Espacio p ara el mensaj e. Par a ca usar un may or im pact o, esc riba dos o tr es f rases .

Título

PROGRAMACIÓ

CLUB DE

LECTURA

1r. Semestre

2013

Club de Lectors

BIBLIOTECA PUBL

ICA DE TARRAG

ONA

Club de Lectura

CdL BIBLIOTE

CA PUBLICA DE

TARRAGONA

23 de gener 19 h. Reunió informativa

Repartiment de llibres i nou calendari 2013

2

Programació de cicles

Cicle Lletres de Batalla (Dijous de febrer a maig) Cicle Llibres i Serendípia (Dimecres de febrer a abril) Cicle El secret dels monestirs (Dimecres de maig a juliol) Cicle Llegim teatre (Dimarts de març a maig)

L’associació Escriptors del Camp de Tarragona (ESCAT) aplega autors d'aquesta regió que generen producció literària. L’objectiu és promoure el coneixement dels escriptors i la seva obra a través de diverses activitats. Primer, des del 2002 al 2007, van ser les divuit Trobades d’Escriptors, després els diàlegs anomenats Joc partit i enguany Lletres de Batalla. Es tracta d'un nou format en què es proposa un duel dialogat d'un escriptor protagonista amb contrincants que ressegueixen la seva trajectòria i la seva proposta creativa. L’organització va a cárrec d’ESCAT i del Departament de Filologia Catalana de la URV

La Biblioteca Pública de Tarragona se suma a la iniciativa a través d’un cicle del seu club de lectura en què es llegirà una obra de cadascun dels quatre autors seleccionats. Tindrem l’oportunitat de conversar amb ells al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili en les dates que ESCAT faci les seves Lletres de Batalla.

Cicle Lletres de Batalla

3

Dijous 14 de febrer. De les 20 a les 22h. Lletres de Batalla amb l’escriptora Isabel Olesti. Lloc: Sala de Graus del Campus Catalunya Universitat Rovira i Virgili. Dijous 21 de febrer. 19 h. Lletres de Batalla: lectures a la biblioteca Compartim la lectura de: Dibuix de dona amb ocells blancs d’Isabel Olesti. Lloc: Biblioteca Pública de Tarragona. 19h. Isabel Olesti Isabel Olesti és escriptora i gestora de projectes literaris. Col�laboradora habitual de premsa. Va gua-nyar el premi Andròmina amb el recull de contes Des-fici (1988) i el Josep Pla amb Dibuix de dona amb ocells blancs (1995). Ha publicat les següents no-vel�les: L’aire groc (1996), El marit invisible (1999), El festí de Nàpols (2002) i la novel�la juvenil La munta-nya dels secrets (2005). L’any 2005 va publicar la bio-grafia d'unes dones compromeses amb la guerra civil: Nou dones i una guerra. Les dones del 36; la seva darrera novel�la és La pell de l’aigua.

Sinopsi. Dibuix de dona amb ocells blancs és un recull de contes guanyador del premi Josep Pla 1995. Els seus relats defugen el món amable, li interessa molt més mostrar la part íntima lligada al subconscient i als desitjos. En algunes de les seves creacions també bar-reja la realitat amb l’inversemblant, tal com ho fa el realisme màgic. Té una capacitat especial per crear am-bients que sedueixen el lector i el fan entrar de ple en el món que ella ha imaginat. Els seus textos ens parlen a

als sentits: la vista, però també l’olfacte, el gust, l’oïda i el tacte. La varietat dels temes que tracta i l’actualitat de la seva literatura la converteixen en una autora molt accessible.

4

Dijous 7 de març. De les 20 a les 22 h. Lletres de Batalla amb Joaquim Mallafrè. Sala de Graus del Campus Catalunya Universitat Rovira i Virgili. Dijous 14 de març. 19 h. Lletres de Batalla: lectures a la biblioteca. Compartim la lectura El poni roig de John Steinbeck; traducció de Joaquim Mallafrè. Lloc: Biblioteca Pública de Tarragona. 19 h. Joaquim Mallafrè Professor, escriptor, assagista i traductor. Lli-cenciat i doctor en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, ha exercit de professor a la Universi-tat Rovira i Virgili. Ha estat també docent i catedrà-tic d’anglès a l’Institut de Batxillerat Gaudí, de Reus. Mallafrè ha traduït al català obres cabdals de la lite-ratura universal: l’Ulisses, de Joyce; el Tom Jones, de Fielding; la Utopia, de More, el teatre de Beckett o el de Harold Pinter, entre moltes d’altres. Ha im-partit cursos i dirigit seminaris en diferents universi-tats. El 1998 li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca pe-dagògica i traductora.

Sinopsi: Jody és un nen de deu anys que viu en un ranxo a la vall de Salinas, a Califòrnia. Apassionat dels cavalls, la vida li canvia quan el seu pare, un granger rígid i força esquerp, decideix regalar-li un petit poltre, el poni roig que dóna títol al recull. Aquest meravellós regal li desencadenarà una sèrie d’esdeveniments que li faran descobrir que en tota felicitat hi ha la llavor del dolor, i provocaran un canvi dràstic en la seva concep-ció del món dels adults, que al capdavall es revelaran davant dels seus ulls tan vulnerables i insegurs com ell

mateix.

5

Dijous 18 d’abril. De les 20 a les 22 h. Lletres de Batalla amb Jordi Folck. Sala de Graus del Campus Catalunya Universitat Rovira i Virgili. Dijous 25 d’abril. 19 h. Lletres de Batalla: lectures a la biblioteca. Compartim la lectura de El manuscrit de les bèsties de Jordi Folk. lloc: Biblioteca Pública de Tarragona. 19 h.

Jordi Folk Jordi Folck és un escriptor, fotògraf, publicista i actor. Ha publicat una vintena de novel�les i con-tes de literatura juvenil, pels quals ha estat guar-donat amb diversos premis. Entre aquest hi desta-quem: el Premi Protagonista Jove 2001 per l’obra La guerra dels xiclets, el Barcanova de Literatura Juvenil 2004 pel Manuscrit de les bèsties i el premi Josep Maria Folc i Torres per a nois i noies 2011 per la novel�la Llibre d’encanteries de la vella ta-ràndula

Sinopsi: Dos germans orfes, l'Alfons i l'Esther Don-dridge, ingressen a l'estricta escola de Saint Mary d'Ely (Anglaterra). La desaparició sobtada d'alguns dels alumnes portarà els germans a una successió de descobertes paoroses escrites amb la sang dels inno-cents, en un mortal joc de falses aparences. Si sou d’aquells que creieu només en allò que sou capaç de veure o de tocar, si menyspreeu les lleis del que és sobrenatural, si no accepteu el fet que la maldat de l’home el faci prodigar-se en les seves maquinacions i superar Déu, aleshores no em llegiu.

6

Dijous 9 de maig. De les 20 a les 22h. Lletres de Batalla amb Xulio Ricardo Trigo. Sala de Graus del Campus Catalunya Universitat Rovira i Virgili. Dimecres 29 de maig. 19 h. Lletres de Batalla: lectures a la biblioteca. Compartim la lectura de: Els secrets de la Reina de Xulio Ricardo Trigo. Lloc: Biblioteca Pública de Tarragona. 19 h.

Xulio Ricardo Trigo Xulio Ricardo Trigo (Betanzos, 1959 ) és escriptor, traductor del portugués i col�laborador de nombroses publicacions culturals. Ha publicat més d'una vintena llarga de llibres. entre poesia, assaig, literatura in-fantil i novel�les. Entre les darreres destaquen les de tipus històric. Ha obtingut nombrosos reconeixements per la seva obra. Com a periodista, ha rebut el Premi Atlàntida, atorgat pels Editors Catalans. Ha traduït poesia de X. M.Álvarez Cáccamo, E.de Andrade i A.Hatherly. Manté a la xarxa el bloc "El violinista ce-lest", on escriu des d'un punt de vist crític i assagístic sobre temes de lite-ratura i art.

Sinopsi: Al bell mig d'una Catalunya assolada per l'epidèmia de pesta negra més devastadora de la història, la bellesa d'una reina, Elionor de Portugal, esposa de Pere III el Cerimoniós, sobresurt per da-munt de totes les desgràcies. En aquell any turbu-lent, 1348, el recinte sagrat del monestir de Poblet acollirà els reis en una visita que es veurà envoltada pel misteri i que comportarà greus conseqüències a tota la comunitat. Set segles després, rere els murs on descansen les despulles dels reis catalans, s'ama-ga encara un secret mai revelat: el manuscrit d'un jove mestre escultor, Aloi de Montbrai, que amenaça

de capgirar la història tal com la coneixem fins ara.

7

A vegades fem troballes ben curioses a partir de les nostres lectures. Una serendípia és un descobriment gairebé casual de quelcom de nou sense haver-ho buscat; és força habitual en el camp científic però també en els llibres hi podem trobar noves idees, nous amics i vincles entre diverses persones unides per les afinitats lectores. Us hem escollit una mostra de llibres “amables” que van en la línea de trobar lectures que uneixen. Dimecres 27 de febrer : Compartim la lectura. 19 h. Comentari de La societat literària i de pastís de pela de patata deGuernsey de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows

Una novel�la divertida i profundament humana. El club dels divendres és una d’aquelles històries sobre la força de l’amistat i el poder màgic d’una passió compartida que atraparà tothom que la llegeixi. Sinopsi: 1946. Londres. L’escriptora i columnista Juliet Ashton cerca un tema per a la seva propera novel�la. Per mitjà de la carta d’un habitant de l’illa de Guernsey, entra en contacte amb els membres d’una curiosa so-cietat literària nascuda durant l’ocupació nazi, i deci-

deix desplaçar-se a l’illa per conèixer de primera mà els seus singulars habitants i les seves vivències durant la guerra. Una història commovedo-ra.

Dimecres 27 de març: Compartim la lectura. 19 h. Comentari de El club dels divendres de Kate Jakobs

El club dels divendres és una d’aquelles històries sobre la força de l’amistat i el poder màgic d’una passió compartida. Sinopsi: En aquest obra hi veurem un grup de dones que venen de mons molt diversos, personalitats variades i també d'edats molt diferents i

Cicle Llibres i Serendípia

8

alhora coneixerem la seva vida. Kate Jackon ha reunit en un mateix llibre i amb un llenguatge clar, moltes històries de dones que de vegades s'enfonsen, però que saben aixecar-se. El fil conductor és la Georgia i la seva botiga de llanes : "Walker i filla" i el seu particular club on alhora que teixeixen solucionen problemes i comparteixen alegries.

Dimecres 24 d’abril: Compartim la lectura. 19 h.

Comentari de El jersei de Blanca Busquets

Un llibre explicat des de la saviesa que dóna l’edat Sinopsi: L'àvia Dolors fa un jersei per a la seva néta, asseguda en un racó de casa de la seva filla. Mentre teixeix observa els moviments dels habitants de la ca-sa. Cada membre de la família, que en aparença és molt normal, guarda, en realitat, secrets inconfessa-bles... El que ningú no sap és que Dolors, tot i que ha patit una embòlia que l'ha deixat sense parla i sense mobilitat, no és ni sorda ni cega, ni ha perdut un bri de la seva brillant intel�ligència. I serà ella qui portarà el lector, ja des de la primera pàgina, de sorpresa en sorpresa, fins al més inconfessable de tots els secrets, el que ella mateixa amaga.

Un tast de la literatura catalana recent al voltant de la història i la llegenda dels nostres monestirs.

Dijous 9 de maig. De les 20 a les 22h. Activitat compartida amb el cicle Lletres de Batalla. Xulio Ricardo Trigo parlarà de la seva obra. Lloc Sala de Graus del Campus Catalunya Universitat Rovira i Virgili.

El secret dels monestirs

9

Dimecres 29 de maig: Compartim la lectura 19 h. Comentari de Els secrets de la Reina de Xulio Ricardo Trigo.

Sinopsi: Al bell mig d'una Catalunya assolada per l'epidè-mia de pesta negra més devastadora de la història, la bellesa d'una reina, Elionor de Portugal, esposa de Pere III el Cerimoniós, sobresurt per damunt de totes les des-gràcies. En aquell any turbulent, 1348, el recinte sagrat del monestir de Poblet acollirà els reis en una visita que es veurà envoltada pel misteri i que comportarà greus conseqüències a tota la comunitat. Set segles després, rere els murs on descansen les despulles dels reis cata-lans, s'amaga encara un secret mai revelat: el manuscrit d'un jove mestre escultor, Aloi de Montbrai, que amenaça

de capgirar la història tal com la coneixem fins ara.

Dissabte 15 de Juny. Visita al Monestir de Poblet. Cal Inscrip-ció prèvia. La realització de la visita està subjecta al nombre de per-sones interessades. Programa per concretar. Dimecres 22 de juny. (Data pendent de confirmació). L’escriptor Martí Gironell vindrà a la Biblioteca per parlar de la seva novel�la L’últim abat. No us ho perdeu!. Amb la col�laboració de

Dimecres 26 de juny. Compartim la lectura. 19h. Comentari de l’obra l’Últim abat, de Martí Gironell.

Sinopsi: Sant Benet de Bages, 1554. El monestir bene-dictí s'ensorra. Com Sant Benet, molts altres monestirs catalans tenen el mateix mal. D'aquesta situació se'n be-neficia el rei Felip II. Però el nou abat de Sant Benet, Pe-re Frigola, té dos reptes: fer resorgir el monestir de les seves cendres i aturar les ànsies centralitzadores de la Corona i l'Església espanyoles. Intriga i suspens, vida i mort, amor i odi es barregen en una novella que retrata els estralls de la corrupció en la política i en l'Església a la segona meitat del segle XVI.

10

Dijous 25 de juliol. Cicle el secret dels monestirs. Comentari de l’obra El Monestir proscrit, de Carme Roca. lloc: Biblioteca Pública de Tarragona. 19 h.

Al principi del segle XI, una noia arriba al monestir de Sant Joan de Ripoll (avui dia conegut com a Sant Joan de les Abadesses). Vol fer-se monja per fugir d’un matrimoni imposat. D’altra banda, el cavaller que estima aques-

ta noia és a Còrdova lluitant al costat del comte Ramon Borrell I i altres dignataris catalans. Ingilberga, l’abadessa del monestir, lliura una altra mena de bata-lles: ha de defensar-se de les intromissions del seu ger-manastre, el comte Bernat I de Besalú, i de l’ambició del prevere Mir. Enmig de tot això, l’abat Oliba, l’altre ger-manastre de l’abadessa, intenta fer de mitjancer d’una situació compromesa. Ja fa anys que l’abat rep pressi-ons i de totes bandes li arriben notícies que les monges de Sant Joan no practiquen una vida de santedat. És ve-

ritat? Són calúmnies? Es tracta d’una conspiració?.

Amb la col�laboració de

Dimarts 12 de març. 19h. Sessió de comentaris. Una altra Fedra si us plau, de Salvador Espriu Amb representació de l’obra a càrrec de Teclasmit (data per determinar)

"Aquesta Fedra és una altra peça dins la llarga reflexió / passejada / meditació d' Espriu sobre l'existència de l'home, o més concretament sobre el seu camí cap a la mort...Espriu, demiürg,considera la història de l'home com un cruel i terrible procés lúdic”. Com sempre Espriu presenta dos mons en tensió, la his-tòria de Fedra i els tres personatges sinerencs...els tres sinerencs se situen davant el món de Fedra i el conver-teixen en producte de cultura per al seu consum,trivial i

banalitzador,per culpa d'ells i del món que han generat i els genera... Tots

Cicle Llegim teatre

11

dos mons son estimats igualment per Salom...tots a la vegada tenen el mateix valor còsmic...tots van indefugiblementm cap a la mort. Dimarts 9 d’abril. 19h. Sessió de comentaris i clip escènic. La primera història d’ Esther, de Salvador Espriu. Amb la publicació de Primera història d’Esther, l’any 1948, Salvador Espriu declarava que havia volgut fer uns «funerals de la meva llengua», per tal de demostrar que «si el col�lapse era definitiu era per causes externes». Però aquest «monument pòstum i definitiu de les possibilitats literàries» del català (en paraules de Joaquim

Molas) es va convertir ben aviat en un text mític, en un estímul poderós que va penetrar molt a fons dins els cercles intel�lectuals, literaris i cívics, encara minorita-ris, d’aquells anys, uns anys en què tot just s’iniciava la «represa» del teatre i l’edició en català. Primera histò-ria d’Esther va ser, doncs, tot el contrari d’un testa-ment. Dimarts 14 de maig.19 h. Sessió de comentaris i clip escènic. L’ Estrany, d’Albert Camus

Aquesta obra es representarà en versió teatral al Teatre Lliure de

Barcelona del 18 d’abril al 12 de maig.

La novel�la, "L'étranger", traduïda al català com "L'estrany" i al castellà com "El extranjero", és una obra escrita en 1942 per Albert Camus (1913-1960). Escriptor i filòsof francès, va ser un dels pares de l'e-xistencialisme. Va rebre el Premi Nobel de Literatura en 1957. El protagonista de la novel�la, Meursault, és un ser indiferent a la realitat. Comet un absurd crim i, malgrat sentir-se innocent, mai es manifestarà en con-tra de la sentència ni penediment o llàstima. L'obra de Camus és una denúncia vers una societat que oblida l'

individu i el priva d'un sentiment de pertinença a la comunitat. La novel�la és provocadora i, el seu protagonista, encarna aquest sentiment de profun-da apatia pel seu voltant, personificant la carència de valors de l'home, de-gradat per l'absurditat del seu propi destí.

12

CONNECTA’T AMB LA

BIBLIOTECA