Programació 1r BAT Tapiró

Programació didàctica d’Educació Física de 1r de Batxillerat

1. INTRODUCCIÓ______________________________________________________

Aquesta programació es centra en l’àrea d’educació física, concretament al primer curs

de batxillerat a Catalunya. Està basada en la legislació vigent (decret 142/2008 del 15 de

juliol) on s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat. El batxillerat és

l’etapa de l’educació secundària postobligatòria que té com a finalitat proporcionar a

l’alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i destreses que li

permetin progressar en el seu desenvolupament personal i social i incorporar-se a la

vida activa i a l’educació superior.

D’acord amb el que preveu el capítol IV de la LOE (Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig,

d’educació), el batxillerat s’organitza en diferents modalitats, amb matèries comunes,

matèries de modalitat i matèries optatives. Les modalitats s’organitzen en relació amb

els grans àmbits del saber i amb els ensenyaments que constitueixen l’educació

superior, tant universitària com no universitària, que es poden cursar després del

batxillerat i han estat establerts a la Llei esmentada. Això permet, a més de la formació

general de l’alumnat, una adequació a les seves característiques i interessos, i una

preparació especialitzada per seguir estudis posteriors o incorporar-se al món laboral.

Les matèries comunes del batxillerat tenen com a finalitat aprofundir en la formació

general de l’alumnat, augmentar la seva maduresa intel·lectual i humana i aprofundir en

aquelles competències generals que tenen un caràcter més transversal i afavoreixen

l’aprenentatge continu. L’educació física n’és una d’elles.

La tasca de programar és essencialment un procés de presa de decisions conscients i

crítiques al voltant de diferents aspectes del procés didàctic. La programació didàctica

és un instrument de planificació, reflexió i orientació fonamental per a que el professor

aprofundeixi en la seva implicació en la pràctica docent quotidiana. També s’ha de

considerar un instrument essencial per a autoavaluar i millorar l’experiència educativa.

Així doncs, tal i com indica Montserrat Ferrer1, és necessari entendre la programació

com un pla de treball que ha de permetre arranjaments posteriors, ja que ha d’ajustar-se

a les necessitats d’uns alumnes concrets, que encara no coneixem en el moment de

programar. A més a més, té la responsabilitat de construir un camí per a que els alumnes

1 Montserrat Ferrer, “La programació”, Articles de didàctica de la Llengua i la Literatura, núm. 25, pp. 5-8

1


aconsegueixin els objectius plantejats en aquesta i desenvolupin les competències

generals bàsiques.

És important assenyalar que primer de batxillerat és el darrer curs acadèmic en què

l’alumnat cursa la matèria d’educació física després de fer-ho ininterrompudament

durant molts anys. Per tant, és responsabilitat del professor que la imparteix no tan sols

oferir-los els continguts teòrics que són importants per a la seva vida quotidiana com la

nutrició, la salut o l’entrenament; sinó també oferir-los la possibilitat que entrin en

contacte amb un ampli ventall d'activitats físiques afavorint que esdevinguin autònoms

en la planificació, organització i pràctica d’activitat física la resta de la seva vida.

També voldria indicar que aquesta és una programació basada en la meva experiència

laboral, que intenta ser realista i possibilista, ja que crec que és en aquestes dues

qualitats on es basa la seva utilitat.

Finalment, dir que he fet un esforç constant i conscient al llarg de tota la programació

per relacionar cadascun dels apartats teòrics (competències, objectius, continguts i estils

d’ensenyament - aprenentatge) amb la seva concreció final en les unitats didàctiques.

Així doncs, cadascun d’aquests apartats està explícitament relacionat amb les unitats i

és així com s’assoleix l’objectiu essencial de tota programació didàctica: trobar la

manera de materialitzar en les sessions que fem en el dia a dia els diversos elements que

formen part del currículum establert per les lleis en matèria educativa.

1.1. EL CENTRE EDUCATIU

L’IES Samuel Gili i Gaya té 561 alumnes, dels quals 184 cursen Batxillerat. Aquests

procedeixen majoritàriament de Lleida ciutat, tot i que també hi ha presència d’alumnat

de diferents poblacions com: Torregrossa, Torre-Serona, Alpicat, Juneda, Alcarràs,

Almacelles, etc. El centre té 3 línies a 1r, 2n i 4t d’ESO i 4 línies a 3r d’ESO. A

Batxillerat hi ha 4 línies a 1r i 3 a 2n, cursant les següents modalitats: Ciències i

Tecnologia, Humanitats i Ciències Socials i, finalment, Artístic.

En el centre hi treballen 57 professors i disposa de tots els recursos materials i humans

necessaris per a poder dur a terme una tasca educativa de qualitat: laboratoris de

ciències. aules de tecnologia i de dibuix, taller de plàstica. aula de pedagogia

2


terapèutica, gimnàs, biblioteca, menjador amb cuina pròpia, aules d’informàtica i

idiomes, aula de música i de conjunt musical.

L’atenció a la diversitat a nivell organitzatiu es centra en les següents mesures:

* Reforç de les matèries instrumentals a primer cicle, la responsable n’és la

psicopedagoga del centre.

* Grups de nivell en el cicle que sigui necessari. Actualment aquests es duen a

terme a segon cicle.

* Aula Oberta a segon cicle.

* La presència a disposició del centre d’un/a Tècnica d’Integració Social (TIS)

que fa atenció individualitzada a alumnes que ho requereixin.

* Aula d’Acollida

1.2. EL PROJECTE EDUCATIU

El present projecte educatiu és un ferm compromís en tots els valors democràtics,

llibertat, respecte i solidaritat, que només a través de l'educació poden ser assumits com

a base de la nostra vida personal i comunitària. Aquesta educació es recolza en el

desenvolupament de qualitats com l'autodisciplina, la responsabilitat i l'esforç personal,

per tal que cadascú pugui progressar vers els objectius humans i professionals que li

permetin una plena realització com a persona. A continuació, enumero els punts

fonamentals del PEC del IES Samuel Gili i Gaya, que estan extensament desenvolupats

en l’annex.

1.- Educar en el respecte a un mateix, als altres i a l'entorn, atesa la intrínseca dignitat de

la persona.

2.- Afavorir la percepció i el coneixement de l'entorn en tant que constitueix l'àmbit més

immediat de determinació, integració i obertura a la realitat.

3.- Potenciar la solidaritat i el respecte a la diversitat ètnica, cultural, ideològica i

religiosa.

4.- Fomentar la capacitat crítica - l'anàlisi acurada, l'exigència de fonamentació i

valoració seriosa -, basada en un raonament lliure i responsable.

5.- Contemplar la diversitat de l'alumnat, tenint presents les diferents capacitats i

destreses.

3


6.- Fomentar la col·laboració i participació dels sectors involucrats en el procés

educatiu.

7.- Prestar especial atenció a aquells coneixements que permetin un accés més fàcil al

món professional, a la cultura i al saber en general.

8.- Fomentar l'educació no sexista.

9.- Vetllar pel coneixement i ús acurat del català i del castellà com a llengües vehiculars

de l'ensenyament.

10.- Encaminar l'acció tutorial cap al creixement de l'alumne com a persona, única

justificació de qualsevol adquisició de coneixements.

2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES GENERALS DEL BATXILLERAT__________

En el Batxillerat s’identifiquen com a competències generals i comunes les sis

competències següents: competència comunicativa, competència en recerca,

competència en la gestió i tractament de la informació, competència digital,

competència personal i interpersonal i competència en el coneixement i la interacció

amb el món.

Aquestes competències generals continuen el desenvolupament de les competències

bàsiques de l’etapa educativa anterior i preparen per a la vida activa i per actuar de

manera eficient en els estudis superiors.

A continuació passo a descriure els aspectes nuclears de les competències generals del

batxillerat, que caldrà exercitar en tots dos cursos i des de totes les matèries, la tutoria i

les diferents activitats del centre per aconseguir un aprenentatge competencial global.

Competència comunicativa

La competència comunicativa es fonamenta en l’ús de les llengües en contextos

comunicatius diversos. Aquesta competència suposa mobilitzar els recursos lingüístics

orals i escrits per poder-los aplicar a les diverses circumstàncies acadèmiques i socials i

constitueix una competència imprescindible per aprendre, per relacionar-se i per

interaccionar amb el món. És una competència de totes i cadascuna de les matèries del

batxillerat, ja que totes les disciplines utilitzen necessàriament l’expressió oral i escrita

com a instrument per comunicar la informació i per transformar aquesta informació en

coneixements cada cop més complexos.

4


Competència en gestió i tractament de la informació

La competència en gestió i tractament de la informació és el conjunt de capacitats i

destreses que permeten mobilitzar recursos per trobar, reunir, seleccionar i analitzar

informacions de fonts diverses i en diferents suports, tant en l’àmbit acadèmic com en la

vida quotidiana.

Competència digital

La competència digital és la facultat de mobilitzar en situacions singulars diverses, de

caràcter acadèmic, social o personal, el conjunt de capacitats i destreses derivades dels

coneixements teòrics i pràctics bàsics de la societat de la informació, de la seva cultura i

dels seus productes, així com de les bones pràctiques del seu entorn.

Per al desenvolupament d’aquesta competència digital cal que les activitats

d’aprenentatge de les diverses matèries del batxillerat emprin i actualitzin els aspectes

bàsics de les eines tecnològiques, el tractament de la informació i les possibilitats

comunicatives i creatives de les xarxes virtuals.

Competència en recerca

S’entén per competència en recerca la facultat de mobilitzar els coneixements i els

recursos adients per aplicar un mètode lògic i raonable per tal de trobar respostes a

preguntes o per resoldre problemes rellevants que encara no s’han solucionat en el

nivell i en l’àmbit adequat als coneixements, destreses i actituds que es posseeixen.

Aquesta competència implica la construcció, dins l’epistemologia de cada matèria del

batxillerat, de la capacitat d’elegir amb criteri propi, d’imaginar projectes i de portar

endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i els plans en el marc dels

projectes individuals o col·lectius amb responsabilitat, rigor i perseverança. La capacitat

creativa i de recerca per imaginar projectes i desenvolupar-los amb l’ús de les tècniques

adequades comporta un grau d’autonomia que s’adquireix dins el marc de l’etapa del

batxillerat i amb l’orientació i guia del professorat.

Competència personal i interpersonal

La competència personal i interpersonal és la facultat de mobilitzar el conjunt de

capacitats i destreses que permeten, d’una banda, l’autoconeixement i el coneixement

dels altres i, d’una altra, treballar en entorns col·laboratius. Aquesta competència es

5


construeix, en primer lloc, per mitjà de les activitats d’aprenentatge de cada matèria que

ajuden més a cultivar la intel·ligència emocional, és a dir, l’autoconeixement, la

comprensió dels sentiments propis, l’habilitat de reflexionar sobre les pròpies

experiències i la capacitat de fer-se una imatge ajustada de si mateix.

En segon lloc, es construeix per mitjà d’aquelles activitats que mobilitzen diverses

activitats, destreses i valors interpersonals, entre les quals destaquen les habilitats

socials, la capacitat de treballar en equip i de fer projectes en comú, la capacitat

assertiva i dialògica, la medicació en la resolució pacífica de conflictes, l’acceptació de

la diferència i de la diversitat cultural i la capacitat d’escoltar i d’aprendre dels altres a

través d’activitats d’aprenentatge i d’avaluació que ajudin a fonamentar aquest conjunt

de recursos.

Competència en el coneixement i interacció amb el món

Aquesta competència general està relacionada amb les diferents àrees de coneixement,

ja que regula els sabers que es consideren bàsics de cada camp d’estudi, matèria o grup

de matèries i que es vehiculen, en gran part, per mitjà de fets i conceptes, però també de

bases metodològiques i valors i actituds.

Aquesta competència, mobilitza diferents sabers escolars, referits, d’una banda, al món

físic i a la interacció entre les persones i la naturalesa; i d’una altra, a la societat i als

valors de la ciutadania, que tenen per objecte la comprensió i interacció amb la societat i

el món on es viu i es creix, per tal de dirigir reflexivament les accions cap a la seva

millora.

En l’apartat 2.2. Contribució de l’àrea a les competències bàsiques del Batxillerat és on

relaciono cadascuna de les competències exposades en aquest punt amb les unitats

didàctiques on les desenvolupo explícitament.

2.1. COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES DE L’ÀREA AL BATXILLERAT

Les competències que l’alumnat ha d’adquirir en el marc de la matèria d’educació física

del batxillerat es poden sintetitzar en tres: la competència en el domini corporal i

postural; la competència en l’adquisició d’un estil de vida saludable i la

competència en l’ocupació activa del temps de lleure. Darrera cadascuna d’aquestes

6


tres competències consigno les unitats didàctiques de la meva programació on les

treballo.

La competència en el domini corporal i postural implica l’autoconeixement, el

desenvolupament de les pròpies capacitats físiques, la utilització de les habilitats i

destreses motrius en diferents situacions i medis, l’expressió i l’autocontrol corporals i

la capacitat per gaudir de l’activitat física. (Unitats didàctiques 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9 )

La competència en l’adquisició d’un estil de vida saludable comporta el

coneixement, la valoració i la pràctica dels hàbits saludables, així com el reconeixement

dels riscos que impliquin els hàbits no saludables. (Unitats didàctiques 1, 4, 5, 7 i 8)

La competència en l’ocupació activa del temps de lleure permet la relació

respectuosa de la persona amb el medi social i natural, ja que comporta l’aprofitament,

l’organització i la gestió de l’activitat física com a recurs d’ocupació del temps lliure i

facilita també la interiorització dels hàbits saludables a la vida quotidiana en general.

(Unitats didàctiques 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8 i 9)

2.2. CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES DEL

BATXILLERAT

En la meva programació afavoreixo a un desenvolupament competencial global al llarg

de tot el curs, així doncs treballaré totes les competències generals proposades per al

Batxillerat, de la manera com especifico a continuació.

En relació amb la competència comunicativa, l’educació física hi contribueix per tot el

que fa referència a l’ús de les possibilitats d’expressió i comunicació d’emocions i

sentiments mitjançant el gest, les postures i el moviment, així com per la creació i

realització d’activitats físiques relacionades amb l’expressió corporal i la dansa; així

com l’acrosport o els balls de saló. A banda d’això, treballaré l’expressió oral ja que

demanaré als alumnes que facin exposicions en públic (unitat didàctica 9), així com que

imparteixin (per parelles) una sessió assumint el rol de professors/es d’educació física

(unitats didàctiques 7 i 8), etc.

7


La competència personal i interpersonal adquireix una gran importància en l’àmbit de

l’educació física pel que fa a l’autonomia de l’alumnat envers la cura de la seva persona

i l’adquisició dels hàbits de vida saludables; també pel que fa a la capacitat

d’autoexigència per aconseguir superar-se; pel que suposa la presa de decisions i

l’assumpció de les conseqüències; la feina i l’organització en equip, mitjançant les

activitats físiques col·lectives (l’acrosport) i els esports d’equip (l’handbol); el respecte i

la solidaritat; la resolució negociada dels conflictes; l’acceptació de les diferents

capacitats i habilitats dels altres i el seu aprofitament per al bé comú, etc.

Pel que fa a la competència de coneixement i interacció amb el món, des de la

matèria d’educació física es desenvolupa principalment amb l’observació de l’activitat

física i l’esport com una pràctica social i cultural característica de la societat actual, pels

valors i contravalors que se’n deriven i per la possibilitat de les persones d’inferir-hi. En

aquesta competència hi queden englobats tots els continguts teòrics que formen part

d’aquesta programació, especialment els de salut, nutrició, activitat física, higiene i

primers auxilis.

En relació a la competència digital dir que, tal i com indico més endavant en la

metodologia, per a mi és molt important la motivació de l’alumnat. És un fet que

l’alumnat que tenim actualment viu immers en un entorn digital que forma part no

només del seu oci sinó també de les eines habituals que empren en la seva vida

acadèmica. Ignorar aquesta realitat és un error i per això és important introduir les TIC i

els MAV en els currículums de les assignatures. En el meu cas, he creat un bloc (

http://mou-tic.blogspot.com/ ) que transcorrerà paral·lel a tot el curs, anirà avançant

unitat a unitat. En el bloc els alumnes no només hi trobaran els continguts teòrics

relacionats amb cada unitat didàctica, sinó que també hauran de realitzar activitats

dirigides a millorar la seva competència digital: escriure posts al blog, penjar-hi vídeos

o enllaços, coavaluar els seus companys on line, penjar treballs escrits, elaborar i penjar

power points...etc. ´

La competència en gestió i tractament de la informació, així com la competència en

recerca, en el meu cas, està íntimament relacionada amb la digital ja que és a partir del

bloc que demano als alumnes que cerquin informació relacionada amb diferents

continguts treballats al llarg del curs. D’altra banda, en les dues unitats didàctiques en

8

http://mou-tic.blogspot.com/


les quals treballo l’autogestió (7 i 8), encomano als alumnes la tasca d’elaborar una

sessió d’educació física que els exigeix cercar i gestionar informació relativa al

contingut que volen desenvolupar. Finalment, en la darrera unitat didàctica (9), els

alumnes han de dur a terme la recerca i la gestió d’informació per exposar oralment als

seus companys alguna activitat física en el medi natural mitjançant un power point.

2.3. CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES.

Des del moment en què les noves lleis educatives introdueixen el concepte de

competències bàsiques, és important explicitar les connexions existents entre les

diferents matèries de cada etapa educativa, a fi i efecte de subratllar la contribució de

cada matèria a l’assoliment de les competències bàsiques de l’etapa.

La connexió més òbvia que podem establir entre l’educació física i altres matèries del

batxillerat es concreta en les matèries comunes: filosofia, ciutadania i ciències per al

món contemporani. L’esport, l'activitat física i la salut formen part de la cultura que es

genera en la societat actual i, per tant, formen part de la realitat quotidiana de l’alumnat.

És per això que des de l’àrea d’educació física plantejaré debats sobre l'ètica de l'esport

o sobre els hàbits saludables que exigeixin a l’alumnat la capacitat d'identificar i definir

els conceptes que hi són presents, argumentar les opinions pròpies i contrastar-les amb

les dels altres, sent capaços de presentar-les amb eficàcia, i usant, si és pertinent, els

mitjans tecnològics al seu abast. Pel que fa a les matèries de modalitat, l’educació

física es relaciona especialment amb:

* Batxillerat d’humanitats i ciències socials: matemàtiques aplicades a les ciències

socials, la història del món contemporani, l'economia, l'economia de l'empresa o la

geografia, amb les quals comparteix l'anàlisi de la realitat social present, amb referència

a les activitats físiques i esportives.

* Batxillerat de ciències i tecnologia: l'educació física comparteix amb la biologia

continguts que es relacionen amb el cos humà, els hàbits saludables, els riscos i

l'activitat física des del punt de vista terapèutic.

* Batxillerat d’arts: especialment d'arts escèniques, música i dansa. D'una banda,

comparteix continguts relacionats amb l'expressió corporal, la música i la dansa i, d'una

altra, amb l'anatomia i funcionament del cos humà.

9


3. OBJECTIUS_________________________________________________________

3.1. OBJECTIUS DEL BATXILLERAT

A continuació llisto els objectius d’etapa del batxillerat, però els matiso emfatitzant amb

color vermell la contribució que fa l’àrea d’Educació Física a l’assoliment d’aquests

objectius.

En finalitzar el batxillerat l’alumnat ha de ser competent per:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una

consciència cívica responsable, inspirada en els valors de la Constitució espanyola, de

l’Estatut d’autonomia de Catalunya i en la Declaració Universal dels Drets Humans, que

fomenti la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa i

afavoreixi la sostenibilitat.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar d’una manera

responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre

pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i

valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-

discriminació de les persones amb discapacitat.

d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a

l’aprofitament eficaç de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

e) Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua catalana i la llengua

castellana.

f) Comprendre amb eficàcia una o més llengües estrangeres i expressar-s’hi amb

fluïdesa i correcció.

g) Usar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la

comunicació.

h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus

antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de manera

solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.

i) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats

bàsiques pròpies de la modalitat triada.

j) Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels

mètodes científics. Conèixer i valorar de manera crítica la contribució de la ciència i la

10


tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el

respecte vers el medi ambient.

k) Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa,

treball en equip, confiança en si mateix i sentit crític.

l) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts

de formació i enriquiment cultural.

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i

social.

n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

3.2. OBJECTIUS DIDÀCTICS DE L’ÀREA AL BATXILLERAT

La matèria d’educació física del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les

capacitats que enumero a continuació. He cregut oportú relacionar cadascun dels

objectius amb els continguts de les unitats didàctiques que desenvolupo en aquesta

programació, amb la finalitat de mostrar que és des d’aquests objectius des d’on he

partit per confegir-la. Les unitats estan consignades al final de cada objectiu en vermell.

En finalitzar el curs l’alumnat ha de ser competent per:

1. Conèixer, experimentar i valorar els efectes positius de la inclusió de l’activitat física

i les tècniques de relaxació en els hàbits personals, per a la millora de la salut i de la

qualitat de vida i també per a la millora de les relacions interpersonals i socials. (Unitats

didàctiques:1, 5, 7 i 8)

2. Elaborar i dur a la pràctica un programa d’activitat física saludable, per a la

consecució d’uns objectius, ajustats a les necessitats i característiques de les persones a

qui estigui adreçat, a partir de l’avaluació de l’estat inicial. (Unitats didàctiques:1, 7 i 8)

3. Organitzar i participar en activitats físiques en el temps de lleure, valorant els seus

aspectes positius i sent capaços d’optimitzar els recursos disponibles, resolent les

dificultats i/o conflictes amb el diàleg i el treball en equip. (Unitats didàctiques:1, 2, 5,

6, 7, 8 i 9)

4. Practicar habilitats motrius diverses i exercitar les capacitats físiques per resoldre

situacions motrius diferents, aconseguir un bon domini i autocontrol del cos i constatar

la importància de la responsabilitat, la perseverança i l’esforç per aconseguir una

millora. (Unitats didàctiques:1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8)

11


5. Participar activament en l’organització i/o realització d’activitats físiques en el medi

natural, respectant el medi ambient i adoptant les mesures de seguretat adequades.

(Unitat didàctica: 7, 8 i 9)

6. Adoptar una actitud crítica davant aquells aspectes de les activitats físiques i

esportives que no siguin adequats per a un correcte desenvolupament personal i social,

com les pràctiques nocives relacionades amb l’àmbit de la salut, la recreació, o

relacionades amb l’esport i la competició. (Unitats didàctiques:1, 5, 7, 8 i 9)

7. Dissenyar i executar activitats d’expressió corporal, sent capaços de valorar-les com a

mitjà de creixement personal i de comunicació amb els altres, respectant la seva

diversitat. (Unitats didàctiques:2, 5, 7 i 8))

8. Conèixer i valorar les sortides professionals relacionades amb l’àmbit de l’educació

física i l’esport. (Unitats didàctiques:1 i 9)

9. Valorar, conèixer i utilitzar les possibilitats que les tecnologies de la informació i la

comunicació i els mitjans audiovisuals ofereixen en l’àmbit de l’activitat física i

esportiva. (Unitats didàctiques:1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9)

4. CONTINGUTS_______________________________________________________

Els continguts de l’àrea d’educació física s’organitzen en tres grans blocs: l’activitat

física i la salut, l’activitat física recreativa i l’expressió corporal i l’activitat física i

l’esport. Cal destacar que existeix un conjunt de continguts comuns a tots els blocs.

Darrera de cadascun dels continguts determinats per la LOE, llistats a continuació,

consigno en vermell les unitats didàctiques en les quals els treballo. No obstant, cal

destacar que els continguts específics de cada unitat didàctica d’aquesta programació

parteixen dels continguts estipulats en el decret que fa referència al primer de

Batxillerat, però han derivat en formes molt més concretes i específiques.

Continguts comuns a tots els blocs

Descripció i experimentació de diferents tecnologies i implements per a la millora de

l’activitat i la condició física. (Unitats didàctiques: 1,2,3,4,5,6,7, 8 i 9)

Utilització de les TIC i els MAV per a la recerca, anàlisi i contrast d’informació

relativa a l’educació física. (en totes les unitats didàctiques es treballen les TIC, els

MAV (Unitats didàctiques: 2, 5, 6 i 9)

12


Identificació, descripció i valoració de les diferents sortides professionals

relacionades amb l’educació física i la salut, el lleure i l’esport. (Unitats didàctiques 1

i 9)

Rebuig de situacions de desigualtat i discriminació en l’àmbit de l’activitat

fisicoesportiva. (aquest contingut és del tipus saber ser i estar (actitudinal) i, per tant,

el tinc en compte en totes les unitats didàctiques d’aquesta programació. Tanmateix,

el tracto de manera més explícita en la unitat didàctica 6 (activitat física adaptada))

L’activitat física i la salut

Anàlisi i reflexió crítica sobre el concepte de salut. (Unitat didàctica 7)

Experimentació, caracterització i valoració dels beneficis i riscos de l’activitat física

com a hàbit de vida saludable. (Unitats didàctiques 1 i 7)

Planificació i execució del treball de les qualitats físiques relacionades amb la salut i

realització de proves d’avaluació de la condició física. (Unitat didàctica 1)

Valoració i anàlisi crítica dels conceptes de prevenció i seguretat en l’activitat física.

Experimentació i execució de diferents activitats que hi estiguin relacionades.

(Unitats didàctiques 1, 7, 8 i 9)

Anàlisi i reflexió crítica de la influència d’alguns hàbits i pràctiques socials negatius

per a la salut. (Unitats didàctiques 5 i 7)

Descripció, valoració i experimentació dels elements que constitueixen l’autocontrol

corporal: la higiene, l’alimentació equilibrada, el descans i la relaxació. Aplicació de

tècniques de relaxació a la vida diària com a mitjà de coneixement personal i recurs

de compensació de tensions i desequilibris. (Unitats didàctiques 1, 5, 7 i 8)

Valoració i acceptació de valors com la responsabilitat, la perseverança i l’esforç per

aconseguir una millora de la condició física i de la salut. (Unitat didàctica 1)

Caracterització de l’activitat física terapèutica i valoració i participació en activitats

físiques adaptades (Unitats didàctiques 5 i 6)

L’activitat física recreativa i l’expressió corporal

Anàlisi i reflexió crítica sobre el concepte de lleure. Reconeixement de la importància

de l’activitat física en el temps de lleure. (Unitats didàctiques 3, 5, 6 i 9)

Estudi crític i valoració de l’oferta d’activitats físiques de l’entorn. Col·laboració en

l’organització i realització d’activitats en el medi, mostrant una actitud de respecte

per la seva conservació. (Unitats didàctiques 6 i 9)

13


Identificació, anàlisi i experimentació dels elements que conformen l’organització

d’activitats físiques: recursos, processos i avaluació dels resultats. Valoració de la

importància del treball en equip. (Unitats didàctiques 2, 4, 6, 7, 8 i 9)

Exercitació de diferents i variades activitats recreatives i valoració de les habilitats

personals i socials que es posen en joc. (Unitats didàctiques 6 i 9)

Creació, experimentació i organització d’activitats individuals i en grup que

afavoreixin la comunicació i l’expressió per mitjà del llenguatge corporal, utilitzant si

escau un suport rítmic. Valoració de les activitats com a mitjans de creixement

personal i respecte per les composicions dels altres. (Unitats didàctiques 2, 5, 7 i 8)

Experimentació, comprensió i pràctica de diferents jocs i esports, modificats segons

els objectius que es vulguin aconseguir. (Unitats didàctiques 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8 i 9)

L’activitat física i l’esport

Descripció i valoració de l’organització de l’esport. Caracterització de diferents tipus

d’esports i competicions. Reconeixement de les implicacions personals i socials que

representa practicar regularment un esport. (Unitats didàctiques 3, 4 i 7)

Identificació i anàlisi crítica de valors individuals i socials de l’esport. Establiment de

relacions entre els valors dels jocs d’altres cultures i èpoques i l’esport en les societats

actuals. (Unitats didàctiques 1, 5 i 7)

Anàlisi crítica de l’esport com a fenomen social i cultural i de la seva repercussió en

els mitjans de comunicació. (Unitat didàctica 4)

Experimentació, organització i execució pràctica de diferents esports individuals i

col·lectius amb aparells manuals i sense. (Unitats didàctiques 3, 4, 6, 7, 8 i 9)

Identificació i exercitació de les qualitats físiques, habilitats motrius i principis

tecnicotàctics que es posen en joc en diferents activitats esportives. (Unitats

didàctiques 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8 i 9)

Coneixement i aplicació dels principis i mètodes de l’entrenament: volum, freqüència

i intensitat. (Unitats didàctiques 1, 7 i 8)

Aquests continguts poden relacionar-se amb la classificació que ja tenien a la LOGSE,

és a dir: conceptes, procediments i actituds. En les meves unitats didàctiques els

relaciono amb els tres sabers que conformen les competències: saber (conceptes), saber

fer (procediments) i saber ser i estar (actituds). Optant així per emprar les dues

nomenclatures.

14


Finalment, afegir que en les unitats didàctiques d’aquesta programació he optat per

consignar cada tipus de contingut amb un color propi. D’aquesta manera els continguts

propis del Saber (conceptes) responen al color blau, els propis del Saber fer

(procediments) responen al taronja i el propis del Saber ser i estar responen al verd.

També he “pintat” del color pertinent els objectius, els criteris d’avaluació i els

instruments d’avaluació propis de cada tipus de saber o contingut. D’aquesta manera la

programació de cada unitat m’ha quedat del tot lligada i això m’ha ajudat a guanyar en

coherència a l’hora de programar.

5. METODOLOGIA_____________________________________________________

5.1. ASPECTES GENERALS

Aquesta programació destaca, seguint les recomanacions tant dels documents legals en

matèria educativa com les últimes investigacions en psicologia pedagògica, un

enfocament constructivista de l’aprenentatge. Aquest procés de construcció es realitza a

partir dels coneixements previs que posseeix l’alumne. S’afavoreix l’aprenentatge

significatiu, més durador en el temps, en vers a l’aprenentatge memorístic i s’intenta

que aquest aprenentatge sigui funcional, és a dir, que l’alumne pugui aplicar-lo a la seva

vida quotidiana. Per a poder desenvolupar l’aprenentatge significatiu és necessari que es

donin tres condicions: els nous materials han de ser significatius, cal tenir clares les

idees importants ja existents i és fonamental la motivació de l’alumnat i la del docent.

Aquest enfocament constructivista dóna una importància especial al concepte

d’aprendre a aprendre. No només s’ha d’instruir a l’alumne en una sèrie de continguts,

sinó que el més important hauria de ser ensenya’ls a aprendre pel seu compte, dotar-los

de recursos que els permetin aprendre en un entorn acadèmic o fora d’aquest, de manera

que puguem garantir que puguin continuar aprenent quan finalitzin l’etapa del

batxillerat. Aquesta metodologia pretén que l’alumne.

Treballi per iniciativa pròpia.

Investigui els problemes que li sorgeixen, motivat pel desig de conèixer.

Reflexioni sobre el desenvolupament del seu treball.

Valori els obstacles com a reptes i no com a limitacions insalvables.

Integri en síntesis més amples el resultat del seu aprenentatge.

Es plantegi nous interrogants.

15


Aquesta voluntat metodològica que persegueix que els alumnes vagin guanyant

autonomia al llarg del curs s’adscriu perfectament a les Consideracions sobre el

desenvolupament del currículum del Decret 142/2008 que estableix l’ordenació dels

ensenyaments de Batxillerat.

El factor essencial de tot aprenentatge és la motivació dels alumnes. Per això, és

imprescindible desenvolupar totes les estratègies que tendeixin a situar-los com a

protagonistes del procés d’ensenyament-aprenentatge, afavorint el seu interès

mitjançant la intervenció en l’activitat didàctica. Ara bé, la recerca de la motivació no

va associada únicament a la dimensió lúdica de l’aprenentatge; entendre-ho així pot

propiciar l’aparició d’un clima escolar poc favorable al manteniment d’actituds

imprescindibles a les aules: com l’esperit de treball i responsabilitat individual, el

respecte als companys i al professor. Per això, és necessari reivindicar la necessitat de

posar en pràctica algunes idees la difusió de les quals cada cop resulta més necessària en

l’ofici docent:

- L’entusiasme per ensenyar, com a font de motivació pels alumnes.

- El control del grup-classe (especialment en l’àrea d’educació física), com a base

imprescindible de l’aprenentatge i per al bon desenvolupament d’aquest.

- La reivindicació de l’autoritat del professor/a, entesa com el resultat conjunt

d’una funció de rellevància social indiscutible i del saber adquirit sobre l’àrea.

- L’interès intrínsec dels continguts i aprenentatges realitzats en el marc de la

institució escolar que no poden estar sotmesos a dubtes permanents.

- La necessitat de que el propi alumnat reconegui i assumeixi, de forma madura i

responsable, la transcendència del seu esforç personal en relació amb el seu

rendiment acadèmic i, per tant, amb el resultat final del procés d’ensenyament-

aprenentatge.

5.2. ESTILS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

En les meves sessions empro diversos estils d’ensenyament-aprenentatge, els quals

apareixen consignats en cadascuna de les unitats d’aquesta programació, en l’apartat

titulat ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES. En l’annex (veure l’apartat 2), exposo la

definició i les característiques de cadascun i enumero les unitats didàctiques en què els

utilitzo.

16


5.3. FORMES D’ORGANITZACIÓ DE L’ALUMNAT

Depenent de la unitat didàctica que es treballi i de l’activitat, faig servir diferents formes

d’organització: individual, per parelles, petits grups i gran grup. Combino també

organitzacions més rígides com columnes/files, cercles... amb d’altres més lliures com

circuits, racons amb tasques paral·leles, etc.

Considero que és important variar les formes d’organització per dos motius diferenciats:

d’una banda, es garanteix la creació d’una dinàmica que afavoreix la relació entre tots

els membres del grup classe la qual cosa afavoreix a la cohesió grupal. De l’altra, el

canvi constant en les formes d’organització és important de cara a evitar caure en la

monotonia durant el desenvolupament de la sessió.

Finalment, fer constar que dins de l’apartat ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES de cada

unitat, consigno les diferents formes d’organització de l’alumnat que empro en

cadascuna d’elles.

5.4. CRITERIS DE SELECCIÓ I SEQÜENCIACIÓ DELS CONTINGUTS

He optat per fer 9 unitats didàctiques per diferents motius. En un curs es fan,

aproximadament i depenent de molts factors, un total de 70 sessions d’Educació Física

que, dividides en tres trimestres, suposen un trimestre amb 24 sessions i els altres dos

amb 23 sessions. Vaig plantejar-me que el nombre mínim de sessions d’una unitat fos

de 7 i un màxim de 10, ja que considero que per a donar un contingut d’educació física

amb qualitat cal dedicar-hi aquest nombre de sessions.

Totes les unitats compleixen aquests requisits menys l’última, Activitats físiques en el

medi natural (UD 9), que en té 6 degut a la necessitat d’un major nombre de sessions en

les unitats 7 i 8 (Autogestió I i II). La part pràctica d’aquesta darrera unitat queda

reduïda a dos dies destinats a una sortida, la resta de sessions (4) són de tipus teòric amb

un grau d’implicació elevat per part de l’alumnat.

Respectant aquests criteris, el nombre d’unitats que surten és un total de 9, les que

configuren aquesta programació. Penso que és important tocar el màxim nombre de

continguts a 1r de Batxillerat, dotant així d’un ventall ampli i interessant d’activitats

físiques a l’alumnat que, per darrera vegada a la seva vida, tindran l’Educació Física

17


com una matèria obligatòria. D’altra banda, el fet d’optar per fer 9 unitats didàctiques

afavoreix a una distribució trimestral idònia, duent a terme 3 unitats didàctiques per

trimestre. A continuació, explicito els criteris genèrics de seqüenciació dels continguts

que formen part de cadascuna d’aquestes 9 unitats:

Alternança d’unitats didàctiques més denses pel que fa als continguts teòrics i

pràctics amb d’altres de caire més lúdic i recreatiu.

Combinació d’unitats didàctiques centrades en pràctiques individuals amb

d’altres més col·lectives.

Repartiment equitatiu dels continguts teòrics per trimestre i en les diferents

unitats didàctiques (veure el punt 5.4.2).

Introducció d’una o dues activitats TIC per trimestre i manteniment del contacte

amb el bloc de l’assignatura a cada U.D. (veure el punt 5.4.3.)

5.4.1. Criteris de selecció i seqüenciació dels continguts pràctics de les unitats

didàctiques

Seguidament, exposo els motius que m’han dut a escollir els continguts pràctics

específics d’aquesta programació i ho faig a partir de cadascuna de les unitats

didàctiques.

PRIMER TRIMESTRE

En començar el curs cal “posar-se en forma” per poder desenvolupar amb garanties tots

els continguts procedimentals de la matèria. Aquest és el motiu fonamental de que la

meva primera U.D. a treballar sigui la titulada Condició física i entrenament. D’altra

banda, també considero imprescindible que l’alumnat de primer de batxillerat conegui

els diferents mètodes i sistemes d’entrenament que existeixen, com es pot avaluar la

condició física d’un subjecte i quines eines o tests podem utilitzar.

La següent U.D. s’anomena Fem acrosport! He considerat, en primer lloc, que en ser

un contingut purament cooperatiu, afavoreix la interacció grupal i potencia la cohesió

del grup classe (treballant així la competència interpersonal). No hem d’oblidar que a

l’IES Samuel Gili i Gaya arriba alumnat procedent de diferents IES (de Lleida i pobles

veïns), així com alumnes nouvinguts, a cursar el batxillerat i per tant, crec que és

necessari i interessant dur a terme aquest tipus d’activitat física durant el primer

trimestre.

18


En segon lloc, crec que després d’una U.D. com l’anterior, densa tant a nivell pràctic

com teòric, és beneficiós per als alumnes introduir-ne una altra més recreativa.

La 3a U.D. és Juguem a bàdminton, trobo interessant la pràctica d’un esport

d’implement de caire més individual (treballant així la competència personal) en aquest

punt de la programació, després d’haver practicat l’acrosport que és del tot cooperatiu.

Opto per aquest esport individual i no un altre perquè considero que no és dels esports

d’implement més coneguts i també perquè no cal tenir un gran domini tècnic per fruir

jugant-hi.

SEGON TRIMESTRE

La 4a U.D. Enganxa’t a l’handbol respon a la pràctica d’un esport col·lectiu i per tant,

treballarem la col·laboració i l’oposició, així com la competència interpersonal. He

escollit l’handbol i no un altre esport col·lectiu perquè, com altres esports, no té la

popularitat del futbol i del bàsquet i és interessant aprofundir a nivell tènicotàctic en un

d’aquests esports més minoritaris. Un altre motiu de la seva elecció és perquè jo hi estic

especialitzada.

La 5a U.D. Balles? respon a la necessitat curricular de treballar activitats físiques

rítmicoexpressives i he optat pels balls de saló, concretament el txa-txa-txa i el rock and

roll. M’he decidit per aquests dos balls de saló perquè considero que són aquells que els

alumnes troben més motivants i gaudeixen més. És important treballar aquest tipus de

continguts al segon o tercer trimestre quan el grup classe ja està més integrat i la relació

amb la professora està més normalitzada; el clima és de més confiança i aleshores els

alumnes responen més bé a l’ensenyament-aprenentatge d’aquest tipus de continguts.

Finalment, el treball en parelles permet desenvolupar la competència interpersonal.

La 6a U.D. Jocs i esports alternatius és una bona manera d’acabar el trimestre, ja que té

un caire més lúdic i recreatiu, però la finalitat fonamental de treballar aquest contingut

és dotar a l’alumnat d’una possibilitat més a l’hora d’ocupar el seu temps de lleure.

Treballarem el fresbee, la indiaca i el diàbolo (afavorint el desenvolupament de la

competència personal i interpersonal). A més, en aquesta unitat, introduiré una sessió

destinada a sensibilitzar l’alumnat davant l’activitat física adaptada, incidint així en la

competència en el coneixement i la interacció amb el món.

19


TERCER TRIMESTRE

En les unitats 7 i 8 treballarem L’autogestió. L’he dut a terme a quatre cursos de

batxillerat de quatre centres diferents i sempre amb una molt bona acceptació i

participació per part dels alumnes. He cregut oportú incloure l’autogestió en aquesta

programació perquè el nou decret 142/2008 de 15 de juliol pel qual s’estableix

l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat a Catalunya, quan desenvolupa l’àrea

curricular d’educació física i més concretament a l’apartat “Consideracions sobre el

desenvolupament del currículum”, fa una clara exposició en defensa de l’autogestió i

ara, més que mai, aquest contingut hi té cabuda. Aquest apartat diu així: “L’alumnat ha

de ser el protagonista del seu aprenentatge, mentre que el professorat ha de ser el

facilitador d’aquest aprenentatge, guiant-lo i orientant-lo. Adquireix, per tant, una gran

importància en aquesta etapa l’autonomia de l’alumnat en la gestió de les activitats

físiques. L’autogestió dels continguts d’educació física pot resultar una metodologia

molt enriquidora en aquest nivell: el mateix alumnat elaborant i portant a terme

projectes o programes de condició física i salut, organitzant i participant en diferents

tipus d’activitats físiques i competicions esportives en l’àmbit del grup classe i fins i tot

del centre escolar, fomentant d’aquesta manera el treball en equip, la socialització, la

participació i la creativitat.”

No obstant, no hem de caure en l’error de confondre l’autogestió amb l’expressió

francesa “laissez faire, laissez passer” que vol dir “deixar fer, deixar passar”. Sí que és

cert que en l’autogestió el protagonisme durant la sessió d’educació física recau

totalment sobre l’alumne però el professor té un paper importantíssim en la fase prèvia

(guiatge en l’elaboració de la sessió) i en la fase final d’aquesta. Del nostre paper

dependrà que els alumnes es prenguin seriosament la seva tasca i de les nostres

correccions dependrà que les futures sessions d’autogestió esmenin els errors comesos

prèviament i afavoreixin una educació física de qualitat.

La complexitat d’un contingut com l’Autogestió queda explicitada quan es relaciona

amb les competències generals del batxillerat, ja que afavoreix un desenvolupament

competencial global:

Competència comunicativa:

- Llengua oral: en el desenvolupament de la seva sessió i les valoracions a les

sessions dels companys.

20


- Llengua escrita: en el treball escrit i en l’esbós de la sessió.

Competència en recerca: en la cerca d’informació de l’esport o activitat física que

han de treballar en la seva sessió.

Competència en la gestió i el tractament de la informació: escollir, organitzar i

redactar la informació recollida per a l’elaboració del treball escrit.

Competència digital: relacionada amb la recerca d’informació i amb l’activitat TIC

relacionada amb l’Autogestió.

Competència personal i interpersonal: en l’evident desenvolupament de

l’autonomia personal que implica desenvolupar una sessió de la matèria. La

interpersonal es treballa en la valoració de les sessions dels companys, en la pràctica

física mateixa i en el fet que tot el treball que implica l’autogestió es du a terme en

parelles.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: en l’aprenentatge

d’un contingut d’educació física que han de desenvolupar i en l’assumpció del rol de

professor/a durant una sessió.

Finalment, la novena U.D. que tracta les Activitats físiques en el medi natural, tal i com

exposa el decret 142/2008 en l’apartat consideracions sobre el desenvolupament del

currículum” a l’àrea d’educació física, “també convé fer activitats fora del centre, on es

valorarà principalment la capacitat d'obtenir informació prèvia sobre l'indret escollit,

que inclogui factors tan diversos com els elements naturals i humans del medi, els

mitjans i implements necessaris per al desenvolupament de les activitats, així com les

mesures de seguretat. L'ús de les noves tecnologies i dels mitjans audiovisuals permet

també la millora dels aprenentatges”. D’aquí, la necessitat i la importància d’organitzar

una sortida d’educació física on es duguin a terme diverses activitats físiques en el medi

natural com podrien ser les proposades en aquesta programació: una ruta en BTT i el

descens d’un barranc. He ubicat aquesta unitat didàctica en el tercer trimestre degut a la

necessitat del bon temps propi d’aquestes alçades de curs.

5.4.2. Criteris de selecció i seqüenciació dels continguts teòrics de les unitats

didàctiques

Considero fonamental per al bon coneixement de la pràctica física que realitzem a

classe, que tot allò que treballem a nivell pràctic a les sessions es vegi reflectit també a

nivell teòric. No obstant, voldria destacar que aquesta teoria no sempre serà matèria

21


d’examen escrit i no sempre es veurà reflectida en els blocs teòrics de l’assignatura que

presento a continuació. A voltes, depenent del contingut a treballar, les explicacions

teòriques es donaran durant la pràctica mateixa i no seran matèria d’examen escrit, com

per exemple en els continguts següents: acrosport (U.D.2), balls de saló (U.D.5) i jocs i

esports alternatius (U.D.6).

Les unitats didàctiques d’aquesta programació compten amb 7 blocs teòrics distribuïts

en les diferents unitats didàctiques (9) i aquests són els següents:

Bloc I: Les qualitats físiques (unitat didàctica 1)

Bloc II: Teoria de l’entrenament (unitat didàctica 1)

Bloc III: Marc teòric del bàdminton (unitat didàctica 3)

Bloc IV: Marc teòric de l’handbol (unitat didàctica 4)

Bloc V: Higiene i Primers auxilis (unitat didàctica 5)

Bloc VI: Presentació de l’autogestió (unitat didàctica 7)

Bloc VII: Salut, nutrició i activitat física (unitat didàctica 7)

Tots aquests blocs teòrics estan penjats al bloc d’educació física ( http://mou-

tic.blogspot.com/ ) i disponibles pels alumnes que hauran d’imprimir-los per poder

seguir la seva explicació quan la professora ho requereixi i fer-ne el seu estudi. També

els he inclòs a l’annex d’aquesta programació.

Cal destacar que dos dels blocs teòrics anteriorment exposats no guarden relació amb

els continguts pràctics de les unitats didàctiques on estan ubicats, però considero

fonamental la seva explicació i el posterior treball i estudi per part de l’alumnat de

batxillerat. Aquests dos blocs teòrics són el número V (Higiene i primers auxilis) i el

número VII (Salut, nutrició i activitat física). Tal i com dicta el decret 142/2008, en la

redacció dels continguts propis de la matèria, i més concretament dins el bloc de

continguts l’activitat física i la salut, hi ha tres continguts que expliquen la seva

presència en aquesta programació:

Anàlisi i reflexió crítica sobre el concepte de salut.

Experimentació, caracterització i valoració dels beneficis i riscos de l’activitat física

com a hàbit de vida saludable.

Descripció, valoració i experimentació dels elements que constitueixen l’autocontrol

corporal: la higiene, l’alimentació equilibrada, el descans i la relaxació.

22




5.4.3. Criteris de selecció i seqüenciació de les activitats TIC

El bloc ( http://mou-tic.blogspot.com/ ) és una eina que em permet cobrir dues

necessitats diferenciades. La primera està relacionada amb la necessitat d’intentar cobrir

des de l’àrea d’educació física el desenvolupament de totes les competències. És evident

que incloure un bloc en l’assignatura que demani als alumnes alguna tasca en cada UD

del curs incideix directament en la millora de la seva competència digital, ja que els

obliga a: omplir el seu perfil esportiu amb una fotografia inclosa; participar en el bloc,

penjar documents escrits al Google Docs i posar un enllaç al bloc per accedir-hi;

consultar diaris esportius on-line, realitzar Power Points, etc...

Els tipus d’activitats TIC que he dissenyat em permeten incidir en les altres

competències:

Competència en recerca: per les múltiples recerques d’informació que requereixen

els treballs que els proposo.

Competència en la gestió i el tractament de la informació: fer recerca

d’informació, imatges i vídeos per internet, introduir aquests elements al bloc i

emprar-los per als treballs escrits.

Competència comunicativa: la llengua escrita, que és l’eina fonamental per a

comunicar-se en el bloc, així com en els treballs escrits que han de penjar-hi. La

llengua oral també hi està relacionada, ja que la empraran per exposar el Power Point

(UD 9) a la resta de companys.

Competència personal i interpersonal: les activitats TIC que proposo fomenten

l’autonomia en l’aprenentatge en alguns casos, cosa que incideix directament en la

seva competència personal. D’altra banda, la competència interpersonal també es

treballa en l’àmbit de les TIC en dos casos: d’una banda, nombroses tasques en

parelles. De l’altra, quan els demano que comentin o fins i tot avaluïn les actuacions

dels seus companys a classe, de manera que es potencien les relacions de respecte i

capacitat crítica entre ells.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: a banda de

l’evident coneixement del món que suposa una matèria centrada en l’activitat física i

l’esport, he procurat que s’adonin de la incidència que aquest té en la societat i en la

nostra vida quotidiana. L’activitat TIC dels diaris esportius de la UD 4 incideix

directament en aquesta competència.

23



Tal i com deia en la introducció d’aquest punt, les TIC em permeten cobrir dues

necessitats. La segona té a veure amb la motivació de l’alumnat. Crec que el bloc

ofereix una plataforma de comunicació interactiva que enriqueix enormement la

participació dels alumnes en la matèria: l’aproxima a la seva realitat digital quotidiana,

l’allunya de la rigidesa de les classes tradicionals i els proposa activitats innovadores i

engrescadores que trenquen amb allò a què estan habituats en la matèria d’educació

física. Tal i com he indicat en la metodologia, crec que la motivació és un factor decisiu

per a un correcte procés d’aprenentatge.

5.5. ACTIVITATS D’ENSENYAMENT - APRENENTATGE

5.5.1. Activitats pròpies de l’escalfament o part inicial

Escalfaments generals:

* Carrera contínua * Desplaçaments variats

* Mobilitzacions articulars * Estiraments

* Jocs d’activació * Formes jugades

Escalfaments específics:

- UD 1 Condició física i entrenament: jocs per treballar les qualitats físiques bàsiques.

- UD 2 Fem acrosport!: elements de dansa, salts i equilibris

- UD 3 Juguem a bàdminton: exercicis de familiarització i domini de la raqueta i el

volant

- UD 4 Enganxa’t a l’handbol: jocs amb pilota

- UD 5 Balles?: desplaçaments variats al ritme de la música

- UD 6 Jocs i esports alternatius: exercicis de familiarització amb els diferents materials

alternatius

- UD 7 i 8 Autogestió I i II: els proposats per l’alumnat en relació amb el contingut

principal de la sessió que desenvolupin.

5.5.2. Activitats pròpies de la part principal

- UD 1 Condició física i entrenament:

Circuits per treballar la condició física general.

Aplicació de diversos sistemes i mètodes d’entrenament per treballar les qualitats

físiques bàsiques (carrera contínua, fartleck, mètode intervàlic, mètode de repeticions,

circuits...etc.)

24


Test de valoració de la condició física inicial: detén horitzontal, llançament de pilota

medicinal (3 kg) , Test de Cooper (12’), fons del tronc sobre les cames estirades, 30m

velocitat i abdominals en 30’’.

- UD 2 Fem acrosport!:

Sèries d’acrobàcies ( individualment, per parelles i en petit grup)

Formació de lletres (vuit persones) i paraules (gran grup) en el pla vertical

Figures amb el propi cos, per parelles o en petit grup (màxim 8 persones)

Coreografia grupal amb suport musical (grups de 8 i 5’ de durada)

- UD 3 Juguem a bàdminton:

Exercicis per parelles per treballar les diferents tècniques de colpeig: el servei, el

drive o cop de dreta, el revés, el drop o deixada, el clear, el globus o lob i el remat

Situacions de joc amb normes concretes (les normes varien en funció de l’objectiu

que perseguim)

Competició de bàdminton amb la participació de tot el grup-classe

- UD 4 Enganxa’t a l’handbol:

Jocs amb pilota per treballar el manteniment de la possessió d’aquesta, l’orientació a

un objectiu (progressió) i la consecució d’aquest (fer gol amb la mà)

Exercicis per parelles de treball del cicle de passes

Exercicis i formes jugades per parelles per treballar les passades (en estàtic i en

desplaçament) amb oposició (trios) i sense

Exercicis i formes jugades per treballar el bot

Exercicis per treballar el llançament en recolzament i en suspensió

Exercicis per treballar situacions de 2x1 i de 2x2

Situacions de joc per practicar les defenses individual nominal i no nominal, així com

les situacions tàctiques especials (superioritat i inferioritat numèrica ofensiva i

defensiva)

Competició per equips

- UD 5 Balles?:

Distribució dels alumnes en nois i noies i ensenyament – aprenentatge dels passos

fonamentals del txa-txa-txa i del rock and roll amb la professora com a model

Realització dels passos apresos individualment, ara per parelles (noi – noia sempre

que sigui possible)

Reproducció de coreografies fixades per la professora per parelles

25


Invenció d’una coreografia per parelles, una de txa-txa-txa (2’) i una de rock and roll

(2’) que han de tenir uns passos mínims marcats per la professora

Deixar temps als alumnes per crear i practicar les coreografies per parelles

- UD 6 Jocs i esports alternatius:

Exercicis de llançaments i recepcions del fresbee, la indiaca i el diàbolo

Exercicis individuals i grupals amb la corda

Jocs amb el fresbee, la indiaca i la corda

Competició d’ultimate

Pràctiques pròpies de l’activitat física adaptada

- UD 7 I 8 Autogestió I i II:

Elaboració d’un esbós de la sessió que cal ensenyar a la professora mínim una

setmana abans de la posada en pràctica d’aquesta

Posada en pràctica de la sessió

Realització d’un treball de la sessió que cal entregar dues setmanes després de la

posada en escena d’aquesta (indexat (veure annex)

- UD 9 Activitats físiques en el medi natural:

Participació en una sortida de dos dies de durada per practicar BTT i un descens de

barranc.

5.5.3. Activitats pròpies de la tornada al repòs o part final

Activitats de relaxació.

Exercicis de respiració.

Estiraments dirigits:

o Estiraments amb material (cordes, piques, pilotes...)

o Estiraments amb suport musical

o Estiraments per parelles

Estiraments lliures

Carrera contínua suau

UD 7 i 8 (Autogestió I i II) : participació oral en la posada en comú que es fa en

finalitzar les sessions.

5.5.4. Activitats TIC

26


Tal i com indico en el post de presentació del bloc (http://mou-tic.blogspot.com/),

aquest pretén ser i poder:

Suport teòric a tots els continguts que treballarem al llarg del curs.

Intercanviar opinions i suggeriments.

Tenir l'oportunitat de veure de nou activitats que hàgim fet a classe i poder

opinar i avaluar-nos els uns als altres.

Presentar treballs escrits, d'aquesta manera podrem compartir-los.

Veure vídeos de diferents esports.

Compartir Power Points.

Penjar-hi fotos de sortides o activitats de l'assignatura.

Per al correcte funcionament del bloc, he pres unes quantes decisions:

El contingut del bloc serà absolutament privat, de manera que només hi podran accedir

els usuaris a qui jo doni permís: els alumnes de primer de Batxillerat. Ells decidiran si

volen i amb qui compartir els continguts del bloc i mostrar-ho a la família o amics; així

el bloc es converteix en una manera de transcendir les sessions de la matèria. Aquesta

decisió de privacitat correspon al fet que s'hi trobaran treballs escrits, activitats físiques

gravades i avaluacions entre els alumnes i dutes a terme per mi que pertanyen a un

àmbit estrictament acadèmic i que, per tant, no crec que hagin de ser accessibles a

tothom.

En segon lloc, per a evitar que en cap cas es pugui produir algun comentari

desagradable o es pugui donar un mal ús del bloc, he cregut oportú que, per a què un

post d'un alumne es pugui publicar, caldrà que jo hi doni el vist-i-plau amb antelació.

De manera que, quan un alumne enviï un post al bloc, primer m'enviarà un correu a mi

al qual podré permetre, o no, arribar al bloc. D'altra banda, això em permetrà controlar

d'una manera més sistemàtica la participació dels alumnes al bloc i l'avaluació de la part

TIC de l'assignatura.

27



Així doncs, pretenc que tots els continguts del curs, pràctics i teòrics es vegin reflectits,

d'una manera o altra, en cadascuna de les activitats TIC.

PRIMER TRIMESTRE

UD 1. Condició física i entrenament: En primer lloc, els alumnes hauran d'omplir el seu

perfil esportiu, seguint el model del meu, que trobaran penjat al bloc. En segon lloc, hi

tenen penjats els BLOCS I i II de teoria del curs: Les qualitats físiques bàsiques i La

teoria de l'entrenament per a què la puguin consultar o imprimir per a l'examen escrit.

UD 2. Fem acrosport! Hi ha un vídeo penjat per a què coneguin què és l'acrosport. Més

endavant els penjaré els diferents vídeos de les seves actuacions a classe, vídeos que

hauran de visionar i coavaluar on line, posant una nota a cada grup que sigui raonada.

UD 3. Juguem a bàdminton: Hi trobaran el BLOC III del contingut teòric del curs: Marc

teòric del bàdminton per a què puguin preparar l'examen.

SEGON TRIMESTRE

UD 4. Enganxa't a l'handbol: per parelles, han de penjar al blog (mitjançant un enllaç)

un treball escrit on contrastin la informació de dos diaris esportius on-line, un de

Barcelona i l'altre de Madrid, dels quals hi ha els diferents enllaços al bloc. Han de

buscar dos articles que tractin el mateix esdeveniment esportiu. En el treball hi ha de

constar:

Els dos articles

El treball de comparació dels dos articles: els dos diaris diuen el mateix?

s'interpreten els fets de la mateixa manera? I n’han de fer una valoració crítica.

L'explicació de per què creuen que existeixen les diferències informatives quan

l'esdeveniment esportiu és exactament el mateix.

Aquest treball l'hauran de penjar fent servir el Google Docs mitjançant un enllaç, de

manera que la meva avaluació serà on-line.

També hi trobaran el BLOC IV de teoria: Marc teòric de l'handbol.

28


UD 5. Balles? En el bloc hi trobaran dos vídeos penjats amb parelles ballant rock and

roll. Més endavant hi penjaré gravades les actuacions de totes les parelles de la classe. A

cada parella se li atorgaran tres parelles més, les actuacions de les quals hauran de

visionar i avaluar on-line d'una manera raonada.

Al final d'aquest post, hi ha penjat el BLOC V de teoria: Higiene i primers auxilis.

UD 6. Jocs i esports alternatius. La idea és que entre tots confegeixin una galeria de jocs

i esports alternatius. En el post hi ha un vídeo de l'ultimate, que treballarem a classe. Els

alumnes hauran de trobar una fotografia o un vídeo d'un joc o esport alternatiu i penjar-

la en un post.

TERCER TRIMESTRE

UD 7 I 8. L'autogestió I i II: El primer enllaç d'aquest post és el BLOC VI: Teoria de

l'autogestió, mitjançant un enllaç a Google Docs, així com el BLOC VII Salut, nutrició i

activitat física.

La tasca que els alumnes han de desenvolupar durant les sessions és dissenyar i executar

una sessió d'educació física d'una activitat física o esport que els hagi estat assignada/t i

fer-ne un treball escrit. Aquesta feina en el bloc es reflectirà de dues maneres: en primer

lloc, hauran d'avaluar, comentant un llistat d'ítems que jo els proposo, les sessions de les

tres parelles de companys que els hauré assignat. En segon lloc, hauran de penjar el

treball escrit de la sessió física que hauran desenvolupat a classe. De manera que jo els

avaluaré on-line.

UD 9. Activitats físiques en el medi natural. En el post d'aquesta unitat hi trobaran nou

fotografies que corresponen a cadascun dels tres medis en els quals es desenvolupen les

activitats físiques en el medi natural: terrestre, aeri i aquàtic. L'activitat TIC d'aquesta

unitat consisteix en, en grups de quatre, elaborar un Power Point que hauran d'exposar

oralment a la resta de companys presentant una activitat física en el medi natural que els

hauré assignat. Després, hauran de penjar el Power al post i així, entre tots, confegirem

una galeria d’activitats físiques en el medi natural. Finalment, farem servir el bloc per a

penjar-hi fotografies o vídeos de la sortida que realitzarem en aquesta darrera unitat del

curs.

5.5.5. Activitats d’ampliació

29


Proposo als alumnes l’elaboració de dos treballs optatius durant el segon i el tercer

trimestre. Cadascun d’aquests treballs pot suposar un augment de la nota final de mig

punt, essent d’un punt la nota màxima que es pot obtenir si es presenten ambdós.

Aquesta nota se suma a la mitjana final dels tres trimestres.

En el primer treball escrit demano que, individualment o per parelles, escullin un esport

individual o col·lectiu i duguin a terme una recerca minuciosa que els permeti presentar

un document que reculli: orígens, dimensions i representació gràfica de la superfície de

pràctica, reglament, equipament, fonaments tècnics i tàctics, principals competicions

que se celebren i, finalment, el resum de tres articles sobre l’esport escollit i adjuntar-

los. La data d’entrega d’aquest treball serà durant la primera setmana després de les

vacances de Nadal (veure annex).

En el segon, encomano a l’alumnat la tasca individual de buscar i seleccionar un article

que tracti el tema del dopatge en l’activitat física. El treball ha de contenir: l’article, el

seu resum; informació externa a l’article que ajudi a la seva comprensió (altres articles,

bibliografia, internet, opinions de professionals o esportistes relacionats amb el tema,

etc.); el resum d’aquesta informació i, finalment, una valoració crítica del tema adduint

arguments relacionats amb l’article i del dopatge en general. La data d’entrega d’aquest

treball serà durant la primera setmana després de les vacances de setmana santa (veure

annex).

5.6. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Tal i com exposa el capítol 5 del decret 142/2008 de 15 de juliol, l’atenció a la diversitat

en el batxillerat s’ha de fonamentar en tots els elements que constitueixen el currículum,

principalment en la planificació i l’aplicació d’estratègies metodològiques i

organitzatives i en la provisió de les ajudes tècniques necessàries per facilitar

l’accessibilitat als aprenentatges de tot l’alumnat (art.16).

La diversitat, tot i que soni redundant, és sempre diversa: en el sentit que es manifesta

de maneres molt diferents en les aules. No puc obviar el fet que, en el meu cas, el

ventall de diversitat possible es redueix pel fet que aquesta programació es troba en una

etapa educativa post obligatòria que, d’entrada, exclou un bon nombre de casos que són

30


habituals a l’ESO. Tanmateix, a Batxillerat sí ens trobem els següents tipus de

diversitat:

Alumnes immigrants que, en funció del seu grau de competència lingüística, tenen

més o menys problemes per fer el seguiment de les sessions.

Alumnes amb algun tipus de discapacitat psíquica, física i/o sensorial.

Alumnes superdotats.

Els alumnes, els problemes d’aprenentatge dels quals, no només tenen una naturalesa

cognitiva, sinó que en bona part és motivacional o bé fruit d’una barreja d’ambdues.

5.6.1. Principis metodològics

És evident que cada tipus de diversitat exigeix un tipus d’adaptació concreta, per a què

aquesta sigui realment efectiva ha de ser de caràcter individual i ha de procurar adaptar-

se perfectament a les capacitats de cada alumne, siguin de la naturalesa que siguin.

Aquest principi pot detallar-se en mesures de caràcter més concret i operatiu:

- Estimulació de la motivació i l’autoestima dels alumnes, ja que sovint els seus

problemes d’aprenentatge coincideixen amb una autoestima baixa.

- Disseny d’activitats interessants en les que l’alumne pugui participar activament.

- Utilització de materials i recursos variats, atractius en la mesura del possible, com a

estratègia afavoridora de la motivació i de l’obtenció d’actituds positives.

- Promoció d’aprenentatges globalitzats que fomentin l’assoliment de les capacitats

essencials en el desenvolupament individual i social. La metodologia emprada ha

d’estimular també la consecució d’aquells aprenentatges que tinguin una clara

vinculació amb l’experiència de l’alumne i les seves expectatives personals.

- Adaptació dels ritmes i temps habituals a la realitat dels alumnes. Cal considerar que

sovint poden fer el mateix però a un altre ritme.

5.6.2. La diversitat en l’àrea d’Educació Física

Finalment, destacar que de la mateixa manera que hi ha alumnes especialment dotats o

limitats per a l’àrea matemàtica o lingüística, també hi ha alumnes especialment dotats o

limitats en l’àrea d’educació física. Aquests alumnes també requereixen una atenció a la

diversitat.

31


Pels alumnes que presenten necessitats educatives especials i pels alumnes

especialment limitats físicament podríem tenir en compte les actuacions que plantejo a

continuació. Les he dut a terme en les meves classes d’educació física i, fins al moment,

m’han donat bons resultats. Aquestes actuacions no són altra cosa que una concreció

dels principis metodològics plantejats a l’apartat anterior d’aquesta programació:

En les classes pràctiques :

- Fer les explicacions breus, clares i concises.

- Parlar a poc a poc.

- Vocalitzar correctament de cara a afavorir la dicció.

- Procurar tenir sempre a tots els alumnes de cara quan faig una explicació.

- Emprar l’exemplificació motriu (reproducció d’un model) sempre que sigui possible.

- Potenciar que els alumnes amb problemes per seguir les explicacions optin per la

imitació dels companys (sempre que sigui possible) per poder fer el seguiment de la

sessió.

- Demanar cooperació als companys per tal d’ajudar els alumnes que ho requereixin

quan sigui necessari.

- Estar atents al paper d’aquests alumnes en les activitats que fem i actuar sempre que

sigui necessari.

- Mostrar-nos propers per ajudar a que se sentin còmodes durant les sessions.

- No permetre sota cap concepte que siguin objecte de mofa per part dels companys/es.

- Controlar el reforçament positiu. Emprar-lo quan calgui, ni en excés, ni en defecte.

- Ressaltar una bona acció davant del grup. Podem ajudar a que l’alumne en qüestió se

senti millor, a afavorir la seva autoestima i a potenciar la seva motivació.

- Adaptar les tasques individuals sempre que sigui possible (facilitar l’objectiu, reduir la

càrrega física...etc.)

- Adaptar els exàmens pràctics en el grau que requereixi cada alumne.

En les classes teòriques :

- Preguntar constantment als alumnes si segueixen les explicacions (feedback

continuat).

- Intentar explicar el contingut teòric d’una manera planera i entenedora evitant, en la

mesura del possible, els tecnicismes.

- Adaptar els exàmens teòrics en el grau que requereixi cada alumne.

32


Pels alumnes especialment dotats físicament podem considerar les actuacions

següents:

En les classes pràctiques :

- Controlar el reforçament positiu. Emprar-lo quan calgui, ni en excés, ni en defecte.

- Ressaltar una bona acció davant del grup.

- Adaptar les tasques individuals sempre que sigui possible (dificultar l’objectiu,

augmentar la càrrega física...etc.)

- Adaptar els exàmens pràctics per a que els siguin més motivants (sempre que

l’actuació sigui individual).

- Intentar que cooperin ajudant als menys aptes físicament a fer les tasques

encomanades.

En les classes teòriques:

No hi ha una especial atenció a aquests alumnes en les classes teòriques

Hem de tenir sempre present que aquestes mesures s’adoptaran sempre de forma

individualitzada considerant les característiques de l’alumne en cada cas.

Com bé sabem, a Batxillerat la diversitat no és una realitat tan present com a l’ESO. No

he cregut oportú detallar en cada Unitat Didàctica de la programació quines mesures

d’atenció a la diversitat duré a terme, ja que això queda prou explicitat en aquest punt de

la programació; a banda de que era aconsellable per evitar una excessiva repetició.

5.7. TEMPS I ESPAIS

És molt important tenir en compte que el temps de pràctica de les activitats sigui el

màxim possible i que el temps d’espera entre activitats sigui el menor possible i més

encara considerant que el temps total de les sessions d’educació física és de 55 minuts.

Haurem d’incidir en la puntualitat dels alumnes a l’hora de classe i en que es canviïn

ràpidament per aprofitar al màxim el temps de la sessió.

33


Cal considerar que el material a utilitzar haurà d’estar previst i a punt abans d’iniciar la

sessió. Tant el repartiment, com la recollida d’aquest ha de ser àgil i ha d’anar a càrrec

dels alumnes que d’aquesta manera es responsabilitzen del material.

5.8. INSTAL·LACIONS I MATERIAL DIDÀCTIC DEL CENTRE

Pel que fa a les instal·lacions, el centre compta amb diferents espais aptes per a les

sessions d’Educació Física:

- El Camp Escolar (pista d’atletisme, camp de futbol de gespa artificial i pista exterior

poliesportiva)

- Pista poliesportiva interior/gimnàs

El centre disposa de tot tipus de material habitual emprat a l’àrea d’Educació Física:

- Pilotes de diferents mides i tactes - Xiulets

- Petos de colors - Cons de diferents mides

- Cèrcols de diferents mides - Piques

- Mocadors - Màrfegues de diferents mides

- Plintons - Minitramp

- Diàbolos - Indíaques

- Discs voladors o freesbes - Rets de diferents mides

- Raquetes de bàdminton - Volants de bàdminton

- Pales de “tennis” - Paletes de tennis-taula

- Cinta mètrica - Cronòmetres

- Pilotes medicinals - Aparell de música

- Brúixoles - Bats de beisbol

- Discs d’atletisme - Pesos d’atletisme

- Tanques articulades

5.9. SEGURETAT

Cal vetllar sempre per la integritat física dels alumnes. Adaptaré la metodologia al risc

propi de cada activitat. Si el risc és alt caldrà fer activitats més dirigides en les que la

supervisió de la professora sigui total.

34


6. AVALUACIÓ________________________________________________________

L’avaluació és una part fonamental del procés d’aprenentatge i té la responsabilitat de

garantir la tasca docent. Per això, en cada unitat didàctica he introduït un punt on recullo

els criteris d’avaluació. L’avaluació ha de donar resposta a les preguntes: què, quan i

com avaluar, respostes que em disposo a respondre una mica més endavant.

6.1. CRITERIS D’AVALUACIÓ.

El decret 142/2008 de 15 de juliol dicta els següents criteris d’avaluació a l’àrea

d’educació física al batxillerat. Darrera cadascun d’aquests criteris consigno en vermell

les unitats didàctiques en què els he emprat com a punt de partida per redactar els

criteris d’avaluació específics de totes les unitats didàctiques d’aquesta programació:

1. Realitzar i aplicar de manera autònoma un programa d’activitat física orientat a la

salut, utilitzant els coneixements adquirits per valorar la condició física inicial i les

característiques o condicions pròpies, establir objectius adequats, aplicar correctament

els principis i mètodes d’entrenament i assumir els valors de l’esforç, la constància i la

perseverança en la consecució dels objectius. (Unitats didàctiques: 1, 7 i 8)

2. Organitzar i dur a terme en grup o de manera autònoma diferents tipus d’activitats

físiques, aprofitar i optimitzar els recursos disponibles i consensuar les normes a seguir,

en diferents àmbits (escolar, entorn, etc.). (Unitats didàctiques: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9)

3. Resoldre situacions motrius diverses i en diferents contextos, utilitzar adequadament

els elements tècnics i tàctics dels diferents esports i respectar les normes del joc net i

tenir cura dels espais i els materials. (Unitats didàctiques: 3, 4, 6, 7 i 8)

4. Crear, organitzar-se i realitzar una composició expressivocorporal en grup, posant en

joc els coneixements adquirits, mostrant capacitat d’abstracció i expressivitat pròpia,

respectant i valorant l’aportació dels altres per a la consecució d’un objectiu comú.

(Unitats didàctiques: 2, 5, 7 i 8)

5. Cercar informació referent a l’activitat física utilitzant diferents fonts, suports i

mitjans, analitzar i interpretar la informació i reflexionar de manera crítica sobre

diferents aspectes relacionats amb l’activitat física, la salut i els hàbits socials. (Unitats

didàctiques: 4, 6, 7, 8 i 9)

6. Conèixer i valorar, mitjançant la cerca d’informació, les sortides professionals que

estan relacionades amb les activitats físiques en els diferents àmbits treballats: salut,

lleure i esport. (Unitats didàctiques: 1 i 9)

35


7. Saber utilitzar i valorar les noves tecnologies de la informació i la comunicació i els

mitjans audiovisuals en activitats a l’aula i/o activitats complementàries, com a suport

per aconseguir els objectius de la matèria, així com identificar i valorar diferents

aplicacions tecnològiques relacionades amb l’activitat física. (Unitats didàctiques: 1, 2,

3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9)

6.2. QUÈ AVALUAR?

L’avaluació no pot centrar-se únicament en els resultats finals del procés

d’aprenentatge, sinó que ha de ser contínua i diferenciada i s’ha de dur a terme a partir

de l’observació sistemàtica del procés d’aprenentatge de l’alumnat. Així doncs, en

aquesta programació, l’avaluació és una estratègia intrínseca al procés d’ensenyament-

aprenentatge; per tant, l’avaluació deixa de ser una tasca que correspon únicament i

exclusiva a la professora i passa a ser una responsabilitat més de l’aprenentatge de

l’alumne, mitjançant eines com l’autoavaluació i la coavaluació, entre altres. D’aquesta

manera s’ofereixen eines que afavoreixen la competència bàsica general personal i

interpersonal.

Els criteris d’avaluació específics d’aquesta programació, que determinen què s’avalua,

estan llistats en cadascuna de les unitats didàctiques, per tant no cal que els repeteixi en

aquest punt. Aquests criteris estan extrets dels objectius plantejats en cada unitat, així

doncs, també corresponen als tres àmbits de continguts: SABER (conceptes) SABER

FER (procediments) i SABER SER I ESTAR (actituds). Precisament, per a subratllar

aquesta correspondència, he optat per emprar en les unitats didàctiques tres colors

diferents, un per a cada tipus de saber competencial, que associen cadascun d’aquests

tres sabers amb la tipologia de criteri d’avaluació.

Finalment, dir que aquests criteris no es refereixen a les competències que ha d’assolir

l’alumnat (cosa que sí fan els objectius), sinó que fan referència al grau d’assoliment

desitjat d’aquests objectius.

6.3. QUAN AVALUAR?

D’acord amb el què deia més amunt és l’avaluació formativa o reguladora la que

garanteix que aquesta formi part del procés d’ensenyament aprenentatge i no es plantegi

com exercicis aïllats o indiferents a aquest procés. Aquest tipus d’avaluació garanteix

36


que coneguem el procés d’aprenentatge que segueix cada alumne/a i poder revisar si cal

la metodologia didàctica.

Ara bé, el concepte d’avaluació contínua només es pot dur a terme si es recolza en el

coneixement previ de la realitat de l’aula; només si sabem d’on parteixen els alumnes

podrem constatar la seva evolució. Per això és tan important l’avaluació inicial o

diagnòstica, la qual ens permetrà detectar el grau de competència que cada alumne/a té

en relació amb els objectius establerts i ajustar la programació a les seves necessitats i

possibilitats. Serà fonamental realitzar aquesta avaluació al principi de cada unitat.

Finalment, l’activitat didàctica també està atenta al concepte d’avaluació sumativa o

final, que s’aplica al final de cada trimestre, és a dir, després de cada tres unitats

didàctiques. Aquesta avaluació ens permet conèixer el grau d’assoliment dels objectius i

el procés d’aprenentatge que l’alumnat ha seguit. Aquests moments constitueixen una

oportunitat idònia per meditar sobre el rendiment dels alumnes, el procés didàctic i la

pròpia tasca docent (pràctica reflexiva), oportunitat que cal aprofitar per, si s’escau,

modificar la programació didàctica i adequar-la al nostre alumnat.

6.4. COM AVALUAR?

Avaluaré els diferents tipus de continguts i ho faré de la manera següent i tenint en

compte els percentatges següents:

1. SABER (conceptes), pel que fa als conceptes, el percentatge queda fixat en un 30%,

això és degut a que crec que en el Batxillerat cal reforçar l’aspecte més conceptual de la

matèria i així facilitar a tot l’alumnat, inclòs l’alumnat no massa ben dotat físicament, la

possibilitat d’obtenir una bona qualificació final de la matèria. D’altra banda, els

alumnes ben dotats físicament i hàbils en les diferents pràctiques físicoesportives no

podran descuidar el treball de la part més conceptual de la matèria si volen obtenir una

bona qualificació final. Les eines que empro per avaluar el SABER són:

Fitxes realitzades pels alumnes no practicants (veure l’apartat 3 de l’annex).

Exàmens escrits

o BLOC I Les qualitats físiques i II Teoria de l’entrenament (UD

3)

o BLOC III Marc teòric del bàdminton (UD3)

37


o BLOC IV Marc teòric de l’handbol (UD 6)

o BLOC V Higiene i Primers Auxilis (UD 6)

o BLOC VI L’autogestió (UD 8)

Treballs escrits:

o Treball de comparació de dos diaris esportius (UD 4)

o Esbós de la sessió d’autogestió (UD 7 i 8)

o Treball de l’autogestió ( UD 7 )

Activitat TIC: Power point presentant una activitat física en el medi natural.

Treballs d’ampliació:

o Anàlisi d’un esport individual o col·lectiu

o L’esport i el dopatge

2. SABER FER (procediments), suposaran un 50% del total de la nota. És evident que

l’Educació Física és una assignatura eminentment pràctica i per tant, els continguts

procedimentals seran els més importants a l’hora d’avaluar. Duré a terme l’avaluació

d’aquesta part a través de:

Registre de les intervencions de l’alumne/a al bloc de l’assignatura (sempre)

Registre diari de l’observació directa de la pràctica del grup classe (sempre)

Test d’avaluació de la condició física. (UD 1).

Avaluació i coavaluació on-line de l’actuació grupal d’acrosport, nota

individual i nota col·lectiva (UD 2).

Avaluació, autoavaluació i coavaluació de la pràctica del bàdminton (UD 3).

Avaluació i coavaluació dels dos balls de saló practicats: txa-txa-txa i rock

and roll (UD 4).

Avaluació de l’examen pràctic d’handbol (UD 5).

Avaluació i coavaluació de la sessió desenvolupada durant l’autogestió ( UD 7

i 8).

Avaluació de la participació motriu durant les sessions elaborades pels

companys ( UD 7 i 8).

Avaluació de l’exposició oral d’una activitat física en el medi natural (UD 9).

Activitats TIC:

o Participar en el bloc mitjançant la redacció de posts, tot movent-

se per les diferents parts del mateix amb agilitat.

38


o Penjar un document al Google Docs i establir un enllaç al bloc

per accedir-hi (UD 4, 7 i 8).

o Cercar per internet imatges i vídeos i penjar-les al bloc (UD 6 i

9).

o Crear un Power Point, penjar-lo al Google Docs i establir un

enllaç per acedir-hi des del bloc.

o Nota de seguiment de l’alumne al bloc.

3. SABER SER I ESTAR (actituds), que suposaran el 20% restant. Les actituds al

batxillerat compten però no de manera tan decisiva com a la ESO en el còmput final de

la nota. L’alumne a batxillerat disposa, generalment, d’un grau de maduresa superior i ja

es comporta amb una major correcció. Tanmateix, no podem descuidar valorar aspectes

molt importants com són els següents:

Registre dels indicadors d’actitud:

o Control d’assistència (faltes justificades i injustificades).

o Control de faltes de puntualitat.

o Control de faltes d’equipament.

Grau de participació i iniciativa en les activitats fets a classe: tant en les

sessions i activitats gestionades per la professora com aquelles dutes a terme

pels companys (sessions d’autogestió, presentació oral del Power Point...).

Comportament:

o Respecte als companys durant les sessions, a l’hora d’avaluar o

comentar les seves actuacions o tasques i en els posts del bloc.

o Respecte a la professora.

o Respecte al material i als hàbits d’higiene .

L’avaluació final sumativa de cada trimestre dependrà de les notes obtingudes en les

diferents observacions i proves (pràctiques i teòriques) realitzades, les quals hauran de

ser variades i capaces d’oferir informació rellevant sobre l’acompliment de la pluralitat

dels objectius de l’àrea i el grau de desenvolupament de les competències pròpies

d’aquesta i generals del batxillerat.

39


Finalment, vull subratllar que introdueixo en el procés d’avaluació a l’alumne, de

manera que no només té un rol passiu en aquesta, tal i com succeïa abans, sinó que hi té

un paper actiu en el moment en què ha d’autoavaluar-se i avaluar els seus companys.

Aquests dos tipus d’avaluacions, que fomenten la competència personal i interpersonal i

que afavoreixen que l’alumne prengui consciència de la seva pròpia evolució en el

procés d’aprenentatge, estan força presents en aquesta programació ja que considero que

són eines molt útils i més quan es pot comptar amb una certa maduresa per part de

l’alumnat com es dóna a 1r de batxillerat.

6.5. CRITERIS DE RECUPERACIÓ.

En el cas d’Educació Física, es poden suspendre diferents àmbits:

* Àmbit conceptual: La nota mínima que han d’obtenir els alumnes en els exàmens

teòrics és un 3 per a poder fet mitjana amb la resta d’àmbits de la matèria

(procedimental i actitudinal). Si la nota que obtenen no arriba al tres sobre deu, han de

recuperar l’examen teòric trimestral. Si aquesta recuperació no se supera, el trimestre

queda suspès i pendent de recuperar.

* Àmbit procedimental: Quan la pràctica física suspesa sigui de tipus individual o per

parelles (bàdminton, condició física i balls de saló), es durà a terme un examen pràctic

de recuperació. En el cas que la pràctica suspesa sigui col·lectiva (acrosport, handbol,

jocs i esports alternatius o autogestió), adaptaré, sempre que sigui possible, l’examen a

una pràctica individual. En el cas que no es pugui fer substituiré l’examen pràctic per

una activitat de tipus conceptual, com un treball o un examen que tracti el contingut en

qüestió.

* Àmbit actitudinal: En el batxillerat, la maduresa de l’alumnat fa que el seu

comportament sigui adequat. Tanmateix, en el cas que no fos així, aquest àmbit de la

matèria és irrecuperable.

6.6. AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT: LA PRÀCTICA REFLEXIVA

Les observacions procedents dels instruments d’avaluació i de l’activitat quotidiana

permeten valorar el treball dels alumnes, considerar el ritme i orientació dels seus

aprenentatges i adoptar aquelles decisions que serveixin per millorar la qualitat del

treball del professor. Aquestes dades seran analitzades pel professor i així podran

incorporar-se millores al procés d’ensenyament-aprenentatge en qualsevol moment.

40


Per tot això, es recorrerà a la pràctica reflexiva que és una metodologia de formació que

té com a punt de partida les experiències docents en el seu context i la reflexió sobre la

pròpia pràctica educativa. Es tracta d’una línia formativa que parteix de la persona i la

realitat quotidiana i que té en compte l’experiència professional i personal per a

l’actualització i millora de la pràctica docent. Aquest model de formació permet, a

banda d’aprofundir en el coneixement de la didàctica i la pedagogia, l’autoformació

contínua del professor perquè converteix la reflexió sobre la pràctica docent en un hàbit

conscient i constant que s’integra en l’activitat quotidiana.

Aquesta pràctica reflexiva es dur a terme mitjançant un diari docent on, tenint en

compte la programació didàctica de cada unitat, s’hi anotaran les incidències més

destacades de cada sessió, així com les activitats o recursos didàctics que en cada

moment hagin resultat més o menys útils. L’objectiu és concretar els possibles

problemes que poden sorgir, detectar la tipologia d’activitats que motiven més i millor

als alumnes i aquelles que no aconsegueixen aquests efectes. En finalitzar el procés, el

docent ha de ser capaç de revertir en el seu treball quotidià els resultats del control i la

reflexió de la seva pràctica docent.

Per tal d’incloure la pràctica reflexiva d’una manera real, he decidit incloure en cada

unitat didàctica un apartat titulat ítems per a la pràctica reflexiva. Aquests ítems són una

concreció dels aspectes més rellevants de la sessió en els que cal pensar per tal de poder

valorar-la globalment i detectar els punts forts i febles d’aquesta. La pràctica reflexiva

pretén millorar els punts febles de cara a futures sessions.

7. UNITATS DIDÀCTIQUES_____________________________________________

7.1. INTRODUCCIÓ

Les unitats didàctiques d’aquesta programació estan confegides a partir dels apartats

següents:

1. Enumeració i títol de la unitat didàctica

2. Temporització. Aquest apartat inclou l’etapa, el nivell, el trimestre, el número total

de sessions de la unitat i la quantitat de sessions teòriques i pràctiques d’aquesta.

3. Competències bàsiques. Aquest apartat inclou les competències específiques de

l’àrea i les competències generals del batxillerat que es treballen en la unitat.

41


4. Objectius d’aprenentatge. Parteixen dels objectius establerts en el decret 142/2008

del 15 de juliol.

5. Continguts. Classificats en els tres sabers que conformen les competències: saber

(conceptes), saber fer (procediments) i saber ser i estar (actituds).

Cal destacar, com ja he comentat anteriorment, que en les unitats didàctiques d’aquesta

programació he optat per consignar cada tipus de contingut amb un color propi.

D’aquesta manera els continguts propis del Saber (conceptes) responen al color blau, els

propis del Saber fer (procediments) responen al taronja i el propis del Saber ser i estar

responen al verd. També he “pintat” del color pertinent els objectius, els criteris

d’avaluació i els instruments d’avaluació propis de cada tipus de saber o contingut.

D’aquesta manera la programació de cada unitat m’ha quedat del tot lligada i això m’ha

ajudat a guanyar en coherència a l’hora de programar.

6. Criteris d’avaluació.

7. Metodologia. Aquest apartat consta de quatre parts:

Estratègies didàctiques: inclou els estils d’ensenyament que s’empren en la

unitat didàctica i les formes d’organització de l’alumnat.

Espais i materials.

Activitats d’ensenyament – aprenentatge.

Instruments d’avaluació.

Atenció a la diversitat.

8. Ítems per a la pràctica reflexiva. Aquesta permet valorar el treball dels alumnes, el

ritme i orientació dels seus aprenentatges i adoptar aquelles decisions que serveixin per

millorar la qualitat del treball del professor. En aquest apartat recullo els ítems que, a

priori, em sembla que cal considerar en acabar cadascuna de les sessions; amb l’objectiu

d’incorporar millores en el procés d’ensenyament-aprenentatge en qualsevol moment

del curs.

Finalment, dir que he optat per no incloure un apartat de justificació pel fet que

considero que aquest és un dels punts més importants d’una unitat didàctica, ja que és el

que li dóna sentit dins del tot de la programació. És precisament perquè és molt

important que li he dedicat tot el punt 5.4. (Criteris de selecció i seqüenciació dels

continguts) d’aquesta programació.

42

Documents

Programació 1r BAT Tapiró