29
Tema 7 3r ESO AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I EXPLOTACIÓ FORESTAL Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

T 7 sector primari

Embed Size (px)

DESCRIPTION

presentació sobre el tema del sector primari, amb algunes activitats incloses.

Citation preview

Page 1: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Tema 73r ESO

AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I EXPLOTACIÓ FORESTAL

Page 2: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

El l sector primari :1. L’agricultura tor primari :1. L’agricultura

El sector primari :Comprèn totes aquelles

activitats econòmiques que ens proporcionen productes directament de la natura: agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal

agricultura

ramaderiapesca

Explotació forestal

Page 3: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

A nivell mundial, vora un 40% de la

població activa es troba al sector primari.Però aquest percentatge està disminuint, doncs la gent va passant a ocupar-se en la indústria i els serveis.Als països desenvolupats, només s’ocupen entre l’1% i el 6% de la població activa.

Pel que fa a la producció mundial de béns i serveis, el sector primari aporta només el 4% del valor del total dels tres sectors. Es produeix més cada any, però el seu valor és molt inferior al dels productes industrials i els serveis.Tampoc és major l’aportació al PIB als països rics (menys del 4%).

Page 4: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

COMENTA AQUESTA GRÀFICA SOBRE L’EVOLUCIÓ DE L’OCUPACIÓ AL SECTOR PRIMARI

Page 5: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

L’espai agrari és l’espai natural modificat per l’agricultura, la ramaderia, l’explotació forestal... És un espai RURAL (no urbà)

L’ agricultura és l’activitat de treballar la terra per obtindre matèries primeres i aliments per a consum humà i dels animals.

Cada espai agrari està condicionat per una sèrie de

factors:Físics: el relleu, el clima, els sòls, la vegetació...Humans: població, nivell de desenvolupament, tecnologia, polítiques agràries i mediambientals, la globalització, els sistemes de

propietat...

Les pràctiques agrícoles poden ser molt variades:Regadiu/secàMonocultiu/policultiuAgricultura extensiva/intensivaAgricultura de subsistència/de mercatPoden existir moltes

combinacions:•Regadiu intensiu•Monocultiu de mercat•etc

1Agricultura

Page 6: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Actualment, els països desenvolupats

practiquen una agricultura de mercat d’elevada productivitat.

CARACTERÍSTIQUES:•Gran especialització de la producció (un sol producte per explotació)•Mecanització (ús de maquinària per a diferents treballs)•Ús d’agents químics (adobs, insecticides...)•Modernes tècniques de cultiu (hivernacles, cultius hidropònics, en arena... , nous sistemes de rec, llavors transgèniques...)•I, naturalment, es requereixen grans inversions

FES UN CLIC AL RATOLÍ I COMENTA LA PÀGINA QUE HAS TROBAT.

Page 7: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

En els països menys desenvolupats, perviuenpràctiques agrícoles molt

tradicionals, com els camps d’arròs al sud-est asiàtic. Però també existeixen cada dia més grans explotacions agrícoles

o plantacions

•Agricultura familiar•Petites explotacions•Policultius•Tècniques tradicionals•Gran dependència dels factors físics

•Pràctica d’origen colonial, especialment en països càlids•Enfocada al mercat internacional (multinacionals)•Grans explotacions (molta mà d’obra i productivitat)•Grans inversions de capital

Fruits de cacau

Page 8: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Fes un clic sobre el ratolí i podràs veure un documental sobre agricultura sostenible. I tu, què en penses?

HAS SENTIT PARLAR DE L’AGRICULTURA SOSTENIBLE?

Un maneig sostenible dels agro-ecosistemes es basa en una equilibrada combinació de tecnologies, polítiques i activitats, d’acord a uns principis econòmics i consideracions ecològiques, a fi de mantenir o incrementar la producció agrícola en els nivells necessaris per a satisfer les creixents necessitats i aspiracions de la població mundial en augment, però sense degradar el medi ambient.

Page 9: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Ramaderia2

L’activitat ramadera és la que s’ocupa de la cura d’animals per al seu ús com aliments o matèries primeres, o com a força de treball, o simplement per a la seua reproducció.

Page 10: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Per la mobilitat dels animals cal distingir la ramaderia transhumant (en la qual els ramats segueixen l'evolució de les pastures i canvien de regió, de vegades fins tres cops l'any) i la ramaderia estant o ramaderia amb estabulació, total o lliure (en la qual no hi ha trasllat del bestiar i que pot ésser agrícola o industrial).

Per la forma d’explotació, ja saps que pot haver ramaderia extensiva o intensivaEn l’extensiva, els animals es crien en extensions més o menys àmplies per les quals vaguen amb certa llibertat cercant el seu propi aliment o sent ajudats amb aportacions extraordinàries ( seria una forma mixta) La cria intensiva, per contra, es realitza en un règim de concentració i, en casos extrems, els animals mai arriben a eixir de les naus de cria i engreix de les granges.

Page 11: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

En la ramaderia agrícola l'aliment del bestiar és sembrat i recol·lectat per l'home, generalment prop de l'estable o dels estables, mentre que la ramaderia industrial sol ésser independent de l'agricultura, i els aliments dels animals, generalment pinsos composts, són produïts o conreats per altri.

Page 12: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Observa tota la informació que conté la marca d’un ou!Quin interès pot tindre per als consumidors ?Redacta unes línies sobre això.

Page 13: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Que són els camins ramaders?Els camins ramaders són camins públics per on discorre o ha discorregut tradicionalment el trànsit ramader. Tenen un paper clau en el medi natural al servir com a eixos de connexió entre ecosistemes diferents, fomentant la biodiversitat de les espècies i actuant com un corredor ecològic de patrimoni públic amb un elevat valor turístic.Tipus:Canyades ( amplària no superior a 75 metres)Cordills ( amplària no major de 37,5 metres)Senderes (amplària no superior als 20 metres)

Estan protegits i regulats per la Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei estableix que els camins ramaders són béns de domini públic de les CCAA, i té per finalitat:- Regular-ne l'ús pels ramats o altres usos compatibles o complementaris.- Defensar la seva integritat i assegurar la correcta conservació .

Nosaltres, els valencians, per als camins del ramat, tenim una paraula :ASSAGADORS.

Vols saber si a Sant Vicent tenim camins ramaders? Fes un clic al ratolí

Ramats d’ovelles a Madrid

Page 14: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Silvicultura3

Page 15: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

L’explotació forestal es produeix quan obtenim beneficis econòmics de l’explotació dels boscos, extraient d’ells FUSTA, SURO, CEL·LULOSA, RESINA, PLANTES MEDICINALS...

LA silvicultura és l’activitat controlada o CULTIU d’arbres i altres espècies, a fi d’assegurar la conservació i la regeneració del medi natural.

Page 16: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

La societat actual consumeix molts productesforestals: papers per escriure, per la cuina, bolquers Infantils, paper higiènic, compreses, mobles, conglomerats...

Page 17: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Per evitar la desforestacióCal un consum responsable:Estalviar al màximReciclar tot el possibleComprar productes sostenibles provinents de plantacions

Si vols bons consells sobre el consum responsable, visita aquesta pàgina clicant el ratolí

Com que no vivim a una zona d’explotació forestal, tal volta no som massa conscients de com ens pot afectar la desforestació. Tu que en penses?Reflexiona sobre aquest tema i fes propostes concretes, que podríem seguir a l’Institut, per fer un consum més responsable.

Page 18: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

La pesca 4La pesca

consisteix en la captura de peixos i altres espècies,Per fer-los servir com aliments o matèries primeres

Page 19: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Llotja de Santa Pola

Port de pesca de Santa Pola

TIPUS DE PESCAPesca litoral o costanera: és la que es practica

entre el litoral i les 60 milles. La flota costanera inclou vaixells de tonatge entre 20 i 100 tones. La tripulació està formada per poques persones i es tarda poc temps a desembarcar les captures en els ports doncs els desplaçaments tenen poca durada.

Pesca d'altura: es realitza a més llarga distància i amb vaixells de major tonatge i major nombre de mariners, equipats per conservar el peix en cambres frigorífiques.

Pesca de gran altura: es realitza en caladors molt llunyans als llocs d'origen. Els desplaçaments a terres llunyanes (Terranova, Namíbia, Illes Seychelles...) poden fer que el temps embarcat supere els 6 o 8 mesos. Els vaixells són enormes bucs factories i en ells es manipula i conserva per diferents procediments el peix capturat (conserves, congelats...) Els bucs estan dotats amb les últimes tecnologies per a detectar els moviments dels bancs de pesca.

Page 20: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

MÈTODES O ARTS DE PESCAPalangre: cordill llarg del que pengen brancs amb hams en els seus

extrems. S'utilitza en la captura de l’orada o del bacallà i de la tonyina en la pesca d'altura.

Almadrava: utilitza xarxes fixes que atrapen als peixos. S'empra molt en el sud d'Espanya per a la captura de la tonyina roja.

Pesca de cèrcol: s'utilitza per a la captura d'espècies de superfície (sardines, arengs...) Consisteix en una enorme xarxa subjecta per dos cables: el de la part superior porta flotadors i el del fons un llast de plom que li permet aconseguir el fons.

Pesca d'arrossegament: les xarxes d'arrossegament tenen forma d'embut i són arrossegades per un o dos vaixells que capturen espècies que es troben en els fons marins.

Pesca de deriva: utilitza xarxes de fons que poden superar els 3 quilòmetres i que arrosseguen tot el que troben al seu pas.

Pesca de parany: hi ha vaixells que utilitzen paranys per a la captura dels peixos. Disposen d'un viver amb aigua de mar per al transport de la captura.

Pesca elèctrica: consisteix a crear un camp elèctric que paralitza als peixos per a atraure'ls cap a les xarxes i aspirar-los mitjançant potents bombes succionadores. Les zones on es practica està tècnica estan sent esgotades de recursos.

Altres: tremall, curricà...

Page 21: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

ZONES DE PESCA DE LA FLOTA PESQUERA ESPANYOLA

GRÀFIC COMPARATIU DE LA PESCA EXTRACTIVA I L’AQUICULTURA

Page 22: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

El problema de la pesca excessiva ha portat com a conseqüència la disminució de les reserves naturals, la qual cosa ha demostrat que aquests recursos tenen una capacitat limitada, sobretot les espècies que tradicionalment es capturen.

Els recursos no són inesgotables i la pressió que es fa sobre ells és cada vegada major, a causa que les flotes internacionals de pesca, dotades d'una tecnologia perfeccionada, que no consideren els trastorns ecològics que estan produint, especialment amb les cadenes d'alimentació i la renovació de les poblacions d'organismes, ja que en capturar un nombre elevat de possibles reproductors, fan que les possibilitats de reproducció i millora de l'espècie disminuïsquen.

Altra mesura és l’atur biològic, per permetre la recuperació ( reproducció i maduració) de les espècies.

Cartell de la famosa campanya de protecció a les espècies marines.

Page 23: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

L'aqüicultura és la tecnologia aplicada a la cria, reproducció i cultiu de les espècies que viuen en l'aigua salada o dolça, tant siguin animals com vegetals (algues)Les finalitat de l'aqüicultura poden ser alimentàries, de repoblació o de caire científic.

Piscicultura és l'especialització principal de l’aqüicultura.La piscicultura (derivada del llatí piscis:peix) comporta la cria comercial en tancs o tancats, normalment com a aliment. També es crien peixos per a repoblar rius i llacs principalment per a la pesca esportiva. Els peixos més importants en piscicultura segueixen l'ordre (de major a menor de): salmó, carpa, bacallà, llobarro, orada...

Page 24: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Les primeres notícies que es tenen sobre aqüicultura daten de l'any 2 000 a. de C., temps en què els japonesos conreaven ostres, activitat que, segons Aristòtil, també es va desenvolupar a Grècia i segons Plinio a Roma 100 anys abans de Crist.

A Xina l'erudit Fan-Li, l'any 475 a. de C., va escriure el primer llibre sobre aqüicultura del que es tenen notícies, amb base en l'experiència en la cria i cultiu de peixos com la carpa comuna, que ha d'haver adquirit del cultiu que va muntar en Wushi, província de Kiangsu, en la Xina oriental i de qui es diu que sostenia: "Doneu-me dos peixos i ompliré qualsevol estany."

Sabies que...

Page 25: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

Del mar obtenim també

Moltes més riqueses:AlguesMineralsSalsAigua potableEnergia mareomotriu També fem del mar un

ús turístic, que és moltimportant econòmicament.

I és una via de transportfonamental, especialmentPer a les grans mercaderies.

Page 26: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

ELS PAISATGES

AGRARIS 5

Els paisatges naturals es veuen modificats per l’acció humana. L’agricultura i la ramaderia deixen la seua empenta, pel tamany i forma de les parcel·les, pels tipus d’explotacions, pels diferents cultius o ramats...

Els principals elements que modifiquen els paisatges són:

PARCEL·LESOBERTES (open field)

TANCADES (bocage)

SISTEMES DECONREU

INTENSIUS

EXTENSIUS

RELACIÓ AMB L’AIGUA

SECÀ

REGADIU

VARIETAT DE CONREUS

POLICULTIUS

MONOCULTIUS

GRANDÀRIA DE LA PROPIETAT

LATIFUNDIS

MINIFUNDIS

REGULARS IRREGULARS

Page 27: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

El hàbitat rural és el terme que utilitzem per parlar dels assentaments humans al camp.Podem diferenciar dos grans tipus:Hàbitat dispers i hàbitat concentrat.

ELS PAISATGES AGRARIS: el hàbitat rural

Tipus d’hàbitat

Concentrat: habitatges i altres edificis es troben concentrats en pobles de diferent grandària

Dispers: els habitatges estan disseminats pel camp

Escassetat d’aigua

Disponibilitat d’aigua

Page 28: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

1 2

3

45

6

7

89

Podries situar-les?

Page 29: T 7 sector primari

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

OBSERVA EL TEU ENTORN, REFLEXIONA, INVESTIGA... Quina importància té en Sant Vicent el sector primari?

Coneixes algú que es dedique a l’agricultura, la ramaderia o la pesca? Conta alguna cosa sobre ells.

Saps si els nostres avantpassats vivien del camp?

Quin tipus de productes es cultivaven?

Com reflexen les festes i tradicions aquest passat?