formulació i nomenclatura inorgànica

  • Published on
    25-Mar-2016

  • View
    230

  • Download
    7

Embed Size (px)

DESCRIPTION

formulaci i nomenclatura 3r eso

Transcript

  • 1

    La valncia dun element en un compost

    Representa la capacitat que t aquest element per combinar-se amb lhidrogen;

    Ve donada pel nombre delectrons captats, cedits o compartits per un tom daquest

    element quan forma un compost

    El nombre doxidaci, en general, coincideix amb el nombre delectrons que falten o sobren a

    ltom de lelement per adquirir lestructura externa dels gasos nobles; s a dir, vuit electrons

    en el darrer nivell.

    Per exemple:

    Ltom de clor, de nombre atmic 17, t set electrons en el darrer nivell; li falta un

    electr per estructura de gas noble; per tant, la seua valncia s -1 (valncia negativa,

    perqu li falta un electr);

    Ltom de calci t dos electrons en el seu darrer nivell; li sobren aquests dos electrons

    perqu el nivell anterior (que ara s el ms extern) tinga estructura de gas noble; t

    valncia II (valncia positiva, perqu li sobren dos electrons).

    Observem que, en general, als metalls els sobren electrons, mentre que als no metalls els

    falten, perqu el seu ltim nivell adquirisca estructura de gas noble.

    Segons aix, els metalls tenen tendncia a perdre electrons i els no metalls a adquirir-los.

    Els elements shan dividit en metalls i no metalls, i es classifiquen en monovalents, divalents,

    trivalents, etc., segons si actuen amb valncia I, II, III, etc., respectivament

  • 2

    NO METALLS

    ELEMENTS SMBOLS VALNCIES METALLS

    ELEMENTS SMBOLS VALNCIES

    Hidrogen Fluor

    H F

    -1, 1 -1

    Nitrogen Fsfor

    N P

    -3,1,2,3,4,5 -3,1,3,5

    Clor Brom iode

    Cl Br I

    -1,1,3,5,7 Arsnic Antimoni

    As Sb

    -3,3,5

    Oxigen O -2 Bor Bismut

    B Bi

    -3,3 -3,3,5

    Sofre Seleni Telluri

    S Se Te

    -2,2,4,6 Carboni Silici

    C Si

    -4,2,4 -4,4

    ELEMENTS SMBOLS VALNCIES ELEMENTS SMBOLS VALNCIES

    Liti Sodi Potassi Rubidi Cesi Franci Plata Amoni

    Li Na K

    Rb Cs Fr Ag

    NH4+

    1

    Coure Mercuri

    Cu Hg

    1,2

    Alumini Al 3

    Or Au 1,3

    Ferro Cobalt Niquel

    Fe Co Ni

    2,3

    Estany Plom Plat Iridi

    Sn Pb Pt Ir

    2,4 Berilli Magnesi Calci Estronci Bari Radi Zinc Cadmi

    Be Mg Ca Sr Ba Ra Zn Cd

    2 Crom Cr 2,3,6

    Mangans Mn 2,3,4,6,7

    Les substncies simples estan constitudes per una classe nica dtoms. Aix doncs, quan

    sagrupen per formar molcules, els toms que les constitueixen sn idntics.

    En general, els elements gasosos se solen trobar en forma de molcules diatmiques

    (N2, O2, H2, etc.). Vegem a continuaci alguns exemples daquestes substncies simples

    i com es representen:

  • 3

    H2 hidrogen

    F2 Fluor

    Cl2 Clor

    Br2 Brom

    I2 Iode

    N2 Nitrogen

    O2 Oxigen

    Hi ha molts elements que a temperatura ambient es presenten en estat slid i

    sagrupen formant xarxes constitudes per un gran nombre dtoms. Son els metalls i

    altres substncies, com el grafit, el diamant, etc.

    Es representen mitjanant el smbol de lelement.

    Exemple:

    El smbol Au representa lelement or; tot i que, en realitat, lor es presenta en forma de

    malla cristallina constituda per un gran nombre dtoms. La seua frmula correcta seria Aux.

    Els gasos inerts (gasos nobles) sn monoatmics; es representen mitjanant el smbol

    de lelement:

    He, Ne, Ar, Kr, Xe, Rn

    La IUPAC s lorganisme internacional encarregat de sancionar els noms de les diferents

    substncies qumiques i definir les normes generals de nomenclatura qumica.

    Tot i que ac estem acostumats al sistema de nomenclatura que anomenem tradicional, hem

    devolucionar cap al sistema adoptat internacionalment i seguir les normes proposades (de

    manera provisional) per la Comissi de la IUPAC a Pars lany 1957, modificades lany 1965 i

    elevades a regles definitives lany 1970.

    Com que actualment es continua utilitzant la nomenclatura tradicional i molts dels diversos

    compostos es continuen designant daquesta manera en les bibliografies, cal conixer tamb

    aquesta nomenclatura. En els exercicis que segueixen presentarem en primer lloc la

    nomenclatura sistemtica proposada per la IUPAC i, desprs la tradicional.

    Primer sescriu sempre el smbol de lelement o radical menys electronegatiu (metall o

    grup que actue com a tal), i desprs el de lelement o radical ms electronegatiu, per

    sanomenen en ordre invers.

  • 4

    Exemple: NaCl clorur de sodi

    CaCO3 carbonat de calci

    Es pensa en les respectives valncies amb qu actuen els elements o grups delements

    (radicals). Per aix s fonamental saber les valncies dels diferents elements.

    Na1+ Cl1- Al3+ CO32-

    Sintercanvien les respectives valncies, i es colloquen en forma de subndex en els

    toms o radicals:

    NaCl Al2(CO3)3

    Si es pot, se simplifiquen els subndex, tenint en compte que han de ser nombres

    enters i que el subndex 1 no sescriu:

    N4+ O2-N2O4NO2

    COMPOSTOS BINARIS

    Oxigen Metall

    xids bsics Perxids

    No metall xids cids (anhdrids)

    Hidrogen

    Metall Hidrurs metllics

    No metall Halurs dhidrogen

    Semimetall Hidrurs voltils

    Sals Metall + no metall Sals neutres

    No metall + no metall Sals voltils

    COMPOSTOS TERNARIS

    cids oxocids xids cids + aigua

    Hidrxids (bases) xids bsics + aigua

    Sals neutres Oxisals

    COMPOSTOS QUATERNARIS

    Sals cides

    Sals bsiques

    Sals dobles Amb diversos cations

    Amb diversos anions

    COMPOSTOS DE COORDINACI O COMPLEXOS

  • 5

    COMBINACIONS BINRIES DE LOXIGEN

    Loxigen es combina amb tots els elements qumics, excepte amb els gasos nobles.

    OXIGEN + METALLS XIDS BSICS (XIDS) OXIGEN + NO METALLS XIDS CIDS (ANHDRIDS)

    En tots aquests compostos loxigen actua amb valncia -2; O22-.

    Noms en els compostos que reben el nom de perxids loxigen actua amb valncia -1; O22-.

    En la nomenclatura sistemtica de la IUPAC, la paraula genrica s xid, amb els

    prefixos grecs mono-, di-, tri-, tetra-, penta-, hexa-, hepta-, etc., segons el nombre

    dtoms doxigen que hi haja i indicant de la mateixa manera a continuaci la

    proporci del segon element.

    o Sutilitza preferentment per als xids cids

    Exemple:

    N2O5 pentaxid de dinitrogen

    En el sistema de nomenclatura de Stock, la valncia del metall sindica amb xifres

    romanes entre parntesis immediatament desprs del nom.

    o Sutilitza preferentment per als xids bsics.

    Exemple:

    Fe2O3 xid de ferro (III)

    o Si lelement que es combina amb loxigen t valncia nica, no cal indicar-la.

    Exemple:

    Li2O xid de liti.

    En la nomenclatura tradicional es fa servir la terminaci s; i ic per indicar si es

    refereix a la valncia ms alta o ms baixa del metall respectivament.

    Exemple:

    FeO xid ferr-s.

    Fe2O3 xid frr-ic.

    o Si un element presenta quatre valncies possibles:

    La ms baixa sindica amb el prefix hipo- i la terminaci s.

    La segona ms baixa sindica amb el sufix s

    La segent amb el sufix ic.

    I la ms alta de les quatre amb el prefix per- i la terminaci ic.

    o Si la combinaci es realitza amb un no metall sanomenar anhdrid en compte

    dxid.

  • 6

    Valncia I Cl2O Anhdrid hipo-clor-s

    Valncia II Cl2O3 Anhdrid clor-s

    Valncia III Cl2O5 Anhdrid clr-ic

    Valncia IV Cl2O7 Anhdrid per-clr-ic

    1. Nomenclatura dels xids bsics:

    Recomanem al lector que per formular aquests xids bsics utilitze la nomenclatura de Stock

    perqu s ms senzilla: shan de saber les valncies dels elements metllics i recordar que

    loxigen actua amb valncia -2.

    Smbol Valncia Smbol Valncia frmula

    xid de sodi Na +I O -II Na2O

    xid de magnesi Mg +II O -II MgO

    xid dalumini Al +III O -II Al2O3

    xid de silici Si +IV O -II SiO2

    xid de plom (IV) Pb +IV O -II PbO2

    xid de ferro (III) Fe +III O -II Fe2O3

    xid de coure (II) Cu +I O -II Cu2O

    Observem que els subndex apareixen intercanviant les valncies del metall i de loxigen; si es

    pot, se simplifiquen.

    Exemples:

    Nomenclatura sistemtica Nomenclatura de Stock Nomenclatura tradicional

    BaO Monxid de bari xid de bari xid de bari

    Na2O Monxid de disodi xid de sodi xid de sodi

    Al2O3 Trixid de dialumini xid dalumini xid dalumini

    CoO Monxid de cobalt xid de cobalt (II) xid cobalts

    CuO Monxid de coure xid de coure (II) xid cpric

    Cu2O Monxid de dicoure xid de coure (I) xid cuprs

    FeO Monxid de ferro xid de ferro (II) xid ferrs

    Fe2O3 Trixid de diferro xid de ferro (III) xid frric

    Rb2O Monxid de dirrubidi xid de rubidi xid de rubidi

    MgO Monxid de magnesi xid de magnesi xid de magnesi

  • 7

    PbO Monxid de plom xid de plom (II) xid plumbs

    K2O Monxid de dipotassi xid de potassi xid de potassi

    SnO Monxid destany xid destany (II) xid estanns

    SnO2 Dixid destany xid destany (IV) xid estnnic

    MnO2 Dixid de mangans xid de mangans (IV) Bixid de mangans

    Exercisis:

    1. Anomeneu els compostos segents:

    Nomenclatura sistemtica Nomenclatura de Stock Nomenclatura tradicional

    BeO

    Au2O3

    CaO

    ZnO

    CrO

    Cr2O3

    HgO

    Hg2O

    2. Formuleu els compostos segents

    xid crmic

    Trixid de crom

    xid de crom (III)

    xid de plata

    xid de ferro (II)

    xid de coure (II)

    xid ce cadmi

    xid estanns

    PERXIDS

    Loxigen pot actuar amb valncia -1 i forma els perxids, el grup caracterstic dels quals s el

    O22-. Per anomenar aquets compostos, es colloca davant del nom de lxid el prefix per-.

    Exemples:

    Li2O2 perxid de liti.

    Na2O2 perxid de sodi

    BaO2 perxid de bari

    Utilitzant la nomenclatura sistemtica, els anomenarem aix.

    Li2O2 dixid de diliti

    Na2O2 dixid de disodi

    En aquests casos els subndexs no es poden simplificar.

    Exercisis:

    3. Anomeneu els compostos segents:

  • 8

    Nomenclatura sistemtica Nomenclatura tradicional

    Li2O2

    Cs2O2

    Ag2O2

    H2O2

    MgO2

    SrO2

    ZnO2

    CdO2

    Cu2O2

    CuO2

    NiO2

    2. Nomenclatura dels xids cids:

    Ja hem indicat que recomanem al lector que utilitze la nomenclatura sistemtica i la de Stock

    per formular els xids, tant els bsics com els cids, per, com que aquests darrers poden

    ajudar a laprenentatge correcte dels cids oxocids, insistirem en la nomenclatura tradicional

    dels xids cids (anhdrids). Per distingir la valncia amb que actua el no metall, es fan servir

    els prefixos i sufixos de la pgina segent.

    Valncies Valncia Prefix Sufix

    Cl Br I

    1,3,5,7

    1 Hipo- -os

    3 - -os

    5 - -ic

    7 Per- -ic

    N P

    1,3,5

    1 Hipo- -os

    3 - -os

    5 - -ic

    As Sb

    3,5 3 - -os

    5 - ic

    Exemples

    1 3 5 7

    Cl2O Cl2O3 Cl2O5 Cl2O7

    Anhdrid hipoclors Anhdrid clors Anhdrid clric

    Anhdrid perclric

    En el cas dels elements sofre, seleni i telluri:

    Valncies Valncia Prefix Sufix

    S Se Te

    2,4,6

    2 Hipo- -os

    4 - -os

    6 - -ic

    Exemples

    2 4 6

    SO SO2 SO3

    Anhdrid hiposulfurs Anhdrid sulfurs Anhdrid sulfric

  • 9

    Si es tracta del carboni i del silici:

    Valncies Valncia Prefix Sufix

    C Si

    4 4 - -ic

    4 - -ic

    Exemples

    4 CO2 SiO2

    Anhdrid carbnic Anhdrid silcic

    EXEMPLES

    Frmula Nomenclatura sistemtica Nomenclatura de Stock Nomenclatura tradicional

    Cl2O Monxid de diclor xid de clor (I) Anhdrid hipoclors

    Cl2O3 Trixid de diclor xid de clor (III) Anhdrid clors

    Cl2O5 Pentaxid de diclor xid de clor (V) Anhdrid clric

    Cl2O7 Heptaxid de diclor xid de clor (VII) Anhdrid perclric

    SO Monxid de sofre xid de sofre (II) Anhdrid hiposulfurs

    SO2 Dixid de sofre xid de sofre (IV) Anhdrid sulfurs

    SO3 Trixid de sofre xid de sofre (VI) Anhdrid sulfric

    Br2O Monxid de dibrom xid de brom (I) Anhdrid hipobroms

    Br2O3 Trixid de dibrom xid de brom (III) Anhdrid broms

    Br2O5 Pentaxid de dibrom xid de brom (V) Anhdrid brmic

    Br2O7 Heptaxid de dibrom xid de brom (VII) Anhdrid perbrmic

    SeO Monxid de seleni xid de seleni (II) Anhdrid hiposelenis

    CO2 Dixid de carboni xid de carboni (IV) Anhdrid carbnic

    SiO2 Dixid de silici xid de silici (IV) Anhdrid silcic

    TeO2 Dixid de Telluri xid de Telluri (IV) Anhdrid tellurs

    SeO3 Trixid de seleni xid de seleni (VI) Anhdrid selnic

    I2O Monxid de diiode xid de iode (I) Anhdrid hipoiods

    TeO Monxid de telluri xid de telluri (II) Anhdrid hipotellurs

    I2O5 Pentaxid de diiode xid de iode (V) Anhdrid idic

    N2O Monxid de dinitrogen xid de nitrogen (I) Anhdrid hiponitrs

    EXERCISIS

    4. Anomeneu els compostos segents amb les tres nomenclatures:

    Nomenclatura sistemtica Nomenclatura de Stock Nomenclatura tradicional

  • 10

    N2O

    P2O

    SeO3

    As2O3

    SO2

    SO

    Br2O

    Cl2O7

    Br2O3

    I2O

    CO

    N2O5

    N2O3

    I2O5

    P2O3

    P2O5

    5. Formuleu els compostos segents

    Anhdrid carbnic xid de nitrogen (V)

    Pentaxid de dinitrogen xid de clor (I)

    Trixid de difsfor Anhdrid brmic

    Heptaxid de dibrom Pentaxid de diclor

    Monxid de nitrogen xid de seleni (VI)

    Anhdrid sulfurs Anhdrid hiponitrs

    xid de sofre (IV) Anhdrid sulfric

    xid de fsfor (V) xid de iode (III)

    COMBINACIONS BINRIES DE LHIDROGEN

    HIDROGEN + METALLS HIDRURS METLLICS HIDROGEN + NO METALLS HALURS DHIDROGEN HIDROGEN + SEMIMETALLS HIDRURS VOLTILS

    Com que lhidrogen noms t un electr, sempre actua amb valncia I; pot ser positiva o

    negativa segons si es combina amb un element ms o menys electronegatiu que ell.

    La frmula dels hidrurs sescriu amb els smbols de lhidrogen i de lelement caracterstic. Si

    aquest element actua com a metall, sescriu primer el seu smbol. Si actua com a no metall,

    sescriu en primer lloc el smbol de lelement que aparega primer en la llista segent (i es

    llegeix en segon lloc):

    B, Si, C, Sb, As, P, N, H, Te, Se, S, At, I, Br, Cl, O, F.

    s una ordenaci arbitrria, perqu no es basa noms en un ordre delectronegativitat.

    HIDRURS METLLICS HIDROGEN + METALLS

  • 11

    En aquests compostos lhidrogen actua amb valncia I. Sanomenen amb la paraula genrica

    hidrur seguida del nom del metall corresponent en genitiu o adjectivat. Com que lhidrogen s

    ms electronegatiu que els metalls, es colloca a la dreta.

    Per indicar el nombre dtoms de lhidrogen es fan servir els prefixos numerals grecs.

    EXEMPLES

    Nomenclatura sistemtica Nomenclatura tradicional

    NaH (Mono)hidrur de sodi Hidrur de sodi

    KH (Mono)hidrur de potassi Hidrur de potassi

    CaH2 Dihidrur de calci Hidrur de calci

    AlH3 Trihidrur dalumini Hidrur dalumini

    BeH2 Dihidrur de berilli Hidrur de berilli

    BaH2 Dihidrur de bari Hidrur de bari

    CuH (Mono)hidrur de coure Hidrur de coure (I)

    EXERCISIS

    6. Anomeneu els compostos segents:

    Nomenclatura sistemtica Nomenclatura de Stock Nomenclatura tradicional

    LiH

    CuH

    CuH2

    AuH3

    NaH

    CrH3

    CrH2

    ZnH2

    AlH3

    MgH2

    CoH3

    CoH2

    BeH2

    CdH2

    EXERCISIS

    7. Formuleu els compostos segents

    Hidrur de potassi Hidrur destany (IV)

    Hidrur de ferro (II) Hidrur de sodi

    Hidrur dalumini Hidrur de bari

    Hidrur de plata Hidrur de plat (IV)

    Hidrur de calci Hidrur de plom (II)

    Hidrur de magnesi Hidrur de mercuri (I)

  • 12

    HALURS DHIDROGEN HIDROGEN + NO METALLS

    Lhidrogen actua en aquests compostos amb valncia +I i els no metalls amb la seua respectiva

    valncia negativa. Els halurs dhidrogen en dissolucions aquoses donen dissolucions cides i

    reben el nom dcids hidrcids.

    Sanomenen afegint el sufix ur a lelement ms electronegatiu (el no metall). Per tant, ara

    lhidrogen sescriu a lesquerra.

    EXEMPLES

    Nomenclatura sistemtica Nomenclatura tradicional

    H2F2 Fluorur dhidrogen cid fluorhdric

    HCl Clorur dhidrogen cid clorhdric

    HBr Bromur dhidrogen cid bromhdric

    HI Iodur dhidrogen cid iodhdric

    H2S Sulfur dhidrogen cid sulfhdric

    H2Se Seleniur dhidrogen cid selenhdric

    H2Te Tellurur dhidrogen cid tellur...

Recommended

View more >