Viu Cornellà - juny 2015

  • Published on
    22-Jul-2016

  • View
    213

  • Download
    1

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Editorial El vestit de gala. Marc Serra: Posar-li els patins a una criatura s un acte divertit (sobre el campus de lHoquei Club Esportiu Cornell). El seny dEnric Prat de la Riba al Sabies que Els secrets del primer Fira Tapa de la Festa Major del barri Centre. El Sant Joan ms misteris de La Bodegueta del Museu. El ritme del Corpus. Benvinguts a les Nits Insmnia. Daniel Santio, una novella amb coneixement de causa. Un laboratori de laigua a la fresca (sobre els casals destiu i la ludoteca daigua del Museu Agbar). Eines (collaboraci mensual del CNL).

Transcript

  • - -

    www.elginjoledicions.com

    NM. 94 juny '15 viucornella@elginjoledicions.com

    LA REVETLLA DE SANT JOAN A LA BODEGUETA DEL MUSEU - FIRA TAPA DE LHOSPITALET - ELS

    CASALS DESTIU I LA LUDOTECA DAIGUA DEL MUSEU AGBAR - ENTREVISTA A DANIEL SANTIO

    Sant Joan a la Bodegueta del Museu!

    Una tarda al... campus de lHoquei Club Esportiu Cornell

  • VIU CORNELL

    Revista gratuta de societat i cultura

    NMERO 94, JUNY DE 2015

    redaccio@elginjoledicions.com

    Tel. 93 337 77 47

    FOTO PORTADA: HOQUEI C.E. CORNELL

    DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

    PUBLICITAT: IVAN PUIG

    IMPRESSI: IMPRINTSA

    Dipsit Legal. B-20065-2005

    EDITA: EL GNJOL EDICIONS, SL.

    BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

    B-63785034

    La redacci de Viu El Prat no coincideix necessriament

    amb l'opini dels seus collaboradors. 3

    VIU

    LHO

    SPIT

    ALET

    ED

    ITO

    RIA

    L

    WW

    W.EL

    GINJ

    OLED

    ICIO

    NS.C

    OM

    AM

    B E

    L SU

    PORT D

    E:

    EL VESTIT DE GALA

    Leducaci s el vestit de gala per a assistir a la festa de la vida, mexic Miguel Rojas Snchez. En teoria, a les-tiu tenim ms temps per millorar aquest vestit de gala. s lestaci que ms ens canvia lestat dnim, per b i malament, i tamb la que ens regala ms hores doci i ms moments per a formar-nos.

    Al Viu Cornell parlem amb el Marc Serra, coordinador del campus esportiu de lHoquei Club Esportiu Cornell,

    -tn formar sense preses ni ometre cap pas. Aquest s un error com no noms en estudiants, sin tamb en pro-fessors als qui els sobra empenta i no acaben dentendre que hi ha coses que sobreentenen que els seus alumnes no han de saber. Un professor de Dret a la informaci a Periodisme podria caure en aquest parany, perjudicant lalumnat.

    Mai vegis lestudi com una obligaci, sin com una oportunitat per a penetrar en el bell i merave-lls mn del coneixement, deia Albert Einstein. s una excusa per provar les nostres habilitats i descobrir noves aptituds, per a sortir de la nostra zona de confort o, vist duna altra manera, ampliar-la en un futur.

    La vida ha de ser una contnua educaci, defen-sava Gustave Flaubert. Amb ms coneixement tindrem ms preguntes i ms ganes de resoldre-les, serem ms actius i desperts.

    A ms, les noves tecnologies ens ajuden molt a formar-nos perqu si no volem o no podem assistir a classes presencials, tenim lopci danar, ms o menys al nostre ritme, per amb un calendari mnim (de proves). El tu-tor virtual ens ajudar. Pot ser una bona opci per a qui treballi tot lestiu que pot buscar algun curs en lnia per a formar-se ms.

  • NDEX

    A Viu Cornell hem xerrat una bona es-tona amb el Marc Serra, coordinador del campus esportiu de lHoquei Club Esportiu Cornell. Lexcusa ha estat el campus que organitza el club per segon any consecutiu. Una oportunitat perqu els ms menuts aprenguin a patinar mentre es diverteixen i els que siguin una mica ms grans coneguin millor lhoquei patins, un esport molt arrelat a Catalunya.

    5.Una tarda al... CAMPUS DE LHOQUEI CLUB ESPORTIU CORNELL

  • 5

    VIU

    COR

    NELL

    Text TONI DELGADOFotos HOQUEI CLUB ESPORTIU CORNELL

    Marc Serra (Barcelona, 1976) s lentrenador de lequip infantil i el coordi-nador del campus destiu de lHoquei Club Esportiu Cornell. Qui sap si en sorgir algun o alguna capa darribar a lelit dun esport amb molta tradici a Catalunya, amb el Bara com a ac-tual campi de la Lliga Europea i el Reus Deportiu com a subcampi de la Copa CERS. El que s que s segur s que sho passaran pipa en un esdeve-niment integrador pensat perqu prac-tiquin esport i es formin. El podrem veure com un casal esportiu.

    Com s una jornada al campus?Hi ha dos grups: els nens i nenes petits que han patinat poc o gens fan el curs diniciaci; mentre que el de base est dirigit als qui tenen nocions de patinat-ge o sn practicants dhoquei. Els petits comencen fent patinatge en una pista del Pavell Espai Esportiu Sant Ildefons i, mentrestant, els grans realitzen jocs a la pista de sota. Quan els petits aca-ben de patinar, fan jocs o tallers dirigits, i els grans enceten el campus dhoquei. Entre una cosa i una altra, hi ha lesmor-zar.

    Quins tipus de jocs fan els grans i els petits?Els grans fan jocs amb pilotes, poden jugar a pixi, a futbol, bsquet... I els pe-tits, a tocar i parar... No deixa de ser una mena descalfament. Als ms menuts sels proposen activitats no tan compe-titives i ms participatives, sigui amb pilota o sense.

    El primer pas, per tant, s aprendre a patinar. Amb els petits, bsicament, fas patinat-ge. Al comenament no toquen lestic,

    sin que els poses patins i fan circuits: els dius que girin, patinin de dretes i desquerres, que vagin a recollir materi-al a la pista. Es tracta, fonamentalment, que aprenguin a bellugar-se amb els pa-tins als peus. Daquest campus podria sortir alg que es volgus dedicar al pa-tinatge artstic. Amb els grans intentem potenciar i desenvolupar la tasca que fan durant lany en els seus clubs. Tre-ballem la tcnica individual, de patins, destic i la collectiva. Quan es fa el campus esportiu de lHoquei Club Esportiu Cornell? La primera setmana s la del 29 de juny, i la segent, la del 6 de juliol. Si ens ho demanen unes quantes famlies, existeix la possibilitat dacollir els nens i nens a partir de les vuit del mat [el campus co-la tarda]. Dinem, en dos torns, i desprs els donem el berenar. Daqu surten dut-xats i cap a casa.

    Els embruteu, ms aviat sembruten, i els torneu nets. Exacte. Tornen a casa cansats i con-tents. Desprs de dinar hi ha un moment de ms tranquillitat. Nhi ha que pinten, altres juguen a cartes, els ms moguts es posen a jugar a futbol, a bsquet... s temps gaireb de pati lliure. Quan veiem que ja estan descansats, fem el canvi a lescola que hi ha al costat, i hi fem, bsicament, jocs collectius a laigua, a lescola comunicada amb el pavell.

    Com els feu perdre la por a patinar? Posar-li els patins a una criatura s un acte divertit. Per a ells, s una joguina ms, sobretot si sn molt petits. s una novetat. Sn com unes bambes amb ro-des i que em poden fer anar ms rpid. Sn patins amb les rodes ms amples, aix que no els costa gaire caminar so-bre els patins. Ho agafen de seguida, i, a ms, tenen la seguretat de comptar sempre amb una persona al seu costat.

    Marc Serra: Posar-li els patins a una criatura s un acte divertit

    Nens i nenes participants del campus esportiu de lHoquei Club Esportiu Cornell de 2014.

    una tarda al...

  • I com els apropeu a lestic? Em sembla molt complex pati-nar a tota velocitat controlant la pilota. No posem de seguida un estic a les mans dun nen perqu primer ha de dominar la tcnica del patinatge. Quan se senti segur amb els patins, aleshores ja estar preparat per a co-menar a jugar amb la pilota. De fet, al campus els petits ni -perimentin. Juguen en una zona determinada amb la pilota i sense patinar molt.

    Els jugadors dhoquei tenen molts vicis? Als partits de bs-quet veus jugadors amb una mecnica de tir peculiar i que no saben llenar els tirs lliures. Passa el mateix amb lho-ms o menys precisi. Aix passa, crec, en tots els esports. La base s el patinatge: si una criatura patina b, correr ms que els altres. Cal que aprengui a patinar. Desprs, com a entrenador, ja li anirs cor-regint la tcnica. Sense presses.

    Cal que conegui molt b lestic. El primer que han de fer amb un estic s saber passar-se la pilota entre ells. No poden comenar a xutar i aixecar la pilota. Abans han de saber com sagafa lestic, com han de dirigir la pilota... Desprs, quan ja tinguin la tcnica del xut, ja apren-dran a aixecar la pilota. Si vols crrer molt, s quan sagafen els vicis i no assimiles b la tcnica.

    Per tot comena, com deies abans, per patinar. Has de conixer els patins, saber com collocar el cos per a girar per a sortir ms rpid. Si surts arrencant de tacs, ho fars molt ms rpid que sobre les quatre rodes. Amb lestic passa, ms o menys, el mateix. Si lagafes malament, no tindrs una bona posici del cos i no xutars fort i/o no anir en la direcci que vulguis ni podrs dirigir b una passada.

    Quantes places hi ha i el lmit dinscripci?Com a molt tenim 20 places per al campus diniciaci i 20 per al campus dhoquei base. Una setmana abans el millor s tenir els nmeros el mxim encaixats possible, per organitzar la logstica dels dinars, lassegurana, la previsi del material per als tallers i els jocs... Si alg shi apunta a ltima hora, no hi ha problema.

    Com va funcionar lexperincia lany passat? Va ser el primer any que vam fer el campus de mat i tarda. La resposta va ser molt bona. Vam superar les nostres previsions. Shi van apuntar fora jugadors del club, que van quedar con-tents. Aix s bsic.

    Quants monitors hi ha per grup?Depn del nombre dinscrits. Hi ha un monitor i un responsa-ble per cada sis nanos del curs diniciaci, i un responsable i un monitor per cada vuit en laltre. I desprs estic jo com a coordinador.

    culturauna tarda al...

    L'amistat.

    6

    VI

    U CO

    RNEL

    L

    Instruccions. (passa a la pgina 8)

  • cultura

    (ve de la pgina 6)

    una tarda al...

    Porters.

    8

    VI

    U CO

    RNEL

    L

    Patinar.

    Aquests nens, ms enll de practicar lhoquei, el seguei-xen a la tele? Van a veure partits, siguin de la categoria que siguin?Els ms petits, els que no juguen o no han jugat mai, no. Els ms grans... Estem parlant de nanos que, com a molt, tenen 12 anys. Potser tamb juguen a futbol, a bsquet.. S que po-den anar a veure un partit dhoquei puntualment, per no en sn seguidors.

    Qu s el que et va atreure de lhoquei?Tinc 38 anys i vaig comenar amb sis al multiesportiu de les tardes. Em feia grcia jugar a aquell esport en qu havia danar darrere duna pilota amb un pal de plstic.

    On has jugat?Noms al Club Esportiu Laiet. Vaig comenar a fer-ho amb ! "quan ets dels grans del grup, destaques, i si ets dels petits, thi has desforar ms. Vas cremant totes les etapes i quan tens vint i escaig anys i veus que la gent [ms] jove ve molt forta et dius potser s el moment de deixar-ho. I, de fet, aix va ser.

    Sempre havies tingut molt clar que acabaries dentrena-dor? La veritat s que no. Ja fa 15 anys que ho sc. Un dia ho pro-#$#%punt dautodidacta, ja que vas aprenent dels entrenadors que tens. Ests collaborant en la formaci de persones i veu-re que els jugadors estan contents s una gran satisfacci.

    Lentrenador, sobretot en etapes de formaci, ha dadaptar el seu discurs als jugadors. No tots reaccionen igual davant del mateix missatge. Un entrenador ha de tenir fora psicologia i saber observar els xavals perqu cada un et facilita uns missatges que has de ser capa de llegir. Potser est en un moment en qu necessita que ning lemprenyi. Has de saber ser exigent, corregir, per sense destacar noms les coses que est fent malament, sin tamb all que fa b.

    Com valores la temporada de lequip que dirigeixes, linfan-til de lHoquei Club Esportiu Cornell?Dxit. No vam comenar massa b, per hem anat de menys a ms i hem acabat molt forts i jugant la Copa Federaci, on vam acabar tercers.

    Est molt b. Estem molt satisfets. s un equip amb molt potencial, amb nanos molt treballadors i disciplinats. Els exigeixes i et res-ponen. Arribar a la Copa Federaci no s gens fcil. Noms ho aconsegueixen quatre equips. s una espcie de Final Four.

  • En el perode 2012-2015, la Diputaci de Barcelona ha invertit 5,8 MEUR per mi-llorar les contencions de seguretat per als motoristes a la xarxa viria, xifra que su-posa dues vegades la inversi total rea-

    2011. Aquestes ac- que actualment hi ha 596 quilmetres de carreteres que

    sn segures per als motoristes, el que suposa un 40% de la xarxa viria interur-bana de la Diputaci.

    de vehicles de dues rodes, majoritria-ment motocicletes, ocupa cada vegada ms una proporci major en el conjunt de la xarxa de car-reteres locals. Per

    protegir tant els mo-toristes com la resta !de dues rodes, per-" ! directe del motorista contra els suports de les barreres la- terals de la carretera i eviten tamb que el motorista passi per -ca i impacti contra ##$pel desnivell protegit per la contenci.

    Avui, tots els projec- tes que incorporen contencions de vehi-cles contemplen les corresponents cor-reccions per a mo-toristes. Per encara hi ha molts trams de carreteres que es van fer abans de la normativa actual i, per aix, necessi- ten una actuaci per installar els SPM. Els projectes dels SPM i de barreres actu-en sobre carreteres

    senceres i es priorit-zen aquelles vies que presentin un ndex de sinistralitat ms !moto i, en aquelles vies sense acciden-talitat registrada, & prioritza segons els nivells de trnsit. Sn, una aposta per la seguretat dels mo-toristes en particular i dels conductors en general.

    Redacci

    596 quilmetres segurs per als motoristes

    Implementaci dels Sistema de Protecci de Motoristes (SPM) per part de la Diputaci de Barcelona

    Els Sistemes de Protecci per a Motoristes (SPM) sn efectius per reduir la sinistralitat, minimitzar les conseqncies duna possible sortida de la via, fer menys greus les lesions als motoristes i, de manera general, millorar les caracterstiques fsiques de les infraes-tructures viries, i incrementar les condicions ds, confort i seguretat.

    Sistema de Protecci per a Motoristes (SPM) installat a la carretera BP1101 al Bruc Foto: Diputaci de Barcelona

  • sabies que...

    El seny dEnric Prat de la Riba

    sabies que...

    Text TONI DELGADO

    Nosaltres viem lesperit nacional, el carcter nacio-nal, el pensament nacional; viem el Dret, viem la llengua; i de llengua, Dret i organisme, de pensament i carcter i esperits nacionals, en triem la Naci, aix s, una societat de gent que parlen una llengua prpia i tenen un ma-teix esperit que es manifesta nu i caracterstic per sota de la varietat de tota la vida collectiva. I viem ms: viem que Catalunya tenia llengua, Dret, art propis; que tenia un esperit nacional, un carcter na-cional, un pensament nacional; Ca-talunya era, doncs, una naci. I el sentiment de ptria, viu en tots els catalans, ens feia sentir que ptria i naci eren una mateixa cosa, i que Catalunya era la nostra naci, igual que la nostra ptria. Ho escrivia Enric Prat de la Riba (Castellterol, Valls Oriental 1870-1917), en el seu fams assaig La Nacionalitat Catala-na (1906). Fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya, del 6 dabril de 1914 al 14 de maig de 1917.

    Aprovada el gener de 1914, la Mancomunitat va ser una entitat de gesti, per amb competncies limi-tades, que englobava el Principat per primer cop en 200 anys. El seu princi-pal mbit dactuaci va ser la cultura, i Enric Prat de la Riba, limpulsor de-cisiu del Consell dInvestigaci Peda-ggica, la Biblioteca de Catalunya, les biblioteques populars, lEscola Supe-rior dAgricultura, la de Bibliotecries, &%*#

    $+de lInstitut dEstudis Catalans, que havia fundat el 1907. Durant aquesta

    etapa, Enric Prat de la Riba va pro-moure lextensi de la xarxa telef-nica, de camins venals i carreteres secundries, va modernitzar la Casa de la Maternitat...

    Fill dhisendats, Enric Prat de la Riba havia estudiat lleis a Barcelo-na (1887-1893) i shavia doctorat a Madrid (1894). El 1895 va participar en lAcadmia de Jurisprudncia i Le-gislaci de Barcelona, i dos anys des-

  • 12

    V

    IU C

    ORNE

    LL

    gastronomia

    (passa...