Abaixem els fums,tots hi guanyem

Organitza: Col.labora:

Vallès Oriental

A Granolles,aire de qualitat!

Qui produeix les partícules?

Granollers és un dels 40 municipis ambconcentracions elevades de partículesrespirables (PM10) que poden provocarproblemes de salut en la població. Lespartícules les produeix el transport rodat,sobretot dels vehicles dièsel i determinatsprocessos industrials com ara, cimenteres,formigoneres, activitats extractives,activitats constructives...

Com es contamina l’aire?

L’aire de Granollers s’embruta perl’emissió de contaminants a l’atmosferacom el diòxid de nitrogen (NO2), elsfums i les partícules en suspensió dediàmetre inferior a 10 micres (PM10), iels gasos d’efecte hivernacle.

Qui produeix gasos d’efectehivernacle a Granollers?

Què hi podem fer?

• Reduir l’ús del vehicle privat amotor

• Estalviar energia a la indústria,al comerç i a la llar i optar pertecnologies eficients

• Instal·lar energies netes: solar,geotèrmica...

• Reduir la producció de residus

• Protegir els espais naturals imantenir els espais verds delmunicipi

95

90

85

75

80

70

652005 2006 2007

Nombre de dies que s’ha superat ellímit de PM10 a l’ambient a Granollers

42,3%industrial

11,1%transport

19,1%terciari

17,7%domèstic

8,4%residus

1,3%municipal

Emissions de CO2 (2006)

Granollers

Catalunya

Espanya

6 tones CO2/habitant

7,99 tones CO2/habitant

9,68 tones CO2/habitant

construcció

0,2%

El transport genera l’11,1% de lesemissions de CO2 a Granollers i més dela meitat del total d’emissions departícules.

A Catalunya, el transport és el principalconsumidor d´energia final amb un 39%,a Granollers representa el 14,3%. El 98%és consum de combustible.

Moure’s d’aquí cap allà

A partir d’un estudi tècnic i de lesopinions ciutadanes s’ha redactat unPla per aconseguir l’any 2014 unamobilitat sostenible i segura, la reduccióde l’ús dels cotxes i de les emissionscontaminants a l’atmosfera.

Viatges interns i externs que es realitzen en un diafeiner a Granollers i l’objectiu de canvi moderatper a l’any 2014.

Granollers téun Pla de Mobilitat

El 83% de l’energia utilitzada permoure’ns a Catalunya és per desplaçar-nos per carretera, més de la meitat enl’àmbit urbà i una quarta part endesplaçaments de menys de 2 km. Elvehicle privat és el principal consumidord’energia, mentre el consum associat altransport públic urbà només representaun 2% del total.

Ampliació de les illes devianants

Creació de zones 30pacificades

Potenciació dels serveis deltransport públic urbà

Préstec de bicicletespúbliques

Ampliació dels espais decàrrega i descàrrega

Consolidació delsaparcaments dissuasius

Les partícules s’emeten perla combustió dels motors iper la resuspensió de lapols de la carretera pelrodament dels vehicles.

Transport privat

A peu

Transport públic

Amb bicicleta

2014200642,50% 36,2%

8% 13,2%

49,9% 49,9%

0,7%

Consum comparat d’una llar i d’un cotxe (en funciódels km/any recorreguts).Un cotxe mitjà que faci més de 20.000 km/anyconsumeix tanta energia com la d’un habitatge mitjà.

5000

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

1,6

0

consum anual d’un cotxe km/any

consum energètic anual habitatge tipus

10000 15000 20000 25000 30000km/any recorreguts

cons

um e

n kt

ep

El 17,7% de les emissions de gasosd’efecte hivernacle a Granollers provédel consum elèctric i de combustibles(gas natural i derivats del petroli) de lesllars. Indirectament als habitatgestambé es generen emissions per la gestiódels residus i l’aigua.

El consum d´energia a la llar representael 21,4% i ha experimentat un creixementde l’1,78% anual al municipi els darrers6 anys, mentre a Catalunya ha crescutfins un 3%, la qual cosa representa un10 % del consum d’energia final.

Aquest increment del consum ésconseqüència dels nous equipaments iexigències de confort i nous hàbits encalefacció i refrigeració.

A casa també produïm CO2

L’organització en ciutat compacta faque el consum elèctric per habitant deGranollers correspongui a la mitjanadels municipis de la regió metropolitana(1.417 kWh/hab). Mentre municipis ambpoca població i dispersa (Orrius,Olèrdola...), tenen consums de més de3000 kWh/hab, ciutats densamentpoblades (Santa Coloma de Gramenet,Badia del Vallès ...) tenen consums alvoltant de 1.000 kWh/hab.

Els sistemes solars tèrmics podencobrir fins al 60% de les demandesd’aigua calenta sanitària i estalviarfins al 80% d'aquest consum. Desdel 2006 la normativa vigent obligaels habitatges de nova construccióa disposar-ne. L’amortització de lainstal·lació és d’uns 10-15 anys si essubstitueix el gas i de 5-6 anys si essubstitueix l’electricitat.

A l t res s i s temes d ’energ iesrenovables que es poden instal·lara les llars són les instal·lacions solarsfotovoltaiques, les d’aprofitamentde biomasa i les geotèrmiques.La Generalitat de Catalunya através de l’ICAEN i el Ministerio deIndústria, Turismo y Comercio através de l’IDAE promouen ajuts pera la compra i instal·lació d’equips.També hi ha primes en la vendad’e lectr ic i tat produida perinstal· lacions fotovoltaiques.

Amb mesures d’estalvi i eficiènciaenergètica, generarem menys CO2 icontribuirem a disminuir l’escalfamentdel planeta.

Consum d’energia final per sectors senseinstal·lacions supramunicipals

Sectors % Tendència

Indústria

Transport

Llar

Terciari Comerç Oficines

Municipal

44,9

14,3

21,4

18,2

1,2

A casa abaixem el consumd’electricitat i calefacció

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

4500

3500

0,85

0,9

0,95

1

1,05

1,1

1,15

1,2

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

tn CO2eq/càp

40001,25

1,3

Kwh/hab

Consumd’energiaa les llars

Climatització

46%

Cuina

Aigua calenta

Electrodomèstics21%

18%

7%8%

Il·luminació

Evolució de les emissions de gasos d’efecte hivernacleCO2 eq (t Ct CO2eq/càp) i del consum d’energia finalper habitant del sector domèstic (Kwh/hab).

GLPGas naturalElectricitat

Gasos d’efectehivernacle

ClimatitzacióReguleu el termòstat, de diaa l’hivern a 21ºC i a l’estiu a25ºC i de nit a l’hivern uns17 o 18ºC. Incrementar latemperatura 1ºC significaconsumir un 8% més.

Residus:El tractament delsresidus i de l’aiguaresidual tambéocasionen despesaenergètica. Què hipodem fer? Reduir,reutilitzar i reciclar. Noaboqueu productestòxics per l’aigüera ni elsvàters…

Els residus generats a les llarsde Granollers generen el 8,4%de l’emissió de CO2 total, ambla recollida diària, el transporti la gestió final en dipòsitcontrolat (abocador).

A Granollers es van recollir1,33kg/habitant/dia de residusmunicipals al 2006.El 27,73% es va recol l i rselectivament i el 72,27%, elrebuig, es va exportar fora delmunicipi, d’aquests, un 93,39%va anar a dipòsit controlat(abocador) i el 6.61% va anara incineradora.

Aïllament tèrmicMillores en l’aïllament,poden suposar un estalvieconòmic i energètic del30% en calefacció i airecondicionat.

Il·luminacióFeu servir bombetes debaix consum, duren 8vegades més que lesincandescents i podenestalviar 25 euros anuals.

Electrodomèsticsen espera (standby)poden arribar agastar mésenergia quedurant el seufuncionament.Apagueu-loscompletament.

Aigua calentaEntre 30ºC i 35ºC éssuficient en la higienepersonal. És millorutilitzar aixetesmonocomandament.

El 90% de l’energia quefa servir la rentadora ésper escalfar l’aigua.Amb un programa a90ºC es consumeix 4vegades més energiaque amb un programaa 40ºC.

Les rentadores ambdues entrades d´aigua,una per a la calenta iuna altra per a la freda,estalvien energia.Tanmateix no sónrecomanables quan esdisposa d´un sistemad’escalfament elèctricd´aigua.

Electrodomèstics eficientsLa targeta energèticainforma dels aparells méseficients (lletra A) als menyseficients (lletra G).En alguns aparells tambéha d’informar del consumd’aigua i eficiència derentat. Els de classe A, A+,A++ poden estalviar entreel 55 i 75% d’energiaelèctrica i al voltant d’uns300 euros anuals i reduir elconsum d’aigua, uns 125euros anuals.

El frigorífic i el televisorpresenten major consumglobal encara que tenenpotències unitàries inferiorsa d’altres electrodomèsticscom ara la rentadora, elrentavaixelles o la planxa.El 19% de l’electricitatconsumida a la llar esdestina a la refrigeració icongelació d’aliments.

Una família de 4 persones en unhabitatge de 90 m2 en l'àmbitmetropolità consumeix de 10.000a 14.000 kWh/any que pot costarentre 600 i 900 euros/any. Un 30%de la despesa és pel consumelèctric i un 70% pel consum degas natural.

A casa, compte amb l’energia !

Algunes mesures a aplicar com aestratègies d’estalvi i eficiència energèticaa la indústria són:

• Instal·lació d’equips de cogeneracióproductors d’energia elèctrica• Canvi d’equips, instal·lacions i calderesamb millor rendiment• Implantació de noves tecnologiesenergètiques

A Granollers existeixen 2 plantes decogeneració privades amb 7.072 kW, 1de cogeneració de tractament de fangsde l’EDAR de 5400 kW, 5 plantes d’energiafotovoltaica privades de 12,04 kWp depotència que van produir energia elèctricai 351 instal·lacions d’energia solar tèrmicaamb 1.371,93 m2 de col·lectors solarsque van produir energia tèrmica.

Treballar sense fumsEl consum d’energia del sectori n d u s t r i a l , b à s i ca m e n td’elèctricitat i combustibles(gas natural o derivats delpetroli), representa el 44,9% iel 42,3% del total d’emissionsde gasos d’efecte hivernacle aGranollers.

Més de la meitat del consum d’energiai de les emissions de gasos d’efectehivernacle al sector industrialcorrespon a 56 indústries del municipi.La distribució d’emissions és:

Determinats processos industrials comara, cimenteres, formigoneres, activitatsextractives i constructives generen a més,gran quantitat de partícules PM10.

Pols i partícules

Es poden prendre mesures per evitar lageneració de pols:• Cobrir les instal·lacions generadoresde pols i aixecar barreres al voltant

• Regar i pavimentar les vies percondicionar-les al pas de vehicles imaquinària

• Instal·lar sistemes per evitar emissionsen operacions de càrrega i descàrrega

Estalviar i generar energia

Ajudes i subvencionsL’ICAEN ofereix serveis d’assessorament tècnici subvencions, a les indústries catalanes, dintredel Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015.

Generalitat de Catalunya, convocatòries anuals.www.gencat.cat/icaen/ - Tel. 93 622 05 00

Programes de foment i ajuts d'Ajuntaments,consultar a l'Ajuntament corresponent.

Ministerio de Industria, Turismo y ComercioIDAE: Instituto para la Diversificación y Ahorrode la Energíawww.idae.esC/ Madera, 8 - 28004 Madrid.Tel. 91 456 49 00

Altres (artsgràfiques; fusta,suro i mobles de

fusta)

1,9%

22,4%

35,2%

6,1%

0,6%

14,7%

Siderúrgia,Metal·lúrgia itransformats

Vidre; altresproductes minerals

(no metàl·lics)

QuímicAlimentació,

begudes i tabac

Tèxtil iconfecció

Cuir i calçat

Transformatsplàstics11,1%

8,1%

El sector municipal contribueix en un1,3% a les emissions de CO2 que esgeneren al municipi. Això inclou lesgenerades en les dependènciesmunicipals així com les procedents del’enllumenat públic.

Serveis municipals

administraciói oficines

equipaments esportiussense piscina

centresd’ensenyament

centres culturalsenllumenatpúblic

altres edificisvehiclesmunicipals

Sense comptar l’enllumenat públic, lesdependències municipals amb mésconsum energètic són els centresd’ensenyament amb un 42,7% (sobretotde gas natural), mentre que les oficinesrepresenten la quarta part, sobretot perconsum d’electricitat. Els equipamentssocioculturals i esportius representen el15 i el 14% respectivament, que no arribaa la sisena part del consum energètictotal dels edificis municipals.

Granollers, eficient

La substitució progressiva debombetes d’il·luminaciópública per les de vapor desodi d’alta pressió, méseficients, ha suposat undescens el consum d’energiaelèctrica de -6.86% anual entre2002 i 2006 (de 146.34kWh/habitant el 2002 a 110.14kWh/habitant el 2006).

La substitució desemàfors ambbombetaincandescent pertecnologia LED.

E l pacte d 'a lca ldes escompromet a reduir lesemissions de CO2 en més del20% per al 2.020 mitjançant lacreació de plans d'acció queafavoreixin les fonts d'energiesrenovables i l 'ef ic iènciaenergètica.

A V I N G U D A D E S A N T E S T E V E

C A R R E R D E G I R O N A

C A R R E R D E R O G E R D E F L O R

C. D

E P

RA

T D

E L

A R

IBA

C. D’ALFONS IVC. D’ANSELM CLAVÉ

C A R R E R D E J O A N P R I M

C A R R E R D E F R A N C E S C M A C I À

RO

ND

A

S

UD

C.

DE

TO

RR

AS

I B

AG

ES

P A S S E I G D E L A M U N TA N YA

Bosc decan Amat

Bosc decan Riera Bosc de

can FeliuàBosc de

can Many

Jardins deJoan Vinyoli

Parc de Torras Villà

Parc de Ponent

Parc del Congost

Parc del Ramassar

Parc del Puig de les Forques

Parc Firal

Bosc de can Cabanyes

Vernedade Can Gili

Font del Ràdium

Bosc de cal Gordi

Bosc de can Català

Parc de les Cinc

Parc de laMediterrània

Projecte “Fem un jardí”CEIP Pau Vila

Torrent decan Ninou

Bosc de can Ferran

La Costa

Torrent de laFont del Ràdium

Bosc de laFont del Ràdium

Bosc de Sant Nicolau

Torrent deSant Nicolau

Bosc decan Pagès

Bosc delMolí dels Capellans

Bosc de can Mayol

Bosc de can Ceballot

Jardins deLluís Companys

Passeig Fluvial

Passeig Fluvial

Jardinsde la Bòbila

Jardinsd’Apel·les MestresJa

MariaParcs urbans i jardins

Projecte “Fem un jardí”

Espais naturals

Edició: Ajuntament de Granollers. Adaptació sobre el Plànol de la Ciutat d’Alfons Garcia.

Parc de les CincParc de la MediterràniaEn projecte. Alumnes de 5è i 6è CEIP Pau Vila

Una tona d ’a rb resneutralitza 1 tona decarboni a l’any. Els arbresf u n c i o n e n c o m acaptadors de CO2. Unagestió sostenible delsespais verds del municipipot ser una mesura eficaçper mitigar les emissionsd e CO 2 . La O M Srecomana el mantenimentd’entre 10 i 15 m2 d’àreesverdes per habitant.Granollers en té uns 9,67.

Granollers disposa d’unes131,85 ha d ’espa i snaturals i 47,57 ha d’espaisverds (parcs urbans).

Espais verds que mengen CO2

La potenciació de lesinstal·lacions solarsmunicipals. L’any 2006,la potència fotovoltaicaera de 0,20 W/hab, persota de la mitjana delsmunicipis de la regiómetropolitana deBarcelona mentre quela superfície decol·lectors d’energiasolar tèrmica era de23,32 m2 per cada1.000 habitants persobre de la mitjana.

Quines són les estratègiesmunicipals?

54,4% 17,8% 10,4% 6,4% 5,8% 3,9% 1,3%