1 · Web viewPrimer Curs Projecte Física i Química Física i Química Comunitat Valenciana Currículum de Batxillerat. Bases legislatives Currículum de Batxillerat. Descripció

BATXILLERATPRIMER CURS

PROJECTE FÍSICA I QUÍMICAFÍSICA I QUÍMICA

COMUNITAT VALENCIANA

CURRÍCULUM DE BATXILLERAT. Bases legislatives

CURRÍCULUM DE BATXILLERAT. Descripció dels components del Projecte Curricular

CURRÍCULUM DE BATXILLERAT. Atenció a la diversitat

CURRÍCULUM DE BATXILLERAT. Objectius de Batxillerat

FÍSICA I QUÍMICA. Objectius

FÍSICA I QUÍMICA. Continguts

PROJECTE FÍSICA I QUÍMICA Seqüenciació de Continguts

FÍSICA I QUÍMICA. Criteris d’Avaluació

CURRÍCULUM DE BATXILLERATBASES LEGISLATIVES: DECRET 102/2008 D’11 DE JULIOL

ELEMENTS INTEGRANTS DEL CURRÍCULUM:– Objectius.– Continguts.– Mètodes pedagògics.– Criteris d'avaluació.

FINALITAT:Garantir una formació integral dels alumnes que els permeti: – Proporcionar als estudiants formació i maduresa tant intel·lectual com humana.– Adquirir coneixements i habilitats que permetin que l'alumnat desenvolupi funcions socials i

s’incorpori a la vida activa amb responsabilitat i competència.– Capacitar els alumnes per accedir a l'educació superior.

EDUCACIÓ ORIENTADA A DESENVOLUPAR LES COMPETÈNCIES: – L'adquisició de les Competències permet:

• L'autodidactisme i el desenvolupament d'un aprenentatge permanent al llarg de la vida.• La capacitat per treballar en equip de manera col·laborativa.• L'aplicació de mètodes d'investigació apropiats.• L'exercici de la ciutadania activa.• El reforç i la progressió dels hàbits lectors adquirits en etapes educatives anteriors.• La incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria.• La capacitat per expressar-se en públic.• L'ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

ACCÉS ALS ESTUDIS DE BATXILLERAT– Podran accedir als estudis de batxillerat els qui estiguin en possessió dels títols:

• Graduat en Educació Secundària Obligatòria.• Títol de tecnicoformació Professional de Grau Mitjà.• Títol de Tècnic Esportiu en la modalitat o especialitat esportiva corresponent.• Títol de Tècnic d'Arts Plàstiques i Disseny.

FLEXIBILITAT EN EL BATXILLERATEls aprenentatges del Batxillerat es desenvolupen de manera flexible per garantir a l'alumnat una formació que compleixi amb les seves expectatives i necessitats futures. Els alumnes podran escollir: Diferents modalitats de Batxillerat (Arts, Ciències i Tecnologia, Humanitats i Ciències Socials). Diferents camions o opcions dins de cada modalitat que assegurin una formació especialitzada

d'acord amb les necessitats acadèmiques o d'incorporació al món laboral de l'alumnat. La lliure elecció de matèries optatives que enriqueixin i completin la formació de l'alumnat.

L'Autonomia dels centres contribuirà a la flexibilitat dels estudis de Batxillerat a través de: El desenvolupament i la compleció del currículum adaptant-lo a les necessitats de l'alumnat. El compromís amb l'alumnat i amb les seves famílies en el desenvolupament de les activitats

docents. L'adopció dels centres educatius, en virtut de l'exercici de la seva autonomia, de plans de treball

experimentals, formes de treball alternatives o ampliació de l'horari escolar.

2

Dins de la flexibilitat, en el Batxillerat es contempla: Una flexibilització més gran en els estudis i l’escolarització de l'alumnat amb altes capacitats

intel·lectuals. L'aportació per part de l'Administració de recursos i condicions d'accessibilitat que afavoreixin

l'accés al currículum de l’alumnat amb necessitats educatives especials.

CRITERIS D'AVALUACIÓ:– L'avaluació serà contínua i diferenciada segons les matèries del currículum. Tindrà en compte:

• El progrés de l'alumne en els diversos elements del currículum.• La consecució dels objectius marcats per cadascuna de les matèries del currículum.• La maduresa acadèmica de l'alumne en relació amb els objectius del batxillerat.• Les possibilitats de progrés de l'alumne en estudis posteriors.

– L'alumnat podrà realitzar una prova extraordinària de les matèries no superades.

NIVELLS DE CONFIGURACIÓ:

1. Característiques del currículum estatal

Ensenyaments mínims establerts pel Reial Decret 1647/2007.

2. Currículum comunitats autònomes

Determinen:– El 45% si hi ha llengua oficial pròpia.– El 35% en les restants.

3. Projecte curricular de centre.– Adaptació als alumnes i a les seves necessitats educatives.– Autonomia pedagògica i organitzativa dels centres.– Treball en equip docent.– Investigació de la seva pràctica docent.

ESTRUCTURA DEL BATXILLERAT– El Batxillerat s'estructura en tres modalitats:

• Arts.• Ciències i Tecnologia.• Humanitats i Ciències Socials.

– La modalitat d'Arts s'organitzarà en dues vies:• Arts Plàstiques, disseny i imatge.• Arts escèniques, música i dansa.

– Les modalitats de Ciències i Tecnologia i d'Humanitats i Ciències Socials tindran una estructura única.

– El Batxillerat s'organitzarà en matèries comunes, matèries de modalitat i matèries optatives tenint en compte:• Tots els alumnes hauran de cursar obligatòriament les matèries comunes.• Les matèries comunes han de fomentar la maduresa humana i intel·lectual de l'alumnat

aprofundint en les competències més transversals que afavoreixen la capacitat dels escolars per continuar aprenent.

• Els alumnes podran elegir entre la totalitat de les matèries de la modalitat que cursin.• Les matèries de modalitat del batxillerat tenen com a finalitat proporcionar una formació de

caràcter específic vinculada a la modalitat escollida que orienti en un àmbit de coneixement ampli, desenvolupi aquelles competències que hi tenen més relació, prepari per a una varietat d'estudis posteriors i afavoreixi la inserció en un camp laboral.

• Els alumnes hauran de cursar, en el conjunt dels dos cursos del batxillerat, un mínim de sis matèries de modalitat, de les quals almenys cinc hauran de ser de la modalitat triada.

3

• L'alumnat també podrà escollir com a matèria optativa almenys una matèria de modalitat.• Les matèries optatives en el batxillerat contribueixen a completar la formació de l'alumnat

aprofundint en aspectes propis de la modalitat elegida o ampliant les perspectives de la pròpia formació general.

• L'oferta de matèries optatives haurà d'incloure una Segona llengua estrangera i Tecnologies de la informació i la comunicació.

MATÈRIES DEL BATXILLERAT:

1. Les matèries comunes del Batxillerat seran les següents:– Ciències per al món contemporani.– Educació física.– Filosofia i ciutadania.– Història de la filosofia.– Història d'Espanya.– Valencià: llengua i literatura.– Castellà: llengua i literatura.– Llengua estrangera.

Les següents matèries comunes, com a mínim, s’hauran d'impartir en el segon curs a fi d'homogeneïtzar les proves d'accés a la Universitat:– Història de la filosofia.– Història d'Espanya.– Valencià: llengua i literatura.– Castellà: llengua i literatura.– Llengua estrangera.

2. Les matèries de la modalitat d'Arts són les següents:

a) Arts plàstiques, imatge i disseny.– Cultura audiovisual.– Dibuix artístic I i II.– Dibuix tècnic I i II.– Disseny.– Història de l'art.– Tècniques d'expressió graficoplàstica.– Volum.

b) Arts escèniques, música i dansa.– Anàlisi musical I i II.– Anatomia aplicada.– Arts escèniques.– Cultura audiovisual.– Història de la música i de la dansa.– Literatura universal.

3. Les matèries de la modalitat de Ciències i Tecnologia són les següents:– Biologia.– Biologia i geologia.– Ciències de la Terra i mediambientals.– Dibuix tècnic I i II.– Electrotècnia.– Física.– Física i química.

4

– Matemàtiques I i II.– Química.– Tecnologia industrial I i II.

4. Les matèries de la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials són les següents:– Economia.– Economia de l'empresa.– Geografia.– Grec I i II.– Història de l'art.– Història del món contemporani.– Llatí I i II.– Literatura universal.– Matemàtiques aplicades a les ciències socials I i II.

PROMOCIÓ D'ALUMNES I ADQUISICIÓ DEL TÍTOL DE BATXILLER:– Al final del primer curs de Batxillerat es promocionarà al segon curs quan:

• S'hagin superat totes les matèries cursades.• Es tingui una avaluació negativa en un màxim de dues matèries amb l'obligatorietat de

matricular-se en el segon curs de les matèries pendents.

– Obtindran el títol de Batxiller qui obtingui una avaluació positiva en totes les matèries dels dos cursos de batxillerat.

PERMANÈNCIA DELS ALUMNES QUE NO PROMOCIONEN CURS:

Els alumnes amb un nombre superior de quatre matèries amb avaluació negativa a primer hauran de cursar de nou íntegrament les matèries del curs.

Els alumnes que no promocionin a segon curs i tinguin avaluació negativa en tres o quatre matèries podran optar per repetir el curs en la seva totalitat o per matricular-se en les matèries de segon i ampliar la matrícula amb dues o tres matèries de primer.

Els alumnes que en finalitzar el segon curs tinguin avaluació negativa en algunes matèries podran matricular-s’hi sense haver de cursar de nou les matèries superades.

ENSENYAMENTS DE RELIGIÓ:– Oferta obligatòria per als centres. Voluntària per als alumnes, que podran optar entre els ensenyaments de religió catòlica o les de

la resta de confessions religioses amb què l'Estat hagi subscrit acords. No computarà per optar a beques ni en l'obtenció de la nota mitjana per accedir a la Universitat.

EDUCACIÓ D'ADULTS: L'Administració organitzarà periòdicament proves per a l'obtenció directa del títol de Batxiller

destinat a persones més grans de vint anys. La realització de les proves d'obtenció directa del títol de Batxiller s'organitzarà de manera

diferenciada en funció de la modalitat de batxillerat escollida per l'alumne.

5

CURRÍCULUM DE BATXILLERATDESCRIPCIÓ DELS COMPONENTS DEL PROJECTE CURRICULAR

El Projecte Curricular Física i Química -Vicens Vives- per al Primer Curs de Batxillerat de la matèria Física i Química comprèn els materials següents:

1. Llibre de l'Alumne

El Llibre de l'Alumne consta de 21 unitats temàtiques a través de les quals es desenvolupen els continguts del Primer Curs de Batxillerat de la matèria Física i Química.

2. Guia de Recursos Didàctics

La Guia de Recursos Didàctics conté les següents propostes de desenvolupament dels Temes:

Un apartat general en el qual s'exposen per a cada Tema:• Les Competències.• Els Objectius didàctics.• Els Continguts.• Els Criteris d'Avaluació.

Orientacions per a cada una de les pàgines del llibre, que conté:• Les orientacions didàctiques pròpiament dites.• Les solucions de les activitats del llibre.• Diferents recursos didàctics relacionats amb el contingut de la doble pàgina: adreces d'Internet,

recursos audiovisuals, bibliografia, etc.

Diferents recursos didàctics:• Activitats de Reforç i d'Ampliació, amb les solucions corresponents.• Proves d’avaluació inicial i final de l’alumnat, també amb les seves solucions.

6

CURRÍCULUM DE BATXILLERATATENCIÓ A LA DIVERSITAT

En el Projecte Curricular Física i Química per Batxillerat s'ha tingut en compte el tractament de la diversitat de l'alumnat en relació amb els diferents ritmes d'aprenentatge que desen-volupa cada alumne o alumna de l'aula.

S'ha partit de la concepció global que cada professor o professora ha d'orientar la seva intervenció en funció de la diversitat de formes d'aprenentatge que es poden donar entre els alumnes i les alumnes

Per tant, en el Projecte Curricular Física i Química s'ofereixen els recursos bàsics perquè cada professor o professora pugui desenvolupar diferents estratègies d'ensenyament amb la finalitat de facilitar els aprenentatges de les alumnes i els alumnes en funció de les seves necessitats concretes:

• Els continguts del Llibre de l'alumne i de l'alumna venen complementats amb activitats molt diverses. D’aquesta manera, la professora o el professor podrà dissenyar estratègies d’ensenyament aprenentatge adaptades al nivell del grup classe.

• Així mateix, en la Guia de Recursos Didàctics s'inclouen nombroses Activitats de Reforç i d'Ampliació per cada un dels apartats dels temes que conformen el Llibre de l'alumne i de l'alumna.

7

CURRÍCULUM DE BATXILLERATOBJECTIUS DE BATXILLERAT

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució Espanyola així com pels drets humans, que fomente la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa i afavorisca la sostenibilitat.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma responsable i autònoma i desenrotllar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i les oportunitats entre hòmens i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones amb discapacitat.

d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenrotllament personal.

e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el castellà i el valencià, i conéixer les obres literàries més representatives escrites en ambdós llengües fomentant el coneixement i l’estima del valencià; així com la diversitat lingüística i cultural com a un dret i un valor dels pobles i de les persones.

f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres objecte d’estudi.

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada; així com els seus mètodes i tècniques.

i) Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seua evolució. Participar, de forma solidària, el desenrotllament i millora del seu entorn social.

j) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conéixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte cap al medi ambient.

k) Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l) Desenrotllar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenrotllament personal i social.

n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària i de la salut laboral.

o) Conéixer, valorar i respectar el patrimoni natural, cultural i històric de la Comunitat Valenciana i la resta de les comunitats autònomes d’Espanya i contribuir a la seua conservació i millora.

p) Participar de forma activa i solidària en el desenrotllament i millora de l’entorn social i natural, orientant la sensibilitat cap a les diverses formes de voluntariat, especialment el desenrotllat pels jóvens.

8

FÍSICA I QUÍMICAOBJECTIUS

1. Comprendre els conceptes, lleis, teories i models més importants i generals de la física i química, que els permeten tindre una formació global científica i desenrotllar estudis posteriors més específics.

2. Aplicar els mencionats conceptes, lleis, teories i models a situacions reals i quotidianes.

3. Analitzar críticament hipòtesis i teories contraposades que permeten desenrotllar el pensament crític i valorar les seues aportacions al desenrotllament de la física i química.

4. Utilitzar les estratègies o destreses pròpies de la investigació científica, tant documentals com experimentals, per a resoldre problemes, realitzar treballs pràctics i, en general, explorar situacions i fenòmens desconeguts per a ells; reconeixent el caràcter de la ciència com a procés canviant i dinàmic.

5. Mostrar actituds científiques com la busca d’informació exhaustiva, la capacitat crítica, la necessitat de verificació dels fets, la posada en qüestió del que és obvi, l’obertura davant de noves idees.

6. Comprendre les complexes interaccions entre la física i química i la tècnica i l’impacte d’ambdós en la societat i el medi ambient, valorant la necessitat de no degradar l’entorn i d’aplicar la ciència a una millora de les condicions de vida actuals.

7. Comprendre el sentit de les teories i models físics i químics com una explicació dels fenòmens naturals, valorant la seua aportació al desenrotllament d’estes disciplines.

8. Desenrotllar actituds positives cap a la física i química i el seu aprenentatge, que permeten, per tant, tindre interés i autoconfiança quan es realitzen activitats d’estes ciències.

9. Explicar expressions “científiques” del llenguatge quotidià segons els coneixements físics i químics adquirits, relacionant l’experiència diària amb la científica.

9

FÍSICA I QUÍMICACONTINGUTS

1. Aproximació al treball científicEls continguts que corresponen a este nucli són:

– Procediments que constituïxen la base del treball científic: plantejament de problemes, formulació i contrastació d’hipòtesis, disseny i desenrotllament d’experiments, interpretació de resultats, comunicació científica, estimació de la incertesa de la mesura, utilització de fonts d’informació.

– Importància de les teories i models dins dels quals es du a terme la investigació.– Actituds en el treball científic: qüestionament del que és obvi, necessitat de comprovació, de

rigor i de precisió, obertura davant de noves idees.– Hàbits de treball i indagació intel·lectual.

2. Relacions ciència-tècnica-societatEls continguts que corresponen a este nucli són:

– Anàlisi de la naturalesa de la física i la química com a ciències: els seus èxits i limitacions, el seu caràcter temptatiu de contínua busca, la seua evolució, la interpretació de la realitat a través de models.

– Relacions de la física i la química amb la tècnica i implicacions d’ambdós en la societat: conseqüències en les condicions de la vida humana i en el medi ambient. Valoració crítica.

– Influències mútues entre la societat, la física i la química i la tècnica. Valoració crítica.

3. La mesuraEls continguts que corresponen a este nucli són:

– Magnituds: tipus i la seua mesura.– Unitats. Factors de conversió.– Mesures directes i indirectes.– Representacions gràfiques.– Instruments de mesura: sensibilitat i precisió.– Errors en la mesura.

4. CinemàticaEls continguts que corresponen a este nucli són:

– Relativitat del moviment.– Trajectòria. Velocitat mitjana i velocitat instantània.– Concepte d’acceleració.– Estudi dels moviments uniforme rectilini, circular uniforme i rectilini uniformement accelerat.

Aprofundiment en el caràcter vectorial de les magnituds que hi intervenen. Determinació de la seua equació de moviment. Exemples importants dels dits moviments, en particular, la caiguda de greus. Moviments més complexos: tirs horitzontal i parabòlic, moviment d’una barca en un riu. Principi de superposició.

– Realització de problemes com a investigacions, desenrotllant-los en contextos rellevants i familiars als alumnes: transport, esport, viatges espacials.

5. DinàmicaEls continguts que corresponen a este nucli són:

– Anàlisi crítica de les concepcions pregalileanes de les relacions entre forces i moviments. Revisió dels principis de la dinàmica a partir del concepte de quantitat de moviment i de la idea de força com a interacció que produïx variacions en l’estat de moviment dels cossos.

10

– Principi de conservació de la quantitat de moviment en un sistema aïllat a partir de l’aprofundiment en la idea d’interacció.

– Estudi d’algunes situacions dinàmiques: forces gravitatòries (en les proximitats de la superfície terrestre), de fricció i elàstiques.

– Dinàmica del moviment circular.– Problema d’interés, que suposen aplicacions reals de la dinàmica, abordables com a xicotetes

investigacions.

6. L’energia i la seua transferència: treball i calorEls continguts que corresponen a este nucli són:

– Definició operativa de la magnitud treball en el context de les transformacions mecàniques. La seua utilització en diferents situacions. Introducció del concepte de potència.

– Relacions entre treball i energia introduint l’energia cinètica i les potencials gravitatòria (en les proximitats de la superfície terrestre) i elàstica.

– Principi de conservació de l’energia. Algunes situacions en què pareix no complir-se: cadenes d’utilització d’energia.

– Equivalència entre calor i treball: concepte de calor com a procés de transferència d’energia, deduït a partir de l’extracció il·limitada de calor per fricció. Primer principi de la termodinàmica.

– Estudi d’algun cas d’interacció ciència-tècnica-societat: màquines tèrmiques i revolució industrial, crisi energètica, energia nuclear, energies alternatives.

7. ElectricitatEls continguts que corresponen a este nucli són:

– Revisió de la fenomenologia de l’electrització. Naturalesa elèctrica de la matèria. Principi de conservació de la càrrega. Concepte de camp elèctric. Potencial elèctric. Diferència de potencial entre dos punts d’un camp elèctric.

– Llei d’Ohm: factors dels quals depén la intensitat de corrent. Aplicacions de la llei d’Ohm a les associacions de resistències i als instruments de mesura.

– Obtenció de l’equació d’un circuit i càlcul de la diferència de potencial entre dos punts qualssevol del circuit. Estudi energètic de la interacció elèctrica: efecte Joule. Potència elèctrica. Desenrotllament científic i tècnic que implica l’electricitat: possibilitat de produir, transmetre i utilitzar el corrent elèctric; els seus múltiples efectes (tèrmics, magnètics, químics).

8. Revisió i aprofundiment de la teoria atomicomolecularEls continguts que corresponen a este nucli són:

– Anàlisi d’algunes substàncies habituals en la naturalesa. Els tres estats físics i els seus models.– La composició dels materials: mescles i substàncies, element i compost. Mètodes de separació.– Estructura de la matèria. Hipòtesi de Dalton. Les lleis volumètriques de Gay-Lussac i les

hipòtesis d’Avogadro. El concepte de mol.– Determinació tant de masses atòmiques i moleculars com de fórmules empíriques i moleculars

(de substàncies gasoses). Algunes formes d’expressar la concentració de les dissolucions.

9. L’àtom i els seus enllaços.Els continguts que corresponen a este nucli són:

– Paper dels models atòmics en l’avanç de la química: models de Thomson i de Rutherford. Conceptes de massa atòmica i nombre atòmic. El model basat en la disposició d’electrons en nivells successius. El seu avanç explicatiu: variació periòdica de propietats dels elements i forma general del sistema periòdic.

– Ordenació periòdica dels elements: la seua relació amb els electrons externs.– L’enllaç iònic i el covalent a partir de la regla de l’octet, utilitzant els diagrames de Lewis.

Enllaços múltiples en el covalent per a justificar molècules com la d’oxigen o la de nitrogen.

11

– Enllaços d’hidrogen i per forces de Van der Waals: diferències entre l’enllaç intermolecular i l’intramolecular i propietats. Introducció a l’enllaç metàl·lic. Propietats dels compostos com a conseqüència de l’enllaç.

– Introducció de les regles de la IUPAC per a la formulació dels compostos binaris més comuns.– Nomenclatura i formulació IUPAC per a compostos inorgànics senzills.

10. Canvis energètics i materials en les reaccions químiques.Els continguts que corresponen a este nucli són:

– Model elemental de reacció a partir de les col·lisions que provoquen ruptures i formació de nous enllaços. Existència de reaccions endotèrmiques i exotèrmiques amb este model. Deducció de les lleis de la conservació de la massa i de les proporcions constants.

– Fórmules empíriques i moleculars.– Ajust de reaccions. Informació que suposa el coneixement d’una reacció i realització d’exercicis

i de problemes relacionats amb l’estequiometria de les reaccions.– Rendiment d’una reacció. Processos químics que ocorren amb reactiu limitant. Càlculs en

sistemes en què intervenen dissolucions.– Importància de l’oxigen en la vida per mitjà de reaccions de combustió.

11. Introducció a la química del carboni.Els continguts que corresponen a este nucli són:

– Possibilitats de combinació que té el carboni: existència de cadenes ramificades. Possibilitat d’enllaços múltiples amb si mateix o amb altres elements com l’oxigen, el nitrogen. Introducció senzilla als conceptes de funció orgànica i d’isomeria.

– Enllaços amb l’hidrogen: els hidrocarburs, deducció de les seues propietats físiques (punts de fusió i d’ebullició i solubilitat); nomenclatura i formulació d’estos compostos. Tractament de productes d’ús quotidià com el gas natural, butà, així com la contaminació que el seu consum produïx.

– El petroli com a font natural principal d’obtenció de compostos orgànics. La destil·lació i el cracking, utilització d’esta mescla i la seua importància econòmica i repercussions mediambientals.

– El desenrotllament dels compostos orgànics de síntesi: de la revolució dels nous materials als contaminants orgànics permanents. Avantatges i impacte sobre la sostenibilitat.

– Nomenclatura i formulació IUPAC per a estos compostos. Isomeria.

12

PROJECTE FÍSICA I QUÍMICASEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS

FÍSICA

TEMA 1. MAGNITUDS, MESURES I UNITATS

1. MAGNITUDS

- MAGNITUDS ESCALARS I VECTORIALS

2- VECTORS

- CARACTERITZACIÓ DELS VECTORS

- OPERACIONS AMB VECTORS

3. MESURES I UNITATS. SISTEMA INTERNACIONAL D’UNITATS

- MESURA D’UNA MAGNITUD

- MAGNITUDS BÀSIQUES I MAGNITUDS DERIVADES

- SISTEMA INTERNACIONAL D’UNITATS

- MÚLTIPLES I SUBMÚLTIPLES D’UNITATS

- TRANSFORMACIÓ D’UNITATS. FACTORS DE CONVERSIÓ

4. MESURES DIRECTES

- APARELLS DE MESURAMENT I MESURES DIRECTES

- EXACTITUD I PRECISIÓ

- XIFRES SIGNIFICATIVES

5. MESURES INDIRECTES

- MANERA D’EXPRESSAR LES MESURES INDIRECTES

6. NOTACIÓ CIENTÍFICA

- ORDRE DE MAGNITUD

7. ERRORS EN ELS MESURAMENTS

- ERRORS SISTEMÀTICS I ERRORS ACCIDENTALS

- VALOR MITJÀ I ERROR DE PRECISIÓ DE LA MESURA

- ERROR ABSOLUT

- ERROR RELATIU

8. REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE DADES

- ETAPES EN LA REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE DADES

9. EL MÈTODE CIENTÍFIC

ACTIVITATS RESOLTES

ACTIVITATS PROPOSADES

EXPERIMENTA: MESURAMENT DE L’ACCELERACIÓ DE LA GRAVETAT PER MITJÀ DE LES OSCIL·LACIONS D’UN PÈNDOL

TEMA 2. MOVIMENTS EN UNA DIMENSIÓ

1. MOVIMENT D’UNA PARTÍCULA

- MÒBIL PUNTUAL

13

- MOVIMENT

- SISTEMA DE REFERÈNCIA

- TRAJECTÒRIA

2. MOVIMENT EN UNA DIMENSIÓ: TRAJECTÒRIA RECTILÍNIA

- POSICIÓ D’UN MÒBIL

- INTERVAL DE TEMPS

- DESPLAÇAMENT D’UN MÒBIL

- VELOCITAT

- ACCELERACIÓ

3. MOVIMENT RECTILINI UNIFORME (MRU)

- REPRESENTACIONS GRÀFIQUES DEL MRU

4. MOVIMENT RECTILINI UNIFORMEMENT ACCELERAT (MRUA)

- REPRESENTACIONS GRÀFIQUES DEL MRUA

5. TROBADA DE DOS MÒBILS

6. MOVIMENT VERTICAL

- CONVENI DE SIGNES I ORIGEN DE POSICIONS

- EQUACIONS DEL MOVIMENT

- PAUTES EN LA RESOLUCIÓ D’EXERCICIS

7. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LES TEORIES DEL MOVIMENT VERTICAL

- D’ARISTÒTIL A GALILEU

- EXPERIMENTS DE GALILEU

- GALILEU I EL MÈTODE CIENTÍFIC

ACTIVITATS RESOLTES


EXPERIMENTA: ESTUDI DEL MOVIMENT RECTILINI UNIFORME

TEMA 3. MOVIMENTS EN DUES DIMENSIONS

1. MOVIMENTS EN DUES DIMENSIONS

- NECESSITAT DELS DOS EIXOS

- POSICIÓ DEL MÒBIL

- VECTOR DE POSICIÓ D’UN MÒBIL

- DESPLAÇAMENT. VECTOR DESPLAÇAMENT

- EQUACIÓ DE LA TRAJECTÒRIA

2. VELOCITAT

- VELOCITAT MITJANA

- VELOCITAT INSTANTÀNIA

3. ACCELERACIÓ

- ACCELERACIÓ MITJANA

- ACCELERACIÓ INSTANTÀNIA

- COMPONENTS INTRÍNSEQUES DE L’ACCELERACIÓ

4. MOVIMENT CIRCULAR

- MAGNITUDS ANGULARS I LINEALS DEL MOVIMENT CIRCULAR

14

- MOVIMENT CIRCULAR UNIFORME, MCU

- PERÍODE I FREQÜÈNCIA D’UN MCU

5. COMPOSICIÓ DE MOVIMENTS

- COMPOSICIÓ DE DOS MRU PERPENDICULARS

- MOVIMENT PARABÒLIC

ACTIVITATS RESOLTES


EXPERIMENTA: ESTUDI DEL LLANÇAMENT HORITZONTAL

TEMA 4. ESTÀTICA. FORCES I EQUILIBRI

1. LES FORCES

2. NATURALESA VECTORIAL DE LES FORCES

- CARACTERÍSTIQUES DEL VECTOR FORÇA

- REPRESENTACIÓ DEL VECTOR FORÇA

- SIMBOLITZACIÓ DE LES FORCES

3. MESURA DE LES FORCES

- LLEI DE HOOKE

- EL DINAMÒMETRE

4. SUMA O COMPOSICIÓ DE FORCES (I)

- MÈTODE GRÀFIC

- MÈTODE NUMÈRIC

5. SUMA O COMPOSICIÓ DE FORCES (II)

- SUMA DE FORCES CONCURRENTS PER COMPONENTS

6. EQUILIBRI DE TRANSLACIÓ

7. EQUILIBRI DE ROTACIÓ

- MOMENT D’UNA FORÇA

- EQUILIBRI DE ROTACIÓ

- PARELL DE FORCES

- APLICACIÓ DEL CONCEPTE DE MOMENT

ACTIVITATS RESOLTES


EXPERIMENTA: CALIBRATGE D’UN DINAMÒMETRE

TEMA 5. DINÀMICA. LES FORCES I EL MOVIMENT

1. FORCES INTERESSANTS PER A LA DINÀMICA

- PES DELS COSSOS. LLEI DE LA GRAVIATCIÓ UNIVERSAL

- FORÇA NORMAL, N

- TENSIÓ, T

- FORCES ELÀSTIQUES

- FORÇA DE FRICCIÓ

2. LES FORCES I EL MOVIMENT

- LLEIS DE LA DINÀMICA

15

3. RESOLUCIÓ D’EXERCICIS DE DINÀMICA

- DINÀMICA DEL MOVIMENT RECTILINI

- DINÀMICA DEL MOVIMENT CIRCULAR

4. QUANTITAT DE MOVIMENT

- EQUACIÓ FONAMENTAL DE LA DINÀMICA I QUANTITAT DE MOVIMENT

- IMPULS I QUANTITAT DE MOVIMENT

- TEOREMA DE CONSERVACIÓ DE LA QUANTITAT DE MOVIMENT

ACTIVITATS RESOLTES


EXPERIMENTA: MÀQUINA D’ATWOOD

TEMA 6. TREBALL I ENERGIA

1. TREBALL

- SIGNE DEL TREBALL

- TREBALL RESULTANT

- CÀLCUL DEL TREBALL A PARTIR DEL GRÀFIC DE LA FORÇA

- POTÈNCIA

2. ENERGIA CINÈTICA

- ENERGIA CINÈTICA

- RELACIÓ ENTRE EL TREBALL I LA VARIACIÓ D’ENERGIA CINÈTICA

3. ENERGIA POTENCIAL

- ENERGIA POTENCIAL GRAVITATÒRIA

- ENERGIA POTENCIAL ELÀSTICA

4. ENERGIA MECÀNICA

- CONSERVACIÓ DE L’ENERGIA MECÀNICA

- DEGRADACIÓ DE L’ENERGIA MECÀNICA

- CONSERVACIÓ DE L’ENERGIA TOTAL DE L’UNIVERS

5. L’ENERGIA CALORÍFICA O CALOR

- LA CALOR ÉS ENERGIA QUE ES TRANSFEREIX

- CALOR I TEMPERATURA

- ELS EFECTES DE LA CALOR SOBRE ELS COSSOS

- TRANSFERÈNCIA ESPONTÀNIA D’ENERGIA

- TEMPERATURA D’EQUILIBRI

- EL TERMÒMETRE

ACTIVITATS RESOLTES


EXPERIMENTA: MESURA DEL COEFICIENT DE FRICCIÓ

TEMA 7. ELECTROSTÀTICA

1. ELECTRITZACIÓ DELS COSSOS

- ESTUDI DEL FENOMEN DE L’ELECTRITZACIÓ

2. LA CÀRREGA ELÈCTRICA

16

- LOCALITZACIÓ DE LA CÀRREGA ELÈCTRICA

- PROPIETATS DE LA CÀRREGA ELÈCTRICA

- PER QUÈ ES CARREGUEN ELS COSSOS

- CONSERVACIÓ DE LA CÀRREGA ELÈCTRICA

3. MATERIALS AÏLLANTS I CONDUCTORS

- MATERIALS AÏLLANTS

- MATERIALS CONDUCTORS

- ELECTRITZACIÓ O CÀRREGA DE CONDUCTORS

- L’ELECTROSCOPI

4. LLEI DE COULOMB

- FORCES ENTRE CÀRREGUES

- PRINCIPI DE SUPERPOSICIÓ DE FORCES

5. CAMP ELÈCTRIC

- INTENSITAT DE CAMP ELÈCTRIC CREAT PER UNA CÀRREGA

6. REPRESENTACIÓ DEL CAMP ELÈCTRIC

7. ENERGIA POTENCIAL ELÈCTRICA

8. POTENCIAL ELÈCTRIC EN UN PUNT

- DIFERÈNCIA DE POTENCIAL ENTRE DOS PUNTS

- TREBALL ELÈCTRIC SOBRE UNA CÀRREGA

ACTIVITATS RESOLTES


EXPERIMENTA: EXPERIMENTACIÓ AMB DIVERSES FORMES D’ELECTRITZACIÓ

TEMA 8. EL CORRENT ELÈCTRIC

1. HISTÒRIA DEL CORRENT ELÈCTRIC

- L’EXPERIMENT DE GALVANI

- LA PILA DE VOLTA

2. CORRENT ELÈCTRIC

- CONDUCTORS ELÈCTRICS. ELS METALLS

- EL CORRENT ELÈCTRIC

3. CIRCUIT ELÈCTRIC

- COMPONENTS D’UN CIRCUIT ELÈCTRIC

- CONNEXIONS EN SÈRIE O EN PARAL·LEL

4. INTENSITAT DE CORRENT

- LLEI D’OHM

5. RESISTÈNCIA ELÈCTRICA

- RESISTÈNCIA ELÈCTRICA D’UN MATERIAL

- VARIACIÓ DE LA RESISTÈNCIA AMB LA TEMPERATURA

- SUPERCONDUCTORS

6. ASSOCIACIÓ DE RESISTÈNCIES

- ASSOCIACIÓ DE RESISTÈNCIES EN SÈRIE

- ASSOCIACIÓ DE RESISTÈNCIES EN PARAL·LEL

17

7. ENERGIA I POTÈNCIA EN ELS CIRCUITS ELÈCTRICS

- ENERGIA ELÈCTRICA

- POTÈNCIA ELÈCTRICA

8. EFECTE JOULE

- LLEI DE JOULE

9. GENERADORS DE CORRENT

- FORÇA ELECTROMOTRIU D’UN GENERADOR

- AMPLIACIÓ DE LA LLEI D’OHM

- BALANÇ ENERGÈTIC EN UN GENERADOR

10. ELS MOTORS. FORÇA CONTRAELECTROMOTRIU

- FORÇA CONTRAELECTROMOTRIU D’UN MOTOR

- LLEI D’OHM GENERALTITZADA

- BALANÇ ENERGÈTIC TOTAL D’UN CIRCUIT

11. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA DOMÈSTICA

- SENSORS

ACTIVITATS RESOLTES


EXPERIMENTA: COMPROVACIÓ DE LA LLEI D’OHM

TEMA 9. ÒPTICA GEOMÈTRICA

1. LA LLUM I LA SEVA PROPAGACIÓ

- FONTS DE LLUM

- VISIÓ DELS OBJECTES

- PROPAGACIÓ RECTILÍNIA DE LA LLUM

- VELOCITAT DE LA LLUM

2. REFLEXIÓ I REFRACCIÓ DE LA LLUM

- REFLEXIÓ DE LA LLUM

- REFRACCIÓ DE LA LLUM

3. ANGLE LÍMIT. REFLEXIÓ TOTAL

- APLICACIONS DE LA REFLEXIÓ TOTAL

- ELS MIRATGES

4. ÒPTICA GEOMÈTRICA

- CONVENIS ESTABLERTS PER A L’ÒPTICA GEOMÈTRICA

- ÒPTICA GEOMÈTRICA PARAXIAL

- MIRALLS PLANS

- MIRALLS ESFÈRICS

- LENTS PRIMES

5. INSTRUMENTS ÒPTICS

- L’ULL HUMÀ

- EL MICROSCOPI SIMPLE O LUPA

- EL MICROSCOPI COMPOST

- EL TELESCOPI

18

- LA CÀMERA FOTOGRÀFICA

ACTIVITATS RESOLTES


EXPERIMENTA: CONSTRUCCIÓ D’UNA ULLERA DE LLARGA VISTA ASTRONÒMICA

TEMA 10. LA LLUM

1. LA LLUM BLANCA I L’ESPECTRE VISIBLE

- LA DISPERSIÓ CROMÀTICA DE LA LLUM

2. VISIÓ DELS COLORS

- ESPECTRES DELS ELEMENTS QUÍMICS

- EL BLAU DEL CEL, EL GROC DEL SOL I EL BLANC DELS NÚVOLS

3. NATURALESA DE LA LLUM

- NATURALESA CORPUSCULAR DE LA LLUM

- NATURALESA ONDULATÒRIA DE LA LLUM

4. EXPLICACIÓ DE LA REFLEXIÓ I LA REFRACCIÓ SEGONS HUYGENS

- REFLEXIÓ

- REFRACCIÓ

5. INTERFERÈNCIES

- EXPERIMENT DE LA DOBLE ESCLETXA DE YOUNG

- EXPLICACIÓ DE LES INTERFERÈNCIES

6. DIFRACCIÓ

- XARXES DE DIFRACCIÓ

7. LA LLUM LÀSER

- APLICACIONS DE LA LLUM LÀSER

8. ONES ELECTROMAGNÈTIQUES

- ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC

- TIPUS D’ONES O RADIACIONS ELECTROMAGNÈTIQUES

9. POLARITZACIÓ DE LA LLUM

- TIPUS DE POLARITZACIÓ

- APLICACIONS DE LA POLARITZACIÓ

ACTIVITATS RESOLTES


EXPERIMENTA: CÀLCUL DE LA SEPARACIÓ ENTRE PISTES D’UN CD I D’UN DVD

ANNEXOS

TAULES DE MAGNITUDS I CONSTANTS

RESUM DE FÓRMULES

EINES MATEMÀTIQUES

SOLUCIONS NUMÈRIQUES DE LES ACTIVITATS PROPOSADES

ÍNDEX ANALÍTIC

QUÍMICA 19

TEMA 1. FONAMENTS DE LA QUÍMICA

1. LA QUÍMICA

- LA MATÈRIA

- SUBSTÀNCIES PURES I MESCLES

- CANVIS FÍSICS I QUÍMICS

2. LLEIS PONDERALS

- LLEI DE CONSERVACIÓ DE LA MASSA O LLEI DE LAVOISIER

- LLEI DE LES PROPORCIONS DEFINIDES O LLEI DE PROUST

- LLEI DE LES PROPORCIONS MÚLTIPLES O LLEI DE DALTON

3. TEORIA ATÒMICA DE DALTON

4. LLEI DELS VOLUMS DE COMBINACIÓ

5. HIPÒTESI D’AVOGADRO

6. ÀTOMS I ELEMENTS

- CONSTITUCIÓ DE L’ÀTOM

- ISÒTOPS

7. MASSA ATÒMICA I MOLECULAR. EL MOL

- MASSA ATÒMICA

- MASSA MOLECULAR

- EL MOL

8. MASSA I VOLUM MOLAR

- MASSA MOLAR

- VOLUM MOLAR

ACTIVITATS RESOLTES


EXPERIMENTA: LLEI DE LES PROPORCIONS DEFINIDES DE PROUST

TEMA 2. ESTATS D’AGREGACIÓ DE LA MATÈRIA

1. TEORIA CINETICOMOLECULAR

- PRINCIPALS ASPECTES DE LA TEORIA CINETICOMOLECULAR

- ESTATS D’AGREGACIÓ

2. CANVI D’ESTAT

3. LLEIS DELS GASOS

- LLEI DE BOYLE I MARIOTTE

- LLEIS DE CHARLES I GAY – LUSSAC

- LLEI GENERAL DELS GASOS IDEALS

4. EQUACIÓ D’ESTAT DELS GASOS IDEALS

- VOLUM MOLAR EN CONDICIONS NORMALS

- VOLUM MOLAR A QUALSEVOL PRESSIÓ I TEMPERATURA

- EQUACIÓ D’ESTAT DELS GASOS IDEALS

- DETERMINACIÓ DE LA MASSA MOLECULAR D’UN GAS

5. MESCLA DE GASOS

20

- LLEI DE DALTON DE LES PRESSIONS PARCIALS

6. PRESSIÓ DE VAPOR

ACTIVITATS RESOLTES


EXPERIMENTA: DETERMINACIÓ DE LA MASSA MOLAR DEL CICLOHEXÀ

TEMA 3. MESCLES I SOLUCIONS

1. MESCLES HOMOGÈNIES I HETEROGÈNIES

- MESCLES HOMOGÈNIES

- MESCLES HETEROGÈNIES

2. SEPARACIÓ DELS COMPONENTS D’UNA MESCLA

- DECANTACIÓ I FLOTACIÓ

- FILTRACIÓ

- EXTRACCIÓ

- VAPORITZACIÓ

- SUBLIMACIÓ

- DESTIL·LACIÓ

- CROMATOGRAFIA

3. SOLUCIONS

- TIPUS DE SOLUCIONS

- SOLUBILITAT

4. CONCENTRACIÓ D’UNA SOLUCIÓ

- CONCENTRACIÓ EN MASSA (G · L-1)

- PERCENTATGE EN MASSA (% EN MASSA)

- PERCENTATGE EN VOLUM (% EN VOLUM)

- PARTS PER MILIÓ (PPM)

- CONCENTRACIÓ MOLAR O MOLARITAT (MOL · L-1)

- CONCENTRACIÓ MOLAL O MOLALITAT (MOL · KG-1)

- FRACCIÓ MOLAR

5. PROPIETATS DE LES SOLUCIONS

- PROPIETATS COL·LIGATIVES

- PRESSIÓ DE VAPOR DEL DISSOLVENT

- PUNT D’EBULLICIÓ I PUNT DE CONGELACIÓ

- PRESSIÓ OSMÒTICA

- DESSALACIÓ DE L’AIGUA DEL MAR

ACTIVITATS RESOLTES


EXPERIMENTA: PREPARACIÓ DE SOLUCIONS

TEMA 4. ESTRUCTURA DE L’ÀTOM

1. MODEL ATÒMIC DE THOMSON

- DESCOBRIMENT DE L’ELECTRÓ

21

- MODEL ATÒMIC DE THOMSON

2. MODEL ATÒMIC DE RUTHERFORD

- DESCOBRIMENT DEL PROTÓ I DEL NEUTRÓ

- EL NUCLI ATÒMIC

- LIMITACIONS DEL MODEL DE RUTHERFORD

3. RADIACIÓ ELECTROMAGNÈTICA

- ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC

- TEORIA QUÀNTICA DE L’ENERGIA

4. ESPECTRES ATÒMICS

- CLASSES D’ESPECTRES

5. MODEL ATÒMIC DE BOHR

- ESPECTRE ATÒMIC DE L’HIDROGEN

- MODEL ATÒMIC DE BOHR

- EXPLICACIÓ DE L’ESPECTRE ATÒMIC DE L’HIDROGEN

6. MODEL MECANICOQUÀNTIC DE L’ÀTOM

- ORBITAL ATÒMIC

- NOMBRES QUÀNTICS

- CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA

7. TAULA PERIÒDICA MODERNA

8. PROPIETATS PERIÒDIQUES

- MIDA DELS ÀTOMS

- ENERGIA D’IONITZACIÓ

- AFINITAT ELECTRÒNICA

- ELECTRONEGATIVITAT

ACTIVITATS RESOLTES


EXPERIMENTA: ASSAJOS A LA FLAMA

TEMA 5. ENLLAÇ QUÍMIC

1. ENLLAÇ QUÍMIC

- FORMACIÓ DE L’ENLLAÇ QUÍMIC

- MODEL DE L’ENLLAÇ QUÍMIC

2. ENLLAÇ IÒNIC

- CRISTALL IÒNIC

- PROPIETATS DELS COMPOSTOS IÒNICS

3. ENLLAÇ COVALENT

- MODEL DE LEWIS DE L’ENLLAÇ COVALENT

- TIPUS D’ENLLAÇ COVALENT

- ESTRUCTURES DE LEWIS

- GEOMETRIA MOLECULAR

- POLARITAT DE L’ENLLAÇ COVALENT

- FORCES INTERMOLECULARS

22

- PROPIETATS DE LES SUBSTÀNCIES COVALENTS

4. ENLLAÇ METÀL·LIC

- CRISTALL METÀL·LIC

- PROPIETATS DEL METALLS

ACTIVITATS RESOLTES


EXPERIMENTA: ENLLAÇ QUÍMIC I PROPIETATS

TEMA 6. FÓRMULES I NOMS

1. FÓRMULES QUÍMIQUES

2. DETERMINACIÓ DE FÓRMULES QUÍMIQUES

- DETERMINACIÓ DE LA FÓRMULA EMPÍRICA

- DETERMINACIÓ DE LA FÓRMULA MOLECULAR

3. VALÈNCIA I NOMBRE D’OXIDACIÓ

- NOMBRES D’OXIDACIÓ

- DETERMINACIÓ DELS NOMBRES D’OXIDACIÓ

4. FORMULACIÓ I NOMENCLATURA

- PROCEDIMENT GENERAL DE FORMULACIÓ

- SISTEMES DE NOMENCLATURA

5. FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNIQUES

- ELEMENTS

- ÒXIDS

- HIDRURS

- COMBINACIONS BINÀRIES ENTRE NO – METALLS

- HIDRÒXIDS

- ÀCIDS

- IONS

- SALS

ACTIVITATS RESOLTES


EXPERIMENTA: AIGUA DE CRISTAL·LITZACIÓ D’UNA SAL HIDRATADA

TEMA 7. LA REACCIÓ QUÍMICA

1. REACCIÓ QUÍMICA

- REPRESENTACIÓ D’UNA REACCIÓ QUÍMICA

2. AJUSTAMENT D’EQUACIONS QUÍMIQUES

3. INTERPRETACIÓ D’UNA EQUACIÓ QUÍMICA

- APLICACIÓ A LES REACCIONS AMB GASOS

4. ESTEQUIOMETRIA

- CÀLCUL DE QUANTITATS DE PRODUCTES

- REACTIU LIMITANT I REACTIU EN EXCÉS

- PURESA DELS REACTIUS

23

- RENDIMENT D’UNA REACCIÓ

- REACCIONS AMB GASOS

- REACCIONS AMB SOLUCIONS

5. CLASSIFICACIÓ DE LES REACCIONS QUÍMIQUES

- CLASSIFICACIÓ SEGONS EL MECANISME DE RECOMBINACIÓ

ACTIVITATS RESOLTES


EXPERIMENTA: ANÀLISI DE LA RIQUESA D’UN REACTIU

TEMA 8. REACCIONS EN SOLUCIÓ

1. REACTIUS EN SOLUCIÓ AQUOSA

- IONITZACIÓ

2. REACCIONS DE PRECIPITACIÓ

- EQUACIÓ IÒNICA NETA

- SUBSTÀNCIES IÒNIQUES SOLUBLES I INSOLUBLES

- PREDICCIÓ D’UNA REACCIÓ DE PRECIPITACIÓ

- APLICACIONS A L’ANÀLISI DE LES REACCIONS DE PRECIPITACIÓ

3. REACCIONS ÀCID – BASE

- TEORIA D’ARRHENIUS

- REACCIÓ DE NEUTRALITZACIÓ

- VOLUMETRIES ÀCID – BASE

4. REACCIONS D’OXIDACIÓ – REDUCCIÓ

- CONCEPTE ACTUAL D’OXIDACIÓ I DE REDUCCIÓ

- AGENTS OXIDANTS I REDUCTORS

- IDENTIFICACIÓ DE REACCIONS REDOX

- VOLUMETRIES REDOX

- PROCESSOS REDOX INDUSTRIALS

ACTIVITATS RESOLTES


EXPERIMENTA: VOLUMETRIA ÀCID – BASE

TEMA 9. ENERGIA I VELOCITAT DE REACCIÓ

1. L’ENERGIA EN LES REACCIONS QUÍMIQUES

- REACCIONS EXOTÈRMIQUES I REACCIONS ENDOTÈRMIQUES

2. CALOR DE REACCIÓ

- ENERGIA INTERNA

- ENTALPIA

- ENTALPIA ESTÀNDARD

- EQUACIÓ TERMOQUÍMICA

3. DETERMINACIÓ DE L’ENTALPIA DE LA REACCIÓ

- MESURAMENT EXPERIMENTAL DE L’ENTALPIA DE LA REACCIÓ

- ENTALPIA ESTÀNDARD DE FORMACIÓ

24

4. REACCIONS DE COMBUSTIÓ

5. VELOCITAT DE LES REACCIONS QUÍMIQUES

- VELOCITAT DE REACCIÓ

- ENERGIA D’ACTIVACIÓ

6. FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA VELOCITAT DE REACCIÓ

- CONCENTRACIÓ DELS REACTIUS

- SUPERFÍCIE DE CONTACTE

- TEMPERATURA

- CATALITZADORS

ACTIVITATS RESOLTES


EXPERIMENTA: CALOR DE LA REACCIÓ DE NEUTRALITZACIÓ

TEMA 10. QUÍMICA DEL CARBONI

1. QUÍMICA DEL CARBONI

- LA QUÍMICA ORGÀNICA O QUÍMICA DEL CARBONI

2. HIDROCARBURS

- CLASSIFICACIÓ DELS HIDROCARBURS

- REPRESENTACIÓ DELS HIDROCARBURS

3. NOMENCLATURA DELS HIDROCARBURS

- HIDROCARBURS DE CADENA LINEAL

- HIDROCARBURS DE CADENA RAMIFICADA

- HIDROCARBURS CÍCLICS

- HIDROCARBURS HALOGENATS

- HIDROCARBURS AROMÀTICS

4. FORMULACIÓ D’HIDROCARBURS

5. PROPIETATS DELS HIDROCARBURS

- PROPIETATS FÍSIQUES

- PROPIETATS QUÍMIQUES

6. PETROLI, GAS NATURAL I CARBÓ

- PETROLI

- GAS NATURAL

- CARBÓ

- EXHAURIMENT DEL PETROLI, EL GAS NATURAL I EL CARBÓ

7. CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

- LA QUALITAT DE L’AIRE

- CONVERTIDORS CATALÍTICS EN ELS TUBS D’ESCAPAMENT

- BIOCOMBUSTIBLES

- EFECTE HIVERNACLE

ACTIVITATS RESOLTES


EXPERIMENTA: CRACKING DE LA PARAFINA

25

TEMA 11. GRUPS FUNCIONALS

1. GRUP FUNCIONAL

2. COMPOSTOS OXIGENATS

- ALCOHOLS

- ÈTERS

- ALDEHIDS I CETONES

- ÀCIDS CARBOXÍLICS

- ÈSTERS

3. COMPOSTOS NITROGENATS

- AMINES

- AMIDES

4. COMPOSTOS AMB MÉS D’UN GRUP FUNCIONAL

5. ISOMERIA

- ISOMERIA ESTRUCTURAL

- ESTEREOISOMERIA

6. POLÍMERS

- POLIMERITZACIÓ PER ADDICIÓ

- POLIMERITZACIÓ PRE CONDENSACIÓ

ACTIVITATS RESOLTES


EXPERIMENTA: CROMATOGRAFIA DE CAPA PRIMA D’ANALGÈSICS

ANNEXOS

TAULA PERIÒDICA

SOLUCIONS NUMÈRIQUES DE LES ACTIVITATS PROPOSADES

ÍNDEX ANALÍTIC

26

FÍSICA I QUÍMICACRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Establir les equacions dels moviments rectilini i circular uniformes i rectilini uniformement accelerat, així com la de moviments compostos, aplicant-les a la resolució de situacions problemàtiques.

2. Aplicar els principis de la dinàmica a situacions problemàtiques en què intervinguen les forces pes, de fricció i elàstiques.

3. Utilitzar el principi de conservació de l’energia per a resoldre situacions que involucren energies cinètica i potencial (gravitatòria i elàstica) i dos formes de transferència: el treball mecànic i la calor.

4. Comprendre els distints conceptes que descriuen la interacció entre càrregues, camps i forces elèctriques, i energies potencials i potencials elèctrics.

5. Dissenyar i muntar circuits, per a predir i determinar experimentalment la intensitat i la diferència de potencial entre dos punts qualssevol.

6. Contrastar diferents fonts d’informació i elaborar informes amb relació a problemes físics i químics rellevants de la societat.

7. Interpretar les lleis ponderals i les relacions volumètriques. Determinar masses atòmiques i fórmules a partir de l’anàlisi i el tractament dels resultats quantitatius produïts en les reaccions destinades al dit fi.

8. Utilitzar el concepte de mol i calcular el nombre de mols presents en una determinada quantitat de substància.

9. Justificar les successives elaboracions de models atòmics valorant el caràcter obert de la ciència.

10. Deduir, per mitjà d’una utilització comprensiva de la taula periòdica, algunes propietats dels elements i dels compostos binaris que estos poden formar, deduint la seua possible formulació i relacionant, a més, les distintes propietats de les substàncies amb les seues aplicacions pràctiques.

11. Deduir tota la informació que proporciona la correcta escriptura d’una equació química utilitzant-la en la resolució d’exercicis i de problemes teòrics i aplicats.

12. Resoldre exercicis i problemes relacionats amb les reaccions químiques de les substàncies, utilitzant la informació que s’obté de les equacions químiques.

13. Analitzar la importància del carboni com a element imprescindible en els sers vius i en la societat actual, justificant l’elevat nombre de compostos que el contenen per les possibilitats de combinació que té la seua estructura atòmica.

14. Escriure i anomenar correctament substàncies químiques inorgàniques i orgàniques. Descriure els principals tipus de compostos del carboni, així com les situacions d’isomeria que pogueren presentar-se.

27

Documents

1 · Web viewPrimer Curs Projecte Física i Química Física i Química Comunitat Valenciana Currículum de Batxillerat. Bases legislatives Currículum de Batxillerat. Descripció