ESQUEMA DE COMENTARI DE TEXTOS HISTÒRICS. 2n. Batxillerat. HISTÒRIA D’ESPANYA

1. Lectura atenta i comprensiva del text.

1.1. Lectura ràpida: idea global de la forma i contingut del text.

1.2. Lectura pausada reflexiva, per a entendre i aclarir conceptes i idees del text. (subratllar paraules clau que ens donaran

pistes sobre el context històric). Descubrir, identificar i entendre les idees i conceptes expresats mitjançant l’ús de certs

vocables, paraules, aclaracions, expressions, etc.

2. Enquadrament i contextualització del text.

2.1. Determinació de la naturalesa temàtica del text.

a. Tipus de text:

� Jurídic: lleis, tractats, constitucions, etc.

� Polític: discursos, proclames, manifestos, etc.

� Testimonial: cartes, diaris, memòries, etc.

� Econòmic: contractes, cadastres, etc.

b. Naturalesa del text:

� Pública/Privada.

� Document d’interés històric (font primària)/ Historiogràfic (font secundària).

2.2. Autor o autors del text: qui és responsable del text.

� De vegades és indispensable per a comprendre el sentit i intencionalitat del text: personalitat, ideologia,

interessos de l’autor o autors.

2.3. Localització cronològica i geogràfica.

� Quan i on es genera el text (temps i llenguatge: clau pel comentari)

3. Explicació del contingut i significat del text.

� Posterior a la fasa d’anàlisi o, de vegades, paral.leles i de manera combinada. Hem de donar compte i raó d’allò que

ens diu el text.

� Passar de les dades empíriques (les que ens proporciona el text) a un context general en el qual hem d’entendre i

enquadrar el text (= ús de la teoria estudiada).

� Aquesta capacitat per a assenyalar les relacions i vinculacions entre text i context serà directament proporcional a la

teua formació i els coneixement sobre l’afer que hages adquirit, i al teu grau de preparació i comprensió de la

matèria.

4. Conclusió.

� Balanç i reflexió global sobre l’interés i la importància del text, per ell mateix.

� No es tracta d’un comentari del tipus “ segons la meua opinió...”, “a mi em sembla..”.

� És un síntesi final interpretativa del text.

� Conseqüències directes i indirectes en èpoques posterior, el seu grau de transcendència, et.

� Si hom coneix la bibliografia sobre el tema o interpretacions historiogràfiques, seria el lloc adient per a esmentar-les.

QUÈ NO HEM DE FER QUÈ CONVÉ INTENTAR SEMPRE

• Parafrasejar el text.

• Emprar el text com a pretext per a escriure tot el que sabem sobre el tema. ERROR TERRIBLE.

• Abusar de l’erudició.

• Usar un to agressiu i polèmic. Desmereix l’exercici.

• Una redacció comprensible i una exposció ordenada.

• Utilitzar una terminologia correcta.

• Esctructura la redacció mitjançant paràgrafs-

• En tot moment, emprar un to objectiu, científic i acadèmic (la tercera persona del plural)

BIBLIOGRAFIA: ABILIO RABANAL, M.; LARA PEINADO, F. Comentario de texos històricos, Catedra, Madrid, 1997. MORADIELOS, E. El oficio de historiador, Siglo XXI, Madrid.