32
www.elginjoledicions.com NÚM. 89 · gener '15 [email protected] ESTABLIMENTS PLANES, A LA 'RUTA GASTRONÒMICA' - POSTALS DE 2014 - JUANLU CARRETERO, CÓRRER DESCALÇ - UNA PISTOLA AL CARRER VINE A CONÈIXER LES ACTIVITATS DEL MUSEU AGBAR Una tarda a... la nova temporada de l’Auditori de Cornellà 30% Descompte en Ortodòncia Fixa Per recent obertura, Ortodòncia metàl . lica, ortopèdia de maxil . lars. Durant els pròxims 3 mesos. Avinguda Porta Diagonal, 6 -local 2 08940Cornellà de Llobregat 93 250 79 74 www.clinicadentalportadiagonal.com

Viu Cornellà - edició gener 2015

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Editorial #CHARLIEHEBDO. El nou teló de l’Auditori de Cornellà. Ruta Gastronòmica: “Establiments Planes, l’evolució del llegat de l’avi”. “La lluita contracorrent de Clara Campoamor” (Sabies que…) Postals de 2014. Juanlu Carretero: “Córrer descalç és tornar als orígens”. La llibreta dels clauers a través de la ciutat subterrània (Museu Agbar). “Trobar-se una pistola al carrer” (crítica de la La chica que llevaba una pistola en el tanga, de Nacho Cabana, Premi L’H Confidencial 2014, Premi Internacional de Novel·la Negra). “2015” (col·laboració mensual del CNL).

Citation preview

Page 1: Viu Cornellà - edició gener 2015

- -

www.elginjoledicions.com

NÚM. 89 · gener '15 [email protected]

ESTABLIMENTS PLANES, A LA 'RUTA GASTRONÒMICA' - POSTALS DE 2014 - JUANLU CARRETERO, CÓRRER DESCALÇ - UNA PISTOLA AL CARRER

VINE A CONÈIXER LES ACTIVITATS DEL MUSEU AGBAR

Una tarda a... la nova temporada de l’Auditori de Cornellà

30% Descompte en Ortodòncia Fixa

Per recent obertura,Ortodòncia metàl.lica, ortopèdia de maxil.lars. Durant els pròxims 3 mesos.

Avinguda Porta Diagonal, 6 -local 208940Cornellà de Llobregat

93 250 79 74www.clinicadentalportadiagonal.com

Page 2: Viu Cornellà - edició gener 2015
Page 3: Viu Cornellà - edició gener 2015

3

VIU

L’HO

SPIT

ALET

ED

ITO

RIA

L #CHARLIEHEBDO

Marine Le Pen afaitant-se els genitals, el president Hollande amb el penis fora, el Papa Francesc ������������� ��� �������������������������������������������������������������������-fava una mica, perquè creia que el nivell de sàtira de vegades era massa obscè.

Com The Simpsons o Padre de Familia���� ������������������������������������� ���� ����� ����������� ���� ������ ����� ������������������������������������� ������������������������-�!����� ��"�������� ��������������������������������� � ���������� �����"#����� ���������� ��$��de qualsevol govern o centre de poder que sotmet els dèbils.

� ������%��������������������&�� ����'���������(������������������������� ����������������������&���������������������� �������������������"�������������� �������)������ ���������������&������*+������'��������"����)���� �����������!�������������������&��"������������/������

0������� ������������������� �$������������������ �������� ������ ���������������������� ��musulmans, a qui sempre havien diferenciat dels jihadistes, diferència que molts partits, entitats i imbècils de tota mena encara no han entès.

1��� ������� ������ ���� ���� ��� ��� ���������� � 2���3�� ������������ ������������4�������������������������������� ��������������� �������������� �����4����������������������������������������������������������� � ����������&������)���������������5���������� ����������� ����� ��������6� ����"��������� ��������������������������� ������������ ����7�&��������� ������������������������� �����"�� ������8��������� ��������������������������������������9���������������- ���������������:���������� ������������������ �(;����� �(�������#������������������&������� ������%������������ ������������ ���������

5��������������������������������<�������'�=� ���>�������#��������� �������������������������&������� ��(��������������������������������������� �����"����������������)����������!�'��� � ��������

?�������#��� ���� ������� �+����������������+@**��� �������������������������������)�������������������������������"���"������������ �������������������������� �"����

� ������%������������������������������������������������'��������"����)�����)���������������������������� ��������������������������� �����������A��� �B���D����� ���������� ��E����������������� ������������� ���� ��� �� G ������)���)��������������������������� ���� ���� ���������������������������������������)������������ ������������ ���������)���� �"��&��������������������� �������!�� ��

I���� �"��&��������"����������������������D ������������������� ����������A������������ ����������������� ������������� ����������� ����������� �"����������� ��E������������������per denunciar-ho amb fermesa, i creieu-me que els nostres problemes ens ha comportat. Fins que em ���������������������� ���������������������������� ������������������ � ����������&������)��B������������� �"��&����� (��������������&����D �������� ������������D�����

?����������&#������������� ��������������������"�(���������������&�� �����2�������������-�����3������������������ �����������������#������������ ������������ ������� ����������5���������������������������5�������������������������� �"��&����� (��������������&����

És un dia horrible, “Consternados, rabiosos”, com escrivia Benedetti. Un dia en què Mahoma segur que ������ �������'������� �������������������'��&��� ��� ������������ ��"��&�������� ���������� ����-�������������"����������� �������������������� �����

B���D���������KA�������� ���

Page 4: Viu Cornellà - edició gener 2015

ÍNDEX

Amb tots vosaltres, l’Auditori de Cornellà! Està content i nerviós alhora perquè està a punt d’es-trenar la seva nova programació. Hi ha lloc pel rit-me d’Allegro; per gaudir d’un relat dur i trepidant com L’orfe del clan dels Zhao; la química entre dos actors sense sostre com Vicky Peña i Mario Gas a El largo viaje del día hacia la noche; la fantasia de Gisela y el Libro Mágico; la creativitat de Cons-telaciones, inspirat en l’obra de Joan Miró; Amaia Montero hi presentarà el seu tercer disc en solitari, Si Dios quiere, yo también; i el grup Corenllà Teatre ��������������� ������������������������

5.Una tarda amb... A LA NOVA PROGRAMACIÓ DE L’AUDITORI DE CORNELLÀ

VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS: Per telèfon: 93 474 02 02, de dilluns a divendres de 9 a 14 h A la recepció de L’Auditori: c/ Albert Einstein 51, de dilluns a divendres de 9 a 14 h On-line: www.auditoricornella.com

7 de febrer a les 21.00 h, a L’Auditori de Cornellà

AllegroDramatúrgia i direcció: Paco Mir (Tricicle)

FOTO: David Ruano

Un viatge vertiginós de la mà de catorze cantants a cappella que exploren i esborren les fronteres entre la gran música clàssica i l’humor visual més sofisticat.

de la Cia. Cor de Teatre

ENTRADA ANTICIPADA: 19 € A TAQUILLA EL DIA DE L’ESPECTACLE: 26 € GRUPS (MÍNIM 10 PERS.): 17 €

Page 5: Viu Cornellà - edició gener 2015

Text TONI DELGADOFotos CEDIDES

Paco Mir (Barcelona, 1957) entén l’art com a via de desconnexió que ens permet sentir-nos millor amb nosaltres mateixos. Juntament amb Joan Grà-

cia i Carles Sans, va fundar la companyia de teatre (gestual) Tricicle. Paco Mir és també el director escènic i dramaturg d’Allegro, una visió de 360 graus del vincle entre l’ésser humà i l’univers concebuda per la companyia teatral (i grup vocal) Cor de Teatre.

Pensada per a tot tipus de públic, Allegro discorre entre pe-ces de Mozart, Vivaldi, Rossini, Händel i Strauss. 14 cantants a capella trenquen les fronteres entre la gran música clàssica i l’humor, i busquen noves sonoritats. És la primera proposta (7 de febrer) de la nova temporada hivern-primavera de l’Auditori de Cornellà.

L’ÚNIC SUPERVIVENT DE LA NISSAGA Encara que a primera vista pugui semblar una llegenda,

L’orfe del clan dels Zhao (22 de febrer) és un relat ben real. Ji Juxiang el va escriure entre 1260 i 1280 basant-se en uns fets del regne de Jin, durant el període dels Regnes Combatents. Du’an Gu, el cap de seguretat de l’imperi, va assassinar els ����������� ��� ���� �� ��� �������� ����� ��� ��� ���� ��� ����� ��l’emperador va donar a llum un nen. L’únic supervivent de la nissaga.

“UN CANT A L’OPTIMISME”Cheng Ying, el metge de la princesa [Julio Manrique], de-

������ ���������� ��� ���� ����� ��� �� �������� �� ������� ������ ��l’educació de l’orfe, que creixerà amb una identitat falsa. “És un cant trist a l’optimisme”, adverteix el dramaturg Marc Arti-gau. Una història per entendre la “lluita entre les lletres i les armes, entre el sentiment i el deure”.

HISTÒRIA DE VENJANCES“L’orfe explica una història de venjances que porta als

protagonistes per un món de tragèdia i èpica elevadíssim. Això també se’m fa atractiu. Em recorda a Sòfocles, em re-corda a Mouawad... Em recorda que els homes vam inventar la tragèdia per explicar-nos la mateixa existència”, �������-na el director de l’obra, Oriol Broggi, que compta amb un equip de luxe.

SIS GUARDONSCom a mostra, els XX Premis Butaca de Teatre Catalunya, en

què L’orfe del clan dels Zhao (Cia La Perla 19) va col·leccionar

����������"������#�$������$�����"���$������%��������&'�����*��"-gi), Millor Actor (Julio Manrique), Millor Actor de Repartiment (Pablo Derqui), Millor Il·luminació (Pep Barcons) i Millor Vestu-ari (Berta Riera).

VICKY PEÑA I MARIO GASEl largo viaje del día hacia la noche, a l’Auditori de Cornellà

el 15 de març, és també una tragèdia, en aquest cas moder-na, sobre els intents frustrats dels Tyrone per entendre’s i es-timar-se. L’obra se situa a la seva casa d’estiu durant un dia i una matinada de 1912. Vicky Peña és Mary Tyrone, un perso-natge ple de matisos i obsessions. El marit és James Tyrone,

El nou teló de

l’Auditori de Cornellà

5

VIU

CORN

ELLÀ

una tarda a...

Constelaciones. ������������������������������������������������������+���#�PEDRO ARNAY.

Page 6: Viu Cornellà - edició gener 2015

a qui dóna vida un fabulós Mario Gas. /��������� �3� ��������:<��������� ����petit, interpretat per Juan Díaz; el gran, Jamie, a qui dóna vida Alberto Iglesias; i Cathleen, la minyona (María Miguel). Als Tyrone els separen moltes frustracions i renyines (amb més o menys pes).

UN CLÀSSIC DE LA LITERATURAÉs un clàssic de la literatura universal

publicat a principis de la dècada dels 40 i estrenat el 1956 al Royal Dramatic The-atre d’Estocolm. Sis anys després, Sid-ney Lumet va perpetrar-ne la versió ci-������"�����������3��������������3���deixat de representar arreu del món.

LA FANTASIA DE GISELA La fantasia també és universal, i si

està farcida de música en directe, mà-gia i il·lusionisme, pot arribar a captivar grans i petits. És el que pretén Gisela y el Libro Mágico (18 d’abril), protagonitzat per Gisela, la veu de Disney a Espanya i una de les concursants de la primera edició d’Operación Triunfo (OT).

Gisela és la Fada Gisel, bona, inno-cent i valenta. Viurà un munt d’aventu-res i haurà de superar moltes proves si vol rescatar les seves companyes, preso-neres d’una bruixa interpretada per Elsa Anka.

MADURESA I VALORSLa protagonista anirà madurant men-

tre aprèn valors com el respecte al medi ambient, la solidaritat o la importància de la lectura. Un món de màgia en què la ��������������������������=>���������la companyia d’entreteniment més gran ����?�#�Peter Pan, El Rei Lleó, Aladín, Hèrcules, La Bella i la Bèstia...

UNA MIRADA SOBRE JOAN MIRÓUn univers “fascinant” és el que pre-

senta en les seves obres la Cia Aracala-danza, a través de la mirada i la dansa. En aquest cas aterra a l’Auditori de Cor-nellà el 19 d’abril amb Constelaciones, un show ple de llums, colors i jocs ins-pirat en el treball creatiu de Joan Miró. @������������������������"�������K����-cetar el 2006 amb Pequeños Paraísos, inspirada en El Bosco, i Nubes (2009), sobre Magritte.

6

VIU

CORN

ELLÀ

culturauna tarda a...

(passa a la pàgina 8)

L’orfe del clan dels Zhao����������������������������������������������������������������������������������������+���#�BITO CELS.

Vicky Peña i Mario Gas.

Gisela.

Page 7: Viu Cornellà - edició gener 2015
Page 8: Viu Cornellà - edició gener 2015

ELS REPTES DE JOAN MIRÓCinc ballarins recreen, segons Enri-

que Cabrera, el director de l’obra, “les imatges amb què Miró sempre ens ha �������� Un producte amb el segell d’Aracaladanza, que entén la imaginació com un “instrument poderós i essen-cial per canviar la realitat. Creiem fer-mament que és el començament d’un camí interminable en què cada perso-na és més lliure i, per tant, millor”.

Constelaciones pretén ser “un insig-��� ��� ������ ��� ������� ����� ��temps de desolació. I és, alhora, una aventura que compartim ballarins, dis-senyadors, tècnics i gestors”.

LA MÚSICA SEGONS AMAIA MONTEROAmaia Montero s’emociona quan li

pregunten què és la música per a ella. La considera una eina terapèutica. El 25 d’abril actuarà a l’Auditori per presentar Si Dios quiere, yo también, el seu darrer disc, tercer des que es va separar del grup La Oreja de Van Gogh.

Gravat a Londres sota la supervisió del reconegut productor suec Martin Terefe, el nou treball suposa el retorn d’Amaia Montero després de tres anys de silenci. És un recull de cançons de desenganys, desamors i retrobaments.

EL GRUP CORENLLÀ TEATREEl grup Corenllà Teatre, de l’Auditori

de Cornellà, hi representarà, els dies 30 i 31 de maig, ����������������� ��, �������������� ������������������������d’Hamelín. El punt de partida del con-cepte de teatre independent.

UNA SÀTIRA ATEMPORALÉs una sàtira atemporal, perquè,

malauradament, la corrupció no entén d’èpoques ni de països. Per això des del grup Corenllà Teatre (i després de la bona acollida de la seva primera representació, Cor enllà de Tàgerboll) han volgut retre-li un homenatge en el 45è aniversari de la seva publicació i de l’estrena al Teatre l’Aliança del Poblenou. Escrita per Jordi Teixidor, l’obra va ser guardonada el 1968 amb el Premi Josep Maria de Sagarra.

Aquest és el nou teló de l’Auditori de Cornellà. §

8

VIU

COR

NELL

À

culturauna tarda a...

(ve de la pàgina 6)

Allegro����������������������������������������������������������������������������������������������������������������+���#�DAVID RUANO.

Amaia Montero.

Corenllà Teatre.

Page 9: Viu Cornellà - edició gener 2015

��Tots els nivells ��Presencial o en línia

��Activitats culturals per practicar el català

Connecta't al català!

cpnl.cat

Page 10: Viu Cornellà - edició gener 2015

10

VI

U CO

RNEL

sabies que...

La lluita contracorrent de Clara Campoamor

sabies que...

Text TONI DELGADO

“Em presento davant vosaltres en qualitat de dona que creu re-presentar moltes altres dones.

Dones que, des de la seva adolescència, van tractar de comprendre i interpre-tar el seu propi esperit, desentranyant l’oculta veritat tancada, els dos aspectes extrems en què es va debatre la dona des dels primers segles: l’instrument servil i explotable (...) i aquest altre aspecte de deessa o reina que la cavalleria errant i la galanteria van donar al nostre sexe a pobles civilitzats (...) Filla, com tantes altres, d’aquesta noble democràcia del treball en què avui aspiren a salvar-se els pobles, quan es van convèncer que ni l’esclavitud ni l’aristocràcia podrien salvar-los, la dona moderna renuncia, de bon grat, al seu tro de deessa per inte-grar la massa d’éssers humans (...) sap sentir-se dona, sense repressions ni exal-tacions, sap que no renuncia a res, sinó que (...) té molt a guanyar conquerint la seva independència i llibertat”.

Aquest discurs, que encara desaprova-rien certs països i masclistes en general repartits arreu del món, és de Clara Cam-poamor (Madrid, 1888-Lausana, 1972). El va pronunciar el 13 d’abril de 1925 a

l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. Feia només 15 anys que la dona podia ac-cedir a la universitat, malgrat que la pro-porció fos minúscula: una universitària per cada 17.000 universitaris. A principis del segle XX, més del 70% de les dones eren ������ ������ �� �� ������ �� ��� \���� ����20, el percentatge era del 58%.

Xifres que encaren donen més valor a la lluita contracorrent de Clara Cam-poamor, una de les primeres advocades a l’Estat, republicana i la gran impulsora del sufragi femení. L’1 d’octubre de 1931, en els primers alés de la Segona Repúbli-ca, s’aprovava a les Corts constituents, per 161 vots a 121, l’article 34 (futur 36): “els ciutadans d’un sexe i l’altre, majors de vint-i-tres anys, tindran els mateixos drets electorals conformes a les lleis”.

Era una vella reivindicació de Cam-poamor, que també va fer aquell dia: “(...) des de Fitche, l’any 1796, s’ha acceptat (...) el postulat de què només aquell qui no consideri la dona com a ésser humà �� �����������������������������l’home i del ciutadà no haurien de ser els mateixos per a la dona que per a l’home”.

Entre els assistents les reaccions van ser extremes.

—Visca la República de les dones!

—Això és un cop baix per a la República! —cridarà, indignat, el socialista Indalecio Prieto, mentre abandona la Cambra. L’1 de desembre s’hi presentarà una esmena perquè la dona només pugui votar a les eleccions municipals. 131 hi van votar en contra i 127, a favor.

Com s’explica a Clara Campoamor, una mujer valiente, documental de RTVE diri-git per María Teresa Álvarez, “es va veure obligada a pagar un alt preu” per la seva victòria. Mai va trair els seus principis. Du-rant la dictadura de Primo de Rivera va refusar entrar a la Junta de l’Ateneu. Es va enfrontar (i la premsa i el mateix hemi-cicle les va enfrontar) amb Victoria Kent, que era favorable al vot femení amb res-triccions.

Curiosament, amb les eleccions de 1933, les primeres en què van votar elles, va perdre el seu càrrec com a diputada, a més de ser assenyalada pels republicans ����������� ���������������K���_���������dreta. Perquè gairebé en tots els casos, a casa s’imposava el criteri de l’home. En una carta a El Heraldo de Madrid replicarà que la causa principal havia estat l’escissió ��� �������� ���������������3����������govern.

Campoamor abandonarà el Partit Radi-cal, no serà admesa a Esquerra Republi-cana, i deixarà la Unió Republicana Feme-nina, que havia fundat l’any 1931. Com a full de ruta de la seva actuació va publicar El meu pecat mortal. El vot femení i jo, i El dret de la dona a Espanya.

Emigrarà a França amb l’esclat de la Guerra Civil i a París publicarà, en francès, La revolució espanyola vista per una repu-blicana. Viurà uns anys a Buenos Aires, on escriurà Sor Juana Inés de la Cruz i Vida i obra de Quevedo. No va poder tornar a Espanya (hi ha fonts que asse-guren que ho va fer d’incògnit puntual-ment) per les acusacions sobre el seu suposat vincle amb la maçoneria. Va morir a Lausana. §

Page 11: Viu Cornellà - edició gener 2015

De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars

C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn

onanuit.com

Page 12: Viu Cornellà - edició gener 2015

12

VI

U CO

RNEL

cultura societatruta gastronòmica

Establiments Planes, l’evolució del llegat de l’avi

Text i fotos TONI DELGADO

Fa uns dies certa distribuïdora de cinema internaci-onal proposava un concurs al Twitter. Consistia a explicar, amb un màxim de 140 caràcters, a qui su-

plantaries la identitat. El premi era un maletí d’art i l’excusa, �������������������� ���

Suplantar és un verb lleig, digne de tramposos i pirates infor-màtics, però reconec que durant uns minuts sí que m’agrada-ria ser el Josep Planes. Sentir la seva satisfacció veient com ha crescut la família a partir del seu llegat, encetat el 1963 amb la inauguració de la seva parada de gla sec, llegum cuit i fruita ��������$��������/��� ������{�������"��������|�����������������plats cuinats i llegums. La següent, la Neus, una altra d’em-botits i formatges internacionals. Per la seva part, la Montse regenta el restaurant El Cóm amb el seu marit, Josep, somme-����}������~\��������������������������������������&������"���������-"����������K�������������������������������������3��������

LA IMATGE DE LA FAMÍLIAEl Xavi Ibáñez Planes parla amb devoció de l’avi Josep Pla-

nes: “m’ha ensenyat a lluitar i treballar molt. Ha pujat tota la família. Té set germans que es dediquen al llegum cuit. No hi ha dubte que és la imatge de la família. La icona. El segell”. Se li posa la pell de gallina, i ho reconeix, descrivint el pioner de la família. El Xavi Ibáñez Planes forma part de la ter-cera generació familiar que ha continuat la història encetada per l’avi. Perquè el Xavi, que és somelier i tallador de pernil, ������������ ��������"�����������&�������������������� ���d’Establiments Planes. Són especialistes en càterings per a ����������������������������K���������& ������������������������������������������������&���������������� ���������� ����-���������������������

EMPRESES I PARTICULARS S’esmeren perquè no hi falti ni el detall més mínim: els cam-

�����������������������"������������������ ������������@��K��������������������������������������������������������������������la qualitat dels productes: “treballem amb gènere fresc, mai amb congelats. Amb l’ampliació de l’obrador hem modernit-zat el negoci. Preparem la cuina de mercat de sempre se-guint les noves tendències culinàries”.

LA TENSIÓ DEL PRIMER GRAN CÀTERINGEl Xavi no pot oblidar-se del primer càtering que van fer per

a 200 persones de l’Hospital Clínic: “vam estar gairebé tota

la nit sense dormir. Vam passar molts nervis, molta tensió”. ���K���������������������������������������������������������fan cada dia a les quatre de la matinada. No hi ha treva.

ELS LLEGUMSHi ha plats que necessiten moltes hores d’elaboració. És el

�����������"����������"�?������+�����������&����������������-tia de Salamanca; la mongeta de San

El Xavi, al celler.

���&������������"����=>�

Page 13: Viu Cornellà - edició gener 2015

Fons de Solidaritatde la Fundació Agbar

Font desolidaritat

AJUTS AL PAGAMENTDEL CONSUM DE L’AIGUA

L’aigua de la teva vida

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària

que brolla per arribar als qui més ho necessiten.Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els

serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest

fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 65.000 persones. Obrint-nos camí, com l’aigua.

Page 14: Viu Cornellà - edició gener 2015

14

VI

U CO

RNEL

��� ���}� ��� �� ��"\�� �� ��� |���� ��� ��-llès... “Gastem molts llegums i sempre dels millors. És el producte que ens ha donat a conèixer a la família”. L’avi n’ha estat el gran artífex.

UNA SETMANA ETERNA Parlem amb el Xavi el primer dia d’una de les setmanes més

llargues i agraïdes per a Establiments Planes: “són jornades de fer aperitius nadalencs i moltes coses més. És l’època for-ta de l’any. Està augmentant el consum de llegums”. M’ex-plica que de primer solen fer molt tipus d’amanides i aperitius; de segon, galtes, relloms, bacallà amb samfaina, calamars farcits... I de postres, coulants, xarrups de fruita, macedònies...

OBSERVAR{3����������������<�����K���������� “la qualitat dels produc-

tes” i a assumir el repte de sorprendre els clients: “busquem sempre fer el millor esdeveniment possible i amb el millor vi. Ahir mateix el Jaume i jo vam anar a Ca la [Carme] Ruscalle-da. Encara tinc el gust de foie a la boca. Amb això vull dir-te que ens agrada observar i llegir molt, aprendre dels que en saben molt”.

L’OBJECTIUL’objectiu és “intentar millorar sempre perquè la gent

quedi satisfeta. Ens adaptem als gustos i necessitats dels clients [al seu web hi podem trobar una frase més punyent personalitzem la teva cuina, on el protagonista ets tu]”. Per això Establiment Planes no deixa de participar en concursos gastronòmics, així com en iniciatives com el Quinto Tapa de l’Hospitalet, el Fira Tapa de la Nit de Compres de Cornellà o el Fira Tapa Carxofa Prat.

EL FUTUR�� ����~�K����������������������3� ������/��K������������

el to quan li pregunto pel futur, que “serà dur per a tothom. Mirem d’adaptar-nos amb les noves opcions de mercat, am-pliant el negoci amb els serveis de càtering, aportant noves receptes i maneres de fer”. ������������������������$������de Collblanc tracten d’atreure sobretot la joventut: “i hi fem tasts d’alguns productes, sobretot dels nous”.

Em convida a visitar el celler, l’escenari dels tasts de vins d’Establiments Planes. És ple de relíquies. Entre altres coses, el Xavi m’explica els avantatges d’embotellar el vi en ampolles màgnum i alguns detalls més que ja donarien peu a un altre reportatge. §

culturaruta gastronòmica

�{3�� ����������������

&K��������"�����>�

ESTABLIMENTS PLANES Parades 133-135 del Mercat de Collblanc. Obrador c/ Progrés, 9-11

(l’Hospitalet de Llobregat)Telèfons 667 086 720 / 636 904 854

Correu electrònic [email protected] www.establimentsplanes.com

Page 15: Viu Cornellà - edició gener 2015
Page 16: Viu Cornellà - edició gener 2015

Postals del 2014

societat

(passa a la pàgina 18)Els Castellers de Cornellà, al Corpus.

La Judith Ballester, guanyadora del Premi Ciutat de Cornellà.

El David García, el Jordi Roger i el Xavi Boniquet, al Nou Municipal de la UE Cornellà.

La Daniela Rebolledo, al Museu Agbar de les Aigües.

Page 17: Viu Cornellà - edició gener 2015
Page 18: Viu Cornellà - edició gener 2015

18

VI

U CO

RNEL

culturasocietat

El Dani Álvarez, del Cornellà Atlètic, saltant una tanca.

El Corn de Foc.

La Montserrat Carulla. Una escena del rodatge de La última proyección. Foto CEDIDA.

(ve a la pàgina 16)

Page 19: Viu Cornellà - edició gener 2015
Page 20: Viu Cornellà - edició gener 2015

Text i fotos TONI DELGADO

“Hi ha conductors que em veuen tan estrany i dife-rent que, malgrat tenir el semàfor en verd, s’aturen i m’indiquen que passi”. Un grup d’estudiants tampoc

veu normal que, en ple desembre, porti els peus nus. Alguns ho comenten a cau d’orella; altres només miren; i els més descarats se’n riuen. “No em tallo. M’és indiferent què opi-nin els altres. Penso que tots hem de poder fer allò que ens ����������������������� ���������������������!���-lu Carretero (Huelva, 1968), un taxista apassionat de córrer minimalista, és a dir, descalç o amb sandàlies.

És la seva “teràpia” per desconnectar d’una jornada mara-toniana conduint. Durant la setmana la practica a Cornellà, on viu amb la família des de fa gairebé 12 anys, i a les rodalies: "�� ��������#����������$���!���%���������������&��asfalt per córrer descalç”. El problema, sobretot quan ho fa al carrer, és que les seves petjades són silencioses.

UN CASCAVELLLa seva última ocurrència ha estat posar-se un cascavell

als peus. "$�����&��������������������������'���*����però em va de conya”, explica el Juanlu. Als gossos “més que avisar-los, el cascavell els excita. N’hi ha que em borden”. Gangues d’una passió que gaudeix més els caps de setmana, quan fa tirades llargues per Sant Ramon, Sant Climent, Collse-rola... Es perd tant a la natura que a vegades se sent una mica explorador: “penso però si per aquí no passen ni els porcs senglars!”

—Amb tu Nike no farà negoci, eh! —intervé el seu amic Andrés, que s’està entrenant amb tres companys més al parc de Can Mercader. —Ja ho saps! Què fas al meu parc [riem]? Què estàs preparant, Andrés? —Doncs me’n vaig a Madrid, a la San Silvestre. ���������������������������_�������������������������-nyaràs segur! —Sí, home... [Riuen]. I tu què tal? —Bé, estic amb aquest home, que m’està fent una entrevista. Ja sóc súper famós. Quan vulguis parlar amb mi, t’acabaré en-viant el secretari perquè et doni hora per a l’audiència [riem]. No et refredis, Andrés! —diu el Juanlu. S’acomiaden i l’amic continua l’entrenament.

Més de 300 pàgines de Nascuts per córrer, del periodista i corredor Christopher McDougall, són les culpables de la pas-

sió de l’entrevistat: "���������&������&�&���+�����������-senta els impulsors de córrer descalç. Són els tarahumares, amerindis de Mèxic. Una tribu molt amagada que enfoca McDougall, que renegava de les lesions que tenia de córrer [i a qui els especialistes no li donaven gaires solucions]”. A Kilian Jornet, com diu al pròleg, la lectura del llibre li va servir per “comprendre millor per què no podia passar un dia sense córrer”.

Per al Juanlu, l’obra ha estat la brúixola per introduir-se en ����?�������������������������������������������������������-guts, com Antonio Ruiz o Karim El Hayani, i en altres més anò-nims, com César. Assegura també que ara té menys lesions i molèsties: “abans també feia proves llargues, però acabava molt adolorit. No gaudia tant com ara,

!�����<��������=“Córrer

��� ����������������������

20

VIU

COR

NELL

À

esports

El Juanlu.

(passa a la pàgina 22)

Page 21: Viu Cornellà - edició gener 2015
Page 22: Viu Cornellà - edició gener 2015

que només corro descalç o amb sandàli-es”. A la dona sempre li sorprèn que surti sempre somrient a les fotos que li fan a les curses. El seu secret és l’actitud: “no tinc cap esperit competitiu i m’ho passo de conya en qual-sevol tipus de prova”.

—Què vas sentir el primer cop que vas córrer descalç? Llibertat. Et treus entre 300 i 400 grams de cada peu, i és ����������/?��������������"��������������������"������������������������������������������������������� ���������@�"���-ca fer servir l’arc plantar, que sosté tot el peu... Però els peus tenen un límit, i per això, quan veig que ja no poden més, em poso les sandàlies. Fixa’t en aquest grup d’avis que acabava de passar davant nostre [amb roba esportiva i pas lleuger]. Si els preguntéssim amb què corrien de nens o de joves, és probable que ens diguessin amb unes espardenyes d’espart �������������������������������������������������+�������<��la situació era la que era. El que passa és que des que Adidas va inventar, el 1972, el calçat amb amortiments per córrer pensem que s’ha utilitzat des de temps immemorials. I no és així. —Té molt de mèrit que corris descalç, però també amb san-dàlies... Tenen una base de 12 mil·límetres com a molt. Aquestes són de la meitat. Agafa-les, agafa-les! Al cos, després de tants anys amb sabatilles, li fa mal córrer així o descalç del tot. No és [només] perquè et puguis arribar a clavar pedres o cristalls, sinó perquè tota la teva musculatura està adaptada a córrer amb sabatilles. Per córrer descalç cal reeducar el cos, les estructures òssies, musculars i tendinoses de la cama a uns suports diferents.

>$���������������X �� ����� ������������������corrent amb sabatilles. Corrent minimalista és més fàcil le-sionar-se. És així. Corrent descalç no pots caure amb el taló com ho fas amb les sabatilles. Diuen que córrer és una caiguda contro-lada. Hi ha molta gent que corre amb calçat i que el primer que recolza és el taló. En aquell punt carreguen tot el seu pes, que es multiplica per l’impacte a terra i la velocitat. Aquest cop es transmet a les articulacions i músculs i provoca lesions. És com si frenessis tota l’estona, per això els corredors veterans acaben molt fotuts dels genolls. En canvi, córrer minimalista �����������������������������������������\����#�������������en resistència que no pas en velocitat. Has de córrer recolzant �3�K��������������������������?������������������������3��������Qualsevol està capacitat per córrer descalç.

—Necessitem ajut per iniciar-nos? Els peus són el millor professor: si corres 300 metres descalç i no fas bé els suports, es queixaran. Et diran què estàs fent mala-ment. Això sí, començar a córrer descalç no vol dir que hagis de trencar els teus hàbits i deixis de córrer amb vambes. L’adaptació és llarga. Jo, després d’any i mig, encara en sóc un aprenent, tot i que ja no tinc la por d’abans a córrer. 2

2

VIU

COR

NELL

À

culturaesports

L'entrevistat, al parc de Can Mercader.

(ve de la pàgina 20)

Juanlu, amb les seves sandàlies de córrer. (passa a la pàgina 24)

Page 23: Viu Cornellà - edició gener 2015

ABSOLUTAMENT DELICIÓS

ACABATS DE FER, CRUIXENTS I DELICIOSOSMONTADITOS100 VARIETATS DES DE1€

Rambla Just Oliveras, 2508901 L'Hospitalet de Llobregat

www.100montaditos.com

Menus en ItalianoSpeisekarten in DeutschDes Menus en FrançaisM��� �� ����� Menus in English

Page 24: Viu Cornellà - edició gener 2015

—Abans miraves molt a terra i ara, amb una mirada ràpida, ho veus tot, no? —Aconsegueixes una visió perifèrica molt bona. El cos s’adap-ta a córrer d’aquesta manera. Abans anava molt amb el cap cot, res a veure amb la tècnica minimalista. Es tracta d’anar molt dret perquè el punt de gravetat sigui el més recte possi- ����/?������������������������\������������������������ ���mínima energia possibles, fas moltes freqüències de petjada.

—Què me’n dius d’Abebe Bikila?Que ell és l’exemple que això no és tant una bogeria. Bikila va batre, corrent descalç, el rècord olímpic de marató als Jocs Olím-pics de Roma 1960 després de refusar les sabatilles que li ha-via ofert Adidas. El seus peus s’havien fet a córrer sense res i no estava còmode amb vambes [també fou un acte reivindicatiu].

—M’ha explicat un amic teu que et va preguntar com esta-ves després d’haver fet una cursa de 100 quilòmetres i li vas dir una mica cansat. Em vaig cansar molt! [Riem]. Era l’Emmona, de 110 quilò-metres. Puja el Puigmal, passa per Núria... Vaig acabar tan marejat que ja no me’n recordo on acaba. És una prova de resistència, un ultra trail de debò. S’han posat de moda i diria que la majoria dels participants no n’està de preparat. Potser s’està perdent l’esperit inicial: caminar per la muntanya. Per ���_������������������������\�������������3������K���3����?�per córrer. Sempre m’ha agradat l’esport.

—Has transmès la teva passió per córrer minimalista a la fa-�����Z������������������������������������������������ ��"��������pare... Al Sergi, el meu xaval gran, li proposo sortir a córrer junts, que aniré al seu ritme. Està fet un toro. Imagina’t, té =����<��� �� ����>���@�"������������������������ ��������_����distància el guanyo. Però no hi ha manera. Fins ara, el Sergi jugava al CB Cornellà, però ara amb la universitat (estudia primer de criminologia) i les hormones... Ho ha deixat fa poc. {����K�����������{��������"����������������������������������_�sí, quan li dic d’anar a córrer, aguanta dos o tres dies, i se’n cansa. Jo no descanso mai. Puc abaixar una mica el ritme en vacances per estar amb els meus. Per això dic que sempre estic en forma.

—Segueixes la Dieta Paleo. En què consisteix? És curiós, però ara mengem millor que mai i, en canvi, som més sedentaris. Patim malalties horroroses, sobretot degene-ratives, i hi ha molta gent obesa. La Dieta Paleo està basada en els aliments que tenia al seu abast l’home del Paleolític. Parlo de fruits secs, fruita, carn, peix, verdura... Som l’únic ma-mífer que seguim consumint llet després del període de lac-tància. Per això hi ha força gent amb intolerància a la lactosa. També n’hi ha al gluten. A la Dieta Paleo que, per tant, és pri-mitiva, no hi estan contemplats els productes preparats amb farina, blat de moro... § 2

4

VIU

COR

NELL

À

culturaesports

El Juanlu gaudint de la seva passió.

(ve de la pàgina 22)

Les petjades.

Page 25: Viu Cornellà - edició gener 2015
Page 26: Viu Cornellà - edició gener 2015

26

VI

U CO

RNEL

museu agbar

La llibreta dels clauers

a través de la ciutat subterrània

Text TONI DELGADO

“Hi dibuixaven tot el sistema de canonades i apuntaven els carrers per on passaven”, enceta la Cristina Mora, responsable d’activitats del Museu

Agbar de les Aigües. Parla dels clauers, els protagonistes del cinquè element del Col·leccionables, peces singulars del Museu Agbar de les Aigües.

UNA TAULETAEls clauers eren els encarregats que l’aigua arribés a

noves llars i reparaven les avaries perquè no fos necessari interrompre el subministrament. Matías Bosch en va ser un dels operaris, als anys 30, de la Societat General d’Aigües de Barcelona. És l’autor de la llibreta exposada al Museu. Hi va dibuixar el camí de les canonades soterrades, des de �3�������������@���������� ����@������������������Avui dia, aquest procediment es continua fent, però amb una tauleta”, continua la Cristina: “tot està informatitzat, i la informació és compartida per tots els treballadors perquè abans aquestes llibretes eren personals”.

UN SISTEMA COMPLEX���������������������������������������������������

complex el sistema de control i abastiment d’aigua potable.

Però també de com es treballava en aquesta època: “els visitants es poden endur un desplegable amb informació addicional”. La llibreta és un objecte singular, la cinquena peça de Col·leccionables, elements especials amb l’aigua ���� �� ��� ���������� ��� ���"���� ������� ���������� ����treballadors i ens apropen al passat per poder entendre millor el present.

El creixement de Barcelona era imparable i exigia una nova i extensa xarxa de canonades de distribució d’aigua per poder cobrir el consum domèstic i l’industrial creixent. De fet, en les tres primeres dècades del segle passat, Barcelona s’havia estès amb l’Eixample i l’agregació dels municipis del voltant. Així, d’una superfície d’uns 12 km² havia passat a tenir-ne més de 100 km². Els clauers garantien un servei regular, i també més habitual, per anar desplaçant l’ús de fonts públiques i pous.

GUIA DE VIATGE DE L’AIGUATambé es continua repartint la Guia de viatge de l’aigua.

Guia per a les famílies del Museu Agbar de les Aigües, un quadern d’activitats perquè els nens i els pares coneguin quin ������������������3��"������������� �����������������������������les visites comentades per conèixer la història i els secrets de la Central Cornellà. §

Page 27: Viu Cornellà - edició gener 2015
Page 28: Viu Cornellà - edició gener 2015

Text I foto TONI DELGADO

Llegir pel carrer és un perill que t’exigeix esquivar arbres i anticipar-te als moviments de les persones i animals (fer-ho abans de creuar la calçada ja és

una temeritat). Una nit hi pensava, així que després de lle-gir un parell de paràgrafs més de La chica que llevaba una pistola en el tanga� ���� �� ���� ����� ��� � ������\�� �la bicicleta estàtica. Amb la novel·la de Nacho Cabana a la mà vaig veure un home amb la mirada perduda i una pistola apuntant-se el crani.

Quan m’hi vaig apropar, l’home, rígid com una estàtua, va fer un gest mínim, i vaig poder veure millor l’arma. La pistola ��������_ ���������� �� �3������� ������������������������que aguantava, estoic, el monòleg d’algú. La meva confusió va ser visual, però sobretot mental: l’obra guanyadora del Premi {3��/������������=>��������������������������K��������"���t’atrapa gairebé des del principi.

DOMINAR EL TEMPO������/� ������������� tempo, com fan els bons bases

en una pista de bàsquet. Recrea atmosferes i escenaris de ����������������K�������"���� ������"���������� ��3��\�3������������"�������������������@?������������������ �������"������ �������K������\������������}�����������������&��������������������������&��������������������������������������_���� �������������� %������� ���� ��� ������� ���� ��� "��������� ���� ��� ��que corroboren allò que ens havia avançat a la redacció de Viu L’Hospitalet � ����������� ������?��������K�����#���������inspirada en Policías�������������\����������\�K����� ������� ��que ha “lluitat”������\���������"������������������������������&���K����������������

�����"����������������������������������������������������������������������"���������������"������ ����������3\��������projectes audiovisuals i potser els primers que són assenya-lats si la cosa no funciona.

DUES HISTÒRIES ������ /� ���� ������� ���� ����_������ ������������ ���-

���������������� ����������������������������� �“lògica interna”. La primera comença amb l’assassinat a Madrid de {��������� ���� ����� ���������� ���� ������������ �?�� ��� ���-sumptes skinheads��������� �������������$��������������-����������������������������������������������������������/������hi intervenen.

{3����������������������$\����%+���� ��������������������-���<��������������������\����������&������������������������-����������K�������������������������� �����������K����-����}���'�"�����������������K�K�����"�����������������������������������������

“Jo és que tinc un problema... No se m’ocorren coses al lloc on sóc. Si sóc a Mèxic, m’imagino coses que passen a Barcelona, i la novel·la se’m va ocórrer a la Barceloneta”, ���������������/� �������������������������������������������K�������K�����������������������������������������������������el seu cas molts tarantines. L’autor també ha tingut la humili-tat de demanar ajut per corregir els diàlegs en colombià i me-���������������������������������������������������������"��������

EL TO DE NACHO CABANA {3� ���������������������/� ������ �����K��"����������"�

matí, el dels incisos contundents —“en Los Sótanos compró Violeta su primer disco y supo que los cómics no tenían que ser siempre de superhéroes ni de personajes de Disney”— i humorístics —“nunca se debe preguntar de qué va a un tatu-ado con más peso que frío”.

:�� �����������/� �����K����������\�"�������K�����������-���������3�"��������� �� �� �����\���������� ����� ������� ������escriptor i guionista a la gala de lliurament del premi. Una in-tervenció que va acabar amb un gran detall: “sempre, sempre, sempre, la primera persona que em va dir això està molt bé, som-hi era la meva santa mare, que està aquí amb 82 anys. Amb un parell de collons”. La senyora, és clar, va posar-se dempeus i va saludar els presents a la Biblioteca La Bòbila. '�"�������������������������������������\�����������La chica que llevaba una pistola en el tanga, a l’antepenúltima pàgina, en ���������������������_��������������������

Trobar-se una pistola al carrer

28

VIU

COR

NELL

À

cultura

Mario Cabana.

Page 29: Viu Cornellà - edició gener 2015

29

VI

U CO

RNEL

Page 30: Viu Cornellà - edició gener 2015

30

VI

U CO

RN

ELLÀ

CNL de Cornellà de Llobregat Pl. dels Enamorats, 7

08940 Cornellà de LlobregatTel. 93 475 07 86

a.e. [email protected]://www.cpnl.cat/cornella

cnl

2015

Ja som en un any nou. 2015 di-uen que ha de ser un any espe-cial, políticament, socialment,

econòmicament... I com cada any nou és any de commemoracions.

���������������<��������������K������������� @��� &*��������� ���"����� =�� �� "�-���� �� =�>�� �� *���������� � � ����� ����� ��=���� ��� ���� ����� "����� ���"¡��������������������"���~~�� ������� �+� ���i Coromines.

��� ���� ==�� ���� K�� ������� &=����� �����_��"� ����� /���������� ��� ������ �������� "����� ���"¡������ ��������� �� ����-cat estudiós a nivell internacional de la ���"¡����������������������������������-"���<����¢����<��&=���������K���� ������el primer volum del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, gran obra de caràcter crític, etimològic, històric i comparatiu.

+�������<���������������������/�-talunya va aprovar la Llei de la llengua de signes catalana, que en regula, entre ������� ���������� ��� ���� ����� ���������-���"��� ��� ��\������ ��� �������� �� ��� �����-�������?�� �� ����=����<���������/������-��?�����������������������"����?���������� ��� ���� &��"��� ��� ��"�\��� �/����� K������K����������������������?���������������������������������������"¡������������-tural catalana: el domini .cat.

���� ������ ����� ��� =���� &��� ��� ¢����<���� K������������:�|$/�:��/��������terminologia que té com a missió garan-tir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana en els sectors �����������������������������������"�������

@?������\������������� ������������� �3�������������� ������K�������������������|�����{��������_���� ���������autor literari rellevant de la llengua ca-

�������� ������������������������������ ���llengua vulgar per a la transmissió dels ����� ������������� ����_����� ����_"�������������}������ ������K���������������-����� �� |����� $�������� &���������=������K����� =¢¢���� ��������� ������-���������������������������\����� ����Mallorca i conegut, eminentment, per ser redactor d’una de les quatre Grans Cròniques medievals. Com també l’Any de les Biblioteques, coincidint amb el primer centenari de la creació de la Xar-�����*� ������������������������$��-

comunitat de Catalunya, un dels projec-tes més emblemàtics de la Mancomu-�����������������������������������������dels signes d’identitat de Catalunya: la consideració de la cultura com un ele-ment clau per al desenvolupament del país.

+����� ���� ���� �������� �� ������������������������������� �������_���� ������-tra llengua. Una llengua que volem per �����������������������������������@����“no pot ni vol sentir-se ni un minut més inferior a cap altra.” �

Page 31: Viu Cornellà - edició gener 2015

A la segona edició de Viu Cornellà de 2015 farem un passeig encantador per la Cerdanya amb propostes gastronòmiques i d’oci per a tots els gustos i edats. Entrevistarem un/a esportista i parlarem amb un dels periodistes locals més reconeguts de Catalunya,

que ens aproparà al seu ������� ���� �� ������� ���activitats del Museu Agbar de les Aigües, i descobrirem els secrets millor guardats del ��� ��� ��� ��� �������������No hi faltaran les habituals seccions del Sabies que... i la Ruta Gastronòmica.

Page 32: Viu Cornellà - edició gener 2015