- -

www.elginjoledicions.com

NÚM. 102 · març '16 viucornella@elginjoledicions.com

EL MUSEU AGBAR I EL CLUB XATIC - ENTREVISTA A BLAUMAT, QUE ACTUA A L'AUDITORI DE

CORNELLÀ - JORNADES GASTRONÒMIQUES POTA BLAVA I CARXOFA PRAT - MERCÈ RODOREDA

Una tarda a... l'Spannabis 2016, a la Fira de Cornellà

VINE A CONÈIXER LA CLÍNICA VITALDENT

PATROCINADORPRINCIPAL

PRODUEIX

RESTAURANTS PARTICIPANTSAxarquia � Bar Oeste � Cafetería La Vila � Cèntric GastroBar by Ona nuitDelta Restaurant Padel BCN-El Prat � El Racó d’Espratta � FolliaHotel Hesperia Tower � Hotel Santos Porta Fira � La Lluna en un coveMajor Trenta sis � Marimorena � Mesón El Cortijo � Ona nuit restaurantRestaurant L’Àpat � Restaurant Casa Guijarro � Rustic & Co � SinfoníaThis & That Co. � 5 by Paco Pérez · Hotel Das Stue 46

ORGANITZA

del 3 de març al 3 d’abril

EL PRAT · BERLIN · GAVÀ · L’HOSPITALETMOLINS DE REI · SANT BOI · SANT JOAN DESPÍ

marcgastronomic.com � agtbaix.cat @AGTbaix.com/agtbaix @quintotapa

AMB EL SUPORT

VIU CORNELLÀ

Revista gratuïta de societat

i cultura

NÚMERO 102,

MARÇ DE 2016

redaccio@elginjoledicions.com

Tel. 93 337 77 47

FOTO PORTADA:

CEDIDA

DIRECTOR DE

CONTINGUTS:

T. DELGADO

PUBLICITAT:

IVAN PUIG

IMPRESSIÓ:

IMPRINTSA

Dipòsit Legal.

B-20065-2005

EDITA:

EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901

L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu El Prat no coin-

cideix necessàriament amb l'opinió

dels seus col·laboradors.

ED

ITO

RIA

L L’HEMEROTECA DE LES XARXES SOCIALS

Era un home singular. A Jordi Pujol li deia Papá Puyol, sempre tenia algun missatge per a Jesús de Polanco i centrava el seu humor en els personatges dels mitjans de comunicació. Daniel

E. Jones era un home ple de gags, il·lusions i obsessions. Qui li encar-regués una investigació sobre els mass media o la indústria cultural sabia que pocs dies després tindria al seu correu un resultat excel·lent farcit de fonts d’informació consultades i cites. Potser per això, el pri-mer dia de l’assignatura d’Història dels mitjans de comunicació, ens va preguntar quants llibres teníem a casa. La quantitat, en tots els casos, ��������������� ��������

“És fonamental tenir una bona hemeroteca a casa”, ens repetia el desaparegut professor, potser el millor expert en comunicació de la història de Catalunya. Es referia a llibres, revistes i articles de diari, però també a documents audiovisuals.

Construir-te una hemeroteca t’ajuda a ser disciplinat i metòdic, a de-dicar-li un cert temps, i cuidar-la. Internet ens regala una hemeroteca immensa en tot tipus de plataformes. També a les xarxes socials. Els sonats hi tenen un camp de batalla àgil i visible. Els enginyosos poden mostrar el seu repertori, amb més o menys fortuna. Els espavilats no entenen de respecte i són capaços de copiar piulades brillants (o fruit �� �������������������� ��������������������� ���������������������restringit, pot seguir les piulades d’un altre, i tots acabem rebent més informació dels nostres gustos de la que seríem capaços de trobar per nosaltres mateixos en una bona estona.

Twitter és un banc de crítiques que amb el temps acaben convertint-se en elogis. El jugador Sergi Guardiola va ser acomiadat hores després de signar el seu contracte amb el Barça B perquè algú a la xarxa va recuperar unes piulades seves (de l’octubre de 2013!) en què insultava Catalunya, el Barça i Messi. Conec un cas d’un club que va acomiadar ������������ �������������������������������������������������-rectiva.

Les paraules escrites no se les enduu el vent, i més si estan a les xarxes socials. I més si ets un personatge públic perquè sempre hi haurà algú que guardi la teva piulada si li crida l’atenció. De promeses electorals que no es compleixen, pactes que són anunciats als quatre vents que són impossibles i que no ho acaben sent... I errades. Hi ha ���� �� ��������������������������������"�����������������������les xarxes socials, són eternes.

ÍNDEX

Hem parlat amb Iván Fornís, responsable de l’àrea tècnica del servei d’anàlisi de drogues d’Energy Control. Participarà amb José Anto-nio Martínez i Amina Omar en el bloc medi-cinal de les World Cannabis Conferences. És un dels grans reclams de l’Spannabis 2016, la Fira de Cànem i les Tecnologies Alternatives de referència, que se celebrarà de l’11 al 13 de març a Fira de Cornellà.

5.Una tarda a... L'SPANNABIS 2016, A LA FIRA DE CORNELLÀ

—Escoltant les vostres cançons Vassil, em dóna la sensació, o almenys és l’efecte que em produeix, que em relaxen i m’activen una mica. —Ja és quelcom molt positiu. Cadascú té les vivèn-cies personals amb la música, però això és total-ment correcte sobretot amb algunes cançons, que són més d’aquest estil. Puc corroborar que no ets l’únic a qui li passa —respon Vassil Lambrinov, vio-linista de Blaumut, que actuarà el 9 d’abril a l’Audi-tori de Cornellà.

18.Cultura ENTREVISTA A VASSIL LAMBRINOV, VIOLINISTA DE BLAUMUT

1 d’abril a les 21.00 h, a la Sala2.cat

Sin remite

A L ’ A U D I T O R I D E C O R N E L L À D E L L O B R E G A T

9 d’abril a les 21.00 h

BlaumutENTRADA ANTICIPADA: 15 €

A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 22 €

GRUPS (MÍNIM 10 PERS.): 13 €

ENTRADA ANTICIPADA: 10 € A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 12 € GRUPS (MÍNIM 10 PERS.): 8 €

VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS: Per telèfon: 93 474 02 02 (dilluns a divendres, de 9 a 14 h) • A la recepció de L’Auditori: Albert Einstein, 51 (dilluns a divendres, de 9 a 14 h) • On-line: www.auditoricornella.com

PUBLI_AUDITORI_0316_VIU.indd 1 17/2/16 11:58:41

Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES

Iván Fornís és el responsable de l’àrea tècnica del ser-vei d’anàlisi de drogues d’Energy Control. Participarà amb José Antonio Martínez i Amina Omar en el bloc

medicinal de les World Cannabis Conferences, en una taula moderada per Fernando Caudevilla. És un dels grans atrac-tius de l’Spannabis 2016, la Fira de Cànem i les Tecnologies Alternatives de referència, de l’11 al 13 de març a Fira de Cornellà. Energy Control hi tornarà a ser present.

—Què és Energy Control?És un programa de prevenció en drogues enfocat a la reduc-ció de riscos de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), que treballa en el sector social. El seu àmbit és estatal i compta amb delegacions a Catalunya, Madrid, Illes Balears i Andalusia.

—Com féu el control de les drogues?La gent ens fa arribar les seves substàncies per correu o mit-jançant un servei d’anàlisi setmanal que tenim en les nostres delegacions. Obrim un dia al públic perquè porti les seves

substàncies. Els assessorem també sobre com consumir-les... També instal·lem estands informatius sobre drogues en espais d’oci com bars, pubs, discoteques, festivals de música, festes de poble...

—L’any 2000 et vas fer voluntari d’Energy Control. Com ha crescut el projecte durant aquest temps?Ara no sóc voluntari. Hi estic treballant com a tècnic. Des que el projecte va néixer l’any 1997, ha crescut molt: arriba a més gent, hi ha més mostres, les tècniques analítiques són més acurades... Anem a més festes que abans a assessorar perquè som més gent i voluntaris; organitzem activitats que abans no fèiem, com l’assessorament a municipis [participa en l’elabo-ració de plans municipals de prevenció i reducció de riscos, i en la seva execució; també realitza estudis i projectes que respon-guin les necessitats de cada Ajuntament i context]; tenim una àrea de tallers i formació per a fer xerrades i assessorament a instituts, a pares i mares, alumnes i professors. Estem partici-pant en projectes en l’àmbit europeu, en xarxes d’entitats que ���������������� ��������������������� ���������������la Unió Europea; també participem en iniciatives d’àmbit cientí-� �������������������� � ������������������������������

Iván Fornís: “Les World Cannabis Conferences

són un punt de trobada de ciència i cultura”

Anàlisis a Energy Control.

una tarda a...

5

VIU

COR

NELL

À

—Hi ha més engany que abans entre el que es paga i el que s’acaba comprant?Hi ha moltes més drogues que abans, molts més tipus. Abans hi havia LSD, cocaïna, heroïna, cànnabis, amfetamines, me-tamfetamina i poc més. Ara el llistat s’ha disparat. A Espanya s’està consumint el mateix de sempre: èxtasi en una festa, co-caïna, speed... Però, sobretot, alcohol i cànnabis. Pel que fa la puresa, el que ha anat passant en aquest temps són vaivens, èpoques de molta adulteració de determinades drogues, que han tornat a passar per un període de puresa... Ara n’hi ha de molt adulterades, però també de molt pures. Vivim un mo-ment una mica confús. També hi ha moltes noves drogues que la gent està provant, però no passa tant com en altres països d’Europa.

—Per què? Hi ha gent que prefereix consumir-ne de noves, per experi-mentar, però aquí el fenomen no ha esclatat al nivell de Regne Unit o Alemanya. Països on la llei és molt més dura per als consumidors, que opten més per a buscar substituts legals de les drogues i no tenir tants problemes.

—Què explicaràs a l’Spannabis?Bàsicament conclusions de les anàlisis de cànnabis que hem fet els darrers mesos. Cada any realitzem un informe de les drogues que hem analitzat. Enfocaré la meva intervenció a l’àmbit medicinal. Parlaré dels usos, de la concentració de cannabinoides que hem trobat i de les aplicacions que poden tenir.

—Ens pots avançar alguna dada? Encara no he escrit l’informe i vaig molt just de temps. Serà el primer cop que intervingui en les World Cannabis Confe-rences, que es van iniciar fa dues edicions. Abans hi havia xerrades.

—Quina és la importància de l’Spannabis en el sector?El mercat del cànnabis ha anat creixent. L’Spannabis és una ���� ��� ���� � ���� ����� ��� ��� ���� � �������� ��� ������Cannabis Conferences, un punt de trobada de ciència i cul-������!����������������������������������������� ����-midors.

—Quins són els pros i les contres de l’Spannabis?Entre els pros, sensibilitza, visibilitza i normalitza una cultura real, el cultiu i el consum de la marihuana. S’hi expliquen els �������� ����� �������������������������� �����per a les persones i la societat. Em refereixo als industrials, tèxtils o mèdics. Els cannabinoides i substàncies derivades de la marihuana s’estan estudiant i utilitzant per al tracta-���� �"�#��� ����� ��� ���$���� ��� � ��� ��%����� �� ���quimioteràpia, l’esclerosi múltiple… Entre les contres de l’Spannabis, destaca que se’n pugui banalitzar el consum. Malgrat que no sigui una droga molt tòxica, té els seus riscos per a la salut.

—Hi ha més interès per part dels consumidors sobre el con-sum de substàncies i de les seves propietats?Jo crec que sí i, a més, tenen més capacitat per a fer-ho per-què hi ha molta més informació. Això, però, no vol dir que es gestioni bé. És necessari crear bones conductes, bons hàbits.

—Només es pot aconseguir a través de l’assessorament. Parlant amb la gent i veient quin és el seu consum, en quins moments de la seva vida, amb què ho barregen i amb quin ti-pus d’activitat ho combinen… És complex perquè no és només la substància, sinó també la persona i l’ambient amb què ho està utilitzant. És important crear en cada persona un sentit crí-tic perquè si decideix consumir, sigui conscient de què està fent i ho faci perquè li ve de gust i li agrada. Que no es deixi anar perquè el grup d’amics li digui que és la moda. Es tracta que la gent consumeixi amb criteri i seny. §

culturauna tarda a...

6

VI

U CO

RNEL

LÀ

(passa a la pàgina 8)

Spannabis.

Un estand.

De dimarts a dissabte nits. Dissabtes, diumenges i festius migdia.

C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn | Metro L9_Cèntric (200 mts)93 478 50 12 | reservas@onanuit.com | onanuit.com | marcgastronomic.com

onanuit @onanuit onanuitrestaurant

VII JORNADES GASTRONÒMIQUES

Pota blava i Carxofa Pratdel 3 de març al 3 d’abril

Aperitiu Carxofa Prat confitada

amb romesco i te fumat

Entrant Ou Pota blava a baixa

temperatura amb menestra vegetal del Parc Agrari

Primer Calçots, Carxofa Prat i sepionets de platja

Segon Rodó de Pota blava,

botifarra ecològica d’en Genís i trompetes de la mort

o Confit de polleta

Pota blava, Carxofa Prat i patata confitada

Les postres Escuma de iogur eco artesà

amb maduixes

Beguda Escollir entre cervesa Moritz Epidor o Moritz 33 cl i/o vi

35€IVA INCLÒS

culturauna tarda al...

8

VI

U CO

RNEL

LÀ

Torna, a Fira de Cornellà, l’Spannabis 2016, la Fira del Cànem i les Tecnologies Alternatives. De l’11 al 13 de març tindrà lloc la 13a edició el punt de tro-

bada del sector i, per tercer any consecutiu, s'inclouran les World Cannabis Conferences.

En més de 17.000 metres quadrats es reparteixen els expositors i marques més importants del sector, amb les darreres novetats i ofertes per als visitants. Spannabis és la �������&��������' �������*������%������������+��genera.

Les III World Cannabis Conferences (WCC) contemplen l’uni-vers del cànnabis des de diferents visions i estan distribuïdes ��������� ������ ������������/����4 ��5� ������� �������� ���<�� ����+� ���� 5������

TRADUCCIÓ SIMULTÀNIAS'organitzen divendres 11 i dissabte 12 de març a l’Auditori

de Cornellà. L’aforament és de 800 persones i el segon dia dis-posa de servei de traducció simultània. S’hi pot accedir amb l’entrada de l’Spannabis 2016. Els assistents poden preguntar les seves inquietuds als ponents i intervenir en el debat.

>������� ��������� � ��5� �4?@��������������?G�KN������?X�KN�����<���� �����%�����������Y�%��Z������!���-hijs Bossong i Erika Van Hell i José Carlos Bouso com a mode-rador. En l’apartat internacional (12 de març, de les 18.00 a les 20.00 hores), es reuneixen Constanza Sánchez, Tom Blic-kman i Coletta Youngers, i Virginia Montañés és qui moderarà ����������^���������_�������&���%�����*����`����Z����Iván Fornís Espinosa José Antonio Martínez Orgado desenvolu-paran el bloc medicinal (11 de març, de les 18.00 a les 20.00 hores).

Una de les novetats de les III World Cannabis Conferences serà la primera Trobada de Dones Cannàbiques (dissabte 12, de ?@�?N���?@�GN�����<��

ELS PREMIS Durant l’Spannabis 2016 es lliuraran els seus Premis: al

millor estand; millor banc de llavors; millor nutrient; millor pro-ducte de parafernàlia; millor producte de cànem; i millor uten-sili de cultiu. També es repartiran els premis de la Cannabis Champions Cup, el torneig de referència dels professionals del sector en què competeixen l’elit dels cultivadors nacionals i internacionals.

Spannabis.

Les dades principals

d’Spannabis 2016

���������� �������������������������������� ������������� �������� ����� ����������������� ����������������� ������������������� � ������������������������ �� ���������������������� � ��������� � ����� �������� �� ���� �� ���� �� ��������������� �!�� ����������� ��������������� ����������������"�#�����������������$�!������ #��������%�& ������� ����� ������������%�'�����������������%()*�**�� ����+,����%�& ���������� ����-������+.��/��+*�� ������������������������������%�0�������������������)(�**�� �%�1�� ��� ���������� ��%(2��+*�� �%�314�*.�35���%2).%�1�������# ��� ��� ��� �6�������%�7������8��������� ������ �-��������9��� �&����:%5%������������ ������� ������������� ��������������� ���� %�'�"���� ����-������ ������������ �"�������/���������#�+*�)

;�<=6�4�&��3=�105>�4&74�?7�@?3107��4

A�:A��65 €/mes(1)

35���%2).

implantologíadental F: ������#�� �

pero en el cole creen que soy

su padre”

CORNELLACarrer de Joaquim Rubió i Ors, 191

93 475 22 60

10

V

IU C

ORNE

LLÀ

sabies que...

El mirall de Mercè Rodoreda

sabies que...

Text TONI DELGADOIl·lustració ELIBET ROVIRA—Us recomano que aneu prenent notes. Hi ha un munt de detalls fonamentals i molts personatges. Ara us passaré un esquema amb les connexions entre els principals —ens va dir l’Antoni Benedico, professor de literatura catalana.

Es referia a Mirall trencat, de Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 1908-Gi-������ ?{|K<�� >�������� ������� ��� � ���-cions “legítimes, il·legítimes i insinua-des” de tres generacions.

Quan era una humil peixatera de La }������� '���� ~����� %�� ���� ��� �������� ��� �������� ��� ��� ������ Z �������%������������������� ����������������per la família de l’antic amant. Teresa ���������������������������������-mants en forma de ram que li va regalar el seu home i la vendrà per ajudar el seu petit. Davant el disgust de la seva dona, Z ����� �� ������ ���� ���� �� ������igual, sense saber que és la mateixa.

La vida de Teresa, com la de la majo-ria del repartiment de l’obra, serà molt moguda. El seu marit es morirà i conei-xerà Salvador Valldaura en un Carnaval celebrat a casa dels Bergadà, els seus amics Rafael i Eulàlia. Però Salvador també té un secret, molt més obscur i tràgic.

“Hi ha gent que amb un record en té per tota la vida”, li diu Salvador a una altra persona. I és que els records són el motor de Mirall trencat. El mateix mirall ������ ���������� ���������������-timitats d’uns personatges que més que parlar, recorden, pensen i oculten miste-ris. “[A la Teresa] si algun dia es mirava al mirall amb l’agulla de brillants al pit, li pujava una onada de vergonya a les galtes”. I més sobre altres personatges: “agafà el mirall amb el marc de roses. Tenia les galtes tibants, els llavis enca-ra tendres, l’arc de les celles bonic, el

front sense ni una arruga”; “abans de ���������� �����������������que li tornava la seva cara desfeta, li semblava que en els ulls negres, enca-ra lluents, hi havia els mateixos llocs de melangia que en els de Proust”.

>������ ��� ����� �� ����� Z��� ��� ��modestes i d’ostentoses, per a homes, dones i nens. “És la millor joia de la casa”, li diu el joier Begú al matrimoni Rovira quan els ven l’agulla, clau en l’ini- ����������������%�$����Z���������������conductors com el jardí. El regne vegetal està impregnat de ressons misteriosos i màgics.

Z�� ���������������������!� +���-������ ���� ���� ����� �� �� ��� ��������������� ��� ���� ���� ��� ���� ���� ���anys. Amb 12 quedarà traumatitzada per la mort de l’avi, la persona que li havia transmès l’amor per la lectura. El 1928 es veurà obligada a casar-se amb Joan Gurguí, el seu oncle matern, amb ��� ������ ��� ����� ����� ~����5�� ��� ����després.

És possible que la literatura fos la seva salvació.

“Escriure em serveix de sedant, d'excitant, és angoixós, és... Tot a la vegada. Escriure em cansa molt. Ho necessito, perquè una cosa o altra s’ha de fer a la vida. [...] Escriure és una fugida. Això tan vulgar que es diu evasió”, deia. Publicarà articles i sobretot contes en revistes i diaris com Mirador, Meridià o Revista de Ca-talunya, abans de marxar cap a l’exili, ������������������������~�����&%��i d’instal·larse al castell de Roissy-en-}��� �� @G� ���/����� �� ���5��� ����altres escriptors com Pere Calders, Agustí Bartra o Armand Obiols, amb qui mantindrà una relació i fugirà dels na-zis...

La vida de Mercè Rodoreda aportaria material per a tres o quatres novel·les. L’obra que la consolidarà serà La plaça del diamant (1960), ignorada pel jurat del premi Sant Jordi dos anys abans, quan la va presentar amb el títol de Co-lometa. Mirall trencat (1974) és, per a molts especialistes, la seva novel·la més rodona. La va acabar a Romanyà de la Selva. §

Fons de Solidaritatde la Fundació Agbar

Font desolidaritat

AJUTS AL PAGAMENTDEL CONSUM DE L’AIGUA

L’aigua de la teva vida

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària

que brolla per arribar als qui més ho necessiten.Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els

serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest

fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 45.000 persones. Obrint-nos camí, com l’aigua.

Text MARIANO MARTÍNEZ

Any 1968. Un comença a fer comptes mentalment: pràc-ticament mig segle d’exis-

tència de La Castellana i el 2016 amb més vitalitat que mai. Això és difícil de veure. Miguel Olivares i la seva dona Rosa són l’ànima d’aquest clàssic de la restauració pratenca. Els seus ulls i la seva veu són part dels cinquanta anys d’història. Mol-tes tapes des que va arrencar l’an-tic celler que van obrir els pares d’en Miguel al local: “amb catorze anys em vaig incorporar al negoci. Quan ho va fer el meu germà, vam començar a introduir tapes: les pa-tates braves, el pop, els calamars a la romana, que els feia la ma mare. Eren les tapes clàssiques en aquell moment”.Amb el pas del temps, l’oferta va créixer amb tot tipus de carns, pei-xos... Amb una prioritat: la qualitat del producte: “nosaltres pensem que l’aposta per la qualitat ens di-ferencia. Hi ha molta competència de preus, però nosaltres no entrem en aquesta lluita. Hi ha lloc per a tothom i sabem quin és el nostre”. I la qualitat lligada al consum del producte local: “el Pota Blava el co-neixem perquè sempre s'ha menjat a casa nostra. Iniciatives com el Quin-toTapa o les Jornades Gastronòmi-ques han ajudat a què el producte

es conegués millor entre el públic, perquè abans el seu consum era més de Nadal. Són activitats molt positi-ves que potencien i donen a conèi-xer encara més el Pota Blava”. Un fet diferencial del local és que ells potencien el producte local durant tot l’any.

Tapes amb segell de temporada

La Carxofa Prat també forma part de la carta habitual de La Caste-llana, i reconeix que l’aposta per aquests dos productes els dóna una diferència i un valor afegit que el públic de fora cerca: “mirem d’intro-duir molt a la nostra carta tapes amb el Pota Blava i la Carxofa. Sempre tenim unes crestes de Pota Blava; una truita de Pota Blava i Carxofa; les croquetes; els cruixents de Car-xofa... Els cap de setmana treballem plats més elaborats com el fricandó de Pota Blava o un Pota Blava amb cansalada i pernil”. El llistat d’ela-boracions amb productes del Parc Agrari del Baix Llobregat no s’aca-ba mai a La Castellana, i fa ressonar l'estómac només de sentir-ho de 1

2

VIU

COR

NELL

À

gastronomiagastronomia de proximitat

LA CASTELLANA, EL CLÀSSIC QUE FA SEU EL PRODUCTE DE TEMPORADA

MIGUEL OLIVARES

Gerent de La Castellana

Bar de tapesCarrer Primer de Maig, 1El Prat de Llobregatmiguel@barlacastellana.com

Menjars de dilluns a dissabte.Sopars dijous, divendres i vespres de festiu

.com/Cruz Ibérico

“Mirem d'introduirmolt a la nostra carta tapes amb el Pota Blava i la Carxofa”

EXPOSICIÓDEL 17 DE MARÇ

AL 13 D’ABRILPlaça de Catalunya

Cornellà de Llobregat www.obrasocial.lacaixa.es

902 22 30 40

gastronomia de proximitatculturagastronomia

14

V

IU C

ORNE

LLÀ

la boca d’en Miguel Olivares que, amb una cuina limitada i basada en les tapes, no deixa de sorprendre la sevacapacitat i esforç per ampliar la seva oferta: “la Carxofa també combina molt bé cloïsses, calamars, gambes, sípia”. A la seva carta tam-bé entra el producte de temporada com l’albergínia, el tomàquet o el carbassó.

Producte de temporada, però sobretot qualitat

En Miguel defensa molt el produc-te: “la nostra base és el producte de qualitat. Pel fet que tinguem molt producte de proximitat. No podem pensar que tot el que tinguem a prop sigui bo, però si ens estan ofe-rint un producte de qualitat i, a més, d’aquí, és millor consumir-lo. No deixa de ser una roda. Si consumim productes locals, estem ajudant l’economia dels pagesos, que tam-bé consumeixen als nostres locals. Però insisteixo. Hem d’apostar pel producte de proximitat, però també de qualitat”.

LA RECEPTA

NIU DE CARXOFA PRATA L´OU DE GUATLLA

INGREDIENTS DESCRIPCIÓDesprés de netejar detalladament la Carxofa Prat, passem a bullir-la durant 10/20 min. en aigua, sal i pebre. Retirar-les del foc després de passar-les per la planxa per des-hidratar-les.Integrar l´ou amb forma de niu i coronar el plat amb pernil en tires per passar a gratinar-ho durant 2 min.Presentar el plat.A taula!

“Hem d'apostar pelproducte de proximitat però també de qualitat”

Tots els dies per sopar (amb reserva prèvia). Divendres, dissabte i diumenge migdia.

Plaça de Catalunya 39-41 El Prat_Bcn | Metro L9_Cèntric | 93 379 56 00 | centricgastrobar.com | marcgastronomic.com

centricgastrobar @centricgastro @centricgastrobar centricgastrobar

VII JORNADES GASTRONÒMIQUES

Pota blava iCarxofa Prat

del 3 de març al 3 d’abril

Aperitiu Mini caneló cruixent

de Pota blava i Carxofa Prat

Primer Remenat d’ous

Pota blava, calçots i botifarró ecològic

Segon Fideuà de Pota blava

i Carxofa Prat

Les postres Flam de mató del Montseny

Beguda Escollir entre cervesa

Moritz Epidor o Moritz 33 cl i/o vi

25€IVA INCLÒS

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONATel. +34 93 377 30 17

porque hoymás que nunca,las pymes se merecen unapausa.

O€

info@ivsiberica.comwww.ivsiberica.com

MADRIDTel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZATel. +34 97 657 01 42

Cesión de máquina + Mantenimiento+ Servicio de sustitución inmediata por avería+ Transporte y entrega de producto consumido

Te ofrecemos por:

A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONATel. +34 93 377 30 17

info@ivsiberica.comwww.ivsiberica.com

MADRIDTel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZATel. +34 97 657 01 42

Tenemos la solucióna tu medidaPorque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco.Descúbralas.

20-50 50-100 +100

18

V

IU C

ORNE

LLÀ

Text TONI DELGADO

Des de la tardor, el Museu Agbar de les Aigües forma part de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC), amb 10 anys de recorregut i que agrupa 26

municipis catalans amb equipaments que permeten conèixer la revolució industrial, i, per tant, la transformació de la Cata-lunya contemporània. Compta amb 1.000.000 de visitants i 2.000 activitats anuals. El Club XATIC té més de 5.000 socis.

La XATIC ofereix una oferta cultural i turística alternativa, amb propostes per a la família, des de veure el procés d’elabo-ració del cava o del paper, recórrer les galeries d’una muntanya de sal, visitar antigues fàbriques... O (re)descobrir els encants del Museu Agbar de les Aigües amb un 50% de descompte en l’entrada si es presenta el carnet del Club XATIC, iniciativa per reunir els interessats en turisme industrial i proporcionar-los ofertes i descomptes.

DESCOMPTES ESPECIALSTot són avantatges. Entre d’altres, aquests: descomptes es-

pecials en entrades a museus i centres d’interpretació, visites guiades, activitats i tallers; promocions exclusives en allotja-ments (càmpings, cases rurals, hotels...); ofertes en serveis de restauració, comerços i altres serveis turístics i culturals...

“Dins de la XATIC s’inclou l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Sant Joan Despí”, intervé Agnès Fort, res-ponsable d’Espais i Esdeveniments del Museu Agbar. L’ETAP de Sant Joan Despí funciona des de 1955 i converteix en pota-����������������� ���� ����������>�����������������-rànies procedents de l’aqüífer de la vall baixa del riu.

L’Assemblea General Ordinària anual de la XATIC s’ha cele-brat al Museu Agbar de les Aigües. “Ens va anar bé assistir-hi per veure quines línies volen seguir de cara el 2016”, explica Agnès Fort: “des de la XATIC es busca un públic que se senti atret per aquest tipus de turisme”.

ESTRÈNYER LLAÇOS “Ens plantegem muntar paquets de visites combinades

amb altres espais”, tanca. “Estem molt contents d’entrar a formar part de la XATIC, perquè ens permetrà conèixer i es-trènyer llaços amb altres equipaments de patrimoni indus-trial d’arreu de Catalunya”, va valorar la directora del Museu, Sònia Hernández, quan es va anunciar la incorporació.

Per demanar el carnet del Club XATIC, que és gratuït, només cal enviar un correu electrònic (club@xatic.cat) o postal (Club XATIC. Masia Freixa. Plaça Freixa i Argemí, s/n 08224 Terras-sa) indicant nom i cognoms i adreça postal. §

Descobrir el

turisme industrial del país

museu agbar

Primera edició de la Jornada de Turisme Industrial de Catalunya al Museu Agbar de les Aigües.

19

V

IU C

ORNE

LLÀ

gastronomia

Text TONI DELGADOFotos CEDIDES

L’entrevista amb Vassil Lam-����������� ������� ����� ��������� �� ������ !� �

tercer dilluns de febrer. El divendres ���������"#���������$������#���Elisenda Carod, de TEM Productions. Dissabte, a les onze de la nit, perquè ������ �������� ����� �� �������� em proposa per correu electrònic l’ho-ra de la conversa. La formalitat de qui gestiona les entrevistes —“ens acom-panya als concerts i ens ajuda i cuida molt. Ja no podem viure sense l’Eli-senda, que intenta que sigui fàcil per a nosaltres, per a qui ens vol entrevis-���%%%&* ��� ��� �� ������� �� ���-mut, que actua a l’Auditori de Cornellà ���"����%

—L’Ignasi, un company de la universi-tat, deia que la vida és com una gui-tarra. Ell la tocava. Per a tu la vida és com un violí?[Riu]. La vida són moltes coses. El violí és una part molt important de la meva trajectòria: m’ha acompanyat des de pe-tit, des dels set anys. El meu pare era violinista i mon germà també ho és. És la meva feina i el meu hobby alhora. —La música et fa madurar abans?Totalment. Qui estudia música des de ben petit té un desenvolupament neu-ronal molt més ric, igual que qui parla diversos idiomes. Viuríem tots en un lloc molt millor si tothom fes música de ma-nera professional, com a hobby...

—El teu pare era professional?Sí, era violista professional i gràcies a això vam viatjar tant. Pertanyia a dife-rents orquestres del món i un bon dia vam arribar a Barcelona, i per aquest motiu continuo aquí.

—Coneixent com coneixia el sector, et va animar a formar el grup?Malauradament, ens va deixar un any o dos abans que muntéssim el grup, però m’havia animat a participar en qualsevol tipus de projecte amb el vio-lí. Jo ja ho feia, però em va encoratjar encara més a continuar en aquesta línia. *+��/������4��4�������������-mut?Mai ens vam plantejar res. L’any 2003, a través del Sergi, un amic comú con-trabaixista i cantautor, vaig conèixer el Xavi [de la Iglesia], que li estava produint la maqueta. El Sergi em va

demanar que hi col·laborés i de segui-da el Xavi i jo ens vam fer molt amics. Des de 2003 fins a 2009 ens vèiem de tant en tant i preparàvem cançons seves sense cap pretensió de formar un grup ni dedicar-nos-hi, només pel plaer de fer música i per l’amistat. El 2009 ens va sortir l’oportunitat de fer un concert en un bar de Barcelo-na i ens vam endur l’Oriol Aymat, el violoncel·lista del grup, molt bon amic meu d’aventures musicals i amb qui havia estudiat a Alemanya. Va ser la primera actuació de guitarra i veu, i violoncel i violí. La reacció del públic, amics i coneguts, fou molt bona i vam creure que havíem de gravar una ma-

������789������������������ �������és el que més ajuda la gent a no defallir”

cultura

Blaumut.

���������%���������� �����+���� ����� ����� ��� ����És quan vam contactar amb el bateria Manel Pedrós i qui ha gravat tots els discos que hem fet. I quan ja anàvem de debò, vam comptar amb el baixista Manuel Krapovickas.

—Com vau anar integrant les noves peces perquè encai-xessin bé en la banda?Al principi érem un grup de tres persones en format molt acústic i tranquil. Acoblar una bateria i un baix ens permetia fer moltes més coses, i fou molt natural. Els cinc som millors músics arran d’haver-nos conegut i haver compartit visions diferents de la música.

—En la cançó Qui va matar el Sr. Cordills? ����7 8�����detalls, busco la resposta”. Aquest és el paper del músic?Home, se’n podria fer perfectament una analogia. El Xavi és qui compon les cançons: es tanca a l’habitació amb la guitarra i l’ordinador i del no res s’inventa una melodia, una harmonia, una lletra, tria els instruments... És una recerca gairebé mística des de dins seu, i la frase que has citat re-# ���������������� �����

—Com són les reunions per valorar les cançons del Xavi?Molt divertides. Primer ens envia una primera maqueta, i l’escoltem i n’opinem. Quan ens ajuntem els cinc comen-cem a treballar-la. Què hi podria anar? Aquests acords aquí %�����������������������������}��������^����������%�����més de 200 concerts, hem madurat i trobat un idioma pro-pi. Quan en portem uns quants del nou àlbum, notem que

toquem d’una manera molt més relaxada i inclús fem expe-riments sense que la cançó es desmunti, ans al contrari.

*<�"�����������$��������������������=No l’oblidarem mai. La primera actuació dels cinc fou a l’FNAC cap al novembre de 2012 i amb cinc o sis cançons; mentre que el primer concert amb entrades a la venda va ser al gener de 2013 al Teatre Alexandra, on hi havia el Cinema Alexandra, que malauradament ha desaparegut. Ara és una botiga de roba. Hi organitzaven un petit cicle de teatre i volien fer-ne un de música. Va ser tot un honor que comptessin amb un grup no gaire conegut en aquell moment. Pocs dies després vam fer un altre concert. Va ser el primer cop que vam experimentar un directe amb totes les cançons.

—Com va ser aquella conversa posterior al concert?Vam parlar de les moltes coses que havíem de polir i millorar. Tots, els cinc membres de Blaumut i amics propers i família, estàvem molt entusiasmats i il·lusionats i vam creure que la cosa havia d’anar de debò, que no podíem quedar-nos en un parell de concerts i prou.

—La cultura ha perdut pes. Sovint l’art és l’únic mitjà per a poder expressar les coses més profundes, i la música és una de les vies més directes i since-res per fer-ho. Malauradament, la cultura és la primera que rep quan es fan retallades i per a qui ens governa no és una necessitat bàsica. Jo crec que és tot el contrari: en moments �� �� ������� ��� ������� ��� �� ��� ����

culturacultura

20

VI

U CO

RNEL

LÀ

El grup.

(passa a la pàgina 22)

ajuda la gent a no defallir. L’IVA ha estat un cop fort i a Espanya és exageradament alt. Esperem que en un pròxim futur es torni a equiparar al d’Europa.

—Als protagonistes de Polseres vermelles la música els feia desconnectar de la seva malaltia i sentir-se podero-sos. '������������������� ���������� �������� ����������%��� �una cançó, melodia o peça musical ens ha acompanyat i fet costat. Més que mai, la música té sentit com una mena de teràpia, com una mena de musicoteràpia, que també és una gran ciència.

—Com us va ajudar l’impuls de Polseres vermelles i partici-par en el disc de La Marató?Ens va ajudar molt. El nostre primer single va sonar a les ràdi-os, al Camp Nou... Molts seguidors de la sèrie ens van conèixer a partir de Bicicletes i van començar a seguir-nos.

—El llibre blau de Blaumut sortirà el 23 de març. L’editorial Columna ens va dir que veia amb bons ulls fer un llibre sobre el grup. Com mai tenim un no per a ningú i sem-pre ens llancem a la piscina, encara que no hi hagi aigua, vam dir que sí de seguida. En un principi, li teníem un cert respecte perquè som un grup amb poc més de tres anys de recorregut. A més, tampoc sabíem què explicar, però ràpida-ment i, sobretot, gràcies a l’Helena [Morén] i la Sandra [Te-llo], periodistes del diari Enderrock, ens vam posar mans a l’obra.

—Com va ser el procés?Vam passar moltes hores junts, xerrant, aprofundint sobre ��������������� ����%����������������������� ��-crets de la història del grup. També hi ha dibuixos del Xavi, que �������������������������!������������������� ������ �o gens conegudes sobre Blaumut, i s’inclou Previsions d’acos-tament, una de les cançons que més ens agrada i que no està en cap disc. *>���������@K��Z��������������\����������teatre, Montserrat Carulla? Estem encantats que algú del nivell d’Oriol Cuadern volgués fer un videoclip sobre la nostra cançó Cartes de l’Orient i que el muntés com un curtmetratge. L’Oriol tenia al cap certs actors que podien encaixar molt bé amb la història i un d’ells era la Monserrat Carulla, amb qui ja havia treballat. Ella i la resta d’actors [Nausicaa Bonnin, Jaume Pla i Ferran Vilajosana] van participar d’una manera desinteressada. Va ser un regal in-creïble i estem molt feliços del resultat. És una de les cançons més especials perquè hi participa l’Escolania de Montserrat. —Suposo que la cantareu a l’Auditori de Cornellà. Ho fem a tots els concerts d’aquesta gira. A veure si podem comptar amb l’Escolania de Montserrat, que no és senzill po-der-los portar, però la cançó la farem. Serà un concert amb moltes emocions... En el directe, i crec que tot músic t’ho po-drà corroborar, és on es crea la màgia més autèntica, sovint una comunió irrepetible. El públic i nosaltres ens necessitem mútuament per a crear aquesta atmosfera. §

culturacultura

22

VI

U CO

RNEL

LÀ

(ve de la pàgina 20)

Blaumut.

24

V

IU C

ORNE

LLÀ

gastronomia

Text TONI DELGADO Fotos CEDIDES

Del 3 de març al 3 d’abril té lloc la setena edició deles Jornades Gastronòmiques Pota Blava i Carxo-fa Prat, el Març Gastronòmic. A Viu El Prat hemt

volgut parlar amb l’Óscar Teruelo, president de l’Associació de Gastronomia i Turisme (AGT) perquè ens expliqui les no-vetats i valori el seu recorregut. Hi participen 20 restaura-dors.

—Per què heu triat Paco Pérez com a padrí de les Jorna-des?A la Festa Major del Prat va venir un client d’aquí, potablava de tota la vida, que volia presentar-me en Monty Aguiló Wray, el cap de cuina del restaurant 5 de l’Hotel Das Stue, a Berlín, que es del xef Paco Pérez. Vam connectar molt bé amb en Monty aquell diumenge. Anàvem de bòlit, però vam fer una petitadegustació de tapetes i vam quedar el dimecres següent per a fer-ne una altra a l’Ona Nuit. Va ser quan va sorgir la idea que participessin al Març Gastronòmic i en Paco Pérez fos el padrí de les Jornades Gastronòmiques.

—Quins canvis hi ha hagut en les Jornades?Es tracta, sobretot, de fer un treball important en l’apostagastronòmica, incentivar el xef perquè mostri el seu concep-te gastronòmic i com fa les coses. Per això hem donat més ��������������������������������������������@G���N�euros, perquè els restauradors puguin desenvolupar la seva creativitat sense cap límit. Les Jornades són el projecte més

gastronòmic que tenim. De fet, l’AGT va començar amb aques-ta iniciativa.

—La guia ha canviat totalment. L’hem fet més gran, més visual. Sembla un llibre de recep-tes. L’aposta que hem fet en màrqueting i comunicació és ������ ��� �� ����� ������ ���� ���� �� ��� ������ ��>{� ���

Óscar Teruelo: “Lel projecte més gas

gastronomia

Els xefs de la setena edició de les Jornades Gastronòmiques.

margastnom.com

s’acaba d’inaugurar, ens ajudarà a fer que la gent vingui a gaudir dels espais naturals i acabi la visita amb un bon dinar o sopar.

—En aquesta edició hi participen restaurants del Prat, Mo-lins de Rei, Gavà, Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Berlín.

Fa un parell d’anys vam començar a posicionar el Març Gas-tronòmic al Baix Llobregat i estem molt contents perquè en aquesta ocasió s’hi han sumat dos restaurants de Molins de Rei i Sant Joan Despí. Tots els participants són top�����@N��-��������������������������� �$���������������������������molts anys que lluiten per la cuina local.

—Com serà la boda entre el Pota Blava i la Carxofa?Muntem diversos projectes amb la Carxofa Prat i el Pota Blava, i tots són independents: el Quinto Tapa Pota Blava, el Quinto Tapa Carxofa Prat, el Fira Tapa Pota Blava i el Fira Tapa Carxofa Prat. El cinquè element, les Jornades Gastronòmi-��������������������� ������������������������������-���� ����������� ����� �����������������+�����������invitacions de boda. La campanya està funcionant moltíssim.

—El Quinto Tapa és una activitat molt dinàmica. El Març Gas-tronòmic és més pausat, de forquilla i ganivet.És el projecte més elegant i més gastronòmic i on es treba-��������������� ������+�������������������� ����Z�����una idea que hàgim inventat nosaltres, n’hi ha per tot el país. El Quinto Tapa és més informal i arriba a molta més gent. En canvi, a les Jornades és on els xefs s’esplaien i mostren el seu concepte gastronòmic.

—El Març Gastronòmic ha crescut com us imaginàveu?Sí. Com et deia, l’AGT va néixer i créixer a partir de la idea ��������������������~������/�������@N?N��>��������edició es va anomenar Jornades Gastronòmiques del Prat i la

“Les Jornades són astronòmic de l’AGT”

Fotos. Elena Álvarez

25

VI

U CO

RNEL

LÀ

gastronomia

marcastro

nomiccom

segona, Jornades Gastronòmiques del Pota Blava i la Carxofa Prat. La seva evolució era estendre’s al Baix Llobregat, i pensà-vem que havia de participar-hi algun restaurant de Barcelona. De moment, no ha estat possible perquè ens hem centrat en la comarca. Sempre deia que hi hauria de participar un restaurant de Nova York i en aquest cas és de Berlín. L’evolució és clara.

—Ha estat contínua?���@N?�������� ��%����������� �������������������el proveïment del Pota Blava. L’èxit de la campanya de Na-dal, amb el Quinto Tapa i el Fira Tapa va fer que al març ��������������� �������� ���*�5����%���� ��� ��-viar les Jornades al maig, quan ja no teníem Carxofa Prat. Vam apostar per altres productes del Parc Agrari, però no va funcionar com havia de funcionar. La primera, segona, tercera i quarta edició va tenir un creixement exponencial. La cinquena va baixar el consum, i l’any passat, amb Carme Ruscalleda com a padrina, vam recuperar el vol, però no el ��� ����������������������������������������������endavant en tots els aspectes. La responsabilitat del crei-xement de les Jornades Gastronòmiques és dels xefs i de la seva implicació.

—Ara el Prat es relaciona més amb el metro, la platja i la gastronomia. La imatge de la ciutat ha canviat radicalment. ���������� ����������������������������� ��������la zona industrial; les problemàtiques socials en un barri; te-������� ��������� ������������&�������������^����������era visitable... Gràcies al treball de les administracions el Prat ha canviat moltíssim: comptem amb una platja amb bandera blava; un barri molt estructurat; un Delta visitable i ben practi-cable... L’aposta amb la gastronomia és clau perquè el projecte gastronòmic va molt lligat amb el turístic i el model de ciutat.

—Un altre matrimoni, turisme i gastronomia. S’està aconseguint primer atreure la gent cap a les zones del Delta, el riu, la platja i el Parc Agrari. I què millor que qui vingui a visitar aquests tresors acabi gaudint de la gastronomia local.

—Com ha canviat en aquests últims anys?La restauració el Prat ha fet un canvi espectacular. Abans era molt més clàssica, bona, però amb locals amb una línia molt ��������������������� � ����������������������������projectes gastronòmics de gent jove que està encetant no-ves iniciatives i defensa conceptes gastronòmics: des d’una hamburgueseria o una pizzeria que utilitzen producte local passant per un restaurant japonès que fa servir la Carxofa Prat i el Pota Blava... Hi ha també noves iniciatives que vénen de fora i aposten pel Prat. Des de l’AGT valorem molt positi-vament les campanyes que fan que entre tots els restaura-dors ens unim i generem una competència sana per a pujar la qualitat gastronòmica i posicionar el Prat com un punt de trobada gastronòmic. És un projecte amb molt recorregut, so-bretot en aspectes de formació, perquè l’estem oferint als restauradors, als xefs. §

culturagastronomia

26

VI

U CO

RNEL

LÀ

El Racó d'Espratta.

La Lluna en un cove. Fotos. Vanesa Martínez.

Una de nuestras prioridades es convertir la visita al dentista en algo agradable, ayudándote a su-

perar ese miedo que caracteriza a nuestra especialidad. ¿Cómo? A través del uso de la mejor tecnología que garantiza menos molestias, combinado con pequeños deta-lles que te ayudarán a relajarte.

Todo el equipo se esmera en hacerte sentir cómodo y relajado, cuidando el en-torno y el trato que recibes, pensado ab-solutamente para disminuir esa ansiedad con la que acudes a la visita, transformán-dola en una experiencia reconfortante.

Queremos que te sientas bien cuando nos visites y por eso velamos por tu estado de ánimo y tu tranquilidad. Por ello cuida-mos todos los detalles.

Hemos hecho desaparecer los caracte-rísticos olores clínicos gracias a un sistema de aromaterapia, transformándolos en una agradable sensación de bienestar.

Durante el tratamiento puedes solicitar ��� ������������ � ������� ����������-grama de radio preferido, así como almo-hadas cervicales para mayor comodidad durante los tratamientos largos.

Centre Dental Dra.Casaus: Un lugar dónde te sentirás bien

publireportatge

Nuestros sillones dentales disponen de una pantalla en la que podrás ver docu-mentales durante todo el tratamiento.

Mediante una cámara intraoral te mos-traremos en la pantalla los problemas que ����������� ����5� �������������������que te hagamos. De esta manera enten-derás fácilmente las diferentes opciones de tratamiento que te propondremos y de-cidiremos contigo el más indicado para tu caso.

Hemos incorporado un nuevo dispositi-vo de entretenimiento, unas gafas virtua-les con las que podrás disfrutar visualizan-do documentales sobre naturaleza, para que te olvides de que estas en el dentista!

Con ellas no estarás pendiente del tra-tamiento y como cuentan con auriculares, tampoco escucharás el ruido de la turbina. Es una terapia de relajación que te ayuda a "evadirte" de esa situación que tanto te angustia.

El tiempo del tratamiento te pasará vo-lando!

Somos especialistas en tratar a los pacientes que sufren miedo o fobia al den-tista generalmente como consecuencia de

malas experiencias pasadas.En estos paci-entes realizamos el tratamiento de manera progresiva al ritmo en que se van sintiendo ���������������� ��������

En caso de ser un paciente con ese pro-blema, no dudes en decírnoslo. No hay que avergonzarse por sentir miedo al dentista.

También podemos ofrecerte tratamien-tos con sedación consciente con la que se consigue la eliminación absoluta del miedo y la ansiedad

Algunas opiniones de nuestros pacien-tes que han superado sus temores al den-tista:Araceli Gomez: "nunca había estado tan relajada en el dentista, me he encontra-do genial!"Alex Maristany: "que corta se me ha hecho la visita!!"Mirella Puello: "muy relajantes los do-cumentales y la música. He podido aislarme y no escuchar ese desagra-dable ruido de la turbina"

Vence tus miedos. Tu boca te lo agra-decerá!

'���{K�KX|�|@�|N&�������&�����%����G

28

V

IU C

ORNE

LLÀ

sabies que ...?entreteniments sabies que ...?entreteniments

HORITZONTALS: 1. Observa-ció amb intenció d’intervenció. Un quart de cinc / 2. Colles desunides per culpa de les aus. Tendí a dema-nar un petit aperitiu / 3. Una enmig de molts. Substitueixen els holotips amb un toc de modernitat. Finals d’hivern / 4. Versió Lleugerament #��������� $�� ����� ���� ��������������que, com aquell qui diu, ni la mei-tat… / 5. És de llengua diferent, sí, però culte, eh? Són allà al mig dels carnots / 6. Solen jugar-los bé els xofers de models Royce. S’avancen a les vingudes / 7. Fase del pro-cés per escatir la desaparició d’una peça del submarí. Dofí de l’Ama-zones en miniatura / 8. Cartell per anunciar la decapitació del brètol. Cantar a la comoditat del nenúfar / 9. A tu. Consistència (del text o de la verdura?). Cap de brot / 10. Norma de conducta en cas de tem-peratura insuperable. Ja no és tan amic del croata com era / 11. Liqui-da el deute. Rematats com imbècils o polits com els de casa. Mitja part / 12. No se li escapa que és un pas enrere. És al nitrífer com a la son el soporífer / 13. Amuntegaré tot de gent al peu del castell. Entrada en guerra.

VERTICALS: 1. No és qüestió de bulbs ans de vulves. Enviament, per segona vegada, de la mesa electoral / 2. Pic desmanegat. Pedra per als balcons del pla de Mallorca. Cap es-capçat / 3. Quan s’acotxa per resar té una bona superfície d’aterratge. Cobreixi en Ferrer, l’ex del Barça, amb una planxa metàl·lica / 4. Allò que contenen les piles. Del xoc cau-sat per un canvi sobtat de pressió. Nus inservible / 5. Llarg, però no tant com un llonguet. Un got darre-re l’Eugeni / 6. Sense columnes, que ����������� �����������������������������La més xava, i alhora sàvia, del País Valencià / 7. Continua estant inser-vible. Polinomi de tres termes, i tots ascendents. Escasses atribucions / 8. La renda personal del vaixell és tota per a ell. Atures sense control el vent del sud / 9. Arbust amb unes bones punxes sortint cap amunt. Reduïes inexplicablement l’expulsió d’orina / 10. Al cor del paer. Canviar de carrer i rompre. Limiten el fraseig / 11. Moria tal com correspon a un membre de la guàrdia urbana. Tot-hom promet que ho serà a l’hora de parlar / 12. La corretja del mossèn. El dia que hi ha partit segur que li toca el rebre.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL

30

VI

U CO

RN

ELLÀ

CNL de Cornellà de Llobregat Pl. dels Enamorats, 7

08940 Cornellà de LlobregatTel. 93 475 07 86

a.e. cornella@cpnl.cathttp://www.cpnl.cat/cornella

cnl

Cinc en un

Sovint parlem en aquest espai d’eines que ens faci-liten l’ús del català. Avui podem informar-vos que l’Institut d’Estudis Catalans ha incorporat recent-

ment noves eines a la versió en línia del ‘Diccionari de la llengua catalana‘ (DIEC2), de manera que des de la web del DIEC2, després de fer la cerca d’un mot, es pot accedir directament als resultats de quatre altres diccionaris.

Així, quan busquem una paraula al DIEC ens apareix el ������������� � ������������������������������������ara no hi eren, corresponents als quatre diccionaris que s’hi han vinculat. Aquesta nova eina és molt útil perquè ens estalvia passos i temps a l’hora de fer consultes i cerques terminològiques.

Les quatre obres que ara es poden consultar des del ‘Dic-cionari de la llengua catalana’ (DIEC2) són el ‘Diccionari català-valencià-balear‘ (DCVB) –més conegut per diccio-nari Alcover-Moll–, un diccionari descriptiu i etimològic que recull tot el lèxic del català de totes les èpoques històriques i de tots els dialectes. Es va acabar el 1962 i és format per deu volums, 9.850 pàgines, més de 160.000 articles i una gran quantitat d’il·lustracions. L’Institut d’Estudis Cata-lans el va informatitzar l’any 2003. El Diccionari de sinò-nims d’Albert Jané, que es podia consultar en línia des del desembre passat, que conté 27.542 articles que consten ������������� 4�� ����������� ��� ��������� ��� ���� �� �encapçala) i d’una llista de sinònims o més d’una, disposa-������� � �������������� ��� ���� �������� Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC), que presenta els mots des del punt de vista del contingut i de l’ús, és a dir, ����������# ������������+� ������������� ��������que són considerats admesos per la normativa lingüística establerta o convinguda (una obra en elaboració perma-���<�� ������������ ���Terminologia de Ciències i Tecnolo-gia (CiT), un portal que conté tres apartats: una biblioteca en línia d’obres terminològiques (BiblioCiT), un motor de cerca avançat (CercaCiT) i la interfície ContextCiT, amb in-formació de revistes especialitzades.

Una ajuda, doncs, que recolza en grans obres, que ens permeten recordar que recolzar és “col·locar una cosa de manera que descansi sobre un suport” (Va recolzar l'escala a la branca d'un pi), i també quan una persona s'aguanta fent descansar els colzes, l'esquena, etc., sobre un suport. En aquest cas, el verb sempre ha d'anar acompanyat d'un pronom (Quan surto al balcó em recolzo a la barana). Re-colzar és correcte, doncs, quan és sinònim de repenjar-se. *����������������������������5� ��������������������-

cat de "basar-se" (La seva tesi recolza sobre la teoria de la relativitat).

En canvi, l'ús de recolzar és incorrecte en el sentit de "donar suport", "defensar", etc. perquè és un calc del verb castellà apoyar. Per tant, no els recolzarem perquè les seves propostes coincideixen amb les nostres, sinó que els dona-rem suport perquè les seves propostes coincideixen amb les nostres. En aquests casos cal utilitzar donar suport, defensar, sostenir, ajudar, aprovar, abonar, etc., segons el context. Pel que fa al nom recolzament, aplicarem el mateix criteri. §

31

VI

U L'H

OSPI

TALE

TEn la quarta edició de 2016 parla-rem amb un reconegut actor d’una de les obres programades per l’Au-ditori de Cornellà i coneixerem tots els secrets del Fira Tapa Carxofa Prat.

No hi faltaran el Sabies que..., amb un altre personatge singular com a protagonista, i dues visites al Museu Agbar de les Aigües i a un dels res-tauradors que formen part de l’As-sociació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat (AGT). També hi haurà un reportatge sorpresa.