Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g

  • View
    349

  • Download
    2

Embed Size (px)

Text of Fitxa 38 el matrimoni arnolfini. cristina g

MATRIMONI ARNOLFINI

MATRIMONI ARNOLFINI

Cristina Gonzlez TTOL: Matrimoni Arnolfini AUTOR: Jan van EyckCRONOLOGIA: 1434 (s. XV)ESTIL: Art gtic flamencDIMENSIONS: 82cm x 60cm SUPORT: TaulaTCNICA: OliLOCALITZACI ACTUAL: Museu National Gallery (Londres)

FITXA TCNICA

Art gtic (s.XIII s.XV): desenvolupat a lEuropa occidental durant els ltims segles de lEdat Mitjana, coincidint amb la plenitud i la crisi de la mateixa.Mxim desenvolupament de la cultura urbana, on apareixen la burgesia i les universitats, entre daltres, aix com laccentuaci de conflictes (revoltes populars).Art gtic flamenc: Originat en les terres de Flandes (actual Blgica) al segle XV (finals de lart gtic). En aquell moment, Flandes vivia un auge econmic a causa de la desenvolupada industria txtil. Aquest comer va produir lenriquiment de la burgesia, que es convert en principal demandant dobres dart. CONTEXT HISTRIC Principals caracterstiques de la pintura gtica flamenca:Pintura realista, de la vida quotidiana.Inters per la bellesa material de les coses.Gran importncia als colors.Recerca del naturalisme, que duu als pintors flamencs a tenir preferncia per la representaci detallista i minuciosa dels objectes.Es fa servir loli sobre taula.Els germans Van Eyck introdueixen una novetat: es tracta dun verns dassecada rpida, que saplica sobre la pintura per tal que aquesta brilli i es mantingui millor. ESTIL DE LART GTIC FLAMENCTemes ms representats en la pintura flamenca: ReligiososPaisatgesRetrats, molt realistes, i sobretot de personatges burgesos.En general, els quadres no eren de grans mides, ja que la seva funci era decorar les parets de les vivendes.Lautor del Matrimoni Arnolfini, Jan van Eyck (1390-1441) s considerat el ms important dels pintors flamencs.

ESTIL DE LART GTIC FLAMENC (ll)FORMA: Pictrica COMPOSICI: Oberta PERSPECTIVA: FrontalESTRUCTURA COMPOSITIVA:LLUM: ArtificialCROMATISME: Predomini de colors clids

DESCRIPCI FORMAL6ELS PROTAGONISTES:

DESCRIPCI FORMAL (ll)

Giovanni de Arrigo Arnolfini era un ric comerciant itali, que dugu a terme importants crrecs a la cort de Felip el Bo.

Giovanna Cenami procedia duna adinerada famlia italiana. Tot i que el matrimoni entre els dos havia sigut concertat amb suma precauci, no result com sesperava: no van tenir fills i, anys desprs, Arnolfini va ser portat als tribunals per una amant despitada que buscava compensaci.

Escena representada: una parella de rics burgesos apareix dempeus a la seva habitaci. Lesps beneeix la seva dona, que li ofereix la m dreta, mentre reposa lesquerra al seu ventre. La postura d'ambds s hiertica i solemne. Estan contraient matrimoni a la seva prpia casa (fins a mitjan segle XVI, no era necessria la presncia dun sacerdot, per s la duns testimonis, que apareixen representats al mirall del fons, i entre els quals es troba el propi autor de lobra). Ell duu un vestit fosc, mentre que ella porta un vestit verd (color que representa fertilitat, tot i que no est embarassada), i un vel blanc que li cobreix el cabell.

DESCRIPCI FORMAL (llI)

Al marc del mirall hi apareixen representades deu escenes de la Passi de Crist.SIMBOLISME

La minuciositat i el detall a lhora de representar, el naturalisme, i la preocupaci per la llum, eren caracterstiques prpies dels pintors flamencs.

Apareixen molts smbols en aquesta pintura, importants a lhora dentendre la intenci de lautor. En destaquen:Les taronges: simbolitzen la riquesa i la prosperitat econmica , en ser importades del sud i un luxe al nord dEuropa.Els esclops: representen el vincle amb el sl sagrat de lhabitatge, i sn senyal de que sest celebrant una cerimnia religiosa. Anar descala significa que el matrimoni est trepitjant un sl sant. SIMBOLISME

Els rosaris: eren un regal habitual del nuvi a la seva futura esposa. El cristall es smbol de puresa, i el rosari indica la virtut de la nvia. El gos: Dna un toc de grcia en un quadre de gran solemnitat. El detallisme del pl demostra la tcnica que posseeix lautor. El gos representa fide- litat.

SIMBOLISME

Una grgola somrient: Es troba darrere les mans de la parella, es creu que indicava el mal que en un futur cauria sobre els dos, ja que tericament, Giovanni era un faldiller.

El fet que lautor signi damunt el mirall i aparegui representat com a testimoni de la cerimnia indica que els autors de les obres dart tenien eren ms reconeguts com a artistes que en poques anteriors.

SIMBOLISME

Jan van Eyck va estar aqu. 1434La funci daquest quadre, com la de la gran majoria de la mateixa poca, era decorativa.FUNCI