1

LA IMPORTÀNCIA DE LA MOTIVACIÓ A L’AULA DE LLENGÜES ESTRANGERES (ADULTS) _______________________________________________ Abans de centrar-nos en el paper que juga la motivació a l’aula de llengües estrangeres (si és que en juga algun, de paper) seria bo començar pel principi i intentar explicar

QUÈ ÉS LA MOTIVACIÓ? El terme la motivació és una via fàcil de referir-nos a un concepte que s’acostuma a considerar un tret humà de gran importància, però que alhora és d’una complexitat immensa. Així doncs, la motivació és un concepte hipotètic tan ampli i complex que sempre hi ha lloc per a la polèmica i l’argumentació, sens dubte el veritable problema de la motivació és que tothom vol una resposta senzilla i única. Ras i curt, podríem dir que la motivació analitza perquè les persones es comporten com ho fan, però aquesta afirmació porta cua….

2

Un dels treballs més ambiciosos i possiblement més aconseguits sobre la definició del concepte de motivació és el que van fer Kleinginna i Kleinginna (1981). Aquests autors van seleccionar un total de 102 definicions de motivació de diferents procedències i a partir d’una anàlisi minuciosa van proposar una classificació de deu categories que van etiquetar de la manera següent: definicions fenomenològiques, fisiològiques, energètiques, direccionals, funcionals, vectorials, restrictives, temporals, restrictives de procés, d’espectre ampli (globalitzadores), inclusives i escèptiques.1 Les definicions globalitzadores o d’espectre ampli són probablement les més completes, ja que destaquen tant:

- les característiques de la conducta motivada (intensitat i direcció)

- com les variables determinants (processos fisiològics, incentius, cognicions influents en l’activació i la direcció de la conducta)

Una de les definicions incloses en aquesta categoria la plantegen Morgan, King i Robinson (1979). Aquests autors afirmen que la motivació és la manera general de referir-nos als antecedents (és a dir a les causes, els orígens) d’una acció. En definitiva la motivació és una energia que orienta la conducta humana cap a un objectiu. El capteniment humà té dues dimensions bàsiques:

- La direcció - La magnitud (la intensitat)

La motivació s’ha d’aplicar a totes dues per definició perquè

determina:

- La tria d’una acció en particular

- L’esforç esmerçat en aquesta acció i la persistència mostrada Per tant, la motivació explica:

• Perquè les persones decideixen fer una cosa • Fins a quin punt ho intentaran

1 Limonero Garcia, J. (2006) Motivació i emoció

3

• Quant de temps estan decidides a dedicar-hi per sostenir aquesta activitat

La motivació inclou tres aspectes:

1. Un estat impulsor dins l’organisme que s’activa per necessitats corporals, estímuls ambientals o esdeveniments mentals com ara records o pensaments

2. La conducta activada i dirigida per aquest estat

3. La meta cap a la qual es dirigeix l’esmentada conducta2

LA MOTIVACIÓ A L’AULA La motivació és el nivell d’interès (d’acceptació i rebuig) que experimenta un alumne, en un context determinat, envers una tasca acadèmica determinada. Entenem doncs la motivació com un “estat” (contraposat al que seria un “tret” de personalitat) inestable i subjecte a les característiques de cada situació educativa concreta, i diem que un alumne està motivat quan la tasca que li proposem forma part de la seves prioritats en aquell moment i, que no n’està, quan les seves prioritats no se centren en l’activitat proposada de tal manera que si l’alumne pogués triar, possiblement faria una altra cosa3 En conseqüència, amb aquesta concepció, motivar vol dir “canviar els interessos i les prioritats d’una persona” i des d’aquest punt de vista, un dels objectius primordials de l’ensenyament serà canviar les prioritats dels alumnes, això és, intentar que s’interessin per coses per les quals abans no s’interessaven. Els professors de llengua acostumen a fer servir el terme “motivació” quan descriuen un alumne amb bons o mals resultats. Aquest ús reflecteix la nostra creença intuïtiva i correcta que, al llarg del prolongat i sovint enutjós procés d’aprenentatge d’una segona llengua o llengua estrangera (L2) fins a dominar-la, l’entusiasme, l’entrega i la persistència de l’estudiant són factors cabdals que en determinen l’èxit o el fracàs .

TIPUS DE MOTIVACIÓ Deci i Ryan (2000) van plantejar un model el què s’incloïen diversos tipus de motivació en el qual qualsevol tipus de motivació es pot manifestar a diferents nivells. Estableixen un model de motivació humana en què a més de motivació

2 Dörnyei, Zoltán (2001). Motivational Strategies in the Language Classroom.

3 Clariana i Muntada, Mercè (200). Ensenyar i aprendre.

4

intrínseca i extrínseca s’inclou el que anomenen desmotivació o amotivació. (AR)4

LA DESMOTIVACIÓ

La desmotivació o amotivació és un estat d’absència de motivació i de falta d’intenció per actuar. L’alumne desmotivat no té intencionalitat, la qual cosa desencadena:

• Pensaments sobre la pròpia falta de capacitat per realitzar una tasca • Convenciment que la tasca és massa difícil per l’estudiant i no se sent

competent per realitzar-la amb èxit. • Sentiments d’indefensió i de falta de control, pel que fa a una percepció

generalitzada que els resultats obtinguts no depenen en absolut de l’esforç realitzat5

MOTIVACIÓ INTRÍNSECA

Les activitats intrínsecament motivades són:

• Les que els subjectes consideren interessants i les que volen portar a terme sense tenir en compte les conseqüències

• Les que són interessants per elles mateixes

i no necessiten cap tipus de reforç

• Les activitats la motivació de les quals està basada en la satisfacció inherent a l’activitat en ella mateixa

O bé la motivació intrínseca és:

• La tendència innata a buscar la novetat i els reptes a ampliar i exercitar les pròpies capacitats, a explotar i a aprendre

Podem diferenciar tres tipus de motivació intrínseca: Motivació per conèixer

4 Dörnyei, Z. (2001). Motivational Strategies in the Language Classroom

5 Ramajo.A. (2008) La importancia de la motivación en el proceso de adquisición de una lengua

extranjera. Universidad Antonio de Nebrija

5

S’entèn com la participació en una activitat per satisfer que s’experimenta aprenent o tractant d’entendre alguna cosa nova. Es relaciona amb l’exploració, metes d’aprenentatge o curiositat intrínseca.

Motivació de l’èxit

Té en compte el paper motivador associat al plaer que se sent quan una persona intenta de superar-se a ella mateixa, aconseguir o crear alguna cosa. El focus d’atenció se centra en el propi procés i no tant en el producte final o el resultat. Està relacionada amb termes com a repte personal, motiu d’èxit o competència personal. Motivació per experimentar estimulació

Aquesta modalitat es posa en marxa quan es participa en una activitat amb la finalitat de viure sensacions agradables. Ha estat menys estudiada i té una menor aplicació en els nivells bàsics de l’adquisició del coneixement, encara que ho ha estat en àmbits com el plaer de la lectura, l’aprenentatge autoregulat, la creativitat o la resolució de problemes. Segons les investigacions realitzades existeix una major probabilitat que un alumne se senti intrínsecament motivat envers una tasca si experimenta sentiments d’autonomia o de competència mentre la realitza i si se li permet relacionar-se amb d’altres companys; a més el recolzament a l’autonomia a l’aula també fomenta aquest tipus de motivació.

LA MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA Segons Deci i Ryan (2000) la motivació extrínseca és “qualsevol situació en què la raó per a l’actuació és alguna conseqüència separable d’ella, ja sigui proposada per altres o autoadministrada”. La conducta motivada extrínsecament és tota aquella en la qual l’esforç i la persistència estan regulats principalment per incentius externs:

6

• objectes i esdeveniments que es produeixen a l’entorn

• contingència arbitrària (relacionats amb la conducta per a una convenció social)

Deci i Ryan (2000) proposen quatre tipus de motivació

extrínseca:

Regulació externa:

Les conductes regulades externament es realitzen per satisfer una demanda exterior o per obtenir un premi. Són típiques d’estudiants d’ensenyaments obligatoris ja que els alumnes necessiten per a la seva motivació a pares i mares i al professorat. D’altra banda els docents consideren l’alumnat poc independent, escassament motivat i que necessita molta atenció. Aquests estudiants perceben l’entorn educatiu com controlador, es consideren a ells mateixos poc autònoms i tenen baixes percepcions de confiança, competència i i autoestima. Regulació introjectada: Es dóna quan les accions es porten a terme sota un sentiment de pressió, amb la finalitat d’evitar la sensació de culpa o ansietat o per afavorir l’autoestima. Són motivadors freqüents els motius:

• Aconseguir aprovació • Evitar sentiments negatius • Experimentar vàlua personal o demostrar capacitat per aconseguir

lloances Regulació identificada: La identificació és el procés a través del qual la persona reconeix i accepta el valor implícit d’una conducta, per la qual cosa l’executa lliurement fins i tot malgrat no li resulti agradable. Es considera extrínseca perquè la conducta sigui essent un mitjà i no es realitza pel gaudi o la satisfacció que produeix. Se sol associar a un gran sentiment de competència i autoestima, a una gran confiança en les pròpies possibilitats i a l’afrontament positiu del fracàs. Regulació integrada: Es produeix quan la identificació s’ha assimilat dins del propi jo, establint relacions coherents, harmonioses i jeràrquiques entre aquesta conducta i d’altres valors, necessitats o metes personals. Aquesta forma de motivació, malgrat que comparteix certes qualitats amb la motivació intrínseca (per

7

exemple, l’autonomia) encara es considera extrínseca perquè la conducta es porta a terme pel seu valor instrumental respecte a un resultat que és diferent d’ella, malgrat que sigui volgut i valorat per ell mateix. Per exemple: un alumne que rebutja sortir amb els seus amics perquè ha de preparar un examen. O el treballador que s’esforça perquè li paguen, però no li agrada la seva feina: el nen que practica un esport perquè és una ocasió d’estar amb els seus amics. L’adolescent que estudia fort perquè el seu pare li ha promès una moto, el nen que fa els seus deures perquè els pares no el renyin són també exemples de motivació extrínseca.6

QUINS SÓN ELS FACTORS QUE MOTIVEN ELS APRENENTS D’UNA L2 A APRENDRE? Segons el model de Gardner de 1985, el grau de motivació d’un individu

adult vers una classe de llengües es determina per tres factors:

• El desig per aprendre o poder utilitzar la llengua en qüestió • Les activitats envers l’aprenentatge de la llengua • L’esforç que l’estudiant està disposar a fer

Cada vegada més la pedagogia moderna dóna més importància als aspectes afectius de l’aprenentatge perquè quan aquests aspectes es tenen en compte s’aprèn més i millor. Incloure els aspectes afectius ens pot portar a un aprenentatge de llengües més efectiu: La importància que tenen les emocions i la dimensió afectiva en el procés d’aprenentatge d’una L2 ens empeny a fomentar les emocions positives a l’aula.

Podem facilitar el procés d’aprenentatge d’idiomes si: Estimulem diferents factors emocionals positius com:

• L’autoestima • L’empatia • Crear un ambient de suport i d’atenció

6 Ramajo, A. (2008) La importancia de la motivación en el proceso de adquisición de una lengua

extranjera. Universidad Antonio de Nebrija

8

Segons les investigacions realitzades, existeix una probabilitat més gran que un alumne se senti intrínsecament motivat envers una tasca si experimenta sentiments d’autonomia o de competència mentre la realitza i si li permet relacionar-se amb d’altres companys.

QUINS SÓN ELS FACTORS QUE OBSTACULITZEN LA MOTIVACIÓ? Com a professors de llengües estrangeres hem d’intentar contrarestar les emocions negatives que puguin sorgir a l’aula. Entre aquestes emocions Heron7destaca l’ansietat, que és el factor afectiu que obstaculitza amb més força el procés d’aprenentatge. L’ansietat és el temor o aprensió que pot sorgir quan un alumne realitza una actuació en la llengua estrangera. Podem diferenciar diversos tipus d’ansietat dins de l’ansietat existencial, que sorgeix d’una situació grupal i té tres components lligats entre ells:

• L’ansietat d’acceptació • L’ansietat d’orientació • L’ansietat d’actuació

L’intent d’expressar-se davant dels companys de la classe mitjançant un vehicle lingüístic inestable suposa una gran vulnerabilitat. Amb l’aparició dels enfocaments comunicatius, els quals donen més importància als aspectes personals com els sentiments, creix la possibilitat que es produeixin situacions que provoquin ansietat sinó es busca un ambient emocionalment segur. La inhibició és un altre dels factors negatius que poden dificultar el procés d’aprenentatge

d’una llengua estrangera. En els darrers anys els enfocaments de l’ensenyament d’idiomes han considerat la necessitat de crear situacions d’aprenentatge en les quals minvin les barreres de la inhibició i de l’ego amb la finalitat que es pugui produir la lliure comunicació. Per això, s’ha d’establir un marc afectiu adient, s’ha de crear un clima d’acceptació que estimuli la seguretat de l’estudiant i l’animi a experimentar i descobrir la llengua meta, arriscant-se, sense avergonyir-se. L’extraversió és un tret de personalitat que posseeixen els individus que exterioritzen fàcilment. En les classes de llengües estrangeres, els alumnes extravertits participen més i busquen contínuament oportunitats per practicar la llengua. La introversió, en canvi, caracteritza les persones que es repleguen

7 Ramajo, A. (2008) La importancia de la motivación en el proceso de adquisición de una lengua

extranjera. Universidad Antonio de Nebrija

9

en elles mateixes. Els estudiants introvertits, en ser més reservats, i en autocontrolar-se massa tendeixen a participar menys a l’aula i per tant això els pot perjudicar pel que fa a l’aprenentatge de la llengua.

ESTRATÈGIES PER ACONSEGUIR UN ENSENYAMENT MOTIVADOR Com a professors desenvolupem un paper molt important en el procés de adquisició d’una llengua estrangera i som nosaltres qui unim la capacitat cognitiva i l’afectiva, la qual cosa produeix més rendiment del potencial intel·lectual de l’alumne i per tant més èxit en l’aprenentatge de llengües estrangeres.

Estratègies para crear les condicions bàsiques per a

un ensenyament motivador:

- Conducta apropiada del professor - Atmosfera agradable a la classe - Cohesió de grup i normes grupals adients

Estratègies per generar la motivació inicial: � Augmentar els valors i les actituds dels estudiants envers l’ L2.

� Incrementar les expectatives d’èxit la qual cosa es resumeix de la

següent manera:

o Oferir ajut i permetre que els alumnes s’ajudin entre ells o Establir un model d’èxit i clarificar els criteris d’èxit o Considerar i eliminar els possibles obstacles en el procés

d’aprenentatge

� Incrementar l’ orientació de metes

� Fer el material interessant per als alumnes, seguint les següents formes d’actuació:

Utilitzar tècniques d’anàlisi per detectar les necessitats, els objectius i els interessos dels alumnes i introduir-los en el currículum Relacionar els temes amb les vivències quotidianes dels estudiants i les seves experiències prèvies

10

Implicar els estudiants en el disseny i el desenvolupament del curs

� Crear creences realistes als alumnes sobre el seu aprenentatge

Estratègies per mantenir i protegir la motivació És important mantenir la motivació al llarg de tot el procés d’aprenentge per la qual cosa s’estableixen les següents estratègies: Fer l’aprenentatge estimulant i divertit: Trencar la monotonia de l’aprenentatge variant les activitats proposades i introduint tasques innovadores Fer activitats interessants per als alumnes introduint elements lúdics, innovadors i tractar temes que siguin de l’interès de l’alumnat Augmentar el grau d’implicació dels estudiants en les activitats proposades Presentar les tasques de manera motivadora: explicant el propòsit i la finalitat de la tasca i proporcionar estratègies adequades per a la realització de la tasca Establir metes específiques en l’aprenentatge, especialment a curt termini Protegir l’autoestima de l’alumne i incrementar la seva autoconfiança tot proporcionant experiències d’èxit i ensenyant estratègies d’aprenentatge i de comunicació; d’aquesta manera reduirem l’ansietat de l’estudiant i l’animarem a aprendre Permetre als alumnes que mantinguin una imatge social positiva i evitar situacions que portin a la crítica i a posar en evidència a companys de la classe Promoure la cooperació entre els estudiants tot realitzant activitats en grup Crear l’autonomia de l’alumne: permetre que els alumnes tinguin el major número d’opcions sobre el seu aprenentatge, delegar sobre els alumnes rols típics del professor. Adoptar el rol de professor-facilitador Proporcionar estratègies motivadores d’aprenentage:

� Estratègies de control de compromís � Estratègies metacognitives

11

� Estratègies per al control de la sacietat � Estratègies per al control de l’emoció � Estratègies per al control de l’ambient

Estratègies per finalitzar l’experiència d’aprenentatge:

animar a l’autoevaluació positiva

No hem d’oblidar que la manera de finalitzar l’experiència d’aprenentatge és fonamental per consolidar les bases de la futura motivació. La manera en què s’analitza el passat influeix enormement en les actuacions futures. Per facilitar aquesta avaluació positiva Dörney ( ens proposa diverses estratègies, entre les quals destaquem la de proporcionar una retroalimentació motivadora realitzant una crítica constructiva per ajudar l’alumne a millorar el seu aprenentatge. Per exemple: els reforços externs en forma de recompenses, les bones notes o el simple afalagament es consideren formes excel·lents de motivar els alumnes mediocres.

12

UNA BONA PRÀCTICA MOTIVADORA

MOTIVAR UNA CLASSE D’ANGLÈS D’ADULTS PER ESCRIURE

UNA REDACCIÓ

De tots és sabut que en una classe de llengua estrangera la part de les redaccions és la més carregosa. A ningú no li agrada escriure, molts pensen que no dominen prou l’L2 per poder expressar-se bé, d’altres argumenten que no tenen idees, que no són imaginatius que no són CREATIUS????

En aquest apartat proposem treballar la creativitat, fugir dels tòpics mitjançant els deu principis creatius segons Munari (1987), per tal de motivar els alumnes d’una classe de llengua estrangera amb una HISTÒRIA DE FANTASMES!! I de passada riurem una miqueta. I per cert, estem en una classe de llengües estrangeres per a ADULTS!!! Concretament alumnes catalans en una classe de llengua anglesa. Dibuixarem un gran núvol a la part de la dreta de la pissarra. Cada estudiant haurà de copiar aquest núvol

en un paper. Direm als alumnes que escriguin dins del núvol adjectius, noms, verbs, frases curtes relacionades amb fantasmes. Al cap d’una estona, els estudiants en parelles podran comentar el que han escrit. Més tard explicarem que en aquesta classe volem treballar la creativitat, maneres de ser imaginatiu. Ara cada estudiant haurà de copiar algunes de les paraules que ha escrit al seu full a la pissarra.

La pissarra quedarà així

Walking THROUGH WALLS

WHITE TERROR CHAINS

wailing Spirits DEAD Cemetery

Old Houses Candles blow out

Fear Vanishing COLD

13

Ara explicarem els deu principis creatius per motivar els alumnes a escriure una història de fantasmes des d’un punt de vista diferent al tradicional. A partir del que han escrit els alumnes a la pissarra i una vegada explicat el principi els estudiants podran comentar-lo, afegint idees amb la qual cosa els motivarem a parlar.

PRINCIPI 1. CANVIAR DIMENSIÓ

Tendim a pensar que els fantasmes tenen mida humana. Pensem en un fantasma gegant o un mini-fantasma. O una combinació de mides, com una família de fantasmes: pare, mare i infants

PRINCIPI 2. CANVIAR COLOR

Hem vist que la classe ha coincidit que el fantasmes són blancs o transparents. Per què no fer-los de colors?

PRINCIPI 3. CANVIAR EL MATERIAL

Els fantasmes no tenen substància o porten un llençol. Però podria haver fantasmes de pedra o de líquid

PRINCIPI 4. CANVIAR EL LLOC

Els fantasmes es troben als castells, cementiris i cases velles, perquè no els situem a una cuina d’un pis modern?

PRINCIPI 5. CANVIAR EL TEMPS

Els fantasmes estan connectats amb el passat, amb els morts. Imaginem el fantasma d’algú del futur. O podríem situar la història al futur i nosaltres ser els fantasmes.

PRINCIPI 6. CANVIAR L’OBJECTIU

Pensem que els fantasmes són terrorífics i amenaçadors. Però podrien ser amables, simpàtics, divertits. Ens podrien ajudar a rentar els plats o estendre la bugada.

PRINCIPI 7. CANVIAR LA VELOCITAT O EL TIPUS DE MOVIMENT

Podríem tenir un fantasma que nedés o que ballés en lloc de volar.

PRINCIPI 8. MULTIPLICAR

14

En lloc d’escriure la història d’un fantasma, escriurem la història d’una ciutat sencera encantada amb milers de fantasmes.

PRINCIPI 9. INTERCANVIAR ROLS

En lloc que sigui el fantasma que atemoritzi els humans, els humans podrien atemorir el fantasma

PRINCIPI 10. PERSONIFICAR

En lloc d’escriure sobre el fantasma d’un humà podem parlar d’un fantasma d’un animal. Combinant-ho amb el principi d’intercanvi de rols podríem tenir una cadira fantasma que desapareix quan algú s’hi vol asseure.

Amb aquestes idees i suggeriments aconseguirem relaxar els alumnes i crear un clima d’entusiasme a la classe que permetrà que els estudiants es diverteixin aprenent i a més, en el cas que ens ocupa, tinguin ganes de posar-se a escriure la redacció.

_________________________________________

Bibliografia

Deci, E.L., Ryan D:C.(2000) Intrinsic Motivation and Self-Determination in Human Behaviour. New

York. Plentum

Dörnyei, Z. (2001). Motivational Strategies in the Language Classroom. Cambridge University Press.

New York

Limonero Garcia, J. (2006) Motivació i emoció. Editorial UOC. Barcelona

Murani, B (1987) Fantasia. Editorial Presença. Lisbon

Sion C. (ed.) (1991) More Recipes For Tired Teachers. Addison-Wesley

15

Ramajo, A. (2008) La importancia de la motivación en el proceso de adquisición de una lengua

extranjera. Universidad Antonio de Nebrija