56
MALALTIES MENTALS Robert Cárdenas, Belén Jiménez i Fran Palma 1ºB 2011-2012

Malalties mentals

  • Upload
    cnxarc

  • View
    2.591

  • Download
    4

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Malalties mentals

MALALTIESMENTALS

Robert Cárdenas, Belén Jiménez i Fran Palma

1ºB2011-2012

Page 2: Malalties mentals

Index1. Introducció.2. Esquizofrènia:

2.1. Causes i tipus de malalties.2.2. Símptomes de la malaltia.2.3. Diagnosi de la malaltia.2.4. Tractament de la malaltia.

3. Dislèxia:3.1. Causes i tipus de malalties.3.2. Símptomes de la malaltia.3.3. Diagnosi de la malaltia.3.4. Tractament de la malaltia.

4. Transtorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat:4.1. Causes i tipus de malalties.4.2. Símptomes de la malaltia.4.3. Diagnosi de la malaltia.4.4. Tractament de la malaltia.

5. Tricotilomania:5.1. Causes i tipus de malalties.5.2. Símptomes i diagnosi de la malaltia.5.3. Tractament de la malaltia.

Page 3: Malalties mentals

6. Fobia social:6.1. Causes i tipus de malalties.6.2. Símptomes de la malaltia.6.3. Diagnosi de la malaltia.6.4. Tractament de la malaltia.

7. Anorèxia:7.1. Causes i tipus de malalties.7.2. Símptomes de la malaltia.7.3. Diagnosi de la malaltia.7.4. Tractament de la malaltia.

8.Depressió:8.1. Causes i tipus de malalties.8.2. Símptomes de la malaltia.8.3. Diagnosi de la malaltia.8.4. Tractament de la malaltia.

9.Alzheimer:9.1. Causes i tipus de malalties.9.2. Símptomes de la malaltia.9.3. Diagnosi de la malaltia.9.4. Tractament de la malaltia.

10.Parkinson:10.1. Causes i tipus de malalties.10.2. Símptomes de la malaltia.10.3. Diagnosi de la malaltia.10.4. Tractament de la malaltia.

11.Mesures preventives. 12.Bibliografía.

Page 4: Malalties mentals

La malaltia mental és una alteració de tipus emocional, cognitiu i/o del comportament en què queden afectats processos psicològics bàsics com l’emoció, la motivació, la cognició, la consciència, la conducta, la percepció, l’aprenentatge, el llenguatge, etc., i que dificulta a la persona la seva adaptació en l’entorn cultural i social.

Les causes de les malalties mentals són probablement múltiples, i en alguns casos són desconegudes. Se sap que factors com alteracions en la química del cervell, predisposició genètica,factors ambientals i culturals, lesions cerebrals, consum de substàncies, etc. poden influir molt en la seva aparició i curs.

Page 5: Malalties mentals

Les malalties mentals es poden curar o controlar amb un tractament adequat. Els tractaments poden ser diferents segons els tipus de malaltia i se solen dissenyar intervencions personalitzades per a cada cas.

Freqüentment es combina el tractament farmacològic amb mesures de rehabilitació psicosocial i comunitària, sociolaboral, psicoteràpies i suport familiar. Cal destacar que encara hi ha un nombre important de persones que pateixen una malaltia mental i no acudeixen a rebre tractament a causa de l’estigmatització que hi ha sobre aquest tipus de malalties.

Page 6: Malalties mentals

La esquizofrènia és una malaltia mental greu en la que el funcionament del cervell està alterat i pot causar símptomes debilitants que poden afectar a la qualitat de vida. En la esquizofrènia, està afectada la forma en que la informació es processa al cervell, així que els que pateixen la malaltia poden tenir idees delirants, al·lucinacions i pensaments desordenats i alteracions en la percepció o en la expressió de la realitat, així com depressió, ansietat i falta d’emoció.

2. La esquizofrenia

Page 7: Malalties mentals

2.1.Causes i tipus de la malatia

Causes ( L'origen de l'esquizofrènia no es coneix amb certesa. Però, existeixen varies teories):

● Predisposició genètica. El risc de patir la malaltia és més gran quan hi ha antecedents familiars de la mateixa. No obstant això, la presència d'antecedents no és una condició necessària ni suficient.

● Alteracions en substàncies del cervell. S'ha descobert que diverses substàncies, neurotransmissors, s'encarreguen de que les neurones es comuniquin adequadament, poden estar desequilibrats en l'esquizofrènia. Aquestes substàncies són utilitzades per crear fàrmacs.

● Infeccions de l'embaràs i complicacions del part. Algunes infeccions per virus que pateixi la mare durant l'embaràs, poden ser responsables d'alteracions del desenvolupament cerebral normal del fetus i que, a certa edat, provoquin la malaltia.

Page 8: Malalties mentals

Tipus de malaltia:.

● Esquizofrènia paranoide: és el subtipus més freqüent. Predominen les idees delirants de persecució o de perjudici d'altres persones cap al pacient.

● Esquizofrènia hebefrènica: hi predominen les alteracions en les emocions. Són característiques les manifestacions del que es denomina «incongruència» emocional, per exemple, el pacient es riu sense motiu aparent. El seu començament és més precoç que l'anterior i més greu.

● Esquizofrènia catatònica: es caracteritza per alteracions motors, generalment immobilitat persistent, encara que pot alternar amb crisi d'agitació, o pot presentar moviments repetitius. Sol respondre millor al tractament.

● Esquizofrènia indiferenciada: quan una esquizofrènia no reuneix els criteris dels subtipus anteriors o presenta diversos d'ells se l'anomena indiferenciada.

*No obstant això, en un mateix pacient, el subtipus pot variar al llarg del temps

Page 9: Malalties mentals

Les persones amb esquizofrènia solen experimentar dos tipus de símptomes:

Símptomes positius: Són característiques psicològiques "afegides" com a resultat del trastorn, però que no s'observen normalment en les persones sanes.

● Al·lucinacions ● Deliris● Pensaments desordenats ● Agitació

Símptomes negatius: Són aptituds psicològiques que gairebé tothom

té, però que han "perdut" les persones que pateixen esquizofrènia.● Falta de motivació o iniciat● Retraïment social ● Apatia ● Insensibilitat emocional ('embotiment')

2. 2.Símptomes de la malaltia

Page 10: Malalties mentals

2.3.Diagnosi de la malaltiaEl diagnòstic es realitza amb base en una entrevista exhaustiva de la

persona i els membres de la família. El metge farà preguntes sobre:● Quant de temps han durat els símptomes. ● Com ha canviat la capacitat de la persona per exercir.● Antecedents del desenvolupament.● Antecedents genètics i familiars.● Què tan bé han funcionat els medicaments.

S'ha de fer l'historial mèdic i realitzar un examen físic i proves de

laboratori per excloure altres possibles causes. A més, atès que certes drogues consumides correntment poden causar

símptomes semblants als de l'esquizofrènia, s'haurien de realitzar anàlisis d'orina i de sang per detectar la presència d'aquestes drogues.

Page 11: Malalties mentals

2.4.Tractament de la malaltia

Tractament farmacològic. Corregir desequilibris dels neurotransmissors i alleujar els símptomes positius. Dos tipus d'antipsicòtics:

● Clàssics: clorpromazina, haloperidol o tioridazina● Neurolèpticsatípics: clozapina, risperidona, olanzapina, ziprasidona o

quetiapina.

Tractament psicològic. Consisteix en teràpia psicosocial, amb mecanismes assistencials(tallers ocupacionals, centres de salut mental i grups d'autoajuda ).

Tractament alternatiu. És tracta d’un tractament amb electroxoc, molt eficaç. Utilitzat en casos molt concrets.

Page 12: Malalties mentals

3. Dislèxia

És una dificultat d'aprenentatge en què la capacitat d'un nen per llegir o escriure està per sota del seu nivell d'intel·ligència. Parlant amb propietat, la dislèxia és la dificultat per llegir causada per un impediment cerebral relacionat amb la capacitat de visualització de les paraules.

En llenguatge mèdic es diu ceguesa congènita de les paraules, els

mestres la solen denominar impediment per llegir. La gent amb dislèxia sol invertir les lletres quan tracta d'escriure

una paraula encara que sàpiguen lletrejar. També solen escriure algunes lletres a l'inrevés o invertides. La lectura és difícil perquè no poden distingir determinades lletres o les inverteixen mentalment.

Page 13: Malalties mentals

3.1.Causes de la malaltiaNo hi ha cap seguretat sobre la causa de la dislèxia. Es creu que

l'origen és una falta del sistema nerviós central en la seva habilitat per organitzar símbols gràfics.

Page 14: Malalties mentals

3.2. Símptomes de la malaltia

Les persones amb dislèxia poden presentar alguns d'aquests símptomes:

● Dificultat per llegir oracions o paraules senzilles. Solen presentar problema freqüents amb paraules curtes com del o per

● Inverteixen les paraules de manera total o parcial, per exemple casa per treu

● Escriuen la mateixa paraula de diferents maneres● Inverteixen les lletres, per exemple p per b, od per b● Té dificultats per veure que una paraula està mal escrita● Cometen errors d'ortografia rars, com merc per menjar● Copien les paraules mal encara que estan mirant com s'escriuen● Coneixen una paraula però usen altra, com gat per casa● Tenen dificultats per distingir l'esquerra de la dreta

Page 15: Malalties mentals

3.3. Diagnosi de la malaltia

Si el seu fill té dificultats per llegir, el pediatre ha de examinar-la vista, l'oïda i la capacitat motriu per detectar algun problema. Si no hi ha cap trastorn en aquestes àrees, ha de portar-lo a un especialista en lectura i / oa un psicòleg infantil. El doctor examinarà al nen a la recerca del problema físic o emocional que origina les seves dificultats per llegir. El psicòleg o l'especialista en lectura li farà proves de diagnòstic referides a lectura, escriptura i memorització. Aquestes proves permeten verificar el diagnòstic de dislèxia.

Page 16: Malalties mentals

3.4. Tractament de la malaltia

La dislèxia pot superar-se quan està correctament diagnosticada i se la tracta amb paciència i força de voluntat. Les dificultats en l'educació solen ser el resultat d'un diagnòstic equivocat i la consegüent frustració del nen en sentir-se incapaç. Busqui les àrees en què el nen es destaca i posi l'èmfasi en elles.

Molts nens dislèxics són capaços de compensar les seves desavantatges amb relativa facilitat, però, solen tenir més dificultats per superar el problema emocional de sentir incapaços.

Page 17: Malalties mentals

4. Transtorn per déficit d'atenció i hiperactivitat

És una síndrome conductual de causa poc clara, en la qual probablement intervenen factors genètics i ambientals i en el qual hi ha una alteració en el sistema nerviós central, que es manifesta mitjançant un augment de l'activitat, impulsivitat i manca d'atenció. El Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és una de les causes més freqüents de fracàs escolar i de problemes socials en l'edat infantil. La síndrome apareix en la infància i pot persistir i manifestar-se en l'edat adulta.

Page 18: Malalties mentals

4.1. Causes de la malaltiaFactor genètic, Està demostrat, ja que el TDAH és entre 5 i 7

vegades més freqüent en germans i entre 11 i 18 vegades més freqüent en germans bessons.S'han descrit diversos gens possiblement implicats..

Factor ambiental. Se sospita especialment de toxines ambientals i colorants emprats per la indústria alimentària. L'exposició prolongada a agents tòxics pot induir símptomes que mimetitzin els comunament atribuïts a un TDAH.

Page 19: Malalties mentals

4.2. Símptomes de la malaltia

Té tres símptomes bàsics: hiperactivitat, impulsivitat i manca d'atenció, identificats en el DSM-IV de la següent manera:

Items d'hiperactivitat-impulsivitat: Inquietud, es mou al seient, s'aixeca quan hauria d'estar assegut, corre i salta en situacions inapropiades, dificultat per jugar tranquil·lament, excitat sovint, "com una moto", verborrea, respon abans que finalitzi la pregunta, dificultat per guardar el torn en activitats de grup, interromp a altres en els jocs, converses, etc.

Items d'inatenció:no aténdetalls, comet errors, dificultat per mantenir l'atenció, sordesa fictícia, no segueix instruccions, no acaba les tasques, dificultat per organitzar, evita tasques que requereixen esforç continuat, oblida i perd coses necessàries per a la seva activitat, fàcil distracció per estímuls externs, oblidadís en les activitats diàries

Page 20: Malalties mentals

El TDAH té predomini d'hiperactivitat / impulsivitat quan es detecten 6 o més

ítems d'hiperactivitat / impulsivitat i menys de 6 ítems d'inatenció.

El TDAH té predomini d'inatenció quan es detecten 6 o més ítems d'inatenció i menys de 6 ítems d'hiperactivitat / impulsivitat.

Es considera un TDAH combinat quan es detecten 6 o més ítems d'hiperactivitat / impulsivitat i 6 o més ítems d'inatenció.

Page 21: Malalties mentals

4.3. Diagnosi de la malaltia

El TDAH generalment es diagnostica en els primers anys de l'ensenyament primari. Alguns símptomes són presents abans dels 7 anys, i amb freqüència persisteix en l'adolescència i en la vida adulta. El diagnòstic és complex i s'ha de basar en l'avaluació clínica realitzada per un metge expert en el reconeixement i tractament del mateix. Aquesta avaluació s'ha d'obtenir tant de l'observació de la conducta del nen com de la informació facilitada pels pares, professors, familiars i amics.

Finalment, cal tenir en compte que hi ha un gran nombre de trastorns en la infància que poden presentar símptomes similars als del TDAH i el diagnòstic s'ha de descartar en el procés d'avaluació. Entre aquests s'inclouen els trastorns de l'aprenentatge, de conducta, d'ansietat i afectius (com depressió, ansietat generalitzada, trastorn obsessiu-compulsiu).

Page 22: Malalties mentals

4.4.Tractament de la malaltia

Objectius del tractament se centren en:● Reduir els símptomes del TDAH● Reduir els símptomes comòrbids● Reduir el risc de complicacions● Educar al pacient i al seu entorn sobre el trastorn● Adaptar l'entorn a les necessitats del pacient● Millorar les habilitats d'abordatge dels pacients, pares i educadors● Canviar les percepcions desadaptatives

Tres bases imprescindibles del tractament són:

● Informació exhaustiva a pares i professors.● Tractament farmacològic.● Tractament psicopedagògic.

Page 23: Malalties mentals

5. Tricotilomania

La tricotilomania és un hábit, una mania o un comportament recurrent i irresistible a l'arrancament dels cabells . Pot definirse com un transtorn de la conducta que pot arribar a manifestar-se en un arrancament del cabell compulsiu, produint petites pérdues del cabell o calvície severa. El arrencament de pèl pot ocórrer en episodis breus distribuïts al llarg del dia o en menor freqüència, però de forma sostinguda, durant hores. Els episodis de arrancament de pèl apareixen sovint durant els estats de relaxació i distracció, també pot manifestar-se situacions estressants.

Page 24: Malalties mentals

5.1.Causes i tipus de la malaltia

Causes:L 'ansietat, depressió clínica i el trastorn obsessiu-compulsiu es

presenten freqüentment en pacients amb tricotilomanía.

És probable que múltiples gens confereixin vulnerabilitat davant la tricotilomanía. Un estudi ha identificat mutacions en el gen SLITRK1 mentre que un altre va trobar diferències en els gens receptors de serotonina.

Hi ha dos tipues de tricotilomania;- La tricotilomanía focalitzada: l'individu para el temps i possa tota la

seua atenció per llevar-se el cabell.-La tricotilomanía automática o sendentaria: l'individu no es percata

del que fa fins que veu el cabell a les seues mans.

Page 25: Malalties mentals

5.2.Símptomes i diagnosi de de la malaltia

Els símptomes i el diagnósti més clars d'aquesa malaltia són els següents:

- Arrencar-se el cabell de forma recurrent causant una notable pèrdua d'aquest.

-Una sensació creixent de tensió abans d'arrencar els cabells o quan s'intenta inhibir aquest comportament.

-Una sensació agradable de gratificació, plaer o satisfacció durant l'acte d'arrencar-se els cabells.

-Un malestar clínicament significatiu que li impedeix a la persona exercir normalment ja sigui en l'àrea social, laboral o de les relacions interpersonals.

Page 26: Malalties mentals

5.3.Tractament de la malaltia

Hi ha tres tipus de tractament per aquesta malaltia:

-El tractment psicosocial: els doctors entrenen al pacient per aprendre a reconèixer la seva impuls de halar i també els ensenyen a redirigir aquest impuls.

-El tractament per medicació: clomipramina, la fluoxetina i altres inhibidors selectius de recuperació de serotonina .

-El tractament dual (teràpia de comportament i medicació): rol del glutamat en la regulació del control d'impulsos. Molts medicaments, depenent de l'individu, poden incrementar el halat del cabell

Page 27: Malalties mentals

6.Fobia social

La fòbia social és una timidesa exagerada, es caracteritza per una por i ansietat marcats i persistents a enfrontar determinades situacions socials, a la interacció amb els altres, o simplement a ser observats en qualsevol situació, fins al punt que tot això interfereix de forma molt important en la vida diària de qui la pateix.

Les persones amb fòbia social

comprenen que les seves sensacions són irracionals, però experimenten una gran aprensió a enfrontar-se a la situació temuda, com a conseqüència es comença a evitar tot tipus de situacions socials, inhibint la funcionalitat de les persones . Una característica important en la fòbia social, és una marca ansietat abans d'ocorrin els fets temuts.

Page 28: Malalties mentals

6.1.Causes y tipus de la malaltia

Causes hereditàries: En el codi genètic del fòbic social, en comptes d'haver estat impresa una normal i saludable tendència a l'ansietat social, es escrit el que diríem un terror social.

Causes ambientals: Les causes ambientals, especialment durant la infància poden tenir un paper rellevant en el desenvolupament de la fòbia social, en aquesta òptica els pares tenen un paper primari.

Causa neurològiques: En recents investigacions s'ha pogut determinar que la fòbia social també pot sorgir com a conseqüència d'un desequilibri químic en el cervell. Aquest desequilibri es deu a una distribució deficient d'una substància anomenada serotonina.

Page 29: Malalties mentals

6.2.Simptomes de la malaltia

-Símptomes físics: Ruborización,tremolors de mans, peus o veu, suor corporal, especialment en les mans, atacs de pànic, tensió muscular,dificultat per respirar, sensació de falta d'aire, sequedat de boca,palpitacions, manca de concentració, dolor o opressió toràcica,desitjos urgent d'orinar, cefalees, molèsties gastrointestinals,calfreds, sensació de fatiga,insomni i marejos

-Símptomes cognitius (pensaments):•Temor a l'avaluació negativa, la persona pensa que està sent jutjat o

criticat pels altres• Sensació d'irrealitat, d'estar separat• Sensació que tots tenen la mirada posada en un• Creure ser vist com ansiós, feble, boig o estúpid• Temor extrem a conèixer gent nova• Creença no saber comportar-se d'una manera adequada o

competent• Evasió total d'un esdeveniment social (Aïllament)• Ansietat intensa o temor extrem davant d'un grup de persones

Page 30: Malalties mentals

6.3.Diagnosi de la malaltia

A. Temor acusat i persistent per una o més situacions socials o actuacions en públic en què la persona es veu exposat a persones que no pertanyen a l'àmbit familiar o a la possible avaluació per part dels altres.

B.. L'exposició a les situacions socials temudes provoca gairebé invariablement una resposta immediata d'ansietat.

C. L'individu reconeix que aquest temor és excessiu o irracional.

D. Les situacions socials o actuacions en públic temudes s'eviten o bé s'experimenten amb ansietat o malestar intensos.

E. Els comportaments d'evitació, l'anticipació ansiosa, interfereixen acusadament amb la rutina normal de l'individu, amb les seves relacions laborals o socials, o bé produeixen un malestar clínicament significatiu.

Page 31: Malalties mentals

F. En els individus menors de 18 anys els símptomes s'han de prolongar com a mínim 6 mesos.

G. La por o el comportament d'evitació no es deuen als efectes fisiològics directes d'una substància o malaltia mèdica i no poden explicar-se millor per la presència d'un altre trastorn mental.

H. Si hi ha una malaltia mèdica o un altre trastorn mental, la por descrit en el Criteri A no es relaciona amb aquests processos.

Page 32: Malalties mentals

6.4.Tractament de la malaltia

-Tractament psicológic: La teràpia que ha demostrat una major eficàcia en el tractament específic de la fòbia social és l'anomenada cognitiu-conductual.

-Tractament amb fármarcs: Prozac, Hipèric, Seroxat.

-Tractament grupal: Els grups d'autoajuda, són un recurs molt a tenir en compte per als afectats de fòbia social, encara que potser poden ser difícils d'organitzar pel mateix caràcter de la fòbia social. Són utilitzades les tècniques i estratègies cognitiu conductuals.

Page 33: Malalties mentals

7.AnorexiaEs tracta d'un símptoma freqüent en diferents malalties i estats

fisiològics que consisteix en la reducció de la gana, el que pot dur a que la persona comenci a ingerir menys aliments. És un trastorn de la conducta

alimentària caracteritzat per una pèrdua deliberada de pes, induïda o mantinguda pel mateix malalt.

Page 34: Malalties mentals

7.1.Causes i tipus de la malatia

La causa més freqüent de l'anorèxia és la sacietat natural que

s'experimenta després de menjar una certa quantitat d'aliments. Aquesta és una característica pròpia de la fisiologia que es coneix com anorèxia postprandial.

Anorèxia nerviosa:-Tipus restrictiu: durant l'episodi d'anorèxia nerviosa, l'individu no

recorre regularment a vomitar o purgar.

-Tipus compulsiu / purgatiu: durant l'episodi d'anorèxia nerviosa, l'individu recorre regularment a vomitar o purgar .

Page 35: Malalties mentals

7.2.Simptomes de la malaltia

1.La malalta té un temor extrem a l'augment de pes i també a l'obesitat.

2.Una jove malalta d'anorèxia té una noció distorsionada de si mateixa i de les seves característiques corporals.

3.Obsessió extrema pels aliments.

4.Una sensació de fred que no té res a veure amb la temperatura ambiental.

5.La obsessió per la perfecció en tots els àmbits de la vida:els estudis, l'esport, la vida personal, la vida professional...

6.La hiperactivitat també pot ser un símptoma d'anorèxia.

7.Constants canvis d'estat d'ànim, irritabilitat i mal humor.

Page 36: Malalties mentals

7.3.Diagnosi de la malaltia-Rebuig a mantenir el pes corporal igual o per sobre del valor mínim

normal considerant l'edat i la talla.

-Por intensa a guanyar pes o a convertir-se en obès, fins i tot estant per sota del pes normal.

-Alteració en la percepció del pes o la silueta corporals, exageració de la seva importància en l'autoavaluació o negació del perill que comporta el baix pes corporal.

-En les dones postpuberals, presència de amenorrea, per exemple absència d'almenys tres cicles menstruals consecutius.

Page 37: Malalties mentals

7.4.Tractament de la malaltia

El tractament de l'anorèxia és difícil pel fet que les persones que la pateixen pensen que no tenen aquest problema. Les persones amb anorèxia severa necessiten internar en un hospital, particularment un que s'especialitzi en persones amb anorèxia i bulímia.

El tractament involucra un canvi d'hàbits d'alimentació i a més teràpia psicològica fins que s'aconsegueixin canviar els sentiments de culpa, acceptació social i baixa autoestima, que estan causant els problemes d'alimentació.

Quan el metge ho consideri necessari, l'ús d'antidepressius ajuda a millora el problema.

En cas que la persona amb anorèxia, realitzi algun esport, cal assegurar-se que menja prou per reposar l'energia consumida i l'exercici no li farà perdre pes.

Page 38: Malalties mentals

8.Depressió

Quan l'estat d'ànim d'un individu en un determinat moment de la seva vida pateix sentiments severs i prolongats de tristesa o símptomes relacionats que afecten la seva capacitat per relacionar-se amb altres, treballar o afrontar el dia, la tristesa es converteix en una malaltia, que es coneix com depressió.

Page 39: Malalties mentals

8.1.Causes i tipus de la malaltia

CausesLes persones deprimides mostren nivells molt alts de cortisol (una hormona) i

de diversos agents químics que actuen en el cervell. Aquests nivells poden estar elevats per motius hereditaris.

Respecte a la depressió que no està causada per motius familiars, les pèrdues emocionals molt profundes poden causar canvis bioquímics que impulsin la depressió. Tot i que no se sap exactament què provoca la depressió hi ha diversos factors identificats com els desequilibris dels neurotransmissors del cervell.

Page 40: Malalties mentals

Tipus

- Depressió major : Es manifesta per una combinació de símptomes que interfereixen en la capacitat de les persones per treballar, estudiar, etc..

- Distímia : És una depressió de menys greu. Els símptomes es mantenen a llarg termini, però no eviten l'activitat de les persones.

- El desordre bipolar : Es caracteritza per canvis d'humor.Estats d'ànim molt alts es veuen succeïts per altres molt baixos.

- La depressió postpart : És una deformació severa del baby blues, són les mares que es manifesta amb una mica de tristesa i ansietat. La raó per la qual es produeix pot ser l'estrès.

Page 41: Malalties mentals

8.2.Símptomes de la maltia- Estat d'ànim depressiu, sobretot la major part del dia. En els nens i adolescents l'estat d'ànim pot ser irritable. - Pèrdua important de pes sense o augment de pes.

- Insomni o hipersòmnia. - Agitació o alentiment psicomotors. - Fatiga o pèrdua d'energia gairebé cada dia. - Sentiments d'inutilitat o de culpa excessius o inapropiats. - Disminució de la capacitat per pensar o concentrar-se. Pensaments recurrents de mort o ideació suïcida.

Page 42: Malalties mentals

8.3.Diagnosi de la malaltia La indagació en la història del pacient és una arma fonamental perquè el

professional pugui diagnosticar un cas de depressió. Una avaluació diagnòstica ha d'incloure un examen de l'estat mental per

determinar si els patrons de parla, pensament o memòria s'han afectat. Per diagnosticar un trastorn depressiu, s'han de donar en el període de

dues setmanes algun dels símptomes abans tractats.

Page 43: Malalties mentals

8.4.Tractament de la malaltia

L'ambient que envolta a una persona que pateix depressió és fonamental per aconseguir la seva rehabilitació.

Suggerir i no ordenar activitats, proposar i no imposar converses són suports bàsics a la teràpia imposada pels professionals.El tractament contra la depressió és de tres tipus:

- Farmacològic : S´utilitzen varies classes d´antidepressius, que actuen incrementant els nivells de serotonina en les cèl·lules del cervell. Aquestos activen. No solen provocar adicció.

- Psicoteràpia : El seu fi és ajudar el pacient a conèixer-se millor i canviar

les seves males formes de pensar, sentir i actuar.

- Electroxoc : S'utilitza quan el pacient no pot prendre medicació o no millora amb ella, quan el risc de cometre el suïcidi és alt o si hi ha debilitament per una altra malaltia física.

Page 44: Malalties mentals

9.Alzheimer L'Alzheimer és una alteració neurodegenerativa primària, que sol

aparèixer a partir dels 65 anys, encara que també pot presentar-se entre gent més jove. Quan una persona pateix la malaltia d'Alzheimer, experimenta canvis microscòpics en el teixit de certes parts del seu cervell i una pèrdua, progressiva, però constant, d'una substància química, vital per al funcionament cerebral, anomenada acetilcolina.

Page 45: Malalties mentals

9.1.Causes i tipus de la malaltia

CausesEs tracta d'una alteració complexa, de causa desconeguda, en la qual,

intervenen múltiples factors:- Edat: Sol afectar els més grans, de 60-65 anys. L'edat mitjana de

diagnòstic se situa en els 80.- Sexe: les dones el pateixen amb més freqüència, probablement, perquè

viuen més temps.- Races: afecta per igual a totes les races.- Herència familiar: És una variant de la patologia que es transmet

genèticament, suposa l'1% de tots els casos.- Factors mediambientals: El tabac és un clar factor de risc de la

patologia, igual que les dietes amb greixos.

Page 46: Malalties mentals

9.2.Símptomes de la malaltia

Depenent de l'etapa en què es trobi el pacient, els símptomes són diferents:

- Estat Lleu: El dany de la malaltia encara passa desapercebut. El malalt oblida petites coses, com on ha posat les claus, o té alguna dificultat per trobar una paraula.

- Estat Moderat: La malaltia ja resulta evident. El pacient presenta dificultats per efectuar tasques com anar a comprar, seguir un programa de televisió, etc. També perd la capacitat de raonament i comprensió.

- Estat Greu: Àrees de la funció cognitiva del pacient es troben afectades. Perd la capacitat per parlar correctament, o repeteix frases una i altra vegada. No pot reconèixer els seus coneguts. La desorientació és constant. Els pacients més greus s'obliden de caminar i seure. Criden, ploren o riuen sense motiu i no comprenen quan els parlen. Molts d'ells acaben en estat vegetatiu.

Page 47: Malalties mentals

9.3.Diagnosi de la malaltia

La malaltia es diagnostica amb dades recollides sobre els problemes del pacient de memòria i aprenentatge.

- Preguntant a familiars o persones que conviuen amb el supòsit malalt.- Ressonància magnètica , - La tomografia per emissió de positrons. Amb la RM, es visualitza la forma i estructura del cervell. Amb la PET es

poden detectar els primers canvis en el teixit cerebral, fins i tot abans que apareguin els símptomes visibles (com el deteriorament de la memòria).

Page 48: Malalties mentals

9.4.Tractament de la malaltia

De moment no existeix cap tractament que reverteixi el procés de degeneració que comporta aquesta malaltia. No obstant això, sí que es disposa d'alguns fàrmacs que poden retardar.

Anticolinesteràsics o inhibidors de l'acetilcolinesterasa: fàrmacs que eleven els nivells d'acetilcolina en el cervell.

Tacrina, donepezil i rivastigmina: són els fàrmacs indicats en les primeres etapes de la malaltia.

Tractament simptomàtic: s'administra, a mesura que el pacient va denotant diversos símptomes que acompanyen el mal d'Alzheimer, com ara la depressió, estats d'agitació, alteracions del son,etc.

La vacuna, AN-1792: es basa en una forma sintètica de la proteïna beta amiloide, proteïna que conforma les plaques en els cervells dels pacients amb Alzheimer i estimula el sistema immunològic per eliminar les plaques ja formades i evitar l'aparició de noves.

Page 49: Malalties mentals

10.ParkinsonLa malaltia de Parkinson consisteix en un desordre crònic i degeneratiu

d'una de les parts del cervell que controla el sistema motor i es manifesta amb una pèrdua progressiva de la capacitat de coordinar els moviments. Es produeix quan les cèl · lules nervioses de la substància negra del mesencèfal, àrea cerebral que controla el moviment, moren o pateixen algun deteriorament.

Presenta diverses característiques particulars: tremolor de repòs, lentitud en la iniciació de moviments i rigidesa muscular. La malaltia de Parkinson afecta aproximadament l'1% de la població major de 65 anys i al 0,4% de la població major de 40 anys.

Page 50: Malalties mentals

10.1.Causes i tipus de la malaltia

Causes-Pesticides i toxines: podrien ser els desencadenants de la malaltia. També

s'estudia la possibilitat que l'origen es trobi en els radicals lliures, molècules que desencadenen un procés d'oxidació que danya els teixits i les neurones.

-Genética: El factor genètic no sembla tenir un paper important, encara que la malaltia a vegades tendeixi a afectar a famílies.

TipusA)Parkinson Primari:- Familiar o genètic- Idiopàtic o esporàdic- Processos neurogeneratius- Altres trastorns

B) Parkinson Secundari:- Traumatisme cranial repetit- Malalties infeccioses o post-infeccioses- Malalties metabòliques- Parkinsonisme induït per medicaments- Parkinsonisme induït per toxines

Page 51: Malalties mentals

10.2.Símptomes de la malaltia- Tremolor: Consisteix en un moviment rítmic cap enrere i cap endavant.

- Rigidesa: Es manifesta com una resistència o falta de flexibilitat muscular.

- Bradicinèsia: Es tracta de la pèrdua de moviment espontani i automàtic i comporta la lentitud en totes les accions.

- Inestabilitat: La inestabilitat de la postura fa que els malalts s'inclinin cap endavant o cap enrere i es caiguin amb facilitat.

- Empassar i mastegar: El mal funcionament dels músculs dificulta aquesta tasca quotidiana, afavorint l'acumulació de saliva i aliments a la cavitat bucal.

- Dicció: parlen en veu baixa, dubten abans de parlar, repeteixen paraules o parlen massa ràpid.

Page 52: Malalties mentals

- Problemes urinaris i fecals : Les deficiències del sistema nerviós que regula l'activitat muscular provoquen que alguns malalts pateixin incontinència urinària o fecal.

- Restrenyiment: La lentitud progressiva dels músculs intestinals i abdominals és la principal causa del restrenyiment, encara que també influeixen la dieta o l'escassa activitat física.

- Trastorns del son: La somnolència i els malsons són característiques en aquesta malaltia i generalment estan associades als fàrmacs.

- Rostre: perd expressivitat i apareix l'anomenada "cara de peix o màscara", per falta d'expressió dels músculs de la cara. A més, tenen dificultat per mantenir la boca tancada.

- Acinèsia: Consisteix en una immobilitat total que apareix d'improvís i pot durar des d'alguns minuts a una hora.

Page 53: Malalties mentals

10.3.Diagnosi de la malaltia El Parkinson és difícil de diagnosticar en les seves etapes inicials, ja que es confon amb els símptomes propis d'altres patologies. El diagnòstic és fonamentalment clínic i s'efectua a partir dels símptomes del pacient, ja que no existeix cap marcador químic.

Per confirmar el diagnòstic es realitza una tomografia axial computeritzada (TAC), que detecta les lesions cerebrals en el mesencèfal. Així mateix, són habituals els exàmens dels reflexos.

No obstant això, el millor mitjà per detectar aquesta patologia és l'observació, exercida tant pel metge com pels familiars del malalt, ja que el contacte permanent els permet confirmar la continuïtat o progressió dels símptomes i els possibles canvis tant físics com emocionals.

En la malaltia de Parkinson és essencial el diagnòstic precoç, ja que cada tipus de parkinsonisme té un tractament diferent.

Page 54: Malalties mentals

10.4.Tractament de la malaltiaL'objectiu del tractament és reduir la velocitat de progressió de la malaltia,ja que

l'enfermetat no té curació.

- Tractament farmacològic:LevodopaBromocriptina i pergolidaSelegilinaAnticolinèrgicsAmantadina

- Tractament quirúrgic: Entre les tècniques quirúrgiques que s'utilitzen per

alleujar els símptomes de Parkinson es troba la palidotomia, l'estimulació elèctrica i la implantació d'un marcapassos a l'àrea afectada per generar un camp elèctric.

- Reabilitació físicaUn dels aspectes més importants del tractament de la malaltia de Parkinson consisteix en el manteniment del to muscular i de les funcions motores, pel que és essencial l'activitat física diària.

Page 55: Malalties mentals

Mesures preventivesL'interès cap a la promoció i

prevenció en la salut mental ha augmentat en les últimes dècades d'acord amb l'increment en la prevalença i incidència de les malalties mentals, però paradoxalment no hi ha hagut avenços significatius en la promoció i prevenció en salut mental, pel que podem dir que ve arrossegant un estat de deficient implantació i de permanent crisi.

Els programes psicosocials basats en les escoles poden reduir la prevalença dels trastorns de la conducta i els relacionats amb l'abús de substàncies. Un suport social i econòmic oportú també prevé problemes mentals i psicològics en les comunitats exposades a conflictes i desastres.

Page 56: Malalties mentals

http://www.upc.edu/ude/particulars/informacio-2/infor/malaltia-mental-les-respostes-a-les-preguntes-mes-frecuents-1#malaltiahttp://www.rinconpsicologia.com http://www.psiquiatria.com http://www.fobiasocial.eu/fobiasocial.html?gclid=CLWy7pqIvK8CFYwMtAodtW3xnAhttp://salud.metropoliglobal.comhttp://www.dmedicina.com/enfermedades/psiquiatricas/esquizofreniahttp://redalyc.uaemex.mxhttp://www.dmedicina.com/enfermedades/neurologicas/trastorno-deficit-atencion-hiperactividadhttp://demedicina.com/enfermedades/V.%20Trastornos%20mentales%20y%20del%20comportamiento/Anorexia%20nerviosahttp://dmedicina.com/enfermedades/neurologicas/alzheimerhttp://dmedicina.com/enfermedades/neurologicas/parkinsonhttp://dmedicina.com/enfermedades/psiquiatricas/dislexiahttp://dmedicina.com/enfermedades/psiquiatricas/depresion-1http://www.who.int/mediacentre/news/new/nw1/es/index.html