Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021

CEIP MARIA LLUÏSA SERRA

1

1. INTRODUCCIÓ

2. JUSTIFICACIÓ I ARGUMENTACIÓ DE LA DISTRIBUCIÓ HORÀRIA DE LES LLENGÜES OBJECTE D'ENSENYAMENT

3. CRITERIS GENERALS I ACTUACIONS GENERALS I ESPECÍFIQUES PER A LES ADEQUACIONS DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT DE I EN LES LLENGÜES A LA REALITAT SOCIOECONÒMICA I CULTURAL DEL CENTRE

4. CONCRECIÓ DE LES ÀREES, MATÈRIES, MÒDULS O ÀMBITS DE CONEIXEMENT IMPARTITS EN CADA UNA DE LES LLENGÜES

5. CRITERIS PER A L'ATENCIÓ ESPECÍFICA DELS ALUMNES D'INCOPORACIÓ TARDANA AMB DÈFICIT DE CONEIXEMENTS EN ALGUNA O AMBDUES LLENGÜES OFICIALS I DELS ALUMNES AMB NESE AMB DIFICULTATS LINGÜÍSTIQUES

6. CRITERIS DE COORDINACIÓ ENTRE LES ÀREES O ELS DEPARTAMENTS IMPLICATS EN EL PROCÉS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE EN LLENGUA ESTRANGERA

7. MECANISMES DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ DELS RESULTATS EN COMPETÈNCIES LINGÜÍSTIQUES DE L'ALUMNAT

8. INFORMACIÓ A LA COMUNITAT EDUCATIVA

9.ANNEXOS


2

1. INTRODUCCIÓ

Segons l'Ordre de la Consellera d'Educació, Cultura i Universitats de 9 de maig de 2014, per la qual es desenvolupen determinats aspectes del tractament integrat de les llengües als centres docents universitaris de les Illes Balears, el centre ha de modificar el projecte lingüístic, realitzat just ara fa un any per tal de adequar-lo a la nova normativa.

Creiem que s'ha disposat de poc temps per poder planificar les actuacions i modificacions necessàries. El projecte per al curs 2014-2015 haurà d'aplicar-se als cursos de 1r i 2n d'educació infantil i 1r, 2n i 3r d'educació primària.

Tot i que estem pendents de que se’ns aprovi un projecte educatiu innovador (projecte educatiu de qualitat), tal i com estableix la LOMQE en el seu article 120 del capítol II del títol V, pel que fa a autonomia de centres, que en el seu moment vam entregar a la Direcció General d'Ordenació, Innovació i Formació Professional, el claustre ha valorat les diferents possibilitats per dur a terme l'aplicació del TIL buscant l'alternativa més respectuosa amb el nostre projecte educatiu al que es fa referència abans.

El CEIP Maria Lluïsa Serra és un centre de nova creació, es va inaugurar el setembre del 2012, i proposa una línia metodològica innovadora. El projecte metodològic que justament es presenta aquest mes de juny a les famílies, és un projecte que neix des d'una reflexió conjunta de tota la comunitat educativa i parteix d'una visió profunda de la realitat que ens envolta i de l'anàlisi del sistema educatiu.

S'emmarca dins del marc legal educatiu actual, que possibilita l'autonomia de centre i fomenta la potenciació de l'aprenentatge per competències, integrades en els elements curriculars per propiciar una renovació en la pràctica docent i en el procés d'ensenyament i aprenentatge.

Per aconseguir aquest procés de canvi curricular cal afavorir una visió interdisciplinària i, de manera especial, possibilitar una major autonomia de centre, de manera que permeti satisfer les exigències d'una major personalització de l'educació.

L’ordenació curricular de l’etapa de l’educació primària integra el concepte de competències dins els components del currículum i fixa que l’adquisició de les competències per part de l’alumnat és el referent bàsic de l’acció educativa de cada equip docent de l’etapa.

La LOMQE dota d'autonomia els centres educatius per tal de concretar, dins el seu projecte educatiu, els elements bàsics que orienten el desenvolupament curricular i que permeten l’adequació dels ensenyaments al seu alumnat i a l’entorn, tot implementant, si escau, projectes propis.

Aquest projecte no comporta la modificació del què, el com i el perquè s’ensenya, ni vol desestimar tot allò que s’ha fet servir fins ara, sinó que és una oportunitat per dissenyar les directrius a seguir en el desplegament curricular i, si cal, millorar les propostes, les activitats i les estratègies didàctiques que serveixen a l’alumnat per aprendre i gaudir amb aquests aprenentatges.


3

2. JUSTIFICACIÓ I ARGUMENTACIÓ DE LA DISTRIBUCIÓ HORÀRIA DE LES LLENGÜES OBJECTE D'ENSENYAMENT

El projecte que presentam és un projecte ambiciós, que es basa en els següents aspectes:

.-Relació amb les famílies i l'entorn: interactivitat

La relació família i escola és fonamental. El principal referent dels alumnes són les seves famílies, una relació basada en el respecte i la confiança mútua afavoreix el seu creixement i el seu aprenentatge. És fonamental treballar conjuntament per aconseguir enfortir aquesta relació. La base que ens pot permetre construir-ho s’ha de basar en una comunicació estreta i eficaç, ja sigui de manera col·lectiva mitjançant l’AMPA o els grups classe (mitjançant la figura del pare/mare delegat) o bé individual, tenint cura i donant una especial rellevància a les entrevistes i a les comunicacions diverses que es mantenen amb cadascuna de les famílies dels alumnes.

Un dels aspectes que ajuda a fomentar aquesta relació és comptar amb un projecte clar, definit i visible. Mostrar el perquè, el com i el què es fa dins l’aula (enduent-se a casa materials del que es fa dins l'aula, les històries; reunions informatives sobre metodologia, anàlisi d'un projecte, mapes de SAE, exposicions de projectes realitzades pels mateixos alumnes, visitant l'escola...) facilita que les famílies se sentin partícips i més responsables de la tasca educativa.

Una altra de les formes que es preveuen per enfortir la relació amb les famílies és aprofitar la seva riquesa. Les famílies, així com també l’entorn, són una font de recursos molt vàlida, per això volem que participin en els aprenentatges ensenyant-nos el que saben, sempre en relació amb les motivacions i els aprenentatges dels fillets. Moltes vegades les famílies són autèntics experts en diferents temes que ens envolten i aprofitar-ho implica afavorir la continuïtat entre els dos sistemes més importants per a l’infant: la família i l’escola.

Un altre mitjà d'informació molt important són els altres grups classe d'alumnes. És molt enriquidor escoltar i conèixer el que han treballat els altres grups. Açò ajuda també a potenciar les relacions entre els diferents nivells de l'escola i fa de l'escola una gran comunitat d'aprenentatge.

.-Metodologia

Tenir una metodologia amb un enfocament globalitzador implica molts canvis en l'organització d'aula i centre. Els principals són en referència a l'espai, el temps i els agrupaments (Carbonell 2002. Elements clau de la innovació).


4

Així mateix, tenint en compte una perspectiva sistèmica (Carles Perellada, 2012), es treballarà segons les línies d'actuació següents:

.Conferir molta importància a activitats encaminades a la formació global de la persona.

.Millorar la relació amb les famílies.

.Potenciar la funció de la tutoria individual i de grup.

.Potenciar la figura del coordinador de nivell.

.Pel que fa al professorat, és fonamental que cada mestre trobi el seu lloc i tengui molt clara la seva funció. Reconèixer i valorar la feina de cada u.

.Acollir els mestres nous i els substituts.

.Vehicular els valors i l'educació emocional sistèmica dins del currículum.

En cap moment no es banalitza el currículum, ans al contrari, es tracta de fer l’adaptació curricular en funció de l'alumnat (itineraris educatius), per tal d'aconseguir el màxim de cada un d'ells segons les seves possibilitats i habilitats.

.-El paper del mestre

Per parlar de canvi metodològic, cal comprendre la importància del mestre en aquest procés i la necessitat d'un canvi en la manera de fer. Canvi o renovació que sols serà possible si es produeix des de la mateixa escola, des de la convicció de tot l'equip educatiu. Un canvi que necessàriament ha d’anar acompanyat d'un compromís i d’una formació contínua de tot el claustre.

El rol de pur transmissor ha de canviar i ha de ser substituït pel d'acompanyant de l'evolució dels descobriments del fillet. Ha de ser capaç de posar a l'abast dels alumnes tots els mitjans necessaris perquè pugui anar progressant en el seu aprenentatge, tenint en compte els coneixements previs (Ausubel) i les seves potencialitats.

Entenem el fillet com el protagonista del seu propi aprenentatge a partir dels seus propis interessos (Kilpatric), facilitant horaris flexibles (Montessori) de manera que pugui gaudir del temps necessari, sense friseres, sense parcel·lacions.

S'ha de facilitar un clima agradable, amable, acollidor (educació lenta), en què els fillets puguin enriquir-se uns dels altres, compartint un mateix llenguatge (diàleg entre iguals).

Així mateix, cal parlar de la cultura de l'esforç, entesa com “la cultura de l'esforç amb sentit”. Sols quan un fillet troba sentit a allò que està aprenent s'esforçarà.

L'avaluació, entesa per millorar els aprenentatges de l'alumnat en el marc del currículum per competències, ha de ser objectiva, pública (explícita), formadora (guia-autonomia), participativa (mestre, avaluació i coavaluació), sistemàtica (planificada) i reflexiva (consciència del procés).


5

“El papel del adulto se basa en la observación y el descubrimiento de las diferentes maneras que tienen los niños de participar, proceder y elegir, por este motivo se debe seleccionar y cualificar las actividades encadenadas a las motivaciones e intereses de los niños. La topología de organización más adecuada es la de actividades en pequeños grupos que son módulos de eficiencia comunicativa y deseo. El trabajo en pequeños grupos pretende crear ricas atmósferas y ricos procesos de cambios y desarrollos, dando lugar a una de tantas posibilidades organizativas y situaciones de aprendizaje que todos los niños han de experimentar, para que el adulto comience a distinguir los diferentes roles que desempeñan en el grupo y la relación entre ellos” (Loris Malaguzzi. 1920-1944).

Finalment, amb aquesta metodologia el mestre més que mai ha de tenir una mentalitat oberta, ha de provocar, observar, motivar, debatre, escoltar, fomentar la pedagogia de la pregunta i, el més important, ser empàtic.

.Materials d'aprenentatge i tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)

Tot l'esmentat abans implica una coherència posterior en el tipus de materials d'aprenentatge que es posarà a l'abast dels alumnes per al treball quotidià. Aquests han de ser diversos i variats, no es poden reduir a ser extrets d'una sola font d'informació i han d'aportar una visió del tema des de diferents punts de vista i des de diferents tipus de llenguatge (escrit, visual, plàstic...).

Per això, no s'utilitzaran llibres de text en cap àrea, ni a cap nivell. Els llibres de text van marcant què s'ha d'anar aprenent i en quin moment s'ha de fer i donen una versió única o punt de vista únic d'un tema. Aquest fet limita la diversitat dels coneixements i no permet partir de les motivacions i dels interessos dels infants. S'ha de tenir en compte que els alumnes han d'entendre l'aprenentatge com a propi, s'han de sentir protagonistes del seu aprenentatge.

Per atendre totes aquestes necessitats se cercarà el material més adequat durant el procés d'ensenyament-aprenentatge, s'anirà elaborant amb el grup d'alumnes o serà elaborat pels mestres en el moment que es necessiti.

Per tal de refermar els aprenentatges mecànics de les diferents àrees instrumentals que es van adquirint (operacions matemàtiques, ortografia, grafismes...) es podran utilitzar “quaderns” o qualsevol altre material elaborat o publicat.

El centre ha d'adquirir, aportar i gestionar tot tipus de recursos que en un moment o altre esdevenguin materials d'aprenentatge. Han de ser materials oberts que permetin ampliar els coneixements que es van adquirint.


6

Tal com estableix la LOMQE, actualment les noves tecnologies són un recurs que estan a l'abast de la majoria dels alumnes. Aquestes ja fa anys que conviuen en l'aprenentatge dins les escoles. Entenem les noves tecnologies com una eina i un recurs que els alumnes han de tenir a mà de manera quotidiana.

Pel tot l'exposat, el CEIP Maria Lluïsa Serra vol proposar la distribució horària que es detalla a continuació (punt 4), elegint l'alternativa més respectuosa i alhora s'ha adequa a la normativa.


7

3. CRITERIS GENERALS I ACTUACIONS GENERALS I ESPECÍFIQUES PER A LES ADEQUACIONS DEL PROCÉS D'ENSENYAMENT DE I EN LES LLENGÜES A LA REALITAT SOCIOECONÒMICA I CULTURAL DELCENTRE

LA SITUACIÓ DE PARTIDA SOCIOECONÒMICA I CULTURAL DEL CENTRE.

El CEIP Maria Lluïsa Serra és un centre públic d'educació infantil i primària que es va inaugurar el setembre de 2013, situat entre la via Ronda de Maó i el camí d'en Guixó. Gaudeix d'unes instal·lacions magnífiques adaptat a les necessitats de la comunitat educativa.

El centre té tres unitats d'educació infantil i dues de primària. El nombre total d'alumnes és de 101, dels quals 56 són d'educació infantil i 45 d'educació primària.

Actualment s'imparteixen els tres nivells d'educació infantil (1r, 2n i 3r) i el primer cicle de primària. L'escola anirà incrementant el nombre de grups cada curs.

L'alumnat majoritàriament és de procedència menorquina, tot i que hi ha un grup considerable d'alumnes àrabs i d’Amèrica del Sud.

Pel que fa al claustre, està format per set mestres, dels quals sols n'hi ha tres amb destí definitiu, i una PT amb dos terços de la jornada.

El projecte del Tractament Integrat de les Llengües (PTIL), tindrà com a objectiu fonamental millorar les competències lingüístiques de l'alumnat en les tres llengües que s'estudien al centre (català, castellà i anglès).

Per poder arribar a aquest objectiu, es seguirà el següent pla:

3.1. A L'EDUCACIÓ INFANTIL

Els alumnes d'educació infantil rebran l'ensenyament en les dues llengües oficials i s'iniciaran en la llengua anglesa.

En el punt i a l'annex 3 queda més detallat el tractament de les diferents llengües en aquesta etapa.

3.2. A L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Els alumnes d'educació primària rebran l'ensenyament en les dues llengües oficials de manera equilibrada.

Pel que fa a la llengua anglesa, queda detallat a l'annex 4 segons la normativa establerta.


8

4. CONCRECIÓ DE LES ÀREES, MATÈRIES, MÒDULS O ÀMBITS DE CONEIXEMENT IMPARTITS EN CADA UNA DE LES LLENGÜES

4.1. A L'EDUCACIÓ INFANTIL

L'alumnat d’Educació Infantil rebrà un ensenyament globalitzat en les dues llengües

oficials i s’iniciaran en la llengua anglesa.

La introducció a la lectoescriptura es treballarà amb les dues llengües oficials, prioritzant

la llengua catalana.

L'escola serà un dels espais on lálumne adquireix els senyals dídentitat propis de la

nostra cultura: la història, les tradicions, les cançons i els jocs populars hi seran presents

per desenvolupar léstimació a la nostra terra i el sentiment de pertinença i integració en el

nostre entorn immediat.

Quant a l’ensenyament de la llengua anglesa, a l'educació infantil s'impartirà una hora i

mitja setmanal. No es tractarà en cap moment de sessions adreçades a aprenentatges

tancats sinó únicament i exclusiva a iniciar un primer contacte oral i lúdic envers la llengua

anglesa (treballar, principalment, l’expressió i la comprensió orals).

4.2. A L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA

1r Curs

LLENGUA TOTAL HORES DISTRIBUCIÓ DE LES HORES PER ÀREES

Anglès 4 - Àrea de llengua anglesa: 2h

- Educació artística (música i plàstica): 2h

Castellà 9.5 - Àrea de llengua castellana: 4h

- Àrea de matemàtiques: 4h.

- Religió/ Educació en valors cívics i socials: 1.5h

Català 9 - Àrea de llengua catalana. 4H

- Ciències naturals: 1.5h

- Ciències socials: 1.5h

- Educació física: 2h


9

2n Curs

LLENGUA TOTAL HORES DISTRIBUCIÓ DE LES HORES PER SITUACIONS D'APRENENTATGES I ENSENYAMENT(SAEs)

Anglès 4 - Àrea de llengua anglesa: 1.5h

- Educació artística (música i plàstica): 2.5h

Castellà 9 - Àrea de llengua castellana: 4h

- Àrea de matemàtiques: 3.5h.


Català 9.5 - Àrea de llengua catalana. 4h

- Coneixement del medi: 3h

- Educació física: 2.5h

3r Curs

LLENGUA TOTAL HORES DISTRIBUCIÓ DE LES HORES PER SITUACIONS D'APRENENTATGES I ENSENYAMENT(SAEs)

Anglès 4.5 - Àrea de llengua anglesa: 2.5h

- Educació artística (música i plàstica): 2h

Castellà 9 - Àrea de llengua castellana: 3.5h

- Àrea de matemàtiques: 4h.


Català 9 - Àrea de llengua catalana. 3.5H

- Ciències naturals: 1.5h

- Ciències socials: 2h

- Educació física: 2h


10

5. CRITERIS PER A L'ATENCIÓ ESPECÍFICA DELS ALUMNES D'INCOPORACIÓ TARDANA AMB DÈFICIT DE CONEIXEMENTS EN ALGUNA O AMBDUES LLENGÜES OFICIALS I DELS ALUMNES AMB NESE AMB DIFICULTATS LINGÜSTIQUES

Per tal d'assegurar una bona incorporació al TIL:

• dels alumnes nouvinguts amb dèficit de coneixements en alguna o ambdues

llengües oficials i

• dels alumnes amb NESE amb dificultats lingüístiques,

el nostre centre preveu les següents mesures específiques de treball:

1-.S'iniciarà l'aprenentatge de les tres llengües de manera oral amb el suport de materials

audiovisuals, dibuixos, jocs, audicions i altres que facilitin la comprensió i la comunicació

oral de la llengua.

2-. Sempre que sigui possible es seguirà el currículum ordinari i, en cas necessari, es

faran les adaptacions oportunes (d'accés, de materials, d'objectius i continguts i de

metodologia) perquè aquest alumnat pugui participar activament i amb èxit de la dinàmica

de l'aula.

3-. Depenent dels recursos humans de que disposem, es podran destinar suports en

petits grups per tal de facilitar l'aprenentatge en la llengua que ho requereixi.


11

6. CRITERIS DE COORDINACIÓ ENTRE LES ÀREES O ELS DEPARTAMENTS IMPLICATS EN EL PROCÉS D'ENSENYAMENT-APRENENTATGE EN LLENGUA ESTRANGERA

Els/Les mestres que impartiran les classes en llengua estrangera, així com els/les mestres

tutors/es, disposaran de coordinacions periòdiques establertes dins l’horari no lectiu.

La periodicitat d’aquestes coordinacions quedarà establerta en la Programació General

Anual del centre, a l’inici de cada curs escolar.

En aquestes coordinacions es preveu establir un seguiment de la metodologia utilitzada

així com compartir/elaborar recursos. També es revisaran parts d’aquest projecte i la

concreció curricular de l’àrea de llengua anglesa.


12

7. MECANISMES DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ DELS RESULTATS EN COMPETÈNCIES LINGÜÍSTIQUES DE L'ALUMNAT

L'avaluació del projecte és responsabilitat de l'equip directiu sempre tenint com a referent la valoració que en fan les persones que hi estan directament implicades, i el claustre.

Pel seguiment i avaluació del PTIL s'hi preveu:

- A les reunions de l'equip de millora, de cicles i a les reunions d'avaluació: incorporam un punt específic, referent a aspectes, generals o específics del projecte TIL del centre.

- En les reunions de CCP i d'avaluació, una vegada per trimestre i segons el calendari que s'hi preveurà, també s'analitzaran els resultats en competències lingüístiques de l'alumnat.

Aquests resultats, juntament amb la resta dels resultats acadèmics, es presentaran al claustre i al consell escolar i es recolliran les propostes que aquests en facin.

- Els resultats de les proves externes seran un altre punt de partida per a la valoració de les diferents competències lingüístiques. Els resultats d'aquestes proves també s'analitzaran en CCP i en els cicles per extreure'n propostes de millora.

- Reunions de coordinacions entre els mestres que impartiran les classes en llengua estrangera, així com els mestres tutors per establir un seguiment de la metodologia emprada, compartir recursos i revisar parts d'aquest projecte.

- En la memòria anual del centre hi haurà un apartat referent a aquest projecte. En ell s'hi recolliran els aspectes que s'hauran analitzat durant el curs i les propostes de millora.


13

8. INFORMACIÓ A LA COMUNITAT EDUCATIVA

El projecte TIL es publicarà en el blog del nostre centre.


14

9.ANNEXOS:


15

ANNEX 2

Relació de docents habilitats per impartir matèries

no lingüístiques en llengua estrangera

S’ha de fer la relació de docents del centre habilitats per la Direcció General d’Ordenació, Innovació i Formació Professional per impartir matèries no lingüístiques en llengua estrangera i especificar les àrees, matèries, mòduls, àmbits de coneixement o blocs de contingut que impartiran.

Si no es disposa dels professors adients per impartir les matèries no lingüístiques en llengua estrangera, s’ha de consignar PLAÇA QUOTA. Això significa que aquesta plaça se sol·licitarà, si és possible, durant el període ordinari d’assignació de quotes. En cap cas significarà un professor més en la quota final del centre.

Curs 2014-2015

Nivell

Àrea / matèria / mòdul /

àmbit de coneixement /

bloc de contingut

Nom i llinatges

del professor

Codi

d’especialitat

Data de

l’habilitació

Educació

infantil

Coneixement de si mateix i

autonomia personal Ana Carreras Rodrigo 032

01/09/2007

Coneixement de l’entorn Ana Carreras Rodrigo 032 01/09/2007

Llenguatge: Comunicació i

representació Ana Carreras Rodrigo 032

01/09/2007

Educació

primària

Educació artística: plàstica Ana Carreras Rodrigo 032 01/09/2007

Educació artística: música Plaça quota 028


16

ANNEX 3

Tractament integrat de llengües al segon cicle d’educació infantil

Nombre d'hores de les àrees no lingüístiques que s'impartiran en cada una de les llengües oficials i en la llengua estrangera (anglès)

Curs 2014/15 4t d'educació infantil 5è d'educació infantil 6è d'educació infantil *

(a partir del curs 2015-16)

Àrea Blocs de contingut

Anglès Català Castellà Anglès Català Castellà Anglès Català Castellà

Coneixe-ment de si

mateix i autono-mia

personal

El cos i la pròpia imatge

0.5 1.5 0.5 1.5 0.5 1.5

Joc i moviment

1.5 1.5 1.5

L'activitat i la vida

quoti-diana

1.5 1.5 1.5

La cura personal i la

salut

1.5 1.5 1.5

Coneixement de l'entorn

Medi físic 3 3 3

Aproximació a la natura

3 3 3

Cultura i vida en societat

0.5 1 0.5 1 0.5 1

Llenguat-ge:

Comuni-cació

i

repre-sentació

Llenguat-ge verbal 0.5 3 1 0.5 3 1 0.5 3 1

Llenguat-ge audio-visual

i TICS

2 2 2

Llenguat-ge artístic

1.5 1.5 1.5

Llenguat-ge corporal

0.5 0.5 0.5

Còmput total d'hores

1.5 10.5 10.5 1.5 10.5 10.5 1.5 10.5 10.5

22.5

22.5

22.5

* En el curs 2014-15, segons les instruccions de la Direcció General d'Administració, Ordenació i Inspecció

Educatives sobre l'ensenyament de la llengua estrangera al segon cicle de l'educació infantil ( 4 DE MAIG DE 2010), s'impartirà 1,5 hores setmanals de llengua anglesa.


17

ANNEX 4

Tractament integrat de llengües a l'educació primària

Nombre d'hores de les àrees no lingüístiques que s'impartiran en cada una de les llengües oficials i en la llengua estrangera (anglès)

Curs 2014/15

1r 2n 3r

Àrea Anglès Català Castellà Anglès Català Castellà Anglès Català Castellà

Ciències naturals

1.5 1.5

Ciencies socials

1.5 2

Coneix./ medi

3

Matemà-tiques

4 3.5 4

E.A.: Música

1 1 1

E.A.:

Plàstica

1 1.5 1

Educació física

2 2.5 2

Religió/ Aten. ed

1.5

Religió/ Ed. en valors

1.5 1.5

Còmput total

d'hores

2 5 5.5 2.5 5.5 5 2 5.5 5.5

12.5

13

13

Education

Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021