UD3 FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (Binaris)

  • Published on
    19-Jul-2015

  • View
    837

  • Download
    1

Embed Size (px)

Transcript

  • FORMULACI I FORMULACI I NOMENCLATURANOMENCLATURA

    Apunts IApunts ICompostos binarisCompostos binaris

  • COMPOSTOS INORGNICSCOMPOSTOS INORGNICSA) Substncies simples o elements. Formades per unions d'toms del mateix element.

    B) Compostos binaris: Formades per dues classes diferents d'toms.

    C) Compostos ternaris: formats per tres elements diferents.

  • La formulaci s el conjunt de regles que permet establir quina frmula qumica correspon a cada compost.

    Una frmula qumica s una representaci convencional dels elements que formen una molcula o un cristall.

    Les frmules s'indiquen mitjanant els smbols dels elements presents en cada compost i com a subndex al costat de cadascun el nombre d'toms d'aquest element presents en una molcula o com proporci general en el mateix.

    1.2. FORMULACI1.2. FORMULACI

    CO2 NH3 H2SO4 NaCl Fe2(S04)3 NaClO2

  • 1.2. FORMULACI

    Distingim:

    Frmula molecular: per representar elements i compostos moleculars.Indica amb subndexs el nombre dtoms de cada tipus que formen la molcula.

    Ex: SO3 (indica la quantitat real d'toms que conformen la molcula)

    Frmula emprica: per representar xarxes cristallines. La frmula emprica tamb es pot utilitzar per els compostos moleculars.

    Ex: SiO2(indica la proporci d'toms que conformen el cristall)

  • 1.2. FORMULACI

    En la frmula dun compost molecular sempre sescriu a la dreta el smbol de lelement ms electronegatiu.

    Ex. NaCl; Fe2O3

    En la frmula dun cristall sempre sescriu a lesquerra el smbol del cati (metall) i a la dreta el de lani (no-metall).

    Ex: clorur de magnesi MgCl2 Mg: metall Mg: +2; Cl: No-metall Cl: -1

    Per saber quin element s ms electronegatiu entre dos no-metalls tindrem en compte el llistat:

    B , Si , C , Sb , As , P , N, H, Te , Se , S , I , Br , Cl , O ,F De manera general, una frmula sanomena indicant primer lelement

    escrit a la dreta Ex. CaO sanomena xid de calci.

  • 1.2. FORMULACI

    La suma algebraica de totes les valncies del compost ha de ser zero.

  • 1.2. FORMULACI

    Formulaci en general:

    De vegades pot ser til per formular intercanviar les valncies collocant-les com subndexs i quan calgui, simplificant, tenint en compte que el nombre 1 no s'escriu i que en la frmula final noms poden aparixer nombres enters.

    ATENCI: Aquest sistema no sempre s til. P.ex CO2 (frmula molecular)

  • 1.3. 1.3. NOMENCLATURANOMENCLATURA

    La nomenclatura qumica s un conjunt de regles i normes que permeten donar nom a tots els compostos qumics de manera sistemtica i internacional, facilitant aix la comunicaci cientfica.

    Tradicionalment per anomenar un compost inorgnic s'utilitzen tres nomenclatures distintes: la nomenclatura sistemtica, la nomenclatura de Stock i la nomenclatura tradicional.

    La IUPAC (Uni Internacional de Qumica Pura i Aplicada) ha establert unes normes que fixen com shan descriure les frmules i com shan danomenar els elements i compostos.

  • Nomenclatura sistemtica

    Es basa a nomenar les substncies usant prefixos numrics grecs (mono, di, tri, tetra, penta, hexa...) que indiquen l'atomicitat de cadascun dels elements presents en cada molcula.

    La forma de nomenar els compostos en aquest sistema s:

    prefix -nom genric + prefix (mono, di, tri, tetra..)-nom especfic

    Generalment noms s'utilitza fins al prefix hepta.

    Cl2O3 : Trixid de diclor

    I2O : Monxid de dode

    CrBr3 : Tribromur de cromo;

    CO : monxid de carboni

    1.3. NOMENCLATURA

  • Nomenclatura de Stock

    En aquest tipus de nomenclatura, quan l'element que forma el compost t ms d'una valncia, aquesta s'indica al final, en nombres romans i entre parntesis.

    De forma general, amb aquest sistema de nomenclatura, els compostos s'anomenen citant en primer lloc lelement ms electronegatiu amb la terminaci -ur (xid per l'O), la preposici de i finalment el nom de lelement menys electronegatiu, seguit dun parntesi amb el nombre doxidaci en xifres romanes si en t ms dun.

    D'aquesta manera: Fe (OH)2 Hidrxid de ferro (II)Fe (OH)3 Hidrxid de ferro (III)Fe2S3 Sulfur de ferro (III)

    1.3. NOMENCLATURA

  • Nomenclatura tradicional

    Aquesta nomenclatura utilitza un codi de prefixos i sufixos per identificar la valncia amb la qual actua algun dels elements que formen part del compost: ....-ic, ....-s, per-...-ic, hipo-...-s. Amb aquesta nomenclatura es pot diferenciar elements que tinguin fins a quatre valncies diferents.

    1.3. NOMENCLATURA

  • 1.3. NOMENCLATURA

    Actualment la IUPAC admet aquestes nomenclatures per a cada tipus de compost:

    - La nomenclatura sistemtica: acceptada sempre, per especialment per a composts binaris amb un no-metall.

    - La nomenclatura de Stock. Quan un dels elements del compost s un metall s'utilitza amb preferncia la nomenclatura de Stock. S'empra amb les sals, els xids i els hidrxids.

    - La nomenclatura tradicional: es reserva per a oxocids i oxosals.

  • 2. COMPOSTOS BINARIS2. COMPOSTOS BINARIS

  • 2.1 XIDS2.1 XIDSLes combinacions binries de loxigen amb un altre element reben en general el nom dxids.

    Sn compostos binaris que estan formats per oxigen que aporta la valncia (-2) i un altre element que ha d'aportar una valncia positiva.

    Estudiarem dos grans grups dxids: els xids bsics (metllics) i els xids cids (no metllics).

  • 2.1.1. XIDS METLLICS (BSICS)2.1.1. XIDS METLLICS (BSICS)

    Sn compostos formats per oxigen enllaat a un metall. Reben el nom dxids bsics perqu poden reaccionar amb aigua i formen bases o hidrxids.

    Sn compostos inics: l'ani s O2- i el cati s el metall.

    FeO xid de ferro (II) 1 cati Fe 2+ per cada ani O2-

    Na2O xid de sodi 2 cations Na+ per cada ani O2-

    Els subndexs que s'obtenen se simplifiquen si s possible, ja que es tracta de frmules empriques de compostos inics.

  • 2.1.1. XIDS NO METLLICS (CIDS)2.1.1. XIDS NO METLLICS (CIDS)Sn compostos formats per la uni d'oxigen amb un element no metllic. Formen molcules amb enlla covalent (compartici d'electrons).

    Ltom doxigen sempre compartir 2 electrons.

    Exemples:

    CO monxid de carboni/xid de carboni (II)

    CO2 dixid de carboni/xid de carboni (IV)

    Cl2O5 pentaxid de diclor/ xid de clor (V)

    Cl2O7 heptaxid de diclor/ xid de clor (VII)

    N2O3 trixid de dinitrogen

    Nomenclatura: preferiblement la sistemtica.

  • Sn les combinacions de lhidrogen amb un metall o un no-metall per formar els hidrurs.

    Si lelement s metall el nombre doxidaci de lhidrogen s -1.

    Si lelement s no-metall el nombre doxidaci de lhidrogen s +1.

    En podem diferenciar tres grans grups:

    2.2. HIDRURS2.2. HIDRURS

    Hidrurs metllics: combinacions d'hidrogen amb un metall

    Hidrurs no metllics: combinacions d'hidrogen amb no-metall:

    Hidrcids: quan el no metall s ms electronegatiu que el H

    Hidrurs voltils: quan el no-metall s menys electronegatiu que el H

  • 2.2.1. HIDRURS METLLICS 2.2.1. HIDRURS METLLICS

    Presenten la frmula general, MHm , on M s el smbol del metall, m la valncia del metall amb lhidrogen i aquest presenta la valncia 1.

    Escrivim els smbols amb el cati (metall) al davant i equilibrem les valncies.

    Amb la nomenclatura pel sistema de Stock, sanomenen amb la paraula hidrur seguida de la preposici de i el nom del metall.

    Mg H2 hidrur de magnesiNaH hidrur de sodi

    Fe H3 hidrur de ferro (III)

  • 2.2.2. HIDRURS NO METLLICS 2.2.2. HIDRURS NO METLLICS Sn compostos covalents formats per combinacions de H amb no-metall.

    L'H t sempre nombre d'oxidaci +1 i el no-metall un nombre d'oxidaci negatiu. Tot i aix l'H no ser sempre l'element menys electronegatiu. Per aix cal distingir els hidrcids i els hidrurs voltils.

    Segons el llistat existeixen elements no-metalls menys electronegatius.

    HIDRCIDSHIDRURS VOLTILS

  • Les combinacions de lhidrogen amb els no-metalls ms electronegatius que ell (Te, Se, S, At, I, Br, Cl, O, F) formen cids hidrcids. Sn compostos que a temperatura ambient estan en estat gasos i en soluci aquosa donen lloc a dissolucions cides.

    A lhora descriure la frmula posarem primer el smbol de lhidrogen seguit del smbol del no-metall.

    2.2.2. HIDRURS NO METLLICS:2.2.2. HIDRURS NO METLLICS: HIDRCIDS HIDRCIDS

    H2S sulfur dhidrogen cid sulfhdric

    HF fluorur dhidrogen cid fluorhdric

    HCl clorur dhidrogen cid clorhdric

  • 2.2.2. HIDRURS NO METLLICS:2.2.2. HIDRURS NO METLLICS: HIDRURS VOLTILS HIDRURS VOLTILS

    Sn les combinacions de lhidrogen amb la resta dels no-metalls (grups 13, 14 i 15)

    Es formulen posant en primer lloc el no-metall i a continuaci l'hidrogen.

    Usem la nomenclatura sistemtica: sanomenen amb la paraula -hidrur a la qual santeposa un prefix numeral que indica el nombre dhidrgens de la frmula i tot seguit la preposici de seguida del nom del no-metall.

    NH3 Trihidrur de nitrogen Amonac

    SiH4 Tetrahidrur de silici Sil

  • Compostos inics formats per ions dun metall i un no-metall. El metall s el cati positiu i el no-metall s lani negatiu.

    Per formular les sals sescriu el smbol del metall a lesquerra del smbol del no-metall.

    Es colloquen els subndexs adequats per tal que la suma algebraica de tots els nombres d'oxidaci sigui zero.

    A partir del nombre d'oxidaci del no-metall deduirem el nombre d'oxidaci del metal

    2.3. SALS BINRIES2.3. SALS BINRIES

    Per tal danomenar-los sempra preferentment el sistema Stock

    CaBr2 bromur de calci FeCl2 clorur de ferro (II)

    Diapositiva 1Diapositiva 2Diapositiva 3Diapositiva 4Diapositiva 5Diapositiva 6Diapositiva 7Diapositiva 8Diapositiva 9Diapositiva 10Diapositiva 11Diapositiva 12Diapositiva 13Diapositiva 14Diapositiva 15Diapositiva 16Diapositiva 17Diapositiva 18Diapositiva 19Diapositiva 20Diapositiva 21Diapositiva 22Diapositiva 23

Recommended

View more >