PROGRAMACIDIDCTICAGEOGRAFIAIHISTRIAENSENYAMENTSECUNDARIOBLIGATORI(1ERI3ER)

INDEX

PROGRAMACIN DEL DEPARTAMENTO DE CIENCIAS SOCIALES-GEOGRAFA E HISTORIA 2016-2017

INTRODUCCIN

El departamento de Geografa e Historia imparte las siguientes materias con la carga horaria que acontinuacin se expone:

Ciencias Sociales 1 ESO (5 grupos) 3 cada grupoCiencias Sociales 2 ESO (4) 3 cada grupoCiencias Sociales 3 curs ESO (3) 3 cada grupoCiencias Sociales 4 curs ESO (3) 3 cada grupoGeografa 2 Bachillerato 4Historia de Espaa 2 Bachillerato 3Historia del Mundo Contemporneo

1 Bachillerato-Humanidades

4

Cultura Clsica 3t curs ESO 2Cultura Clsica 4 3Historia del Arte 2 Bachillerato 4mbito sociolingstico 1 FPB Electricidad 4mbito sociolingstico 1 FPB Peluquera 4

1.Introducci1.A)Justificacidelaprogramaci1.B)Contextualitzaci

2.Objectiusifins2.A)ObjectiusdelEducaciSecundriaObligatria2.B)FinsdelEducaciSecundriaObligatria2.C)GeografiaiHistria.Objectiusgeneralsdel'rea2.D)Objectiuspertemes

2.D.1.Primercurs:GEOGRAFIAIHISTRIA2D.2.SegoncursGEOGRAFIAIHISTORIA

2D.3.Tercercurs:GEOGRAFIA2D4.QuartcursHISTRIA

3.Competncies3.A.LesCompetnciesClauenelCurrculumdelaLOMCE

4.Continguts4.D.1.Primercurs:GEOGRAFIAIHISTRIA4D.2.SegoncursGEOGRAFIAIHISTORIA

4D.3.Tercercurs:GEOGRAFIA4D4.QuartcursHISTRIA

5.Unitatsdidctiques5.A.Organitzaciidistribucitemporaldelesunitatsdidctiques

5.A.1Organitzacidelesunitatsdidctiques

1

TERCER CURSPrimerCurs:GeografiaiHistria

SegonCursGeografiaiHistriaTercerCurs:Geografiafsica,econmicaipoltica

QuartCursHistria5.A.2distribucitemporaldelesunitatsdidctiques

.

6.Metodologia.Orientacionsdidctiques29

6.A.Metodologia

6.A.1.Metodologiageneraliespecfica

6.A.2.Recursosdidcticsiorganitzatius

6.B.Orientacionsdidctiques

6.B.1.ActivitatsiestratgiesdensenyamentiaprenentatgePrimerCurs:GeografiaiHistria

SegonCursGeografiaiHistriaTercerCurs:Geografiafsica,econmicaipoltica

QuartCursHistria

6.B.2.Activitatscomplementries

7.Avaluacidelalumnat36

7.A.CriterisdAvaluaci7.B.InstrumentsdAvaluaci

PrimerCurs:GeografiaiHistriaSegonCursGeografiaiHistria

TercerCurs:Geografiafsica,econmicaipolticaQuartCursHistria

7.C.Criterisdequalificaci7.D..ActivitatsdeReforiAmpliaci

PrimerCurs:GeografiaiHistriaSegonCursGeografiaiHistria

TercerCurs:Geografiafsica,econmicaipolticaQuartCursHistria

8.Mesuresdatencialalumnatambnecessitatespecficadesuporteducatiuoambnecessitatdecompensacieducativa

9.ElementsTransversals

9.A.Fomentdelalectura.Comprensilectora.Expressioraliescrita

9.B.Comunicaciaudiovisual.Tecnologiesdelainformaciilacomunicaci

9.C.Emprenedoria

9.D.Educacicvicaiconstitucional

10.Avaluacidelaprcticadocentiindicadorsdassoliment

2

3

TERCER CURS1.INTRODUCCI

1.A)JUSTIFICACIDELAPROGRAMACI

LaProgramaciDidcticaGeografiaiHistriadelEducaciSecundriaObligatriaesfonamenta,enelquefixaelReialDecret1105/2014delMinisteridEducaci,CulturaiEsport,del28defebrer,pelqualsestableixelcurrculumbsicdelEducaciSecundriaObligatria,ienelDecret87/2015delaConselleriadEducacidelaComunitatValencianapelqualsestableixelCurrculumdelEducaciSecundriaObligatriaielBatxilleratperaaquestaComunitat.

El Projecte proposa un model densenyament-aprenentatge comprensiu que semmarca dins el paradigma de leducaciuniversal (global o integral) que ha de preparar tots els ciutadans per tindre xit a la vida, a travs de ladquisici i eldesenvolupament de les Competncies Clau. Aquest model segueix les directrius dels diferents estudis promoguts perinstncies nacionals i internacionals, entre els quals destaca el projecte DeSeCo de lOCDE, linforme Eurydice i el programaPISA.

Entenem que la funci de lensenyament s facilitar laprenentatge dels alumnes i les alumnes, ajudant-los a construir, adquiriri desenvolupar les Competncies Clau que els permeten integrar-se en la societat del coneixement i afrontar els canvis continusque imposen els rpids avanos cientfics i la nova economia global en tots els ordres de la nostra vida.

Per competncies sentn, en un sentit ampli, la concatenaci de sabers que articulen una concepci del ser, del saber, del saberfer i del saber conviure, tal com sindica en linforme de la UNESCO de la Comissi Internacional sobre leducaci per alsegle XXI (Delors, 1996).

La inclusi de les Competncies Clau en el currculum t com a finalitat que els alumnes i les alumnes a) facen possible el pleexercici de la ciutadania en el marc de la societat de referncia; b) construsquen un projecte de vida satisfactori; c) assolisquenun desenvolupament personal, emocional i afectiu equilibrat; i d) accedisquen a altres processos educatius i formatiusposteriors amb garanties dxit.

En una societat que es troba en canvi constant, les demandes dun individu varien duna situaci a una altra i dun moment aun altre. Per aquest motiu, defensem un model de competncia holstic, dinmic i funcional que sorgeix de la combinacidhabilitats prctiques, coneixements (incls el coneixement tcit), motivaci, valors tics, actituds, emocions i altrescomponents socials i de comportament que es mobilitzen conjuntament per tal dassolir una acci efica.

Sercompetent,desdaquestpuntdevista,significaquelalumnescapadactivariutilitzarelsconeixementsquetdavantdunproblema.Aquestaconcepciestrelacionadaambelsprincipisdelaprenentatgesignificatiuifuncionaldelesteoriesconstructivistes(p.ex.Ausubeletal.,1978).

Considerem que noms a partir daquestes premisses s possible laplicaci dun dels eixos fonamentals de la ProgramaciDidctica Geografia i Histria -VICENS VIVES- per al Primer curs: la funcionalitat dels aprenentatges. Per aprenentatgefuncional entenem que les competncies puguen ser aplicades i transferides a situacions i contextos diferents per a aconseguirdiversos objectius, resoldre diferents tipus de problemes i dur a terme un ampli ventall de tasques.

Cal donar una altra dimensi a aquesta funcionalitat: que els alumnes i alumnes aprenguen a aprendre. Un aprenent competents aquell que coneix i regula els seus processos de construcci del coneixement, tant des del punt de vista cognitiu comemocional, i pot fer-ne un s estratgic, ajustant-los a les circumstncies especfiques del problema al qual senfronta (Bruer,1993).

Leficcia daquests principis quedaria incompleta si no frem capaos de presentar els continguts de les diferents matries demanera articulada per facilitar el procs daprenentatge i el desenvolupament de les Competncies Clau a travs delsEstndardsdaprenentatgefixatsperacadamatria.

Tenint en compte que cadascuna de les rees contribueix al desenvolupament de diferents competncies i, al seu torn,cadascuna de les competncies sassolir com a conseqncia del treball en diverses rees o matries, la ProgramaciDidctica Geografia i Histria adopta una perspectiva globalitzadora i destaca aquells aprenentatges que es considerenimprescindibles des dun plantejament integrador i orientat a laplicaci dels sabers adquirits.

4

Daquesta manera, laprenentatge de les Competncies Clau tot i que va lligat a les rees de coneixement, s global isadquirir a partir de la seua contextualitzaci en situacions reals i prximes a lalumne perqu puga integrar diferentsaprenentatges, tant els formals, com els informals i no formals, i utilitzar-los de manera efectiva quan li resulten necessaris endiferents situacions i contextos.

En aquesta lnia hem volgut incidir amb especial mfasi en la relaci dels continguts i els materials tractats al llarg de la nostraProgramaci Didctica Geografia i Histria per a lEducaci Secundria Obligatria amb les noves realitats tecnolgiques, tanproperes i atractives per a lalumnat.

Laplicaci o desenvolupament dels coneixements tractats en la matria dins mbits com internet, ls de suports informtics,lanlisi de la informaci transmesa per mitjans audiovisuals, etc. es constitueixen com un element gratificant i motivador itamb com un aprenentatge imprescindible per a ladaptaci de lalumnat a futures incorporacions a diferents mbitsacadmics o laborals.

Si a tot aix hi afegim la presncia duns continguts que, a causa de lespecial importncia que tenen en la nostra societat, handimpregnar moltes de les activitats daprenentatge i linters per a fomentar la capacitat de lalumne per a regular el seu propiprocs daprenentatge i continuar aprenent al llarg de la vida, tindrem els pilars sobre els quals hem elaborat lactualProgramaci Didctica Geografia i Histria per al Primer curs de lEducaci Secundria Obligatria.

1.B)CONTEXTUALITZACI

1.1 Objectius i mbits dactuaci de la LOMCE

LaLleiOrgnicaperalaMilloradelaQualitatEducativa(LOMCE)sorgeixcomarespostaaunasriederepteseducatiusalsqualsespretndonarrespostaamblaconsecucidelssegentsobjectius:

PRINCIPALS REPTES EDUCATIUS OBJECTIUS DE LA LOMCEElevadestaxesdabandonamentalinicidelescolaritzaci.

Baixnivellformatiuenrelaciambelsestndardsinternacionals(PISA,OCDE).

Redutnombredalumnesqueaconsegueixlexcellncia.

Inadequacidelsistemaeducatiudavantlesnovesdemandesdeformaci.

Canalitzarelsestudiantscapatrajectriesadequadesalesseuespotencialitats.

MillorarelsresultatsaugmentantelnombredetitulatsdelESO.

Elevarelsnivellsdeducaciiaugmentarelnombredalumnesexcellents.

Millorarlespossibilitatsdetrobarfaenaiestimularlesperitemprenedordelalumnat.

Per tal daconseguir aquests objectius la LOMCE centra la seua atenci en:

- La racionalitzaci de loferta educativa. El currculum es reestructura prioritzant les matries troncals, les matriesespecfiques i les matries de lliure configuraci autonmica.

- La flexibilitzaci de les trajectries educatives. Sestableixen dos itineraris educatius diferents a 4t curs dESO, un que esdirigeix als Ensenyaments Acadmics i un altre als Ensenyaments Aplicats.

- Lautonomia dels centres educatius. Permetr prendre decisions per tal de millorar loferta educativa i comportar retrecomptes dels resultats obtinguts.

- El refor de la capacitat de gesti en la direcci dels centres. Els directors assumiran el lideratge pedaggic i de gesti.

- La implantaci davaluacions. Aquestes es duran a terme en acabar: 3r i 6 curs de Primria, 4t curs dESO i 2n curs deBatxillerat.

5

TERCER CURSA ms, la LOMCE defineix tres nous mbits dactuaci que incidiran especialment en la transformaci del nostre sistemaeducatiu:

- La incorporaci generalitzada de les Tecnologies de la Informaci i Comunicaci (TIC). A travs de les TIC es facilitarla personalitzaci de leducaci.

- El foment del plurilingisme. Fixat per la Uni Europea, saconseguir per la incorporaci en el currculum duna segonallengua estrangera.

- La modernitzaci de la Formaci Professional. Sadaptar a les noves exigncies dels sectors productius i simplicar lesempreses en la formaci de lalumnat.

Seguint les recomanacions de les institucions europees, la LOMCE incorpora leducaci cvica i constitucional com acontingut transversal en totes les assignatures de leducaci bsica.

Lobjectiu s transmetre i posar en prctica valors com la llibertat individual, la responsabilitat, la ciutadania democrtica, lasolidaritat, la tolerncia o la igualtat.

1.2 PRINCIPIS DEL SISTEMA EDUCATIU

Per dur a terme tots els mbits dactuaci detallats en lepgraf anterior, es concep la LOMCE com una llei orgnica que nomsmodifica parcialment la prvia Llei Orgnica dEducaci (LOE) de lany 2006.

En aquest sentit, i pel que fa als principis que inspiren el Sistema Educatiu, shan incorporat els segents:

- Lequitat i la igualtat de drets i oportunitats que garanteixen el ple desenvolupament de la personalitat de lalumnat a travsde leducaci.

- El reconeixement dels progenitors i tutors com a primers responsables de leducaci dels seus fills.

- Leducaci per a la prevenci i resoluci pacfica de conflictes, aix com el foment de la no-violncia i la prevenci delassetjament escolar.

- El desenvolupament de valors que fomenten la igualtat efectiva entre homes i dones i que ajuden a previndre la violncia degnere.

- La llibertat densenyament, que reconeix a les famlies lelecci del tipus deducaci i la selecci del centre educatiu.

Per tal de garantir el desenvolupament daquests principis es defineix el Sistema Educatiu com el conjunt dAdministracionseducatives, professionals de leducaci i altres agents, pblics i privats, que desenvolupen funcions de regulaci, definanament o de prestaci de serveis per a lexercici del dret a leducaci.

A ms sestableixen els rgans de participaci de la comunitat educativa en la programaci i assessorament del govern.

1.3 ELEMENTS DEL CURRCULUM A LA LOMCE

La LOMCE modifica els elements que componen el currculum com a regulador dels processos densenyament i aprenentatgeper a cada una de les etapes educatives.

Aquests elements passen a ser els segents:

- Els objectius de cada matria i etapa educativa.

- Les competncies o capacitats per a aplicar els continguts de cada ensenyament i etapa educativa.

- Els continguts, o conjunts de coneixements, habilitats, i actituds que contribueixen a lassoliment dels objectius i aladquisici de competncies.

Els continguts sordenen en assignatures, que es classifiquen en matries, mbits, rees i mduls en funci dels ensenyaments iles etapes educatives.

6

- Els estndards i resultats daprenentatge avaluables, que permeten mesurar els xits dels resultats daprenentatge en cadaassignatura.

- Els criteris davaluaci del grau dadquisici de les competncies i de lassoliment dels objectius de cada ensenyament i etapaeducativa.

- La metodologia didctica, que comprn tant la descripci de les prctiques docents com lorganitzaci del treball delsdocents.

2.OBJECTIUSIFINS2.A)OBJECTIUSDELEDUCACISECUNDRIAOBLIGATRIA

OBJECTIUS COMPETNCIESCLAU

a) Assumir responsablement els seus deures, conixer iexercir els seusdrets en el respecte als altres, practicar latolerncia,lacooperaciilasolidaritatentrelespersonesielsgrups,exercitarseeneldilegconsolidantelsdretshumansilaigualtatdetracteidoportunitatsentredonesihomes,comavalors comuns duna societat plural, i prepararse per alexercicidelaciutadaniademocrtica.

Competnciessocialsicviques.

Sentitdiniciativaiesperitemprenedor.

b) Desenvolupar i consolidar hbits de disciplina, estudi itreballindividualienequipcomacondicinecessriaperaunarealitzacieficadelestasquesdelaprenentatgeicomamitjdedesenvolupamentpersonal.

Competnciessocialsicviques.

Sentitdiniciativaiesperitemprenedor.

Aprendreaaprendre.

c) Valorarirespectarladifernciadesexesilaigualtatdedretsioportunitatsentreells.Rebutjarladiscriminacidelespersones per ra de sexe o per qualsevol altra condici ocircumstnciapersonalosocial.Rebutjarelsestereotipsquesuposen discriminaci entre homes i dones, aix comqualsevolmanifestacideviolnciacontraladona.

Competnciessocialsicviques.

Sentitdiniciativaiesperitemprenedor.

Aprendreaaprendre.

d)Enfortirlesseuescapacitatsafectivesentotselsmbitsdelapersonalitatienlesseuesrelacionsambelsaltres,aixcomrebutjar la violncia, els prejudicis de qualsevol tipus, elscomportaments sexistes i resoldre pacficament elsconflictes..

Competnciessocialsicviques.

Sentitdiniciativaiesperitemprenedor.

Comunicacilingstica.

e) Desenvolupar destreses bsiques en la utilitzaci de lesfonts dinformaci per a adquirir, amb sentit crtic, nousconeixements.Adquirirunapreparacibsicaenelcampdeles tecnologies, especialment les de la informaci i lacomunicaci.

Competnciadigital.

Comunicacilingstica.

Aprendreaaprendre.

f)Concebreelconeixementcientficcomunsaberintegrat,quesestructuraendiferentsdisciplines,aixcomconixeriaplicar els mtodes per a identificar els problemes en elsdiversoscampsdelconeixementidelexperincia.

Competnciamatemticaicompetnciesbsiquesencinciaitecnologia.

Aprendreaaprendre.

Sentitdiniciativaiesperitemprenedor.

g) Desenvolupar lesperit emprenedor i la confiana en simateix,laparticipaci,elsentitcrtic,lainiciativapersonalila capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendredecisionsiassumirresponsabilitats.

Sentitdiniciativaiesperitemprenedor.

Comunicacilingstica.

Competnciessocialsicviques.

h) Comprendre i expressar amb correcci, oralment i per Comunicacilingstica.

7

TERCER CURSescrit,encastellienvalenci,textosimissatgescomplexos,i iniciarse en el coneixement, la lectura i lestudi de laliteratura.

Competnciessocialsicviques.

Conscinciaiexpressionsculturals.

i) Comprendre i expressarse en una o ms llengesestrangeresdemaneraapropiada.

Comunicacilingstica

Aprendreaaprendre.

Sentitdiniciativaiesperitemprenedor.

j) Conixer, valorar i respectar els aspectes bsics de laculturailahistriaprpiesidelsaltres,aixcomelpatrimoniartsticicultural.

Conscinciaiexpressionsculturals.

Competnciessocialsicviques.

k)Conixeriacceptarelfuncionamentdelpropicosieldelsaltres,respectarlesdiferncies,consolidarelshbitsdecuraisalutcorporalsiincorporarleducacifsicailaprcticadelesportperaafavorireldesenvolupamentpersonalisocial.Conixerivalorarladimensihumanadelasexualitatentotala seua diversitat. Valorar crticament els hbits socialsrelacionatsamblasalut,elconsum,lacuradelsssersviusielmediambient,icontribuiralaseuaconservaciimillora.

Sentitdiniciativaiesperitemprenedor.

Competnciamatemticaicompetnciesbsiquesencinciaitecnologia.

Competnciessocialsicviques.

l)Apreciarlacreaciartsticaicomprendreelllenguatgedeles diferents manifestacions artstiques, i utilitzar diversosmitjansdexpressiirepresentaci.

Conscinciaiexpressionsculturals.

Competnciessocialsicviques.

Aprendreaaprendre.

2.B)FINSDELEDUCACISECUNDRIAOBLIGATRIA

FINS COMPETNCIESCLAU

a)Adquirirelselementsbsicsdelacultura,especialmentenelsseusaspecteshumanstic,artstic,cientficitecnolgic.

Comunicacilingstica.

Competnciamatemticaicompetnciesbsiquesencinciaitecnologia.

Conscinciaiexpressionsculturals.

Competnciadigital.

b)Adaptarelcurrculumielsseuselementsalesnecessitatsdecadaalumneialumna,demaneraqueesproporcioneunaatenci personalitzada i un desenvolupament personal iintegraldetotlalumnat,respectantelsprincipisdeducacicomuna i datenci a la diversitat de lalumnat propis deletapa.

Competnciessocialsicviques.

Sentitdiniciativaiesperitemprenedor.

Aprendreaaprendre.

c)Orientaralalumnatielsseusrepresentantslegals,sismenor dedat, sobre el progrs acadmic i la propostaditineraris educatius ms adequats per a cada alumne oalumna.

Competnciessocialsicviques.

Sentitdiniciativaiesperitemprenedor.

d)Prepararalalumnatperalaseuaincorporaciaestudisposteriorsiperalaseuainsercilaboral.

Competnciessocialsicviques.

Sentitdiniciativaiesperitemprenedor.

8

Aprendreaaprendre.

e)Desenvoluparbonesprctiquesqueafavorisquenunbonclimadetreballilaresolucipacficadeconflictes,aixcomlesactitudsresponsablesiderespectepelsaltres.

Competnciessocialsicviques.

Sentitdiniciativaiesperitemprenedor.

Comunicacilingstica.

f)Desenvoluparunaescaladevalorsqueinclogaelrespecte,latolerncia,laculturadelesfor,lasuperacipersonalilaresponsabilitatenlapresadedecisionsperpartdelalumnat,laigualtat,lasolidaritat,laresolucipacficadeconflictesilaprevencidelaviolnciadegnere.

Sentitdiniciativaiesperitemprenedor.

Competnciessocialsicviques.

g)Consolidarenlalumnathbitsdestudiidetreball. Sentitdiniciativaiesperitemprenedor.

Aprendreaaprendre.

h) Formar a lalumnat per a lexercici dels seus drets iobligacionsenlavidacomaciutadans.

Sentitdiniciativaiesperitemprenedor.

Competnciessocialsicviques.

i) Desenvolupar metodologies didctiques innovadores queincloguenlaprenentatgecooperatiu,elsprojectesinterdisciplinaris,lsdelestecnologiesdelainformaciilacomunicaci,aixcomlaprcticadeleducaciinclusivaenlaula.

Aprendreaaprendre.

Competnciessocialsicviques.

j) Basar la prctica docent en la formaci permanent delprofessorat,enlainnovacieducativaienlavaluacidelaprpiaprcticadocent.

Sentitdiniciativaiesperitemprenedor.

Aprendreaaprendre.

k) Elaborar materials didctics orientats a lensenyana ilaprenentatgebasatsenladquisicidecompetncies.

Aprendreaaprendre.

l)Utilitzarelvalenci, elcastell i lesllengesestrangerescom a llenges vehiculars densenyament, valorant lespossibilitatscomunicativesdetotesaquestes,igarantintlsnormal,lapromociielconeixementdelvalenci.

Comunicacilingstica.

Conscinciaiexpressionsculturals.

2.C)OBJECTIUSGENERALSDEL'REA:GEOGRAFIAIHISTRIA

OBJECTIUS COMPETNCIESCLAU

1. Conixer els processos i mecanismesqueregeixenelsfets socials i les interrelacions entre fets poltics,econmicsiculturalsiutilitzaraquestconeixementperacomprendre la pluralitat de causes que expliquenlevolucidelessocietatsactuals,elpaperquehomesidonesexerceixenenaquestesielsseusproblemesmsrellevants.

Competnciessocialsicviques.

Aprendreaaprendre.

Competnciamatemticaicompetnciesbsiquesencinciaitecnologia.

Sentitdiniciativaiesperitemprenedor.

2. Identificar,localitzarianalitzar,adiferentsescales,elselements bsics que caracteritzen el medi fsic, lesinteraccionsqueesdonenentreellsilesqueelsgrupshumansestableixenenlautilitzacidelespaiidelsseusrecursos,valorantlesconseqnciesdetipuseconmic,social,cultural,polticimediambiental.

Competnciamatemticaicompetnciesbsiquesencinciaitecnologia.

Competnciessocialsicviques.

Aprendreaaprendre.

3. Comprendreelterritoricomelresultatdelainteraccidelessocietatssobreelmedionesdesenvolupenialque

Competnciessocialsicviques.

9

TERCER CURSorganitzen. Competnciamatemticaicompetnciesbsiquesencinciai

tecnologia.

4. Identificar, localitzar i comprendre les caracterstiquesbsiques de la diversitat geogrfica del mn i de lesgransreesgeoeconmiques, aix comelstretsfsicsihumansdEuropa,EspanyailaComunitatValenciana.

Competnciessocialsicviques.

Conscinciaiexpressionsculturals.

5. Identificarilocalitzareneltempsienlespaielsprocessosiesdevenimentshistricsrellevantsdelahistriadelmn,dEuropa,dEspanyaidelaComunitatValencianaperaadquirirunaperspectivaglobaldelevolucidelaHumanitat i elaborar una interpretaci daquesta quefacilite la comprensi de la pluralitat de comunitatssocialsalesqueespertany,reconeixentaspectescomunsirespectantelsdecarcterdistint.

Competnciessocialsicviques.

Aprendreaaprendre.

Sentitdiniciativaiesperitemprenedor.

Competnciamatemticaicompetnciesbsiquesencinciaitecnologia.

Competnciadigital.

6. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds derespecteitolernciacapaaltresculturesicapaopinionsquenocoincideixenamblesprpies,senserenunciarperaquestmotiuaunjudicisobreaquestes.

Conscinciaiexpressionsculturals.

Comunicacilingstica.

Competnciessocialsicviques.

7. Comprendreelselementstcnicsbsicsquecaracteritzenlesmanifestacionsartstiquesenlaseuarealitatsocialiculturalperavalorarirespectarelpatrimoninatural,histric,culturaliartstic,materialiimmaterial,assumintlaresponsabilitat que suposa la seua conservaci iapreciantlocomunrecursperalenriquimentindividualicollectiu.

Competnciessocialsicviques.

Conscinciaiexpressionsculturals.

Sentitdiniciativaiesperitemprenedor.

Aprendreaaprendre.

8. Adquiririutilitzarelvocabulariespecficilesnocionsde causalitat, canvi i permanncia que aporten laGeografiailaHistriaperaquelaseuaincorporacialvocabulari habitual augmente la precisi en ls delllenguatgeimillorelacomunicaci.

Comunicacilingstica.

Aprendreaaprendre.

9. Buscar,seleccionar,comprendreirelacionarinformaciverbal, grfica, icnica, estadstica i cartogrfica,procedentdefontsdiverses,inclosesleshistriquesilesque proporciona lentorn fsic i social, els mitjans decomunicaci i les tecnologies de la informaci,interpretar aquesta informaci crticament, tractarladacord amb la finalitat perseguida i comunicarla alsaltresdemaneraorganitzadaiintelligible.

Comunicacilingstica.

Competnciadigital.

Conscinciaiexpressionsculturals.

10. Realitzartreballsengrupiparticiparendebatsambunaactitud constructiva, crtica i tolerant, argumentantadequadamentlesopinionsivaloranteldilegcomunavianecessriaperalasolucidelsproblemeshumansisocials.

Comunicacilingstica.

Competnciessocialsicviques.

Sentitdiniciativaiesperitemprenedor.

Aprendreaaprendre.

11. Conixer el funcionament de les societatsdemocrtiques, apreciant els seus valors i basesfonamentals,laresponsabilitatenlexercicideldeureiels drets i llibertats com una fita irrenunciable i unacondici necessriaper a lapau,denunciant actituds isituacions violentes, discriminatries i injustes imostrantse solidari amb els pobles, grups socials ipersones privades dels seus derets o dels recursoseconmicsnecessaris.

Competnciessocialsicviques.

Sentitdiniciativaiesperitemprenedor.

Aprendreaaprendre.

10

12. Adquirir una conscincia histrica i ambiental quepermeta als alumnes elaborar la seua interpretacipersonal del mn, tenir inquietud per saber, perinformarse, per afrontar la realitat amb capacitat dejudici i desig de millorarla, dignificant el valor delesforidelcomproms.

Sentitdiniciativaiesperitemprenedor.

Comunicacilingstica.

Conscinciaiexpressionsculturals.

Competnciessocialsicviques.

2.D)OBJECTIUSPERTEMES

2.D.1.PRIMERCURS,GEOGRAFIAIHISTRIA

TEMA 1. EL PLANETA TERRA ConixerlaformailesdimensionsdelaTerra.

Identificarelscossoscelestesqueformenelsistemasolariclassificarcorrectamentelsdiferentstipusdeplanetes.

ConixerelmovimentderotacidelaTerrailarelaciquetamblasuccessidelsdiesilesnits.

EntendrelafuncidelsfusoshorarisicalcularcorrectamentladifernciahorriaentrediferentspuntsdelaTerra.

ConixerelmovimentdetranslacidelaTerraiestablirlarelacientreaquestmovimentilesestacionsdelany.

Resoldreadequadamentactivitatsplantejadesapartirdelobservaciilainterpretacidimatgesidemapes.

IdentificarleslniesimaginriesdelaTerraireconixerlaseuautilitat.

Conixerelsprincipalssistemesdeprojeccicartogrficaireconixerelsseususos.

Interpretarcorrectamentescalesgrfiquesdediferentsmagnituds.

Conixerelsdiferentstipusdemapesqueexisteixenilainformaciqueesrepresenta.

Localitzarambprecisillocsiterritorisemprantlalatitudilalongitud.

TEMA 2. EL RELLEU DE LA TERRA IdentificarlescapesdelestructurainternadelaTerraiexplicarlescaracterstiquesdelescoraterrestre.

Reconixerelsagentsinternsdeformacidelrelleuicomesmesuralamagnituddelsterratrmols.

Caracteritzarlacciformadoradelrelleufetaperlaigua,elvent,lavegetaciilsserhum.

Situarambcriteridiferentsinfraestructuressobreelterrenytenintencomptelesformesdelrelleu.

Identificarelsprincipalselementsdelrelleudelscontinents.

SituarelstresgransconjuntsdelrelleudEuropa.

DescriureilocalitzarelsrelleusdelapennsulaIbricaidelsarxiplagsespanyols.

Treballariinterpretarmapesiperfilstopogrficsiaplicarlosaldesenvolupamentdetapesciclistes.

SaberbuscarinformacisobreelsGRendiferentsfonts.

Valorarlesconseqnciesdelsterratrmolsadiferentsllocs.

TEMA 3. LA HIDROSFERA: AIGUA DOLA I AIGUA SALADA Definircorrectamentelconceptedhidrosferaicaracteritzarlaiguacomafontderecursos.

Explicarelfuncionamentdelciclenaturaldelaigua.

Descriurelescaracterstiquesdelaiguasalada.

Diferenciaricaracteritzarelsmovimentsmsimportantsdelaigua:elscorrentsmarins,lesmareesilesonades.

Reconixerlesdiferentsmaneresquetlsserhumdaprofitarlariquesadelsoceansielsmars.

Descriurelescaracterstiquesderius,llacs,aigessubterrnies,icebergsiglacerescomaprincipalscossosdaiguacontinental.

Reconixerlapresnciadelaiguaalatmosfera.

Identificarelsdiferentsaprofitamentsquelsserhumfadelaiguadola.

Situarenunplanisferielsoceansielsmarsmsimportants.11

TERCER CURS SituariclassificarpervessantselsriusdEuropaidelapennsulaibrica.

Opinarsialplanetahihaproblemesdeprovementdaiguaodesigualtatsenladistribucidelsrecursoshdrics.

Valorarlaiguacomunbnaturalicomunrecursescs.

TEMA 4. EL TEMPS ATMOSFRIC Identificarlescapesdelatmosferaiexplicarlescaracterstiquesprincipalsdecadacapa.

ReconixerlaimportnciadelacapadozperalavidaalaTerra.

Identificarlaimportnciadelaradiacisolarielsproblemesqueespodenderivardunaexposiciexcessivaodunamalaproteccidelsrajossolars.

Definirquslatemperaturadelatmosferaiquininstrumentsempraperamesurarla.

Conixerelsfactorsqueintervenenenlaformacidenvolsilesprecipitacions.

Sabercomesmesurenlahumitatilesprecipitacions.

Descriureidiferenciarelsdiversostipusdeprecipitaci.

Conixerelsfactorsquecondicionenlapressiatmosfricaielsinstrumentsnecessarisperamesurarla.

Reconixerelsdiferentstipusdevents,ladirecci enqu bufenielsfactorsqueendeterminenlaintensitat,ielsinstrumentsutilitzatsperamesurarlos.

Diferenciarelsanticiclonsdelesdepressions.

Determinarlescausesilesconseqnciesdelesriuadesidelesinundacions.

Reconixerlaplujacida,elsseusefectesilesaccionsperareduirla.

Comentarunmapadeltemps.

TEMA 5. ELS CLIMES DE LA TERRA Conixerladistribuci mundialdelestemperaturesielsfactorsquecondicionenaquestalocalitzaci deleszones

climtiquesdelmn.

Reconixerladistribucimundialdelesprecipitacions,leszonesclimtiquesielsvents.

Caracteritzarisituarelsclimestemperats(ocenic,mediterraniicontinental)ielsclimesextrems(equatorial,tropical,desrtic,clid,polaridaltamuntanya).

ReconixerladiversitatclimticadEspanyaicaracteritzarilocalitzarelsdiversostipusdeclimesqueesdonenalapennsulaibrica.

Descriurequsnelsmonsonsdelsudestasiticicominflueixenenlagricultura.

Relacionarlefectedhivernacleamblesactivitatshumanesiassenyalarcomaquestesactivitatspodenproduiruncanviclimtic.

Construiriinterpretarunclimograma.

Proposarmesureseficientsperareduirlsdeltransportprivatilesemissionsdedixiddecarboni.

Calculariinterpretarlapetjadadecarboniilapetjadaecolgicaprpies.

TEMA 6. ELS PAISATGES DE CLIMES TEMPERATS

LocalitzarelsdiferentstipusdepaisatgesdEuropaiconixerelsfactorscondicionantsdelspaisatgesnaturals.

Descriurelescondicionsnaturals,elsriusilavegetacidelpaisatgeocenicidescriureelpaisatgeocenichumanitzat.

Caracteritzarlescondicionsnaturals,elsriusilavegetacidelpaisatgemediterraniidescriureelpaisatgemediterranihumanitzat.

Descriurelescondicionsnaturals,elsriusilavegetacidelpaisatgecontinental.

Caracteritzarelpaisatgecontinentalhumanitzat.

DescriureelsdiversospaisatgesnaturalsihumanitzatsdEspanya.

Reconixerlescaracterstiquesdelsincendisforestals.

RaonarperquelmardAralestdesapareixent.

Interpretarunpaisatgeatravsdelafotografiaianalitzarlevolucidunpaisatgehumanitzat.

12

SituarlesreservesdelabiosferadEuropaenunmapa.

TEMA 7. ELS PAISATGES DE CLIMES EXTREMS Descriurelescondicionsnaturals,elsriusilavegetacipropisdelpaisatgeequatorial.

Analitzaricaracteritzarelpaisatgeequatorialhumanitzat.

Descriurelescondicionsnaturals,elsriusilavegetacidelpaisatgetropicaliexplicarelsprincipalstretsdelpaisatgetropicalhumanitzat.

Caracteritzarlescondicionsnaturals,elsriusilavegetacidelpaisatgedesrticclid.

Comprendrelescondicionsnaturals,elsriusilavegetacidelpaisatgedezonesfredesidescriureelpaisatgedezonesfredeshumanitzat.

Reconixerelpaisatgeantrticilaimportnciacientficadaquestcontinent.

Explicarlescausesilesconseqnciesdeladesforestaciiavaluarlespossiblessolucionsalproblema.

Descriureisituarelspaisatgesdeclimesextremsicomprendrecomesviuenaquestsentorns.

Elaborarunmuraldepaisatgesdeclimesextremsiunvdeodedosparcsnacionalsdepaisatgesdeclimesextrems.

TEMA 8. ELS PROBLEMES MEDIAMBIENTALS ReconixerlaTerracomunecosistemaiexplicarlesinterrelacionsdelecosistemamar.

Identificarelsriscosnaturalsielsriscosprovocatsperlaccihumana.

Descriurelaciutatcomunecosistemaurbobertiexplicarquepotmodificarelclima.

Valorarladistribucidesigualielconsumderecursosnaturals.

Identificarproblemesderivatsdelaproduccidecoltan.

Feruncomentaridetextsobreelsimpactesdelcanviclimtic.

DescriureianalitzarunmapasobreelsrecursosenergticsrenovablesaEspanya.

Elaboraruninformequeapleguelespoltiquesmediambientalsqueesduenatermealmunicipipropi.

Recollirinformacisobreelsriscosnaturalsielsprovocatsperlactivitathumanaalmunicipipropi.

Elaboraruncartellperaunacampanyaoprojectedemilloramediambientalalmateixcentreescolar.

Treballarambfontsdigitalsielaborarunabibliografiawebsobreelconceptededesenvolupamentsostenible.

TEMA 9. LA PREHISTRIA Comprendre com van evolucionar els nostres avantpassats i explicar el procs dhominitzaci des dels primers

homnidsfinsalsserhumactual.

Descriureelsprincipalsesdevenimentsdelesprimerescomunitatsdecaadorsrecollectors.

Reconixer els mtodes i les tcniques dinvestigaci de la Prehistria: els jaciments, les estratigrafies i lesreconstruccions.

ExplicarcomvivienelspoblatsagrcolesiramadersdelNeoltic:produccidaliments,eines,bns...

DiferenciarlesetapesdelEdatdelsMetalls:EdatdelCoure,EdatdelBronzeiEdatdelFerro.

Distingirelsdiferentstipusdemeglits(menhir,dolmenicromlec)iexplicarcomelsconstruen.

Descriurelescaracterstiquesprincipalsdelartmobleidelespinturesrupestres.

ConixerlescaracterstiquesileslocalitzacionsdelsjacimentsprehistricsmsdestacatsdelapennsulaIbrica.

Confeccionareixoscronolgics.

Utilitzarfontssecundriesifontsprimries.

Elaborarunmapasobreladomesticacidelsanimalsifitxessobreleseinesdelaprehistria.

FamiliaritzarseamblesparticularitatsdelaPrehistriaalterritorivalenciireconixerelsprincipalsjacimentsd'aquestperodealaComunitat.

TEMA 10. LES PRIMERES CIVILITZACIONS: MESOPOTMIA I EGIPTE Explicarperqulesprimerescivilitzacionsvansorgiralaribadelsgransrius:lufrates,elTigrisielNil.

ReconixerlesprimeresciutatsestatielsprimersimperisdelacivilitzacideMesopotmia.

CaracteritzarlevoluciieldesenvolupamentdelEgiptedelsfaraons.

13

TERCER CURS Comprendreidescriurelavidailasocietatdunpoblatagrcolaegipci.

Identificarlescaracterstiquesbsiquesdelareligiegpcia.

Reconixeridescriureelstemplesegipcis.

Relacionarlestombesegpcies(mastaba,pirmideihipogeu)amblacreenadelaimmortalitat.

Fercomentarisdetextos,defontsdocumentalsidefontsmaterials.

Situarenlespaiieneltempslescivilitzacionsmesopotmicaiegpcia.

InterpretarengrupunpapirdeljudicidOsirisiferneunaescenificaci.

TEMA 11. GRCIA, DE POLIS A IMPERI ReconixerelselementsqueunienelsgrecsdelHllade.

DescriureelsprincipalstretsdelorganitzacisocialipolticadEspartaidAtenes.

Emetrejudicissobrelaqualitatdemocrticadelademocrciaatenenca.

LocalitzarelsfluxosmigratorisilescolniesgreguesdelaMediterrnia.

Caracteritzarlesprincipalscelebracionssocialsgregues.

ExplicareldominidelHlladedesdelhegemoniadAtenesfinsalaconquestaperpartdelaMacedniadeFilipIViAlexandreelGran.

DescriurelimperidAlexandreelGran.

ReproduirenunesquemalescausesdelesguerresdelPelopons.

Analitzaritreballarambeixoscronolgics,textoshistrics,fontsdocumentalsifontsmaterials.

ConixerlesdiferentsformesdegoverndelaGrciaclssica.

TEMA 12. COLONITZACIONS I POBLES PREROMANS Identificarlorigendelspoblesibersiceltes.

Caracteritzarelspoblescolonitzadors:fenicis,grecsicartaginesos.

IdentificarelregnedeTartessosireflexionarsobrelaseuaexistncia.

Reconixerlestribusielspoblatsibrics.

Descriureadequadamentlescaracterstiquesmsdestacadesdelasocietatibrica.

Comprendreloriginalitatdelartibricidescriuresantuaris,necrpolis,cermiques,exvotsiescultures.

Explicarcomeralavidaquotidianadelspoblesceltesiceltibers.

Interpretarreconstruccionsdhabitatgesdpocapreromana.

LocalitzarisituarenlespaiieneltempslescolonitzacionsdelMediterrani.

Treballarianalitzaradequadamentlesfontsdocumentalsimaterials.

Elaborarengrupuntrpticinformatiuitursticsobreelsibers.

IdentificarilocalitzaralterritoridelaComunitatValencianamanifestacionsrellevantsdel'artibric.

TEMA 13. ROMA, DE LA REPBLICA A LIMPERI ExplicarlafundacidelaciutatdeRoma.

DescriurelevoluciilescaracterstiquesdelaRomarepublicana(seglesVIIaC).

DeduirlescausesdelexpansiterritorialdeRoma,delacrisidelaRepblicaidelamortdeJuliCsar.

ExplicarlescaracterstiquesdelImperirom(seglesIVdC)ielsbeneficisdelapaxromana.

LocalitzarlesprincipalsconstruccionsdelaciutatdeRoma.

DiferenciarlesclassessocialsdelaRomaurbana:rics,pobres,esclausilliberts.

Reconixerlanovareligisorgidaduranteldominirom:elcristianisme.

DeduirperquesvaproduirelfinaldelImperirom.

EscriureunabiografiadeJuliCsariunesquemasobrelacrisidelImperi.

Treballarianalitzaradequadamentelseixoscronolgics,lesfontsdocumentalsimaterials.

14

CaracteritzarlaRepblicaromanailocalitzarlesfasesdelaseuaexpansi.

ParticiparenundebatsobrelesclavitudaRoma.

TEMA 14. EL LLEGAT DE LANTIGUITAT Reconixeriassumirquelanostraculturasherevadelaculturaclssica.

ExplicarlinicidelsJocsOlmpicsivalorarloscomunexempledellegatdelantiguitat.

Diferenciar i descriure la religi grega i la religi romana, i establir equivalncies entre les divinitats dambduesreligions.

Descriurelescaracterstiquesdelarquitecturaclssicagrega.

Identificarelstretsprincipalsdelarquitecturafuncionalromana.

Explicarlidealismeielrealismeenlesculturairelacionarhoamblartgrecilartrom.

Detallarlescaracterstiquesdelapinturaielmosaicdelesculturesclssiques.

Interpretarelssmbolsilartdelsprimerscristians.

Analitzarobresarquitectniquesiescultriques.

Analitzarfontsdocumentalsimaterials.

Caracteritzarelsdiferentstipusdegovernquevansorgiralantiguitat.

BuscarinformaciengrupsobreelmitedHracles/Hrcules.

TEMA 15. LA HISPNIA ROMANA ConixerelsprincipalsesdevenimentsdelesguerresentreRomaiCartagoidescriurelesdiferentsfasesdelaconquesta

romanadHispnia.

ExplicarelscanvisilestransformacionsquevanexperimentarlesciutatsileconomiadHispniacomaprovnciadelImperirom.

Reconixerlaimportnciadelhernciaromanaalanostraculturaielnostrepatrimoni.

IdentificarlesprincipalsciutatsiviesdecomunicacidHispnia.

Conixerlesobrespbliquesilesmanifestacionsartstiquesdelpocaromanaqueesconservenalnostreterritori.

Resoldrelesqestionsplantejadesapartirdelainformaciobtingudaeneixoscronolgics,dibuixos,mapesitextoshistrics.

Descriurelacelebracidunbanquetrom.

Explicarl'organitzacieconmicadelterritorivalencienpocaromanaapartirdel'anlisid'unmapaconceptual.

EstablirelfinaldelImperiromilarribadadelspoblesvisigots.

Caracteritzarlasocietatilartvisigot.

2.D.2.SEGONCURS,GEOGRAFIAIHISTRIA

Acontinuaci,iperacadascunadelesunitatsd'aquestcurs,s'indiquenelscontingutsmnimsexigiblesquel'alumnathaurdhaveradquiritpersuperarlamatriadeGeografiaiHistriaenelsegoncursdel'ESO:

UNITAT 1. LA FRAGMENTACI DEL MN ANTIC Elsprincipalsregnesgermnicseuropeusdesprsdelafragmentacidel'Imperiromd'Occident. L'arribadadelsvisigotsaEspanya. Reconeixementilocalitzacidel'Imperiromd'Orient.

15

TERCER CURS IdentificacideCarlemanycomaemperador.

UNITAT 2. AL-ANDALUS Elprocsdexpansidel'Islamalmn. LaconquestadAlAndalus. EtapesiformesdegovernenlahistriadAlAndalus. L'economiailorganitzacisocialdAlAndalus. Tretsgeneralsdel'artislmiciandalus;identificacidelsmonuments.

UNITAT 3. L'EUROPA FEUDAL Lesfuncionsdelamonarquiafeudal. Lacomposicidelsestamentsenlasocietatmedieval. Tretsdistintiusdel'estamentnobiliari,lasevadedicacialaguerrailarmamentqueutilitzava. Elfeuilavidadelspagesosdurantl'edatmitjana. Laimportnciadel'Esglsiaal'edatmitjana.

UNITAT D1. LA CULTURA I L'ART DEL ROMNIC Elcarcterreligisdel'artromnic. Lescaracterstiquesbsiquesdel'artromnic. L'arquitecturaromnica. Lapinturail'esculturaromniques.

UNITAT 4. L'ORIGEN DELS PRIMERS REGNES PENINSULARS (SEGLES VIII-XIII) L'evolucidelesfronteresentreelmncristiielmnmusulmalaPennsulaibricaentreelsseglesVIIIiXII. Lacreaciil'evolucidelprimerregneindependentaparegutdinsdeldominiislmic:elregned'Astries. Elscomtatsielsregnespirinencs. ElregnedeLleielregnedeCastellaiLle. ElRomnicalaPennsulaibrica.

UNITAT 5. LES CIUTATS DE L'EUROPA MEDIEVAL Lesraonsquevanestimularelrenaixementdelavidaurbana. Elsprincipalsespaisdelaciutatmedieval. Lesactivitatseconmiquesqueesrealitzavenalaciutatmedieval. Elsgrupssocialsquehabitavenlaciutatmedieval. LescausesdelacrisidelaBaixaEdatMitjana.

UNITAT D2. LA CULTURA I L'ART DEL GTIC L'origenilacontextualitzacihistricadelGtic. Lescaracterstiquesbsiquesdel'artgtic. L'arquitecturagtica. Lapinturail'esculturaenl'artgtic.

UNITAT 6. EL REGNE DE VALNCIA INTEGRAT A LA CORONA DARAG LarellevnciadelabatalladelesNavasdeTolosa. Conquestesirepoblacionsenelterritorivalenci. FormaciiinstitucionsdelaCoronadeCastellailaCoronadArag. ElGticalaPennsulaibricaialregnedeValncia.

16

UNITAT 7. EL NAIXEMENT DEL MN MODERN Datacidel'edatmodernaalsegleXV. Aspectesbsicsdel'HumanismeielRenaixement. OrigendelaReformaprotestantilessevescaracterstiquesbsiques. ElRenaixementalaPennsulaibricaialregnedeValncia.

UNITAT 8.L'POCADELSGRANSDESCOBRIMENTSGEOGRFICS OrigeniinstitucionsdelamonarquiadelsReisCatlics. PrincipalsactivitatseconmiquesalaCoronadeCastillaialaCoronadArag. ElprojectedeCristfolColomil'arribadaaAmrica. Aspectesbsicsdelessocietatsprecolombines.

UNITAT 9.L'IMPERIDELSUSTRIES L'arribadaaltrondeCarlesIilespossessionsdelseuimperi. ElsconflictesinteriorsiexteriorsentempsdeCarlesIiFelipII. L'exploraciilaconquestadAmrica. Enumeracidelesprincipalscausesdeldeclividel'imperihispnic. ElregnedeValnciasotalamonarquiadelsustries.

UNITAT 10.L'EUROPADELSEGLEXVII Elconceptedecrisiilacrisid'EuropaalsegleXVII. Institucionsiaspectesbsicsdelamonarquiaabsoluta. Conflictesal'EuropadelsegleXVII. Lacinciamodernaielmtodecientfic. L'artdelBarroc:caracterstiquesiobresrepresentatives.

UNITAT 11. ELS HABITANTS DEL PLANETA Ladistribucidelapoblacialplaneta. Lespirmidesdepoblaci. Principalscaracterstiquesdelsdiferentsmodelsorgimsdemogrfics. LadistribuciilescaracterstiquesdelapoblaciaEuropa.

UNITAT 12. LA POBLACI D'ESPANYA I DE LA COMUNITAT VALENCIANA Distribuciiestructuradelapoblaciespanyola. ElpoblamentruralielpoblamenturbaEspanya. Lapirmided'edatenlademografiaespanyola. L'evoluciilestendnciesdemogrfiquesdelapoblaciespanyola.

UNITAT 13.LESSOCIETATS HUMANES I ELS FENMENS MIGRATORIS Caracterstiquesdelsprincipalsmodelsdorganitzacidelessocietats. Ladiversitatculturalisocialenlessocietatseuropeaiespanyola. Lesmigracionsenelmnactual. Emigraciiimmigracienl'Espanyaactual.

UNITAT 14.LESCIUTATSIELSPROCESSOSD'URBANITZACI Elconceptedeciutat. Lamorfologiaurbana. Lajerarquiamundialdeciutats. L'espaiurbespanyolielsproblemesdelesgransciutats.

17

TERCER CURS2.D.3.TERCERCURS,GEOGRAFIA

TEMAD.LESCENARIFSICDELESACTIVITATSHUMANES Localitzaralmapalesgransunitatsdelrelleuterrestre.

Conixerelsmars,lesillesilespennsulesdellitoraleuropeu.

IdentificarelsmassissosilesmuntanyesjovesdEuropaidescriurecomsnelsseusrelleus.

ConixerilocalitzaralmapalesunitatsderelleuielsriusdEspanya.

Explicarlesparticularitatsdelrelleuespanyol.

Reconixerlescaracterstiquesdellitoralespanyol.

IdentificarlesprincipalszonesclimtiquesdelaTerraielsseuspaisatgescorresponents.

Localitzaralmapalescostesilesunitatsderelleutreballadesaltema.

Reflexionarsobrelesrelacionsquehihaentreclima,paisatgeiactivitatshumanes.

IdentificarelspaisatgesdEuropaidEspanya.

Utilitzarlatlesialtresfontsdinformacicartogrfica.

Valorarladiversitatdepaisatgesqueformenelnostrepatrimoninatural.

TEMA1.LORGANITZACIPOLTICADELESSOCIETATS Reconixerlesprincipalscompetnciesifuncionsdelestat.

Definirqusunestaticompararelselementsdelsestatsdemocrticsielsnodemocrtics.

Explicarenquconsisteixlaglobalitzaciicomhaafectatelsestats.

Identificarlesfuncionsque,segonsladivisidepoders,exerceixenlesdiferentsinstitucionsenelsrgimsdemocrtics.

Valorarlaimportnciadelaconstitucidinselsestatsdemocrtics.

Caracteritzarelsmunicipisilesprovnciesilasevafunciadministrativaenelterritoriespanyol.

Conixerlesorganitzacionssupranacionalsmsimportants.

Valorar el paper que exerceixen les organitzacions no governamentals en la societat actual i reconixer les msdestacades.

ConixerlorganitzaciterritorialdEspanya.

Buscarinformacienfontsdeconsultaalternativesalllibredetext.

TEMA2.LORGANITZACIECONMICADELESSOCIETATS Descriureelstretsgeneralsdelactivitateconmicaiidentificarneelsfactorsdeproducciielsagentseconmics.

Explicarenquconsisteixlaproduccidebnsiposarexemplesdebnsdeproducciideconsum.

Reflexionarsobrelesrepercussionsdelasobreexplotacidelsrecursosnaturals.

Caracteritzarcomlofertailademandaregulenelfuncionamentdelmercat.

Valorarlarellevnciaeconmicadelapublicitatilimpactesobrelesprpiespautesdeconsum.

Comprovarquesabendefinirdiversosconceptesrelacionatsambelmercatlaboral.

Explicarqusnelscicleseconmicsiquinselseufuncionament.

Buscarinformacienfontsdeconsultaalternativesalllibredetext.

Descriureunacrisieconmicairelacionarlaambelscicleseconmics.

Reflexionarsobrelesrepercussionssocialsieconmiquesdelescrisiseconmiques.

Analitzarinformacieconmicadundiari.

TEMA3.LAGRICULTURA,LARAMADERIA,LAPESCAILASILVICULTURA Identificarelscondicionantsfsicsdelagricultura.

Reconixerelssistemesdeconreuqueespractiquenalmn.

Conixerladistribucigeogrficadelagriculturadesubsistnciaidelagriculturademercat.

18

Conixerelsdiferentstipusdagriculturadesubsistncia.

Explicarquinssnelsobjectiusdelagriculturademercatielsmitjansdelsqualsdisposaperaconseguirlos.

Reconixerisaberlocalitzaralmapaelsdiferentstipusderamaderiaqueespractiquenalmn.

Compararlapescatradicionalilapescaindustrial.

Conixerelsprincipalscaladorsdepescadelmn.

Explicarenquconsisteixlexplotaciforestal.

Identificarlesprincipalsmassesboscosesdelmn.

Explicarenquconsisteixlexplotacisostenibledelsrecursos.

DescriureelspaisatgesagrarisdEspanya.

TEMA4.MINERIA,ENERGIAICONSTRUCCI Comprendrequsunamatriaprimerailasevaimportnciaeconmica.

Identificariclassificarelsdiferentstipusdematriesprimeres.

Reconixerdiferentstipusdexplotacionsirecursosminers.

Descriurelescaracterstiquesdelesfontsdenergiatradicionals.

Conixerelsavantatgesielsinconvenientsdelesfontsdenergiaalternativesmsimportants.

Descriure les activitats relacionades amb la construcci i levoluci del sector a Espanyaa partir de lanlisi degrfiques.

Buscarinformaciafontsdeconsultaalternativesalllibredetext.

Comprendreenquvaconsistirlabombollaimmobiliriailessevesrepercussions.

InvestigarsobreunproblemamediambientalalentornimmediatpropioalaComunitatAutnoma.

TEMA5.LAINDSTRIA Comprendreenquconsisteixlactivitatindustrialiquinssnelselementsdelprocsindustrial.

Classificarunseguitdindstriessegonslafinalitatdelsproductesfabricats.

Reconixerelselementsqueformenpartdelprocsindustrial.

Explicarladivisitcnicaisocialdeltreball.

Descriure,compararisituarcronolgicamentlestresrevolucionsindustrials.

Prendreconscinciadelesinjustciesilesinfraccionsdelsdretshumansendiferentscontextoshistricsigeogrficsdinselcontextdelactivitatindustrial.

Buscarinformacienfontsdeconsultaalternativesalllibredetext.

Identificarelsfactorsquedeterminenlalocalitzacidelaindstria.

CaracteritzarlactivitatindustrialaEspanya.

TEMA6.ELSSERVEIS,LACOMUNICACIILAINNOVACI Descriureelstretsgeneralsdelsectorterciariireconixerlesprincipalsactivitatsdaquestsectoreconmic.

Reconixerlesdiferentssubmodalitatsdelsectorterciari:terciaribanaliterciarisuperior.

Classificarcorrectamentlesactivitatsterciriessegonselserveiquefanielmercatalqualesdirigeixen.

DescriurelevoluciilaimportnciadeleducaciilasanitataEspanyacomaserveis.

Valorarlesprincipalsrepercussionssocials,econmiquesiculturalsdelatecnologiaidelsmitjansdecomunicacienelmnactual.

Buscarinformacienfontsdeconsultaalternativesalllibredetext.

Comprendrelaimportnciadelainvestigaci,eldesenvolupamentilainnovaciperaldesenvolupamenteconmicdunpas.

Utilitzaradequadamentlesxarxessocialsperrelacionarse.

ReflexionarsobrelaimportnciasocialiculturaldelaVikipdia.

Elaborardiferentstipusdemissatgesidocumentspublicitaris.

19

TERCER CURSTEMA7.ELSTRANSPORTSIELTURISME

Conixerelsavantatgesielsinconvenientsdelsdiferentsmitjansdetransportterrestre,martimiaeri.

Indicarlafuncidelsdiferentsmitjansdetransport.

Interpretargrficsitaulesdedadessobreelstransportsielturisme.

Caracteritzarlarevolucidelstransportsielconceptedexarxesdeltransport.

Comprendrelimpacteeconmicdelturismeilessevesimplicacionssocialsiculturals.

Identificarivaloraraspectesnegatiusipositiusdelturisme.

Localitzargeogrficamentelsprincipalsnuclistursticsdelmn.

Descriureelprocsdetransporticomercialitzacidunproducteagrari.

Reflexionarsobrelautilitatdelataxaturstica.

CaracteritzarelstransportsielturismedEspanya.

Reflexionarivalorarelsaspectespositiusinegatiusdelaplicacidelataxaturstica.

TEMA8.LESACTIVITATSCOMERCIALSIELSFLUXOSDINTERCANVI Conixerelselementsqueintervenenenlesactivitatscomercials.

Explicar les caracterstiques del comer interior i del comer exterior, aix com les diferncies entre la balanacomercialilabalanadepagaments.

Conixerelsgransblocscomercialsdelmn.

Explicarelsdiferentstipusdefluxoscomercialsqueesprodueixenaescalaplanetria.

Buscarinformacienfontsdeconsultaalternativesalllibredetext.

Comprendrequeselconsumresponsableivalorarlespautesdeconsumprpies.

Analitzareldeuteexternilessevesrepercussionssobreelspasospobres.

CaracteritzarelcomerinterioriexterioraEspanya.

TEMA 9. NATURA I SOCIETAT: HARMONIES, CRISI I IMPACTES Sabercomhaevolucionatlarelacientresocietatinaturaalllargdeltempsianalitzarelsfactorsqueexpliquenel

desenvolupamentdelaconscinciaecolgica.

Conixerladistribucidesigualdelsrecursosnaturalsalmnielpaperquedesenvolupenlesempresesmultinacionalsenlasevaexplotaci.

Prendreconscinciadelalimitacidelsrecursosnaturalsidelanecessitatdadoptarmesuresdestalvienergticcomaralsderecursosrenovables.

Reconixerelsagentsresponsablesdelasobreexplotacidelaiguaireflexionarsobreelconsumdesigualdaiguaentrepasosricsipasospobres.

Explicarelsfenmensresponsablesdelacontaminacidelaigua,lacontaminaciatmosfricailadesforestaci.

Explicarlesaccionsprincipalsqueesduenatermeenpolticaambientalireconixerlanecessitatdintroduirnovesmesuresperassolirundesenvolupamentsostenible.

Identificarlesnovesformesdeconsum.

Descriurelescaracterstiquesilesproblemtiquesdelspaisatgeshumanitzatsespanyols.

AnalitzarelsparcsnacionalsielsespaisprotegitsdEspanya.

TEMA 10. REPTES, CONFLICTES I DESIGUALTAT Analitzarlesconseqnciesdelaccsdesigualalariquesaenelmn:fam,mancadescolaritzaci,augmentdeles

difernciessocials,etc.

Reflexionarsobrelesperspectivesdefuturdelasocietatglobalitzada.

Entendrelapolaritzacientreeldesenvolupamentielsubdesenvolupament.

Reconixerlapossibilitatdeconviureenunmnsenseconflictesbllics.

Detallarlescaracterstiquesdunpossibledesenvolupamenteconmicsostenible.

Analitzarlesraonsperlesqualshihadesigualtatentrepasosricsipasospobres.

20

Explicarcomreduirladesigualtatentrepasosricsipasospobres.

Descriureunpaspobre:Burundi.

Analitzarelcomerdarmesilesconseqnciesielsimpactesquet.

Exposarladesigualtatdegnerealafeina.

Analitzarlaproblemticadelsrefugiats.

TEMA 11. GEOGRAFIA FSICA, ECONMICA I POLTICA DE LA COMUNITAT VALENCIANA ConixerlescaracterstiquesdelrelleudelaComunitatValenciana:elrelleu,lesplanesilescostes.

DescriureelclimaielsriusdelaComunitatValenciana.

ReconixerilocalitzarelpatrimoninaturaldelaComunitatValenciana.

IndicarlesactivitatsdelsectorprimaridelaComunitatValenciana.

Identificarlesactivitatsrelacionadesamblamineria,lenergiailaindstria.

Explicarlaimportnciaeconmicaisocialdelsserveisielturisme.

DetallarlescaracterstiquesdelcomerieltransportalaComunitatValenciana.

AnalitzarlautonomiadelaComunitatValenciana.

2.D.4. QUART CURS:

3.COMPETNCIESLESCOMPETNCIESCLAUENELCURRCULUMDELALOMCE

Ladquisici de competncies s un llarg procs que inclou tota la vida de cada sser hum. Sinicia en letapa acadmica icontinua en la vida adulta. Ara b, els anys de formaci escolar sn fonamentals per al desenvolupament personal, social iprofessional posterior.

Precisament per afavorir al mxim aquest desenvolupament, shan identificat un grup de set competncies, que, pel seurol vertebrador, shan anomenat Competncies Clau:

Comunicaci lingstica

Competncia matemtica i competncies bsiques en cincia i tecnologia

Competncia digital

Aprendre a aprendre

Competncies socials i cviques

Sentit diniciativa i esperit emprenedor

Conscincia i expressions culturals

COMUNICACI LINGSTICA

La competncia en comunicaci lingstica s el resultat de lacci comunicativa en un context social i culturaldeterminat.

s una competncia complexa que inclou tant aspectes prpiament lingstics com socials, culturals i prctics.

El seu desenvolupament sarticula al voltant de cinc components relacionats amb els seus mbits daplicaci odimensions:

El component lingstic se centra, principalment, en les dimensions lxica, gramatical, semntica, fonolgica,ortogrfica i ortopica.

El component pragmaticodiscursiu contempla les dimensions relacionades amb laplicaci del llenguatge i elsdiscursos en contextos comunicatius concrets.

El component sociocultural inclou les dimensions centrades en el coneixement del mn i la dimensi intercultural.

21

TERCER CURS El component estratgic se centra en el desenvolupament de destreses i estratgies comunicatives per a la lectura,

lescriptura, la parla, lescolta i la conversa.

El component personal potncia lactitud, la motivaci i els trets de la personalitat a travs de la interaccicomunicativa.

COMPETNCIA MATEMTICA I COMPETNCIES BSIQUES EN CINCIA I TECNOLOGIA

a) La competncia matemtica.

La competncia matemtica implica la capacitat daplicar el raonament matemtic i les seues eines per a descriure,interpretar i predir diferents fenmens en el seu context. Aquesta competncia exigeix coneixements sobre:

Els nombres, les mesures i les estructures.

Les operacions i les representacions matemtiques.

La comprensi dels termes i els conceptes matemtics.

La competncia matemtica comporta, al seu torn, el desenvolupament dun seguit de destreses que se centren en:

Laplicaci de les eines i els coneixements matemtics a diferents contextos personals, socials, professionals icientfics.

La realitzaci de judicis fundats i de cadenes argumentals en la realitzaci de clculs.

Lanlisi de grfics i representacions matemtiques i la manipulaci dexpressions algebraiques .

Aquests coneixements i destreses sarticulen en quatre rees interrelacionades entre si i relacionades amb els nombres,llgebra, la geometria i lestadstica:

La quantitat se centra en la quantificaci dels atributs dels objectes, les relacions, les situacions i les entitats delmn.

Lespai i la forma inclouen fenmens del nostre entorn visual i fsic com ara propietats i posicions dobjectes odescodificaci dinformaci visual.

El canvi i les relacions se centren en les relacions entre els objectes i les circumstncies en qu aquests objectessinterrelacionen.

La incertesa i les dades sn un element central de lanlisi matemtica present en diferents moments del procs deresoluci de problemes.

b) Les competncies bsiques en cincia i tecnologia

Les competncies bsiques en cincia i tecnologia proporcionen un acostament al mn fsic, tot propiciant:

La interacci responsable amb el medi natural a travs daccions que afavoreixen la conservaci del medi natural.

El desenvolupament del pensament cientfic amb laplicaci dels mtodes propis de la racionalitat cientfica i lesdestreses tecnolgiques.

Els mbits que cal abordar per a adquirir les competncies en cincies i tecnologia sn:

Sistemes fsics, que estan associats al comportament de les substncies en lmbit fisicoqumic.

Sistemes biolgics propis dels ssers vius dotats duna complexitat orgnica que cal conixer per preservar-los i perevitar-ne el deteriorament.

Sistemes de la Terra i de lespai des de la perspectiva geolgica i cosmognica, centrada en lorigen de lunivers ide la Terra.

Sistemes tecnolgics derivats, bsicament, de laplicaci dels coneixements cientfics als usos quotidiansdinstruments, mquines i eines.

COMPETNCIA DIGITAL

La competncia digital implica ls creatiu, crtic i segur de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per afavorir-ne ls en lentorn laboral, potenciar laprenentatge, gestionar el temps lliure i contribuir a la participaci en la societat.

Per a assolir aquests objectius, el desenvolupament de la competncia sarticula al voltant dels mbits segents:

La informaci, particularment la gesti de la informaci, el coneixement dels suports a travs dels quals es difon ils de motors de recerca.

22

La comunicaci, desenvolupant el coneixement dels mitjans de comunicaci digital i la utilitzaci de paquets deprogramari de comunicaci.

La creaci de continguts, centrant-se en ls de diversos formats (text, udio, vdeo, imatges) iprogrames/aplicacions per a crear continguts.

La seguretat, que implica conixer els riscos associats a ls de les tecnologies o de recursos en lnia i lesestratgies o actituds adequades per a evitar-los.

La resoluci de problemes, centrada en ls de dispositius digitals per a resoldre problemes i la identificaci de fonts per abuscar ajuda terica o prctica.

APRENDRE A APRENDRE

La competncia per aprendre a aprendre es caracteritza per lhabilitat a lhora diniciar laprenentatge, organitzar-lo ipersistir-hi.

s una competncia fonamental per facilitar laprenentatge al llarg de la vida i sarticula al voltant de:

La capacitat per motivar-se a aprendre, que depn de la curiositat i la conscincia de la necessitat daprendre delalumnat.

Lorganitzaci i la gesti de laprenentatge, que demana conixer i controlar els processos daprenentatge propis enla realitzaci de les tasques daprenentatge.

Al seu torn, lorganitzaci i la gesti de laprenentatge es desenvolupa a travs de dos aspectes clau de la competncia peraprendre a aprendre:

La comprensi de processos mentals implicats en laprenentatge: qu se saben i qu desconeixen, i el coneixement dedisciplines i estratgies per dur a terme una tasca.

Ladquisici de destreses dautoregulaci i control fonamentats en el desenvolupament destratgies de planificaci,revisi i avaluaci.

COMPETNCIES SOCIALS I CVIQUES

a) La competncia social

La competncia social es relaciona amb el benestar personal i collectiu pel que fa a la salut, tant fsica com mental, i alestil de vida saludable que lafavoreix.

Aquesta competncia est estretament lligada als entorns socials immediats de lalumnat i sarticula a travs de:

Els coneixements que permeten comprendre i analitzar de manera crtica els codis de conducta i els usos dediferents societats i entorns.

La comprensi de conceptes bsics relatius a lindividu, al grup, a lorganitzaci del treball, a la igualtat i a la no-discriminaci.

El reconeixement de les dimensions intercultural i socioeconmica de les societats europees.

La competncia cvica

La competncia cvica es basa en el coneixement dels conceptes de democrcia, justcia, igualtat, ciutadania i drets civils.Aquest coneixement comporta al seu torn:

La comprensi de com es formulen aquests conceptes en la Constituci, la Carta dels Drets Fonamentals de la UE ialtres declaracions internacionals.

Laplicaci daquests conceptes en diverses institucions a escala local, regional, nacional, europea i internacional.

La identificaci dels esdeveniments contemporanis ms destacats i la comprensi de processos socials i culturals dela societat actual.

La competncia cvica comporta, al seu torn, el desenvolupament dun seguit de destreses que se centren en:

Lhabilitat per interactuar eficament en lmbit pblic i per manifestar solidaritat i inters per a resoldre elsproblemes que afecten la comunitat.

La reflexi crtica i creativa i la participaci constructiva en les activitats de la comunitat o de lmbit mediat iimmediat.

La presa de decisions en els contextos local, nacional i europeu i, en particular, per mitj de lexercici del vot i delactivitat social i cvica.

23

TERCER CURSSENTIT DINICIATIVA I ESPERIT EMPRENEDOR

La competncia sentit diniciativa i esperit emprenedor implica la capacitat de transformar les idees en accions, per a laqual cosa es requereix:

Adquirir conscincia de la situaci en la qual sha dintervindre o que sha de resoldre.

Planificar i gestionar els coneixements, destreses o habilitats i actituds necessaris amb criteri propi, amb la finalitatdassolir lobjectiu previst.

Aquests objectius sassoleixen, en la competncia sentit diniciativa i esperit emprenedor, a travs dels mbits segents:

La capacitat creadora i dinnovaci centrada en el desenvolupament de la creativitat, lautoconeixement,lautonomia, lesfor i la iniciativa.

La capacitat proactiva de gestionar projectes, que implica destreses com la planificaci, la gesti i la presa dedecisions o la resoluci de problemes.

La capacitat de gestionar el risc i manejar la incertesa en diferents contextos i situacions.

Les qualitats de lideratge i de treball, tant individual com formant part dun equip o liderant-lo.

El sentit crtic i de la responsabilitat, en especial pel que fa a assumir les prpies responsabilitats.

CONSCINCIA I EXPRESSIONS CULTURALS

La competncia en Conscincia i expressions culturals sarticula al voltant dels aspectes segents:

Conixer les manifestacions culturals i artstiques i valorar-les com una font denriquiment personal i com a part delpatrimoni dels pobles.

Desenvolupar la prpia capacitat esttica i creadora vinculada al domini de les capacitats relacionades ambdiferents codis artstics i culturals.

Aquests aspectes de la competncia en Conscincia i expressions culturals es desenvolupen a travs de:

El coneixement de gneres, estils, tcniques i llenguatges artstics.

El desenvolupament de la capacitat i linters per expressar-se i per comunicar idees.

La potenciaci de la iniciativa, la creativitat i la imaginaci.

Linters per les obres artstiques i la participaci en la vida cultural de lentorn.

La capacitat desfor i la disciplina necessries per a la producci artstica.

PRIMER CURS

GEOGRAFA E HISTORIA: LAS COMPETENCIAS CLAVE EN EL PRIMER CURSO DE LA ESO

L'aprenentatge de la Geografia i Histria en el primer curs de l'ESO se centrar en el desenvolupament dels segentsobjectius competencials per a cada una de les competncies:

1. Competnciessocialsicviques Comprendreelconceptedetempshistric. Identificarlarelacimulticausald'unfethistricilessevesconseqncies. ConixerlesgransetapesielsprincipalsesdevenimentsdelaPrehistriaylEdatAntiga. Comprendreelfuncionamentdelessocietats,elseupassathistric,lasevaevoluciitransformacions. Expressarsedeformaassertivaimostrarunaactitudfavorablealdilegialtreballcooperatiu. Comprendreelsvalorsdemocrtics.

2.Conscinciaiexpressionsculturals Comprendrelafunciquelesartshantingutitenenenlavidadelsssershumans. Reconixerelsdiferentsestilsdel'artmedievalimodernielsvalorsestticsqueexpressen. Analitzarobresd'artdemaneratcnicaiidentificarelcontexthistricqueexplicalasevaaparici. Desenvoluparunaactitudactivaenrelaciamblaconservaciilaproteccidelpatrimonihistric.

3.Comunicacilingstica Llegiriinterpretartextosdetipologiadiversa,llenguatgesicnics,simblicsiderepresentaci.

24

Utilitzaradequadamentelvocabularipropidelescinciessocialsperconstruirundiscursprecs. Utilitzardiferentsvariantsdeldiscurs,enespecial,ladescripciilargumentaci. Desenvoluparlempatiaiinteressarseperconixeriescoltaropinionsdiferentsalaprpia. Defendreelpuntodevistapersonalambargumentscoherentsipertinents. Elaborardefinicionsdelsconceptesestudiants.utilitzantlaterminologamsadequadaencadacas.

4.Competnciadigital Relacionaricompararlainformaciprocedentdediversesfonts:escrites,grfiques,audiovisuals,etc. Contrastarlainformaciobtingudaidesenvoluparunpensamentcrticicreatiu. Elaborarlainformacitransformantlesdadesrecollidesitraduintlesaunaltreformatollenguatge. Emprarlespossibilitatsqueofereixenlestecnologiesdelainformaciilacomunicacienlarecercaielprocessament

delainformaci.

5.Competnciamatemticaicompetnciesbsiquesencinciaitecnologia Interpretarescalesnumriquesigrfiques. Analitzaricomprendrelesdadesquantitatiusrecollitsentaules,grficsidiagrames. Ferclculsmatemticssenzillspercomparardimensions,calculardistnciesidiferncieshorries. Conixerlescaracterstiquesdel'espaifsicenelqualesdesenvolupenlavidail'activitathumana. Conixerelsdiferentsusosdel'espaiidelsrecursosquehanfetlessocietatsalllargdelsperodeshistricsestudiats. Elaborariinterpretareixoscronolgics. Identificar i localitzar els mbits poltics, econmics i culturals en qu s'emmarquen els esdeveniments de la

Prehistriail'EdatAntiga.

6.Aprendreaaprendre Desenvolupar una visi estratgica dels problemes, anticipar possibles escenaris i conseqncies futures de les

accionsindividualsi/osocials. Buscarexplicacionsmulticausalspercomprendreelsfenmenssocialsiavaluarlessevesconseqncies. Utilitzardiferentsestratgiesperorganitzar,memoritzarirecuperarlainformaci:esquemes,resums,etc. Participarendebatsicontrastarlesopinionspersonalsamblesdelarestadecompanys. Desenvoluparelgustperl'aprenentatgecontinuilactualitzacipermanent.

7.Sentitd'iniciativaiesperitemprenedor Assumirresponsabilitatsiprendredecisionsenrelaciamblaplanificacidelprocsderesolucidelesactivitats

proposades. Interpretaradequadamentlesparticularitatsdecadasituaciidecadaproblemaestudiat. Saberargumentardeformalgicaicoherentlesexplicacionsdelsconceptesifenmensestudiats. Autoregular el propi aprenentatge: prendre conscincia del que se sap i del que falta per aprendre, i realitzar

autoavaluacionsdelpropitreball.

SEGON CURS

GEOGRAFIA I HISTRIA: LES COMPETNCIES CLAU EN EL SEGON CURS DE L'ESO

L'aprenentatge de la Geografia i Histria en el segon curs de l'ESO se centrar en el desenvolupament dels segentsobjectius competencials per a cada una de les competncies:

1.Competnciessocialsicviques Comprendreelconceptedetempshistric. Identificarlarelacimulticausald'unfethistricilessevesconseqncies. Conixerlesgransetapesielsprincipalsesdevenimentsdel'edatmitjanail'edatmoderna. Comprendreelfuncionamentdelessocietats,elseupassathistric,lasevaevoluciitransformacions. Desenvoluparlempatiamitjanantlacomprensidelesaccionshumanesdelpassat. Expressarsedeformaassertivaimostrarunaactitudfavorablealdilegialtreballcooperatiu.

2.Conscinciaiexpressionsculturals Comprendrelafunciquelesartshantingutitenenenlavidadelsssershumans.

25

TERCER CURS Reconixerelsdiferentsestilsdel'artmedievalimodernielsvalorsestticsqueexpressen. Analitzarobresd'artdemaneratcnicaiidentificarelcontexthistricqueexplicalasevaaparici. Desenvoluparunaactitudactivaenrelaciamblaconservaciilaproteccidelpatrimonihistric.

3.Comunicacilingstica Utilitzaradequadamentelvocabularipropidelescinciessocialsperconstruirundiscursprecs. Desenvoluparlempatiaiinteressarseperconixeriescoltaropinionsdiferentsalaprpia. Utilitzardiferentsvariantsdeldiscurs,enespecial,ladescripciilargumentaci. Llegiriinterpretartextosdetipologiadiversa,llenguatgesicnics,simblicsiderepresentaci.

4.Competnciadigital Relacionaricompararlainformaciprocedentdediversesfonts:escrites,grfiques,audiovisuals,etc. Contrastarlainformaciobtingudaidesenvoluparunpensamentcrticicreatiu. Elaborarlainformacitransformantlesdadesrecollidesitraduintlesaunaltreformatollenguatge. Emprarlespossibilitatsqueofereixenlestecnologiesdelainformaciilacomunicacienlarecercaielprocessamentde

lainformaci.

5.Competnciamatemticaicompetnciesbsiquesencinciaitecnologia Elaborariinterpretareixoscronolgics. Analitzaricomprendrelesdadesquantitatiusrecollitsentaules,grficsidiagrames. Ferclculsmatemticsdenombresentersipercentatgesperarribaraconclusionsquantitatives. Identificarilocalitzarelsmbitsgeopoltics,econmicsiculturalsenelsqualss'emmarquenelsesdevenimentsdel'edat

mitjanail'edatmoderna. Conixerelsdiferentsusosdel'espaiidelsrecursosquehanfetlessocietatsalllargdelsperodeshistricsestudiats.

6.Aprendreaaprendre Desenvoluparunavisi estratgicadelsproblemes,anticiparpossiblesescenarisiconseqnciesfuturesdelesaccions

individualsi/osocials. Buscarexplicacionsmulticausalspercomprendreelsfenmenssocialsiavaluarlessevesconseqncies. Utilitzardiferentsestratgiesperorganitzar,memoritzarirecuperarlainformaci:esquemes,resums,etc. Participarendebatsicontrastarlesopinionspersonalsamblesdelarestadecompanys. Desenvoluparelgustperl'aprenentatgecontinuilactualitzacipermanent.

7.Sentitd'iniciativaiesperitemprenedor Assumir responsabilitats i prendre decisions en relaci amb la planificaci del procs de resoluci de les activitats

proposades. Interpretaradequadamentlesparticularitatsdecadasituaciidecadaproblemaestudiat. Saberargumentardeformalgicaicoherentlesexplicacionsdelsconceptesifenmensestudiats. Autoregular el propi aprenentatge: prendre conscincia del que se sap i del que falta per aprendre, i realitzar

autoavaluacionsdelpropitreball.

TERCER CURS

GEOGRAFIA I HISTRIA: LES COMPETNCIES CLAU EN el TERCER CURS de L'ESOESTNDARDSDAPRENENTATGEICOMPETNCIESCLAUDESCRIPTORS

BLOC1:ESTND.DAPRENENTATGEICOMPET.CLAUBLOC1:DESCRIPTORS

Classificaidistingeixtipusdemapesidiferentsprojeccions.C.Matemtica,CinciesiTecnologia.

Localitzaespaisgeogrficsillocsenunmapautilitzantdadesdecoordenadesgeogrfiques.C.Digital.

26

Situaenunmapafsiclesprincipalsunitatsdelrelleuespanyol,europeuimundial. C.Matemtica,CinciesiTecnologia.

Enumeraidescriulespeculiaritatsdelmedifsicespanyol.C.Matemtica,CinciesiTecnologia.

DescriulesdiferentsunitatsderelleuambajudadelmapafsicdEspanya.C.Digital.

LocalitzaenunmapaelsgransconjuntsoespaisbioclimticsdEspanya.C.Digital.

Analitzaicomparaleszonesbioclimtiquesespanyolesutilitzantgrficsiimatges.C.Matemtica,CinciesiTecnologiaC.DigitalC.Lingstica.

Localitzaalmapalesunitatsielselementsprincipalsdelrelleueuropeu.C.Matemtica,CinciesiTecnologia.

ClassificailocalitzaenunmapaelsdiferentstipusdeclimadEuropa.C.Matemtica,CinciesiTecnologia.

Distingeixilocalitzaenunmapaleszonesbioclimtiquesdelnostrecontinent.C.Matemtica,CinciesiTecnologia.

Elaboraclimogrames i mapesquesitunelsclimesdelmnienelsqualses reflecteixinelselements msimportants.C.AprendreaAprendre.

ExplicalescaracterstiquesfonamentalsdelspaisatgesileszonesclimtiquesdelaTerra. C.SocialsiCviques.ExplicaquintipusdimatgespodemprendredelaTerra.P.003Act.02

SituailocalitzapuntsgeogrficsmitjanantunSIGitraadiferentsrecorreguts,planificantrutes,tempsiorganitzantlesvisites. P.005Act.03

Identificailocalitzalesprincipalsserraladesiriusdelcontinentamericapartirdelobservacidunplanisferi.P.009Act.01

Descriu, a partir de lobservaci dunmapafsic, lescaracterstiquesdel relleuinsular espanyol i assenyalaelsarxiplagsiles illesqueelconfiguren.P.013Act.05

ReconeixlesprincipalsunitatsdelrelleuespanyoliidentificalasevadisposiciapartirdelobservacidelSistemaIbricilaMeseta.P.013Act.03

Elaborauntextexplicatiudetallatdescrivintlesprincipalscaracterstiquesdellitoralespanyol,lessevescostesielsseusaccidentsgeogrfics.P.015Act.01

IdentificaelstipusdepaisatgesdEspanyaapartirdelobservacidunmapa.P.020Act.05

RedactauntextdescrivintcomincideixlalatitudenlaconfiguracidelesdiferentszonesclimtiquesielsdiferentspaisatgesdelsudidelnorddEspanya.P.020Act.04

Identificailocalitzalesprincipalspennsules,arxipilagsiillesdelcontinenteuropeuapartirdelobservacidunplanisferi.P.011Act.03

Farecerquesenmitjansimpresosidigitalsreferidesaproblemesmediambientalsactualsilocalitzapginesirecursoswebdirectamentrelacionatsambaquestsproblemes.C.DigitalC.Lingstica.Esdocumentasobrealgunacimerainternacionaldedicadaasolucionaralgunproblemamediambiental.P.085Act.04

Investigasialcentreescolarshiportenatermeactivitatsdeducaciambiental,lesexplicailesdescriu.P.085Act.07

Farecerquesenmitjans impresosi digitals referides a problemes mediambientals actuals, i localitza pgines irecursoswebdirectamentrelacionatsambaquesttema.C.DigitalC.Matemtica,CinciesiTecnologiaSentitdIniciativa i Esperit Emprenedor. Busca informaci sobre limpacte ambiental de la mineria a cel obert inelaborauninforme.P.093Act.07

Indicaquinssnelsinconvenientsquepresentenlesfontsdenergiatradicionalsilesanalitza.P.095Act.05

Reconeixlainformacicontingudaalesfacturesdelallum,lainterpretainextreuconclusions.P.104Act.00Aprna...

BLOC2:ESTND.DAPRENENTATGEICOMPET.CLAU

27

TERCER CURSDistingeixenunmapapolticladistribuciterritorialdEspanya:comunitatsautnomes,capitals,provncies,illes.C.Matemtica,CinciesiTecnologiaC.AprendreaAprendreC.LingsticaC.Digital.

Diferenciaaspectesconcretsilasevainterrelacidinsdunsistemaeconmic.C.Lingstica.

Descriuadequadamentelfuncionamentdelsintercanvis aescalainternacionalutilitzantmapestemticsigrfics enelsqualsesreflecteixenleslniesdintercanvi.C.AprendreaAprendreC.DigitalC.Matemtica,CinciesiTecnologiaC.Lingstica.

Elaborauninformesobrelesmesurespermirardesuperarlessituacionsdepobresa.C.AprendreaAprendreC.SocialsiCviques.

Assenyalareesdeconflictebllicalmapamundiilesrelacionaambfactorseconmicsipoltics.C.DigitalC.Matemtica,CinciesiTecnologia.

Defineixqusunestatiexplicaquinpaperdesenvolupenlesfronteresalsestats.P.027Act.04

Raonaperquqcertsterritorisdunestatpodengaudirdunacertaautonomia.P.027Act.05

BuscainformacisobrequanesvaaprovarcadaundelsestatutsdelescomunitatsautnomesdEspanya.P.033Act.01

Explicaqusnelsmunicipisidetallaquinessnlescompetnciesquetunajuntament.P.033Act.03

RelacionaladescentralitzacidelpoderaEspanyaamblacostamentdelesdecisionspoltiquesalsciutadans.P.035Act.07

Indicaelsavantatgesquet eldesenvolupamentdun mercatcom europeuiexplicacomharepercutitenleconomiaeuropealacirculacideleuro.P.037Act.02

Explicarperqulesrelacionsinternacionalstendeixenalmultilateralisme.P.029Act.01

BuscainformacisobrelaXinaiexplicalasevaimportnciaenelpanoramapolticieconmicdelmn.P.029Act.02

Citalesreeseconmicamentmsdesenvolupadesileslocalitzaalcontinentcorresponent.P.029Act.03

ExplicaquqslONU,encitaelsobjectiusbsicsiconsultalenlladeTichingperelaborarunorganigrama.P.031Act.01

TriaunadelescomissionsdelParlamentEuropeuibuscainformaciainternetsobreelsaspectesquetracta.P.037Act.03

ComparadosmapespolticsdEuropa,analitzalevolucidelessevesfronteresiextreulessevesprpiesconclusions.P.040Act.00Aprna

ExplicaambquinafinalitatesvancrearlesONG.P.039Act.02

ParticipaenundebatenelqualesvaloraelpaperdelesONGidelFSMenlaresolucidelsgransproblemesdelmn.P.039Act.08

OpinasobrelaposicidelesONGcomalobbysogrupsdepressi.P.039Act.09

Indicaaquinscontinentssesituenelspasospobresielspasosoblidats.P.029Act.05

Observaunplanisferisobreelgraudedemocrciaidellibertatpolticaibuscainformaciainternetpercomentarelmapa.P.041Act.01

Elaboraunapresentacidigitalenlaqualanalitzalainformacisobreunestatnodemocrtic.P.042Act.05

Diferenciaelsdiversossectorseconmics europeus. C.AprendreaAprendre C.Socials i Cviques C.Matemtica,CinciesiTecnologia.

Diferenciaaspectesconcretsilasevainterrelacidinsdunsistemaeconmic.C.LingsticaC.Matemtica,Cinciesi TecnologiaC.AprendreaAprendreSentitdIniciativaiEsperitEmprenedorC.DigitalC.SocialsiCviques.

Defineixdesenvolupamentsostenibleidescriuconceptesclaurelacionatsaquestterme.C.AprendreaAprendreC.Digital.

28

Comparalapoblaciactivadecadasectoradiversospasosianalitzaelgraudedesenvolupamentquemostrenaquestesdades.C.DigitalSentitdIniciativaiEsperitEmprenedor.

Elaboragrficsdediferentstipus(linials,debarresidesectors)ensuportsvirtualsoanalgicsquereflecteixeninformaci econmicaidemogrficadepasosoreesgeogrfiquesapartirdelesdadestriades.SentitdIniciativaiEsperitEmprenedor.Estableixambclaredatlacaractersticafonamentaldelsectorprimariiladelsectorsecundari.P.051Act.06

Elaborauntextexplicatiudetallatdescrivintlescaracterstiquesprincipalsdelsectorquaternari.P.051Act.08Indicaels

productesdelsectorprimarialaUE,elseupesielsreptesactuals.P.055Act.01

AssenyalaelssectorsdestacatsdelaindstriapesadaidelaindstrialleugeraalaUE,aixcomelsproductesexportatsiimportats,iexplicalafectacidelacrisienelsector.P.055Act.02

AnalitzalevolucidelVABdelsdiferentssectorseconmicsalaUEiaEspanya.P.055Act.04

Descriudemanerabreuiconcisaenqueconsisteixlactivitateconmica.P.047Act.05

Reconeixidescriulesfasesperlesqualspassaunproducteenelseuprocseconmic.P.047Act.08

Redactaunaexplicacienlaqualdescriularelaciquehihaentreelsrecursosnaturalsielsbnsdeconsum.P.

047Act.09

Explicaqusnelsagentseconmicsitambindicaquinssnelsprincipalsagentsdunaeconomia.P.049Act.01

Estableixambclaredatlacaractersticafonamentalquedefineixleconomiadesubsistncia.P.053Act.05

Diferenciaelsdiversossectorseconmicseuropeus.C.LingsticaC.AprendreaAprendreC.DigitalC.Matemtica,CinciesiTecnologia.

ResumeixelementsquediferencienallurbiallruralaEuropa.C.Lingstica.

Defineixdesenvolupamentsostenibleidescriuconceptesclaurelacionats.C.AprendreaAprendreC.LingsticaSentitdIniciativaiEsperitEmprenedor.

Situaalmapalesprincipalszonesdeproducci decerealsi lesmassesboscosesmsimportantsdelmn. C.Aprendrea AprendreC.Matemtica,CinciesiTecnologia.

Traaenunmapamundilitinerariquesegueixunproducteagraridesdelarecolleccifinsalconsum. Sentitdiniciativaiesperitemprenedor.

Elaborauninformesobrelesmesurespermirardesuperarlessituacionsdepobresa. C.Lingstica.Descriudemanerabreuiconcisaenqueconsisteixlagricultura.P.068Act.01

Estableixrelacionsentreleszonesclimtiquesilaramaderiaqueshipractica.P.075Act.03

Descriuunaseriedepaisatgesagrarisapartirdelobservacidunseguitdefotografies.P.071Act.02

Determinaquinssnelspasosquedesembarquenmscapturesionpesquenlessevesflotes.P.077Act.02

IndicaquantstipusdepaisatgesagrarisesdistingeixenaEspanyaiaquinsllocseslocalitzen.P.083Act.01

ElaboraunataulaonesresumeixenlescaracterstiquesprincipalsdelsdiferentspaisatgesagrarisdEspanya.P.

083Act.02Explicaquselqueentenemperpoblacirural.P.071Act.03

Explicaquslasobiraniaalimentriairaonaperqusimportantperalsectoragrcoladelspasos.P.068Act.05

Indicaenunmapaaquineszonesdelmnestrobenlesreessobreexplotadesdepesca.P.077Act.06Comparapaisatgeshumanitzatsespanyolssegonslasevaactivitateconmica.C.Matemtica,CinciesiTecnologia.

Diferencia els diversos sectors econmicseuropeus. C.Matemtica, Cincies i Tecnologia C.AprendreaAprendreC.Lingstica.

Defineix desenvolupamentsostenible idescriuconceptesclaurelacionats. C.DigitalC.Matemtica,CinciesiTecnologiaSentitdIniciativaiEsperitEmprenedor.

29

TERCER CURSLocalitzaiidentificaenunmapalesprincipalszonesproductoresdemineralsdelmn.C.DigitalC.Matemtica,CinciesiTecnologia.

Localitzaiidentificaenunmapalesprincipalszonesproductoresiconsumidoresdenergiadelmn.C.DigitalC.Matemtica,CinciesiTecnologia.

Identificaianomenadiversesenergiesalternatives.C.DigitalC.LingsticaC.Matemtica,CinciesiTecnologia.

Valoralimpactehumnegatiuquegenerenlespedreresilesgraveres.P.101Act.01

Indicaquinessnlesconseqnciesnegativesperalmediambientqueprovoquenelsresidusurbansiindustrials.P.101Act.02

Relacionaelstresgrficsreferentsalaconstrucciielaboraunasntesisobreeltemaatalldeconclusi.P.099Act.04

Raonaquinpestelsectordelaconstruccienleconomiadunpas.P.099Act.09

Assenyalaquinesactivitatsgenerenresidusnuclears.P.103Act.01

Buscainformacisobrelagestiqueesduatermealmunicipiamblamatriaorgnicaielaborauncartellsobreelsbeneficisdelabiomassa.P.106Act.03

Localitzaenunmapaelsvinticincmunicipismsafectatspelboomimmobiliariallitoralespanyolilacompanyaambimatges.P.106Act.04

SinformadalgunproblemamediambientaldelasevaComunitatAutnomaireflexionasobrelarelacientrealllocaliall global.P.106Act.05

Comprovasielspasosindustrialitzatstenenminesdebauxitaionlacompren.P.093Act.02

Comparapaisatgeshumanitzatsespanyols segonslasevaactivitateconmica.C.Lingstica.

Diferenciaelsdiversossectorseconmicseuropeus.C.LingsticaC.DigitalSentitdIniciativaiEsperitEmprenedor.

Diferenciaaspectesconcretsilasevainterrelacidinsdunsistemaeconmic.C.DigitalC.AprendreaAprendreSentitdIniciativaiEsperitEmprenedor.

Localitzaenunmapa,atravsdesmbolsidelallegendaadequats,elspasosmsindustrialitzatsdelmn. C.Matemtica,CinciesiTecnologia.

Descriuelfuncionamentdelsintercanvisaescalainternacionalutilitzantmapesigrficsenquesreflecteixenelsintercanvis.C.Matemtica,CinciesiTecnologiaSentitdIniciativaiEsperitEmprenedor.

Elaborauninformesobrelesmesurespermirardesuperarlessituacionsdepobresa.C.AprendreaAprendreC.LingsticaSentitdIniciativaiEsperitEmprenedor.Enumeraelsprincipalsavantatgesiinconvenientsdeviureapropduncomplexpetroqumic.P.125Act.04

Indicaquinssnelsprincipalselementsdelprocsindustrialielsdefineix.P.111Act.05

Defineixquselconceptedecapital.P.111Act.06

DescobreixainternetquinessnlesvinticincprincipalsempresesdedicadesalabiotecnologiaquetenenunaseuaEspanyaileslocalitzaenunmapa.P.127Act.01

Elaboraunallistaambtotselsproductesquecontenencomponentselectrnicsdelseuentornielsgeolocalitzaenunmapa.P.127Act.02

Descriuquinpaperdesenvolupalapublicitatenelprocsindustrial.P.115Act.04

Seleccionatrescaracterstiquesdunamultinacionalidnaraonsdelasevatria.P.121Act.01

Buscainformaciidescriulescaracterstiquesperquuncentrededistribuciilogsticasigaeficienticompetitiu.P.121Act.03

Indicaelsavantatgesielsinconvenientsquesuposenelsprocessosdedeslocalitzacitotcomentantbreumentelmapa.P.117Act.01

LocalitzaonesconcentralaindstriaaEspanyaiexplicaperquesafirmaquelalocalitzacidelaindstriaespanyolasmoltirregulariambdesequilibristerritorials.P.119Act.01

30

LocalitzaenunmapadEspanyaelsdeucomplexospetroqumicsquehiha.P.125Act.01

Identificaquinssnelsfactorstradicionalsqueintervenenenlalocalitzaciindustrial.P.117Act.02

Interpretagrfiques,mapesitaulessobreels sectorseconmicsilactivitateconmica.C.Matemtica,CinciesiTecnologiaC.LingsticaDigital.

Faunalecturareflexivadediferents textosrelacionatsamblactivitat econmicaal mnactual. CLingsticaSentitdiniciativaiesperitemprenedor.

Identificaidescriuelssectorseconmicsilessevescaracterstiquesprincipals.C.Matemtica,CinciesiTecnologiaSocialsicviques.

Reconeix i descriuelselements i elsaspectesclauperal desenvolupamentde les activitatseconmiques. C.Matemtica,CinciesiTecnologiaSocialsicviques.

DescriulesactivitatsielssectorseconmicsaEspanya,lasevasituaciactualilasevaevolucienlahistriarecent.C. Lingstica.

Reflexiona sobre limpacte de la globalitzaci en lorganitzaci econmica, social i cultural al mn i alentorn.C.Sentitdiniciativaiesperitemprenedor.AnalitzaungrficsobreladespesainternaenI+DaEspanya.P.141Act.01.

ObservaiinterpretaungrficsobrelapoblaciocupadaaEspanyapersectorseconmics.P.146Act.03.Busca,llegeixi

interpretainformaciainternetsobreelsincrotr.P.141Act.03.Llegeixuntextifauncomentaridetextpautatsobre

lobsolescnciaprogramada.P.144Act.Aprna

Caracteritzaqueselsectorterciariilesactivitatsqueshiinclouen.P.133Act.06.

Explicalaideaderevolucidelterciariihorelacionaambeldesenvolupamentdelsserveis.P.133Act.08.Descriuels

principalstretsdelesactivitatsdelsectorterciari.P.135Act.03.

Classificaenunesquemalesactivitatsdelsectorterciari.P.135Act.04.

Explicalaimportnciadelainvestigaciielseuimpactepositiusobreeldesenvolupamenteconmic.P.139Act.06.

DescriulesimplicacionseconmiquesisocialsdeldesenvolupamentdelI+D.P.141Act.06.

CaracteritzaeldesenvolupamentdelesactivitatsterciriesaEspanyaapartirdelanlisidungrfic.P.133Act.04.

AmpliaconeixementssobreelsectorserveisaEspanyapartirdelaconsultaaunapginaweb.P.133,@Ampliaalaxarxa

ReflexionasobrelimpactedelacrisieconmicaactualeneldesenvolupamentdelasanitataEspanya.P.135Act.01.

IdentificaidescriuelsaspectespositiusinegatiusquepresentalEspanyaactual.P.135Act.02.

BuscainformaciielaborauninformesobrelasituacidelEducacialseumunicipi.P.135Act.06.

Reflexionasobreelsinconvenientsdeladifusidelestildevidaoccidentalalmn.P.137Act.02.

Valorademanerareflexivalainflunciadelsmitjansdecomunicacienlaprpiavida.P.137Act.12.

Meditasobrelainflunciadelesxarxessocialsvirtualsinassenyaladosexemplesillustratius.P.143Act.01.Identifica

aspectespositiusipossiblesinconvenientsdelsdelesxarxessocials.P.143Act.03,04.

31

TERCER CURSIdentificaenunmapaelsprincipalsfocusemissorsdelturismeinternacional.P.155,Act.02.

Sajudadunmapaperdescriurelesfasesquehaseguitalgunproducteagraridesdelseuorigenfinsalsupermercat.P.159,Act.02.

InterpretaicomentaunmapadelaxarxadetransportsdEspanya.P.157,Act.01.

AnalitzaungrficsobrelevolucideltransportdemercaderiesaEspanya.P.164,Act.03.

Explicaidiferenciaqusnelsmitjansdetransportilesinfraestructuresviries.P.151,Act.05.

Enumeraiexplicaambdetalllesfuncionsdeltransport.P.153,Act.06.

Descriulaimportnciadelactivitattursticaperaleconomiadunpas.P.155,Act.09.

Elaboraunallistadellocsdetreballdirecteiindirectequecreaelturisme.P.157,Act.04.

Identificaelsaspectespositiusqueesderivendelarribadadeturistesaunpas.P.161,Act.01.

DescriulevolucideltransportaeriaEspanyaentreelsanys2000i2013.P.151,Act.04.

ComparalevolucideltransportferroviariipercarreteraaEspanya.P.153,Act.04.

ExplicaperquqelturismedecreuerssestconvertintenunmotoreconmicperaEspanya.P.157,Act.03.

Elaborauninformebreuanalitzantlofertatursticadelseumunicipi.P.157,Act.05.

Elaboraicomentaunmapasobreleslniesdaltavelocitatespanyola.P.163,Act.01.

QUART CURS(ConsultareldocumentPropostacurriculardelDepartamentdeGeografiaiHistria).)

4.CONTINGUTSI5.UNITATSDIDCTIQUES4Y5.ORGANITZACIIDISTRIBUCITEMPORALDELESUNITATSDIDCTIQUES

(EldocumentPropostacurricularfiguraenelDepartamentdeGeografiaiHistria).

4. CONTINGUTS DE LA MATRIA PER AL PRIMER CURS. GEOGRAFIA IHISTRIA

OBJETIVOS COMPETENCIASCLAVE

1. Localizar la Tierra dentro del Sistema Solar ycaracterizar sus aspectos generales, prestando especialatencina las capas de la Tierra ya los agentes queintervienenenlaformacindelrelieve.

Competencia matemtica y competencias bsicas encienciaytecnologa.

Aprenderaaprender.

2. Manejar e interpretar correctamente diferentesinstrumentosdetrabajogeogrficoehistricocomolasgrficas, los mapas, los planos, las series estadsticas,etc.; saber interpretar la escala grfica y los signosconvencionalesqueseutilizanenlosdistintostiposdemapas(topogrficos,polticos,temticos,etc.).

Competencia matemtica y competencias bsicas encienciaytecnologa.

Competenciadigital

Aprenderaaprender.

32

3. Realizar pequeas investigaciones de carcterdes