L’AGRICULTURA, LA RAMADERIA, LA PESCA I LA SILVICULTURA Unitat 3 Índex

general2.- ELS PAISATGES AGRARIS

3. – SISTEMA DE SUBSISTÈNCIA VERSUS SISTEMA DE MERCAT

4. – LA RAMADERIA

5. – L’ACTIVITAT PESQUERA

1.-L’AGRICULTURA

6. – L’EXPLOTACIÓ FORESTAL

7. – EL SECTOR PRIMARI A ESPANYA

8. – ELS PAISATGES AGRARIS A ESPANYA

9. – EL SECTOR PRIMARI A CATALUNYA

10. – ELS PAISATGES AGRARIS A CATALUNYA11. – ÉS POSSIBLE REDUIR ELS IMPACTES NEGATIUS DE LES ACTIVITATS AGRÀRIES?

Els moderns sistemes de producció ens proporcionen aliment suficient per a tota la població mundial. No obstant això, hi ha persones que es posen malaltes per excés en la seva dieta mentre d’altres moren de fam.

Actualment, el medi físic és objecte de sobreexplotació i degradació com a conseqüència de les tecnologies modernes i de les males pràctiques agroramaderes i pesqueres.

Ha de ser una prioritat del sector primari produir aliments de manera sostenible.

INTRODUCCIÓ

El sector primari comprèn les activitats relacionades amb l’obtenció i la producció

d’aliments.

AGRICULTURA RAMADERIA PESCA EXPLOTACIÓ FORESTAL

INTRODUCCIÓ

Els moderns sistemes de producció ens proporcionen aliment suficient per a tota la població mundial. No obstant això, hi ha persones que es posen malaltes per excés en la seva dieta mentre d’altres moren de fam.Actualment, el medi físic és objecte de sobreexplotació i degradació com a conseqüència de les tecnologies modernes i de les males pràctiques agroramaderes i pesqueres.Ha de ser una prioritat del sector primari produir aliments de manera sostenible.

Definició. Conjunt d’activitats econòmiques i tècniques relacionades amb el tractament del sòl i el conreu de la terra per a la producció d’aliments.

Actualment, el 38% de la superfície del planeta són terres dedicades a l’agricultura.

1. L’AGRICULTURA

• Els mitjans tècnics i la destinació final de les collites. En funció de les tècniques emprades i l’ús de màquines i productes químics: l’agricultura de subsistència (autoconsum) i l’agricultura de mercat (venda).

Factors físics i humans que expliquen la diversitat i la localització de l’activitat agrícola:• Les condicions naturals. El clima (cada conreu necessita

unes condicions de temperatura i humitat concretes) , el relleu (les planes són més aprofitables pel treball agrícola) i el tipus de sòl (no tots els sòls són iguals de fèrtils) expliquen la distribució dels diferents conreus.

• L’augment de població mundial requereix una producció més elevada d’aliments, per la qual cosa és necessari disposar de terrenys agrícoles.

• Les polítiques agràries. Els governs i les organitzacions internacionals apliquen plans de millora que contribueixen al desenvolupament agrícola.

Característiques de l’agricultura

FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i

l’Agricultura)Què és. Organisme que s’encarrega de dirigir activitats internacionals de lluita contra la fam.

Objectius: facilita el desenvolupament; assessora els governs en matèria de política i planificació; recopila, analitza i difon informació, i funciona com a fòrum internacional per debatre qüestions d’agricultura i d’alimentació. També s’encarrega de solucionar urgències agrícoles i alimentàries, com ara les sequeres i les fams.

Prioritats: el foment del desenvolupament agrícola i rural sostenible i aconseguir que al món hi regni la sobirania alimentària.

Malgrat els avenços tècnics i científics, disposar de terres i d’aliment suficient és encara motiu de conflictes, guerres, fam ...

Tot i l’excés d’aliments en els mercats mundials, la fam al món continua sent un problema sense resoldre.

La pèrdua de terres cultivables, l’elevat preu i la progressiva disminució de l’aigua per a regatge, i l’especulació dels preus de les collites són algunes de les principals causes de la pobresa agrícola.

La prioritat de qualsevol país és dissenyar la seva política agrària més adequada, amb l’objectiu d’aconseguir la sobirania alimentària. Per fer-ho, cal harmonitzar la producció amb la demanda interna d’aliments, amb els canvis en els mercats internacionals i amb els requisits mediambientals.

La sobirania alimentària

L’agricultura en l’actualitat

Disminució de la població que s’hi dedica i del seu pes econòmic.

Valor total de la producció mundial

Agricultura

Indústria Serveis

3% 27% 70%

Població activa mundial per sectors econòmics

diferències entre països:

PAÏSOS DESENVOLUPATS: Poca població ocupada, alta productivitat.

PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS: Molta població ocupada, baixa productivitat.

Conreu mundial de cereals

Productes agrícoles més conreats al món

2. ELS PAISATGES AGRARIS

PAISATGE AGRARI

Paisatge natural modificat amb la finalitat d'obtenir productes de la natura. Caracterizat per:

POBLAMENT PARCEL·LES SISTEMES DE CONREU

Tipus de poblamentEl poblament és l’assentament de la

població en un territori, i això comporta una transformació dels paisatge. El poblament rural és la part habitada de l’espai rural i pot ser de dos tipus:• Poblament rural concentrat, quan les

cases es troben agrupades. En aquestes poblacions, els habitants disposen de nombrosos serveis per satisfer les seves necessitats.

• Poblament rural dispers, quan les cases estan aïllades les unes de les altres.

2. ELS PAISATGES AGRARIS

Poblament rural concentratPoblament rural dispers

LES PARCEL·LES

Cadascuna de les parts en que es divideix el paisatge agrari.

Tipus de parcel.les

Segons la delimitació

Segons la mida Segons la forma

Segons la mida

MINIFUNDI. Parcel·la de petites dimensions.

LATIFUNDI. Parcel·la de grans dimensions.

Segons la forma

REGULAR

IRREGULAR

SEGONS LA DELIMITACIÓ

BOCAGE O CAMPS CLOSOS. Parcel·les tancades amb murs o tanques. Localització: Europa atlàntica.

OPENFIELD O CAMP OBERT. Parcel·les obertes, sense tanques que les delimitin i de formes regulars. Localització: Europa central.

SISTEMES DE CONREU

Varietat de productes:

Sistema de reg:REGADIUSECÀ (aigua de pluja)

Aprofitament del sòl:

POLICONREU conreu en una mateixa parcel·la de diverses espècies vegetals diferents. Localització: zones poc desenvolupades i zones d’horta als països desenvolupats.

MONOCONREU consisteix a conrear en un espai un sol producte.

AGRICULTURA INTENSIVA-Es produeix la quantitat més gran de productes en l'espai més petit possible. -Es practica a llocs molt poblats (terreny escàs i propietats petites). -Productes: fruites, llegums, verdures i arròs.

AGRICULTURA EXTENSIVA-Objectiu: obtenir a preu baix grans quantitats dels productes que s'hi conreen. -Es practica a llocs poc poblats (molt terreny i poca mà d'obra). -Les màquines fan una bona part de la feina.

SISTEMES DE CONREU

POLICULTIU AGRICULTURA DE SECÀ AGRICULTURA INTENSIVA

MONOCULTIU AGRICULTURA DE REGADIU AGRICULTURA EXTENSIVA

L’APROFITAMENT DE L’AIGUA I DEL SÒL

CONREUS DE SECÀ Acostumen a ser menys productius que els de regadiu i

normalment s'associen a l'agricultura extensiva. Productes: alguns cereals (blat, ordi i sègol), llegums

(llenties) i els conreus llenyosos (vinya i olivera).CONREUS DE REGADIU Proporcionen a la planta l'aigua que necessita per créixer i

donar la màxima producció possible. Aquests conreus se solen associar a l'agricultura intensiva.

Productes: blat de moro, hortalisses (tomàquet, albergínia, carbassó...), i les verdures (enciam, bleda...).

3. SISTEMA DE SUBSISTÈNCIA VERSUS SISTEMA DE MERCAT

Segons el grau de desenvolupament econòmic i tècnic

Sistema tradicional de subsistència

Sistema de mercat

3. L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA

És molt important als països subdesenvolupats

CARACTERÍSTIQUES

Agricultura de subsistència(per consum propi)

Policonreu

Tècniques i eines molt primitives

Forta dependència dels factors físics

Ocupa la major part de la població

L’AGRICULTURA AL MÓN

L’agricultura itinerant per cremació. Es crema la vegetació per obtenir camps de conreu. Quan les terres s’esgoten (3-4 anys), els agricultors es desplacen a altres indrets. Es practica a l’Àfrica, a l’Amèrica del Sud i algunes zones d’Àsia.

L’agricultura extensiva de secà. Es practica la rotació triennal. Es localitza a les zones seques de l’Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud.

L’agricultura irrigada de l’arròs. Agricultura intensiva (molta mà d’obra i una gran productivitat). S’obtenen dues collites l’any (estiu i hivern). Es practica al sud-est d’Àsia.

AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA. TIPUS.

L’AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA AL MÓN

Agricultura irrigada de l’arròs

Agricultura itinerant per cremació

Agricultura extensiva de secà

L’AGRICULTURA DE MERCAT orientada a la venda

Objectiu principal Obtenció del màxim benefici possible gràcies a…

Especialització de la producció

Mecanització de les feines del camp

Tècniques de conreu modernes

Grans inversions, augment de productivitat i un major benefici.

L’AGRICULTURA DE MERCAT. TIPUS.

Agricultura cerealista extensiva

Agricultura de plantació

Agricultura mediterrània

moderna

Agricultura cerealista extensiva.

Localització Estats Units, Canadà i Austràlia

Característiques

Elevada mecanització

Poca mà d’obra

Molt rendible

Productes: cereals (blat, blat de moro...) i oleaginoses (soja, gira-sol)

L’agricultura de plantació.

Localització Països tropicals subdesenvolupats

Característiques

Agricultura de mercat Grans propietats Gran inversió de capital Monoconreu Mà d’obra abundant Productes tropicals

(cafè, te, cotó..)

Problemes

Beneficis per a les empreses estrangeres Alguns països han d’importar aliments Depèn de la competitivitat dels preus Depèn de la demanda internacional

Agricultura mediterrània moderna.

Localització Mediterrani

Característiques

Conreus de regadiu

Poca mà d’obra

Molt rendible gràcies als hivernacles i als productes amb denomicació d’origen

Productes: fruita i hortalisses

4. LA RAMADERIA

RAMADERIA

CRIA D’ANIMALS PER A LA SEVA EXPLOTACIÓ

Obtenir productes:carn, llet, pell, ous, etc Força de treball

finalitats

RAMADERIA

BOVINA BOUS

OVINA OVELLES

PORCINA PORCS

CAPRINA CABRES

AVICULTURA AUS

RAMADERIA

TRADICIONAL COMERCIAL O DE MERCAT

tipus

Complementa l’agricultura tradicional: el bestiar treballa el camp i proporciona adobs.

Petits ramats d’ovelles i cabres que proporcionen carn, llet i llana.

Localització. Zones intertropicals, regions monsòniques i àrees del Mediterrani.

A les zones molt seques predomina la ramaderia itinerant, on els ramats de camells, ovelles i cabres busquen pastures i aigua.

Ramaderia

Comercial

Objectiu: vendre la producció al mercat i aconseguir el màxim benefici.

Ramaderia Extensiva

tipus

RAMADERIA INTENSIVA

Són explotacions molt especialitzades.

Els animals son criats en regim d’estabulació o semiestabulació.

Es destina molt capital en mà d’obra, inversions, instal·lacions i aliments pel bestiar.

Localització. Canadà, Estats Units, Nova Zelanda i Europa atlàntica.Espècies. Bestiar boví i animals de granja.

La ramaderia intensiva produeix contaminació (purins).

RAMADERIA EXTENSIVAZones de grans extensions de pastures. Estats Units, Austràlia, Canadà, Argentina...

Necessita poca mà d’obra perquè els ramats pasturen lliurement, però li cal capital per comprar bestiar.

Estabulada. El ramat s'alimenta amb pinsos a les granges o en estables.

Semiestabulada. El bestiar s'alimenta de les pastures naturals a l'estiu i de farratges la resta de l'any.

No estabulada. Els animals s'alimenten exclusivament de les pastures naturals.

RAMADERIA

La cria de bestiar i el medi ambient

Segons estudis recents de la FAO, el sector ramader genera més gasos d'efecte d'hivernacle (el 18%) que el sector del transport.

L'activitat ramadera també és una de les principals causes de la degradació del sòl i dels recursos hídrics (purins).

La ramaderia al mónPrincipals espècies ramaderes: bovina, ovina i porcina.El bestiar boví de més qualitat es cria a les zones planes de clima temperat. El bestiar oví s'adapta a diverses situacions climàtiques i destaca, sobretot, a l'Àsia i Oceania. El bestiar porcí es cria també en diverses zones, tant de climes temperats com de càlids.En algunes regions del planeta són més importants altres espècies, com ara el bestiar caprí i l'equí, les llames o les alpaques, així com els conills (cunicultura) i l'aviram (avicultura).

El consum de carn al mónLa carn és un aliment indispensable d'una dieta equilibrada, ja que aporta nutrients beneficiosos per a la salut.El consum de carn és alt en alguns països desenvolupats, però insuficient als països en desenvolupament, i pot ser la causa de la subnutrició o malnutrició de la població d'aquests països.

La ramaderia al món

5. L’ACTIVITAT PESQUERA

PESCAACTIVITAT QUE APROFITA ELS RECURSOS ANIMALS QUE OFEREIX EL MAR I ELS OCEANS I LES AIGÜES INTERIORS (RIUS I LLACS). ¾ PARTS DE LES CAPTURES ES DESTINEN AL CONSUM HUMÀ.

PESCA ARTESANAL

PESCA COMERCIAL

tipus

L’AQÜICULTURA

PESCA ARTESANAL O TRADICIONAL

Pesca que es fa a prop de la costa amb estris molt primitius i senzills (arcs, fletxes, xarxes, hams, etc.).

Localització. Regions poc desenvolupades. Representa una font important d’ocupació i d’aliment.

La producció és escassa i serveix, bàsicament, per a l’autoconsum.Als països rics es practica per capturar espècies com la llagosta.

PESCA COMERCIAL

Objectiu: obtenir un gran volum de captures pel mercat. Per això necessita recursos econòmics, una tecnologia avançada i unes infraestructures portuàries accessibles.

En funció del lloc on es practica la pesca

PESCA COSTANERA

PESCA D’ALTURA

GRAN PESCA

PESCA COSTANERA

Els vaixells són petits i disposen de xarxes. Surten a pescar cada dia i s’allunyen poc de la costa.

La pesca es ven a les llotges de pescadors.

Les captures son cada vegada menys nombroses per l’exhauriment dels fons marí.

PESCA D’ALTURAEls vaixells són grans i pesquen lluny de les seves bases al llarg de setmanes o mesos.

Disposen de les darreres tecnologies per situar els bancs de peixos.

Processen i congelen les captures amb grans cambres de refrigeració.

GRAN PESCA

La practiquen les principals potències pesqueres que realitzen captures a tots els oceans del món.

Es basa en grans vaixells d’abastament que processen el peix que capturen altres pesquers més petits.

Els vaixells només tornen a port per descarregar les captures i per fer reparacions.

L'aqüiculturaL'aqüicultura consisteix en la cria d'animals i de plantes en aigua dolça o en aigua salada. Quan es practica en aigües marines, les instal·lacions se situen en zones costaneres ben delimitades.L'aqüicultura és important a la Xina, Indonèsia, l'Índia, els Estats Units i el Japó. Es conreen algues i es crien mol·luscs (musclos), crustacis (gambetes i llagostes) i alguns peixos (orada i llobarro).

El potencial pesquer al mónSegons les darreres dades de les Nacions Unides, al món hi ha més de dos milions de vaixells pesquers de motor.Els països desenvolupats són els que duen a terme més captures de pesca. Hi destaquen: el Japó, Rússia, la Xina i els Estats Units. Això es deu a les modernes flotes de vaixells i al potencial científic, tècnic i econòmic de què disposen.

PRINCIPALS ZONES

PESQUERESCALADORS. Àrees on la pesca es abundant.

PRINCIPALS CALADORS

Costa on a prop hi ha un corrent fred: Hi ha molt plàcton que atreu moltes espècies. Costes de Xile, sud del Perú i SO d’Àfrica).

Plataforma continental extensa: les aigües són poc profundes (Mar del Nord, Mar de Japó).

Contacte entre corrents freds i càlids: hi ha moltes espècies de peixos (Terranova).

No tots els punts del mar tenen la mateixa riquesa en pesca. Les captures pesqueres són més abundants en unes àrees determinades, anomenades caladors. Els més destacats es troben a:• Zones on la plataforma continental és extensa,

perquè les aigües són poc profundes, són mogudes pels corrents marins i les temperatures són favorables per als peixos, com passa al mar del Nord i al mar del Japó.

• Zones de contacte entre corrents marins freds i càlids, ja que aquí es concentren de manera abundant espècies d'aigües càlides i d'aigües fredes. Destaquen el mar del Japó i les costes de Terranova.

• Zones costaneres properes a corrents marins freds, ja que l'aigua freda té molt plàncton i atreu un gran nombre d'espècies. Hi destaquen les costes de Xile, del sud del Perú i del sud-oest d'Àfrica.

Principals zones pesqueres

L'explotació dels boscos és una activitat econòmica molt estesa al nostre planeta.

La silvicultura, entesa com el conreu dels boscos perquè siguin explotats d'una manera sostenible, té també un important valor paisatgístic i alhora resulta un element clau en l'equilibri ecològic.

6. L’EXPLOTACIÓ FORESTAL

El bosc i la producció de fustaUsos de la fusta. Es fa servir com a font d'energia, en la construcció de cases i altres edificis, en la fabricació de mobles i eines, per obtenir cel·lulosa per a la producció de paper, etc.

La fusta és la primera font d'energia al món: proporciona més del 9% del total d'energia a escala mundial.

Més de 2000 milions de persones depenen d'aquest tipus d'energia (dendroenergia) per cuinar o escalfar-se, especialment als països en desenvolupament.

La fusta també contribueix a satisfer la necessitat bàsica d'habitatge, ja que s'utilitza com a material de construcció (parets, sostres i terres), sobretot a les zones rurals dels països menys desenvolupats.

El bosc com a font d'alimentDels boscos s’obté fusta per elaborar productes forestals (pasta de paper, resines, fibres, suro, etc.), i aliment.

Als països subdesenvolupats, el bosc és fonamental per satisfer les necessitats alimentàries d'una població que és molt nombrosa i pobra.

Els productes silvestres (arrels, fruita seca i plantes) són un complement als conreus agrícoles de subsistència i aporten nutrients essencials que no es podrien aconseguir d'una altra manera. Als països desenvolupats, l'ús alimentari dels productes del bosc va lligat a la gastronomia (castanyes, pinyons, groselles, maduixes, bolets...).En els darrers anys, han pres valor les plantes aromàtiques, cosa que ha permès l’aparició d'una indústria de transformació que ha servit per generar ocupació i reconvertir algunes zones de l'hàbitat rural.

Un repte: una explotació forestal sostenible

Cada any desapareixen uns 130.000 km2 de bosc. Milions d'animals perden el seu hàbitat natural i es redueix perillosament l'absorció del diòxid de carboni que hi ha a l'atmosfera, cosa que accentua el desequilibri climàtic.

Cal protegir els boscos i potenciar-ne l'explotació de manera sostenible.

Per això cal que els governs i les institucions internacionals duguin a terme una política forestal adequada i que la ciutadania prengui consciència pel que fa a la defensa del medi ambient.

Principals zones boscoses del món

Tradicionalment, el sector primari ha estat el més important de l'economia espanyola, però des de mitjan segle XX, com a conseqüència del desenvolupament de la indústria i els serveis, ha perdut pes econòmic.

Avui, només el 4,2% de la població treballa en el sector primari.

7. EL SECTOR PRIMARI A ESPANYA

Les explotacions agràriesEls latifundis són explotacions molt grans (més de 100 ha). Es practica una agricultura extensiva i mecanitzada que necessita un treball especialitzat a fer anar les màquines (recol·lectores, sembradores, etc.).Els latifundis predominen sobretot a Castella-la Manxa, Extremadura i Andalusia.

Les explotacions de dimensions mitjanes tenen al voltant de 30 ha. Acostumen a ser familiars i estan orientades a productes de qualitat per a un mercat cada vegada més exigent.En els darrers anys, aquest tipus d'explotacions ha augmentat, cosa que ha permès incentivar la reagrupació de parcel·les d'una mateixa explotació i ha facilitat la inversió per a la pràctica d'una agricultura intensiva.

Els minifundis són explotacions molt petites (menys de 10 ha). Les seves dimensions dificulten la mecanització, i el volum escàs de la producció no permet una bona comercialització.

El minifundi experimenta canvis profunds perquè l'economia de mercat força a abandonar l'autoconsum i a incrementar la producció i la rendibilitat. Aquesta rendibilitat s'obté amb la pràctica d'una agricultura intensiva o molt científica: plantes ornamentals, conreus primerencs d'horta de regadiu o conreu sota plàstic...

El minifundi predomina a la meitat nord peninsular i als arxipèlags.

La producció agrícolaEls conreus de secà més estesos són el blat (predominant al centre peninsular); la vinya (zones atlàntiques i mediterrànies) la qual s'ha especialitzat en vins de qualitat; i l'olivera, que es destina majoritàriament a l'oli perquè la producció d'olives és menys rendible, ocupa milions d'hectàrees a Andalusia (Jaén), Ciudad Real i Badajoz.

De secà també hi ha producció de fruita seca (ametller, avellaner, noguera), oleaginoses (gira-sol) i lleguminoses.

Superfície conreada a Espanya (2014)

Els conreus de regadiu que predominen són: els fruiters cítrics (taronja), els fruiters de llavor (pomer, perer, nesprer…) i els fruiters de pinyol (cirerer, pruner, presseguer…); les hortalisses es conreen a la zona mediterrània (enciam, pebrot, ceba, tomàquet, albergínia…) especialment en hivernacles d'Almeria, la vall del Guadalquivir i Múrcia.

Els conreus de regadiu requereixen molta mà d'obra, un ús creixent de fertilitzants i llavors d'alt rendiment.

La producció ramadera Espanya és el segon país de la Unió Europea pel que fa a

importància ramadera. L'explotació ramadera combina formes de producció tradicional amb d'altres de producció intensiva que disposen de tecnologies més avançades.

Tipus de bestiar:• Boví (carn i llet). Espanya és el tercer país de la Unió

Europea en nombre de caps. • Oví (carn i llet). La producció de llana és residual. • Porcí. La producció es destina al consum fresc i a l’elaboració

d'embotits. • Avicultura (carn i ous). És una activitat altament

industrialitzada que obté uns rendiments molt elevats.

Caps de bestiar a Espanya

La pesca Espanya és una gran potència pesquera dins la Unió Europa.

El sector pateix el problema de la sobrepesca degut a l'exhauriment de moltes espècies.

Els caladors principals són:• Costa gallega. És la regió més important per volum de pesca i

per valor econòmic. El primer port pesquer d'Espanya és Vigo, amb una destacable flota congeladora i bacallanera, indústries conserveres i empreses distribuïdores.

• Cantàbric. S'estén del riu Eo al Bidasoa. És la segona regió en volum de pesca. Comprèn els ports de Bermeo, Sant Sebastià i Gijón.

• Mediterrània i Illes Balears. Ports pesquers poc actius.

• Sud-atlàntic. Comprèn els ports de Cadis, Huelva i Algeciras. Es desembarquen espècies d'un gran valor econòmic (escamarlans, llagostins...) procedents de les costes africanes.

• Canàries. Els ports més importants són Las Palmas i Arrecife. Es practica la pesca d'altura i de gran altura a les costes.

L'explotació forestalEs caracteritza bàsicament per l'explotació intensiva de

pi i eucaliptus, que es concentra a la zona Cantàbrica i a les zones d'influència atlàntica i de muntanya.

L'explotació de boscos de faig, castanyer, roure, pollancre i eucaliptus es destina a fusta, resina i suro (Espanya és el segon productor mundial de suro).

Cada estiu, el foc arrasa una mitjana de 150.000 ha de bosc.

Els factors que condicionen els paisatges agraris són la latitud, la distància respecte al mar i l’altitud.

A Espanya podem distingir cinc tipus de paisatges agraris:

8. ElS PAISATGES AGRARIS A ESPANYA

El paisatge agrari oceànic o atlàntic

És el paisatge de les terres del nord i el nord-oest de la Península, banyades pel mar Cantàbric i l'oceà Atlàntic. Es caracteritza per:

• Agricultura. Pràcticament ha desaparegut. La policultura per a l'autoconsum només es manté en algunes zones de Galícia.Els prats es destinen a pastures. Es manté el pomer per a la sidra i la monocultura que ocupa més superfície és el blat de moro.

• Ramaderia. Destaca la cria de boví -orientada a la producció de llet- a Cantàbria, Astúries i el País Basc, i la producció de boví -carn-, a Galícia.

• Silvicultura. El bosc s'explota de manera intensiva per obtenir fusta. Actualment es planten eucaliptus, que són molt rendibles gràcies al seu ràpid creixement.

• Estructura agrària. Predomina el minifundi, principalment a Galícia. Les explotacions ramaderes són de tipus familiar o de petites empreses relacionades amb les indústries làcties o càrnies.

• Poblament. Dispers en veïnats o en poblats.

El paisatge agrari mediterraniPredomina al litoral i prelitoral mediterrani (est i sud peninsulars, a les zones de depressions de l'Ebre i del Guadalquivir i a les illes Balears). Es caracteritza per:

• Agricultura. Destaquen els conreus de secà (cereals, vinya i olivera), l'ametller, l'avellaner i el garrofer. També es practica el regadiu (hortalisses, fruiters –cítrics- i fruites tropicals en hivernacles -alvocat i xirimoia-).

• Ramaderia. L'oví i el caprí es practiquen de manera extensiva a les zones de secà. El boví i el porcí es crien de manera intensiva a les granges, i la seva producció es destina a abastar la nombrosa població dels nuclis urbans.

• Silvicultura. El bosc mediterrani es troba en un estat de degradació preocupant, de manera que en aquest cas l'explotació econòmica dels boscos no resulta rendible.

• Estructura agrària. Les explotacions són de dimensions mitjanes, encara que a Andalusia hi predomina el latifundi i a les planes litorals, els minifundis conreats de manera intensiva.

• Poblament. Nombrós i amb tendència a concentrar-se, tot i que també hi trobem l'hàbitat dispers.

El paisatge agrari d'interiorEl trobem a la Meseta, Extremadura, algunes zones de les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir i a l'interior d'Andalusia.Presenta les característiques següents:

• Agricultura. Predomini dels cereals (blat i ordi) per a consum humà i com a aliment per al bestiar. El treball agrícola està molt mecanitzat. Al costat dels rius hi ha explotacions hortofructícoles de regadiu.

• Ramaderia. Destaca l'oví, que aprofita els prats de muntanya. A prop dels nuclis urbans s'hi concentren explotacions de ramaderia industrial (porcí, boví, avicultura), mentre que a les deveses extremenyes i de Salamanca hi trobem ramaderia extensiva porcina, ovina i bovina.

• Silvicultura. La manca de precipitacions limita el creixement dels boscos, per la qual cosa el terreny forestal és escàs.

• Estructura agrària. A les zones de secà, les explotacions són grans, amb una agricultura extensiva mecanitzada. A les zones de regadiu, les propietats són de dimensions mitjanes.

• Poblament. Escàs i concentrat en petits nuclis rurals i en ciutats de llarga tradició agropecuària.

El paisatge agrari de muntanyaÉs el paisatge propi dels Pirineus, la serralada Cantàbrica, el Sistema Central, la serralada Ibèrica i les serralades Bètiques. Es caracteritza per:

• Agricultura. Varia segons l'altitud i la insolació: boscos i pastures a les zones altes i hortes a les valls.

• Ramaderia. Destaca la cria de boví i oví de manera extensiva, encara que també es practica la transhumància, en el cas de l'oví.

• Silvicultura. Es basa en l'aprofitament del faig i el castanyer, de creixement lent i de fusta molt preuada. La repoblació de pins i eucaliptus, de creixement més ràpid, es destina a fusta de menys qualitat i a paper.

• Estructura agrària. Petites propietats a les valls, molt parcel·lades i separades per tanques i camins amb arbres.

• Poblament. Escàs i concentrat en petits nuclis a les valls. Actualment, els paisatges de muntanya s'estan transformant a causa de l'impacte del turisme.

El paisatge agrari subtropicalEl paisatge subtropical correspon a les illes Canàries. Es caracteritza per:

• Agricultura. Cal destacar el plàtan (Tenerife i La Palma), el tomàquet d'exportació (Gran Canària, Tenerife i Fuerteventura) i la producció de patata a Tenerife i a Gran Canària.

• Ramaderia. La més nombrosa és la caprina i l'ovina.

• Silvicultura. Els boscos van patir en el passat tales abusives per explotar-los o per aconseguir sòl agrícola. Actualment, els boscos de pi de Canàries i la laurisilva estan protegits.

• Estructura agrària. En zones de llarga tradició d'economia de subsistència, les propietats són petites. A la costa hi ha propietats extenses destinades a la comercialització dels seus productes.

A Catalunya el sector primari és poc important en el conjunt de l'economia (menys d’un 1% del PIB i un 1,5% de població ocupada).

Això és degut sobretot a la mecanització de camp i al desenvolupament de la indústria i els serveis.

En els darrers temps, s’està produint una revaloració d'aquest sector, i es potencien els productes agraris de proximitat i els territoris rurals.

9. El SECTOR PRIMARI A CATALUNYA

POBL

ACIÓ

OCU

PADA

AL

SECT

OR

PRIM

ARI (

2011

)

L'activitat agrícolaCaracterístiques de l'agricultura catalana:

• La petita dimensió de les propietats i l'explotació familiar, per la qual cosa han d'invertir-hi capital per fer-les més modernes i rendibles i aconseguir un grau de qualitat que les faci competir en els mercats nacional i internacional. Aquestes terres es localitzen sobretot a la Depressió Central, al delta de l'Ebre i a les planes del litoral.

• L'alt grau de mecanització. Encara que algunes feines es fan manualment, la majoria estan mecanitzades. A la diversitat de màquines (tractors, motocultors, recol·lectores, etc.), s'hi han afegit millores tècniques (adobs químics, llavors seleccionades, productes fitosanitaris – herbicides, pesticides, etc.–), que han elevat el rendiment dels conreus.

• L'àmplia diversitat de conreus, tant de secà com de regadiu, que té com a resultat una agricultura intensiva i d'elevada productivitat. Els conreus principals són la fruita, els cereals, les hortalisses, les plantes i flors i el raïm.

• Desenvolupament de l'agricultura ecològica, que té com a objectiu obtenir aliments de màxima qualitat respectant el medi ambient, preservant els recursos i sense emprar productes químics. El vessant ecològic guanya adeptes entre els joves emprenedors conscients del seu potencial en un mercat cada vegada més exigent.

Principals productes i superfície produïda

(2013)

L'activitat ramaderaA Catalunya la ramaderia és més important que l'agricultura. Representa gairebé el 60% de la producció del sector agrari, constitueix un referent cabdal per al manteniment del sector primari al territori, i subministra una bona part dels productes a la indústria agroalimentària, una de les més importants a Catalunya.

La ramaderia està orientada a satisfer les demandes de la població: carn, ous i derivats. Per això el bestiar de creixement ràpid, criat en granges i alimentat amb pinso és el més estès:

• Porcí. És la producció més destacada (6,7 milions de caps), i representa gairebé la meitat de la producció ramadera total. Una gran majoria de granges es localitzen al voltant de l'eix que va de Girona a Lleida.

• Aviram i conills. Es crien de manera intensiva en granges molt repartides arreu del territori. Catalunya, amb 44,7 milions de caps d'aviram, lidera la producció en el conjunt de l'Estat.

• Boví. Predomina a les zones de muntanya, on es cria de manera estabulada (en granges), o semiestabulada. S'alterna l'alimentació amb pinso i pastures.

La Unió Europea marca directrius molt estrictes per al sector ramader com ara mesures sanitàries, sistemes de cria, de transport, de sacrifici, etc.

L'activitat pesqueraCatalunya disposa d'un llarg litoral i la pesca sempre ha estat una activitat tradicional, però mai no ha tingut un gran pes en el conjunt de l'economia catalana perquè els recursos marins no són gaire abundants. Només l'1% del total de la població ocupada treballa en el sector pesquer.

La flota pesquera que treballa al litoral català (869 embarcacions el 2014) es dedica essencialment a la captura de sardina, seitó, verat i lluç, a més de molts mol·luscos i crustacis (escamarlà, galera, gamba).

Per tal de preservar els recursos marins i la competitivitat del sector, la Unió Europea obliga a portar un control de les modalitats de pesca que s'utilitzen (palangre, arrossegament…), estableix quotes sobre la quantitat i la mida de les espècies que es capturen, decideix la mida de la malla de les xarxes i delimita les zones de pesca i el nombre de vaixells.

L’aqüicultura a Catalunya

El Mediterrani és un mar empobrit, i el subministrament de peix depèn cada vegada més de la importació massiva i de l'aqüicultura, un sector que creix a Catalunya.

Destaca, pel volum de la producció, la cria de mol·luscos (musclo, ostra portuguesa i cloïssa principalment), tot i que els peixos (orada, llobarro i tonyina) tenen molt més valor de mercat.

La major part de la producció aqüícola es destina al consum català. És interessant destacar que gairebé la totalitat de la tonyina s'exporta al Japó, on aquest peix és molt apreciat.

Els paisatges agraris de Catalunya són diversos i estan condicionats per factors físics (clima, configuració del relleu i proximitat al mar i als rius) i per factors humans.

A Catalunya trobem tres tipus de paisatges agraris: o mediterrani, o d'interior o i de muntanya.

10. ElS PAISATGES AGRARIS A CATALUNYA

ELS

PAIS

ATG

ES A

GRA

RIS

DE

CATA

LUN

YA

El paisatge agrari mediterraniEl paisatge agrari mediterrani ocupa la franja costanera de Catalunya. Com que les característiques climàtiques varien al llarg d'aquesta zona, el tipus d'agricultura també canvia. De nord a sud distingim:• La zona més septentrional, on les pluges són suficients,

s'ha especialitzat en el conreu de farratge, a més de cereals, arbres fruiters i vinya. Són importants també la ramaderia bovina, l'ovina i la porcina.

• Al Maresme i al Baix Llobregat hi predomina l'agricultura de regadiu, molt orientada al gran mercat de l'àrea metropolitana de Barcelona: arbres fruiters, hortalisses, flor tallada i plantes ornamentals.

• Al sud de la comarca del Garraf i fins al Baix Ebre les terres de regadiu són més escasses i els conreus de secà dominen el paisatge: vinya, avellana, ametllers i cereals.

• El delta de l'Ebre forma una gran extensió de regadiu especialitzada en el conreu d'arròs i d'hortalisses.

PAISATGE AGRARI MEDITERRANI (MARESME)

El paisatge agrari d'interiorLocalitzat a l'interior de Catalunya.

L'existència de dos grans rius (l'Ebre i el Segre i els seus afluents) fa que l'extensió de regadiu sigui molt important i condicioni els conreus i tota l'activitat agrària:

• Els conreus dominants són els cereals de regadiu (arròs, blat de moro), algunes plantes farratgeres, fruita i hortalisses.Quan ens allunyem de les zones regades, els conreus de secà predominen pràcticament a tot el territori: cereals, oliveres i vinya, combinats amb ramaderia ovina.

• La ramaderia és de tipus intensiu. Abunden les granges de porcs i d'aviram. La producció s'orienta cap a la indústria agropecuària, que és molt comercial: embotits, carn, ous, etc.

PAIS

ATG

E AG

RARI

D’IN

TERI

OR

(PLA

NA

DE

LLEI

DA)

El paisatge agrari de muntanya

Les activitats agràries principals a les zones de muntanya són:

• La ramaderia. L'objectiu prioritari és la comercialització dels productes ramaders (carn i derivats lactis -llet, mantega, formatge-), tot i que a Catalunya actualment aquest mercat és força saturat.Pel que fa a la cria del bestiar, es combina el sistema extensiu, en què els animals s'alimenten de pastures naturals, amb el sistema intensiu d'estabulació en granges.

• L’explotació dels boscos per a l’obtenció de fusta i de llenya.

• L’agricultura és una activitat poc destacada a les zones de muntanya. Petits horts situats al voltant de les cases proporcionen hortalisses per al consum familiar.

PAIS

ATG

E AG

RARI

DE

MU

NTA

NYA

(C

ERD

ANYA

)

Alteració del bosc i emigracióMolts pagesos han abandonat els camps per anar a trobar feina a la ciutat. D'aquí que el nombre d'habitants dels pobles hagi disminuït i, fins i tot, alguns pobles hagin quedat deshabitats.

El bosc s'ha degradat a causa de l'emigració. Alhora, als camps abandonats, hi tornen a créixer lentament matolls, arbustos i pins. A les zones més interiors i de relleu més pronunciat, aquests dos fets, emigració i degradació del bosc, s'intensifiquen notablement.

Els boscos constitueixen el gran patrimoni natural del país. El 75% de la superfície forestal és de titularitat privada.

Com qualsevol activitat econòmica, l'agricultura i la ramaderia transformen el medi natural.

Efectes positius:

o produeixen aliments, o afavoreixen l'hàbitat en el medi rural, o els boscos i les plantes contribueixen a

l'absorció del CO2...

11. ÉS POSSIBLE REDUIR ELS IMPACTES NEGATIUS DE LES ACTIVITATS AGRÀRIES?

Els impactes negatius de les activitats agroramaderes

Els efectes negatius de l'agricultura i la ramaderia sobre el medi natural poden ser:

• La destrucció del bosc per substituir-lo per terreny agrícola.

• La contaminació per l'ús de tractaments químics en els conreus (fertilitzants, pesticides, herbicides) o a causa dels nitrats procedents de granges industrials.

• La sobreexplotació dels aqüífers.• L'acceleració de l'erosió dels sòls, que queden

desprotegits a causa de les activitats agrícoles.• La producció de gasos d'efecte d'hivernacle

en la ramaderia.

Causes de la degradació del sòl

El consens internacional en política mediambiental

Una de les prioritats dels governs ha de ser la gestió sostenible dels recursos i les activitats econòmiques.

Únicament decisions globals de repercussió internacional i el compromís de la majoria de països per una gestió ambiental comuna contribuiran a harmonitzar l'explotació dels recursos naturals i la sostenibilitat del medi.

Les qüestions ambientals han de partir d'un consens internacional, regional, nacional i local.

La cooperació de la UE en agricultura sostenible

La Unió Europea porta a terme diverses iniciatives per a l'ajuda i el desenvolupament de l'agricultura sostenible. Aquesta agricultura té un paper clau per al creixement dels països en desenvolupament, ja que té un gran efecte en altres sectors.Uns 500 milions de petites explotacions de menys de 2ha alimenten 2.000 milions de persones a l'Àsia i a l'Àfrica. Aquestes explotacions poden augmentar la seva productivitat amb sistemes agrícoles sostenibles adequats, que tinguin en compte les característiques, les necessitats, les tradicions i les capacitats locals.Per això, la UE inverteix en ciència i tecnologia, ofereix incentius als agricultors perquè protegeixin el medi ambient emprant mitjans productius ecològicament eficients i ajuda els productors a ajustar la producció a la demanda del mercat.Com a exemple d'aquesta política, la UE treballa en diverses zones àrides de Jordània, Mali, Botswana i el Sudan.

L'educació ambiental i la recerca i inversió

La sostenibilitat no és possible sense un canvi d'actitud de l'ésser humà respecte al medi natural.La família i l'escola han de ser el punt de partida que faci possible el desenvolupament de coneixement i d'actituds compromeses amb el medi ambient.

Al llarg d'aquest procés d'aprenentatge, els individus es poden convertir en agents de canvi, és a dir, en protagonistes en la presa de decisions d'àmbit local.D'aquesta manera, els governs dels països i les organitzacions internacionals, com també les empreses d'àmbit local o internacional, prioritzaran les responsabilitats socials i empresarials en els seus projectes.

Educació per a la sostenibilitat• Reduir el consum d'aigua.• Reduir el consum d'energia en il·luminació,

calefacció i refrigeració.• Reduir el consum d'energia en transport.• Reduir l'ús de paper.• Practicar un consum responsable.• Reutilitzar el paper i l'aigua.• Utilitzar productes reciclats (paper, tòner...) i

reciclables.• Afavorir la reutilització de roba, joguines,

ordinadors...• Optar per les energies renovables.• Utilitzar electrodomèstics eficients.

Sense recursos, inversions i el personal qualificat corresponent no és possible dur a terme projectes o programes de millora.