PROPOSTA DE SERVEI COMUNITARI “WHATSUP. …obertament.org/images/documents-pdf/Guia per al...Proposta de servei comunitari de 10 hores lectives i 10 hores de servei a la comunitat

PROPOSTA DE SERVEI COMUNITARI “WHATSUP. COM VAS DE SALUT

MENTAL?”

http://obertament.org/ca

2

3

Contingut

INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................... 5

Per què una proposta de servei comunitari en salut mental? .................................................. 5

1. OBJECTIUS ............................................................................................................................. 7

2. LES PROPOSTES DE SERVEI COMUNITARI WHATSUP. COM VAS DE SALUT MENTAL?

CARACTERÍSTIQUES. ...................................................................................................................... 8

a) Format A: proposta de servei comunitari articulada al voltant de les matèries............... 8

Continguts ................................................................................................................................. 9

b) Format B: proposta de servei comunitari articulada al voltant de seqüències

didàctiques. ............................................................................................................................. 10

3. PROPOSTES DIDÀCTIQUES DE SERVEI COMUNITARI..............................................................11

Unitat 1 Herois...........................................................................................................................16

Unitat 2 La salut, a fons.............................................................................................................26

Unitat 3 El meu dia a dia............................................................................................................36

Unitat 4 Anàlisi crítica................................................................................................................48

Unitat 5 Fase d’avaluació...........................................................................................................64

Unitat 6 Campanya de sensibilització........................................................................................71

Unitat 7 Imatge de la campanya ...............................................................................................80

Unitat 8 Avaluació de la campanya ..........................................................................................88

Addenda....................................................................................................................................98

4

5

INTRODUCCIÓ

La situació del món actual posa constantment en joc valors bàsics per la societat com són la

solidaritat, l’ètica, la justícia, la igualtat... Els conflictes que es viuen demanden una societat

avançada no solament en l’àmbit tecnològic, sinó també en la seva vessant més humana i

social. Ens trobem amb la necessitat de respondre a la realitat des d’una òptica complexa que

englobi diferents aspectes: coherència, sentit comú, sostenibilitat, etc., però també i de

manera important la solidaritat, la humanitat i l’empatia.

Durant aquests últims anys, l’educació ha anat avançant en aquest camí de formació integral

de la persona. De manera progressiva, estem fent el recorregut que demanda la societat i hem

passat d’un ensenyament tradicionalment magistral i enfocat en continguts a un model

competencial on el com eduquem és tan important com el què.

En aquest sentit, en el moment en què un centre educatiu duu a terme el servei comunitari

reflecteix la seva aposta cap al creixement de l’alumnat com a ciutadà conscient dels seus

drets i deures i compromès amb la societat. El servei comunitari pren, doncs, un sentit no

solament educatiu, sinó també d’intencionalitat sobre com volem que sigui la societat del

futur.

Per què una proposta de servei comunitari en salut mental?

A través de les dues propostes de servei comunitari sobre salut mental que posem a disposició

del professorat, l’alumnat posarà en joc els seus coneixement i habilitats al servei d’una

necessitat social real. En la primera proposta, articulada al voltant de les matèries, no

solament es treballarà la competència social i ciutadana, que moltes vegades no es treballa en

tot el seu potencial, sinó també el contingut curricular de les matèries i les seves competències

associades. En la segona proposta, tant el format com els continguts i documentació

s’estructura segons els transferibles oficials del Departament d’Ensenyament.

L’objectiu d’ambdues propostes és treballar la dimensió intel·lectual i la dimensió humana de

l’alumnat de manera conjunta, analitzant i comprenent la realitat social en la qual viu i

comprometent-se en la seva millora. Així doncs, volem formar l’alumnat en la ciutadania del

present i del futur.

El primer pas i imprescindible que s’ha de fer és l’anàlisi de les necessitats de l’entorn: amb

quina societat ens trobem? Quines problemàtiques hi ha? On podem ajudar?

Les propostes de servei comunitari en salut mental es basen en una realitat amb una alta

incidència dels problemes de salut mental, de poc coneixement i reconeixement sobre la

importància de la salut mental, dificultats per parlar-ne i estigmatització cap a les persones que

pateixen un problema. Un exemple de la situació que es viu es troba en les dades següents:

6

- Els problemes de salut mental són malalties amb una alta prevalença en la societat

actual. Segons dades de l’ESCA (Enquesta de Salut de Catalunya) el 2014, un 16,6% de

la població de 15 anys o més patia o havia patit un problema de salut mental.

- Si fixem la mirada en el nostre alumnat, trobarem dades que asseguren que un 20%

dels joves pateixen o estan patint un problema de salut mental, la qual cosa suposa

aproximadament 6 alumnes per aula.

- No solament això. A més a més, sabem que el 50% dels problemes de salut mental

sorgeixen abans dels 14 anys i que, com abans es faci el diagnòstic, millor pronòstic de

recuperació.

A més a més, segons un estudi1 fet entre joves que han tingut problemes de salut mental...

o A l’institut...

Un 70% ha estat discriminat per part dels seus companys.

Un 40% ha tingut reaccions negatives per part del professorat.

Un 40% ha deixat d’anar a l’institut per la discriminació que patia.

o Relacions:

Un 45% ha tingut reaccions negatives per part de les seves parelles.

Un 54% ha deixat d’anar amb els amics.

Un 47% ha deixat de sortir a comprar o fer coses.

Un 40% ha deixat de tenir parella.

I el que és més greu és que, per por del que diran i de la posterior estigmatització, un 43% dels

joves amb problemes de salut mental no van demanar ajuda quan ho necessitaven.

Veiem, doncs, com l’impacte dels problemes de salut mental en joves és suficientment

important per treballar-hi com abans millor i promoure un projecte adreçat a lluitar contra

l’estigma en salut mental.

En aquesta proposta de servei comunitari, doncs, trobareu tot un seguit d’eines per poder

treballar a l’aula aquesta problemàtica de manera transversal i curricular.

1 TIme to change. Anglaterra, 2012.

7

1. OBJECTIUS

En les propostes de servei comunitari tenim un doble objectiu:

Segons la temàtica de treball: sensibilitzar els joves sobre l’estigma dels

problemes de salut mental.

Segons el currículum: adquirir la competència social i ciutadana i les competències

associades a cada matèria.

Responent a la pregunta de com assolirem aquest objectiu general, ens marquem els objectius

específics següents:

Objectiu 1: sensibilitzar els joves sobre l’estigma dels problemes de salut mental.

Objectius específics:

Millorar el coneixement dels joves en salut mental.

Promoure l’esperit crític dels joves per identificar i reconèixer situacions

d’estigma i discriminació cap a tot allò que envolti la salut mental.

Ajudar a crear un entorn més obert i disposat a escoltar, entendre i parlar

de qualsevol tema relacionat amb salut mental.

Objectiu 2: adquirir la competència social i ciutadana i les competències associades a

cada matèria.

Objectius específics:

Afavorir una actitud crítica i compromesa davant la societat.

Potenciar la participació activa de l’alumnat en la societat.

Desenvolupar habilitats relacionades amb el disseny i la realització de

projectes i amb el treball d’equip.

Donar a conèixer a l’alumnat i les seves famílies la xarxa associativa i les

entitats de l’entorn, per tal de promoure la participació dels joves.

Promoure el treball en xarxa entre els diferents agents educatius de

l’entorn.

Donar una resposta educativa a les necessitats emergents de l’entorn

escolar.

8

2. LES PROPOSTES DE SERVEI COMUNITARI WHATSUP. COM

VAS DE SALUT MENTAL? CARACTERÍSTIQUES

a) Format A: proposta de servei comunitari articulada al voltant de les

matèries.

El format de Whatsup. Com vas de salut mental? per al servei comunitari articulat a través de

les matèries és una proposta...

Propostes integrades dins del currículum de les

matèries.

Activitats competencials que promouen l’assoliment

de les competències per matèries i la competència

social i ciutadana.

Enfocant el treball de servei comunitari des de

diverses matèries.

Proposta de servei comunitari de 10 hores lectives i 10

hores de servei a la comunitat.

Amb una llista de possibles entitats del territori a les

quals us podeu adreçar.

Amb material adreçat tant al professorat com a

l’alumnat.

Així doncs, amb aquesta proposta de servei comunitari volem, per una banda, facilitar el

treball del professorat a través de propostes completes, temporitzades i dirigides mentre que,

per l’altra, fem còmplice l’alumnat d’aquest canvi positiu en l’entorn i el fem conscient

d’aquest procés.

Competencial

Transversal

Curricular

Temporitzada

Des del tercer sector

Completa

9

Continguts

Aquesta proposta de servei comunitari s’articula al voltant de les matèries següents:

UNITAT MATÈRIA TEMPS LECTIU TEMPS NO

LECTIU

Unitat 1: Herois Cultura i valors ètics 1 hora

Unitat 2: La salut, a fons Biologia i geologia 1 hora

Unitat 3: El meu dia a

dia Cultura i valors ètics 1 hora

Contacte amb l’entitat del territori 1 hora

Unitat 4: Anàlisi crítica Cultura i valors ètics 2 hores

Unitat 5: Fase

d’avaluació Matemàtiques 1 hora

Unitat 6: Campanyes de

sensibilització Àmbit lingüístic 1 hora

Unitat 7: Imatge de la

campanya Educació visual i plàstica 2 hores

Implementació del projecte 8 hores

Unitat 8: Avaluació de

la campanya Matemàtiques 1 hora

Addenda

10

b) Format B: proposta de servei comunitari articulada al voltant de

seqüències didàctiques.

Aquesta proposta es basa en el model de transferible marcat pel Departament d’Ensenyament

de la Generalitat de Catalunya i segueix la seva estructura, metodologia, continguts i

documentació requerida.

Trobareu el transferible i el seu desplegament a dins d’aquesta guia.

11


MENTAL?”

PROPOSTA ARTICULADA AL

VOLTANT DE LES MATÈRIES

12

RELACIÓ DE PROPOSTES

UNITAT MATÈRIA

Unitat 1: Herois Cultura i valors ètics

Unitat 2: La salut, a fons Biologia i geologia

Unitat 3: El meu dia a dia Cultura i valors ètics

Contacte amb l’entitat del territori

Unitat 4: Anàlisi crítica Cultura i valors ètics

Unitat 5: Fase d’avaluació Matemàtiques

Unitat 6: Campanyes de sensibilització Àmbit lingüístic

Unitat 7: Imatge de la campanya Educació visual i plàstica

Implementació del projecte

Unitat 8: Avaluació de la campanya Matemàtiques

Addenda

13

INTRODUCCIÓ CONCEPTES CLAU

Abans d’iniciar el treball a l’aula de les unitats didàctiques dedicades al servei comunitari, recomanem situar l’alumnat en la tasca que duran a terme: - DURADA:

10 hores lectives 10 hores fora de l’horari lectiu

- MATÈRIES IMPLICADES:

Cultura i valors ètics Biologia i geologia Àmbit lingüístic Educació visual i plàstica Matemàtiques

- TEMPORITZACIÓ:

Quan iniciarem el servei comunitari? Quan finalitzarà?

- TEMÀTICA

Campanya per lluitar contra l’estigma en salut mental.

- METODOLOGIA

Tot i que el treball es farà en plenari o bé en petits grups, la campanya de sensibilització serà un projecte d’aula que hauran de consensuar entre tots, per la qual cosa només hi haurà un producte final.

Valors

Societat

Futur

Creixement personal

Drets i deures

RECURSOS QUE ES FACILITARAN:

Unitats didàctiques per al professorat

Pautes de treball per a l’alumnat

Llista d’entitats de salut mental

14

ACTIVITAT “Qüestionari previ”

30 min a l’aula Abans d’iniciar el treball de servei comunitari sobre salut

mental, facilitem a l’alumnat aquest qüestionari previ que

hauran d’emplenar. Les seves respostes són personals i no

es pretén que es comparteixin amb ningú, sinó tan sols que

siguin un referent sobre les opinions de l’alumne en salut

mental abans d’iniciar el servei comunitari.

Treball individual

RECURSOS Qüestionari

① Qüestionari previ per a l’alumnat

Individual

20 min

Les respostes a aquest qüestionari són personals i confidencials: en cap cas no

les haureu de compartir amb altres companys o amb el professorat. Per això,

us demanem sinceritat amb les preguntes que us formulem i amb vosaltres

mateixos, ja que l’objectiu és que tingueu ben clar de quin punt partiu

respecte a la salut mental: tenim clar què és la salut mental? En tenim

prejudicis? Sabem com ajudar algú amb algun problema de salut mental?

Endavant amb el qüestionari:

1. Què és per tu la salut mental?

2. Quins qualificatius assignaries al concepte de salut mental?

3. Creus que la salut mental sempre és quelcom negatiu?

4. Què creus que és un problema de salut mental?

15

5. Quines creus que són les causes dels problemes de salut mental?

6. Coneixes algú que hagi patit algun tipus de problema de salut mental?

7. Has tingut mai algun tipus de problema de salut mental?

8. Creus que alguna vegada a la vida pots arribar a tenir algun problema

de salut mental?

9. Com t’agradaria que reaccionés el teu entorn (família, amics,

companys...)?

16

Unitat didàctica 1

Herois

17

CULTURA I VALORS ÈTICS

FASE 1: PRÈVIA REALITZACIÓ DEL SERVEI

COMPETÈNCIES IMPLICADES CONCEPTES CLAU

- C1: actuar amb autonomia en la presa de decisions i

ser responsable dels propis actes. - C2: assumir actituds ètiques derivades de la

Declaració Universal dels Drets Humans. - C3: qüestionar-se i usar l’argumentació per superar

prejudicis i consolidar el pensament propi. - C4: identificar els aspectes ètics de cada situació i

donar-hi respostes adients i preferentment innovadores.

- C5: mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i creences.

- C6: aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau.

- C9: analitzar críticament l’entorn (natural, cientificotecnològic, social, polític, cultural) des de la perspectiva ètica, individualment i de manera col·lectiva.

- C10: realitzar activitats de participació i de col·laboració que promoguin actituds de compromís i democràtiques.

Valors (compromís, solidaritat, responsabilitat...)

Beneficis

Societat

Futur

1 SESSIÓ A L’AULA

18

ACTIVITAT “ Herois”

1 SESSIÓ a l’aula

En aquesta unitat didàctica, cercarem quines són aquelles

persones que poden ser un model per a nosaltres pels seus

valors, actituds o comportaments.

Reforçarem la importància que tenen les accions individuals

en la societat global.

Treball grupal.

(4-5 alumnes/grup)

RECURSOS 1 ordinador o 1 mòbil amb connexió a Internet/grup alumnes

Material per al professorat

① Introducció

Plenari

5 min

Tots podem tenir algú que admirem més o menys. Avui treballarem sobre

persones que podríem admirar.

A partir d’ara, en grups, treballareu amb el material següent.

En 20 minuts posarem en comú les vostres recerques.

② Posada en comú

Plenari

20 min

Un cop l’alumnat hagi treballat el material que els hem facilitat, farem una

posada en comú.

Llancem a l’aula la pregunta següent:

A qui admireu? Hi ha algú de vosaltres que tingui algun heroi o heroïna?

Recollim els comentaris de l’aula i esperem que anomenin i expliquin breument

per què aquelles persones són els seus herois o models a seguir. Un cop

recollides les seves intervencions, posem en comú les seves recerques.

19

A continuació, oferim una breu descripció de les persones que convidem a

investigar:

- Rosa Parks: activista que va equiparar els drets civils entre blancs i

negres als EUA.

- Clara Campoamor: advocada, escriptora i política espanyola durant la II

República que va defensar els drets de les dones i va promoure el

sufragi universal.

- Concepción Arenal: escriptora gallega precursora dels moviments

feministes.

- Hadijatou Mani: activista nigeriana que lluita contra l’esclavisme de les

dones en el seu país.

- Malala Yousafzai: bloguera pakistanesa que lluita pel dret de les nenes

a l’escolarització.

- Nelson Mandela: polític sud-africà que va lluitar contra el sistema

polític de l’apartheid.

- Harvey Milk: polític que va lluitar per la igualtat i els drets dels

homosexuals als EUA.

Què tenen en comú aquests personatges?

Una possible resposta és que són exemples de persones que van lluitar

contra els prejudicis i/o injustícies; gràcies a la seva valentia, la societat

ha avançat i ha millorat.

Cerqueu i presenteu a la resta de grups exemples de persones que han lluitat

per trencar els prejudicis següents:

o Gènere

o Discapacitats

o Salut mental

Quins valors associaries a aquestes persones?

Valentia, dignitat, esforç, perseverança, compromís, responsabilitat,

sentit crític, etc.

20

③ El nostre paper en la societat

Plenari 5 min

En aquest moment, ressaltarem la importància del seu paper i, per tant, del seu

compromís i participació activa en la millora de l’entorn i de la societat en

general:

Creieu que nosaltres també podem ajudar a millorar el món?

Si és així, de quina manera?

Nosaltres també podem aportar per millorar la societat. El servei a la

comunitat és una manera de comprometre’ns amb el nostre entorn i de

millorar-lo.

Podem fer-ho de moltes maneres i molt variades segons el nostre nivell

d’implicació, temps disponible, coneixements..., però el que és important és

que siguem conscients que el nostre paper és important.

④ Tancament de la unitat

Plenari 5 min

Finalitzem la sessió convidant l’alumnat a fer un recull de les idees clau a través

de les següents preguntes de tancament:

Creieu que tothom, en algun moment de la seva vida, pot ajudar a millorar el

món?

Cal estar patint algun tipus de discriminació o desigualtat per voler tenir un

paper actiu en la societat?

De quines maneres podem arribar a participar-hi?

Com hem vist fins ara, podem ajudar a millorar la vida

de moltes persones lluitant amb elles contra la

discriminació, el prejudici o les injustícies.

!!

No oblidis que...

21

Material per a l’alumnat

① Recerca

Treball en

grup

20 min

Cerqueu informació sobre aquestes persones i anoteu breument el que

considereu més important:

- Rosa Parks

- Clara Campoamor

- Concepción Arenal

- Hadijatou Mani

- Malala Yousafzai

- Nelson Mandela

- Harvey Milk

Què tenen en comú aquests personatges?

Cerqueu i presenteu a la resta de grups exemples de persones que han lluitat

per trencar els prejudicis següents:

- Gènere

- Discapacitats

- Salut mental

Quins valors associaries a aquestes persones?

22

PROPOSTA D’AVALUACIÓ COMPETENCIAL

Competència 1. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i ser responsable dels propis actes.

Indicadors cognitius Observacions per a l’avenç de l’aprenentatge

Reconeix els drets i deures de la

ciutadania.

Identifica les característiques

del concepte de salut mental.

Reconeix factors que sustenten

els prejudicis en salut mental.

Indicadors actitudinals Molt

sovint Sovint

Alguna

vegada

Gairebé

mai

Observacions

per a l’avenç de

l’aprenentatge

Argumenta la pròpia opinió

respecte a l’origen de les

entitats.

És conscient de les possibilitats

d’acció.

Defensa els drets i reconeix els

propis deures.

Té en compte les conseqüències

de les accions (pròpies i les dels

altres).

Competència 2. Assumir actituds ètiques derivades de la Declaració Universal dels Drets Humans.


Identifica situacions en què es

vulneren drets de les persones.


sovint Sovint

Alguna

vegada

Gairebé

mai

Observacions

per a l’avenç de

l’aprenentatge

Valora la tasca de les entitats en

la defensa dels drets humans.

Evita i combat la intolerància i la

discriminació.

23

Competència 3. Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i per consolidar el

pensament propi.


Es qüestiona els prejudicis i els

costums socials instaurats.

Identifica prejudicis en una

situació argumentativa.


sovint Sovint

Alguna

vegada

Gairebé

mai

Observacions

per a l’avenç de

l’aprenentatge

Expressa el seu punt de vista de

manera clara, precisa i acurada.

Manté el seu punt de vista amb

arguments sòlids i variats.

Detecta els pressupòsits

presents en una argumentació.

Accepta una refutació

justificada dels seus arguments.

Contrasta les fonts diverses i

tria les més fiables.

Competència 4. Identificar els aspectes ètics de cada situació i donar-hi respostes adients i

preferentment innovadores.


Identifica els fonaments dels

prejudicis.


sovint Sovint

Alguna

vegada

Gairebé

mai

Observacions

per a l’avenç de

l’aprenentatge

Proposa accions per potenciar

l’ètica.

Intenta ser coherent amb l’ètica

i les seves accions.

24

Competència 5. Mostrar actituds de respecte actiu envers les altres persones, cultures, opcions i

creences.


Coneix les diverses situacions

que viuen les persones amb


Identifica les causes que poden

provocar situacions de

discriminació en salut mental.


sovint Sovint

Alguna

vegada

Gairebé

mai

Observacions

per a l’avenç de

l’aprenentatge

Mostra respecte actiu per les

altres persones.

Destaca i aprecia elements i

valors comuns a les diverses

entitats.

Detecta i denuncia

discriminacions.

Defuig expressions excloents i

discriminatòries.

Competència 6. Aplicar el diàleg i exercitar totes les habilitats que comporta, especialment per a la

solució de conflictes interpersonals i per propiciar la cultura de la pau.


Identifica els principals aspectes

de la cultura de la pau.

Pot distingir i posar exemples

de violència directa i

estructural.


sovint Sovint

Alguna

vegada

Gairebé

mai

Observacions

per a l’avenç de

l’aprenentatge

Expressa de manera assertiva

opinions pròpies.

Parafraseja fidelment les

intervencions dels altres.

Fa intervencions pertinents a la

qüestió sobre la qual es dialoga.

Se centra en els problemes i les

separa de les persones.

Evita que s’agreugin els

conflictes que l’afecten i pren

mesures per resoldre’ls.

25

Competència 9. Analitzar críticament l’entorn des de la perspectiva ètica, individualment i col·lectiva.


En una discussió, utilitza

arguments i coneixements

apresos en altres matèries.


sovint Sovint

Alguna

vegada

Gairebé

mai

Observacions

per a l’avenç de

l’aprenentatge

Es posiciona davant dels

problemes en salut mental.

Fa una anàlisi crítica dels

mitjans de comunicació entorn

de la salut mental.

Competència 10. Fer activitats de participació i de col·laboració que promoguin actituds de compromís

i democràtiques.


Identifica els criteris de treball

en equip i els usa en l’avaluació.

Reconeix la importància de les

entitats civils per a la societat

actual.


sovint Sovint

Alguna

vegada

Gairebé

mai

Observacions

per a l’avenç de

l’aprenentatge

Té una disposició col·laboradora

en els treballs en grup.

Manifesta inquietud per les

necessitats individuals i

col·lectives.

S’organitza en equip per aplicar

el projecte previst.

Compleix els compromisos.

26

Unitat didàctica 2

La salut, a fons

27

BIOLOGIA I GEOLOGIA



- C5: resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant

el raonament científic. - C12: adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables

a nivell individual i social fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos humà.

- C13: aplicar les mesures preventives adients, utilitzant el coneixement científic, en relació amb les conductes de risc i malalties associades al consum de substàncies addictives.

- C14: adoptar hàbits d’alimentació variada i equilibrada que promoguin la salut i evitin conductes de risc, trastorns alimentaris i malalties associades.

Salut

Salut física

Salut mental

Benestar


28

ACTIVITAT “La salut, a fons”


En aquesta unitat didàctica, treballarem el concepte de

salut des d’un punt de vista positiu i integrador.

Treball grupal.

(4-5 alumnes/grup)



① Introducció

Plenari

5 min

Durant aquesta sessió treballarem la salut: què és per vosaltres la salut? Com

ens influeix? Tipus de salut?

A partir d’ara, en grups, treballareu amb el material següent.


② Posada en comú

Plenari

15 min


posada en comú.

Cerqueu la definició de salut segons l’OMS.

“La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no

solament l’absència d’afeccions o malalties.” (OMS. 1946)

29

Un cop trobada, indiqueu quins àmbits estan involucrats en aquesta definició:

- Benestar físic

- Benestar mental

- Benestar social

Investigueu sobre aquests tres tipus de benestars.

- Benestar físic

Una proposta de definició sobre el benestar físic podria ser l’òptim

funcionament fisiològic i funcional del cos.

- Benestar mental

També segons l’OMS (2007), la salut mental no és només l’absència de

malalties. Es defineix com “un estat de benestar en el qual l’individu és

conscient de les seves pròpies capacitats, pot enfrontar-se a les tensions

del dia a dia, pot treballar de manera productiva i contribuir a la seva

comunitat”.

- Benestar social

Segons l’Institut d’Estudis Catalans...

Benestar

1 m. [LC] Situació en què es troben satisfetes les necessitats de la vida. La

caiguda de la borsa afectà el benestar de la família.

2 [SO] benestar social. Situació d’una societat en què les persones i els

grups que la formen tenen cobertes les necessitats bàsiques, gaudeixen

de les màximes possibilitats de desenvolupament personal i no estan

subjectes a discriminació.

3 m. [LC] Estat de qui se sent bé, en què els sentits estan satisfets. Quin

benestar, en aquesta contrada tan tranquil·la!

!!

30

Com interaccionen entre ells?

Tots tres àmbits es complementen, s’interrelacionen i s’influencien. No

els podem considerar de manera aïllada. Cada persona construeix la

seva salut partint d’aquests tres grans factors i és important que els

considerem els tres per poder gaudir d’un ple benestar.

Així doncs, no podem entendre la salut només amb la salut física. Els

tres àmbits de la salut (salut física, mental i social) són eixos clau per al

nostre benestar.

Com podem millorar cadascun d’aquests àmbits personals?

- Benestar físic

A través dels hàbits saludables (alimentació, descans, higiene, exercici

físic).

- Benestar mental

A través dels hàbits saludables (alimentació, descans, higiene, exercici

físic).

Parlant de com em sento.

Autoconeixement.

Educació emocional: reconeixent les meves emocions i gestionant-les

adequadament.

Demanant ajuda quan ho necessiti.

- Benestar social

Promovent relacions socials saludables.

Reforçant els llaços familiars, de parella, amics...

Reforçant el meu paper com a ciutadà responsable amb drets i deures.

31

③ La salut en positiu

Plenari

5 min

En aquest moment, emmarcarem els canvis socials dins de la seva realitat.

I vosaltres, ja cuideu la vostra salut?

Creieu que podem arribar a influir en la salut dels altres? En la seva salut...

- Física. Com?

- Mental. Com?

- Social. Com?

④ Tancament de la unitat

Plenari

5 min

Finalitzem la sessió convidant l’alumnat a fer un recull de les idees clau a través

de les següents preguntes de tancament:

Per què la salut implica tant la vessant física com la mental i social?

Què significa patir un problema de salut mental? A quins nivells m’afecta?

Com puc ajudar alguna persona que està patint un problema de salut mental?

Davant d’un malestar, ja sigui físic o mental, què hem de fer?

1 de cada 4 joves està afectat per un problema de salut

mental. Cal que els facilitem el camí per demanar ajuda. No oblidem que...

El benestar de les persones s’ha d’entendre des d’un

punt holístic i integrador de la salut física i mental. No oblidem que...

!!

!!

32


① Recerca

Treball en

grup

20 min

Cerqueu la definició de salut segons l’OMS.

Un cop trobada, indiqueu quins àmbits del nostre jo estan involucrats en

aquesta definició:

-Benestar ............

-Benestar ............

-Benestar ............

Investigueu sobre aquests tres tipus de benestars.

-Benestar ............

-Benestar ............

-Benestar ............

Com interaccionen entre ells?

Com podem millorar cadascun d’aquests àmbits personals?

-Benestar físic

-Benestar mental

-Benestar social

33


COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3

Coneix les diferents maneres

de participar i millorar la

societat.

Té una opinió i defensa el

seu punt de vista.

Participa activament en les

diferents opcions existents per

millorar la societat.

Escolta l’opinió dels altres. Escolta i intenta comprendre

la posició dels altres.

Escolta, comprèn i rebat des del

respecte les argumentacions dels

seus companys.

COMPETÈNCIES PRÒPIES DE LA MATÈRIA

COMPETÈNCIA 5: Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament

científic.


Anomena alguns dels factors

que influeixen en cada àmbit

de la salut.

Anomena i raona els factors

que influeixen en cada àmbit

de la salut.

Anomena, raona i aporta

solucions i/o potencia els

factors que influeixen en

cada àmbit de la salut.

Identifica els conceptes

pertinents quan parlem de la

salut.

Relaciona els conceptes

pertinents en cada àmbit de

la salut.

Construeix explicacions per a

la relació de conceptes i les

seves conseqüències.

És capaç de relacionar la

salut en el seu entorn.

Relaciona la salut mental en

el seu entorn i identifica

possibles situacions.

Raona sobre el nostre paper

en la salut mental propi i en

la dels altres, juntament amb

les seves conseqüències a

diferents àmbits (individual i

d’entorn).

34

COMPETÈNCIA 12: Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables en l’àmbit individual i

social, fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos

humà.


Identifica i valora la

importància dels hàbits

saludables.

Relaciona directament estats

de salut amb la influència

dels hàbits saludables.

Raona i defensa la

importància d’uns bons

hàbits saludables per a una

bona salut.

Identifica i relaciona algun

hàbit saludable amb la salut

mental.

Relaciona directament els

hàbits saludables amb una

bona salut mental.

Raona i defensa la


hàbits saludables des d’un

punt de vista holístic, per a

una bona salut mental.

Identifica i relaciona altres

hàbits i factors amb la salut.

Relaciona directament altres

hàbits i factors amb una

bona salut mental.

Raona i defensa la


hàbits i altres factors des

d’un punt de vista holístic,

per a una bona salut mental.

COMPETÈNCIA 13: Aplicar les mesures preventives adients, utilitzant el coneixement

científic en relació amb les conductes de risc i malalties associades al consum de

substàncies addictives.


És capaç d’identificar els

factors de risc.

Relaciona directament

alguns factors de risc tant de

la salut mental com física.

Raona i justifica alguns

factors de risc en la nostra

salut mental.

Pot relacionar el consum de

substàncies amb ambients

de risc.

Relaciona directament el

consum de substàncies amb

ambients de risc.

Argumenta i justifica la

relació entre consum de

drogues – entorn – factor de

risc per la salut mental.

Identifica l’acció de les

drogues en el cervell.

Relaciona efectes del

consum de drogues amb

certs comportaments i

afectacions cerebrals.

Justifica, des del punt de

vista científic, com les

drogues afecten el nostre

cervell i, per tant, la nostra

manera de ser.

35

COMPETÈNCIA 14: Adoptar hàbits d’alimentació variada i equilibrada que promoguin la

salut i evitin conductes de risc, trastorns alimentaris i malaltie


Relaciona trastorns

d’alimentació amb malalties

associades que se’n deriven.

Busca l’origen dels trastorns

d’alimentació en

pensaments i missatges

erronis.

Raona i justifica la

importància del suport i

l’educació per prevenir

malalties associades a

l’alimentació.

Comprèn la importància

d’una correcta alimentació

en el nostre dia a dia.

Justifica la importància de

l’alimentació amb aspectes

clau de la biologia humana i

del nostre benestar

emocional, mental i físic.

Reflexiona sobre les

conseqüències físiques i

mentals dels mals hàbits i els

perills que comporta.

36

Unitat didàctica 3

El meu dia a dia

37












- C10: fer activitats de participació i de col·laboració que promoguin actituds de compromís i democràtiques.

Entitat

Primera persona

Realitat social

Empatia

1 SESSIÓ A L’AULA 1 SESSIÓ AMB L’ENTITAT

38

ACTIVITAT “El meu dia a dia”


1 SESSIÓ amb l’entitat Aquesta unitat didàctica vol ser un document marc perquè

l’alumnat prepari la seva visita a l’entitat del territori. Per

fer-ho, el professorat facilitarà a l’alumnat el contacte de

l’entitat i els convidarà a investigar sobre el paper social

d’aquestes entitats.

Treball grupal.

(4-5 alumnes/grup)



① Introducció

Plenari

5 mn

Per poder fer un servei comunitari en salut mental, és indispensable conèixer

de primera mà la situació real on volem incidir. Així doncs, a partir d’ara i en

grups, treballareu la trobada que tindreu amb l’entitat del vostre territori que

lluita contra l’estigma i la discriminació en salut mental.

En 15 minuts posarem en comú la feina feta.

② Posada en comú

Plenari

15 mn

Un cop l’alumnat hagi treballat la primera part del material que els hem facilitat,

farem una posada en comú. A continuació, oferim una orientació sobre la

resposta a les qüestions que els hem plantejat.

1.Reflexioneu el paper que tenen les entitats socials en la nostra societat.

39

Les entitats i associacions socials volen donar resposta a necessitats de la

societat que, ara com ara, no estan cobertes oficialment. Moltes d’elles

abracen des de tasques de sensibilització sobre situacions no reconegudes, o bé

donen suport a col·lectius sense recursos o desafavorits. El seu objectiu final és

promoure la persona, reduir les desigualtats econòmiques i evitar l’exclusió

social.

1.Quin creieu que pot ser l’origen de les entitats socials?

En molts casos, l’origen de les entitats, associacions i fundacions socials és una

persona o grup de persones que van detectar situacions a millorar o àmbits no

coberts oficialment i que afectaven la qualitat de vida d’una part de la

població.

2. Cerqueu tres exemples de persones corrents que han engegat una entitat i

empleneu la taula següent: (alguns exemples poden ser els següents)

Nom de la

persona

Què el/la va

portar a crear

una entitat?

Nom de

l’entitat

Objectiu de

l’entitat

Ana Bella Maltractament

per part de la

seva parella

Fundación Ana

Bella

Lluita contra la

violència cap a

la dona.

Apoderament

de la dona.

Muhammad

Yunus

Empobriment

crònic dels

pagesos de

Bangla Desh

per la falta de

suport

econòmic.

Banc Grameen Facilitar crèdit

a les dones per

a poder

engegar

iniciatives i/o

cultivar les

seves terres.

Cristóbal Colón

i Maria Jordà.

La convicció

que la feina

pot ajudar a

millorar la vida

de les persones

amb

discapacitats

intel·lectuals o

trastorns

mentals severs.

La Fageda Integració de

persones amb

discapacitats

intel·lectuals o

trastorns

mentals severs.

40

A partir d’aquí, proposeu cinc preguntes que formularíeu a l’entitat per

conèixer més sobre la seva realitat i els seus beneficiaris: (format obert)

1.

2.

3.

4.

5.

③ Consensuem

Plenari

20 mn

Un cop hagin posat en comú les preguntes que formularien a l’entitat, hauran de

posar-se d’acord per veure quines preguntes seleccionen. Recordem que

l’objectiu és fer una campanya de sensibilització entre tota la classe i per tant:

- Tots hauran d’estar d’acord amb les preguntes que voldran formular a

l’entitat.

- Les preguntes que es formulin seran útils per a la conceptualització i el

disseny de la campanya.

③ Visita a l’entitat

Plenari

60 mn

Un cop consensuades les preguntes i contactada l’entitat, es concertarà dia i

hora per a la seva visita per part de tot el grup classe, fora de l’horari lectiu.

41


① Definim el nostre projecte

Treball en

grup

15 min

Preparem la trobada amb l’entitat

1.Reflexioneu sobre el paper que tenen les entitats socials en la nostra

societat.

2.Quin creieu que pot ser l’origen de les entitats socials?

3.Cerqueu tres exemples de persones corrents que han engegat una entitat.

Concreteu:

Nom de la

persona

Què el/la va

portar a crear

una entitat?

Nom de

l’entitat

Objectiu de

l’entitat

A partir d’aquí, proposeu cinc preguntes que formularíeu a l’entitat per

conèixer més sobre la seva realitat i els seus beneficiaris:

1.

2.

3.

4.

5.

42

Plenari 20 min

Preguntes consensuades amb el grup classe: quines preguntes formularem a

l’entitat?

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

11.

12.

13.

14.

15.

43




Reconeix els drets i deures de la

ciutadania.






sovint Sovint

Alguna

vegada

Gairebé

mai

Observacions

per a l’avenç de

l’aprenentatge



entitats.


d’acció.


propis deures.



altres).






sovint Sovint

Alguna

vegada

Gairebé

mai

Observacions

per a l’avenç de

l’aprenentatge




discriminació.

44


pensament propi.







sovint Sovint

Alguna

vegada

Gairebé

mai

Observacions

per a l’avenç de

l’aprenentatge




arguments sòlids i variats.











prejudicis.


sovint Sovint

Alguna

vegada

Gairebé

mai

Observacions

per a l’avenç de

l’aprenentatge


l’ètica.



45


creences.









sovint Sovint

Alguna

vegada

Gairebé

mai

Observacions

per a l’avenç de

l’aprenentatge


altres persones.



entitats.

Detecta i denuncia

discriminacions.


discriminatòries.







de violència directa i

estructural.


sovint Sovint

Alguna

vegada

Gairebé

mai

Observacions

per a l’avenç de

l’aprenentatge


opinions pròpies.





Se centra en els problemes i els



conflictes que l’afecten, i pren


46







sovint Sovint

Alguna

vegada

Gairebé

mai

Observacions

per a l’avenç de

l’aprenentatge





de la salut mental.

Competència 10. Fer activitats de participació i de col·laboració que promoguin actituds de compromís

i democràtiques.






actual.


sovint Sovint

Alguna

vegada

Gairebé

mai

Observacions

per a l’avenç de

l’aprenentatge





col·lectives.




47

Unitat didàctica 4

Anàlisi crítica

48












- C10: fer activitats de participació i de col·laboració que promoguin actituds de compromís i democràtiques.

Arbre de problemes

Arbre de solucions

Anàlisi d’alternatives

2 SESSIONS A L’AULA

49

ACTIVITAT “Anàlisi crítica”

2 SESSIONS a l’aula

En aquesta unitat didàctica, treballarem per definir i

identificar el projecte que volem fer. Per fer-ho, l’alumnat

reflexionarà sobre la importància de la salut mental i el

tracte que es fa d’aquesta vessant de la salut.

Treball grupal.

(4-5 alumnes/grup)



① Introducció

Plenari

5 min

Per poder fer un servei comunitari en salut mental, primer hem de seguir una

sèrie de passos per poder identificar el projecte. Així doncs, a partir d’ara i en

grups, treballareu la primera part del material que us facilitarem.


② Posada en comú

Plenari

15 min

Un cop l’alumnat hagi treballat la primera part del material que els hem facilitat,

farem una posada en comú. A continuació, oferim una orientació sobre la

resposta a les qüestions que els hem plantejat.

Reflexioneu el paper que té el benestar mental en les situacions següents:

- Davant d’un examen

- Iniciar una conversa

- Defensar una idea

- Adreçar-nos a la persona que ens agrada

- Una entrevista de feina.

50

No hi ha respostes correctes o incorrectes. En totes aquestes situacions i

igual que en d’altres, el nostre benestar mental té un paper clau que

determinarà com ens relacionem amb l’entorn i com reaccionem als

estímuls. Per exemple, controlar els nervis de l’examen i/o iniciar la

conversa, tenir seguretat i confiança per defensar una idea o acostar-nos a

la persona que ens agrada, planificar i defensar la nostra candidatura en

una entrevista de feina...

En cadascuna de les diferents facetes de la nostra vida, la salut mental

sempre estarà present.

Així doncs, i donada la seva importància, és cabdal que l’alumnat sigui

conscient de la seva salut mental i pugui parlar-ne sense por de què diran.

La salut mental és prou important perquè tothom la reconegui i en parli.

Creieu que se’n parla prou? En cas negatiu, per què creieu que passa?

Realment, no es parla gaire de la salut mental vista en positiu. Sempre

s’anomena quan algú té un problema en salut mental i l’impacte que

això té en la societat (des del punt de vista econòmic, laboral, social...).

En la vostra visita a l’entitat, què us van transmetre respecte a aquesta

qüestió?

Resposta oberta.

Analitzeu les dades següents: segons les estadístiques, un 20% de l’alumnat

pateix, ha patit o patirà un problema de salut mental.

A partir d’aquí...

- Si agafem com a mostra la vostra aula, a quants de vosaltres

correspondria aquest 20%?

- Teniu algun amic que hagi tingut o tingui un problema de salut mental?

51

Abans de respondre aquesta última pregunta, us facilitem unes altres dades. Segons un estudi2 fet entre joves que han tingut problemes de salut mental...

o A l’institut...

Un 70% ha estat discriminat per part dels seus companys. Un 40% ha tingut reaccions negatives per part del professorat. Un 40% ha deixat d’anar a l’institut per la discriminació que

patia.

o Relacions: Un 45% ha tingut reaccions negatives per part de les seves

parelles. Un 54% ha deixat d’anar amb els amics. Un 47% ha deixat de sortir a comprar o fer coses. Un 40% ha deixat de tenir parella.

Ara, responeu la pregunta que us plantejàvem anteriorment. Teniu

algun amic amb algun problema de salut mental?

Molt probablement, sí. I més d’un. Però per por de què diran i la

posterior estigmatització no us ho ha dit. La por del rebuig fa que els

joves triguin a demanar ajuda i, sobretot, que no comparteixin les

seves preocupacions amb el seu entorn (amics, família, parella,

professorat...) . L’estigma i les seves conseqüències són molt pitjor que

no pas el mateix problema de salut mental. De fet, un 43% dels joves

amb problemes de salut mental no van demanar ajuda quan ho

necessitaven.

4. Qui i què influeix en la meva salut mental?

La nostra salut mental depèn de factors biològics, psicològics i socials.

Així, les persones som animals socials que ens relacionem i que vivim

en comunitat, per la qual cosa la relació amb els altres influirà en el

meu benestar mental. Per tant, les persones amb les quals em

relaciono (professorat, companys de classe, d’institut, amics, parella,

pares, germans, família extensa, etc.) tenen un paper clau en el meu

benestar.

De la mateixa manera, cadascú de nosaltres som importants per a les

persones que tenim al nostre costat i la manera com ens relacionem

amb ells influirà en el seu benestar mental.


!!

52

5. Quines són les causes de l’estigma en salut mental? Per què es dóna?

Quins són els factors que el provoquen/mantenen?

6. En la vostra visita a l’entitat, què us van transmetre respecte a aquesta

qüestió?

En aquest punt, donarem pas a la creació de l’arbre de problemes que

establirà les relacions causa-efecte de l’estigma.

③ Arbre de problemes

Plenari

15 min

En aquest apartat i a partir dels exercicis de l’alumnat, crearem l’arbre de

problemes de l’estigma. És a dir, quins factors han contribuït a crear l’estigma en

salut mental.

Aconsellarem a l’alumnat que reculli l’arbre de problemes resultant, ja que

l’haurà d’integrar en la formulació del projecte.

Cada aula crearà el seu propi arbre de problemes segons els factors que, en

plenari, acordi com a influents a l’hora de crear i mantenir l’estigma.

Per crear l'arbre de problemes, facilitem el següent a tall d’exemple:

Nivell 1

Nivell 2

Nivell 3

53

Per passar del primer nivell al següent, ens haurem d’anar plantejant les

preguntes següents:

Quines són les causes de l’estigma en salut mental? Per què es dóna?

Quins són els factors que el provoquen/mantenen? (ja recollida en el

treball que ha fet l’alumnat).

Per què el prejudici / autoestigma /mitjans de comunicació són causa

de l’estigma en salut mental?

Com a resultat, tindrem un “arbre” amb la relació causa-efecte de l’estigma.

④ Arbre de solucions

Plenari

30 min

El pas següent serà transformar aquest arbre de problemes en un arbre de

solucions. Així doncs, podem llançar la pregunta següent al grup:

Aquests són els factors que, segons el vostre parer, contribueixen a

mantenir i reforçar l’estigma en salut mental. Com podríem fer-ho

perquè ens ajudessin a combatre l’estigma?

Aconsellarem l’alumnat perquè reculli l’arbre de solucions resultant, ja que

l’hauran d’integrar en la formulació del projecte.

Com a exemple, transformarem el nostre arbre de problemes en arbre de

solucions:

Nivell 1

Nivell 2

Nivell 3

54

És important afegir que, a mesura que anem transformant el nostre arbre de

problemes en arbre de solucions, en els nivells inferiors anirem incorporant nous

factors importants per ajudar-nos a resoldre el problema que ens plantegem.

④ Anàlisi d’alternatives

Plenari 25 min

Un cop tinguem transformat l’arbre de problemes en arbre de solucions, en

plenari decidiran en quina branca volen treballar per lluitar contra l’estigma

en salut mental.

Per valorar quina opció és la millor, poden utilitzar diferents criteris:

- Recursos disponibles

- Probabilitat d’èxit

- Temps disponibles

- Interessos

- Impacte

En aquest moment, podran completar la identificació del projecte amb el

suport del material que els facilitarem (Material per a l’alumnat. Segona part

– Apartat A).

Tindran 25 minuts per fer un esbós del seu projecte. Durant el treball fet fins

ara, ja s’hauran definit els diferents apartats del document, excepte els

objectius. Recomanem al professorat fer un breu repàs entre els grups per

comprovar que els objectius redactats pels diferents grups segueixen allò

acordat en el plenari.

No hem d’oblidar que, amb la nostra campanya, podem

ajudar a millorar la vida de moltes persones.

55


① Definim el nostre projecte

Treball en

grup

20 min

PRIMERA PART

1. Reflexioneu sobre el paper que té el nostre benestar mental en les

situacions següents:

- Davant d’un examen

- Iniciar una conversa

- Defensar una idea

- Adreçar-nos a la persona que ens agrada

- Una entrevista de feina

2. La salut mental és prou important perquè tothom la reconegui i en

parli. Creieu que se’n parla prou? En cas negatiu, per què creieu que

passa? En la vostra visita a l’entitat, què us van transmetre respecte a

aquesta qüestió?

3. Analitzeu les dades següents: segons les estadístiques, un 20% de

l’alumnat pateix, ha patit o patirà un problema de salut mental.

A partir d’aquí...

- Si agafem com a mostra la vostra aula, a quants correspondria aquest

20%?

- Teniu algun amic que hagi tingut o tingui un problema de salut

mental?

Abans de respondre aquesta última pregunta, us facilitem unes altres dades. Segons un estudi3 fet entre joves que han tingut problemes de salut mental...

o A l’institut...

Un 70% ha estat discriminat per part dels seus companys. Un 40% ha tingut reaccions negatives per part del professorat. Un 40% ha deixat d’anar a l’institut per la discriminació que

patia.


56

- Relacions: Un 45% ha tingut reaccions negatives per part de les seves

parelles. Un 54% h deixat d’anar amb els amics. Un 47% han deixat de sortir a comprar o fer coses. Un 40% ha deixat de tenir parella.

Ara, responeu la pregunta que us plantejàvem anteriorment: teniu

algun amic amb algun problema de salut mental?

4. Qui i què influeix en la meva salut mental?

5. Quines són les causes de l’estigma en salut mental? Per què es dóna?

Quins són els factors que el provoquen/mantenen?

6. En la vostra visita a l’entitat, què us van transmetre respecte a

aquesta qüestió?

57

Plenari –

Treball en grup

25 min

SEGONA PART – Apartat A:

IDENTIFICACIÓ DEL PROJECTE DE SERVEI COMUNITARI EN

SALUT MENTAL

JUSTIFICACIÓ (Per què un projecte per lluitar contra l’estigma en salut

mental?)

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE (Breu resum sobre el projecte que volem

dur a terme. En aquest punt, hauríeu d’explicar l’alternativa triada i

en què consistirà el vostre projecte.)

DESCRIPCIÓ DE LA POBLACIÓ BENEFICIÀRIA (A qui anirà adreçat el

nostre projecte? Per què? Quines característiques té aquest públic en

concret? Quin paper juga la salut mental en aquesta població?)

OBJECTIUS (Quin és l’objectiu final que volem assolir amb aquest

projecte, a banda de la lluita contra l’estigma?)

ARBRE DE PROBLEMES (Dibuixar el vostre arbre de problemes segons

el que heu fet a l’aula.)

ARBRE DE SOLUCIONS (Dibuixar el vostre arbre de solucions segons el

que heu fet a l’aula.)

FASE D’AVALUACIÓ (A emplenar un cop fet el treball a la matèria de

matemàtiques).

58




Reconeix els seus drets i deures

de la ciutadania.






sovint Sovint

Alguna

vegada

Gairebé

mai

Observacions

per a l’avenç de

l’aprenentatge



entitats.


d’acció.


propis deures.



altres).






sovint Sovint

Alguna

vegada

Gairebé

mai

Observacions

per a l’avenç de

l’aprenentatge




discriminació.

59


pensament propi.







sovint Sovint

Alguna

vegada

Gairebé

mai

Observacions

per a l’avenç de

l’aprenentatge




arguments sòlids i variats











prejudicis.


sovint Sovint

Alguna

vegada

Gairebé

mai

Observacions

per a l’avenç de

l’aprenentatge


l’ètica.



60


creences.









sovint Sovint

Alguna

vegada

Gairebé

mai

Observacions

per a l’avenç de

l’aprenentatge


altres persones.



entitats.

Detecta i denuncia

discriminacions.


discriminatòries.







de violència directa i estructural


sovint Sovint

Alguna

vegada

Gairebé

mai

Observacions

per a l’avenç de

l’aprenentatge


opinions pròpies.





Se centra en els problemes i els



conflictes que l’afecten i pren


61







sovint Sovint

Alguna

vegada

Gairebé

mai

Observacions

per a l’avenç de

l’aprenentatge





de la salut mental.

Competència 10. Realitzar activitats de participació i de col·laboració que promoguin actituds de

compromís i democràtiques.






actual.


sovint Sovint

Alguna

vegada

Gairebé

mai

Observacions

per a l’avenç de

l’aprenentatge





col·lectives.




62

Unitat didàctica 5

Fase d’avaluació

63

MATEMÀTIQUES ACADÈMIQUES – APLICADES



- C1: traduir un problema a llenguatge matemàtic o a

una representació matemàtica utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats.

- C2: emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre problemes.

- C3: mantenir una actitud de recerca davant d’un problema assajant estratègies diverses.

- C4: generar preguntes de caire matemàtic i plantejar problemes.

- C9: representar un concepte o relació matemàtica de diverses maneres i usar el canvi de representació com a estratègia de treball matemàtic.

- C10: expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre les dels altres.

- C11: emprar la comunicació i el treball col·laboratiu per compartir i construir coneixement a partir de les matemàtiques.

- C12: seleccionar i usar tecnologies diverses per gestionar i mostrar informació, i visualitzar i estructurar idees o processos matemàtics.

Avaluació

Mostra

Qüestionari

Indicadors

Resultats


64

ACTIVITAT “Fase d’avaluació”

1 SESSIÓ a l’aula Aquesta unitat didàctica serà la continuació natural en la

nostra tasca de dissenyar el projecte. Així, si en l’anterior

unitat didàctica hem començat a definir el nostre projecte,

en aquesta unitat dissenyarem la fase d’avaluació per poder

enllestir el document de formulació del projecte.

Treball grupal.

(4-5 alumnes/grup)



① Introducció

Plenari

5 min

Llancem la pregunta següent a l’aula:

Per què creieu que és important l’avaluació d’un projecte o d’una campanya

publicitària?

Deixem uns instants perquè l’alumnat respongui. Un cop recollides les seves

intervencions, fem una reflexió conjunta:

L’avaluació és una fase important en qualsevol projecte o campanya per saber

si hem dissenyat i desenvolupat bé el projecte.

Quan avaluem una campanya, no solament avaluarem si hem assolit o no

l’objectiu (el públic objectiu s’ha conscienciat sobre la importància de la salut

mental?), sinó que també avaluem si l’hem plantejada correctament (l’anunci

era correcte? Se’n recorden? Els va agradar? Què els va despertar?)

Així doncs, l’avaluació és una eina d’aprenentatge que ens servirà per millorar

de cara a futures campanyes o projectes.

Tots els grups teniu entre les mans el document de disseny de projecte que

hem anat fent entre tots i ja el teniu enllestit o gairebé enllestit. Com a últim

pas, però, us queda definir com serà l’avaluació d’aquest projecte: l’avaluació

de la vostra campanya de sensibilització. Com sempre en aquest treball de

servei comunitari, abans de començar us facilitarem un material que heu de

treballar i, posteriorment, farem una posada en comú.

Teniu 25 minuts.

65

Durant aquest temps, recomanem que el professorat atengui grup per grup els

possibles dubtes que tinguin, ja que el treball de conceptualització que els

estem demanant en aquesta unitat didàctica és alt. Per aquesta raó, el suport

del professorat és important per després poder posar tots els treballs en comú.

② Posada en comú

Plenari

25 min


posada en comú per consensuar entre tots els aspectes següents:

- Objectius – indicadors – recursos. (exemples)

OBJECTIU

(ja definits en el

document

anterior)

INDICADOR

(ha de ser quantificable,

fàcil d’obtenir i

comparables entre l’abans i

el després)

RECURSOS

(com recollirem

aquests indicadors?,

amb quina eina?)

Millora en el

coneixement de

la salut mental

En finalitzar la campanya,

el 75% dels receptors han

canviat la seva percepció

en salut mental.

Qüestionaris

d’avaluació pre i post


el 75% dels receptors

entenen què significa salut

mental.

Qüestionaris

d’avaluació pre i

post.


el 75% dels receptors han

difós el missatge a través

de les xarxes socials.

Nombre d’accessos

Nombre de tweets o

retweets.


el 75% dels receptors són

capaços de parlar i

reconèixer la salut mental.

Qüestionaris

d’avaluació pre i

post.

Nombre de

comentaris al mur de

la campanya.

- Disseny de qüestionari.

- Fases del pla d’avaluació.

66


① Fase d’avaluació

Treball en

grup

25 min

SEGONA PART – Apartat B:

FASE D’AVALUACIÓ

Per poder saber si el vostre projecte ha estat un èxit, cal que feu una

avaluació al públic al qual heu adreçat la vostra campanya.

Segons l’objectiu que us heu plantejat, haureu de definir quins indicadors

utilitzareu i com els mesurareu. Per exemple...

OBJECTIU

(ja definits en el

document

anterior)

INDICADOR

(ha de ser

quantificable, fàcil

d’obtenir i

comparables entre

l’abans i el després)

RECURSOS

(com recollirem aquests

indicadors?, amb quina

eina?)

Millora en el

coneixement de

la salut mental

En finalitzar la

campanya, el 75%

dels receptors han

canviat la seva

percepció en salut

mental.

Qüestionaris d’avaluació pre

i post

......... ............. ...............

Un cop tingueu definida la font de verificació o els recursos que utilitzareu per

mesurar els indicadors, l’haureu de començar a dissenyar:

- Qüestionaris:

o Establiu el màxim de preguntes que fareu.

o Com seran aquestes preguntes?, com seran les respostes?

(obertes, tancades...)

o Què voleu preguntar?

o Com passareu els qüestionaris?

o A quantes persones passareu els qüestionaris?

o En quins moments passareu els qüestionaris?

o Quan fareu l’anàlisi de les dades?

o Comparareu resultats abans i després de la vostra campanya?

67

- Altres dades quantitatives (per exemple, nombre de tweets,

d’intervencions, etc.):

o Com mesurareu aquestes variables?

o Com controlareu el nombre d’intervencions que us interessa

saber? Cal alguna planificació? Algun estudi previ?

Com a referència, podeu consultar l’estudi ESCA (Enquesta de Salut de

Catalunya) del Departament de Salut:

http://salutweb.gencat.cat/ca/el_departament/estadistiques_sanitaries/enq

uestes/enquesta_salut_catalunya/

En aquesta enquesta, trobareu diferents exemples de preguntes relacionades

amb la salut i respostes amb diferents escales.

http://salutweb.gencat.cat/ca/el_departament/estadistiques_sanitaries/enquestes/enquesta_salut_catalunya/

http://salutweb.gencat.cat/ca/el_departament/estadistiques_sanitaries/enquestes/enquesta_salut_catalunya/

68




Escolta l‘opinió dels altres. Escolta i intenta comprendre


Escolta, comprèn i rebat des

del respecte les

argumentacions dels seus

companys.


COMPETÈNCIA 1: Traduir un problema a llenguatge matemàtic o a una representació

matemàtica utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats.


Entén el significat del

vocabulari estadístic.

Selecciona la informació més

rellevant per poder elaborar

la fase d’avaluació.

Pot fer un breu esquema de

com s’hauria de dissenyar la

fase d’avaluació.

Pot explicar quin és

l’objectiu de l’estudi.

Explica l’objectiu de l’estudi i

les variables implicades.

Explica l’objectiu de l’estudi,

les variables i les hipòtesis

que plantegen.

COMPETÈNCIA 2: Emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre

problemes.



vocabulari estadístic i la seva

relació amb la realitat



la fase d’avaluació i té en

compte variables de la

realitat.


rellevant per poder definir la

fase d’avaluació, té en


realitat i intenta evitar

biaixos.

69

COMPETÈNCIA 3: Mantenir una actitud de recerca davant d’un problema assajant

estratègies diverses.


Limita la fase d’avaluació a

les variables i condicions

marcades.

Amplia la fase d’avaluació

amb altres variables

relacionades.

Amplia coherentment la fase

d’avaluació amb

perspectives d’ampliació.

S’han informat mínimament

sobre la temàtica de salut

mental.

S’ha informat sobre la salut

mental i tot allò que pot

incidir en el seu estudi.

Ha aprofundit en els estudis

sobre la salut mental i ha

creat l’estudi basant-se en

els continguts que ha trobat.

Revisa el qüestionari i la

definició de l’estudi en

detectar errors.

Escolta les aportacions

mútues i les consideren.

Incorpora els suggeriments i

les aportacions per millorar

l’estudi.

COMPETÈNCIA 4: Generar preguntes de caire matemàtic i plantejar problemes.




marcades.



relacionades.


seguint una coherència i

amb perspectives

d’ampliació.

S’ha informat mínimament


mental.








Defineix preguntes senzilles i

òbvies pel qüestionari.

Genera preguntes no òbvies

pel qüestionari i inferides de

la informació que ha trobat.

Genera preguntes que

impliquin altres variables i

evitin els biaixos.

Interpreta els resultats del

gràfic.

Planteja noves preguntes a

partir dels gràfics.

Planteja preguntes a partir

de gràfics que posen en

relleu la relació entre

variables.

COMPETÈNCIA 9: Representar un concepte o relació matemàtica de diverses maneres i

usar el canvi de representació com a estratègia de treball matemàtic


Plantegen l’ús de taules

senzilles per recollir les

dades.

Plantegen l’ús de diferents

tipus de gràfics.


tipus de gràfics i relacionen

les dades de diferents

maneres.

70

COMPETÈNCIA 10: Expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre les

dels altres.


Utilitza correctament els

termes matemàtics

associats.

Utilitza i representa

correctament els termes i la

simbologia matemàtica

associats.




associats, i ho relaciona amb

la realitat.

Exposa de manera precisa. Exposa de manera clara i

precisa amb la terminologia

adequada.

Comprèn els companys/es

en l’expressió d’idees

matemàtiques.

COMPETÈNCIA 11: Emprar la comunicació i el treball col·laboratiu per compartir i construir

coneixement a partir d’idees matemàtiques.


Treballa correctament en

equip.

Treballa de manera

col·laborativa.

Treballa de manera

col·laborativa i s’enriqueixen

els uns als altres.

L’alumne treballa el que el

grup li encarrega.

L’alumne es mostra actiu en

fer aportacions al grup.

L’alumne participa

activament, amb iniciativa i

plantejant dubtes i

preguntes per ajudar a

avançar.

COMPETÈNCIA 12: Seleccionar i usar tecnologies diverses per gestionar i mostrar

informació, i visualitzar i estructurar idees o processos matemàtics.


Proposen l’ús de diferents

tecnologies per recollir les

dades.


tecnologies per recollir i

treballar les dades.

Proposen l’ús d’eines

properes i innovadores per

recollir i treballar les dades.

71

Unitat didàctica 6

Campanyes de sensibilització

72

ÀMBIT LINGÜÍSTIC

FASE 1: PRÈVIA REALITZACIÓ DEL SERVEI COMPETÈNCIES IMPLICADES CONCEPTES CLAU

- C1: obtenir informació i interpretar i valorar el

contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

- C3: desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.

- C4: planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor/a, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.

- C6: revisar i corregir el test per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentació formal.

- C7: obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals.

- C9: emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs.

- A2: implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.

Acció

Format

Objectius

Missatge

Públic


73

ACTIVITAT “Campanyes de sensibilització”

1 SESSIÓ a l’aula Aquesta unitat didàctica serà la continuació natural en la

nostra tasca de dissenyar el projecte. Així, si en l’anterior

unitat didàctica hem començat a definir i concretar què

farem, en aquesta unitat dissenyarem l’acció que durem a

terme.

Treball grupal.

(4-5 alumnes/grup)



① Introducció

Plenari

5 min

L’aula està dissenyant el projecte que voleu dur a terme. Heu investigat sobre

la salut mental, heu fet un arbre de problemes i, posteriorment, l’heu

transformat en arbre de solucions. A partir d’aquest arbre de solucions, heu

triat una alternativa com a via per treballar contra l’estigma.

Durant tot aquest procés, heu justificat la necessitat de dur a terme un

projecte d’aquestes característiques i heu definit els vostres objectius sobre la

base de l’alternativa que heu triat.

Ara és el moment de començar a dissenyar la vostra campanya de

sensibilització. Per fer-ho, tindreu com a suport aquesta guia que haureu

d’anar emplenant i que, pas a pas, us ajudarà a definir l’acció que voleu fer.

Com sempre en aquest treball de servei comunitari, abans de començar us

facilitarem un material que heu de treballar i, posteriorment, farem una

posada en comú.

Teniu 25 minuts.

74

②Posada en comú

Plenari

25 min

Finalitzem la sessió convidant l’alumnat a fer un recull de l’acció que vol dur a

terme.

Així, cada grup presentarà breument:

- Quina alternativa de treball ha triat (mitjans de comunicació, prejudicis,

autoestigma, etc.).

- Quin format tindrà la seva campanya (cartells, anuncis, xarxes socials,

etc.).

- Públic al qual s’adreça.

- Objectiu de la campanya.

Un cop presentat, s’haurà de consensuar en plenari quin tipus de campanya es fa

i si les diferents aportacions dels grups es poden complementar entre elles.

75


① Definició de l’acció

Treball

en grup

25 min

SEGONA PART – Apartat B:

DISSENY DE L’ACCIÓ – CAMPANYES DE SENSIBILITZACIÓ

Un cop hem triat l’alternativa que volem treballar en la nostra campanya de

sensibilització, hem de començar a definir la nostra acció.

Per ajudar-vos, a més a més de les pautes que a continuació us facilitem, també

podeu consultar diferents tipus de campanya als enllaços següents:

http://obertament.org/donalacara

http://www.concursespot.org/

https://www.youtube.com/watch?v=5kh2SpZP4Cg&list=PLbgat

LoE6znzzcvQyprIuNAd3A-GUMOnZ

https://www.youtube.com/user/ttcnow2008

OBJECTIU (quin és l’objectiu que voldrem aconseguir amb aquesta campanya

en concret?)

ACCIÓ (què volem vèncer o treballar amb la nostra campanya antiestigma?)

Prejudicis en general.

Algun prejudici en concret (violència de les persones en salut mental,

inadaptació, no vàlids per treballar, etc.).

El tracte de la salut mental en els mitjans de comunicació.

El llenguatge habitual ofensiu.

Apoderar a les persones que tenen algun tipus de problema de salut

mental.

Mites entorn de la salut mental.

Sensibilitzar sobre la importància de la salut mental.

Normalitzar la salut mental

Altres: ..................................

http://obertament.org/donalacara

http://www.concursespot.org/

https://www.youtube.com/watch?v=5kh2SpZP4Cg&list=PLbgatLoE6znzzcvQyprIuNAd3A-GUMOnZ

https://www.youtube.com/watch?v=5kh2SpZP4Cg&list=PLbgatLoE6znzzcvQyprIuNAd3A-GUMOnZ

https://www.youtube.com/user/ttcnow2008

76

TIPUS DE MISSATGE (quin serà el to del missatge que volem transmetre?)

To educatiu

To desafiant

To d’humor

To de sensibilització

To emotiu

Altres: ................................

PÚBLIC (a qui ens volem adreçar?)

Mares i pares

Professorat

Alumnat

Altres: ....................

FORMAT (quin format volem utilitzar?)

Falca radiofònica

Cartelleria

Audiovisual

Tríptics

Xarxes socials

Altres: ....................

RECURSOS (de quins recursos disposem? En necessitarem algun més?)

DIFUSIÓ (com farem la difusió de la nostra campanya antiestigma?) On la

donarem a conèixer?)

PROPOSTA DE TÍTOL PER A LA CAMPANYA

TEMPORALITAT

Data d’inici de la campanya

Data final prevista de la campanya

77




Coneix les diferents maneres

de participar i millorar la

societat.

Té una opinió i defensa el

seu punt de vista.

Participa activament en les

diferents opcions existents

per millorar la societat.




del respecte les


companys.

Reconeix els seus drets i

deures.

Reconeix i defensa tant els

seus drets com deures.

Fa un paper actiu en la

defensa dels drets i, en

especial, dels seus deures

com a ciutadà.

Reconeix els drets i deures

dels altres.

Reconeix i defensa els drets

dels altres.

Fa un paper actiu en la

defensa dels drets dels

altres.


COMPETÈNCIA 1: Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de

la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.


Identifica el missatge del que

es vol transmetre i

l’interpreta.

Extreu els missatges

secundaris de les definicions.

Vincula les diferents idees

implícites del text.

Entén el significat de la frase

en el seu sentit més

simbòlic.

Interpreta els missatges

implícits i introdueix

elements valoratius sobre el

propòsit del text.

Sap integrar el contingut del

context específic.

Valora les idees principals i

les secundàries.

Valora els continguts en

funció dels coneixements

previs i dels obtinguts en

altres fonts d’informació.

Aporta criteris personals a

les valoracions.

78

COMPETÈNCIA 3: Desenvolupa estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir

coneixement.


Utilitzar eines de consulta senzilles, a partir de pautes donades, per accedir a la comprensió de mots clau i per obtenir informació explícita.

Identificar i seleccionar, amb suports generals, les eines de consulta adequades a la tasca i de cerca d’informació per comprendre i obtenir informació implícita.

Emprar, de manera autònoma, eines de consulta i de cerca per comprendre i integrar la informació en esquemes de coneixement previ.

COMPETÈNCIA 4: Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor/a,

intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.


Planificar textos escrits senzills i amb lèxic conegut i freqüent.

Planificar textos escrits amb

lèxic freqüent, amb idees

principals i secundàries.

Planificar textos escrits amb idees principals i secundàries i amb lèxic nou.

Identifica al receptor a qui va dirigit el text.

Identifica el receptor i la

intenció del text.

Identifica el tipus de text que vol desenvolupar i les diferents característiques.

Jerarquitza les idees principals.

Jerarquitza les idees

principals i secundàries.

Jerarquitza el text en idees principals, secundàries i l’enriqueix.

COMPETÈNCIA 6: Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva

presentació formal.


Rellegeixen i corregeixen el text.

Revisen el text i en

modifiquen l’estructura.

Fan una revisió minuciosa i detallada.

Utilitzen material senzill de consulta.

Utilitzen diverses fonts de

consulta i les contrasten.

Utilitzen fonts especialitzades de consulta i les contrasten.

Presenten el text amb claredat i de manera senzilla.

Presenten un text clar amb

alguns elements estètics.

Complementen el text amb elements estètics que li aporten valor.

79

COMPETÈNCIA 7: Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida

quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i

no verbals.


Interpreta quin és el propòsit

de la campanya.

Valora quin és el propòsit de

la campanya.

Aporta criteris personals i

millores per assolir l’objectiu

de la campanya.

Vincula entre si les diferents

informacions explícites de

les preguntes i respostes.

Integra el contingut en el

context específic.

Elabora un raonament

abstracte dels continguts.

Interpreta quina és la posició

dels seus companys respecte

a la problemàtica en salut

mental .

Interpreta com se senten les

persones que pateixen algun

tipus de problema de salut

mental davant de la reacció

del seu entorn.

Aporta recursos per millorar

la situació de les persones

afectades.

COMPETÈNCIA 9 Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa

per iniciar, mantenir i acabar el discurs.


Planifiquen l’exposició de les

respostes segons les

premisses marcades pel

professorat.



premisses i l’enriqueixen

amb altres factors.



premisses marcades pel

professorat i hi

aprofundeixen, de manera

que poden enllaçar amb

coneixement i/o

experiències prèvies i

plantejar hipòtesis.

Tenen un guió bàsic. Tenen un bon guió amb

contingut i referències

sòlides.

Tenen un bon guió amb

contingut i referències

sòlides i dades oficials.

80

Unitat didàctica 7

Imatge de la campanya

81

EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA



- C1: utilitzar estratègicament els elements dels

llenguatges visual, musical i corporal per analitzar les produccions artístiques.

- C2: mostrar hàbits de percepció reflexiva i oberta de la realitat sonora i visual de l’entorn natural i cultural.

- C4: interpretar i representar amb formes bidimensionals i tridimensionals, estàtiques i en moviment.

- C5: compondre amb elements dels llenguatges artístics utilitzant eines i tècniques pròpies de cada àmbit.

- C6: experimentar i/o improvisar amb instruments i tècniques dels llenguatges artístics.

- C7: desenvolupar projectes artístics disciplinaris o transdisciplinaris tant personals com col·lectius.

- C8: valorar amb respecte i sentit crític les produccions artístiques en els seus contextos i funcions.

- C9: gaudir de les experiències i creacions artístiques com a font d’enriquiment personal i social.

- C10: fer ús del coneixement artístic i de les seves produccions com a mitjà de cohesió i d’acció prosocial.

Imatge

Art

Elements

Expressió

Comunicació

2 SESSIONS A L’AULA

82

ACTIVITAT “Imatge de la campanya”

2 SESSIONS a l’aula L’objectiu de la sessió dedicada a aquesta unitat didàctica

serà conceptualitzar i definir la imatge i missatge de la

campanya de sensibilització de l’alumnat.

En ser una campanya oberta a l’interès de cada aula

(audiovisual, cartells, campanya a les xarxes socials, etc.),

tan sols podem oferir idees generals que es poden tenir en

compte.

Treball grupal.

(4-5 alumnes/grup)



① Introducció

Plenari

5 min


Teniu clar quins són els diferents missatges que voleu transmetre?

Deixem uns instants perquè l’alumnat respongui. Recollim els que van quedar

en sessió plenària durant l’última unitat. Un cop refrescades, fem una reflexió

conjunta:

L’acció de la nostra campanya vindrà determinada segons el missatge a

transmetre, el format que utilitzem i el públic al qual ens adrecem.

En general, però, hem de tenir en compte:

TO DE LA CAMPANYA

To educatiu

To desafiant

To d’humor

To de sensibilització

To emotiu

Altres: ................................

83

PÚBLIC AL QUAL ENS ADRECEM

Mares i pares

Professorat

Alumnat

Altres: ....................

Aquestes dues variables determinaran:

- Disseny (més clàssic o més modern)

- Tipus d’imatges

- Llenguatge que utilitzem (més conservador o més informal)

- Tipus de missatge (empatia, proximitat...)

- Cromatisme

- Ritme (en cas de ser un audiovisual)

A partir d’aquí, cada grup farà una proposta/esbós de disseny d’imatge de la

campanya, vídeo, cartell, etc. i la presentarà en plenari.

Un cop presentades, es decidirà quina o quines imatges es desenvoluparan i

es duran a terme.

② Posada en comú

Plenari

30 min

Cada grup posarà en comú les seves propostes i el grup aula triarà l‘opció o les

opcions que es desenvoluparan.

Serà important que, mentre es creï la campanya, s’estipuli quan i com es

definirà el seu títol.

A més a més, abans de començar a dissenyar la imatge de la

vostra acció de sensibilització, no oblideu que s’ha d’enfocar

la salut mental en positiu, fugint d’imatges que contradiuen

l’esperit de la campanya (lluita contra l’estigma).

No oblidis que...

!!

84


① Proposta d’imatge

Treball en

grup 90 min

Per grups, feu un esbós o una proposta de la campanya de sensibilització que

voleu dur a terme en els diferents formats que heu triat en plenari (vídeo,

cartell, xarxes socials, etc.).

Un cop la tingueu definida, l’haureu de presentar en plenari i el grup aula

triarà l’opció o les opcions que es desenvoluparan.

Un exemple pot ser...

FORMAT VÍDEO

- Feu una proposta de títol.

- Feu una proposta de guió.

- Feu una proposta de seqüenciació (story board).

FORMAT CARTELL


- Feu una proposta d’imatge.

- Feu una proposta de missatge.

FORMAT DÍPTICS


- Feu una proposta d’estructura.

- Feu una proposta d’imatges a utilitzar.

FORMAT XARXES SOCIALS


- Feu una proposta de dinamització de les xarxes socials.

85







del respecte les


companys.


COMPETÈNCIA 1: Utilitzar estratègicament els elements dels llenguatges visual, musical i

corporal per analitzar les produccions artístiques.


Identifiquen i descriuen

elements artístics.

Identifiquen, descriuen i

caracteritzen elements clau

en una manifestació

artística.

Apliquen en el seu disseny

elements clau en una

manifestació artística.

COMPETÈNCIA 2: Mostrar hàbits de percepció reflexiva i oberta de la realitat sonora i

visual de l’entorn natural i cultural.


Perceben les evidències

d’una campanya de

sensibilització.

Perceben les evidències i

mostren interès en el

disseny de la imatge de la

campanya i el seu missatge.

Són capaços de crear de zero

continguts de sensibilització.

COMPETÈNCIA 4: Interpretar i representar amb formes bidimensionals i tridimensionals,

estàtiques i en moviment.


Interpreta el significat clar

de les campanyes

Interpreta i fa propostes per

enriquir el disseny i

representació de la

campanya.

Utilitza recursos tècnics per

dissenyar la imatge.

86

COMPETÈNCIA 5: Compondre amb elements dels llenguatges artístics utilitzant eines i

tècniques pròpies de cada àmbit.


Interpreta el significat clar

de les campanyes.

Interpreta i fa propostes per

enriquir el disseny i la

representació de la

campanya.

Utilitza recursos tècnics per

dissenyar la imatge.

És conscient dels diferents

elements artístics utilitzats

en una campanya.

Sap com projectar el que vol

transmetre a través dels

diferents elements artístics.

Projecta, dissenya i executa

amb coherència la imatge

del projecte.

COMPETÈNCIA 6: Experimentar i/o improvisar amb instruments i tècniques dels

llenguatges artístics.


Entenen la importància de la

creativitat i l’originalitat en

la creació d’una campanya.


tècniques per sorprendre el

receptor.

Cerquen noves eines i

metodologies per crear una

campanya diferent i

innovadora, que impacti en

el receptor.

COMPETÈNCIA 7: Desenvolupar projectes artístics disciplinaris o transdisciplinaris tant

personals com col·lectius.


Inclouen diferents arts en la

seva campanya.

Integren correctament i amb

harmonia les diferents arts.

Enriqueixen aquesta

integració d’arts i

aconsegueixen augmentar

l’impacte del seu missatge.

COMPETÈNCIA 8: Valorar amb respecte i sentit crític les produccions artístiques en els seus

contextos i funcions.


Valoren la feina dels seus

companys i paren atenció.

Valoren la feina dels seus

companys i són crítics amb el

seu enfocament.

Recullen les crítiques i altres

aportacions dels companys

per millorar la seva

campanya.

87

COMPETÈNCIA 9: Gaudir de les experiències i creacions artístiques com a font

d’enriquiment personal i social.


Gaudeixen de la preparació i

creació de la seva acció de

sensibilització.

Reconeixen la importància

del disseny per poder

transmetre un missatge, i en

gaudeixen.

Enriqueixen la seva acció de

sensibilització per sobre de

les demandes marcades.

COMPETÈNCIA 10: Fer ús del coneixement artístic i de les seves produccions com a mitjà

de cohesió i d’acció prosocial.


Són conscients de la

importància de la seva

campanya de sensibilització i

el que pot suposar per a

molta gent.

Són conscients de la

importància de la seva

campanya de sensibilització i

promouen la coordinació

entre els grups per poder

aprofitar sinergies.

Promouen la continuació o

l’ampliació de la campanya

per poder arribar a més

públic o per poder potenciar

els seus efectes.

88

Unitat didàctica 8

Avaluació de la campanya

89

MATEMÀTIQUES ACADÈMIQUES – APLICADES

FASE 3: DESPRÉS DE LA REALITZACIÓ DEL SERVEI


- C1: traduir un problema a llenguatge matemàtic o a

una representació matemàtica utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats.

- C2: emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre problemes.

- C3: mantenir una actitud de recerca davant d’un problema assajant estratègies diverses.

- C4: generar preguntes de caire matemàtic i plantejar problemes.

- C9: representar un concepte o relació matemàtica de diverses maneres i usar el canvi de representació com a estratègia de treball matemàtic.

- C10: expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre les dels altres.

- C11: emprar la comunicació i el treball col·laboratiu per compartir i construir coneixement a partir de les matemàtiques.

- C12: seleccionar i usar tecnologies diverses per gestionar i mostrar informació, i visualitzar i estructurar idees o processos matemàtics.

Avaluació

Mostra

Qüestionari

Indicadors

Resultats


90

ACTIVITAT “Avaluació de la campanya”


Aquesta unitat didàctica serà la cloenda a la implementació

del projecte i ens serà útil per valorar si hem assolit els

objectius que ens vam marcar en un inici, a través dels seus

indicadors.

Treball grupal.

(4-5 alumnes/grup)



① Introducció

Plenari

5 min


Valoreu si hem assolit o no els objectius que ens marcàvem com a projecte.

Deixem uns instants perquè l’alumnat respongui. Un cop recollides les seves

intervencions, fem una reflexió conjunta:

L’avaluació és una fase important en qualsevol projecte o campanya per saber

si hem dissenyat i desenvolupat bé el projecte.

Quan avaluem una campanya, no solament avaluarem si hem assolit o no

l’objectiu (el públic objectiu s’ha conscienciat sobre la importància de la salut

mental?), sinó que també avaluem si l’hem plantejada correctament (l’anunci

era correcte? Se’n recorden? Els va agradar? Què els va despertar?)

Així doncs, l’avaluació és una eina d’aprenentatge que ens servirà per millorar

de cara a futures campanyes o projectes.

Tots els grups teniu entre les mans el document de disseny de projecte que

hem anat fent entre tots. Per finalitzar el projecte, queda valorar si hem

assolit o no els objectius a través dels indicadors que vam establir i, per tant,

a través de la informació que ens donaran els recursos que vam crear per

recollir aquestes dades.

Teniu 25 minuts per recollir la informació i fer-ne la valoració.

91

② Posada en comú

Plenari

25 min


posada en comú per consensuar entre tots els aspectes següents:

- Objectius – indicadors – font de verificació. (exemples)

OBJECTIUS

INDICADORS (delimitats

en el temps i

quantificables)

RECURSOS

Millora en el

coneixement

de la salut

mental


el 75% canvia la seva

percepció en salut

mental.

Qüestionaris d’avaluació

pre i post


el 75% entén què

significa salut mental.


pre i post.


el 75% ha difós el

missatge a través de les

xarxes socials.

Nombre d’accessos

Nombre de tweets


el 75% és capaç de parlar

i reconèixer la salut

mental.


pre i post.

Nombre de comentaris al

mur de la campanya.

Apoderar els

joves per

poder parlar

lliurement

sobre salut

mental



percepció en salut

mental.


pre i post


el 75% entén què



pre i post.




mental.


pre i post.


mur de la campanya.

Promoure

l’esperit

crític dels

joves per

identificar i

reconèixer

situacions


el 75% és conscient de la

influència del seu

llenguatge en el

manteniment dels

prejudicis.

Nombre de “denúncies” que

fan sobre el tracte

estigmatitzador de la

llengua.


el 75% pot detectar


fan sobre el tracte

92

d’estigma i

discriminació

cap a tot allò

que envolti

la salut

mental.

missatges d’estigma en

mitjans de comunicació.

estigmatitzador de la salut

mental.


el 75% pot detectar

actituds de discriminació

cap a la salut mental en

qualsevol àmbit.


fan sobre el tracte

estigmatitzador de la salut

mental.


el 75% proposa accions per

continuar lluitant contra

l’estigma en aquest sentit.

Número de propostes que

fan per lluitar contra

l’estigma.

Ajudar a

crear un

món més

obert i

disposat a

escoltar,

entendre i

parlar de

qualsevol

tema

relacionat

amb la salut

mental.



percepció en salut

mental.


pre i post


el 75% entén què



pre i post.


el 75% ha difós el

missatge a través de les

xarxes socials.

Nombre d’accessos

Nombre de tweets




mental.


pre i post.


mur de la campanya.

A més a més, l’alumnat també té a la seva disposició el qüestionari inicial que va

emplenar al principi del projecte perquè, un cop finalitzat el servei comunitari, el

pugui tornar a emplenar i comparar les seves respostes. D’aquesta manera,

podrà valorar el seu nivell d’aprenentatge i el canvi d’actituds cap a la salut

mental.

93


① Fase d’avaluació

Treball en

grup

25 min

AVALUACIÓ DE LA IMPLEMENTACIÓ

Per poder saber si el vostre projecte ha estat un èxit, cal que feu una

avaluació al públic al qual heu adreçat la vostra campanya.

Segons l’objectiu que us heu plantejat, haureu de definir quins indicadors

utilitzareu i com els mesurareu. Per exemple...

OBJECTIU

(ja definits en el

document

anterior)

INDICADOR

(delimitats en el

temps i

quantificables)

FONT DE VERIFICACIÓ

Millora en el

coneixement de

la salut mental

En finalitzar la

campanya, el 75%

dels receptors han

canviat la seva

percepció en salut

mental.


pre i post

En finalitzar la

campanya, el 75%

dels receptors

entenen què

significa salut

mental.


pre i post.

En finalitzar la

campanya, el 75%

dels receptors han

difós el missatge a

través de les xarxes

socials.

Nombre d’accessos

Nombre de tweets

En finalitzar la

campanya, el 75%

dels receptors són

capaços de parlar i

reconèixer la salut

mental.


pre i post.


mur de la campanya.

94

② Qüestionari cloenda per a l’alumnat

Individual

20 min

Un cop finalitzat el projecte de servei comunitari i conèixer més què són els

problemes de salut mental i l’estigma que pateixen, si us plau, respon el

qüestionari següent:

1.Què és per tu la salut mental?

2.Quins qualificatius assignaries al concepte de salut mental?

3.Creus que la salut mental sempre és quelcom negatiu?

4.Què creus que és un problema de salut mental?

5.Quines creus que són les causes dels problemes de salut mental?

6.Coneixes algú que hagi patit algun tipus de problema de salut mental?

7.Has tingut mai algun tipus de problema de salut mental?

8.Creus que alguna vegada a la vida pots arribar a tenir algun problema de

salut mental?

9.Com t’agradaria que reaccionés el teu entorn (família, amics, companys...)?

Com recordaràs, aquest és el mateix qüestionari que vas emplenar a l’inici del

projecte de servei comunitari. Pots comparar les teves respostes.

95







del respecte les


companys.


COMPETÈNCIA 1: Traduir un problema a llenguatge matemàtic o a una representació

matemàtica utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats.



vocabulari estadístic.



la fase d’avaluació.

Pot fer un breu esquema de

com s’hauria de dissenyar la

fase d’avaluació.

Pot explicar quin és

l’objectiu de l’estudi.

Explica l’objectiu de l’estudi i

les variables implicades.

Explica l’objectiu de l’estudi,

les variables i les hipòtesis

que plantegen.

COMPETÈNCIA 2: Emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre

problemes.



vocabulari estadístic i la seva

relació amb la realitat.



la fase d’avaluació i té en


realitat.


rellevant per poder definir la

fase d’avaluació, té en


realitat i intenta evitar

biaixos.

96

COMPETÈNCIA 3: Mantenir una actitud de recerca davant d’un problema assajant

estratègies diverses.




marcades.



relacionades.

Amplia coherentment la fase

d’avaluació amb

perspectives d’ampliació.

S’han informat mínimament


mental.








Revisa el qüestionari i la

definició de l’estudi en

detectar errors.

Escolta les aportacions

mútues i les consideren.

Incorpora els suggeriments i

les aportacions per millorar

l’estudi.

COMPETÈNCIA 4: Generar preguntes de caire matemàtic i plantejar problemes.




marcades.



relacionades.


seguint una coherència i

amb perspectives

d’ampliació.

S’ha informat mínimament


mental.








Defineix preguntes senzilles i

òbvies per al qüestionari.

Genera preguntes no òbvies

per al qüestionari i inferides

de la informació que ha

trobat.

Genera preguntes que

impliquin altres variables i

s’evitin els biaixos.

Interpreta els resultats del

gràfic.

Planteja noves preguntes a

partir dels gràfics.

Planteja preguntes a partir

de gràfics que posen en

relleu la relació entre

variables.

COMPETÈNCIA 9: Representar un concepte o relació matemàtica de diverses maneres i

usar el canvi de representació com a estratègia de treball matemàtic


Plantegen l’ús de taules

senzilles per recollir les

dades.


tipus de gràfics.


tipus de gràfics i relacionen

les dades de diferents

maneres.

97

COMPETÈNCIA 10: Expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre les

dels altres.


Utilitza correctament els

termes matemàtics

associats.




associats.




associats, i ho relaciona amb

la realitat.

Exposa de manera precisa. Exposa de manera clara i

precisa amb la terminologia

adequada.

Comprèn els companys/es

en l’expressió d’idees

matemàtiques.

COMPETÈNCIA 11: Emprar la comunicació i el treball col·laboratiu per compartir i construir

coneixement a partir d’idees matemàtiques.


Treballa correctament en

equip.

Treballa de manera

col·laborativa.

Treballa de manera

col·laborativa i s’enriqueixen

els uns als altres.

L’alumne treballa el que el

grup li encarrega.

L’alumne es mostra actiu en

fer aportacions al grup.

L’alumne participa

activament, amb iniciativa i

plantejant dubtes i

preguntes per ajudar a

avançar.

COMPETÈNCIA 12: Seleccionar i usar tecnologies diverses per gestionar i mostrar

informació, i visualitzar i estructurar idees o processos matemàtics.



tecnologies per recollir les

dades.


tecnologies per recollir i

treballar les dades.

Proposen l’ús d’eines

properes i innovadores per

recollir i treballar les dades.

98


MENTAL?”

ADDENDA

99

PROPOSTA DE DOCUMENT: ACORDS ENTRE EL CENTRE EDUCATIU I

L’ENTITAT

DADES DE L’ENTITAT

NOM DE L’ENTITAT

NOM I COGNOMS DEL/ DE LA PRESIDENT/A O REPRESENTANT DE L’ENTITAT

DADES DEL CENTRE EDUCATIU

NOM DEL CENTRE EDUCATIU

NOM I COGNOMS DEL DIRECTOR/A DEL CENTRE EDUCATIU

D’acord amb el conveni signat entre el Departament d’Ensenyament i l’entitat, el director/a

del centre i el/la president/a de l’entitat, com a representants legals, i atès que ambdues parts

comparteixen la voluntat de promoure projectes de col·laboració amb l’objectiu de fomentar

entre l’alumnat de l’ESO accions de compromís cívic i d’exercici actiu de la ciutadania, ES

COMPROMETEN, durant el curs _____________________, a portar a terme conjuntament el

Projecte de servei comunitari per a l’alumnat d'Educació Secundària Obligatòria Whatsup.

Com vas de salut mental? i constaten que han arribat als acords següents:

- L’alumnat del centre educatiu, en col·laboració amb l’entitat, elaborarà una campanya de

sensibilització per lluitar contra l’estigma en salut mental.

- Tant l’alumnat com el professorat del centre educatiu vetllaran per preservar la intimitat i el

dret a la confidencialitat d’aquelles dades i/o fets que els transmeti l’entitat o els mateixos

testimonis, tenint sempre en compte els límits ètics i la privacitat individual.

- Durant la conceptualització i definició de la campanya de sensibilització, l’alumnat tindrà

contacte directe amb l’entitat per tal de conèixer la realitat de l’estigma en salut mental. Queda

100

en mans de l’equip coordinador del projecte entre el centre i l’entitat decidir quan, com i on es

realitza aquesta primera trobada entre alumnat i entitat.

- L’entitat intentarà facilitar el contacte de l’alumnat amb alguna persona que ha patit l’estigma

en primera persona.

- L’entitat orientarà l’alumnat sobre la campanya i els missatges que es transmetin en la

campanya, com a experts en salut mental.

- L’entitat orientarà l’alumnat i li donarà suport en la difusió de la campanya de sensibilització.

- El centre educatiu facilitarà a l’entitat el contacte amb l’alumnat.

- Els representants del centre educatiu i l’entitat es comprometen a mantenir dues reunions de

seguiment per valorar com avança el servei comunitari i possibles millores.

- El servei comunitari i la col·laboració entre entitat i centre educatiu s’ajustarà a la temporalitat

que es marqui des d’un principi. Quedarà en mans d’ambdues parts la decisió d’allargar la

col·laboració i definir dins de quin marc es fa aquesta.

- Tant el centre educatiu com l’entitat es comprometen a treballar per fomentar la salut mental

vista en positiu, ressaltant les històries de recuperació i creixement personal.

I, perquè així consti, com a prova de conformitat i acceptació, les dues parts signen aquest

document de compromís:

LLOC I DATA

DIRECTOR/A DEL CENTRE PRESIDENT/A DE L’ENTITAT

101

SERVEI COMUNITARI: WHATSUP. COM VAS DE SALUT

MENTAL?

DIARI REFLEXIU

NOM DE L’ALUMNE:_______________________________________ DATA: ___________________

OMPLE EL QÜESTIONARI SEGÜENT I VALORA LES PREGUNTES DE L’1 AL 4 SEGONS AQUESTA ESCALA:

PREGUNTA EXPLICA I RAONA 1 2 3 4

Què has fet

avui?

Què és el més

interessant

que has fet

avui?

Com t’has

sentit amb les

activitats

realitzades?

Què

suggereixes

per millorar o

canviar?

Creus que la

formació

rebuda ha

estat útil per

realitzar

l’activitat?

Comentari

Recordeu que cal lliurar el Diari Reflexiu al professorat!

102


MENTAL?

PROPOSTES DE MILLORA – MATERIAL PER A L’ALUMNAT

OBJECTIU I INDICADORS D’AVALUACIÓ DEL SERVEI

A partir de les valoracions que has fet en el teu informe-síntesi sobre el grau d’assoliment dels

objectius del servei, hauries de fer propostes de millora per a cada un dels ítems següents:

PROPOSTES DE MILLORA

Organització del servei

Temporització

Formació rebuda per l’alumnat

Qualitat del servei

Relació de l’alumnat amb els receptors del servei

Un cop hagis redactat individualment aquestes propostes, les posareu en comú en grups de

quatre per després fer-ho en gran grup (tota la classe) i elaborareu una llista entre tots.

Les propostes de millora ens seran útils en cas que es torni a fer una activitat amb aquesta

entitat. Ens permetran planificar, dissenyar i adequar les actuacions del servei a fer en un

futur.

103


MENTAL?

PROPOSTES DE MILLORA – MATERIAL PER AL PROFESSORAT

OBJECTIU I INDICADORS D’AVALUACIÓ DEL SERVEI

A partir de les valoracions que has fet en el teu informe-síntesi sobre el grau d’assoliment dels

objectius del servei, hauries de fer propostes de millora per a cada un dels ítems següents:

PROPOSTES DE MILLORA

Organització del servei

Temporització

Formació rebuda per l’alumnat

Qualitat del servei

Relació de l ‘alumnat amb els receptors del servei

Un cop hagis redactat individualment aquestes propostes, les posareu en comú en grups de

quatre per després fer-ho en gran grup (tota la classe) i elaborareu una llista entre tots.

Les propostes de millora ens seran útils en cas que es torni a fer una activitat amb aquesta

entitat. Ens permetran planificar, dissenyar i adequar les actuacions del servei a realitzar en un

futur.

Un cop els alumnes han redactat individualment les propostes, es posaran en comú en grups

de quatre per després fer-ho en gran grup (tota la classe), i s’elaborarà una llista dels resultats

entre tots.

És convenient fer arribar els resultats a Obertament per tal que puguin adequar les actuacions

en una futura col·laboració.

104


MENTAL?

QÜESTIONARI D’AUTOAVALUACIÓ DE L’ALUMNE SOBRE EL GRAU D’ASSOLIMENT DE LA


Valora en quina mesura la participació en aquest

projecte t’ha permès...

MO

LT

FO

RÇ

A

PO

C

GE

NS

Ser conscient de les conductes d’estigma i

discriminació que pateixen algunes persones.

Conèixer els drets bàsics de totes les persones.

Replantejar-te els propis valors.

Reflexionar sobre com actua la societat actual davant

de situacions de discriminació.

Prendre consciència del valor de normes i lleis per

facilitar la convivència.

Conèixer i sentir-te part de l’entorn on vius.

Establir relacions positives i enriquidores amb les

persones a qui s’ha adreçat el servei.

Participar en la detecció i proposta de solucions per

prevenir i actuar enfront de situacions d’estigma i

discriminació.

Exercir els teus deures com a ciutadà.

Valorar-te més com a persona.

Millorar els teus recursos i habilitats comunicatives.

Expressar les pròpies idees.

Posar-te en el lloc de les persones que pateixen o han

patit discriminació, i experimentar alguns dels seus

105

sentiments i emocions.

Contribuir a prendre les decisions en l’elaboració del

servei comunitari.

Reconèixer i defensar la igualtat de drets de les

persones.

Gestionar situacions conflictives de manera positiva.

Mostrar una actitud solidària amb l’alumnat amb qui

has treballat.

Contribuir a canviar actituds que facilitin la millora de la

convivència.

Respectar i conviure amb persones d’interessos i

situacions vitals diferents de tu.

Comprometre’t socialment.

Valorar la importància del diàleg i l’escolta activa en la

qualitat de les relacions interpersonals.

Esforçar-te per complir els objectius proposats.

Quins aspectes assenyalats valores més negativament?

...........................................................................................................................................

..................................................................................................................

Saps explicar per què?

...........................................................................................................................................

..................................................................................................................

Com creus que es podrien millorar?

...........................................................................................................................................

..................................................................................................................

106

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament

ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT

Aquest qüestionari d’autoavaluació està alineat amb les habilitats, capacitats, valors i

actituds propis de la competència social i ciutadana del currículum d’ESO que us

adjuntem.

HABILITATS I CAPACITATS

Comprendre la realitat social des de l’anàlisi multicausal i sistèmica, valorant

l’aportació de les diferents cultures a l’evolució i progrés comú

Conèixer els valors del sistema democràtic.

Construir un sistema propi de valors, en un marc de respecte a principis o valors

universals.

Desenvolupar el pensament crític.

Construir, acceptar i practicar normes de convivència d’acord amb els valors

democràtics.

Participar.

Exercir drets i deures.

Desenvolupar l’autoconeixement i l’autoestima.

Saber comunicar-se.

Expressar les pròpies idees (assertivitat).

Posar-se en lloc de l’altre (empatia).

Prendre decisions de la vida comunitària.

Reconèixer la igualtat de drets.

Gestionar positivament els conflictes.

VALORS I ACTITUDS

Solidaritat

107


Compromís en la millora de l’entorn

Respecte a la diferència

Responsabilitat

Diàleg i escolta activa

Esforç

L’autoavaluació de l’alumnat pot donar elements al professorat en dos aspectes:

Informació per a l’avaluació de l’alumne.

Informació rellevant per a la revisió del propi projecte.

108


SERVEI COMUNITARI: WHATSUP. COM VAS DE SALUT MENTAL?

TAULA D’ASSISTÈNCIA (lliureu al professor tutor dels alumnes que realitzen el servei comunitari)

Sessió 1 2 3 4 5

Alumnes Data

1

2

3

4

5

6

7

8

109


SERVEI COMUNITARI: WHATSUP. COM VAS DE SALUT MENTAL?

REGISTRE DE SEGUIMENT (lliureu al professor tutor dels alumnes que realitzen el servei comunitari)

NOM DEL RESPONSABLE DE L’ENTITAT RECEPTORA:_____________________________________________________________________

NOM DE L’ALUMNE:________________________________________________________________________________________________

MARCA AMB UNA CREU EL NIVELL D’ASSOLIMENT

NIVELL D’ASSOLIMENT OBSERVACIONS

MOLT

SATISFACTORI SATISFACTORI ACCEPTABLE

CAL QUE

MILLORI

Col·laboració amb el disseny de les activitats.

Compromís amb l’entitat.

Interès i respecte cap al personal de l’entitat.

Interès genuí i empatia cap als testimonis.

Relació amb el grup de treball.

Altres: _________________________________

Altres: _________________________________

Altres: _________________________________

110


Elements de millora i altres aspectes a destacar.

Documents

PROPOSTA DE SERVEI COMUNITARI “WHATSUP. …obertament.org/images/documents-pdf/Guia per al...Proposta de servei comunitari de 10 hores lectives i 10 hores de servei a la comunitat