6
Sol·licitud d'Innovacions en atenció a la diversitat: Llengua de Signes Espanyola en el CEIP EL PALMERAR d'Elx AMAPA CEIP EL PALMERAR D'ELX [email protected] Paraules clau: atenció a la diversitat, educació, discapacitat auditiva, bilingüisme, infància sorda. Resum El col·legi EL Palmerar ha estat un centre que tradicionalment ha acollit a alumnat amb discapacitat auditiva, sent un dels referents en l'atenció a aquest alumnat en la zona del baix Vinalopó. En l'actualitat el centre escolaritza a alumnes sords, i pretén donar-li la resposta educativa més adequada a les seues necessitats, en línia amb les tendències innovadores en aquest sentit. És per açò que desitgem s'articulen les mesures necessàries per a millorar aquesta resposta el pròxim curs. Importància i caràcter Sol·licitar de la Delegació d'Educació d'Alacant incorporar una figura professional especialitzada: un mestre/a i un educador/a expert/a en Llengua de Signes amb formació i experiència en l'atenció a l'alumnat amb discapacitat auditiva. Les mesures legals entorn de la Llengua de Signes que s'estan arbitrant són múltiples, des de les internacionals a les quals es concreten autonòmicament. Aquestes són algunes de les més rellevants: MESURESINTERNACIONALES: RESOLUCIÓ 48/96, DE 20 DE DESEMBRE DE 1993 DE L'ONU (ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES) SOBRE NORMES UNIFORMES SOBRE LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS PER A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT. HTTP://WWW.GEOCITIES.COM/LEYDISCAPERU/NORMES.HTM

Innovacions En Atenció A La Diversitat Discapacitat Auditiva 2009

  • Upload
    copino

  • View
    253

  • Download
    2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

PROPOSTES, LEGISLACIÓ SOBRE ATENCIÓ A LA DISCAPACITAT AUDITIVA

Citation preview

Page 1: Innovacions En Atenció A La Diversitat Discapacitat Auditiva 2009

Sol·licitud d'Innovacions en atenció a la diversitat: Llengua de Signes Espanyola en el CEIP EL PALMERAR d'Elx

AMAPA CEIP EL PALMERAR D'ELX [email protected]

Paraules clau: atenció a la diversitat, educació, discapacitat auditiva, bilingüisme, infància sorda.

Resum El col·legi EL Palmerar ha estat un centre que tradicionalment ha acollit a alumnat amb discapacitat auditiva, sent un dels referents en l'atenció a aquest alumnat en la zona del baix Vinalopó. En l'actualitat el centre escolaritza a alumnes sords, i pretén donar-li la resposta educativa més adequada a les seues necessitats, en línia amb les tendències innovadores en aquest sentit. És per açò que desitgem s'articulen les mesures necessàries per a millorar aquesta resposta el pròxim curs.

Importància i caràcter

Sol·licitar de la Delegació d'Educació d'Alacant incorporar una figura professional especialitzada: un mestre/a i un educador/a expert/a en Llengua de Signes amb formació i experiència en l'atenció a l'alumnat amb discapacitat auditiva. Les mesures legals entorn de la Llengua de Signes que s'estan arbitrant són múltiples, des de les internacionals a les quals es concreten autonòmicament. Aquestes són algunes de les més rellevants:

MESURESINTERNACIONALES: RESOLUCIÓ 48/96, DE 20 DE DESEMBRE DE 1993 DE L'ONU (ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES) SOBRE NORMES UNIFORMES SOBRE LA IGUALTAT D'OPORTUNITATS PER A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT. HTTP://WWW.GEOCITIES.COM/LEYDISCAPERU/NORMES.HTM

Page 2: Innovacions En Atenció A La Diversitat Discapacitat Auditiva 2009

Mesures Recomanació sobre la Protecció de la llengua de signes en els Estats europees - europees Membres del Consell d'Europa (Doc. 9738 de 17 de març de 2003).

http://www.cermi.és/NR/rdonlvres/B56D9BDD-56CF-424A- B5ED29A59B820577/9422/ProvectodeLe vCongreso.pdf

Recomanació 1492 de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa de 2001 sobre els drets de les minories nacionals.

Decisió n o 771/2006/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de maig de 2006 , per la qual s'estableix l'Any Europeu de la Igualtat d'Oportunitats per a Tots (2007) — Cap a una societat justa (Text pertinent a l'efecte del EEE). http://eurlex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2006:146:0001:01:ES:HTML

Decisió 2001/903/CE del Consell, de 3 de desembre de 2001, sobre l'Any Europeu de les persones amb discapacitat 2003.

http://europa.eu/scadplus/leg/es/cha/cl 1413.htm

Decisió 1934/2000/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 17 de juliol de 2000, per la qual s'estableix l'Any Europeu de les Llengües 2001 %[Diari Oficial L 232 de 14.9.2000]. http://europa.eu/scadplus/leg/es/cha/cll044.htm

Page 3: Innovacions En Atenció A La Diversitat Discapacitat Auditiva 2009

Mesures nacionals

La Llei de Llengua de Signes i Sistemes de suport a la comunicació oral. http://www.la-moncloa.es/ConseiodeMinistros/Referencias/ 2006/Referencia+Conseio+ 130106. htm#LenguaSignos

Llei 51/2003 , de 3 de desembre d'Igualtat d'Oportunitats No Discriminació i Accessibilitat Universal de les Persones amb Discapacitat.. http://www.boe.es/boe/dias/2003/12/03/pdfs/SUM.pdf

Destacant... Tìtul II, article 16 de l’Estatut d’Autonomia Valencià

A nivell internacional i europeu: Les decisions preses per a les celebracions dels Anys Europeus de les llengües (2001), de les persones amb discapacitat (2003) i de la igualtat d'oportunitats per a tots (2007) han contemplat o contemplen accions específiques que afavoreixen la incorporació i normalització de les Llengües de Signes en la nostra societat (bé en l'articulat bàsic o en les concrecions posteriors).

L'educació bilingüe

S'entén com educació bilingüe al projecte educatiu en el qual el procés d'ensenyament-aprenentatge es porta a terme en un entorn en el qual coexisteixen dos o més llengües que s'utilitzen com llengües vehiculars. En el cas de les persones sordes, amb discapacitat auditiva o sordocegues són les llengües orals reconegudes oficialment i la llengua de signes espanyola

Centrats en el que seria una educació bilingüe hem d'assenyalar que existeixen autors que defensen la Llengua de Signes com punt de partida i referent en aquests temes, centrant-se en l'atenció exclusiva a l'alumnat amb discapacitat auditiva, podent citar algunes de les bases o requisits comunament acceptats (que no per això desenvolupats) per a la implantació de projectes bilingües per a aquest alumnat (Fernández Viader, 1996): ■ Llengua de Signes com instrument de comunicació preferent. ■ Intervenció i assessorament a les famílies. ■ Llengua de Signes present en les relacions amb l'alumnat amb discapacitat auditiva

i en les decisions educatives sobre aquest alumnat. ■ Llengua de Signes com contingut curricular. ■ Professorat signante competent. ■ Presència de persones sordes adultes en el centre com models d'identificació

Si bé és cert que aquests punts poden ser acceptats, la forma de presentació no és la més correcta, ja que mostra una visió tancada i no respon al model d'escola dinàmica a la qual tendim. Si partim d'un híbrid entre els principis bàsics francesos per a l'educació bilingüe (Mas, 1994), els quals aporta el BILD1 anglès i els quals cita la Llei de Llengua de Signes podem admetre les següents premisses: Dignitat, reconeixement dels seus drets i tracte respectuós: Dret a la qualitat en l'educació, a l'ús de la Llengua de Signes3, a tenir models lingüístics, a viure experiències similars als/as xiquets/as oïdors i a aprendre l'idioma oral del seu entorn.

Individualitat en el context de treball: El abordaje de cada alumne/a atendrà a les seues

Page 4: Innovacions En Atenció A La Diversitat Discapacitat Auditiva 2009

característiques úniques (personalitat, necessitats, perspectives, habilitats i desitjos), sense oblidar que els/as xiquets/as sords/as tenen a priori les mateixes habilitats que els xiquets oïdors. Privadesa: Per a salvaguardar la seua dignitat no els/as podem sotmetre a situacions humillantes o embarazosas, que els causen desajustaments emocionals (com ésser retratats/des o obligar-los a prendre papers protagonistes en actes que per als/les altres/as són voluntaris -tal com participar en representacions teatrals escolars). Autonomia, normalització, integració social i educativa, així com participació en la vida en comunitat.

El caràcter innovador és la forma que s'ha de presentar aquesta atenció a la diversitat i amb dinamisme per a interaccionar amb altres elements i projectes presents en el centre.

Per això, vam pensar que es deu tenir en compte els següents punts:

El centre ha d'intentar incorporar-se a l'avantguarda educativa. Estem immersos en el Plans de foment del Plurilingüísmo (anglès,Francès, xinès, etc) S'han de marcar en el centre com objectius bàsics el desenvolupament curricular i d'aprenentatge així com el desenvolupament personal i social.

Sobre la base de les particularitats del nostre centre, l'atenció per a l'alumnat amb discapacitat auditiva ha de tenir una interacció efectiva entre els següents elements:

■ Centre escolar ■ Comunitat educativa. ■ Alumnat.

1 BILD: British Institute of Learning Disabilities. http://www.bild.org.uk/

■ Societat.

Centre escolar

Comunitat educativa

societat alumnat

Page 5: Innovacions En Atenció A La Diversitat Discapacitat Auditiva 2009

Centre escolar. . L'atenció deu ser osmòtica en el context de centre enriquint-se i enriquint amb/als altres projectes que es desenvolupen. A més, es deu: Visibilizar la Llengua de Signes mitjançant cartells indicatius i explicatius. Connectar amb altres centres que tinguen alumnat amb característiques similars, dins o fora d'Espanya. Utilitzar les tecnologies TIC presents en el centre..

Comunitat educativa

No cal limitar-se a atendre a les famílies, a aconseguir un professorat competent i a tenir models sords, sinó que entenem la Comunitat Educativa com un conjunt de persones en interacció que s'enriqueixen mútuament. En aquest sentit juga un paper rellevant tota persona relacionada amb el centre: professorat, personal no docent, famílies, monitors/as d'activitats extraescolares, etc. El camí adequat vam pensar que està en l'atenció a la comunitat educativa amb l'engegada d'un grup de treball que, no excloga a ningú. No rebutjar la possibilitat de contar amb persones sordes adultes que col·laboraren amb el centre en un futur i ens agradaria implicar a tota la Comunitat Educativa: planificant tallers d'expressió corporal aplicada a la Llengua de Signes (per a xiquets/as), adaptant els recursos i la informació (a les famílies), mantenint grups de treball i afavorint situacions de trobada i formació (per al personal docent i no docent del centre).

Alumnat No diferenciar entre alumnat amb discapacitat auditiva i sense discapacitat auditiva, ja que els/as alumnes/as sords/as tenen grups de referència i companys/as oïdors que també es poden enriquir al contacte amb la Llengua de Signes. Es tracta d'introduir la Llengua de Signes com una llengua més (per a l'alumnat amb discapacitat auditiva que la requerisca) i com un recurs extra (per a la resta de l'alumnat), així s'assolirà normalitzar la visibilización d'aquesta llengua i possibilitarem el seu ús com recurs comunicatiu.

Societat Per a assolir l'autonomia normalització, integració social i participació en la vida de comunitat no podem oblidar que l'escola ha d'adaptar-se als canvis socials per a donar la resposta a les necessitats educatives reals dels/as ciutadans/as del present i futur. A més, la relació amb entitats i col·lectius de persones sordes ajudarà en la tasca de socialització sense oblidar-se de les pròpies característiques i peculiaritats.

Page 6: Innovacions En Atenció A La Diversitat Discapacitat Auditiva 2009

Per descomptat, i en concret desitgem: Que es consolide la Llengua de Signes en les aules com mesura d'atenció a la diversitat. Avaluar i equilibrar el nivell comunicatiu dels alumnes/as amb discapacitat (en llenguatge oral i signado) i el seu nivell curricular. Que s'Introduïsca la Llengua de Signes Espanyola com contingut curricular ocult (ja que no és viable el considerar-lo com una matèria curricular pròpiament aquesta) i abordar a un nivell molt bàsic altres llengües de signes que els enriquisquen i facen sentir ciutadans del món. Que es realitzen les pertinents adaptacions curriculars, sempre que calga. Que es recopile i elabore tot el material que siga possible, adaptat a les necessitats del centre i del propi alumnat discapacitat. Calendarizar celebracions especials, com el dia internacional de les persones sordes..

L'Ús de les ,TIC en el desenvolupament educatiu

Les TIC es deuen utilitzar per a: ■ Contactar via correu-electrònic amb associacions de sords nacionals i internacionals.

■ Que el professorat i alumnat utilitze els diferents materials multimèdia existents per a facilitar l'adquisició i desenvolupament de vocabulari en Llengua de Signes. Facilitant així, l'adquisició de significats a l'alumnat sord a l'utilitzar la xarxa Averroes para visualitzar materials de suport curricular.

■ Integrar a l'alumnat en activitats que poden fer amb els seus companys/as sense necessitat de suport signado.

■ L'alumnat amb discapacitat auditiva contactarà amb xiquets/as amb la seua mateixa discapacitat d'altres parts del món. Els escriuran via mail i enviaran fotografies que hem pres en el centre. Açò els motivarà cap a l'aprenentatge de l'anglès.

■ Visualització de materials adaptats, com contes, DVD del Quixot, etc. Que donaran suport la labor realitzada en l'àrea de Llengua Castellana.

L’AMAPA CEIP EL PALMERAR