Interpretació estadística dels indicadors de centre

  • View
    45

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Interpretació estadística dels indicadors de centre. Secretaria de Pol í tiques Educatives Subdirecci ó General de la Inspecci ó d ’ Educaci ó. INDICADORS DE CENTRE. ES REPRESENTEN. INFORMEN. MITJANA. MEDIANA. DESVIACIÓ MITJANA VALOR. TAULES. VALOR. FRANGES DE VALORACIÓ MITJANA - PowerPoint PPT Presentation

Text of Interpretació estadística dels indicadors de centre

  • Interpretaci estadstica dels indicadors de centreSecretaria de Poltiques EducativesSubdirecci General de la Inspecci dEducaci

  • INDICADORS DE CENTREINFORMENMITJANAMEDIANAES REPRESENTENTAULESGRFICSDESVIACIMITJANAVALORVALORFRANGES DE VALORACIMITJANASITUACI DEL CENTREQUARTILSMEDIANASITUACI DEL CENTRE

  • La mitjana aritmtica (mitjana)Sobt a partir de la suma dels valors dividida pel nombre de valors. Exemples: La mitjana de 4, 5 i 6 s 4 + 5 + 6 ------------- = 5 3 I la de 3, 5, 6 i 7 s 3 + 5 + 6 + 7 ------------------ = 5,25 4

  • La desviaci tipusLa mitjana aritmtica presenta algunes dificultats. Per exemple, la mitjana de 4, 5 i 6 s 5; la d 1, 5 i 9 s tamb 5. I sn ben diferents!Es requereix un parmetre estadstic que mesuri el grau de dispersi de les dades: la desviaci tipus . Quan ms gran s els valors estan ms dispersos; quan ms petita s els valors estan ms agrupats al voltant de la mitjana aritmtica.

  • Mitjana - (

    Mitjana + (

    Valor centre

    mitjana

  • Alguns aspectes de linforme:MITJANAFa un grfic per a cada indicador on marca la mitjana i 3 franges: baixa, central i alta. Tamb marca el valor del centre.Mitjana-desviaciMitjana+desviaciMitjanaValor del centre68%

  • Alguns exemples:MITJANA

  • La medianaSobt de la manera segent:Sordenen totes les dades de ms petita a ms gran. La mediana s el valor que t tants valors ms grans que ell com ms petits que ell.Exemples: La mediana de 2, 4, 4, 5, 5, 6, 8 s 5.I la de 2, 3, 5, 5, 6, 7, 7, 7, 8 s 6.I la de 1, 2, 3, 5, 6, 7 s 4.

  • Els quartils Nhi ha tres: 1r quartil (Q1), 2n (Q2) i 3r (Q3).Una vegada ordenades les dades de ms petita a ms gran, Q1 s el valor ms gran que el 25% dels valors i ms petit que la resta. Q2 s el valor ms gran que el 50% dels valors i ms petit que la resta (= mediana).Q3 s el valor ms gran que el 75% dels valors i ms petit que la resta.

  • Quartils (2)Q1 = 46Q2 = 64,5Q3 = 79

    24

    24

    25

    26

    28

    31

    31

    31

    32

    33

    33

    34

    35

    36

    36

    37

    37

    38

    39

    42

    43

    43

    43

    44

    45

    47

    47

    48

    48

    50

    51

    51

    51

    51

    55

    56

    57

    58

    58

    59

    60

    60

    60

    60

    62

    63

    63

    63

    64

    64

    65

    67

    67

    67

    67

    67

    68

    69

    70

    70

    70

    70

    71

    71

    71

    72

    73

    73

    74

    74

    75

    75

    78

    78

    79

    79

    80

    81

    83

    84

    84

    84

    85

    86

    86

    87

    87

    88

    88

    89

    90

    91

    92

    93

    93

    93

    94

    94

    95

    96

  • primer quartil

    tercer quartil

    Mitjana - (

    Valor centre

    Mitjana + (

    Valor centre

    mitjana

    mediana

  • Alguns aspectes de linforme:MEDIANAFa un grfic per al percentatge global on marca la mediana i 4 franges determinades pels 3 quartils: baixa, central-baixa, central-alta i alta. Tamb indica el valor del centre.

  • Alguns exemples:QUARTILSprimer quartiltercer quartil

  • Exemple 1 dinterpretaci:Els dos ndexs de mobilitat del centre sn a la zona central, una mica per sota de les mitjanes. Podrem considerar que el centre t una mobilitat acceptable tant en alumnat com en professorat per sota de les mitjanes del total de centres.Si mirem la mediana del valor combinaci dels dos ndexs de mobilitat observem que el valor del centre coincideix prcticament amb la mediana. Aix vol dir que el 50% dels centres tenen un ndex de mobilitat superior i laltre 50% el t inferior. Per tant, el qualificatiu dacceptable que es dedua de la comparaci individual de les mitjanes de cada un dels ndexs, t un mats diferent quan es considera la combinaci dels dos ndexs.

  • La majoria dels valors sn superiors als de les mitjanes corresponents, fet que fa pensar que el centre es troba en una zona alta dintre de la mostra.Si mirem lndex global combinaci dels diferents valors, el centre t un valor que coincideix prcticament amb la mediana, s a la zona mitjana, hi ha un 50% de centres en qu lndex global dna millors resultats.

    Observem tamb en aquest cas la particularitat que un 25% dels centresobtenen la puntuaci ms alta (el 100%) en lndex global (el tercer quartilcoincideix amb el 100).Exemple 2 dinterpretaci:

  • En aquest cas, dos dels ndexs del centre estan per sobre de la mitjana i dos estan per sota, i lndex global sapropa al valor de la mediana.El centre t un percentatge global del 79,6% que, tot i semblar un valorquantitativament prou acceptable, el valor de la mediana indica que hi ha ms dun 50% de centres que obtenen millors resultats.En aquest exemple es pot observar que les tres franges superiors sn prcticament iguals.Exemple 3 dinterpretaci:

  • Comentaris al grfic anterior:

    Observeu que levoluci histrica del centre presenta una tendncia general a la millora de resultats

    Al darrer curs hi ha vries matries que superen la mitjana de Catalunya

    Hi ha dues matries clarament inferiors en resultats a les altres matries del centre i tamb inferiors a les mitjanes de Catalunya

    Hi ha matries de millora regular i progressiva, i nhi ha daltres de variacions irregulars al llarg dels anys

    Es difcil justificar amb el grfic lexistncia d anyades bones i dolentes en els grups dalumnes.

  • Resultats duna promoci

    Ll. CatalanaLl. CastellanaLl. EstrangeraMatemt.Curs 07-08 1r75 %80 %73 %75 %Curs 08-09 2n72,5 %75,63 %63,75 %70 %Curs 09-10 3r79,2 %84 %73,6 %79,2 %Curs 10-11 4t93,91 %93,04 %93,04 %92,17 %

  • Comentaris al grfic anterior:Els resultats es disparen cap amunt en arribar a quart

    Els resultats suniformitzen en les diferents matries en arribar a quart

    A segon hi ha uns resultats en totes les matries inferiors als del altres cursos.

    La llengua estrangera s cada curs la matria de pitjors resultats a excepci de quart, curs en el qual sn les matemtiques les que donen pitjors resultats.