formulació i nomenclatura inorgànica

  • View
    231

  • Download
    7

Embed Size (px)

DESCRIPTION

formulaci i nomenclatura 3r eso

Transcript

  • 1

    La valncia dun element en un compost

    Representa la capacitat que t aquest element per combinar-se amb lhidrogen;

    Ve donada pel nombre delectrons captats, cedits o compartits per un tom daquest

    element quan forma un compost

    El nombre doxidaci, en general, coincideix amb el nombre delectrons que falten o sobren a

    ltom de lelement per adquirir lestructura externa dels gasos nobles; s a dir, vuit electrons

    en el darrer nivell.

    Per exemple:

    Ltom de clor, de nombre atmic 17, t set electrons en el darrer nivell; li falta un

    electr per estructura de gas noble; per tant, la seua valncia s -1 (valncia negativa,

    perqu li falta un electr);

    Ltom de calci t dos electrons en el seu darrer nivell; li sobren aquests dos electrons

    perqu el nivell anterior (que ara s el ms extern) tinga estructura de gas noble; t

    valncia II (valncia positiva, perqu li sobren dos electrons).

    Observem que, en general, als metalls els sobren electrons, mentre que als no metalls els

    falten, perqu el seu ltim nivell adquirisca estructura de gas noble.

    Segons aix, els metalls tenen tendncia a perdre electrons i els no metalls a adquirir-los.

    Els elements shan dividit en metalls i no metalls, i es classifiquen en monovalents, divalents,

    trivalents, etc., segons si actuen amb valncia I, II, III, etc., respectivament

  • 2

    NO METALLS

    ELEMENTS SMBOLS VALNCIES METALLS

    ELEMENTS SMBOLS VALNCIES

    Hidrogen Fluor

    H F

    -1, 1 -1

    Nitrogen Fsfor

    N P

    -3,1,2,3,4,5 -3,1,3,5

    Clor Brom iode

    Cl Br I

    -1,1,3,5,7 Arsnic Antimoni

    As Sb

    -3,3,5

    Oxigen O -2 Bor Bismut

    B Bi

    -3,3 -3,3,5

    Sofre Seleni Telluri

    S Se Te

    -2,2,4,6 Carboni Silici

    C Si

    -4,2,4 -4,4

    ELEMENTS SMBOLS VALNCIES ELEMENTS SMBOLS VALNCIES

    Liti Sodi Potassi Rubidi Cesi Franci Plata Amoni

    Li Na K

    Rb Cs Fr Ag

    NH4+

    1

    Coure Mercuri

    Cu Hg

    1,2

    Alumini Al 3

    Or Au 1,3

    Ferro Cobalt Niquel

    Fe Co Ni

    2,3

    Estany Plom Plat Iridi

    Sn Pb Pt Ir

    2,4 Berilli Magnesi Calci Estronci Bari Radi Zinc Cadmi

    Be Mg Ca Sr Ba Ra Zn Cd

    2 Crom Cr 2,3,6

    Mangans Mn 2,3,4,6,7

    Les substncies simples estan constitudes per una classe nica dtoms. Aix doncs, quan

    sagrupen per formar molcules, els toms que les constitueixen sn idntics.

    En general, els elements gasosos se solen trobar en forma de molcules diatmiques

    (N2, O2, H2, etc.). Vegem a continuaci alguns exemples daquestes substncies simples

    i com es representen:

  • 3

    H2 hidrogen

    F2 Fluor

    Cl2 Clor

    Br2 Brom

    I2 Iode

    N2 Nitrogen

    O2 Oxigen

    Hi ha molts elements que a temperatura ambient es presenten en estat slid i

    sagrupen formant xarxes constitudes per un gran nombre dtoms. Son els metalls i

    altres substncies, com el grafit, el diamant, etc.

    Es representen mitjanant el smbol de lelement.

    Exemple:

    El smbol Au representa lelement or; tot i que, en realitat, lor es presenta en forma de

    malla cristallina constituda per un gran nombre dtoms. La seua frmula correcta seria Aux.

    Els gasos inerts (gasos nobles) sn monoatmics; es representen mitjanant el smbol

    de lelement:

    He, Ne, Ar, Kr, Xe, Rn

    La IUPAC s lorganisme internacional encarregat de sancionar els noms de les diferents

    substncies qumiques i definir les normes generals de nomenclatura qumica.

    Tot i que ac estem acostumats al sistema de nomenclatura que anomenem tradicional, hem

    devolucionar cap al sistema adoptat internacionalment i seguir les normes proposades (de

    manera provisional) per la Comissi de la IUPAC a Pars lany 1957, modificades lany 1965 i

    elevades a regles definitives lany 1970.

    Com que actualment es continua utilitzant la nomenclatura tradicional i molts dels diversos

    compostos es continuen designant daquesta manera en les bibliografies, cal conixer tamb

    aquesta nomenclatura. En els exercicis que segueixen presentarem en primer lloc la

    nomenclatura sistemtica proposada per la IUPAC i, desprs la tradicional.

    Primer sescriu sempre el smbol de lelement o radical menys electronegatiu (metall o

    grup que actue com a tal), i desprs el de lelement o radical ms electronegatiu, per

    sanomenen en ordre invers.

  • 4

    Exemple: NaCl clorur de sodi

    CaCO3 carbonat de calci

    Es pensa en les respectives valncies amb qu actuen els elements o grups delements

    (radicals). Per aix s fonamental saber les valncies dels diferents elements.

    Na1+ Cl1- Al3+ CO32-

    Sintercanvien les respectives valncies, i es colloquen en forma de subndex en els

    toms o radicals:

    NaCl Al2(CO3)3

    Si es pot, se simplifiquen els subndex, tenint en compte que han de ser nombres

    enters i que el subndex 1 no sescriu:

    N4+ O2-N2O4NO2

    COMPOSTOS BINARIS

    Oxigen Metall

    xids bsics Perxids

    No metall xids cids (anhdrids)

    Hidrogen

    Metall Hidrurs metllics

    No metall Halurs dhidrogen

    Semimetall Hidrurs voltils

    Sals Metall + no metall Sals neutres

    No metall + no metall Sals voltils

    COMPOSTOS TERNARIS

    cids oxocids xids cids + aigua

    Hidrxids (bases) xids bsics + aigua

    Sals neutres Oxisals

    COMPOSTOS QUATERNARIS

    Sals cides

    Sals bsiques

    Sals dobles Amb diversos cations

    Amb diversos anions

    COMPOSTOS DE COORDINACI O COMPLEXOS

  • 5

    COMBINACIONS BINRIES DE LOXIGEN

    Loxigen es combina amb tots els elements qumics, excepte amb els gasos nobles.

    OXIGEN + METALLS XIDS BSICS (XIDS) OXIGEN + NO METALLS XIDS CIDS (ANHDRIDS)

    En tots aquests compostos loxigen actua amb valncia -2; O22-.

    Noms en els compostos que reben el nom de perxids loxigen actua amb valncia -1; O22-.

    En la nomenclatura sistemtica de la IUPAC, la paraula genrica s xid, amb els

    prefixos grecs mono-, di-, tri-, tetra-, penta-, hexa-, hepta-, etc., segons el nombre

    dtoms doxigen que hi haja i indicant de la mateixa manera a continuaci la

    proporci del segon element.

    o Sutilitza preferentment per als xids cids

    Exemple:

    N2O5 pentaxid de dinitrogen

    En el sistema de nomenclatura de Stock, la valncia del metall sindica amb xifres

    romanes entre parntesis immediatament desprs del nom.

    o Sutilitza preferentment per als xids bsics.

    Exemple:

    Fe2O3 xid de ferro (III)

    o Si lelement que es combina amb loxigen t valncia nica, no cal indicar-la.

    Exemple:

    Li2O xid de liti.

    En la nomenclatura tradicional es fa servir la terminaci s; i ic per indicar si es

    refereix a la valncia ms alta o ms baixa del metall respectivament.

    Exemple:

    FeO xid ferr-s.

    Fe2O3 xid frr-ic.

    o Si un element presenta quatre valncies possibles:

    La ms baixa sindica amb el prefix hipo- i la terminaci s.

    La segona ms baixa sindica amb el sufix s

    La segent amb el sufix ic.

    I la ms alta de les quatre amb el prefix per- i la terminaci ic.

    o Si la combinaci es realitza amb un no metall sanomenar anhdrid en compte

    dxid.

  • 6

    Valncia I Cl2O Anhdrid hipo-clor-s

    Valncia II Cl2O3 Anhdrid clor-s

    Valncia III Cl2O5 Anhdrid clr-ic

    Valncia IV Cl2O7 Anhdrid per-clr-ic

    1. Nomenclatura dels xids bsics:

    Recomanem al lector que per formular aquests xids bsics utilitze la nomenclatura de Stock

    perqu s ms senzilla: shan de saber les valncies dels elements metllics i recordar que

    loxigen actua amb valncia -2.

    Smbol Valncia Smbol Valncia frmula

    xid de sodi Na +I O -II Na2O

    xid de magnesi Mg +II O -II MgO

    xid dalumini Al +III O -II Al2O3

    xid de silici Si +IV O -II SiO2

    xid de plom (IV) Pb +IV O -II PbO2

    xid de ferro (III) Fe +III O -II Fe2O3

    xid de coure (II) Cu +I O -II Cu2O

    Observem que els subndex apareixen intercanviant les valncies del metall i de loxigen; si es

    pot, se simplifiquen.

    Exemples:

    Nomenclatura sistemtica Nomenclatura de Stock Nomenclatura tradicional

    BaO Monxid de bari xid de bari xid de bari

    Na2O Monxid de disodi xid de sodi xid de sodi

    Al2O3 Trixid de dialumini xid dalumini xid dalumini

    CoO Monxid de cobalt xid de cobalt (II) xid cobalts

    CuO Monxid de coure xid de coure (II) xid cpric

    Cu2O Monxid de dicoure xid de coure (I) xid cuprs

    FeO Monxid de ferro xid de ferro (II) xid ferrs

    Fe2O3 Trixid de diferro xid de ferro (III) xid frric

    Rb2O Monxid de dirrubidi xid de rubidi xid de rubidi

    MgO Monxid de magnesi xid de magnesi xid de magnesi

  • 7

    PbO Monxid de plom xid de plom (II) xid plumbs

    K2O Monxid de dipotassi xid de potassi xid de potassi

    SnO Monxid destany xid destany (II) xid estanns

    SnO2 Dixid destany xid destany (IV) xid estnnic

    MnO2 Dixid de mangans xid de mangans (IV) Bixid de mangans

    Exercisis:

    1. Anomeneu els compostos segents:

    Nomenclatura sistemtica Nomenclatura de Stock Nomenclatura tradicional

    BeO

    Au2O3

    CaO

    ZnO

    CrO

    Cr2O3

    HgO

    Hg2O

    2. Formuleu els compostos segents

    xid crmic

    Trixid de crom

    xid de crom (III)

    xid de plata

    xid de ferro (II)