Els materials jojo

  • View
    129

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of Els materials jojo

  1. 1. Els plstics Mario Muoz
  2. 2. Que son els plstics? Els plstics sn productes no naturals obtinguts per l'home a travs de diverses reaccions qumiques, estan formats per polmers, que sn grans molcules que contenen carboni. Els plstics son materials sinttics.
  3. 3. Com sobtenen els plstics? De origen natural: -Per matries vegetals com la cellulosa. -Per matries primes animals com la casena. De origen artificial: -Derivats del carb -Derivats del gas natural -Derivats del petroli
  4. 4. Les principals propietats Les principals propietats son: La flexibilitat, la lleugeresa, la malleabilitat i la ductilitat. Tenen la capacitat allant, la resistncia qumica i la resistncia mecnica. Te facilitat de fabricaci i te molta durabilitat.
  5. 5. Segons lestructura existeixen tres tipus de plstics: Termoplstics: Els plstics ms utilitzats perteneixen a aquest grup. Les seves macromolcules estan disposades lliurament sense entrellaar-se.
  6. 6. Termoestables: Les seves macromolcules s'entrecreuen formant una xarxa. No permeteix nous canvis per la pressi o per el calor, noms es poden deformar una vegada.
  7. 7. Elastmers: Les seves macromolcules sordenan amb forma de red amb pocs enllaos. Permeteix obtenir plstics amb gran elasticitat que recuperen la seva forma y dimensi cuan deixa de actuar una forma sobre ella.
  8. 8. ELS METALLS Paola Lara
  9. 9. QUE ES EL METALL? S'anomena metall als elements qumics que poden formar cations i enllaos inics. Els metalls constitueixen un dels grups principals d'elements, junt amb els no metalls, semimetalls i gasos nobles.
  10. 10. TIPUS DE METALLS Els no-metalls: solen ser allants o semiconductors. Poden formar enllaos inics amb metalls, o b enllaos covalents amb altres no-metalls. Els seus xids sn cids. Semimetalls:Tenen propietats qumiques intermdies entre les dels metalls i no metalls. La seva diferncia principal amb els metalls s que tendeixen a ser semiconductors en lloc de conductors. Gasos nobles: Els gasos nobles sn un grup d'elements qumics amb propietats molt similars: en condicions estndard, tots sn gasos inodors, incolors i monoatmics, amb una reactivitat molt baixa. Els sis gasos nobles presents a la natura sn l'heli (He), el ne (Ne), l'arg (Ar), el cript (Kr), el xen (Xe), i l'element radioactiu rad (Rn).
  11. 11. No metalls Semimetalls Gas Noble
  12. 12. EINES PER TRABALLAR EL METALL Per mesurar es fa servir el regle metllic dacer: La punta de traar s d'acer temperat per marcar ms precisi sobre el metall
  13. 13. La bigotera s semblant a un comps per amb les dues puntes d'acer. El cargol de taula serveix per subjectar el metall i poder-lo modelar millor
  14. 14. PROPIETATS DELS METALLS Slid a Temperatura ambient (exc.Hg) Llussor metllica la poden perdre per oxidaci Bons conductors de el calor i lelectricitat Metalls frrics (siderrgia) Fe i aliatges C Metalls no frrics (Al, Cu,Sn.Ni,Au, Ag...) i aliatges (llaut, bronze...)
  15. 15. Els Materials Petris Yeray Carranza
  16. 16. Que son els materials petris? Els materials petris sn materials de composici molt variada, durs, slids i compactes, gaireb inalterables amb el pas del temps.
  17. 17. Roques magmtiques Les roques magmtiques o gnies es formen per consolidaci de magma, que sn materials fosos a alta temperatura (ms de 600 C).
  18. 18. Roques sedimentries Les roques sedimentaries estan formades per sediments.
  19. 19. Roques Metamrfiques Les roques metamrfiques es formen per transformaci de roques sedimentries i magmtiques sotmeses a altes pressions o altes temperatures, que en canvien la composici mineralgica i qumica.
  20. 20. LA FUSTA
  21. 21. La fusta s una matria llenyosa que principalment prov dels troncs dels arbres i arbustos. DON PROV LA FUSTA
  22. 22. La fusta que tots coneixem s el material de dins dels troncs dels arbres. Com tots els materials vegetals, est format per Un percentatge elevat de cellulosa, aproximadament un 50%. Cont tamb un 30% de lignina, que s la substncia que fa que la fusta sigui ms dura i consistent. El 20% que queda de la composici de la fusta est format per resines, mid i sucres diversos. COMPONENTS
  23. 23. Cellulosa Lignina Ressina
  24. 24. Si ens mirem amb cura la secci dun tronc, hi podrem distingir cinc parts, que sn: La medulla: s el cor de larbre, i t un tacte esponjos, un pl flonja. El duramen: s el que anomenem fusta, i ocupa bona part del tronc, en concret la part que ja sha desenvolupat totalment.
  25. 25. La fusta jove: s la part que envolta lexterior del duramen i que encara no ha acabat el procs de desenvolupament. Lescora: part exterior o pell del tronc. El lber: s un teixit molt prim que envolta la part exterior de la fusta jove i per on circula la major part de la saba.
  26. 26. Quan parlem de la fusta com un material, nhem de distingir dos grans tipus: la fusta natural i la fusta manufacturada. Fusta natural Fusta manufacturada
  27. 27. La fusta natural sobt dels troncs desbrancats repelats, i serrats. La fusta natural es divideix en dos grans grups, tenint en compte la seva densitat: les fustes poc denses i les fustes molt denses. Aix doncs, classifiquem la fusta natural en: Fustes toves: les fustes poc denses son ms lleugeres que laigua. Fusta natural
  28. 28. fustes dures: sn molt denses, ms que laigua. Els mobles que es fabriquen amb fusta dura triguen molt a fer-se malb i, el preu daquest tipus de fusta s ms elevat. A ms, els arbres que la proporcionen en general creixen ms lentament que els arbres de la fusta ms tova.
  29. 29. Fusta manufacturada Anomenem fusta manufacturada aquells materials que sn el resultat dun procs de transformaci Entre aquests materials trobem: La xapa: fusta tallada en lmines molt primes, que de vegades serveix per recobrir interiors. Laglomerat: material elaborat amb una pasta de serradures de fusta i cola que actua daglomerant. Per obtenir laglomerat, sha de deixar assecar.
  30. 30. El contraplacat o contraxapat: est format per un seguit de tres o cinc lmines de fusta tova normalment de larbre tropical anomenat ocum. El DM: sn plaques o taulers elaborats amb una fusta molt triturada enriquida amb cellulosa procedent de paper reciclat.
  31. 31. Tota la fusta s inflamable a una temperatura elevada. La fusta t resistncia a la tracci i, en alguns casos, tamb a la flexi, per en cap de les dues propietats no arriba a tenir la resistncia de lacer. La fusta, en general, no s prou dura. Es treballa b amb unes eines senzilles. PROPIETATS DE LA FUSTA
  32. 32. Tota la fusta s porosa, si no s que se la recobreix dalgun material plstic. Per aix, quan hi ha molta humitat, tendeix a dilatar-se de manera considerable, tot i que recupera la mida original en assecar-se. La fusta s un material allant trmic, acstic i elctric.
  33. 33. El suro s un material pors per impermeable, i un gran allant acstic, perqu absorbeixperfectament el so. s molt lleuger. Aix doncs, sen fan taps i elements de flotaci del material de pesca. EL SURO
  34. 34. Histria del suro A Catalunya, durant molts anys, sha produt molt suro a la zona de la Costa Brava, on Sant Feliu de Guxols havia tingut molta importncia com a centre de la indstria de fabricaci de taps. Tamb hi ha producci a la zona dExtremadura, perqu tant en un lloc com en laltre hi ha molta alzina surera.
  35. 35. El paper Aqu us expliquem com es fabrica el paper: La cellulosa se separa dels altres productes que lacompanyen triturant o desfent amb aigua el material de partida (paper vell, roba o fusta). Desprs shi afegeix el color desitjat i alguna cola per aglomerar-la. La pasta que en resulta sasseca i, al final, senrrotja en grans rotlles.
  36. 36. Actualment, la producci de paper sefectua de manera contnua: mentre que per una banda del sistema de producci van entrant els productes dels quals sextreu la cellulosa, per laltra va sortint el paper ja fet.
  37. 37. Reciclatge
  38. 38. Qu s el reciclatge? El reciclatge s l'acci, i el reprocs de parts o elements dun article.
  39. 39. Quins sn els materials que mes acostumen a ser reciclats? Els materials que acostumen a ser reciclats sn el ferro, lalumini, les ampolles de vidre, el paper, la fusta i el plstic.
  40. 40. La cadena de reciclatge comena quan els consumidors separen els envasos dels productes de la resta de les escombraries i els dcontenidors de reciclatge, amb diferents colors:ipositen en els diferents contenidors. Hi ha cinc tipus de
  41. 41. Contenidors de reciclatge a Barcelona
  42. 42. CONTENIDOR GROC Contenidor groc (envasos): en aquest s'han de dipositar tot tipus d'envasos lleugers com els envasos de plstics (ampolles, terrines,bosses , safates, etc.), llaunes (begudes, conserves, etc.), tetra briks, paper d'alumini.
  43. 43. CONTENIDOR BLAU Contenidor blau (paper i cartr): en aquest contenidor s'han de dipositar els envasos de cartr (caixes, safates, etc.),
  44. 44. CONTENIDOR VERD CLAR Contenidor verd clar (vidre): en aquest contenidor es diposita vidre. No s'hi poden llenar xapes ni tapes de metall.
  45. 45. CONTENIDOR MARR Contenidor marr (matria orgnica): en aquest contenidor es diposita restes de menjar, restes vegetals, taps de suro, el marro del caf, paper de cuina...
  46. 46. CONTENIDOR GRIS Contenidor gris (rebuig): en ell s'hi diposita la resta de residus que no tenen cabuda en els grups anteriors.
  47. 47. Contenidors de piles i fluorescents Contenidors de piles i fluorescents: s'hi depositen aquests productes perqu no es poden llenar a cap altre contenidor.