I PARTINTRODUCCIÓ CONCEPTUAL I HISTÒRICATEMA 1:TEORIA I PRAXIS DE L'ANTROPOLOGIA

1. INTRODUCCIÓ A L'ANTROPOLOGIA2. DEFINICIÓ DE L'OBJECTE D'ESTUDI3. ALGUNS CONCEPTES CLAU4. L'ANTROPOLOGIA COM A DISCIPLINA CIENTÍFICA5. L'ANTROPOLOGIA A L'ESTAT ESPANYOL

1. INTRODUCCIÓ A L'ANTROPOLOGIAAntropos: homeLogia: ciència, coneixement, estudi

Levi-Strauss: més que ciència de l'home és el coneixement de la humanitat.Els origens són l'interés cap a tot l'exótic, altres formes de vida, cultures que ens resulten

extravagants.Quan el saber occidental se n'adona que hi han altres formes de vida, es fa conscient

d'eixa diversitat. No només hi ha una diversitat sinó que comencen a explicar eixa diferència que no pot explicar només en termes materials sinó que ha d'explicar el seu origen social i cultural.La diversitat cultural versus l'homogeneïtat cultural:

A l'antropologia l'interessa conceptualitzar i comprendre, per una banda, les similituds i, per altra, la variació, la diferencia i la diversitat de la humanitat.

UNITAT PSÍQUICA“Tots i totes participem de les mateixes capacitats per al pensament lògic, per al desenvolupament, per a l'ús dels sistemes lingüístics, i per a simbolitzar, codificar i transmetre informació”. Això és el que Tylor va anomenar “unitat psíquica” de la humanitat.

Si som tots iguals, per què som diferents?. En eixe àmbit treballa per a explicar-ho l'antropologia científica.

La variabilitat cultural s'explica mitjançant unes característiques fonamentals:

Adaptativa: s'adapta al medi social, cultural i natural. Som éssers socials i tenim unes xarxes i suports que ens permeten viure. Es diferenciem de la resta d'animals perquè podem transformar les condicions per a adaptar-nos.

S'aprén: l'adquirim amb l'experiència diària.Arbitraria: no hi ha un model concret.

Segons estes característiques podem explicar-nos com cada grup ha anat configurant la seua cultura de forma molt diversa perquè depén del lloc i de les condicions.Al parlar d'eixa diversitat podem parlar de com s'organitzen políticament i familiarment.

1

HUMAN RELATIONS FILES (catàleg de totes les cultures de les que hi havía informació)The Human Relations Area Files, Inc. (HRAF) is an internationally recognized organization in the field of cultural anthropology.  The mission of HRAF is to encourage and facilitate worldwide comparative studies of human behavior, society, and culture.  Founded in 1949 at Yale University, HRAF is a financially autonomous research agency of Yale.      HRAF produces two major collections (the HRAF Collection of Ethnography and the HRAF Collection of Archaeology), encyclopedias, and other resources for teaching and research.  Web: http://www.yale.edu/hraf/

2.DEFINICIÓ DE L'OBJECTE D'ESTUDI

L'antropologia ha tractat de donar resposta a qüestions com: ¿Per quina raó o raons hi ha diferencies? ¿Per què som tant variables en el nostre comportament a pesar de pertànyer a una

sola espècie? ¿Què hi ha de comú dins d'aquesta diversitat?

Per a respondre a totes aquestes qüestions, els antropòlegs han pres el terme bàsic amb el que defineixen l'objecte de la seua disciplina: el concepte de cultura amb el que es refereixen a les diverses formes de vida humana i amb el que distingeix a les persones d'altres éssers vius. Kroeber i Kukhow, antropòlegs, intenten definir a finals dels anys 50 la cultura i trobar una definició vàlida per a tots.Unes enfatitzen en l'aspecte de l'herència social (el que aprenem dels nostres avantpassats) i altres es centren en l'organització.

El primer intent de definir la cultura el fa Taylor en 1873 quan publica Primitive Culture, on defineix la cultura:

Així, que la 1ª definició “científica” de “cultura” (E. B. Tylor):"Civilització o cultura en un sentit etnogràfic ampli, és eixe tot complex que inclou coneixement, creença, art, moral, llei, costums y qualssevols altres hàbits y capacitats adquirits por l'home en tant que membre de la societat".

Esta definició fa referència a tot allò adquirit, al que aprenem.Cultura és tot allò que aprenem.

LA CULTURA...

Eixe patrimoni heretat, incrementat, compartit i tramés de generació en generació pels membres del grup disposa de dos fonts d'informació:

· El codi genètic (ve per herència genètica)· El codi cultural (ve per herència social)

Podem fer una distinció analítica però no real, perquè eixes dos fonts sempre van juntes. Sense una llengua prèvia no podem aprendre.

Podem trobar en els animals característiques que són l'orige d'una cultura (són coses instrumentals), però l'especie humana té capacitat de simbolitzar: a un símbol li donem un significat, inherent i propi de l'ésser humà. Açò ens permet anar més enllà dels nostres sentits.

Els éssers humans disposem de:

2

CODI CULTURAL Ja que és una font d'informació externa L'aprenentatge és l'arrèl de la cultura El codi cultural ordena i dirigeix els processos socials, governa el comportament social

CODI GENÈTIC El codi genètic és una font d'informació interna La capacitat per a l'aprenentatge (per a la cultura) ve genèticament determinada El codi genètic ordena les seqüències d'aminoàcids per a formar proteïnes, governa i modela el comportament instintiu

3. ALGUNS CONCEPTES CLAU: EnculturacióEtnocentrismeRelativisme cultural La perspectiva emic-eticEnculturació: procés social pel qual s'aprèn i transmet la cultura de generació en generació. És el procés pel qual Tots adquirim la cultura. Com l'aprenem i com la transmetem. La socialització és aixó: els que nàixen aprenen a comportar-se i adquireixen coneixements socials.Etnocentrisme: és la tendència a aplicar els propis valors culturals per a jutjar el comportament i les creences de les persones criades en altres cultures. És la tendència a jutjar des del meu punt de vista. Tot allò que és meu és millor.Relativisme cultural: argumenta que el comportament en una cultura particular no ha de ser jutjat amb els patrons d'una altra. Aquest relativisme, dut a l'extrem, pot generar és millor de caire ètic i moral. Totes les cultures són igual de dignes.EMIC (natiu): l'observador utilitza conceptes i distincions que son considerats com significatius i apropiats pels natius.ETIC (antropòleg): l'antropòleg aplica criteris objectius: utilitza conceptes i distincions considerades com significatives i apropiades pels observadors.4. L'ANTROPOLOGIA ES VA CONSTITUIR COM DISCIPLINA ACADÈMICA EN LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX... 1

La pre-antropologia (descobriment d'Amèrica (XVI) fins a mitjans del XIX) Després del descobriment d'America es descobreix un nou continent.Passen a tindre importància els altres i tractaràn de respondre a preguntes com: són cristians?, tenen ànima?, quin és el seu orige?Es produeix una situació d'explotació i domini que ocorre paralel al canvi que conmocionarà Occident: vé la Modernitat i comencen a plantejar-se altres qüestions econòmiques, religioses i socials.

L'antropologia clàssica (finals del XIX, mitjans del XX) L'antropologia post-colonial (a partir de la segona meitat del XX)

Principis generals de la història de la humanitatUnitat psíquicaPerfectibilitat

3

Idea de progrésLa preantropología suposa un pas indubtable cap a la formulació de coneixements sistemàtics, però no podem parlar encara de ciència ja que tenien un discurs filosòfic, no científic basat en el següent:Rousseau plantejarà el mite de l'origen de la civilització:

  Informes etnogràfics(1)

Informes historiogràfics

 

Estat de naturalesa

“societat començada”

Civilització Estat de llibertat

Esquema evolucionista: Anem capa un lloc concret, a un estadi. A Amèrica era obligatori cristianitzar.

Si no eren cristians no eren persones esclavitudSón persones si es cristianitzen.

En l'evolucionisme primava la idea de la cristianització i del progrés. Caminen en eixa direcció cap a alguna cosa millor, i tots hem de seguir el mateix camí per a millorar.

Els antecedents de l'antropologia clàssica

La il·lustració marca una revolució a les ciències de la naturalesa que es plantegen com a objectiu descobrir les lleis que regeixen els fenòmens naturals. Context en el que comencen a dissenyar-se les ciències socials en base a dos paràmetres:L'objecte de coneixement de cada ciència s'establirà...

Les societats simples no poden diferenciar uns determinats camps, es un tot que no es diferencia.

4

Antropologia Arqueologia

Antropologia física

Sociologia Història

Societats simples

Societats complexes

Present Passat

Les societats complexes poden diferenciar entre camps amb els seus propis recursos i esferes d'actuació: mercat, societat civil, relacions de família, política, etc. Dins de l'estructura social cada àrea té la seua esfera d'actuació i recursos.

Context de l'antropologia clàssica

Període que va des de finals del segle XIX fins a mitjans del XX. És a dir, és el període de la colonització de la major part d´Àfrica, Nord-Amèrica i Àsia. Cal distingir dos visions des de l'antropologia:La ciència del bon govern: pobles que podràn governar-se d'una manera adequada (Gasmio)La ciència a favor de l'explotació colonitzadora: permet explotar millor eixos països (Leclerc)

Paradigmes de l'antropologia clàssica:

L'evolucionisme El difusionisme El culturalisme El funcionalisme

Paradigma evolucionista

(Lewis Morgan i EB Taylor són els autors més importants d'esta teoria).

Com s'expliquen les similituds constatades en societats summament llunyanes en l'espai i en el temps?La tesis de l'evolucionisme cultural es centra en la unitat de l'espècie humana dins de la diversitat de l'experiència humana. És a dir, tots els grups socials (unitat psíquica) segueixen la mateixa línia de progrés de desenvolupament, des de l'estat salvatge natural (amb ritmes diferents), per tant diversitat de cultures, fins a la “civilització”.

Paradigma difusionista(cada poble és originari d'una branca cultural i cadascun té la seua pròpia evolució).

La tesis de la transmissió cultural: si cada poble posseeix una tradició cultural peculiar que la diferencia d'altres pobles, les semblances entre cultures o entre trets culturals s'expliquen pels contactes entre grups de cultures originalment diferents.El particularisme històric (Franz Boas)

Paradigma culturalista

L'escola de cultura i personalitat (antropologia psicològica) basada en les relacions entre les cultures i la psique dels individus que les composen. Una de les autores més importants és Margaret Mead: la cultura modela la psique de l'individu en un grau molt elevat.

1. Etapa prefreudiana: es centra en la relació que s'estableix entre el grup i l'individu (entés com a grup cultural). No considera a Freud perquè este afirma que eixes societats primitives estàn en estat pseudopatològic. Des de l'antropologia es veu d'una manera negativa i no l'incorporen als seus estudis.

2. Etapa freudiana: una de les principals autores: Ruth Benedit.

5

Una nova estratègia des de l'antropologia que:

Comparteix les premisses següents: Rebutgen l'aproximació històrica de l'evolucionisme i del difusionisme. Voguen per una antropologia de terreny, fundada en l'observació directa (Aquí

apareixen les monografies). Parteixen de la racionalitat del “primitiu”. És a dir, tenen la mateixa capacitat de

raonament, de lògica que qualsevol. Totes les societats s'organitzen amb una certa lògica d'ordre i de coexistència,

d'alguna manera “funcionen”.

Pressupòsits de la teoria funcionalista

Es una nova estratègia des de l'antropologia, es l'estrella de l'antropologia.Es desenvolupa en el periode entre guerres (1a i 2a Guerra Mondial)Els caps visibles són Malinowski i Radcliffe-Brown. Busquen l'observació directa, com

són?, com viuen?, treball de camp, etnografia. Significa un ruptura total amb la tradició anterior. Pretenen anar poble a poble a coneixer-lo i saber com són. Si el que volem és coneixer amb una certa lògica una societat busquem la funció social de cada cosa, però la pregunta acaba sent l'objecte de la investigació: la causa es torna la conseqüència.

La societat es un conjunt organitzat, no una sèrie d'elements inconnexos. Cada element constitutiu d'una societat està dotat d'una funció, pel que tots els

elements son indispensables. Es poden investigar els elements culturals a partir de la pregunta: ¿Quina és la funció

que acompleixen en l'univers social on es desenvolupen?

L'antropologia post-colonial (a partir dels anys 60): (fins l'actualitat)

És un contexte de descolonització i l'antropologia viu la primera crisi com a disciplina acadèmica. Eixos pobles estudiats estàn constituint-se com a Estats a la manera occidental.

L'antropologia no habia tingut un creiximent inocent. Naix a partir del colonialisme i de tractar de coneixer eixos pobles colonitzats.

Quin és ara l'objecte d'estudi. La vessant teòrica que es desenvolupa en este contexte es l'estructuralisme. Comença a França i el seu principal autor és Levi-Strauss.

Estructuralisme Ecologia cultural (Neo-evolucionisme): es un evolucionisme revisat i

actualitzat.Marxisme estructural: es una adaptació marxista de l'estructuralisme.Antropologia simbòlica

Pressupòsits de l'antropologia estructural

Contra l'evolucionisme diu que l'ordenació en series de les societats no és més que una "il·lusió arcaica“.Contra el difusionisme afirma que deixa de banda la qüestió més rellevant: els processos conscients o inconscients traduïts en experiències concretes per les que les

6

persones que no posseïen una institució han arribat a adquirir-la, ja siga per invenció, per transformació o per admissió (de fora).Contra el funcionalisme diu que l'observació empírica d'una societat concreta, sense un estudi històric ni comparatiu no permet arribar a cap tipus de principi general (que es l'aspiració d'una ciència).

Els funcionalistes construeixen inductivament l'estructura superficial a partir dels fets de la vida social; l'estructuralisme busca l'estructura profunda (sols en ella es pot descobrir els principis generals que governen la vida social).

ANTROPOLOGIA SIMBÒLICAÉs el que es trobem en l'actualitat. Fonamentalment és una tendència cap a una

concepció de la vida social com una cosa organitzada en termes de símbols, cadascun d'ells amb un significat.

Si volem comprendre l'organització social hem de saber interpretar eixos símbols.Els seus antecedents estàn en el posestructuralisme francés.

La corrent principal serà l'antropologia posmoderna (versió de l'antropologia interpretativa nord-americana) en la que destaquen autors com:Clifford Geerts, James Clifford, George Marcus, Dick Cushman, Marilyn Strathem, Robert Thornton, Michel Fischer, etc.És una síntesi de totes les corrents.

El Paradigma InterpretatiuL'antropologia no busca lleis, sinó significats, interpretar i donar una explicació. L'ésser humà està suspès en una xarxa de significats que ell mateix ha creat: la cultura.Cuestiona la capacitat de la ciència per a donar raons i explicacions per a tot.

5. CRISIS DE LA DISCIPLINA

1ª Crisi: la descolonització. L'antropologia perd el seu objecte d'estudi. Es resòl esta crisi desenvolupant l'antropologia aplicada que, a partir de problemàtiques socials, les investiga i tracta d'arribar a solucions.La versió americana de resoldre esta crisi és la de fer un paper de mediador, d'interlocutor entre eixos països i l'administració de les grans potències.

2ª Crisi: vé marcada pel moment posmodern de qüestionar la ciència, la raó, etc. que no més afecta l'antropologia sinó a totes les disciplines.L'antropologia no ha resolt encara esta questió.

Gir metodològic de la 2º Crisi

FINS ALS 70 DESPRÉS DELS 80Els antropòlegs crítics nord-americans dels 70 reclamaven una antropologia políticament reflexiva i crítica amb una clara intenció

La deconstrucció posmoderna qüestiona la pròpia autoritat antropològica per a representar als “altres”, i en la seua forma més

7

constructiva. radical, la validesa de la pròpia antropologia.

Els antropòlegs crítics reclamaven per una antropologia compromesa que mitjançant l'autoreflexió política contribuïa a una autèntica comprensió i comunicació entre cultures diverses.

Els posmoderns s'enreden en una introspecció individual i subjectiva que en la seua manifestació més extrema proclama la crisi de la ciència occidental en general i amb això la impossibilitat de formular una teoria unificada.

Que ha aportat l'antropologia a les ciències socials

Fonamentalment, la mirada antropològica

Intentar deixar de costat les pròpies preconcepcions o estereotips i explorar l'àmbit d'estudi tal i com els participants el veuen i el construeixen.Estudiar les relacions existents entre l'àmbit d'estudi i el seu context (mirada holística)No donar res per descomptat. Adonar-se que això que pareix comú es extraordinari i perquè ho és.

Consisteix en eixa capacitat emic/etic, que naix del treball de camp de Malinowski, i permet ficar-nos en el lloc de l'investigat.

II PART: L'ANTROPOLOGIA COM A ESTUDI DE LA CULTURA

TEMA 2: MATRIMONI, FAMÍLIA I PARENTIU1. EL MATRIMONI Trobaren que no hi havia els mateixos tipus de matrimoni al buscar la universalitat del mateix.

8

Kathleen G. ajusta la definició als casos excepcionals que troba. Edmund elabora una llista amb els diferents tipus.En els anys 80 Ramón Valdés desenvolupa una perspectiva componencial del matrimoni: el matrimoni és una institució formada per diferents institucions. Segons ell:

És legitimada És pactada Implica uns ritus nupcials Opera a diferents nivells:

Afinitat Sexualitat Consanguinitat

La polèmica en torn a la universalitat del matrimoniFormes de matrimoni i residència post-nupcial

PERSPECTIVA COMPONENCIAL DEL MATRIMONIWestermrchk, E. (1984) Història del matrimoni Ed. Aertes BCN

Explicació:- Normes d'homogàmia: tendim a casar-nos amb les persones de la nostra classe social- Regles d'exogàmia: certes persones amb les quals no et pots casar- Ritus de pubertat: p.e. la comunió- Es pactat per conyuges o progenitors: pacte, dot, intercanvi de dones, consentiment, etc.- S'uneixen dos persones: formalitats jurídiques: cerimònies.

Formalitats Jurídiques i Cerimònies

UNIÓ DE DOS PERSONES

Festeig, Dot, Intercanvi de dones, Consentiment

UNIÓ SEXUAL

PROCREACIÓ

UNITAT DOMÈSTICA

VINCULACIÓ DELS GRUPS

DIVISIÓ DEL TREBALL

PROLE LEGITIMA

DRETS I OBLIGACIONS

PATRIMONI COMÚ

NORMES D’HOMOGAMIA

REGLES D’EXOGAMIA

RITUS PUBERTAT

LEGITIMEN

AFINITATCOHABITACIÓ

CO

NSA

N

G.

SEXU

ALI

TAT

9

- Afinitat: vincles de parentiu amb un grup alié al nostre: drets i obligacions.- Consanguinis: parentiu per descendència: mare, filla, germana, etc.- Cohabitació: divisió del treball, pel fet de ser home o dona es fan determinades tasques.- Patró comú: la unitat domèstica és una unitat econòmica.

FORMES DE MATRIMONI MONOGÀMIA: una parella, dos persones. POLIGÀMIA

POLIGÍNIA: un home i 2 o més donesPOLIANDRIA: una dona i dos o més homes MATRIMONI EN GRUP: 2 o més homes amb 2 omés dones (només un cas documentat: les illes Marquessines)

FORMES DE RESIDÈNCIA POSNUPCIAL(Segons es forma una nova llar)

Dependent: en una llar ja construïdaIndependent: en una llar novaPatrilocal: se n'anem a viure a casa dels pares d'ellMatrilocal: igual a la d'ellaAvunlocal: igual a la del tio matern de l'homeBifocal: indistintament elegim si anem a casa dels pares d'ell o d'ellaNeolocal: nova residència en un lloc nou distint d'on viviem (no necessariament són del mateix poble)Virilocal: anem a viure a una casa nova en el poble dels pares d'ellUxorilocal: igual a la d'ellaComunlocal: els dos són del mateix poble, es queden a viure en ell

LA FAMÍLIA Família i unitat domèstica Sobre la universalitat de la famíliaL'evolució a la família occidental

Sempre s'ha parlat de família d'una manera poc formal. Un matrimoni no és una família, per què no té descendència.

Família i Unitat domèsticaFAMÍLIA: Grup de persones vinculades entre si per vincles de matrimoni i descendència amb residència comuna adscrit a la procreació i a tindré cura dels fillsUNITAT DOMÈSTICA: Grup de persones que conviuen en una residència comuna, formant una unitat de cooperació econòmica, on es cria als fills que naixen dels seus membres.

10

FORMES DE FAMÍLIA

- Monògama - Poden ser - Monògams o Polígams- Independent independents - És una llar independent

L‘INCEST I EL CONTROL (Incest: tabú de tenir relacions sexuals amb determinats parents)Westermachk: prohibició per la possibilitat de malformacions.Es una creença falsa, però molt estesa.Sorgiren teories des de la psicologia.Hi ha un rebuig natural a tenir relacions entre familiars.Freud diu que es a l'envers: hi ha una atracció natural.Levi-Strauss en 1950 diu que hem d'organitzar-nos socialment: hem d'emparentar-nos entre diferents grups per necessitats socials i polítiques, mitjançant l'intercanvi de dones (són les avantages socials de l'incest).La crítica que se l'ha fet és que l'incest no implica el matrimoni i no es incompatible.A l'hora de qualificar-lo no es dona entre els mateixos parents en les distintes cultures.

Últimes tendències teòriquesJ. Goody (1956) A comparative Approach to incest and adulteryR. Needham que continuarà la línea teòrica de J. Goody

El PARENTIUQuè és el parentiu?Paentiu no és el reconeiximent biològic sinò la seua interpretació, (esta és la idea fonamental d’este tema) diferent en cada lectura (els termes que s’utilitzen són també diferents). No es consideren parents a les mateixes persones en totes les cultures. A més els conceptes canvien. Filiació i grups de filiació

El parentiu...Les coordenades bàsiques del parentiu en totes les societats humanes són dos: La descendència (consanguinis)L'afinitat (per matrimoni)

La filiació...Entenem per filiació el principi de parentiu que vincula automàticament un individu als seus descendents de forma selectiva i que unix a diverses generacions formant grups de parentiu socialment independents.

11

FORMESDE FAMILIA

FAMILIANUCLEAR

FAMILIA POLÍGAMA

FAMILIAEXTENSA

TIPUS DE FILIACIÓ

Parents: s’organitza en torn a dos conceptes:

- Via descendència: quan no és selectiva, no hi ha discriminació, inclou a tots el que són.- Via filiació: sí hi ha una selecció del grup de parents al que pertany i a uns altres els

deixa fora.

(pare) (mare) (també es diu (també filiació bilineal)cognaticia o indiferenciada) Formen part de determi-No discriminem, més que nats parents per part deparlar de filiació podem pare i de mare, però no parlar de descendència. Indiscriminadament.

Tipus de filiació:Grups de filiació:

1. Llinatge: avantpassat comú al que podem arribar (normalment no més de 4-5 generacions en societats àgrafes).

2. Clan: avantpassat mític, sense documentar. No podem arribar a ell.Filiació unilineal: la filiació es fa en base a un dels progenitorsFiliació duolineal: la filiació es fa a través dels dos.

SOCIETATS PATRILINEALS

12

SOCIETATS MATRILINEALS

FILIACIÓ UNILINEALEn la filiació unilineal la gent té dos tipus de parents: A) els parents amb què forma grup de filiació (els que apareixen en negre en el dibuix)

B) els parents amb què es mantenen relacions socials institucionalitzades però que pertanyen a altres grups de filiació (els que apareixen en blanc). (No és que no siguen parents sinó que no formen part del mateix grup de filiació)

Podem distingir dos grans tipus de filiació unilineal: el patrilineal i el matrilineal.

13

En la filiació patrilineal el parentiu es transmet per línia masculina. En este sistema els drets de successió de la terra, l'herència, els privilegis, les funcions socials... es limiten als fills/es dels membres masculins del grup.Com veieu, el doble triangle (EGO) pertany al grup de filiació del pare i també de la germana del pare. No obstant, els fills/es de la germana del pare pertanyeran al grup de filiació del seu marit.

En la filiació matrilineal el parentiu es transmet per línia femenina. És el mateix però per via femenina.En les societats matrilineals el poder és ostentat pel germà de la dona; el tio matern està en possessió de l'autoritat a nivell de l'estructura familiar (d'ací la importància del tio matern i del tipus de residència avunculocal on el nou matrimoni passa a residir en casa del tio matern). Queda inclòs dins del grup de filiació el germà de la mare i és qui ostenta el poder. Mentres que els fills del tio de la mare no pertanyen a eixe grup de filiació, sinó al de la seua dona.

FILIACIÓ BILINEAL, DUOLINEAL O DOBLE FILIACIÓ.És un sistema de filiació pel qual un individu queda adscrit simultàniament a un grup patrilineal i a un matrilineal, perquè cada un d'ells complix funcions diferents. De manera que esquemàticament (veure dossier) seria juntar aquells parents d'EGO que pertanyen al patrillinatge i aquells que pertanyen al matrillinatge. Ambdós formarien part del seu grup de filiació; quedant una sèrie de parents exclosos.És molt habitual que els rituals religiosos estiguen en mans del grup de la mare i l'economia en mans del grup del pare.  És a dir, cada persona (ego) forma part al mateix temps d'un doble grup de filiació, és a dir el seu grup de filiació inclou a ambdós.

FILIACIÓ COGNATÍCIA, BILATERAL O INDIFERENCIADALa filiació cognática no forma grups de filiació, llinatges o clans; les regles del parentiu no permeten, per si soles, formar grups de filiació, és a dir, grups socials clarament diferenciats. En la filiació cognatícia les vinculacions que establix el parentiu són independents del sexe: la descendència es transmet tant pel pare com per la mare.  EXEMPLE: El nostre sistema de parentiu.

14

El parentiu és un sistema ideal..

El parentiu és el sistema ideal (ideològic) de posicions ordenades de manera congruent amb la interpretació de:

– les funcions biològiques – de les relacions sexuals– la fecundació, – l’embaràs i el part

Es tracta doncs, de relacions socials que recorren a la biologia per a la seua pròpia ordenació, no relacions biològiques en si mateix.

TEMA 3 LA VIDA ECONÒMICA ¿Què és l’economia? El procés de producció  La circulació de béns El consum Sistemes econòmics

Entenem per economia... EXAMEN La definició clàssica d'economia inclou tres aspectes: la producció, la distribució i el consum; no obstant, e sol obviar l'intercanvi, que és un element fonamental que ens permet anar més enllà de l'aspecte purament econòmic. Així doncs, Pensem en l'economia des de la unió de la producció, la distribució i el consum de béns en el marc de les relacions socials en el que s'inclouen i que possibiliten la reproducció social del sistema.

Ampliem eixa definició amb el procés de relacions socials, tenint com a objectiu la reproducció social.

Són importants conceptes com l’ecologia: estudi científic dels organismes vius en relació al medi en que viuen.Ecosistema: conjunt de diferents espècies d’èssers vius en un entorn físic determinat. Hem de tenir en compte les estratègies que cada cultura adopta en funció del medi en que viuen i no tots els que comparteixen eixe medi tenen la mateixa cultura (sí influeix però no determina).

La producció Amb la producció ens referim a la forma en que s’obtenen uns determinats medis de subsistència. La producció suposa la relació entre força de treball i objecte, entre treball i mitjans tècnics.

Unitats de producció: espais on determinades relacions organizades donen com a resultat la elaboració d’un producte.

Producció Circulació (bens i serveis) Consum Reproducció del sistema

15

Els béns poden circular...(Entre comunitats diferents i dins de la mateixa comunitat)

La distribució: quan hi ha una transferència de béns entre dos o més parts unides prèviament per algun tipus de vincle. Constitueix també una funció d’adjudicació.

El canvi o l'intercanvi: quan hi ha una transferència de béns entre dos o més parts que no estàn unides prèviament per cap vincle. Constitueix també una una funció de moviment i substitució.

Els elements bàsics de la circulació de béns són:

valor social (més valor econòmic que econòmic) (més que social)

Formes de circulació de béns

    RECIPROCITAT

CIRCULACIÓ DE BÉNS

DISTRIBUCIÓREDISTRIBUCIÓ

  CANVI O INTERCANVI

ECONÒMIC O COMERCIAL

La reciprocitat és...(No és una transacció inmediata) La reciprocitat és la obligació de donar, rebre i tornar. Però donar, rebre i tornar no son obligacions del mateix tipus: rebre és la necessitat, donar i tornar són els mitjans per a satisfer-la.

La redistribució...

La redistribució és un principi de intercanvi segons el qual les coses flueixen cap a un centre en què són classificades, contades i repartides.

El canvi

Estem fent referència a la transacció sense vincles socials previs on podem distingir entre una - relació econòmica i

Circulació bens

OBJECTES I SERVEIS ENTITATS

EL DO (REGAL) LA MERCADERIA PERSONES GRUPS

16

- relació socialLa relació social amaga una relació econòmica en molts casos.

P. Bourdieu diferencia entre 3 ecomomies:

- Economia capitalista: prima la maximització del benefici- Economia redistributiva: com exemple tenim l’Estat, paguem impostos i Hisenda els

redistribueix- Economia del Do: la trobem entre relacions proxèniques, entre veins, familiars,

amics.....les associacions, ONG, programes d’ajuda.....No les mou el benefici, no tenen ànim de lucre, no intenten maximitzar els beneficis.

Factors de l’economia del do No es tracta d’ajudar generosament als pròxims, sinó d’involucrar al conjunt de la societat És una proposta organitzada Utilitza als mitjans de comunicació de masses, la solidaritat es converteix en mediàtica. El do s'ha convertit en un acte que uneix a subjectes abstractes Té un caràcter eminentment “lliure” o “voluntari” Forma xarxes que estan obertes a l'infinit, a nivell global, sense fronteres

El consumEs l’us d’un bé, un servei o un objecte amb una doble funció:

- produir sociabilitat (ens identifiquem amb aquells que tenen accés a les mateixes coses que nosaltres)

- produir l’identitat (ens identifiquem en allò que consumim)En definitiva, reproduïm el sistema.

Podem definir-lo com una sèrie de relacions complexes:– les centrades en torn a l'accés a les diferents classes de recursos; – les que es donen i que son donades per la distribució dels recursos dins de les llars i

entre aquestes; – les relatives al processament dels recursos i – les que es produeixen i reprodueixen en la realització del consum pròpiament dit.

Per tant, el consum es concebeix com un procés dins d’un altre procés ja que no pot ser separat de la producció ni de la distribució.

En la nostra societat els processos d’individualització (referit a que no hi ha una transmissió social de coneixement i habilitats entre generacions) s’han radicalitzat. S’han transformat les estructures socials de tal manera que anem assaigant estratègies que no hem aprés.Anem creant el nostre propi estil de vida, la nostra manera de ser.

Què és un sistema econòmic? El podem definir com la interacció entre les persones i els recursos, és a dir, l’accés als recursos per part de les persones.

Sistemes econòmics17

Societats caçadores recol·lectores Societats agrícoles i de pastors nòmades vs. societats agràries

Clàssicament l’antropologia ha estudiat aquestes dos societats. Hem de diferenciar entre agràries i agrícoles; agrícoles són quan no hi ha dessenvolupament tècnic. A partir de que hi ha forcat, es dona un excedent agrari i ja parlem de societat agrària.

Societats industrials: amb una economia fonamentalment industrial

TEMA 4 LA POLÍTICA DES D’UNA PERSPECTIVA ANTROPOLÒGICA

ANTROPOLOGIA POLÍTICANo en totes les cultures existeixen institucions específiques, com governs. Avans es

pensaba que en les societats en que no hi havia, no tenien poder polític. Però hi ha algú que prén les decisions. En molts casos les relacions informals són molt importants, és on es fan els negocis, es prenen decisions, etc.

1. Introducció: alguns conceptes bàsics 2. L’organització del poder i els seus tipus 3. Els Estats moderns

El concepte de poder Segons N. Bobbio, el poder és la capacitat o la possibilitat d'obrar, de produir efectes, aplicat a individus o a grups, en relació amb la vida dels subjectes.

Per Hume el poder és una categoria subjectiva, és una projecció que enmana de la nostra conciència. Totes les definicions de poder parlen de que és una capacitat de produir efectes.

L’autoritat   i la legitimitat L'autoritat, a diferència del poder, implica un dret, l'autoritat política és més que la capacitat per a exercir el poder, implica també que el dret per a exercir-lo es reconega públicament (J. Beattie). Diem que un fet és legítim quan no posem en dubte el procés a través del qual hem arribat a ell (eleccions, constitució,etc.) Pot ser tradicional, basada en la tradició o carismàtica pel carisma, capacitat de coneixements, etc.

L’organització del poder i els seus tipus

18

L’organització del poder i els seus tipusSISTEMES POLÍTICS DESCENTRALITZATSNo hi ha un centre de poder. El poder és temporal, no hi ha una força coercitiva específica. No hi ha elements d’estratificació social.BANDA: Grups de menys de 50 individus, és considerada la unitat política bàsica de les societats de caçadores – recol·lectores (grups de individus no relacionats merament per lligams de parentiu sinó per l’adscripció a un territori comú: grups territorials). Són els més igualitaris.TRIBU: L’estructura política de les societats tribals, típica de les societats agricultores- pastores no té una unitat política, sinó que són varies les unitats constitutives de la organització política tribal amb un contingut funcional molt variat. Tribu: és cada una de les unitats en que es subdivideix. És autónoma i només en alguns aspectes poden actuar i prendre decisions conjuntes, però el funcionament general, habitual i normal és que cada unitat funcione de manera autònoma, fonamentalment el poblat i el llinatge. Tenen mecanismes de coloboració i maneres de ressoldre que no passen per una autoritat, per una entitat superior. Són normes que tots accepten.Respecte al cacicat no hi ha que confondre cacicat, en el sentit antropològic, amb el cacique del poble. Es diferencien en que el cacique es el propietari dels mitjans de producció.

TRIBU

UNITATS DOMÈSTIQUES

SISTEMES POLÍTICS CENTRALITZATS Les JEFATURES tenen òrgans centrals de govern relativament permanents, basats

típicament en l’acumulació i redistribució de un excedent econòmic, hi ha una desigualtat

L’element distintiu de l’ESTAT és la presencia d’un forma especial de control: l’amenaça de la força per part d’un conjunt de persones constituït i legitimat per a utilitzar-la, és el nostre sistema polític.

19

SUBTRIBU SUBTRIBU SUBTRIBU

_________________________POBLAT POBLAT POBLAT

___________________________LLINATGE LLINATGE LLINATGE

_____________________

Té un centre de poder, estàn més densament poblats, hi ha estratificació social, una tecnologia més productiva, especialització professional, una economia basada en la redistribució.....

Estat tradicionals vs. Estats moderns

Els territoris dominats pels estats tradicionals estaven poc definits i el control del govern central era dèbil.

L’Estat modern té autoritat sobre el seu territori de fronteres perfectament delimitades.

La classe dominant mancava d'un sentit de pertinença en relació als seus governats

Als Estats moderns, la major part del què hi viuen són ciutadans.Els estats moderns

ELS ESTATS MODERNS Un dels aspectes més importants del desenvolupament de l’Estat modern és la seua associació amb la democracia. Podem distingir entre:

– Democracia directa o participativa– Democracia representativa o pluripartidista– Centralisme democràtic de partit únic

20

TEMA 5 SISTEMES DE CREENCES I RITUALSEn la lectura de Pritchard veguerem que les creences s’han d’interpretar dins del context on es desenvolupen.Clifford Geertz incideix en 4 maneres d’interpretar el món:

- Religiosa: assumeix les coses com són- Sentit Comú- Científica: es demostra quina és la més verossimil- Estética: des de la bellessa, l’art.

1. L’univers simbòlic: conceptes clau 2. La religió: un fenomen complex 3. Les borroses fronteres entre màgia i religió 4. Simbolisme i ritual 5. El culte a la mort 6. La secularització i les creences contemporànies

El tótem és un animal viu. Totemisme: és la vinculació amb un animal (per al que ho vincula és un animal sagrat, no pot matar-lo).El animisme: creure en éssers espirituals.Sistemes de creences i rituals: símbols, senyals i valors.Els símbols: el univers simbòlic és com s’expliquem el nostre entorn: creguem i valorem a través de símbols i valors. Els éssers humans són animals simbòlics.  Tenen significat per que estan en lloc d’un altra cosa o coses a les que representen Representen o impliquen alguna noció abstracta: poder, solidaritat, autoritat... Allò que simbolitza el símbol es objecte de valor.Les senyals (quan observem algo que implica altra cosa. L’important de la senyal és l’informació que proporciona, comú a tots ) es caracteritzen per: La senyal té una relació mecànica i automàtica amb el missatge que transmet El missatge i l’entitat portadora del missatge són dos aspectes de la mateixa cosa Donen informació al voltant d’algun estat de coses, passat, present o futur. Els valors: allò que es valora Els valors són abstraccions valorades socialment, allò que es considera important i transcendent. Es caracteritzen per:

21

– La idea de valor és una idea positiva – Els valors aporten incentius per a l’acció– El que les persones valoren és el que desitgen

En el nostre univers hi ha fonamentalment símbols i valors.

La religió: un fenòmen complex (és l’explicació que donem a determinades coses que no hem comprobat científicament). No s’ha d’identificar religió amb un sistema moral ni amb el monoteisme. Podem entendre la religió com un sistema de creences, valors i pràctiques basats en la idea central d’un món o esfera espiritual que es troba en oposició al món empíric i en el que pot influir. La religió és en paraules de P. Berger, un univers de significacions humanament construït (1999:242). Les boiroses fronteres entre màgia i religió Actualment, s'accepta que màgia i religió formen part d'un mateix complex de fenòmens, per la qual cosa és difícil establir diferències clares entre estos dos fenòmens. Lucy Mair (1988) proposa que la diferenciació entre màgia i religió és una qüestió de graus d’un continu en el que els pols serien: – comunicar-se amb éssers – manipular forcesLes boiroses fronteres entre màgia i religió

Simbolisme i ritual El ritual és una característica fonamental del fenomen religiós, encara que no és exclusiva d'aquest. El ritual implica un conjunt d'actes en el qual s'integren una sèrie de persones. Podem distingir:– El ritual com a procés simbòlic– El ritual com a conducta formal prescrita, relacionada amb la creença en sers o forces místiques. TIPOLOGIA

Comunicar-se amb éssers

Manipular forces

Religió Magia

22

La mort i de la supervivència a la mort De la mateixa manera que cada cultura tria un moment, un tall per a establir la mort, en alguns casos ens trobem també amb la supervivència dels morts. La secularització i les creences contemporànies El paradigma de la secularització subratlla el procés a partir del qual, en les societats modernes, es deixen de costat la religió i les explicacions religioses del món en favor de la racionalitat secular i les explicacions científic-tècniques de la realitat.TEMA 6 MODERNITAT, GLOBALITZACIÓ I CULTURAÍNDEX El desenvolupament de la modernitat El procés de globalització La globalització cultural El boom del patrimoni

TRADICIÓ I MODERNITAT Estaments Classes modernes Economia agrària Economia industrial i de serveis Sistema feudal Sistema capitalista Estat tradicional Estat-Nació Legitimació religiosa Legitimació político-científica

REVOLUCIONS MODERNES Revolució Demogràfica (Població) Revolució Industrial (Economia capitalista) Revolució Burgesa (Política i Estat-Nació) Revolució Científico-Tècnica (Cultura i Comunicació) Revolució Moral (Secularització)

CARACTERÍSTIQUES DE LA MODERNITAT Creixement demogràfic (transició) Urbanització i desruralització Industrialització (mercat i capitalisme) Auge de les comunicacions (alteritat) Increment de la mobilitat social Expansió de la mobilitat psíquica Desenvolupament tecno-científic accelerat Burocratització, racionalització i diferenciació funcional (Estat-Nació) Secularització i desencantament (destradicionalització) Estranyament del passat i nou sentit de la història (progrés i orientació al futur) Separació entre espai i temps Desancoratge o desarrelament (desterritorialització) Reflexivitat Globalització i acceleració del canvi social: velocitat

23

ETAPES DE LA MODERNITAT Societat tradicional, preindustrial o premoderna (fins la fi del segle XVIII o mitjans del segle XIX) Societat de Primera Modernitat, Modernitat Simple o Sòlida (fins 1970 aprox.) Societat de Segona Modernitat, Modernitat Reflexiva o Líquida (Modernitat Globalitzada) (des de 1970 aprox.)

LA GLOBALITZACIÓ “La globalitzación, entendida como marco socio-histórico de la contemporaneidad, debe valorarse como un largo proceso histórico, íntimamente relacionado con el desarrollo de la modernidad y caracterizado por una constante intensificación de la conectividad compleja, es decir, del entramado de interrelaciones, contactos e interconexiones que se establecen, más allá de las fronteras estatales, entre grupos, individuos, redes sociales e instituciones. Materializada en una red de interconexiones e interdependencias, de rápido crecimiento y densidad creciente, la globalización caracteriza la vida social moderna a escala mundial”(Hernàndez-Martí, G.M, 2001)

DIMENSIONS DE LA GLOBALITZACIÓ (Hernàndez-Martí, G.M. 2001)

ETAPES GLOBALITZACIÓ Globalització pre-moderna (fins 1500) Globalització moderna primera (1500-1850) Globalització moderna (1850-1945) Globalització contemporània (des de 1945) Globalització (procés), globalitat (estat), globalisme (ideologia)GLOBALITZACIÓ I CULTURA

24

Globalització i Cultura s’influencien mutuament ja que es produeixen dialècticament (retroalimentació) – La globalització altera la forma en que conceptualitzem la cultura, ja que la penetració simultanea de forçes i fluxes distants en el món local separa els significats quotidians del seu entorn més próxim.– La cultura es constitutiva de la conectivitat complexa que defineix la globalització (Mcdonals, Disney, etc.)

A partir dels anys 60... Redefinim el concepte de Patrimoni Cultural en un moment en el que s’agreuja la crisis de la 1º modernitat i s’accelera el procés de globalització

PATRIMONI CULTURAL Construcció social: selecció simbòlica, subjectiva i reflexiva d’elements culturals (del passat), que mitjançant mecanismes de mediació, conflicte, diàleg i negociació on participen diversos agents socials, són reconstruïts en un context de modernitat, transformant-se en una representació reflexiva i selectiva, que es concreta en forma d’un be cultural valuós que expressa la identitat històrico-cultural d’una comunitat

25