ELS ESPAIS RURALS - iessantvicent.com · Els espais del sector primari (tema 5) Geografia d‟Espanya 2 o L‟emigració o La jubilació o prejubilació de molts agricultors majors

Els espais del sector primari (tema 5) Geografia d‟Espanya

1

ELS ESPAIS DEL SECTOR PRIMARI (Tema 5)

1.- FACTORS FÍSICS I HUMANS DE L'ESPAI RURAL

1.1.- El medi natural del territori espanyol.

El relleu té una elevada altitud mitjana (el 70% de la terra es troba entre 200 i 1000m) açò

facilita l'erosió del sòl i en dificulta la mecanització.

El clima es caracteritza per precipitacions escasses i irregulars, tempestes i granís, temperatures

amb situacions extremes -com gelades i radiació solar intensa-, i aridesa accentuada.

Els sòls són de qualitat mediocre.

1.2.- L'estructura agraria

L'estructura agraria tradicional es caracteritzava per l'ús d'una mà d'obra nombrosa, i amb un

desenvolupament tecnològic escàs. A conseqüència els rendiments eren baixos, i la producció es

destinava a l'autoconsum.

Aquesta estructura va experimentar transformacions a partir dels anys seixanta (1960), fins

caracteritzar-se per una població escassa i envellida; una tendència l'augment de la mida de les

explotacions agràries, a la intensificació i la incorporació dels avanços tecnològics. Com a

resultat han augmentat els rendiments i la producció tendix a l'especialització regional i la venda

en un mercat més globalitzat i alliberat.

1.2.1.- La població rural i les seues transformacions recents

a) Les transformacions demogràfiques

La població ocupada en les activitats agràries és escassa (4,5 % el 2007) i envellida (més del 50

% té entre 40 i 64 anys).

La causa principal ha sigut l'èxode rural, motivat per la mecanització de les tasques agràries i per

les baixes rendes del camp, açò va portar a molta població a traslladar-se als nuclis urbans i

industrials.

b) Les tendències demogràfiques des de la dècada de 1990 són:

- Descens demogràfic i envelliment a les àrees rurals més desfavorides. Motius:

o Creixement natural negatiu,


2

o L‟emigració

o La jubilació o prejubilació de molts agricultors majors

o L‟abandonament de l‟activitat.

- Certa recuperació i rejoveniment d‟àrees rurals més dinàmiques. Motius:

o Assentaments d‟immigrants

o Noves activitats residencials, indústrials i de serveis (exemple: turisme rural)

o Subvencions per evitar el despoblement i ajudar a jovens agricultors.

1.2.2.- Les explotacions agràries i les seues transformacions recents.

a) L’espai agrari s’organitza en parcel·les i explotacions agràries.

b) Les transformacions recents de les explotacions agràries:

– La grandària física:

La xicoteta propietat o minifundi (menys de 10 ha1) representa el 67,8 % del total i reunix al

10,4 % de la superfície agrària utilitzada (SAU). Predomina al nord de la Península i a la

C.Valenciana. Minifundis tradicionals treballats a temps parcial, amb ingressos baixos o bé

explotacions modernes, davall plàstic, treballades a temps complet i més rendibles.

La gran propietat o latifundi (més de 100 ha) representa el 4,6 % del total i el 56,8 % de la

SAU. Predomina a Andalusia occidental, Extremadura, Castella-la Manxa, part de Castella i Lleó

i Aragó. Tradicionalment ha suposat desinterés del propietari, escassa inversió, cultiu extensiu,

baixos rendiments i gran nombre de jornalers

– El règim de la tinença és el grau de domini sobre la terra. La tinença és directa quan el

propietari i l'explotador agrari són la mateixa persona, i és indirecta quan el propietari cedeix l'us

de la terra a una altra persona en forma de parceria –pagament d‟un percentatge de la collita– o

d'arrendament –pagament d‟una renda (dinerària)–.

1.2.3.- Les transformacions en les tècniques i els sistemes agraris han experimentat cànvis des

de la dècada del 1960. Les primeres, han consistit en la mecanització de les tasques agràries, la

1 Hectàrea: és una unitat de mesura de superfície, equivalent a 100 àrees o 10.000 metres quadrats. El seu símbol és ha.

Fanecada: és una unitat de mesura d'àrea usada per a mesurar camps en algunes zones de la ComunitatValenciana. Equival a

833,3 m2. És la dotzena part d'una hectàrea.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Unitat_de_mesura

http://ca.wikipedia.org/wiki/Superf%C3%ADcie

http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80rea

http://ca.wikipedia.org/wiki/Metre_quadrat

http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80rea

http://ca.wikipedia.org/wiki/Hect%C3%A0rea


3

selecció genètica de les llavors i races ramaderes i l'ús de fertilitzants químics i productes

fitosanitaris. Les segons, una intensificació de la producció i un augment dels rendiments.

1.3.- El poblament i l'hàbitat rural i les seues transformacions.

1.3.1.- a) El poblament rural: conjunt d‟assentaments humans existents en l‟espai rural. A

Espanya es consideren municipis rurals els de menys de 10.000 habitants.

L'origen dels emplaçaments rurals està relacionat amb els factors físics, els factors econòmics i

els factors històrics.

La tipologia del poblament rural respon a dos grans models, dispers i concentrat.

– En el poblament dispers, la casa rural està separada de les altres cases i envoltada per camps de

cultiu, boscos o prats. Domina en la perifèria peninsular a les illes Balears i a les illes Canàries.

Presenten diverses modalitats:

- Dispers absolut: totes les cases estan aïllades les unes de les altres. Es dona en llocs de

muntanya mitjana cantàbrica, vall del Pas i Prepirineu català.

- Dispers intercalar: són cases disseminades a partir de nuclis concentrats primitius. Predomina

al nord peninsular (caserío basc, casería asturiana, casa gallega); a la costa mediterrània (masia

catalana, alqueria valenciana, riurau alacantí, possessió balear); a les planes fèrtils andaluses

(cortijo), i en certes zones manxegues (casas de quintería).

- Dispers lax: xicotetes agrupacions de cases o llogarets disseminats. Característic de la cornisa

cantàbrica.

– En el poblament concentrat, les cases s‟agrupen formant pobles i viles. Esta modalitat esà

present en tot el territori peninsulat encara que predomina a l‟interior peninsular.Presenta dues

modalitats:

-Lineal, amb les cases disposades al llarg d'una via o carretera.

-Apinyat, amb les cases agrupades entorn d'un nucli, de forma irregular o més o menys regular.


4

b) Les transformacions recents del poblament rural:

- A l'interior s'ha reduït la grandària dels assentaments arran de l'èxode rural de la dècada dels

seixanta.

-A les costes, s'hi ha desenvolupat un poblament nou dedicat a l'oci, que ha omplit el camp

d'urbanitzacions, hotels i xalets.

-A les àrees periurbanes, el creixement demogràfic i econòmic de la ciutat incorpora els nuclis

rurals pròxims que acaben formant part del continu urbà.

1.3.2.- a) L'hàbitat rural: Està constituït per les cèl·lules dels assentaments rurals: els habitatges

i altres dependències. La seua morfologia depén del material usat en la construcció i del plànol de

la casa.

Els materials tradicionals de la casa són els que hi ha a la zona i donen lloc a diversos

models d'habitatge:

-La casa de pedra utilitza pedres irregulats o blocs, col·locats sense ciment d'unió o units

amb fang o calç. Predomina en la perifèria peninsular, Extremadura i a les illes Balears i

Canàries.

-En la casa amb entramat de fusta, té una estructura de fusta que es farceix amb

maçoneria o rajola. Característica del País Basc (caserío), de Tierra de Pinares a Segòvia, i de

l'Alcarria a Guadalajara.

-La casa de fang, utilitza com a material fang cru mesclat amb palla, assecat al sol.

Característica de la Meseta, de la vall mitjana de l'Ebre, de les hortes de València i Múrcia i del

camp del Guadalquivir.

El plànol de la casa es relaciona amb l'activitat agrària realitzada pels habitants. Pot

donar lloc a diversos models:

-La casa bloc tanca totes les dependències davall el mateix sostre (habitatge, estable,

graner, magatzem). La casa arran terra té un pis només. En un casos és de dependència única, on

conviuen persones i animals o en altres casos té dependències separades per a l‟habitatge i els

usos agraris. La casa en altura està dividida en plantes: baixa (depèndències agràries), superior

(on està l‟habitatge) i sovint, davall la teulada hi ha un paller o graner.


5

-La casa composta consta de edificis diferents per a cada funció (habitatge, magatzem,

graner) al voltant d'un pati interior tancat o obert, com la masia catalana i el cortijo andalús.

b) Les transformacions recents en l'habitatge rural deriven de la desaparició de les formes de

vida tradicionals que van originar les cases. Aquest fet ha suposat l'abandonament i destrucció o

la substitució per altres tipologies relacionades amb nous usos del sòl, que imiten els models

urbans del xalet. El resultat és la ruptura de l'harmonia amb el paisatge tradicional i la pèrdua de

patrimoni cultural. Per això, recentment s'ha iniciat una tendència de conservació i protecció.

1.4.- LA POLÍTICA AGRÀRIA

A l'Estat Espanyol, la política agrària va experimentar una gran transformació després de

l'entrada en la Comunitat Econòmica Europea (1986) i la conseqüent adopció de la Política

Agrària Comunitària (P.A.C.)

1.4.1.- La política agrària espanyola des de mitjan segle XIX fins a la PAC, es va centrar en

el sistema de propietat de la terra, en la inadequada mida de la propietat agrària, en el

proteccionisme comercial i en l‟augment dels rendiments.

a) El sistema de propietat de la terra va tractar de modificar-se amb la política

desamortitzadora del segle XIX, i amb la política de colonització i extensió del regadiu

del franquisme.

b) La inadequada grandària de la propietat de la terra es va abordar amb la política de

concentració parcel·lària (*) i la legislació sobre grans finques (**).

(*) La concentració parcel·laria iniciada el 1952 continua en l'actualitat. Aquesta pretén

disminuir el minifundi i concedir a cada propietat una sola parcel·la o unes poques,

equivalents en classe de terra i també l'accés de les parcel·les a les vies de comunicació.

En cada terme es fixa una unitat mínima de cultiu, per davall de la qual no pot aparèixer

cap nova parcel·la i no es permet dividir les parcel·les resultants per davall de la unitat

mínima fixada.

(**) La legislació sobre grans finques, iniciada durant el franquisme, afectava aquelles

que, tot i poder cultivar-se, estigueren sense cultivar totalment. L'incompliment

d‟aquestes indicacions pot comportar l'arrendament forçós de la terra durant 12 anys.


6

c) El proteccionisme comercial establia aranzels als productes agraris procedents de

l'exterior per evitar que feren la competència als estatals.

d) L‟augment dels rendiments s‟aconseguí indroduint millores tècniques i l‟extensió del

regadiu.

1.4.2.- La política agrària comunitària (PAC) i les seues repercusions.

A partir de l'entrada d'Espanya en la Comunitat Europea, la nostra la política agrària ha estat

marcada per la Política Agrària Comunitària. Les seues conseqüències han sigut:

a) Espanya es va integrar en el mercat comú europeu:

En el mercat interior hi ha organitzacions comunes de mercat (OCM) per als productes

més representatius, que fixen preus màxims i mínims per cadascun.

En el mercat exterior, els productes importats de tercer països paguen un aranzel comú, a

fi de donar preferència als comunitaris. A conseqüència d'això, Espanya va reduir les

compres en altres àrees com els Estats Units i Amèrica Llatina en favor de la Unió.

El lliure comerç europeu ha permés als productes espanyols accedir a un mercat de

milions de consumidors amb un poder adquisitiu elevat, però també obliga a incrementar

la competitivitat, modernitzar les explotacions, augmentar els rendiments i la qualitat dels

productes. Per aconseguir açò, els productors agraris han rebut ajudes comunitàries

(FEOGA, FEAGA).

b) Espanya s’ha vist afectada pels problemes de l’activitat agrària comunitària:

Els elevats preus dels productes, en relació amb els dels mercats mundials, que obliga a

reduir els preus per poder vendre‟ls.

L‟existència d‟excedents agrícoles i ramaders (cereals, vi, llet, carn de boví) que ha portat

a promoure mesures com l‟abandonament de l‟activitat, les quotes (limitació) de

producció, l‟extensificació, l‟incentivament del guaret o la silvicultura.


7

Les exigències dels consumidors sobre seguretat i sanitat alimentària, benestar animal,

qualitat dels productes i atenció mediambiental, que obliguen als productors agraris al seu

compliment.

El despoblament de moltes àrees rurals desfavorides amb el risc de desaparició de

paisatges agraris tradicionals.

c) A les comunitats espanyoles, les conseqüències de la PAC han sigut problemàtiques en

aquelles que compten amb produccions excedentàries en la Unió Europea i que són poc

competitives respecte a les dels altres països membres, com la zona cantàbrica, molt dependent

de la ramaderia bovina , i les zones de cereal i vinya de l'interior peninsular. En canvi, les

conseqüències han sigut positives per al litoral mediterrani i andalús, que han trobat un bon

mercat per als seus productes hortofructícoles (taronja, hortalisses, etc.). A les Canàries la P.A.C.

es va aplicar al 1991, amb algunes particularitats.

2.-ELS USOS DE L'ESPAI RURAL

Els usos de l‟espai rural són encara principalment agraris: l‟agricultura, la ramaderia i

l‟explotació forestal.

- La superfície ocupada per aquestos usos a l'Estat Espanyol es reparteix entre terres de cultiu

(34, 78 %), prats naturals i pastius (13,81 %) i terreny forestal (34,41 %).

- La contribució de cada ús a la producció final agrària (SAU) ha evolucionat, des de un clar

predomini de la producció vegetal sobre l‟animal, del passat, a un pes relatiu entre un 60-65 % i

un 40-35 %, en l‟actualitat.

2.1.- L'activitat agrícola

L'agricultura tradicional es basava en el policultiu i utilitzava tècniques endarrerides i sistemes de

cultiu extensius, amb rendiments baixos. La producció s‟orientava a l'autoconsum o la venda dels

excedents en el mercat nacional.

L'agricultura actual ha fet transformacions en l'estructura i en la producció que han permés

l'increment dels rendiments i l'orientació de la producció al mercat (agricultura de mercat).


8

2.1.1.- L’estructura agrícola i les seues trasnsformacions recents:

a) L’agricultura tendeix a especialitzar-se, en els millors productes de cada zona.

b) El cultiu incorpora tècniques modernes:

- S‟utilitzen llavors seleccionades i cultius transgènics.

- El consum de pesticides i fertilitzants creix també.

- L‟ús de maquinària (tractors, recol·lectors, motocultors) incrementat des de la dècada del 1960,

aconsegueix nivells acceptables.

- S‟empren diverses tècniques per a superar els condicionants naturals (l'encoixinament

consisteix a cobrir el sòl en bandes de plàstic. L'arenat es la preparació del terreny amb una capa

de fem i damunt una altra d'arena: l'arena filtra la humitat retinguda després pel fem, que la torna

a poc a poc a les plantes i a més actua com adob. Les hivernacles són estructures fixes cobertes

de plàstic, que com que creen un microclima càlid i humit, acceleren la maduració del producte i

permeten diverses collites anuals. El cultiu hidropònic o sense sòl subjecta l'arrel de les plantes

amb grava, arena o cendra, i les alimenta amb solucions de sals inorgàniques. S'usa sobretot per

al cultiu de flors).

c) L'agricultura intensiva guanya importància respecte a l'extensiva gracies a l'ampliació del

regadiu i a la disminució del guaret:

– El guaret és una pràctica agrícola que consistix a deixar descansar la terra un temps variable.

Les terres en guaret roten amb les cultivades, la qual cosa permet que el sòl recupere la fertilitat.

La superfície de guaret ha retrocedit a Espanya, per diverses causes: la generalització del mig

guaret o guaret amb llavors, la utilització de fertilitzants i l‟extensió del regadiu. És escàs al nord

peninsular i important a Castella-la Manxa i Aragó.

L‟avantatge del guaret és que permet el descans natural de la terra, amb el problema de reducció

de la producció agrícola a les àrees afectades.

– El regadiu és una pràctica agrícola que consistix a aportar als cultius aigua addicional a la

proporcionada per les precipitacions. S‟empren diversos sistemes com el reg per gravetat2, per

aspersió o gota a gota.

2 Reg a manta, també dit per inundació, és un sistema de reg per gravetat amb molt baixa eficiència. No requereix de

mitjans tecnològics complexes, ni d‟energia afegida, però si d'aigua en abundància.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Aigua


9

Poden ser intensius o extensius:

- Regadius intensius proporcionen diverses collites anuals. Es dediquen a les fruites i hortalisses i

als cultius tropicals.

- Regadius extensius proporcionen una sola collita en la mateixa època que la dels secans veïns.

Es dediquen als mateixos cultius que aquests, encara que amb un rendiment superior, i també als

cultius industrials i farratgers3.

La superfície regada s‟ha incrementat notablement al llarg del segle xx, gràcies a obres estatals de

gran envergadura com embassaments, canals i transvassaments. El Pla Nacional de Regadius

contempla estendre la superfície regada en zones deprimides per evitar el despoblament. A més el

Pla es centra també en millorar i consolidar els regadius existents, estalviant aigua i utilitzar

sistemes de reg menys consumidors d‟aigua.

La distribució del regadiu es desigual: escàs al nord peninsular humit i més pes a l'àrea del

clima mediterrani, de precipitacions escasses i irregulars, a la vora del rius o als voltants dels

pobles. El litoral mediterrani destaca pel regadiu intensiu ja que reuneix condicions favorables:

físiques i humanes. A l'interior peninsular predomina el regadiu extensiu que es beneficia d'aigua

que aporten els grans rius peninsulars, de la mecanització total i de la creixent demanda de

cereals-pinso i d‟alguns productes industrials.

Avantatges del regadiu4 (sobretot l’intensiu):

- Estabilitza la producció en independitzar-se dels cicles de sequera.

- Incrementa els rendiments i les rendes dels agricultors.

- Millora el nivell de vida, incrementa la demanda i dotació de serveis i el benestar de la

població.

- Contribuix a fixar la població i inclús provoca la immigració de persones per treballar en

les tasques agràries.

- Millora la preparació tècnica i professional i augmenta els titulats professionals i

universitaris.

3 Les plantes farratgeres, o simplement el farratge, són una espècie de planta o una barreja de plantes, cultivades per les seues

parts vegetatives (fulles, tiges eventualment arrels), amb l'exclusió dels fruits i les llavors, i que són utilitzades en estat fresc, són

conservades generalment per assecament per tal d'alimentar els animals de la ramaderia (bovins, caprins, porcs, ànecs, oques, conills i altres).

4 “Plan Badajoz”.Vore vídeo a el web, http://extremaduratv.canalextremadura.es/tv-a-la-carta/videos/50-anos-del-plan-badajoz

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fruit

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llavor


10

Problemes del regadiu com la utilització de sistemes malgastadors d'aigua; la sobreexplotació

dels recursos hídrics superficials i subterranis; el conflicte d'usos amb la demanda urbana,

industrial i turística d'aigua i de sòl; i l'alteració mediambiental relacionada amb l'augment del

consum de fertilitzants i amb les estructures de plàstic dels hivernacles que comporten una

modificació poc estètica del paisatge.

2.1.2.- La producció agrícola i les seues transformacions recents.

La producció agrícola suposa entre el 60-65 % de la producció final agrària (PFA). Les

transformacions s‟han degut a la necessitat de competir en el mercat europeu i mundial i a les

exigències de la PAC.

a) Els cereals destinats a l'alimentació humana (blat, arrós), perden terreny a favor dels cereals

per a pinso per a l‟alimentació del ramat (ordi, civada, sègol, dacsa) i per a l‟obtenció de

biocarburants (ordi i blat).

L'àrea de cultiu dels cereals són els secans de l'interior peninsular, on alternen amb guarets o

amb lleguminoses. La dacsa i l‟arrós són exigents en aigua i són característics de les zones

humides o entollades.

La producció s‟enfronta als rendiments superiors d‟altres països europeus. La PAC imposa

quotes de producció i una reducció subvencionada de la superfície de cultiu i es deslliga de la

producció un 75 % de l‟ajuda.

b) Les lleguminoses, cultius herbacis destinats al consum humà o a l‟alimentació del bestiar.

L'àrea del cultiu coincideix amb la dels cereals, ja que són un cultiu de descans o de semiguaret.

La producció s‟enfronta a les dificultats de mecanització i als baixos rediments. La reforma de la

PAC, provoca que es deslligue el 75 % de l‟ajuda als cigrons i el 100 % a les altres lleguminoses.

c)La vinya es un cultiu arbustiu de secà que produïx raïm destinat al consum fresc i

principalment a l'elaboració de vi.

L'àrea productora principal és Castella-la Manxa. També hi han d‟altres menys extenses (Rioja,

Ribera del Duero, Ries Baixes gallegues, Cariñena, Xerés, Montilla i Catalunya).


11

La producció tradicional es caracteritzaba pels baixos rendiments, però des del 1990 ha crescut

notablement gràcies a les millores tècniques i a la promoció en els mercats nacionals i

internacionals.

La PAC pretén reduir-ne els excedents mitjançant la implantació de quotes, subvencions a

l‟abandonament del cultiu i la dedicació dels excedents a la destil·lació o elaboració de sucs de

raïm.

d) L'olivera és un cultiu arbori de secà. Es destina a l'oliva de taula (10 %) i la resta a l'obtenció

de l'oli (90 %).

L'àrea productora està al sud peninsular (camps andalusos i extremenys) especialment a Jaen i

a Cordoba.

La producció d‟oli espanyol és la major del món (40 % de la mundial) però s‟enfronta a

diversos problemes: el preu de l‟oli espanyol és elevat per l‟escassa mecanització i pateix la

competència d‟olis més barats. Per pal·liar açò es busca fomentar la venda d‟oli „verge‟ de gran

qualitat.

La PAC en manté quotes de producció i després de l‟última reforma, la majoria de l‟ajuda es

deslliga de la producció (93,61 %).

e) Els productes hortofructícoles es destinen al consum en fresc o a la indústria conservera.

L’ àrea productora són els regadius peninsulars i insulars, llevat de l'ametler que és de secà.

· les hortalisses es cultiven als regadius del litoral mediterrani i als ubicats a les proximitats dels

centres de consum urbans.

· els arbres fruiters es cultiven als regadius litorals mediterranis i a les valls regades d'interior: els

cítrics de la Comunitat Valenciana i Andalusia; els arbres fruiters de pinyol (bresquilla, prunes,

nectarina) a la franja costanera mediterrània i a la vall de l'Ebre; els arbres fruiters de llavors

(peres i pomes) a Astúries, Lleida i Barcelona; i el plàtan a Canàries.

La producció hortofrutícola ha crescut amb el nivell de vida.Actualment s‟exporta gran part i

aporta molts ingressos a la balança comercial espanyola.


12

f) Els cultius industrials requereixen una transformació industrial prèvia al consum. Són el gira-

sol (fabricació d‟oli, coques per al estiar i biodièsel), remolatxa (sucre i bioetanol), cotó (teixits) i

tabac (indústria tabaquera).

L'àrea productora està a la meitat meridional de la península excepte la remolatxa que es

cultiva a la vall del Duero.

La producció està molt relacionada amb la indústria. La PAC imposa quotes de producció;

fomenta eixides alternatives per a alguns ( com la producció de biocarburants amb remolatxa i

grira-sol); i n‟ha desvinculat bona part de l‟ajuda de la producció.

g) Els cultius farratgers (veça, dacsa farragera, alfals) es destinen a l'alimentació animal.

L'àrea de cultiu es concentra als secans de la meitat septentrional de la península.

La producció cultivada han crescut paral·lelament a l‟increment de l‟activitat ramadera i de la

demanda d‟aliments per al bestiar.

2.2. L'activitat ramadera

La ramaderia tradicional es basava en la coexistència de diverses espècies ramaderes del mateix

àmbit, integrades per races autòctones, utilitzava tècniques endarrerides i sistemes extensius, amb

rendiments baixos.

La ramaderia actual ha experimentat transformacions en l'estructura i la població:

a) Tendeix a especialitzar-se en producció de carn o llet.

b) Augmenta progressivament la tecnificació, amb l‟ús de munyidores mecàniques i

l‟estudi científic de l‟alimentació del bestiar.

c) La ramaderia intensiva guanya pes respecte a l’extensiva:

o La ramaderia extensiva depén del medi físic i s‟alimenta als pastius naturals del

nord peninsular i àrees de muntanya.

o La ramaderia intensiva o industrial, està desvinculada del medi físic, està

estabulada i s‟alimenta de pinsos. Es localitza prop dels centres de consum urbà i

al nord-est i litoral mediterrani peninsular.


13

2.2.2.- La producció ramadera i les seues transformacions recents.

La producció ramadera ha augmentat la seua participació en la producció final agrària espanyola

(35 %), encara que supera este percentatge a les CC.AA. de Galícia, Astúries, Cantàbria i

Catalunya. Les transformacions experimentades es deuen a la necessitat de competir en el mercat,

a les exigències de la PAC que imposa quotes de producció, desvincula les ajudes de la producció

i les condiciona al compliment de normes de seguretat alimentària, benestar animal i atenció

mediambiental.

a) La ramaderia bovina es destina a la producció de llet i de carn. La localització varia segons

l'aptitud i el règim del bestiar:

- El boví d'aptitud lletera es localitza, en règim extensiu o mixt, al nord peninsular i en grans

explotacions d‟Andalusia. I en règim intensiu, en l‟entorn de les grans ciutats.

- El boví d'aptitud càrnia es localitza, en règim extensiu, al nord peninsular, les àrees de

muntanya i les deveses occidentals. I en règim intensiu prop dels nuclis urbans.

La producció de carn s‟enfronta a la competència de la carn més barata d‟au i porc. La producció

de llet patix la competitivitat d‟altres països comunitaris més barats.

b) La ramaderia ovina es destina a la producció de carn i de llet i secundàriament a l‟obtenció

de llana.

Localitzada als secans de l'interior peninsular on s'explota en dos règims:

Règim extensiu: la transhumància que suposa el desplaçament estacional del ramat

entre pastures d'hivern i d'estiu i el pasturatge del bestiar en restolls i guarets.

Règim intensiu: la ramaderia estabulada per a encebament de corders i

munyiment.

La producció de carn es basa en races autòctones. En canvi la producció de llet té una major

introducció de races estrangeres, amb preus elevats i alta demanda aconseguida per a l‟elaboració

de formatges.

c) La ramaderia porcina es destina en part al consum fresc i en part a la xarcuteria.

La localització varia:

El règim extensiu i basat en races autòctones de qualitat (porc ibèric), es localitza a

Extremadura, Zamora, Salamanca i Andalusia.

El règim intensiu i industrial, predomina a Catalunya i Múrcia.


14

d) La ramaderia avícola es destina a la producció de carn i d'ous, i es localitza a Catalunya,

Castella i Lleó i a l'Aragó, on es predominantment intensiva i industrial.

2.3. L'activitat forestal:

El terreny forestal a Espanya ocupa 18,8 milions d'hectàrees, de les quals un 45 % són per a fusta.

Les espècies principals són frondoses (faig, roure, castany, xop i eucaliptus) i coníferes (pi resiner

i pi blanc).

La destinació és la serrada de fusta per a la indústria de la construcció i el moble, en l‟elaboració

de pasta (paper), la resina (dissolvents) i el suro (taps i aïllants). S‟estan fomentant altres

aprofitaments com els boletus i els fongs.

Les àrees productores principals són les províncies del nord peninsular, Sòria (pins) i Huelva

(eucaliptus).

La producció de fusta ha augmentat per l'expansió d'espècies de creixement ràpid (eucaliptus i

pins), però encara és insuficient i cal importar cada any de zones fredes o tropicals quasi el 25%

de la fusta consumida. D‟altra banda, la producció de resina i suro és excedentària (d‟esta última ,

Espanya és la segona productora mundial).

La PAC i el Pla Forestal Espanyol fomenten les repoblacions i la silvicultura (la dedicació

forestal de les terres d‟excés de l‟agricultura).

3.- ELS PAISATGES AGRARIS D’ESPANYA

Definició de paisatge agrari: la morfologia que presenta l‟espai agrari que resulta de la

combinació del medi natural (factors físics) amb l‟activitat agrària practicada sobre aquest

(factors humans).

3.1.- Paisatge agrari de la zona humida

Localització: Nord i nord-oest peninsular. Relleu accidentat i clima oceànic plujós tot l‟any.

a) Estructura agrària. Característiques:

- Població: tradicionalment, molt nombrosa; actualment, escassa i envellida. Poblament dispers

intercalar (llogarets, parròquies i pobles).

- Explotacions minifundistes. Camperols propietaris de xicotetes parcel·les, envoltades per

tanques i allunyades entre si.


15

- Usos del sòl: principalment ramaders.

b) L‟agricultura ocupa una superfície escasa:

- a la zona costanera, es produeix en el fons de les valls.

- a l‟interior, als ser més estretes les valls, l‟aprofitament agrari es reduït.

És una agricultura de secà per la regularitat i abundància de precipitacions.

Al passat es practicava el policultiu. Actualment l‟agricultura s‟especialitza en cultius d‟horta i

plantes farratgeres per a l‟alimentació del ramat.

c) La ramaderia és l‟activitat econòmica més important:

- A Galícia, predomina la xicoteta i mitjana explotació familiar.

- Al vessant cantàbric: modernització de les explotacions en grandària i equipament.

d) L‟explotació forestal: altra activitat important. Destinada a la indústria del moble o l‟obtenció

de pasta de paper.

3.2.- Paisatge agrari de l’interior peninsular

Localització: la Meseta castellana i la depressió de l‟Ebre. Relleu pla, d‟elevada altitud mitjana i

un clima mediterrani continentalitzat, escassesa de precipitacions estivals i contrastos tèrmics

estacionals.

a) Estructura agrària:

- La població escassa i envellida. Causes: emigració.

- Poblament concentrat en poblets xicotets i pròxims (valls de Duero i de l‟Ebre); i grans i

allunyats entre si, a la meitat sud peninsular.

- Explotacions: - minifundisme (Valls del Duero i de l‟Ebre),

- grans propietats (secans castellans, aragonesos i extremenys).

- Usos del sòl: agrícoles, ramaders i forestals.

b) L‟agricultura:

- Secà: domina els erms i camps de la Meseta. Dedicada a cultius extensius principalment de la

«trilogia mediterrània» (cereals, vinya i olivera).

En el passat, els cereals rotaven amb guaret o amb lleguminoses i duen associada la ramaderia

ovina que pasturava als restolls5. Actualment, el blat s‟ha substituït per l‟ordi i el guaret complet

s‟ha substituït pel mig guaret, que utilitza el gira-sol com a cultiu de descans.

5 Restoll: conjunt de les tiges de blat, ségol, ordi, etc., que romanen arrelades a la terra després de la sega.


16

Els cereals predominen a Castella i Lleó, mentre que a Castella-la Manxa, Aragó i Extremadura

tenen importància l‟oliveral i la vinya.

-Regadiu: en l‟actualitat s‟ha increment el regadiu gràcies a l‟ús d‟aigua embalsada (pantans) i

subterrània, que ha permés diversificar la producció.

c) La ramaderia té importància en certes zones:

- Als secans castellans i la depressió de l‟Ebre predomina la ramaderia ovina.

-A les deveses6 occidentals d‟Extremadura, Salamanca, Zamora i Andalusia, tradicio-

nalment tenien una orientació ramadera, principalment de ramats d‟oví i porcí i, secundàriament

boví. En l‟actualitat s‟han introduït canvis: una major orientació cap al bestiar boví; la dedicació

a l‟agricultura dels millors sòls i la reconversió cap a altres usos, com la caça.

d) L‟explotació forestal en algunes zones (Tierra pinariega soriana).

3.3.- El paisatge agrari mediterrani

Localització: Al litoral i prelitoral mediterrani, la vall del Guadalquivir i les Illes Balears.

Medi físic: relleu accidentat al litoral i prelitoral mediterrani i camps suaus a la vall del

Guadalquivir. Clima mediterrani costaner (precipitacions molt escasses a l‟estiu).


- Població tradicionalment nombrosa, actualment és reduïda per l‟èxode rural. El poblament

tendix a la concentració.

-Les explotacions de diversa grandària. A les zones de regadiu predomina el minifundi. Al secà,

explotacions menudes i mitjanes a València i Múrcia, mitjanes a Catalunya i grans a Andalusia

occidental.

- Usos del sòl: agrícoles.

b) L‟agricultura: grans diferències entre les àrees de secà i regadiu.

- Cultius de secà: (Vall del Guadalquivir i a les zones prelitorals) cereals, vinya, olivera i

atmetlers.

- Cultius de regadiu: es dedica a l‟horticultura primerenca a l‟aire lliure, a l‟horticultura precoç

davall plàstic, als arbres fruiters (cítrics, fruiters de pinyol i de llavor) i fruiters tropicals

(xirimoia, alvocat) a les Foies de Málaga i Granada, per la suavitat de les temperatures a l‟hivern.

6 devesa: bosc dispers d‟alzines i sureres.


17

c) La ramaderia: bovina i porcina majoritàries a Catalunya; l‟ovina als secans i races braves (bous

de lídia) a les vores del Guadalquivir.

d) L‟explotació forestal hi té escassa significació.

3.4.- El paisatge agrari de muntanya

Relleu d‟elevada altitud i forts pendents; clima amb hiverns freds i precipitacions abundants (en

bona part de l‟any en forma de neu).


- Baixa densitat de població i forta tendència emigratòria.

- Explotacions contrastades. Coexisteixen xicotetes explotacions privades formades per parcel·les

tancades i separades entre si amb muntanyes i praderies municipals.

- Usos del sòl diversos i complementaris: agricultura en les fons de les valls i explotació forestal

als boscos dels vessants i ramaderia en el matolls i pastures dels cims.

b) L‟agricultura:

A les muntanyes del nord peninsular: es practica als fons de les valls (cultius d‟horta).

A les muntanyes de l‟est i sud: atmetlers i oliveres en bancals i terrasses.

c) La ramaderia pastura en règim extensiu. A les muntanyes del nord predomina la bovina o

ovina. A les muntanyes mediterrànies predomina la ramaderia ovina.

d) L‟explotació forestal: aprofitament de la llenya com a combustible i la fusta d‟espècies com

l‟eucaliptus, el castanyer o el pi.

3.5.- El paisatge agrari de les Illes Canàries.

Relleu volcànic accidentat i clima càlid tot l‟any amb precipitacions escasses i irregulars a les

zones baixes.


- Població rural en descens per l‟atracció de les activitats del sector terciari, com el turisme.

- El poblament és dispers lax, xicotetes agrupacions de cases disseminades. Els pobles són de

dimensions reduïdes.

- Les explotacions presenten contrastos entre xicotetes parcel·les a les zones mitjanes i altes i

grans explotacions als regadius costaners.

- Els usos agraris del sòl són principalment agrícoles.


18

b) L‟agricultura és molt contrastada:

- àrees litorals regades, predomina el monocultiu (plàtan, tomaca, creïlla), els cultius davall

plàstic (cogombre, pimentó i flors) i plantacions tropicals (papaia, mango, pinya i alvocat).

- zones mitjanes i altes: vinya i creïlla.

c) La ramaderia ovina i caprina és escassa i associada a l‟agricultura.

d) L‟explotació forestal: s‟utilitza la fusta de les pinedes, el fayal-brezal i la laurisilva per al

carboneig7, la construcció i els suports dels cultius.

4.- LES DINÀMIQUES RECENTS DEL MÓN RURAL

Actualment el món rural és un espai heterogeni i complex:

D‟una banda, està rebent nous usos diferents dels agraris predominants.

D‟altra banda, hi conviuen tradició i modernitat.

4.1.- Els nous usos de l’espai rural.

a) Les causes dels nous usos rurals han sigut diversos:

- Una nova percepció positiva d’allò rural davant el malestar urbà associat a la contaminació, a

la desocupació i a la inseguretat.

- La tendència a descentralitzar la residència, la producció i els serveis buscant menors costos i

una organització territorial més equilibrada.

b) Els nous usos implantats en l‟espai rural han sigut:

- Usos residencials, com habitatges secundaris de cap de setmana o vacances, o residències

principals a les àrees pròximes a les grans ciutats.

- Usos industrials, derivats de traslladar fàbriques que busquen sòl i mà d‟obra barata, o aprofitar

les matèries primeres i recursos naturals.

- Usos terciaris, com infraestructures de transport; grans superfícies comercials i equipaments

recreatius.

- Usos paisatgisticoculturals i conservacionistes basats en la consideració que hi ha àrees rurals

de gran valor paisatgístic, històric i cultural.

c) Les conseqüències d‟aquests nous usos poden ser positives i negatives:

- Positives: distribució més equilibrada de la població i de l‟activitat econòmica en l‟espai.

7 La pràctica de carbonar es defineix com l‟activitat de transformar la llenya en carbó mitjançant una combustió

incompleta i que ha tingut diverses aplicacions, entre les quals destaca l‟ús com a combustible.


19

- Negatives: la pèrdua d‟identitat de l‟espai agrari; la degradació mediambiental; la competència

entre activitats per certs elements com l‟aigua o el sòl; els conflictes socials davant de l‟arribada

de població amb valors i interessos econòmics diferents; i l‟accentuació dels contrastos

territorials amb els espais que no aconsegueixen revitalitzar la seua economia i perden població.

Per a potenciar els efectes positius i evitar els negatius, són necessàries polítiques d‟ordenació

rural que harmonitzen els diversos usos.

4.2.- La crisi del món rural es manifesta en diversos indicadors:

a) Descens de la població ocupada en activitats agràries (4,5 % l‟any 2007).

b) La disminució de la seua contribució relativa al PIB, situada entorn al 3 %.

c) La reducció de la participació agrària en el comerç exterior. No obstant això, ha augmentat

el valor absolut de les exportacions i de les importacions. El balanç positiu entre els dos valors es

va interrompre entre 1970 i 1995, a casusa de les importacions de productes elaborats, pinsos

ramaders i fusta. Des d‟aleshores, es recupera el saldo positiu, en finalitzar el 1992 el periode

transitori imposat als productes espanyols en el mercat comunitari i entrar en vigor el mercat únic

el 1993. També va col·laborar la modernització agrària a les zones de regadiu, els productes de

les quals s‟exporten amb grans beneficis.

4.3.- Els problemes rurals i les polítiques de desenvolupament rural.

Els problemes de les àrees rurals espanyoles es tracten de solucionar mitjançant la política de

desenvolupament rural, on intervenen tres administracions:

La Unió Europea planteja les directrius generals respecte al medi ambient, diversificació

econòmica i qualitat de vida. Per aconseguir-les concedeix ajudes procedents del

FEADER (Fons Europeu Agrícola del Desenvolupament Rural).

L’Estat espanyol a través del MARM (Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí)

ha elaborat el Pla Estratègic Nacional 2007-2013, on marca les prioritats nacionals

respecte de les directrius europees; i una Llei per al desenvolupament sostenible del medi

rural.

Les comunitats autònomes elaboren els seus Programes de desenvolupament rural i les

seues Directrius estratègiques territorials d‟ordenació rural.


20

4.3.1.- Els problemes demogràfics

a) La disminució i l’envelliment de la població rural, com a resultat de l‟emigració dels joves

a les ciutats per a treballar en altres activitats. Per evitar el despoblament es concedixen

indemnitzacions compensatòries, s‟afavoreix la competitivitat de les explotacions, la diversifi-

cació econòmica i les ajudes a la instal·lació d‟agricultors joves.

b) L’escassa qualificació de la mà d’obra, es tracta de millorar incrementant l‟educació bàsica,

i es fomenta la formació professional i la formació contínua.

4.3.2.- Els problemes econòmics

a) Hi ha una escassa diversificació econòmica a l’espai rural, excessivament dependent de les

activitats agràries. Per solucionar-ho, es promou la diversificació econòmica, fomentant la

transformació artesanal o industrial de la producció i el turisme rural.

b) És insuficient l’ús de les telecomunicacions i de les noves tecnologies. Per solucionar-ho es

fomenta la implantació de les noves tecnologies al món rural; el desenvolupament de la I+D+I

agrària; i de la transferència tecnològica.

c) La dependència agrària de la indústria i del mercat és cada vegada major.

d) És necessari adoptar les noves exigències de seguretat, sanitat i benestar animal,

establides en l‟última reforma de la PAC. Per aconseguir-ho, les ajudes agràries estaran

condicionades al seu compliment per part dels agricultors i ramaders.

La seguretat alimentària pretén controlar els fraus i perills alimentaris, i per açò la UE

ha elaborat una llista de productes que es poden utilitzar o no (Llibre blanc de la seguretat

alimentària), i ha implantat la traçabilitat dels aliments. Aquesta permet conéixer el

trajecte que han seguit en totes les etapes, des de l‟explotació fins a la venda en el mercat,

a fi de determinar les responsabilitats.

La sanitat intenta evitar les plagues vegetals i ramaderes.

El benestar animal s‟entén com un tracte adequat al bestiar durant la cria en les

explotacions, el transport i el sacrifici, evitant-li patiments innecesaris.

d) Les exigències de la demanda quant a qualitat i diversificació en la dieta (aliments

hipocalòrics, baixos en colesterol, etc.) requereixen mesures d‟adaptació, entre les que

trobem, el foment de les denominacions d‟origen i de qualitat, els plans per adaptar la


21

producció als gustos dels consumidors i a nous segments de mercat, i les campanyes de

promoció en mercats emergents i exteriors.

4.3.2.- Els problemes socials

Molts nuclis rurals tenen problemes de qualitat de vida motivats per les deficiències en

accessibilitat, infraestructures, serveis elementals i equipaments (docent, assistencial, sanitari,

esportiu, cultural, etc.). Les diverses administracions estan duent a terme actuacions per a

millorar l‟accessibilitat i la dotació d‟infraestructures i equipaments.

4.3.4.- Els problemes mediambientals

a) L’activitat agrària genera alteracions mediambientals. Enfront d‟açò es fomenta una

agricultura sostenible, respectuosa amb el medi ambient i el desenvolupament de l‟agricultura

ecològica.

Les mesures més destacades són: millorar la qualitat de l‟aire produint cultius energètics

i no cremant restolls; utilitzar sistemes eficients de reg; controlar l‟ús de fertilitzants i

productes fitosanitaris; lluitar contra els incendis; dedicar terres a la silvicultura8; i

extensificar l‟agricultura i la ramaderia.

L’agricultura ecològica utilitza sistemes naturals per a produir, sense recórrer a

productes químics de síntesi. S‟usen adobs orgànics per a fertilitzar, rotació dels cultius i

sistemes naturals per a combatre les plagues. Els seus productes són més sans, però

resulten més cars, amb la qual cosa la demanda encara és escassa i la majoria s‟exporta.

Així i tot, la superfície dedicada a aquest tipus de producció ha crescut espectacularment

des de 1991. Les CC.AA. on està més implantada són Andalusia, Aragó i Extremadura.

La ramaderia ecològica no empra l‟estabulació permanent ni usa estimuladors del

creixement, sinò que s‟alimenta amb pastures naturals o amb farratges derivats de

l‟agricultura ecològica.

b) L’activitat agrària col·labora per a reduir la biodiversitat, ja que utilitza un nombre limitat

d‟espècies vegetals i animals, generalment estrangeres. Per això es fomenten les varietats

autòctones i algunes races ramaderes tenen una protecció especial.

8 Silvicultura: Ciència que estudia el cultiu dels boscos i el seu aprofitament racional.


22

c) El despoblament amenaça la supervivència de paisatges rurals tradicionals. Per evitar-ho,

la política de desenvolupament rural de la UE concedix ajudes per al mantenimant de la població

i de les activitats tradicionals.

ELS ESPAIS DE L'ACTIVITAT PESQUERA

L‟activitat pesquera ha anat perdent pes en el conjunt de l‟economia espanyola. No obstant

continua tenint gran importància en algunes regions, com Galícia, i en general, en la dieta

alimentària espanyola, en la qual és molt alt el consum de peix.

1.- L’ESPAI PESQUER

L'espai pesquer espanyol o calador nacional, s‟estén des de la costa fins a 200 milles nàutiques,

que delimiten la Zona Econòmica Exclusiva de pesca (ZEE)9. Es troba organitzat en huit regions:

nord-oest, cantàbrica, tramuntana, llevantina, sud-mediterrània, sud-atlàntica, balear i canària.

A més la flota pesquera espanyola faena en caladors comunitaris i en caladors internacionals.

2.- L’ACTIVITAT PESQUERA

L‟activitat pesquera espanyola es caracteritza pels trets següents:

La principal destinació de la pesca és el consum humà, entre el qual predomina el peix

fresc encara que han crescut les diverses formes de transformació industrial: la

congelació, la conserva, el salaó i reducció10.

Les regions més importants per les captures i el valor de la pesca són, en primer lloc, la

gallega, seguida de les altres regions atlàntiques.

Les espècies capturades són peixos (90 %); la resta moluscos i crustacis. Destaca el lluç,

l‟anxova, tonyina, bonítol i la sardina.

La flota pesquera. De dos tipus: flota artesanal amb embarcacions menudes que pesquen

al calador nacional i utilitzen tècniques tradicionals i flota d’altura i de gran altura amb

9 Zona Econòmica Exclusiva de Pesca, o aigües jurisdiccionals, és l‟àrea sobre la qual un Estat té drets exclusius de

pesca. 10

Extracció d‟olis o farines a partir de rebutjos o peixos en mal estat.


23

vaixells de grans mides, que pesquen en caladors aliens, on estan dies, setmanes i fins i tot

mesos, i incorporen el procés industrialitzador en els vaixells.

La pesca desembarcada, actualment, descendeix per l'exhauriment dels caladors estatals,

per les restriccions internacionals a la llibertat de pesca i per les quotes comunitàries.

La pertinença espanyola a la UE ha suposat l‟adopció de la Política Pesquera Comuna–

PPC–. Les conseqüències han sigut: la integració espanyola en les Organitzacions

Comunes de Mercat (OCM), que fixen els preus dels productes; la liberalització dels

intercanvis pesquers amb la UE i l‟adopció de les directrius comunitàries en matèria de

pesca.

3.- LA CRISI DE LA PESCA

3.1.- L'activitat pesquera travessa hui en dia una situació de crisi degut a:

-El descens de la població activa ocupada en el sector (0,25 % en 2007).

-La disminució de la seua contribució al PIB (0,08% l'any 2006).

-El comerç exterior és molt deficitari a causa de l'elevat consum intern, que obliga a importar

grans quantitats de peix.

3.2.-Els problemes de la pesca i la política pesquera

La pesca espanyola patix greus problemes que es tracten de solucionar a través de una política

pesquera, on intervenen tres administracions:

- la UE: planteja les directrius respecte a la competitivitat i sostenibilitat; per aconseguir-ho

condedix ajudes a través del FEP (Fons Europeu de Pesca),

- l‟Estat Espanyol, té competències en la flota i en la planificació bàsica,

- i les CC.AA., tenen competències en les seues aigües costaneres i en el marisqueig i els

cultius marins.

3.2.- El problema dels caladors

La pesca es realitza en caladors, que són llocs apropiats per a calar o llançar les xarxes.

a) El calador nacional ofereixen recursos modestos perquè la plataforma continental és reduïda i

la sobreexplotació i la contaminació ha minvat els recursos.


24

b) Els caladors comunitaris estan sotmesos a un sistema de quotes. La Unió Europea les fixa

cada any per assegurar la sostenibilitat de les captures, de manera que només es pot pescar una

quantitat màxima establida.

c) Els caladors internacionals tenen restriccions de pesca. Aquestes són les Zones Econòmiques

Exclusives de pesca (ZEE) entre la costa de cada país i les 200 milles nàutiques; i la regulació de

la pesca en alta mar per organitzacions regionals de pesca (ORP).

Per tant, la pesca en aquestes zones depén d‟acords amb tercers països o amb les ORP, que són

subscrits per la UE.

Espanya es veu, de vegades afavorida i de vegades no, per la negociació que fa la UE en matèria

pesquera; per la qual cosa promou, en el si de la UE, la continuitat i la firma de nous contrats que

permeten incrementar les possibilitats de pesca, així com la defensa dels interessos comunitaris

en les ORP.

3.2.2.- Els problemes demogràfics

La població activa en la pesca és escassa (52.600 persones l'any 2007) i es defineix per la poca

formació i l'envelliment. Per solucionar-ho, es fomenta la competitvitat i la diversificació del

sector; es donen ajudes als joves pescadors per comprar el primer vaixell i es recolça la millora de

la formació.

3.2.3.- Els problemes econòmics

a) La flota pesquera espanyola té una grandària excessiva en relació a les possibilitats de

pesca i una elevada edat mitjana.

Fins l‟any 1977 la flota va créixer molt pel creixement de la demanda de peix, pel baix preu del

combustible i per les facilitats donades per a la modernització i renovació per la política

“desarrollista” dels anys seixanta. Però amb l'encariment del petroli (1975) i la implantació de

les Zones Econòmiques Exclusives de pesca (1982), la grandària de la flota espanyola va passar a

ser excessiva.

Amb l‟entrada en la Comunitat Europea, es va iniciar una forta reconversió, que va incloure

vàries mesures:

o La reducció de la grandària de la flota.

o La renovació i modernització de la flota.


25

b) Hi ha una escassa diversificació econòmica dels espais pesquers que continuen sent molt

dependents de la pesca. Per això, es promouen altres activitats (pesca esportiva, la participació

dels pescadors en feines de neteja del fons marí, etc.)

c) Insuficient ús de les telecomunicacions i noves tecnologies. Per solucionar este problema,

s‟impulsa la creació d‟infraestructures i adopció de tecnologies de la informació en les empreses

pesqueres.

d) Es fa necessari millorar la transformació i comercialització dels productes pesquers. Per

això es fomenten les cooperatives pesqueres i la promoció i el consum dels productes pesquers

entre nous sectors socials (ex: els escolars).

e) És necessari adoptar les noves normes de seguretat, sanitat i benestar animal establides a

la UE, que es concreten en: implantar la traçabilitat amb el correcte etiquetatge del peix, controlar

la contaminació del peix, i erradicar les malaties, garantint el benestar animal en les instal·lacions

d‟aqüicultura.

f) Cal donar resposta a les exigències de qualitat de la demanda, establint marques de qualitat

i normalitzant els productes pesquers.

3.2.4.-Els problemes socials

Moltes zones pesqueres afectades per la reconversió del sector tenen problemes de qualitat de

vida, i per solucionar-ho s‟emprenen actuacions com la revalorització de la pesca i la

diversificació econòmica.

3.2.5.-Els problemes mediambientals

Són deguts a:

o la sobreexplotació dels recursos pesquers. Per evitar-ho, es repoblen els caladors,

s‟establixen quotes de pesca i parades biològiques11

, es restringixen arts de pesca

indiscriminada i s‟incrementa la vigilància.

o la contaminació de les aigües causada per els abocaments de combustibles dels vaixells.

11

Cessament temporal de l‟activitat pesquera a les zones amb sobreexplotació, a fi de possibilitar la recuperació dels

recursos.


26

4.- L’AQÜICULTURA

És la cria d‟espècies vegetals i animals aquàtics, marins o d‟aigua dolça. Espanya disposa de

condicions favorables per a aquesta activitat i s‟està fomentant com a forma d‟augmentar

l‟abastiment de peix:

o L’aqüicultura marina a la costa cantàbrica orientada al cultiu de la clòtxina (Galícia). A

les costes mediterrània, sud-atlàntica i canària es cultives orades i llobarros i

s‟experimenta amb la tonyina roja, el lenguado i el polp.

o L’aqüicultura continental d’aigua dolça, se centra en la truita arc iris produïda en

Galícia, Catalunya i ambdues Castelles; i en menor grau en la cria de carrancs, carpes i

esturions a les maresmes del Guadalquivir i al Coto de Doñana.

Els problemes de la producció aqüícola, són els elevats costos d‟instal·lació i producció; les

malalties que afecten els animals, originant fluctuacions en la producció; i la contaminació de

les aigües.

Així i tot, aquesta activitat és impulsada per la UE i Espanya a fi d‟augmentar la

competitivitat i la producció i es concedeixen ajudes per a implantar i millorar les

instal·lacions; promoure la investigació de noves espècies; garantir la seguretat, la sanitat i el

benestar animal; i evitar la contaminació.

EL SECTOR PRIMARI A LA COMUNITAT VALENCIANA

1.- ELS ESPAIS RURALS

1.1.-Influència dels factors físics i humans

a)El medi natural influeix mitjançant:

El relleu; el més apropiat són les planes litorals.

El clima, que presenta el problema de l'escassesa i la irregularitat de les

precipitacions, que de vegades cauen en forma torrencial.

Els sòls més productius són els de les hortes i les planes litorals.

b)L'estructura agrària presenta les característiques següents:

La població activa agrària ha minvat des de 1960 com a resultat de l'èxode rural

motivat per la modernització agrària i el més gran atractiu per la industria i els

serveis. És una població molt envellida i té una formació professional reduïda.


27

El sistema de propietat i d'explotació està caracteritzat per l'excessiu minifundisme

i un alt grau de parcel·lació. La quantitat d'explotacions és molt alt i les

dimensions mitjanes estan per davall de la mitjana espanyola.

Les tècniques s'han modernitzat, degut a un increment de la mecanització i de la

superfície regada , i a la modernització de regadius.

c)El poblament i l'hàbitat rurals.

El poblament rural de la CV, presenta diverses tipologies:

El poblament dispers: característic a l'interior degut a les dificultats d'accessi-

bilitat, i de les zones de regadiu, dedicades a l'agricultura intensiva.

El poblament concentrat: predomina a les zones intermèdies, i a la zona central de

la Comunitat, on la duresa del medi físic és menor i l'agricultura de regadiu té

escassa importància.

Actualment s'està produint un augment de la població concentrada i una

disminució del poblament dispers.

La casa rural respon també a diversos models:

El mas o masia, típic dels secans de l'interior.

L'alqueria, típica de València i Alacant, construcció unida a la producció

hortícola i de cítrics.

La barraca, l'habitatge clàssic de l'horta, sobretot de la valenciana.

El riu-rau d'Alacant, unit al cultiu del raïm per a panses.

d) La política agrària influeix també en l'espai rural de la Comunitat Valenciana:

– La Política Agrària Comunitària (PAC) ha tingut repercusions:

Els cultius excedentaris han eixit perjudicats (cereals i vi), i els productes hortofructícoles

s‟exporten amb beneficis.

Els agricultors reben ajudes que, després de la última reforma de la PAC, s‟atorguen com

una ajuda única deslligada de la producció.

– La Política de Desenvolupament Rural de la UE pretén afrontar els actuals problemes de

l‟espai rural.


28

1.2.- Usos de l'espai rural

a) L’agricultura aporta el 77,7 % de la producció final agrària (2006). Es caracteritza per la

diversitat, la importància dels cultius arboris i llenyosos i la seua orientació exportadora.

b) La ramadera té escassa importància, perquè l'aridesa limita les pastures naturals i el regadiu

es destina a cultius més rendibles.

c) La superfície forestal es concentra a les comarques muntanyoses de l'interior de la comunitat.

1.3.- Els paisatges agraris

Els paisatges agraris de la Comunitat Valenciana estan determinats per distints criteris climàtics i

l‟existència o no de regadiu.

Distingim:

a) Els regadius intensius de les planes litorals, davall dels 200 m d'altitud, sense grans

oscil·lacions tèrmiques i amb poc risc de gelades. Presenten un accentuat minifundisme i les

propietats són explotades a temps parcial per l‟amo o per professionals contractats per aquest.

Els cultius dominants són els cítrics (tarongers i llimeres), seguits per altres fruiters; alguns rodals

d‟horta (Horta de València i Baix Segura) i arrossars a l‟Albufera. De tots aquests, predomina el

cultiu de taronja, la seua producció s'ha expandit amb la introducció de varietats primerenques i

tardanes. La seua producció s'exporta en un 63% i és la més important de l'Estat Espanyol. Els

cultius hortícoles, davant l'expansió dels cítrics han retrocedit.

b) Els secans poblats d'arbres de les terres intermèdies, ocupen les valls prelitorals i els

piemonts entre els 200 i els 500 m d'altura. Les explotacions són de dimensions reduïdes i es

cultiva a temps parcial.

c) Els secans arbustius i cerealistes de les terres altes de l'interior, ocupen els altiplans i els

erms a altures compreses entre 600 i 900 m. L'agricultura continua sent l'activitat principal. En

aquesta àrees, les possibilitats de reg són escasses, i per això hi dominen cultius extensius de

secà com ametlers, oliveres, l'ordi i la vinya (a l‟altiplà de Requena-Utiel i les valls alta i mitjana

del Vinalopó).

d) A les àrees de muntanya, per damunt dels 900 i 1000 m, els únics cultius possibles són els

cereals i les creïlles, a més també hi ha activitat ramadera.


29

1.4.- Els problemes rurals i la política de desenvolupament rural

L'espai rural de la C.V. presenta alguns problemes que tracten de solucionar-se mitjançant la

política d'ordenació de l‟espai rural, plasmada en el Programa de Desenvolupament Rural de la

Comunitat Valenciana 2007-2013.

a)Els problemes demogràfics són el descens de la població de les zones rurals, l'envelliment i la

poca qualificació. Davant d'aquests problemes, es fan projectes per a rejovenir la mà d'obra i

millorar el seu nivell de formació.

b) Els problemes econòmics són la necessitat de millorar la competitivitat i la insuficient

diversificació productiva.

La competitivitat agrària es veu limitada, i per solucionar-ho es fomenta el

cooperativisme agrari, la política d‟estalvi d‟aigua i modernització dels regadius, i

es potència les marques de qualitat i s‟establixen sistemes de control.

L’escassa diversificació productiva que afecta a certes comarques de l‟interior,

s‟intenta solucionar introduint productes nous i fomentant altres activitats diferents

de les agràries (granges escola, turisme rural, artesania rural, etc.).

c) Problemes socials consistixen en la insuficient dotació d‟infraestructures i equipaments. Com

a solució, es pretén millorar la xarxa viària, crear servicis i equipaments per a l‟ús conjunt de

diversos municipis que milloren la qualitat de vida i difondre les TIC12

.

d) Problemes mediambientals: Com la degradació del medi natural: degradació de la vegetació,

degradació del sòl i sobreexplotació i contaminació dels recursos hídrics.

12

TIC: tecnologies de la informació i la comunicació.


30

2.- L'ACTIVITAT PESQUERA

a) La pesca marítima té escassa importància a la Comunitat Valenciana.

– L‟espai pesquer més important per a la flota artesanal és a les Illes Columbrets i el banc

pesquer enfront de les costes alicantines. Els ports més destacats són els de Castelló de la Plana,

Vinaròs, Santa Pola-Guardamar i Altea.

– Les captures principals són pel seu tonatge, la sardina, la llúcera, el sorell, el llucet i el polp; i

pel seu valor econòmic, la sardina, el llucet, el moll, el polp, la gamba, el calamar i la cigala.

– La flota pesquera, amb més de 800 embarcacions, és artesanal. Les arts són l‟arrossegament i el

cércol.

b)L’aqüicultura es troba en expansió. El litoral valencià compta amb 35 granges marines

dedicades al cultiu de l‟orada i el llobarro. També comencen a criar-se el llenguado o el polp.

Documents

ELS ESPAIS RURALS - iessantvicent.com · Els espais del sector primari (tema 5) Geografia d‟Espanya 2 o L‟emigració o La jubilació o prejubilació de molts agricultors majors