Bocinets núm 3

núm.3Sa

nt J

ordi

201

3-la

Jon

cosa

de

Mon

tmel

lSa

nt J

ordi

201

3-la

Jon

cosa

de

Mon

tmel

l

escola Teresa Godes i Domènechescola Teresa Godes i Domènech

Kandynsky

Espriu

Emoció

2 número 3 Sant Jordi-2013

Reconeixement - NoComercial (by-nc): Es permet la generació d'obresderivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Tampoc es pot util-itzar l'obra original amb finalitats comercials.

Revista escolar editada pel consell escolar de l’escola Teresa Godes i Domènech dela Joncosa del Montmell.

Equip de redacció: Antonia Alcolea, Bárbara Capel, els i les alumnes i mestres del’escola Teresa Godes i Domènech.Col·laboradores: Núria Sorribes i Maribel Marín.Maquetació: El vaixell dels tresors.email:[email protected] - adreça: Carretera, s/n 43891 El Montmell tel. 977688433 DIPÒSIT LEGAL: T-755-2012

A les vostres mans teniu un nou número de la re-vista Bocinets, la revista de tota la comunitat educa-tiva. Tenim el desig i la voluntat de que tragineu,fullegeu, mireu i llegiu aquest nou intent d’apropar-vos els pensaments i un bocí dels interessos del’escola d’ El Montmell.

Els professionals que treballem a l’escola tenim unainquietud molt gran, identifiquem la necessitat vitalque cadascú visqui l’etapa que li toqui, per això, ala nostra escola es crea l’espai i el temps que per-met viure la infantesa com una etapa fonamental.Cal que garantim que els vostres fills i filles lavisquin, en comptes de plantejar el desenvolupa-ment com una cursa per deixar enrere l’etapa ac-tual. Les etapes vitals se succeeixen, però perpassar a una de nova, cal haver recorregut l’anterioramb les màximes garanties de plenitud.

El paper de l’adult és imprescindible, qui acompanyiaquesta etapa d’infantesa és l’encarregat de trian-gular la relació que estableix el nen o nena amb elmón i aquest adult com a intermediari. Per això, hiha substitutius com la pantalla que no són vàlidsentre el nen/a i el món, que no transmeten valors,no aporta matisos, no és viva. La pantalla no calibrala realitat, només la representa; i el nen necessitadonar sentit al que l’envolta.

La família i l’escola tenim els mateixos interessos,és per aquest motiu, que us animo a seguir llaurantel camí de confiança necessari per a desenvoluparla tasca que ens toca.

SUMARI2 Som com ens mostrem3 Jugar para vivir en armonia6 Infantil10 El nostre projecte: La ciutat11 Tom Sawyer a la Joncosa12 El Projecte de Brasil13 Kandynsky i l’art abstracte14 Records de 6è15 It’s up to you16 Col·laboradors18 L’AMPA19 L’eix transversal.20 L’esplai Zig-zag

BOCINETSSom així!

número 3 Sant Jordi-2013 3

La vida familiar ofrece escenarios diversos para larelación padres-hijos. Entre ellos el juego suponeuna oportunidad privilegiada para la interacción,que además influye directamente sobre variablescomo la creatividad infantil, el tipo de apego, la re-gulación y el control emocional, la competencia so-cial, y la comprensión de las emociones ajenas.Consideramos que es esencial que los padres re-conozcan la verdadera importancia del juego en eldesarrollo infantil y que estén disponibles paraaceptar y compartir los juegos de sus hijos.El actual énfasis en las competencias cognitivashace que disminuya la implicación de los padresen el juego social con sus hijos, y este hecho tienecomo efecto enlentecer los procesos de apren-dizaje de la regulación afectiva y la comunicación.Los niños son ahora, en cierto modo, más in-teligentes, pero no está claro que este avance sehaya extendido al aprendizaje social y afectivo. Eljuego social padres-hijos es relativamente infre-cuente en los hogares y los padres presentan unagran divergencia en cuanto a su repertorio de jue-gos, disposición y sensibilidad para jugar.

Los padres suelen motivar a sushijos para que jueguen, pero raravez perseveran en jugar con ellos.Además se muestran más predis-puestos a participar en juegos es-tructurados con sus hijos, pero notanto en los juegos libres anterioresa esta etapa.

Cuando los hijos tienen la edad de jugar al es-condite, a casitas, a personajes fantásticos …los padres pueden mostrarse tolerantes conestos juegos y les compran juguetes en relacióna ellos, pero no es suficiente si los padres no secomprometen emotivamente en estos juegos.Implicarse y participar es una condición para en-contrar el sentido al juego del niño. Vivir la emoción de esconderse en la oscuridadpara ser encontrado es tener un acceso más di-recto a las emociones del niño que juega al es-condite. Cuando padres e hijos comparten estosjuegos se crean lazos muy especiales, lazosque refuerzan la confianza en el adulto y le ase-guran en la relación (en un sentido profundo).La investigación nos informa que la participaciónde los niños en juegos de representación deroles (juego sociodramático) en el ámbito fami-liar (con padres o hermanos) se relaciona conuna mejor comprensión posterior de los sen-timientos ajenos.

Lola Garcia Olalla es doctora en psicología y psicomotricista. Profesora deldepartamento de psicología de la URV, área de psicología evolutiva y de laeducación. Co-cordinadora del master en Psicomotricidad de esta universi-dad. Ha presentado diversas ponencias y escrito artículos sobre educaciónemocional en la infancia y psicomotricidad.

Jugar para vivir en armonia

BOCINETS Què sabem!


Parece que la naturaleza intensa de las rela-ciones familiares, combinada con la emocióninherente al juego de representación, propiciaun excelente terreno para el desarrollo de lacomprensión social y afectiva.Los auténticos beneficios del juego compartido

. Los niños se implican más con los padres más di

vertidos y

más expresivos, que muestran afectos positivos

durante la interacción con sus

hijos.

. La sensibilidad para mantener el grado óptimo de activación enlos hijos. Las expresiones afectivas inadecuadas o desajustadas, por excesoo defecto, a las conductas de los hijos, tienen el efecto de invadir o con-fundir a los hijos

. Un adulto no directivo, que no roba la iniciativa alniño, que muestra sintonía con su actividad y facilita ayuda cuando sele solicita.

padres-hijos se producen en la medida enque los participantes poseen la habilidad deafectarse mutuamente, de captar los mati-ces emocionales de la situación, los deseose intereses del compañero, de articular ex-pectativas y construir verdaderas intercam-bios bidireccionales.

BOCINETSQuè sabem!


Padres y educadores vivimos hoy sumidos en la impresión subjetiva de falta de tiempo,falta de tiempo para compartir, para comprender. Esta velocidad de escape en la que es-tamos sumergidos impone ritmos de comprensión en que domina la temporalidad delas decisiones rápidas. El tiempo de jugar es un “tiempo para perder”, para compartir,un tiempo que nos ayudará a comprender las demandas profundas y los deseos parti-culares de cada hijo/a. Estamos de acuerdo con Tonucci cuando afirma que “el tiempoperdido” es el tiempo del niño, el de las experiencias, de la comparación, de la expresiónespontánea, y este tiempo está desapareciendo y con él su relación con el placer. Somosconscientes de que estas reflexiones requieren un análisis más profundo sobre el marcosocial en el que hoy habita la familia.

Adultos que valoran eljuego “divergente”, que acceden a la con-cepción que el niño tiene del juego comoalgo: espontáneo, no serio, divertido, flexi-ble y no literal, cubierto con dosis de fan-tasía e imaginación, que no imponen laconcepción adulta del juego.

Un adulto que sin-croniza con las intenciones infantiles yayuda a elaborarlas, es decir, intervienecuando ha captado la naturaleza de las in-tenciones del niño, e interviene para re-solver problemas, incrementar laimaginación y la creación en el curso deljuego (elaborar un tema, aportarnovedades, disminuir repeticiones).

Los niños socialmente más competentes provienende díadas padres-hijos caracterizadas por la horizontalidad en estas situa-ciones de juego (patrón de relación recíproco e igualitario en que se com-parte el turno y el poder), más que por el dominio de uno sobre otro.Estudios sobre el juego padres-hijos de entre seis y doce años hanmostrado que mientras los padres prefieren jugar a juegos organizadoscon sus hijos, los hijos prefieren “juegos de fantasía”. Parece que cadacual tiende a jugar allí donde puede situarse con superioridad. La mayorvirtud del juego familiar ocurre si se permite al niño participar en términosde igualdad y de poder en relación al adulto.

BOCINETS Què sabem!


BOCINETSEls ambients a l’educació infantil

La meva escola


infantilinfantilBOCINETS

I fer construccions

Classificar paraules

La meva escola


infantilinfantil BOCINETSLa meva escola


infantilinfantilBOCINETS La meva escola


cicle inicialcicle inicial

A partir d’aquesta experiència i per tal de reforçarels coneixements adquirits, tot fomentant el treballen equip dels alumnes, vam decidir construir,partint d’un plànol realitzat a una escala suficientcom per poder ser manipulat amb facilitat, la ma-queta d’una ciutat inventada. El plànol l’hem dividiten quatre parts iguals i hem fet quatre grups ambels nens i nenes de la classe. Cada grup s’encar-rega de treballar amb una zona del plànol per, uncop finalitzat, unir les quatre parts aconseguintaixí la maqueta de la nostra ciutat.Utilitzant capses de cartró pintades i decoradesprèviament, representem els diferents tipus d’ed-ificis que ens podem trobar i els disposem sobreel plànol de manera que podem identificar perfec-tament la ubicació de l’Escola, l’Ajuntament, elCAP i el parc, així com la resta d’edificis i casesque composen la nostra ciutat inventada.Dibuixem unes senyals en paper, les retallem i en-ganxem per posteriorment distribuir-les segons elnostre criteri per la maqueta per tal de donar sentitcirculatori al sistema viari creat. Amb plastilina femels vianants i els arbres del nostre parc, i portemcotxets de joguina de casa per col•locar-los pelscarrers de la nostra ciutat.Relacionat també amb el projecte que desenvolu-pem a classe, vam pensar en la disfressa quefaríem per Carnaval. Cada nen va escollir unsenyal diferent, el va pintar amb els colorscorresponents i després de retallar la seva formaels vam plastificar lligant-los amb cordill per tal depoder col•locar-nos-els per sobre com si fossinuna armilla, de manera que es podia veure elsenyal tant pel davant com pel darrera, comple-mentant la disfressa pintant-nos la cara. Bé, el resultat ja ho vàreu poder veure el dia de larua, una disfressa senzilla però força original, nous sembla?

Com ja sabeu, durant el trimestre passat vamfer el projecte “El Poble”, prenent com a refe-rència el nostre, la Joncosa del Montmell. Vamtreballar els diferents serveis (Ajuntament,zones esportives, CAP...), localitzacions de car-rers i senyalitzacions, fent un seguit d’activitatsrelacionades amb el tema i complementant lesexplicacions fetes a classe, amb la descobertadel nostre entorn més proper.Per tal de seguir ampliant els elements estu-diats a classe, al segon trimestre vam decidiriniciar el projecte de “la Ciutat”. Per tenir unavisió més real de tot plegat, vam realitzar unasortida per Tarragona, on vam veure l’Ajunta-ment, la plaça de la Font, la Rambla, el Mercati l’estació d’autobusos. Per acabar vam jugaruna bona estona al “Parc de la Ciutat”, on ensho vam passar pipa. Durant aquest recorregut, vam parar atenció atotes les senyals viàries que ens vam trobar,tant les de circulació, verticals i horitzontals(semàfors, senyals de tràfic, pas devianants...), com les informatives, que ens indi-caven els punts d’interès de la ciutat i la direc-ció a seguir per localitzar-los.

El nostre projecte: la ciutat

BOCINETSLa meva escola


33r cursr curs

Els alumnes de tercer estem preparant una obra de teatre que es diu “Tom Sawyer a la Joncosadel Montmell”.És una obra teatral basada en uns nens que vivien a prop del Riu MississipíI us deveu preguntar com és que hem triat aquest tema per la nostra obra. Doncs bé. Resulta quedes de principi de curs la nostra classe va decidir treballar com a projecte els Estats Units d’Amèrica.Per poder-ho treballar, vam fer grups i cada grup havia de buscar sobre diferents continguts i as-pectes d’aquest país.Doncs buscant, buscant... vam descobrir que als Estats Units hi ha un riu anomenat Mississipí queel travessa pràcticament de nord a sud, i que és un dels més grans de tot el món.A la obra succeeix una cosa molt estranya: es produeix una gran tempesta, amb llamps i trons... ide sobte, en Tom Sawyer i el seu amic Huckelberry Finn es traslladen a la Joncosa i allí...bé no ex-plicarem més perquè si no espatllarem el final. Només podem dir que és molt emocionant i que ensestà agradant molt., ja que tothom té un paper i tothom és important.Alguns tenen nervis, a d’altres ens costa fer els gestos... i a tots ens cal assajar molt per poder fer-ho molt bé.El dia de la nostra estrena serà el 30 d’abril, al teatre Àngel Guimerà del Vendrell. És un teatre onhi caben unes 400 persones, i això també ens fa estar una mica nerviosos, però estem segurs quepracticant i assajant molt, sent responsables i deixant de banda alguna que altra timidesa, ens ensurtirem.De segur que esdevindrem tots uns grans actors i actrius!!!

Les aventures de Tom Sawyer a la Joncosa del Montmell

BOCINETS La meva escola


44t curst curs

EL PROJECTE DE BRASILCom ho vam escollir?Vam anar a l’ajuntament a veure unes fotos de les 8 emocions humanes i vam escollir les que ensagradaven més. Les més votades van ser unes fotos d’Alemanya i Brasil; després de tornar a votarva sortir Brasil.

Què hem fet?Les boles del món.Vam agafar una pilota de platja i li vam començara enganxar papers de diaris amb cola blanca perfer el relleu. Quan vam acabar vam assecar-la iquan ja estava seca la vam pintar de color blau.Després vam pintar els continents de color verdi vam enganxar-hi una cinta de color al mig querepresentava l’equador, la línia imaginària quesepara el nord del sud. A més, també hi vamposar els meridians utilitzant fils de llana.

Les disfresses.Vam pensar que seria una bona idea disfres-sar-nos de brasilers perquè estàvem fent elprojecte del Brasil. Vam comprar unes bossesde color verd i vam fer una armilla i una faldillaa la nostra mida. Nosaltres vam decorar la dis-fressa amb purpurina dorada i unes lletres quedeien “Brasil”. Després vam agafar el que so-brava de la faldilla i vam fer una diadema quevam decorar amb tots els colors i vam fer-nosuns braçalets molt bonics. A més a més, el diade carnaval també vam agafar unes maraquesperquè ens assembléssim als brasilers del car-naval de Rio de Janeiro.

Què hem après?Fent aquestes activitats hem après a treballar en grup i en parelles; primer ens va costar una micaperò després ho vam fer molt ràpid! També hem après a situar els continents i alguns països, sobretotens ha quedat clar on està situat Brasil i la seva capital, Brasília. A més, vam descobrir que Rio deJaneiro no era cap riu sinó que era una de les ciutats més importants de Brasil, ho sabíeu? Un dia vam portar llanternes a classe i vam apagar totes les llums; vam inflar un globus gegant querepresentava el Sol i, al seu voltant hi havia les Terres que havíem construït. Aquell dia vam descobrirque la Terra es mou i que té dos moviments: el de rotació, que és quan la Terra gira sobre si mateixai dura 24 hores; i el moviment de translació, que és quan la Terra gira al voltant del Sol i que dura365 dies. Quan la Terra gira al voltant del Sol també gira sobre si mateixa fent dos moviments almateix temps. Aquell dia també vam aprendre per on passava el meridià de Greenwich i vam enten-dre que els meridians explicaven la diferència horària: les Illes Canàries estan en un altre meridià iper això sempre diem que allí tenen una hora menys. També vam aprendre que l’equador serveixper separar el nord del sud. L’equador és una línia imaginària que quan t’hi apropes fa més calor iquan t’allunyes fa més fred.A part d’això, també hem descobert que a Brasil hi ha un riu molt gran que es diu Amazones. Hemdescobert que a la selva amazònica hi viuen tribus salvatges que exploten acuradament la selva,hem conegut els animals de la selva i quines plantes hi creixen.



55èè curscursAquest trimestre de projecte vam triar“Kandinsky i l’art abstracte”. Ens vam interes-sar per làrt al veure un cec pintar un quadre.Després vam veure quadres de diferents pin-tors (Dalí, Van Gogh, Pollock, Ripollès, Polcri,Picasso, Kandinsky...) i ens van agradar moltels quadres de Kandinsky.Al projecte hem après els colors primaris, lesescales de colors, els noms dálguns quadres,la vida de Kandinski, la relació de les sevesobres amb les matemàtiques (formes i figuresgeomètriques i medició dánglès).A més amés, hem fet una creació pròpia observant elsquadres de Kandinski que tenim a classe.El proper trimestre pintarem algunes obres deKandinski en llenç, descobrirem més coses deles seves obres i farem una exposició de lesnostres obres del projecte.

La classe de cinquè



Records de 6è

La gestió de les emocions:Aquests trimestre, una de les activitats mésrellevants que hem realitzat ha sigut veure unvideo d’ Eduard Punset on hi sortia la seva filla,Elsa Punset. Al video Punset parlava que lesemocions negatives interfereixen en el apre-nentatge dels nens i dels adults i que la mentno esta entrenada i si no perseveres es fanidees com “jo no serveixo per això”. Així hemd’aprendre a gestionar les emocions dins delsistema educatiu.El vídeo d’Eduard Punset ens va ensenyar avalorar-nos i a gestionar les emocions. Lespersones que de petites no tenien emocions,com l’estima i la felicitat, es converteixen enadults problemàtics.L’Elsa ens va explicar que ens hem d’ enamo-rar d’aquella persona excel·lent que ens hancomportat com aquella persona.La gent tendeix a envellir mentalment i emo-cionalment quan perd la curiositat i la seva ca-pacitat d’estimar.No és màgia es intel•ligència emocional!

Els ajudants de Quico el Mico:La biblioteca, com ja sabeu tots, té els seusdelegats. Els delegats recullen la biblioteca(ordenen els llibres), fan recomanacions delsllibres i fan cartells de l’horari de préstec.Els ajudants li canvien el llibre cada 7 dies alQuico el Mico, es preocupen de tenir cura ambels llibres.Hi ha un cistell on es deixen els llibres quans’han acabat els llibres els lectors.S’ocupen de la classificació dels llibres i pro-curen que els llibres estiguin ordenats per al-tura i per col•leccions.

Disfresses de Carnaval i carnestoltes:En Carnaval ens vam disfressar d’egipcis. Les noies ens vam disfressar de Cleopatra i alguns noisde Julio Cèsar o altres de romans.Les disfresses de les noies els vam fer amb vestits de les mares i algunes es van comprar la dis-fressa. Alguns nois es van comprar la disfressa i altres les van fer a classe amb el material del’escola.

La Vella Quaresma i la mona:La Vella Quaresma ve cada divendres, li hem de treure un cama cada setmana i ens dóna un ingre-dient per la mona.Hem anat cantant la cançó que diu: “Coneixem una senyora amb un mocador al cap...és la vellaquaresma que aquí ja arribat un peu per cada setmana fins que s’hagin acabat...”Ens hem divertit molt.És tradició que els de 6è passin amb la Vella Quaresma classe per classe i quan acaben de cantarse’ls dóna l’ingredient de la setmana.La mona es fa després de la Vella Quaresma.Quan es fa la mona es van agafant els ingredients que ens ha donat la Vella Quaresma.Quan tenim tots els ingredients per fer la mona comencem a fer-la.


Aquestes son les diferents activitats hem realitzat aquests segon trimestre els alumnes de sisè.

per l’Àngel, la Miriam i la Irene


IT’S UP TO YOU!

��

�� !��!�"��#��$$$$�� %�� &��!�'�( �� ( �� ( �� ( �� )�( �� %�*��#��+��,��-��.��.��.��.��/��/��/��/��0�� 1��2��.�,�3��/4�5��*��,��/4,��/4,��/4,��/4��0�� 1%�

��

�� !��" �

�

�

�

��#��$�%��$�%��$�%� �� &%�

�� '!�('��

Now, it is up to you! Look at the picture below and DESCRIBE what you SEE and how it makes you feel. following the structure of Haiku’s Poems��

��

�

��

�

��

IT’S UP TO YOU



BOCINETS

ASSOCIACIÓ DE PARES I MARESDE L’ESCOLA

TERESA GODES I DOMÈNECHFAMÍLIES UNIDES PER L’ENSENYAMENT

PÚBLIC, GRATUIT I DE QUALITAT

FARMÀCIAMAÑÉ/ FERNÀNDEZ

MASLLORENÇSALOMÓ

Telf.977628029 - 977619176

Col·laboradors

Ens trobareu a:Avinguda Joncosa nº 51

EL Mirador del Penedès

Telf 977689131Us hi esperem!


BOCINETS col·laboradors

SUPER FLECA EL MIRADORsupermercat

panaderiacafeteria

C/Itàlia 123tlf 676750851

El Mirador del Penedès

obert de dilluns a dissabte de 8 a 14 i de 17 a 20h

Diumenges de 8 a 15 hores

Caps de setmana i festius pollastres a l’ast

Servei a domicili

obertde dilluns a diumenge de 8 a 22 hores

dijous tancat per descans setmanal


BOCINETS

Al Nadal, amb l’ajuda de l’Ajuntament, vamconvidar a tots els nens de l’escola per tal decelebrar les festes de Nadal amb un es-morzar a base de xocolata calenta, dolços icaramels típics d’aquesta època de l’any.A l’A.M.P.A. hem tornat a organitzar la Ruade Carnestoltes, gràcies com no, als pares imares associats, que van aconseguit que elsinfants de l’escola gaudissin d’un dia dife-rent, passejant, ballant i mostrant les sevesdisfresses, a totes les famílies i gent delpoble.Amb pocs recursos es va fer una carrossa,decorada amb els personatges preferits delsinfants, caracteritzats amb el tema del Car-naval d’enguany: els diferents projectes que han sortit de l’eix temàtic de l’escola: Som diferents, sen-tim igual, que ha donat peu a projectes molt diversos.

Després de seguir la Rua, el infants van poder gaudir d’un espectacle infantil a la Sala on els infantsvan riure de valent, hem d’agrair a l’ajuntament que, un cop més, va finançar aquests espectacle,així com a Mas Campanera per deixar-nos el tractor, i conduir-lo el dia de la Rua.Un cop més aprofitant l’oportunitat que ens dona l’escola a través d’aquesta revista per arribar atotes les famílies, demanen la vostra col•laboració en l’organització de totes aquestes festes,per aconseguir que no es deixin de fer i, si es possible, que cada cop, els nostres fills gaudeixin demés actes.

Sortim amb l’A.M.P.A!

A.M.P.A.


TOTS SOM IGUALS.Tots som iguals, perquè tenim els mateixos drets i deures, tant és la nostra raça o religió.Tothom té dret a una educació, dret a vot, una feina, la sanitat, un habitatge digne.Tots som iguals, tant és si ets home o dona, ric o pobre, alt, baix, ros, blanc, de color, discapacitat...Tots ens hem de tenir un respecte, i estar el més units possible.Tant és la nostra forma de vestir i costum, el nostre idioma, el més important és ser una bona per-sona, respectar els altres i alhora es conseqüents amb els actes que fem.Vivim en una societat multiracial, ningú hauria de tenir més drets que altres, ningú té perquè manaren ningú sobre els seus drets bàsics, sempre dins del que és el respecte en la manera de fer lescoses, la llibertat d'un mateix acaba on acaben la dels altres. Antonia Alcolea

LES ROSES RECORDADES Recordes com ens duien aquelles mans les roses de Sant Jordi, la vella claror d'abril ? Plovia a poc a poc. Nosaltres, amb gran tedi, darrera la finestra, miràvem, potser malalts, la vida del carrer. Aleshores ella venia, sempre olorosa, benigna, amb les flors, i tancava fora, lluny, la sofrença del pobre drac, i deia molt suaument els nostres petits noms, i ens somreia. Salvador Espriu

Bé sabeu que enguany tenim com a eix transversal les vuit emocions humanes: Som diferents, sen-tim igual i, amb aquesta temàtica s’estan desenvolupant els diferents projectes de totes les classesde l’escola. El mateix tema amb que estem desenvolupant les festes i propostes externes del cen-tre.En aquest número de BOCINETS ens hem atrevit a unir a Salvador Espriu, aprofitant el centenaridel seu naixement i la commemoració que se’n fa a tot el país, i a l’art abstracte de Kandynsky, partdel projecte de la classe de cinquè. Un atreviment que reforçarem amb l’exposició de poemes i poe-sies que hem preparat per aquest Sant Jordi i que heu pogut visitar i esperem que us hagi agradat.A més, des de ‘escola i l’Ajuntament hem organitzat el primer concurs literari del Montmell, enguanyamb el mateix tema de l’eix transversal, les vuit emocions humanes. Un certamen que esperemsigui un èxit!Us deixem amb un poema d’en Salvador Espriu i un text de l’Antonia Alcolea que ens dóna un altrepunt de vista sobre la certesa que totes les persones del món, TOTES, tenim les vuit emocions hu-manes

Emocions i escolaBOCINETS L’eix transversal

Saps què és un esplai? Un esplai és una entitat d’associacionisme educatiuen el temps de lleure, sense ànim de lucre, en quèinfants i joves aprenen, es diverteixen i desco-breixen a través dels jocs, les cançons, les excur-sions i les múltiples activitats que fan.Vols saber què s'hi fa? A l’esplai s'hi fan excursions, jocs, activitats plàs-tiques, gimcanes, sortides de cap de setmana, cam-paments, trobades, colònies... Tot això amanit ambuna bona dosi d’il•lusió i alegria, i viscut amb moltaintensitat!!I això per què? Doncs perquè l’educació en el lleure ens pot fercréixer com a persones i ens pot ajudar a canviar elmón. Per això, es fonamenta un esperit crític ambel que ens envolta, així com el respecte, la igualtat,la solidaritat i la cooperació.L’Esplai Zig-zag acull cada setmana una quaran-tena d’infants i joves de cinc a divuit anys ambganes de passar el matí del dissabte lluny de lesparets de casa i la televisió! Per fer-ho més fàcil,s'organita per grups d’edat. Així, les activitats sónmés adequades per a l’edat de cadascú!Encara no t’has decidit? A l’esplai hi trobaràs un grup de monitors, joves i in-fants, una colla d’amics amb moltes ganes d’apren-dre, de descobrir coses noves i de participar del'entorn més proper! Una experiència del tot inobl-idable!No saps on trobar-los?Cada dissabte d’octubre a juny ens trobaràs al car-rer de la Pau, 12-14 (al costat de la plaça Pep Jai),de 10 h a 13 h. També els hi pots enviar un correuelectrònic a: [email protected] o trucar-los al689 02 90 63.

http://esplaizigzagdelvendrell.wordpress.com/

Esplai Zig-zag

!

número 3 Sant Jordi-2013

BOCINETSOn podem anar?

Documents

Bocinets núm 3