació.

• Desenvolupar petits treballs d’investigació en els quals es posi en pràctica l’aplicació del mètode científic i l’ús de les TIC.




BLO

C 2

. LA

MA

TÈR

IA

2. Els estats d'agregació (7 setmanes)

• Propietats de la matèria • Els estats d'agregació • La teoria cinètica • Estudi dels gasos • Els canvis d'estat

• Reconèixer les propietats generals i característiques específiques de la matèria i relacionar-les amb la seva naturalesa i les seves aplicacions.

• Justificar les propietats dels diferents estats d’agregació de la matèria i els seus canvis d’estat, a través del model cinèticomolecular.

• Establir les relacions entre les variables de què depèn l’estat d’un gas a partir de representacions gràfiques i/o taules de resultats obtinguts en experiències de laboratori o simulacions per ordinador.

• Interpretar els efectes de l’energia tèrmica sobre els cossos en situacions quotidianes i en experiències de laboratori.

3. Les mescles (7 setmanes)

• Substàncies pures i mescles • Tipus de mescles • Concentració d'una dissolució • Solubilitat • Separació de mescles

• Identificar sistemes materials com a substàncies pures o mescles i valorar la importància i les aplicacions de mescles d’especial interès.

• Proposar mètodes de separació dels components d’una mescla.

Extracte de la programació dels departaments

IES SON RUL·LAN (Palma)

CURS 2017- 2018

2a avaluació (del 08/01/18 fins al 28/03/18); 11 setmanes. Lliurament de notes: 28 de març.



BLO

C 2

. LA

MA

TÈR

IA

4. L'estructura de la matèria

(7 setmanes) • Models atòmics • L'estructura de l'àtom.

Radioactivitat • La taula periòdica • Enllaç químic • Massa atòmica i

molecular

• Elements i compostos d'especial interès

• Reconèixer que els models atòmics són instruments interpretatius de les diferents teories i la necessitat d’utilitzar-los per interpretar i comprendre l’estructura interna de la matèria

• Interpretar l’ordenació dels elements a la taula periòdica i reconèixer els més rellevants a partir dels seus símbols.

• Conèixer com s’uneixen els àtoms per formar estructures més complexes i explicar les propietats de les agrupacions resultants.

• Diferenciar entre àtoms i molècules, i entre elements i composts en substàncies d’ús freqüent i conegut.

5. Introducció a la formulació química

(4 setmanes)

• Formular i anomenar composts binaris seguint les normes IUPAC.

3a avaluació (del 09/04/18 fins al 22/06/18); 11 setmanes.



BLO

C 3

. ELS C

AN

VIS

6. Les reaccions químiques (11 setmanes)

• Canvis físics i canvis químics • Equacions i reaccions químiques • Llei de Lavoisier • Classificació de les reaccions

químiques

• La química en la societat i el medi ambient

• Distingir entre canvis físics i químics mitjançant la realització d’experiències senzilles que posin de manifest si es formen o no substàncies noves.

• Caracteritzar les reaccions químiques com a transformacions d’unes substàncies en d’altres.

• Descriure a nivell molecular el procés pel qual els reactius es transformen en productes en termes de la teoria de col·lisions.

• Deduir la llei de conservació de la massa i reconèixer reactius i productes a través d’experiències senzilles al laboratori i/o de simulacions per ordinador.

• Comprovar mitjançant experiències senzilles de laboratori la influència de determinats factors en la velocitat de les reaccions químiques.

• Reconèixer la importància de la química en l’obtenció de noves substàncies i la seva importància en la millora de la qualitat de vida de les persones.

• Valorar la importància de la indústria química en la societat i la seva influència en el medi ambient.

Instruments d’avaluació Criteri de qualificació

• Proves escrites (2 proves per avaluació) 60% de la nota





• Quadern de classe i de laboratori


• Escriptura amb lletra clara i llegible; presentació dels treballs i deures

d’una manera clara i ordenada; realització de les lectures obligatòries;

atenció durant les explicacions; presentació dels treballs el dia assenyalat

40% de la nota

Condicions per recuperar l’assignatura pendent del curs anterior si aprova la 1a avaluació de la mateixa assignatura en el curs actual si aprova la 2a avaluació de la mateixa assignatura en el curs actual X mitjançant una prova parcial i/o un treball el mes d’abril si no ha aprovat

la 2a avaluació X


1

ASSIGNATURA: Física i Química CURS: 4t NIVELL: ESO

Grups Professor/ Professora C Joana Clar (desd Miquel Palou dilluns a 2a h)

D Miquel Palou (desd Joana Clar dilluns a 3a h)

Totes les avaluacions (aquests continguts es desenvoluparan de forma transversal durant tot el curs)

BLOC DEL CURRÍCUL

UM

Continguts


Blo

c 1.

L

'AC

TIV

ITA

T

CIE

NT

ÍFIC

A

0. L’activitat científica 1. La investigació científica. 2. Magnituds. La mesura.

Errors. 3. Les TIC en el treball científic.

4. Projecte d’investigació.

1. Reconèixer que la investigació en ciència és una tasca col·lectiva i interdisciplinària en constant evolució i influïda pel context econòmic i polític. 2. Elaborar i defensar un projecte d’investigació, aplicant les TIC.

QUÍMICA

1a avaluació (del 13/09/17 fins al 20/12/17); 14 setmanes. Lliurament de notes: 22 de desembre. BLOC DEL CURRÍCUL

UM Continguts


B

loc

2. L

A M

AT

ÈR

IA

1. Teoria atòmica i enllaç químic (4 setmanes)

1. Models atòmics. 2. Sistema Periòdic i configuració

electrònica. 3. Enllaç químic: iònic, covalent i

metàl·lic. 4. Forces intermoleculars.

1. Reconèixer la necessitat d’usar models per interpretar l’estructura de la matèria utilitzant aplicacions virtuals interactives per a la seva representació i identificació.

2. Interpretar els diferents tipus d’enllaç químic a partir de la configuració electrònica dels elements implicats i la seva posició a la taula periòdica.

3. Justificar les propietats d’una substància a partir de la naturalesa del seu enllaç químic i les seves forces intermoleculars.

2. Formulació (3 setmanes) 1. Formulació i nomenclatura de

composts inorgànics segons les normes IUPAC.

2. Introducció a la química orgànica.

4. Anomenar i formular composts inorgànics ternaris segons les normes IUPAC i alguns hidrocarburs senzills.

5. Establir les raons de la singularitat del carboni i valorar la seva importància en la constitució d’un elevat nombre de composts naturals i sintètics.

B

loc

3. E

LS

CA

NV

IS

3. Quantitat de substància

(2 setmanes) 1. Unitat de massa atòmica. 2. Massa atòmica i massa molecular. 3. Quantitat de substància: el mol.

6. Reconèixer la quantitat de substància com a magnitud fonamental i el mol com la seva unitat en el sistema internacional d’unitats.

4. Dissolucions (2 setmanes)

1. Tipus de mescles (repàs de 3r d'ESO).

2. Dissolucions. 3. Concentració molar.

7. Identificar sistemes materials com a substàncies pures

o mescles i valorar la importància i les aplicacions de mescles d’especial interès (repàs de 3r d'ESO).

8. Realitzar càlculs senzills sobre la concentració de dissolucions d'especial interès a la vida quotidiana.

5. Reaccions químiques... (3 setmanes ...)

1. Reaccions i equacions químiques. 2. Mecanisme de les reaccions. 3. Càlculs estequiomètrics....

9. Comprendre el mecanisme d’una reacció química i deduir la llei de conservació de la massa a partir del concepte de la reorganització atòmica que hi té lloc.

10. Dur a terme càlculs estequiomètrics amb reactius purs suposant un rendiment complet de la reacció, partint de l’ajustament de l’equació química corresponent...

Extracte de la programació dels departaments

IES SON RUL·LAN (Palma)

CURS 2017- 2018

2

2a avaluació (del 08/01/18 fins al 28/03/18); 11 setmanes. Lliurament de notes: 28 de març. BLOC DEL

CURRÍCULUM Continguts


B

loc

3. E

LS

CA

NV

IS (c

ont.

) 5. ...Reaccions químiques (... 2 setmanes)

3. ... càlculs estequiomètrics (cont.) 4. Reaccions d’especial interès.

10. Dur a terme càlculs estequiomètrics amb reactius purs suposant un rendiment complet de la reacció, partint de l’ajustament de l’equació química corresponent.

11. Dur a terme experiències de laboratori en les quals tenguin lloc reaccions de síntesi, combustió i neutralització, interpretant els fenòmens observats.

FÍSICA

B

loc

4. E

L M

OV

IME

NT

I L

ES

FO

RC

ES

7. Cinemàtica (4 setmanes)

1. El moviment. Moviments

rectilini uniforme, rectilini uniformement accelerat i circular uniforme.

1. Justificar el caràcter relatiu del moviment. 2. Expressar correctament les relacions

matemàtiques que existeixen entre les magnituds que defineixen els moviments rectilinis i circulars.

3. Resoldre problemes de moviments rectilinis i circulars.

4. Elaborar i interpretar gràfics que relacionin les variables del moviment.

8. Dinàmica (5 setmanes)

1. Naturalesa vectorial de les

forces. 2. Lleis de Newton. 3. Forces d’especial interès: pes,

normal, fricció, centrípeta. 4. Llei de la gravitació universal.

5. Reconèixer el paper de les forces com a causa dels canvis en la velocitat dels cossos i representar-les vectorialment.

6. Emprar el principi fonamental de la dinàmica en la resolució de problemes en què ntervenen diverses forces.

7. Aplicar les lleis de Newton a la interpretació de fenòmens quotidians.

8. Valorar la rellevància històrica i científica que la llei de la gravitació universal va suposar per a la unificació de les mecàniques terrestre i celeste, i interpretar la seva expressió matemàtica.

9. Estàtica de fluids ...

3

3a avaluació (del 09/04/18 fins al 22/06/18); 11 setmanes.

BLOC DEL CURRÍCULUM Continguts


Blo

c 4.

EL

M

OV

IME

NT

I L

ES

F

OR

CE

S

9. Estàtica de fluids (4 setmanes) 1. Pressió. 2. Pressió hidrostàtica. 3. Principi de Pascal. 4. Força d'Arquimedes. 5. Física de l’atmosfera.

9. Interpretar fenòmens naturals i aplicacions tecnològiques en relació amb els principis de la hidrostàtica, i resoldre problemes aplicant-hi les seves expressions matemàtiques.

10. Aplicar els coneixements sobre la pressió atmosfèrica a la descripció de fenòmens meteorològics i a la interpretació de mapes del temps, reconeixent termes i símbols específics de la meteorologia.

B

loc

5. L

'EN

ER

GIA

10. Treball i energia (4 setmanes)

1. Energia. Propietats i

mesura. 2. Energies cinètica i

potencial. Energia mecànica.

3. Principi de conservació.

1. Analitzar les transformacions entre energia cinètica i energia potencial, aplicant el principi de conservació de l’energia mecànica quan es menysprea la força de fricció, i el principi general de conservació de l’energia quan hi ha dissipació d’aquesta deguda a la fricció.

2. Relacionar els conceptes de treball i potència en la resolució de problemes i expressar els resultats en unitats del sistema internacional així com altres d’ús comú.

11. Calor (3 setmanes)

1. Formes d’intercanvi

d’energia: treball i calor. 2. Treball i potència. 3. Efectes de la calor sobre

els cossos. 4. Màquines tèrmiques.

3. Reconèixer que la calor i el treball són dues formes de transferència d’energia, identificant les situacions en les quals es produeixen.

4. Relacionar qualitativament i quantitativament la calor amb els efectes que produeix als cossos.

5. Valorar la rellevància històrica de les màquines tèrmiques.

6. Comprendre el fenomen de la degradació de l’energia i els seus efectes.

Instruments d’avaluació Criteris de qualificació

Proves escrites (2/3 proves per avaluació) 70% de la nota Deures proposats per fer a casa

30% de la nota

Estat del quadern de classe i del laboratori

Informes de les sortides extraescolars

Intervencions a classe

Activitats d’aula individuals i en petit grup

Actitud general de l’alumne/a dins la classe

Presentació, ortografia i cal·ligrafia dels treballs i

exàmens

Condicions per recuperar l’assignatura pendent del curs anterior

si aprova la 1a avaluació de la mateixa assignatura en el curs actual si aprova la 2a avaluació de la mateixa assignatura en el curs actual X mitjançant una prova parcial i un treball el mes d’abril si no ha aprovat la

2a avaluació X



Informació als pares i mares i a l’alumnat

IES SON RULLAN (Palma) CURS 2017-18

Extracte de programació dels departaments

ENSENYAMENT-APRENENTAGE MP02 EXTRACTE DE PROGRAMACIÓ PR0202 MD020206 Rev. 01

ASSIGNATURA: Química CURS: 1r NIVELL: Batxillerat

Grups Professor/ Professora

C Joana Clar Martínez / Miquel Palou (desdoblament)


Continguts Criteris d’avaluació.

• Estratègies necessàries en

l'activitat científica.(1 h)

• Reconèixer i emprar les estratègies

bàsiques de l'activitat científica.

• Tecnologies de la informació i

la comunicació en el treball

científic. (1 h)

• Conèixer, utilitzar i aplicar les TIC en

l'estudi dels fenòmens físics i químics.

• Projecte d'investigació.(1set)

• Revisió de la Teoria atòmica de

Dalton.(4 set)

• Conèixer la T. atòmica de Dalton així

com les lleis bàsiques associades al seu

establiment.

• Lleis dels gasos. Equació d'estat

dels gasos ideals.(2 set)

• Utilitzar l'equació d'estat dels gasos

ideals per establir relacions entre la

pressió el volum i la temperatura.

• Determinació de fórmules

empíriques i moleculars.(2 h)

• Aplicar l'equació dels gasos ideals per

calcular masses moleculars i determinar

fórmules moleculars.

• El llenguatge químic (I).(4 set) • Formular i anomenar correctament

compostos inorgànics segons la IUPAC.


2a avaluació (del 08/01/18 fins al 28/03/18); 11 setmanes. Lliurament de notes: 28 de març.

Continguts Criteris d’avaluació

• Dissolucions: formes d'expressar

la concentració, preparació i

propietats col·ligatives.(1 set)

• Dur a terme els càlculs necessaris per

preparar dissolucions d'una concentració

donada i expressar-la en qualsevol de les

formes establertes.

• Explicar la variació de les propietats

col·ligatives entre una dissolució i el

dissolvent pur.

• Mètodes actuals per a l'anàlisi de

substàncies: espectroscòpia i

espectrometria. (1 set)

• Utilitzar les dades obtingudes mitjançant

tècniques espectromètriques per calcular

masses atòmiques, i reconèixer la seva

importància.

• Estequiometria de les reaccions.

(3 set)

• Formular i anomenar correctament les

substàncies que intervenen en una

reacció química.

• Reactiu limitant i rendiment

d'una reacció.(2 set)

• Interpretar les reaccions químiques i

resoldre problemes de reaccions amb

reactius limitants, amb reactius impurs i

amb rendiment incomplet.

• Llenguatge químic (II).( 4 set) • Formular i anomenar correctament

compostos orgànics segons la IUPAC.


3a avaluació ESO i 1r. Batxillerat: del 09/04/18 fins al 20/06/18; 11 setmanes. 2n.Batxillerat: del 09/04/18 fins al 30/05/18; 8 setmanes.

Continguts Criteris d’avaluació

• Química i industria.(1 set) • Identificar les reaccions químiques

implicades en l'obtenció de distints

composts inorgànics relacionats en

processos industrials.

• Conèixer els processos bàsics de la

siderúrgia i les aplicacions dels productes

resultants.

• Valorar la importància de la investigació

científica en el desenvolupament de nous

materials aplicables en la millora de la

qualitat de vida.

• Sistemes termodinàmics.(1 h)

• Primer i segon principi de la

termodinàmica. (1 h)

• Interpretar el primer principi de la

termodinàmica.

• Energia interna.( 1 h) • Interpretar equacions químiques (R.

endotèrmiques i exotèrmiques).

• Entalpia. Equacions

termoquímiques. (1 h)

• Conèixer les possibles formes de calcular

l'entalpia d'una reacció química.

• Entropia.( 1 set) • Donar resposta a qüestions conceptuals

senzilles sobre el segon principi de la

termodinàmica en relació amb els

processos espontanis.

• Factors que intervenen en la

espontaneïtat d'una reacció

química. Energia de Gibbs.(2

set)

• Predir de forma qualitativa i quantitativa,

l'espontaneïtat d'un procés químic, a partir

de l'energia de Gibbs.

• Distingir els processos reversibles dels

irreversibles i la relació de la reversibilitat

amb l'entropia i el segon principi de la

termodinàmica.

• Conseqüències socials i

mediambientals de les

reaccions químiques de

combustió. (1 h)

• Analitzar la influència de les reaccions de

combustió en l'àmbit social, industrial i

mediambiental i les seves aplicacions.


• Enllaços de l'àtom de

carboni.

• Aplicacions i propietats dels

composts de carboni. (1 h)

• Reconèixer els hidrocarburs saturats, els

insaturats i els aromàtics i conèixer la

seva relació amb composts d'interès

biològic i industrial.

• Isomeria estructural.(2 set) • Isomeria estructural.

• El petroli i els nous materials.

(1 set)

• Explicar els fonaments químics

relacionats amb la indústria del petroli i

del gas natural.

• Diferenciar les diferents estructures que

presenta el carboni en el grafit, el

diamant, el grafè, el fullarè i els nano tubs

i relacionar-les amb les seves aplicacions.

• Valorar el paper de la química del carboni

en les nostres vides i reconèixer la

necessitat d'adoptar actituds i mesures

mediambientals sostenibles.

• Llenguatge químic (III).(1 set) • Formular i anomenar correctament

compostos orgànics segons la IUPAC.

Instruments d’avaluació Criteri de qualificació (% de la nota)

• Proves escrites (indicar el nombre)

• ……2....

80__% de la nota (__ proves per avaluació)





• Quadern de classe (i de laboratori)


• ...........

20__% de la nota

(si voleu especificau el %

per apartats)


Observacions (procediments i actituds generals per a tot el curs):

Per exemple: Escriptura amb lletra clara i llegible; presentació dels treballs i deures d’una

manera clara i ordenada; realització de les lectures obligatòries; atenció durant les explicacions;

presentació dels treballs el dia assenyalat....

CRITERIS PER PROMOCIONAR L’ASSIGNATURA

• L’assignatura de física i química, serà impartida per dos professors: Xavier Vadell impartirà

la part de física i Joana Clar la part de química. Des del principi fins al final de curs

s’impartiran dues hores a la setmana de física i dues hores de química.

• Cal assolir els criteris d’avaluació de l’assignatura programats per el curs 2016-17.

• La nota de cadascuna de les avaluacions resultarà de fer la mitjana de la nota de física i de la

nota de química.

• Si una de les parts no arriba a 4, l’avaluació serà d’insuficient en qualsevol cas.

• A final de curs es proposarà una prova a mode de recuperació de les avaluacions pendents. La nota final resultarà de fer la mitjana de les tres avaluacions.

• Si algun/a alumne/a no aproves la matèria al juny, se li podrà reservar fins el setembre una

de les dues parts de l’assignatura (física o química) sempre que tingui una nota de 6 o superior.

• Per superar l’assignatura caldrà que aprovi la part suspesa al setembre. En cas contrari la

qualificació serà de insuficient per a tota la matèria. (Aquest full informatiu només és un extracte de la programació que es troba a disposició de pares,

mares i alumnat al Departament de Física i Química).

ASSIGNATURA: Física CURS: 2017/18 NIVELL: 1r batx

Grup C professora: Xavier Vadell Massot

AVALUACIÓ BLOC DEL

CURRÍCULUM I CONTINGUTS

CRITERIS D’AVALUACIÓ TREBALLS PRÀCTICS

Es treballarà de

forma transversal durant el curs

Bloc 1. L’activitat científica

1. Reconèixer i emprar les estratègies bàsiques de l’activitat

científica.

2. Conèixer, utilitzar i aplicar les tecnologies de la informació i la

comunicació en l’estudi dels fenòmens físics.

Es podran proposar al llarg del curs petits

experiments a classe per demostrar

continguts teòrics. Així mateix,

s’empraran molt els recursos audiovisuals

per a totes aquelles experiències que, per

falta de temps o material, no es puguin

fer a classe.

1a ava

Bloc 2. Cinemàtica Sistemes de referència inercials.

Principi de relativitat de

Galileu.

Moviment circular

uniformement accelerat.

Composició dels

moviments rectilini

uniforme i rectilini

uniformement accelerat.

Descripció del moviment

harmònic simple (MHS).

1. Distingir entre sistemes de referència inercial i no inercial.

2. Representar gràficament les magnituds vectorials que

descriuen el moviment en un sistema de referència adequat.

3. Reconèixer les equacions dels moviments rectilini i circular i

aplicar-les a situacions concretes.

4. Interpretar representacions gràfiques dels moviments rectilini i

circular.

5. Determinar velocitats i acceleracions instantànies a partir de

l’expressió del vector de posició en funció del temps.

6. Descriure el moviment circular uniformement accelerat i

expressar l’acceleració en funció dels seus components

intrínsecs.

7. Relacionar en un moviment circular les magnituds angulars

amb les lineals.

8. Identificar el moviment no circular d’un mòbil en un pla com

la composició de dos moviments unidimensionals rectilini

uniforme (MRU) i/o rectilini uniformement accelerat (MRUA).

9. Conèixer el significat físic dels paràmetres que descriuen el

moviment harmònic simple (MHS) i associar-ho al moviment d’un

cos que oscil·la.

2a ava

Bloc 3. Dinàmica La força com a

interacció.

Forces de contacte.

Dinàmica de cossos

lligats.

Forces elàstiques.

Dinàmica del MAS.

Sistema de dues

partícules.

Conservació del moment

lineal i impuls mecànic.

Dinàmica del moviment

circular uniforme.

Lleis de Kepler.

Forces centrals.

Moment d’una força i

moment angular.

Conservació del moment

angular.

1. Identificar totes les forces que actuen sobre un cos.

2. Resoldre situacions des d’un punt de vista dinàmic que involucren

plans inclinats i/o politges.

3. Reconèixer les forces elàstiques en situacions quotidianes i descriure

els seus efectes.

4. Aplicar el principi de conservació del moment lineal a sistemes de dos

cossos i predir-ne el moviment a partir de les condicions inicials.

5. Justificar la necessitat de l’existència de forces perquè es produeixi un

moviment circular. 6. Contextualitzar les lleis de Kepler en l’estudi del

moviment planetari.

7. Associar el moviment orbital amb l’actuació de forces centrals i la

conservació del moment angular.

8. Determinar i aplicar la llei de gravitació universal a l’estimació del pes

dels cossos i a la interacció entre cossos celestes tenint-ne en compte el

caràcter vectorial.

9. Conèixer la llei de Coulomb i caracteritzar la interacció entre dues

càrregues elèctriques puntuals.

10. Valorar les diferències i semblances entre les interaccions elèctrica i

gravitatòria.

3a ava.

Bloc 4. Energia

Energia mecànica i

treball.

Sistemes conservatius.

Teorema de les forces

vives.

Energies cinètica i

potencial del moviment

harmònic simple.

Diferència de potencial

elèctric.

1. Establir la llei de conservació de l’energia mecànica i aplicar-la a la

resolució de casos pràctics.

2. Reconèixer sistemes conservatius com aquells en què és possible

associar una energia potencial. Representar-hi la relació entre treball i

energia.

3. Conèixer les transformacions energètiques que tenen lloc en un

oscil·lador harmònic.

4. Vincular la diferència de potencial elèctric amb el treball necessari per

transportar una càrrega entre dos punts d’un camp elèctric i conèixer la

seva unitat en el sistema internacional.

Instruments d’avaluació Criteri de qualificació (% de la nota) Proves escrites (6 aprox.) 80 % de la nota

Activitats d’aula 10 % de la nota

Quadern de classe

Activitats complementàries

Intervencions a classe 10 % de la nota

Actitud positiva

Observacions (procediments i actituds generals per a tot el curs): Escriptura amb lletra clara i llegible; presentació dels treballs i deures d’una manera clara i ordenada; atenció durant les explicacions; presentació dels treballs el dia assenyalat....

Criteris per promocionar l’assignatura

● L’assignatura de física i química, serà impartida per dos professors: Natàlia Frau impartirà la part

de física i Joana Clar la part de química. Des del principi fins al final de curs s’impartiran dues

hores a la setmana de física i dues hores de química.

● Cal assolir els criteris d’avaluació de l’assignatura programats per el curs 2016-17.

● La nota de cadascuna de les avaluacions resultarà de fer la mitjana de la nota de física i de la nota

de química.

● Si una de les parts no arriba a 4, l’avaluació serà d’insuficient en qualsevol cas.

● A final de curs es proposarà una prova a mode de recuperació de les avaluacions pendents. La

nota final resultarà de fer la mitjana de les tres avaluacions.

● Si algun/a alumne/a no aproves la matèria al juny, se li podrà reservar fins el setembre una de les

dues parts de l’assignatura (física o química) sempre que tingui una nota de 6 o superior.

● Per superar l’assignatura caldrà que aprovi la part suspesa al setembre. En cas contrari la

qualificació serà de insuficient per a tota la matèria. (Aquest full informatiu només és un extracte de la programació que es troba a disposició de pares, mares

i alumnat al Departament de Física i Química).

Palma, octubre de 2016

La professora de Física

Signat: Natàlia Frau

ASSIGNATURA: Física CURS: 2017/18 NIVELL: 2n batx

Grup C professor: Xavier B. Vadell Massot

AVALUACIÓ

Setmanes

BLOC DEL CURRÍCULUM I CONTINGUTS

CRITERIS D’AVALUACIÓ TREBALLS PRÀCTICS

Es treballarà de

forma transversal durant el curs

Bloc 1. L’activitat científica

1. Reconèixer i emprar les estratègies bàsiques de l’activitat

científica.

2. Conèixer, utilitzar i aplicar les tecnologies de la informació i la

comunicació en l’estudi dels fenòmens físics.

Es podran proposar al llarg del curs petits

experiments a classe per demostrar

continguts teòrics. Així mateix,

s’empraran molt els recursos audiovisuals

per a totes aquelles experiències que, per

falta de temps o material, no es puguin

fer a classe.

1av 3 setmanes

4

Repàs cinemàtica, dinàmica i procediments matemàtics

Contemplats a l’extracte de 1r de batxiller

1a av.

5

Bloc 2. Interacció gravitatòria Camp gravitatori. Camps

de força conservatius.

Intensitat del camp

gravitatori. Potencial

gravitatori. Relació entre

energia i moviment

orbital. Caos determinista

1. Associar el camp gravitatori a l’existència de massa i

caracteritzar-lo per la intensitat del camp i el potencial.

2. Reconèixer el caràcter conservatiu del camp gravitatori per la

seva relació amb una força central i associar-hi en

conseqüència un potencial gravitatori

3. Interpretar les variacions d’energia potencial i el seu signe en

funció de l’origen de coordenades energètiques triat.

4. Justificar les variacions energètiques d’un cos en moviment

dins camps gravitatoris.

5. Relacionar el moviment orbital d’un cos amb el radi de l’òrbita

i la massa generadora del camp.

6. Conèixer la importància dels satèl·lits artificials de

comunicacions, GPS i meteorològics i les característiques de

les seves òrbites.

7. Interpretar el caos determinista en el context de la interacció

gravitatòria.

1a i 2a av.

9

Bloc 3. Interacció electromagnètica Camp elèctric. Intensitat

del camp. Potencial

elèctric. Flux elèctric i

llei de Gauss.

Aplicacions. Camp

magnètic. Efecte dels

camps magnètics sobre

càrregues en moviment.

El camp magnètic com a

camp no conservatiu.

Camp creat per diferents

elements de corrent. Llei

d’Ampere. Inducció

electromagnètica. Flux

magnètic. Lleis de

Faraday-Henry i de Lenz.

Força electromotriu.

1. Associar el camp elèctric a l’existència de càrrega i

caracteritzar-lo per la intensitat de camp i el potencial.

2. Reconèixer el caràcter conservatiu del camp elèctric per la seva

relació amb una força central i associar-hi en conseqüència un

potencial elèctric.

3. Caracteritzar el potencial elèctric en diferents punts d’un camp

generat per una distribució de càrregues puntuals i descriure el

moviment d’una càrrega lliure dins el camp.

4. Interpretar les variacions d’energia potencial d’una càrrega en

moviment dins camps electrostàtics en funció de l’origen de

coordenades energètiques triat.

5. Associar les línies de camp elèctric amb el flux a través d’una

superfície tancada i establir la llei de Gauss per determinar la

intensitat del camp elèctric creat per una esfera carregada.

6. Valorar la llei de Gauss com a mètode de càlcul de camps

electrostàtics.

7. Aplicar el principi d’equilibri electrostàtic per explicar

l’absència de camp elèctric en l’interior dels conductors i

associar-ho a casos concrets de la vida quotidiana.

8. Conèixer el moviment d’una partícula carregada al si d’un

camp magnètic.

9. Comprendre i comprovar que els corrents elèctrics generen

camps magnètics.

10. Reconèixer la força de Lorentz com la força que s’exerceix

sobre una partícula carregada que es mou en una regió de

l’espai on actuen un camp elèctric i un camp magnètic.

11. Interpretar el camp magnètic com a camp no conservatiu i la

impossibilitat d’associar-hi una energia potencial.

12. Descriure el camp magnètic originat per un corrent rectilini,

per una espira de corrent o per un solenoide en un punt

determinat.

13. Identificar i justificar la força d’interacció entre dos conductors

rectilinis i paral·lels.

14. Conèixer que l’ampere és una unitat fonamental del sistema

internacional.

15. Valorar la llei d’Ampère com a mètode de càlcul de camps

magnètics.

16. Relacionar les variacions del flux magnètic amb la creació de

corrents elèctrics i determinar-ne el sentit.

17. Conèixer les experiències de Faraday i de Henry que van dur a

establir les lleis de Faraday i de Lenz.

18. Identificar els elements fonamentals de què consta un generador

de corrent altern i la seva funció.

2a ava.

(finals de febrer)

4

Bloc 4. Ones

Classificació i magnituds

que caracteritzen les

ones. Equació de les ones

harmòniques. Energia i

intensitat. Ones

transversals en una corda.

Fenòmens ondulatoris:

interferència i difracció,

reflexió i refracció.

Efecte Doppler. Ones

longitudinals. El so.

Energia i intensitat de les

ones sonores.

Contaminació acústica.

Aplicacions

tecnològiques del so.

Ones electromagnètiques.

Naturalesa i propietats de

les ones

electromagnètiques.

L’espectre

electromagnètic.

Dispersió. El color.

Transmissió de la

comunicació.

1. Associar el moviment ondulatori amb el moviment harmònic

simple.

2. Identificar en experiències quotidianes o conegudes els

principals tipus d’ones i les seves característiques.

3. Expressar l’equació d’una ona en una corda i indicar el

significat físic dels paràmetres característics

4. Interpretar la doble periodicitat d’una ona a partir de la

freqüència i el nombre d’ona

5. Valorar les ones com un mitjà de transport d’energia però no

de massa.

6. Utilitzar el principi de Huygens per comprendre i per

interpretar la propagació de les ones i els fenòmens

ondulatoris.

7. Reconèixer la difracció i les interferències com a fenòmens

propis del moviment ondulatori.

8. Emprar les lleis de Snell per explicar els fenòmens de reflexió

i refracció. 9. Relacionar els índexs de refracció de dos

materials amb el cas concret de la reflexió total.

9. Explicar i reconèixer l’efecte Doppler en els sons

10. Conèixer l’escala de mesurament de la intensitat sonora i la

seva unitat.

11. Identificar els efectes de la ressonància en la vida quotidiana:

soroll, vibracions, etc.

12. Reconèixer determinades aplicacions tecnològiques del so

com les ecografies, els radars, el sonar, etc.

13. Establir les propietats de la radiació electromagnètica com a

conseqüència de la unificació de l’electricitat, el magnetisme i

l’òptica en una única teoria.

14. Comprendre les característiques i les propietats de les ones

electromagnètiques, com la longitud d’ona, la polarització o

l’energia, en fenòmens de la vida quotidiana.

15. Identificar el color dels cossos com la interacció de la llum

amb aquests.

16. Reconèixer els fenòmens ondulatoris estudiats en fenòmens

relacionats amb la llum

17. Determinar les principals característiques de la radiació a

partir de la seva situació en l’espectre electromagnètic.

18. Conèixer les aplicacions de les ones electromagnètiques de

l’espectre no visible.

1. 20. Reconèixer que la informació es transmet mitjançant

ones, a través de diferents suports.

2a ava.

(mitjans d’abril)

5

Bloc 5. Òptica geomètrica Lleis de l’òptica

geomètrica. Sistemes

òptics: lents i miralls.

L’ull humà. Defectes

visuals. Aplicacions

tecnològiques: els

instruments òptics i la

fibra òptica.

1. Formular i interpretar les lleis de l’òptica geomètrica.

2. Valorar els diagrames de rajos lluminosos i les equacions

associades com a mitjà que permet predir les característiques

de les imatges formades en sistemes òptics.

3. Conèixer el funcionament òptic de l’ull humà i els seus

defectes, i comprendre l’efecte de les lents en la correcció

d’aquests defectes.

4. Aplicar les lleis de les lents primes i miralls plans a l’estudi

dels instruments òptics.

3a av.

(fins a finals

de curs)

4

Bloc 6. Física del segle XX Introducció a la teoria de

la relativitat especial.

Energia relativista.

Energia total i energia en

repòs. Física quàntica.

Insuficiència de la física

clàssica. Orígens de la

física quàntica.

Problemes precursors.

Interpretació

1. Valorar la motivació de Michelson i Morley per dur a terme el seu

experiment i discutir les implicacions que se’n van derivar

2. Aplicar les transformacions de Lorentz al càlcul de la dilatació

temporal i al de la contracció espacial que sofreix un sistema quan es

desplaça a velocitats properes a les de la llum respecte a un altre.

3. Conèixer i explicar els postulats i les aparents paradoxes de la física

relativista.

4. Establir l’equivalència entre la massa i l’energia, i les conseqüències

que té en l’energia nuclear

5. Analitzar les fronteres de la física a final del segle XIX i principi del

segle XX i posar de manifest la incapacitat de la física clàssica per

explicar determinats processos

6. Conèixer la hipòtesi de Planck i relacionar l’energia d’un fotó amb la

seva freqüència o amb la seva longitud d’ona.

7. Valorar la hipòtesi de Planck en el marc de l’efecte fotoelèctric.

probabilística de la física

quàntica. Aplicacions de

la física quàntica. El

làser. Física nuclear. La

radioactivitat. Tipus. El

nucli atòmic. Lleis de la

desintegració radioactiva.

Fusió i fissió nuclears.

Interaccions fonamentals

de la naturalesa i

partícules fonamentals.

Les quatre interaccions

fonamentals de la

naturalesa: gravitatòria,

electromagnètica, nuclear

forta i nuclear feble.

Partícules fonamentals

constitutives de l’àtom:

electrons i quarks.

Història i composició de

l’Univers. Fronteres de la

física.

8. Aplicar el model quàntic a l’estudi dels espectres atòmics i inferir la

necessitat del model atòmic de Bohr

9. Presentar la dualitat ona-corpuscle com una de les grans paradoxes de

la física quàntica.

10. Reconèixer el caràcter probabilístic de la mecànica quàntica en

contraposició amb el caràcter determinista de la mecànica clàssica.

11. Descriure les característiques fonamentals de la radiació làser, els

principals tipus de làsers existents, el seu funcionament bàsic i les seves

principals aplicacions.

12. Distingir els diferents tipus de radiacions i el seu efecte sobre els

éssers vius.

13. Establir la relació entre la composició nuclear i la massa nuclear amb

els processos nuclears de desintegració 14. Valorar les aplicacions de

l’energia nuclear en la producció d’energia elèctrica, la radioteràpia, la

datació en arqueologia i la fabricació d’armes nuclears.

15. Justificar els avantatges, els desavantatges i les limitacions de la

fissió i la fusió nuclears.

16. Distingir les quatre interaccions fonamentals de la naturalesa i els

principals. processos en què intervenen.

17. Reconèixer la necessitat de trobar un formalisme únic per descriure

tots els processos de la natura.

18. Conèixer les teories més rellevants sobre la unificació de les

interaccions fonamentals de la naturalesa.

19. Utilitzar el vocabulari bàsic de la física de partícules i conèixer les

partícules elementals que constitueixen la matèria.

20. Descriure la composició de l’Univers al llarg de la història en termes

de les partícules que el constitueixen i establir-ne una cronologia a partir

del Big Bang.

21. Analitzar els interrogants a què s’enfronten els físics avui en dia.

Instruments d’avaluació Criteri de qualificació (% de la nota) Proves escrites (6 aprox.) 80 % de la nota

Activitats d’aula 10 % de la nota

Quadern de classe

Activitats complementàries

Intervencions a classe 10 % de la nota

Actitud positiva

ACTIVITATS I CONDICIONS PER A LA RECUPERACIÓ DE L’ASSIGNATURA PENDENT DEL CURS ANTERIOR

ACTIVITATS A REALITZAR

Precisau el % de contribució en la nota final i l’horari d’atenció a l’alumnat

seguiment per part del professor de

l’assignatura al curs actual 10

proves d’examen 90

CONDICIONS PER RECUPERAR L’ASSIGNATURA

Es farà un examen final per a tot l’alumnat que també tendrà la consideració de recuperació dels parcials que no hagin estat aprovats durant el curs. Durant el curs, també podran proposar-se proves de recuperació de continguts i per pujar nota fora de les hores de classe (de 2 a 3). Recuperació de l’assignatura a la convocatòria extraordinària de setembre

A la convocatòria extraordinària de setembre no es comptabilitzaran els parcials que l’alumne/a pugui tenir aprovats durant el curs, per la qual cosa seran objecte d’examen tots els continguts de l’assignatura.

Palma, octubre de 2016

La professora de Física

Signat: Natàlia Frau

AVALUACIÓ S

etm

anes

BLOC DEL

CURRÍCULUM I CONTINGUTS

CRITERIS D’AVALUACIÓ PRÀCTIQUES DE LABORATORI (*)

1a av.

14 setmanes (fins el 20.12.17)

(3 parcials:

23 d’octubre,

20 de novembre i

setmana d’exàmens

de dbre)

5

1. Revisió i ampliació

de 1r de batx.

1. Formular i anomenar correctament compostos inorgànics i orgànics senzills (CRITERI EXIGIBLE PER A TOT EL CURS)

2. Utilitzar l’estequiometria de les equacions químiques per realitzar càlculs sobre reactiu limitant, puresa, rendiment d’una reacció ... i en distints supòsits (reaccions consecutives, reactiu comú, reactius en dissolució i en fase gasosa, mescles de sòlids, mescles de gasos...)

3. Determinar el nombre d’oxidació d’un element químic identificant si s’oxida o es redueix en una reacció química.

4. Ajustar reaccions d’oxidació-reducció utilitzant el mètode de l’ió-electró i fer els càlculs estequiomètrics corresponents.

Normes de seguretat i tractament de residus

al laboratori (*)

Reconeixement i utilitat del material de laboratori

(*)

Exemples de reaccions redox

5

2. Estructura de la matèria. La taula periòdica.

1. Analitzar cronològicament els models atòmics fins al model actual discutint-ne les limitacions i la necessitat d’un nou model.

2. Explicar els conceptes bàsics de la mecànica quàntica: la dualitat ona-corpuscle i la incertesa.

3. Identificar els nombres quàntics per a un electró segons l’orbital on es troba.

4. Conèixer l’estructura bàsica del sistema periòdic actual, definir les propietats periòdiques estudiades i descriure la seva variació al llarg d’un grup o període.

Preparació de dissolucions (*)

4

+

1

3. L’enllaç químic.

5. Utilitzar el model d’enllaç corresponent per explicar la formació de molècules, de cristalls i d’estructures macroscòpiques i deduir-ne les propietats.

6. Construir cicles energètics del tipus Born-Haber per calcular l’energia de xarxa, i analitzar de forma qualitativa la variació d’energia de xarxa en diferents composts.

7. Descriure les característiques bàsiques de l’enllaç covalent emprant diagrames de Lewis i emprar la TEV per a la seva descripció més complexa.

8. Conèixer les propietats dels metalls emprant les diferents teories estudiades per a la formació de l’enllaç metàl·lic.

9. Reconèixer els diferents tipus de forces intermoleculars i explicar com afecten les propietats de determinats composts en casos concrets.

Utilització de models moleculars per explicar

l’enllaç químic d’elements i compostos

Estudi de la conductivitat de diverses substàncies a

partir del tipus d’enllaç

2a av.

11 setmanes

(fins el 28.03.18)

(2 parcials:

5 de febrer i setmana d’exà-mens de març)

5

4. Reaccions químiques: cinètica i equilibri químic

1. Definir velocitat d’una reacció i aplicar les teories de les col·lisions i de l’estat de transició fent servir el concepte d’energia d’activació.

2. Aplicar el concepte d’equilibri químic per predir l’evolució d’un sistema.

3. Expressar matemàticament la constant d’equilibri d’un procés, en què intervenen gasos, en funció de la concentració i de les pressions parcials.

4. Resoldre correctament exercicis i problemes d’estequiometria a les reaccions teòricament irreversibles i a les que s’ha assolit l’equilibri químic fent ús de les constants Kc i Kp.

5. Relacionar Kc i Kp en equilibris amb gasos, interpretant el seu significat.

6. Aplicar el principi de Le Chatelier a diferents tipus de reaccions. 7. Aplicar la teoria de Brönsted per reconèixer el possible comportament

àcid o bàsic d’una substància. 8. Determinar el valor del pH de dissolucions de diferents tipus d’àcids i

de bases. 9. Utilitzar els càlculs estequiomètrics necessaris per dur a terme una

reacció de neutralització o volumetria àcid-base.

Estudi experimental de la cinètica d’una

reacció

Observació del desplaçament de l’estat d’equilibri a una reacció

Valoració de l’acidesa

d’un vinagre mitjançant una volumetria àcid-base

(*)

5

5. Reaccions químiques: equilibri àcid-base

3a av.

8 setmanes (fins el

31.05.17)

(2 parcials:

30 d’abril i

setmana d’exà-mens de maig)

5

6. Reaccions químiques: equilibris redox.

10. Determinar el nombre d’oxidació d’un element químic identificant si s’oxida o es redueix en una reacció química.

11. Ajustar reaccions d’oxidació-reducció utilitzant el mètode de l’ió-electró i fer els càlculs estequiomètrics corresponents.

12. Comprendre el significat de potencial estàndard de reducció d’un parell redox i emprar-ho per predir l’espontaneïtat d’un procés entre dos parells redox.

13. Fer els càlculs estequiomètrics necessaris per aplicar a les volumetries redox.

Construcció d’una pila Daniell(*)

Valoració red-ox (*)

3 7 . Síntesi orgànica i nous materials

1. Reconèixer els composts orgànics, segons la funció que els caracteritza.

2. Formular composts orgànics senzills amb diverses funcions. 3. Representar isòmers corresponents a una determinada fórmula

molecular. 4. Identificar els principals tipus de reaccions orgàniques: substitució,

addició, eliminació, condensació i redox.

(*) Preceptives per a les PAU

ASSIGNATURA: Química CURS: 2017/18 NIVELL: 2n batx Grup C professor: miquel palou

Observacions

Durant el curs es duran a terme 7 exàmens parcials que conformaran el 80% de la nota final. El 6è parcial consistirà en un examen final per a tot l’alumnat que també tendrà la consideració de recuperació dels parcials que no hagin estat aprovats durant el curs. Durant el curs, també podran proposar-se proves de recuperació de continguts fora de les hores de classe habituals de l’assignatura (per exemple, a l’hora de tutoria, els dimarts horabaixa…). Quan es recuperi un parcial després d’haver-lo suspès la nota que es comptabilitzarà a efectes de calcular la nota final de curs serà la mitjana entre les dues notes obtingudes al parcial. De forma voluntària, l’alumnat també podrà realitzar exàmens per pujar nota. És proposarà a l’alumnat presentar almenys una petita exposició (15‘) durant el curs, de forma individual o en petit grup (2 persones), sobre algun aspecte d’història de la ciència, problemàtica mediambiental, tecnologia o química aplicada que estigui relacionat amb els continguts de l’assignatura i que prèviament hagi estat consensuat amb el professor. Les fonts del tema objecte d’exposició poden ser els temes CTSA que proposarà la Coordinació de Química per a les PAU, notícies aparegudes a la xarxa, als mitjans de comunicació, als suplements sobre ciència dels diaris, a llibres sobre divulgació científica i a revistes especialitzades que es trobin al departament de Física i química, a la biblioteca de l’Institut o a qualsevol altra indret que l’alumne/a trobi adient consultar. Els restants aspectes susceptibles d'esser qualificats pel professor (redacció d'informes sobre les activitats pràctiques de laboratori, actitud i participació de l'alumne dins l'aula i al laboratori, estat del quadern d'apunts, activitats individuals i/o en petit grup proposades a classe, realització de tasques per fer a casa, presentació d'exercicis i treballs a mode de recuperació de continguts, exposició de petits treballs voluntaris, elaboració i presentació de treballs bibliogràfics, etc), conformaran el 20% de la nota. En qualsevol cas, la presentació, ortografia i sintaxi dels exàmens i dels treballs presentats tendrà sempre influència en la seva qualificació.

Classes de reforç als horabaixes

Els dimarts de 15:30 a 16:30 h, hi haurà atenció individualitzada per a l’alumnat de 2n de BTX.

Participació a l’Olimpíada de Química de les Illes Balears

Per l’’alumnat participant a l’Olimpíada de Química en representació del nostre institut (4 alumnes com a màxim) s’organitzaran classes de preparació de les proves d’aquesta Olimpíada els dies convinguts amb el professor, al lloc que es determinarà. Les bases de l’Olimpíada i els premis que s’atorguen als participants –alumnat i centres- es poden consultar a la web http://www.quimibal.org/oquimic.html

Recuperació de l’assignatura a la convocatòria extraordinària de setembre

A la convocatòria extraordinària de setembre no es comptabilitzaran els parcials que l’alumne/a pugui tenir aprovats durant el curs, per la qual cosa seran objecte d’examen tots els continguts de l’assignatura. Els informes de laboratori no realitzats durant el curs, podran presentar-se a la convocatòria de setembre.


Instruments d’avaluació Criteri de qualificació (%de la nota)

� Proves escrites

80% de la nota

(2 parcials per avaluació)

� Informes de laboratori

� Exposició individual o en petit grup (2 persones)

� Treballs proposats per fer a casa

� Activitats d’aula

� Intervencions a classe

� Informes sobre activitats complementàries

� Quadern de classe

� Actitud

20% de la nota

Documents

Informació als pares i mares i a l’alumnat IES SON RULLAN ...sonrullan.com/pagina/extractes/fq.pdf · Les mescles (7 setmanes) • Substàncies pures i mescles • Tipus de mescles