- - www.elginjoledicions.com

NÚM. 106 · juliol '16 viucornella@elginjoledicions.com

MOSAIC, EN L'APARTAT GASTRONÒMIC - LA LUDOTECA D'AIGUA DEL MUSEU AGBAR - EL PERIODISME AUTÈNTIC DE JOSEP MARIA PLANES AL SABIES QUE... - HOMENATGE A L'ONA NUIT

Una tarda amb... Maria del Mar Humanes, protagonista de les Nits d'Estiu

VINE A LES PISCINES MUNICIPALS DE CORNELLÀ

VENDING | FOOD SERVICE | SISTEMAS DE FILTRACION | OSMOSIS INVERSA | OCS | FUENTES DE AGUA

SISTEMAS DE PAGO | RECAMBIOS | RECETAS | FORMACIÓN | SERVICIO TECNICO

Reverend Martí Duran 13-15 - T. 936 325 800 - 08980 San Feliu de LLobregat (Barcelona) - info@vendomat.es

Las soluciones marcan la diferencia

VIU CORNELLÀ

Revista gratuïta de societat

i cultura

NÚMERO 106,

JULIOL DE 2016

redaccio@elginjoledicions.com

Tel. 93 337 77 47

FOTO PORTADA:

CEDIDA

DIRECTOR DE

CONTINGUTS:

TONI DELGADO

PUBLICITAT:

IVAN PUIG

IMPRESSIÓ:

IMPRINTSA

Dipòsit Legal.

B-55194-2006

EDITA:

EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901

L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu El Prat no coin-

cideix necessàriament amb l'opinió

dels seus col·laboradors.

ED

ITO

RIA

L L’EXEMPLE DELS AVIS

El marrec estava impacient, potser indignat. Ningú l’entenia.

—Vull loliço! Vull loliço! —Loliço? Però què és loliço, maco?

L’àvia Dominica no sabia què volia per a dinar el net. Sort que el tiet Tonino va desxifrar el missatge del petitó.

—El nano el que vol és xoriço! Li encanta i més el seu, mare.

La cara que devia posar servidor quan l’àvia Dominica em van pre-parar un bon plat de xoriço, de la seva matança al poblet, amb pa-tates també de la terra, Galícia, seria antològica. Fins i tot còmica. No és estrany que un dels esdeveniments de l’any fos quan el tiet portava a casa uns paquets, envasats al buit, de xoriços de l’àvia.

Vaig gaudir molt, però molt poc de la Dominica. Parlàvem de tant en tant per telèfon i ens vèiem alguns estius, com aquell del loliço, que també fou el de les ferides als genolls. Me les va curar no sé quantes ve-gades. Pretenia saltar murs i córrer per terrenys desconeguts per a mi i plens de pedres, tractant d’empaitar les veïnes, més grans i expertes.

L’àvia era la del tortell casolà; la de la veu dolça; la que quan reia se li tancaven els ulls; la dels petons seguits i les abraçades que et posaven la pell de gallina; la que em passava la pilota de platja per-què rematés de cap a la piscina; la que no va dubtar a recórrer prop de 1.200 quilòmetres per a venir a la meva comunió... Per a mi la Dominica sempre serà L’Estiu. Gairebé no vaig poder estar amb ella, igual que amb els pares del pare, el José i la Casilda, als qui encara vaig veure menys. A l’altre, en Pedro, ni el vaig arribar a conèixer.

Quan algú parla dels seus avis gairebé se’m fa un nus a la gola. Sento enveja sana del fet que puguin gaudir-los, encara que sigui a distància. Em reservo l’opinió per als qui els tenen a prop i no els valoren. No saben què es perden: anècdotes, experiències, lliçons i amor incondicional. En molts casos són gairebé els pares en funcions, perquè passen més temps amb els nanos que els seus progenitors, �������������������� ��������������������� ����

Així que us desitjo a tots els qui encara teniu els avis que en gau-diu, del seu exemple i experiència, que us deixeu estimar. L’estiu és l’estació de l’any en què tenim més temps per a dedicar-los-hi. A mi m’encantaria compartir uns bons dies amb els quatre. Però no pot ser. Feu-ho per mi.

ÍNDEX

La soprano cornellanenca Maria del Mar Huma-nes és la protagonista del Viu Cornellà d'aquest mes. Farà un concert al Castell de Cornellà el 28 de juliol, en el marc de les Nits d’Estiu i del cicle de Música als castells. Acompanyada del pianis-ta Maxim Shamo, amb qui forma el duet Duo AE-DEA, hi interpretarà fragments, entre d’altres, de Bellini, Donizetti, Schumann, Gounod, Debussy, Granados o Moreno Torroba.

4

VI

U CO

RNEL

LÀ

5.Una tarda amb... MARIA DEL MAR HUMANES, PROTAGONISTA DE LES NITS D'ESTIU

Els Vius hem entrevistat la Susana Aragón i l’Óscar Teruelo, capitans de dos actius d’El Prat i la comar-ca com el Cèntric Gastrobar i l’Ona Nuit. Fa unes setmanes van decidir prendre’s un descans amb l’Ona Nuit i en aquesta conversa ens en expliquen els motius.

23.Societat ONA NUIT, UN SENTIT PARÈNTESI

5

VIU

COR

NELL

À

Maria del Mar Humanes, al Castell de Cornellà.

Text i fotos TONI DELGADO

Maria del Mar Humanes està esperant el periodis-ta asseguda a les escales

del pati del Castell de Cornellà, mirant de reüll l’escenari, tapat, provisional-ment, amb una lona. L’estampa podria funcionar com a cartell del concert que la soprano cornellanenca farà el 28 de juliol al mateix espai, en el marc de les Nits d’Estiu i del cicle de Música als castells. Acompanyada del pianista Maxim Shamo, amb qui forma el duet Duo AEDEA, hi interpretarà fragments, entre d’altres, de Bellini, Donizetti, Schumann, Gounod, Debussy, Grana-dos o Moreno Torroba. Demanem per-mís per a descobrir la lona. “Ostres, no havia pujat mai a un escenari tants dies abans d’un concert”, confessa Maria del Mar Humanes, amb un en-cant especial i un somriure permanent.

—Com és la vida d’una soprano? [Riu]. Molt boja! La temporada d’estiu és un no parar: gales d’estiu, audicions als teatres... Malgrat que estigui amunt i avall, he de procurar mantenir l’horari de treball i d’estudi, les tres hores de pràc-tica. La disciplina és una de les coses més importants que has d’aprendre al conservatori. Si no ho fas, et passa fac-tura. A casa la gran majoria de cantants tenim un panell amb el que farem cada mes de l’any [riem]...

—Tens temptacions de parar quan es-tudies? Sí, és clar.

—I què et dius per no fer-ho?[Riu]. De fet, paro, perquè també ho has de fer. Hi ha moments en què estàs can-sada i tens cinc coses al cap, i no pots concentrar-te. És quan et reestructures l’horari de pràctica: en comptes de fer una hora sencera seguida, en fas mitja i

després un descans de deu i l’altra mitja que et quedava.

—I com descanses? Ioga i una mica de tècnica Alexander, d’educació corporal que, originalment, es va crear per a actors de teatre i per a una millora de l’emissió de la veu. És fonamental ser conscient de la postura del cos, saber escoltar d’on ve la tensió, fer exercicis de respiració per a relaxar l’instrument... El problema és que el nos-

tre instrument està dins i és tot el cos. Sembla que sigui una inspiració divina, però darrere hi ha molt de treball físic, de tècnica de cant, de música, de llen-guatges, d’idiomes...

—Què fas i què no per a cuidar la veu?El més important és descansar bé, beure molta aigua, fer exercici, sobretot cardio-vascular, per a mantenir una resistència, i seguir una bona dieta. A més, cal anar molt ben preparada per no estar nervio-

una tarda amb...

Maria del Mar Humanes: “Que la teva ciutat

������������� ������������������ �����

sa ni insegura, i ser molt organitzada. Quan he de cantar, res d’alcohol, que és un vasodilatador i t’afecta les cordes bucals, menjo una dieta amb molt poc greix i intento no parlar molt. El dia del concert sí que faig exercicis de veu, l’escalfo per a prepa-rar-la, però parlo molt porquet.

—Sònia Felip, la teva assistant manager, assegura que ets molt perfeccionista i que arribes a dir que no a concerts perquè veus que no et donaria temps a preparar-los bé. No tothom té aquest respecte per al públic. Sóc perfeccionista perquè em moc en un món que, malgrat que cada cop està més a prop del públic, és elitista. No tothom té accés a saber d’on bé la música clàssica i totes les seves variants. El teu treball també és una mica d’educar el públic i has d’estar ben preparada per a fer-ho. A l’òpera cantes una història ambientada en una època real; hi ha una literatura ��������������� ���������������������������������� -positor... Has de transmetre tot això al públic.

—Estàs fent com una obra de teatre musical?Ets intèrpret, tens un text per a recitar, un text per a cantar, una història per a transmetre...

������� ���� �� ������� ��� �������� ������ �������� ������� ��t’agradaria fer-ho?Sí. Vaig fer teatre en la meva època d’institut. Ser cantant de música clàssica comporta ser actriu perquè, com has dit, és una obra de teatre, però cantada. Durant la teva formació fas també teatre, drama, tècnica d’improvisació... Són dos mons que es troben. La paraula actriu es limita al teatre, però sopra-no i tenor són més amples i inclouen l’aspecte musical.

—La soprano és o ha de ser una líder?Aquesta pregunta té trampa. Quan canto sola o dins d’una pro-ducció?

—Dins d’una producció. Se suposa que és un treball del grup i que aquest és el líder. Avui dia es tendeix a ser menys diva. Com més popular siguis, més diva et faran sentir, i potser t’ho creuràs massa. No man-tenir-se amb els peus a terra és perillós.

—I tu has traspassat aquesta barrera de creure-t’ho? No. Jo sóc criticada per tot el contrari. Sovint parlo amb l’or-questra i, a vegades, aquesta interacció entre cantants i l’or-������� �� ��� ������� ��� ��� ��� ������ ��� ��� ��� �������� ���de comentar què pensen els altres, com ho farien, si això és correcte musicalment... Els xoca que actuï així perquè es va amb aquest prejudici, que ve de fa molts segles.

—Cantar en un castell pot enllaçar és molt diferent? En un teatre disposes de tots els materials i una persona et diu com ha de ser tot. Un escenari així et permet fer coses més diferents, jugar amb els elements que tens: una porta, una de ����������������

—Cantaràs al pati. L’escenari està allà a baix. Potser podria utilitzar l’escala. Has de trencar el gel amb el públic, a qui tens molt més a prop, i fer coses amb què s’oblidin de la seva idea de la música clàs-sica com a disciplina rígida i seriosa. No ho és. És una feina d’educació.

—En un escenari així trenques més barreres, mites i més ximpleries sobre la música clàssica?Sí. A més, el públic gairebé et pot tocar. De vegades, inclús, és molt més agraït, perquè l’energia, aquesta retroalimentació amb el públic t’alimenta, t’ajuda a improvisar i sorgeixen coses molt més enèrgiques. Vius l’energia del moment.

—El teu concert està emmarcat a les Nits d’Estiu i al cicle de Música als castells. Serà el 28 de juliol a les deu de la nit. Què pots prometre a qui vulgui venir? Intentarem que sigui una nit inoblidable. Farem un programa que es diu Souvenirs, petites joies de tot el que pot incloure la música clàssica: òpera, cançó lírica, sarsuela, una miqueta de recitar també i ho farem amb el pianista amb qui treballo, que és Maxim Shamo, amb qui formo el

culturauna tarda amb...

6

VI

U CO

RNEL

LÀ

(passa a la pàgina 8)

L'entrevistada.

CÈNTRIC gastrobar Dinars i sopars tots els dies (NO tanquem per vacances)Plaça de Catalunya 39-41 El Prat_Bcn L9_CèNTRIC | centricgastrobar.com

centricgastrobar.com .com/centricgastrobar @centricgastro @centricgastrobar

#centricgastrobar #viulestiualprat #elpratmola

Duo AEDEA. El nostre objectiu és educar el públic en tots els vessants de la música clàssica.

—Com ha de ser la relació amb el pianista? ���� �������������������� �������������� ���������-sita l’altre i si està bé. Parlem dels compassos, de les frases... Si no tenim la mateixa opinió sobre algun aspecte, hem de demostrar al públic que, malgrat que siguin punts de vista dife-rents, van junts. És un treball profund i molt interessant: anem els dos alhora, un amb el llenguatge del piano i l’altre, amb el de la veu. Són dos llenguatges que s’uneixen i van donant forma a l’obra.

—T’ha costat que el teu entorn entengués que no pots portar una vida normal? Ha estat una miqueta difícil perquè sóc l’única de la família que es dedica a la música. Anar encaixant aquest modus vi-vendi amb el teu entorn i amb tu mateixa comporta un temps. Has d’acceptar que a vegades no pots sortir amb els amics, que no et pots prendre una cervesa o un gelat quan vulguis... És una professió força solitària. Hi ha un component psicològic molt fort amb què has de conviure.

—Tens supersticions?No en tinc, però sí una mena de ritual per a preparar un con-cert, com ara poder tenir el meu moment d’estiraments, de relaxació, per a repassar el meu text i vocalitzar bé, tranquil-lament, sense presses...

—T’has d’amagar perquè ningú et parli?Sí, m’he de refugiar. He estat vivint fora gairebé nou o deu anys, i l’any passat vaig tornar. M’he comprat un pis i l’estic ar-reglant [m’ensenya les mans] i durant aquest temps he hagut de tornar a casa dels pares, a entrar un altre cop a la dinàmica familiar. I la vida del músic, sobretot la del cantant, és una altra història.

—Com t’imagines la prèvia del teu concert al Castell de Cor-nellà? No et preguntaré on t’amagaràs, perquè sinó la gent et trobarà. Tampoc sé on m’amagaré... [Riem]. En tinc moltes ganes, la veritat, perquè no sempre és fàcil ser profeta a la teva terra. "�������#���������$���������� �%���������%���� ���#������un repte. He estat fora molts anys formant-me, canto molt fora d’Espanya, i tornar i dir que sóc artista i de Cornellà...

—Quan vas començar a estudiar cant? Massa gran, amb 18 o 19 anys. Abans feia dansa i sempre havia volgut fer música, però per qüestions familiars i eco-nòmiques no podia. La soprano Maria Teresa Garrigosa, que va ser professora amb qui vaig començar per lliure, em va insistir Maria del Mar, tu t’has de dedicar a això! Quan vaig fer els 18 vaig començar a treballar, vaig deixar la dansa i em vaig apuntar a una escola de música

culturauna tarda amb...

8

VI

U CO

RNEL

LÀ

(ve de la pàgina 6)

Maria del Mar Humanes, a l'escenari del Castell de Cornellà.

La soprano cordellanenca, durant l'entrevista. (passa a la pàgina 10)

privada, com a hobby. Més tard, en un curs d’estiu, vaig conèixer a qui seria un dels meus profes a Holanda. Vaig trigar un any i mig a poder completar els estu-dis necessaris. Fou un esprint per a poder accedir al superior a fora, però va ser molt dur, perquè estava acabant la carrera universitària, treballant d’infermera, intentant estudiar això...

—I vas consolidar la teva disciplina. Jo tenia el meu treball i tornar a ser estudiant... Vaig haver d’adaptar-me a Holanda, que té una dinàmica totalment di-ferent i una disciplina que aquí no hi ha. Bé, ara comença a haver-n’hi una mica més. És un xoc cultural, educatiu... —A la resta d’Europa la música té més subvencions, està més valorada i el públic en té una altra visió. El públic a fora està més interessat i obert. Aquí és més tancat ���� ����#������� ��������&�������������*����������������a altres espectacles. A fora hi ha més concerts i això, com a músic, et manté actiu i actualitzat, amb ganes de fer coses diferents per a ser innovador i experimentar. També hi ha més subvencions, però amb la crisi ha canviat també molt.

—Ser soprano i dedicar-te a la música t’ha ajudat a conèixer-te del tot. Totalment. Perquè és un instrument que està dins teu i pateix tot el que tu pateixes, llavors és com una conversa interna, amb tu mateixa.

—I canvies la veu?[Riem]. Tinc la veu interior i... La interior [tornem a riure].

—Com recordes el teu debut operístic?Amb molts nervis, molta inseguretat. Estic preparada? Sóc bona? Però si estic aquí i m’han escollit és perquè sóc bona... Un cop a l’escenari, sóc el personatge, m’oblido de tot, intento gaudir, improvisar...

—Haver estat infermera t’ha ajudat a ser soprano?Sí. Per exemple, a saber com descansar. La professió d’infer-mera és molt cansada: el ritme diari, el treball psicològic amb els pacients, amb qui fas el minut a minut, la relació amb els metges... Has de mesurar l’energia per no quedar-te sense. Hi ha molts sanitaris que són músics o artistes. Aquest aspecte més humà i sensible de tocar les persones m’ha inspirat molt per a treure un personatge o un fragment musical.

—Quins malsons tens?Cap. No tinc cap problema a admetre que quan era jove vaig tenir molt problemes d’assetjament a l’institut, vaig patir in-clús anorèxia durant uns anys... No canviaria res del que he viscut o com ho he fet perquè m’ha ajudat a ser i estar segura de com sóc. M’agrado com sóc. El més important és que esti-guis segura que ets una bona professional quan estàs davant del públic. §

culturauna tarda amb...

10

VI

U CO

RNEL

LÀ

(ve de la pàgina 8)

L'entrevistada.

Maria del Mar Humanes, al Castell de Cornellà.

11

V

IU C

ORNE

LLÀ

Redacció ANC

Roderic Guigó: bioinformàtic. Investigador sobre ecologia evolutiva. Ha treballat als

Estats Units i resideix a Catalunya. Actualment treballa en l’estudi de l’es-tructura del genoma

—Quin és l’estat de salut de la investi-gació a Catalunya?L’estat de salut de la investigació a Ca-talunya és, dins d’Espanya i comparati-vament excel·lent. Els investigadors ca-������+������������������� /������-çament internacional, els que publiquen �����������3������ /��� � ����� ����universitats catalanes són les que ocu-pen, entre les universitats espanyoles, les primeres places dels rànquings inter-nacionals i, a més, és la comunitat que atrau un major nombre d’investigadors estrangers. Tot i que ens podem comparar amb al-tres països europeus, el cert però, és que encara som molt lluny dels països que li-����������#����&�+�����3���� +�%��-guns d’ells, d’una mida similar al nostre.

—Es pot parlar d’un gran potencial? Per què?En els últims 15 anys hi ha hagut un canvi radical en la situació de la cièn-cia a Catalunya. Aquest canvi s’ha pro-duït per l’adopció d’unes mesures con-cretes, relativament simples i no gaire cares però que van tenir un impacte substancial, en permetre el desenvo-lupament de la ciència a Catalunya al marge del sistema espanyol. Aquest sis-tema, caracteritzat per la ‘funcionaritza-ció’ i centralització de la ciència provoca desmotivació, ja que el mèrit (esforç i resultats) no obtenen cap recompensa.La Generalitat, en canvi, ha potenciat, des de l’any 2000, la creació de centres d’investigació propis, que tenen un fun-��� ������4�� ��������������%�����-nançament depèn de l’avaluació externa

i internacional dels resultats. Encara que porten funcionant pocs anys, aquests centres ja es troben al capdavant dels centres d’investigació catalans.

A més, s’han implantat mesures d’atrac-ció de talent internacional (ICREA) que, en oferir condicions molt més favorables que les de centres d’investigació d’uni-versitats espanyoles, han facilitat la in-corporació d’investigadors estrangers de primera línia. Aquests experts, al seu ����%��+������������������� ����internacional al nostre país d’una mane-ra molt superior a la inversió que ha estat necessària per atraure’ls al nostre siste-ma. L’impacte econòmic és immediat.

—Hi ha alguna cosa que freni aquest potencial?La crisi econòmica dels últims anys ha frenat la inversió en ciència. Als centres

que depenen de la Generalitat la inver-sió no ha crescut, i als centres que depe-nen de l’Estat espanyol, la inversió s’ha rebaixat dràsticament. Ha estat un cop molt dur per a la ciència.En qualsevol cas, la major part de la investigació que es fa a Catalunya, es realitza en el marc espanyol. Això fre-na el seu potencial de manera extra-ordinària. Els ciutadans haurien de ser ��������� ���� �� ����� ��� �����bàsicament amb els seus impostos. El rendiment d’aquests impostos, que es mesura en funció del retorn en la millora de la qualitat de vida, és molt superior quan s’inverteixen en centres ����3� ��������%������������fa en centres de titularitat estatal o sotmesos majoritàriament al marc de referència espanyol (com les universi-tats).

Els investigadors catalans no són mi-llors que els investigadors espanyols, però aquells que desenvolupen la seva feina sota el model d’investigació cata-là, tenen una major capacitat d’explo-tar les seves potencialitats el que, en �������#%� ����������������������� ��societat.

“Hi ha hagut un canvi radical de la

situació de la ciència a Catalunya”

societat

“Estem molt lluny d’aquells països que lideren la investigació ����!������� "��

Text MARIANO MARTÍNEZ

Abans de començar a parlar de l’Osa-ma, no he pogut resistir-me a viatjar als seus orígens. La

persona que avui ocupa aquestes líni-es és siri i em vénen al cap les paraules d’Adonis, poeta del mateix origen: “no sabia que entre nosaltres / hi havia un pont de germanor, / de passos de foc i profecia. / No sabia que el meu rostre / era un vaixell navegant en una espur-na”. Intento allunyar-me una mica de la realitat que sorgeix quan parlem de Síria, un país actualment en runes, que pateix el conflicte més cruent dels que van esclatar amb les revoltes i revoluci-ons de les primaveres àrabs.Però tornem a l’Osama, que ja uns quants anys que és un hospitalenc més: “sóc a Catalunya des de 1994. Amb poc més de 24 anys vaig arribar perquè el meu cosí hi estava fent el doctorat i em va animar a viatjar”. L’Osama prové d’una família benestant i va ser empre-nedor quan aquesta paraula encara no estava tan present com ara. Un negoci de restauració o una perfumeria van ser les passes inicials fins que al gener de 2006 va arrencar amb el Mosaic: “el món de restauració sempre m’ha-via agradat. De fet, la meva titulació és d’enginyer tècnic. Fins i tot vaig estar fent pràctiques en un restaurant siri, però la influència de la meva mare va ser decisiva per fer un pas endavant. Jo em fixava molt en com cuinava, li pre-guntava feia moltes preguntes, estava

atent a tot el que feia rere els fogons de casa”.

Síria al plat

La gastronomia de Síria té certes in-fluències de la cuina mediterrània i, sobretot, de l’egípcia. La proximitat de la frontera amb Turquia fa que alguns plats i formes de preparació siguin molt similars: “la meva mare barrejava la cui-na turca i la libanesa”. I la seva oferta des dels seus inicis es va fonamentar en aquesta cuina de fusió mediterrània: la carta del Mosaic presenta una inte-ressant varietat d’especialitats en plats vegetals, plats típics i plats combinats. Des de costelles de be a la brasa fins a "mutabal" (puré d’albergínia rosti-da amb crema de sèsam), passant per unes arayes d’espinacs (pa de pita farcit amb espinacs a la planxa), una de les delícies típiques. Apropant-nos a l’ama-nida Tabuleh, hi trobem tomàquet, juli-vert, ceba, llimona i sèmola de blat; o l’humus, un puré de cigrons amb crema de sèsam i llimona; o el popular falafel, unes croquetes vegetals que triomfen en l’establiment de l’Osama. Si t’endins-es en l’oferta del Mosaic, veus que les nostres cultures tenen molts més punts de contacte que de diferència.Encara que treballa amb molts pro-ductes d’importació dels seus orígens, reconeix que s’ha adaptat molt bé a la cuina d’aquí: “per a mi la cuina medi-terrània i, en especial, l’espanyola, són les millors del món. I la gent ha acollit 1

2

VIU

COR

NELL

À

�������������������� ��������

LA CULTURA GASTRONÒMICA DE LA MEDITERRÀNIA A L'HOSPITALET

OSAMA GHALAWAN Gerent del Mosaic Bar RestaurantCuina de Síria i mediterrània

Pç Milagros Consarnau i Sabaté, 30 Local 9L'Hospitalet de Llobregat93 162 52 66

De dilluns a dijous de 9 h a las 23 h.Divendres, dissabte i diumenge de 9 a 00.30 h

També pots demanar els seus menús mitjançant La Nevera Roja

����������� ������������������������ 1

4

VIU

COR

NELL

À

LA RECEPTA

KEBEH TRAVELSIE AMB SALSA TAHINA I HUMUS Croqueta de sèmola de blat amb carn farcida vedella, ceba i nou,amb salsa de sèsam, i crema de cigrons

INGREDIENTS

molt bé les nostres propostes gastro-nòmiques. Treballem molt amb els ci-grons, les llenties, l’arròs”. I amb la seva participació al QuintoTapa l’Hospitalet de 2016, també han introduït amb més força els productes de temporada, com la Carxofa Prat, els carabassons, les albergínies: “amb aquests productes hi treballo molt bé. És una cuina molt sana i natural i amb què aconsegueixes contrastos molt bons que hem anat in-corporant a la nostra carta”.

Iniciativa per donar-se a conèixer

Retornant a la seva participació en les rutes de tapes, l’Osama està molt sa-tisfet: “vam participar també a L’Hos-pitalet Experience de la Plaça Europa, i a tots dos projectes van sortir molt satisfets. Hem aconseguit molts clients nous que ens han conegut a través d’aquestes accions gastronòmiques. Aquesta força que hem agafat ens ha empès a introduir novetats al nostre ne-goci, com el menjar per emportar, que està funcionant molt bé: tota la nostra oferta gastronòmica la pots gaudir a casa o a la feina, utilitzant el servei de menjar a domicili. O els plats dolços, que la gent també està descobrint i que els fan gaudir d’un esmorzar diferent del de la pastisseria clàssica”. Se'ns fa la boca aigua pensar en tot el que Osama ens ofereix. Solament queda descobrir els seus secrets siris.

DESCRIPCIÓ

Per a la massa: piquem la carn amb ceba, pebrot vermell, sèmola de blat i espècies.Per al farcit: sofregim la ceba, des-prés tirem la carn i quan estigui gaire-bé feta afegim nous.Per a l’humus: cigrons triturats amb salsa de sèsam, llimona i sal.

AMB / Suport a les polítiques socials

30 milions d’euros per crear 4.500 llocs de treball

Els col·lectius amb més dificultats per trobar feina, com ara els joves, les dones, els aturats de llarga du-rada i els pertanyents a famílies

amb tots els membres a l’atur, podran acollir-se al nou Pla de Suport a les Polí-tiques Socials Municipals concebut per l’AMB per al període 2016-2019.

La intenció és que aquest nou pla d’ocupa-ció, que es dividirà en dues convocatòries (2016-2017 i 2018-2019), pugui donar feina a unes 4.500 persones. En la primera edició del pla (2012-2015) es van formalitzar més de 4.000 contractes amb una inversió final de 33,75 milions d’euros.

Per a la creació de llocs de treball, l’ens me-tropolità ha assignat 30 milions d’euros que es destinaran majoritàriament a plans d’ocu-pació impulsats pels ajuntaments, però tam-bé a promoure l’activitat empresarial em-prenedora i l’autoocupació. Així mateix, s’ha activat un nou fons econòmic pluriennal de 6 milions d’euros per destinar-lo a mesures de lluita contra la pobresa energètica.

Els 30 milions d’enguany s’han distribuït per municipis basant-se en l’índex d’atur ponde-rat per població i en la renda familiar dispo-nible per habitant. L’AMB aporta el 80% de cada projecte, mentre que del 20% restant se’n fa càrrec l’ajuntament beneficiari.

El municipi que disposarà d’una assignació econòmica més gran per desenvolupar el pla

La crisi econòmica dels darrers anys ha suposat un increment de les desigualtats i de la taxa d’atur entre els ciutadans. Per impulsar polítiques socials municipals l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha elaborat un nou pla amb una assignació de30 milions d’euros per als propers 4 anys, és a dir, fins al 2019.

de 2016-2019 és l’Hospitalet de Llobregat, amb 4,65 milions d’euros.

L’ens metropolità impulsa mesures per augmentar l’ocupació en una zona on la taxa d’atur va ser del 13,83% el darrer trimestre del 2015. Els promotors del pla volen que els propers quatre anys es fomentin i potenciïn les col·laboracions amb empreses privades i l’autoocupació, que, per les seves característiques, són els que més possibilitats tenen d’acabar en una reinserció continuada en el món laboral.

Es vol augmentar el nivelld’ocupació, en una zona amb una taxa d’atur del 13,83% a finals del 2015

M

ma

l

La in

cdít

Mm

AM

am

La cles dpolí(AM30 m

POBRESA ENERGÈTICA 2016-2019

6 M€mesures de lluita contrala pobresa energètica.

PLA D’OCUPACIÓ 2016-2019

30 M€suport a les polítiques socials municipals, centrat

en els plans d’ocupació, la promocióde l’autoocupació i la inserció en empreses.

Cons

ulta

l’as

sign

ació

de

la te

va c

iuta

t: w

ww

.am

b.

Major dotació:l’Hospitalet

de Llobregat4.659.600 €

Menor dotació:la Palma

de Cervelló48.600 €

ASSIGNACIÓ 2016-2019S’ha basat en dos criteris:

l’índex d’atur ponderat per població ila renda familiar disponible per habitant.

SUPORT A LES POLÍTIQUES SOCIALS MUNICIPALS

CREACIÓ D’OCUPACIÓ 2012-2016

Plans d’ocupació impulsats pels ajuntaments

3.519 persones88,63%

Empreses:265 persones 6,44%

Autoocupaciói emprenedoria:206 persones 4,89% “Per a les empreses és un

servei complet i eficient”

ELISENDAALLUEVARESPONSABLE DE RECURSOS HUMANS D’AMADA MAQUINARIA IBÉRICA

Elisenda Allueva és la responsable de recursos humans d’Amada Maquinaria Ibérica, amb seu a Gavà, però que fins fa un any estava ubicada a Cornellà de Llobregat. L’Elisenda va contactar amb el Centre de Suport a l’Empresa de Gavà —un tipus d’oficina d’assessorament present també en altres municipis de l’àrea metropolita-na— per contractar una persona, la hi van buscar seguint el perfil que volia i la van trobar. Després del primer contracte tem-poral de sis mesos, l’empresa ha quedat tan satisfeta amb aquesta persona que li ha fet un contracte indefinit.L’Elisenda Allueva assenyala: “Per a les empreses és un servei complet i efici-ent, ja que et faciliten molt la tasca i fan un seguiment. A més, aquesta relació ens ha permès seguir en contacte per a altres projectes”.

EXPERIÈNCIA POSITIVA

16

V

IU C

ORNE

LLÀ

sabies que...

Esther López: “Jugar no té edat. A vegades t’has de desinhibir una mica”

museu agbar

Text TONI DELGADO

“Ara fem una cursa de vaixells! Ara fem navegar aquest i l’altre no! Ara fem que xoquin! Tenim unes ���������� ������������������#��$�������%��������

i les seves famílies s’hi inventen mil jocs”, explica Esther López, responsable d’activitats del Museu Agbar de les Aigües.

�&�����������������������������������'������(���)'���*Afavorim que tothom jugui a la seva manera, i gaudeixi del nos-tre jardí i de materials suggeridors per a experimentar amb l’aigua. L’estiu és l’estació de les vacances, l’ideal per a fer activitats més relaxades a l’aire lliure i en família.

�%���������� ����������'��*�Ens encanta que ho facin. A vegades, i ho entenc, no se senten tan cridats a jugar, però estem intentant que hi hagi excuses ������� ��&���� �������� �� ���� ����� ���7��� ������� ���� <%�� ��������������������������=���������/�&��������edat. A vegades t’has de desinhibir una mica.

—Totalment d’acord. Crec que és un punt a favor nostre que dissenyem els mate-rials de la ludoteca d’aigua, com el mòdul de l’ou com balla o una mena de laberint de canonades amb cinc sortidors i de-penent de les comportes que obris o tanquis, l’aigua arribarà a una aixeta o una altra. També tenim un altre espai per a fer música, uns sortidors molt artístics... La ludoteca d’aigua té molt d’èxit. Està molt viva. Cada any va a més.

—Un any més, també vindran a visitar-vos els casals d’es-tiu. Així és, i els que ho facin podran participar també en la ludo-teca, una manera d’estimular la curiositat i l’experiència dels petits, perquè es puguin sentir protagonistes. Als casals d’es-tiu també els oferim el Xip-Xap!, una proposta divertida per a &�����������������=���� ������������< ���� ����������perquè participin en els diferents jocs amb aigua. Tenim una balança d’aigua.

�+��� �����'�*�Un nen es posa en un costat i els altres van omplint amb galle-des i calculen quantes pesa el company. La gràcia del Xip-Xap! és que descobreixin noves possibilitats, originals i singulars, ��� /�&�� �� ���&�� �� ����� ����� ������� ���3����� =����%� ����exemple, fer una pintura amb aigua... §

Abrimosen verano

“Este verano,luciremos nuestra

mejor sonrisa”

CORNELLACarrer de Joaquim Rubió i Ors, 191

93 475 22 60

18

V

IU C

ORNE

LLÀ

Text i foto TONI DELGADO

“M’encanten els diàlegs perquè em donen l’oportuni-�����������������������'�������#����������������-tot, pel contrast entre què diuen i què fan”, m’expli-

ca Vladimir Hernández (L’Havana, Cuba, 1966) en l’aula del teatre de la biblioteca La Bòbila. Acaba de rebre el trofeu com a guanyador del Premi Internacional de Novel·la Negra 3�4�5�����������7;<=�����Indómito.

—T’estan esperant allà sota a la cua —li diuen. —Ara mateix baixo, que amb el Toni tinc... Ara baixo, de veritat —respon.

Vladimir és un home de paraula. Abans de la gala m’ha promès una estona per a fer-li preguntes. És la segona entre-vista que concedeix a Viu L’Hospitalet, el primer mitjà que va contactar amb ell quan es va anunciar que havia guanyat l’LH >���������@KWY%����������������

És igual de detallista en persona que escrivint. Té un estil molt audiovisual, li agrada dotar de vida el detall més mínim, però ho fa sense abusar de les descripcions. No s’enamora ������������&��%� �&����������������� *�� �����������de la trama. Ho fa sense gaires retòriques. Amb poc, en sa-bem molt d’ells: “un negro alto, musculoso, con la actitud de quien está acostumbrado a dar órdenes”. De com se senten: “respiró profundo. Aceptó el momento”.

BONA PUNTERIA Recrea amb bona punteria els ambients i atmosferes, que

connecten amb l’escena. No són gratuïts: “mientras pensaba en lo ocurrido, la luna siguió su curso entre los árboles y las sombras del bosque reptaron hacia él”.

En l’inici d’Indómito, Vladimir Hernández aconsegueix an-goixar-nos, provocar-nos diverses ganyotes. El protagonista, Mario Durán, es desperta sota terra. “La sangre en su cabeza era de otra persona. Rubén. La sangre era de Rubén”. El cos �������� ���������#����#����=��4��������������������Z��\��������� �̂_#�`� =������`����&�� �� ����7��%��������abans hem de conèixer millor Durán, almenys la seva vida més recent.

UNA RECERCA No destriparem l’argument. Sí que podem avançar que és el

relat d’una recerca, i no d’una investigació. Durán vol entendre moltes coses. El mou molt més que la venjança de la mort del seu únic amic. El mou un passat sense treva ni gaires emoci-ons. Va néixer supervivent.

Indómito és una història tèrbola, plena de personatges amb ������ *���������&�k�%���� �̂_������@KWw�����&����-zada per un representant “d’una generació que neix amb tot

tipus de carències, sobretot ideològiques i econòmiques, i té una mentalitat diferent: pensa i executa els seus projec-tes sense por”.

ANAR MÉS ENLLÀVladimir Hernández, assegura, beu de l’hiperrealisme, de

���� ����� �����+� &�*�� �� �����&�*�� ���� ���� ���*� ��-�����=�����4�����������������7�������� ������������%�el model dels revòlvers o dels vehicles dels personatges. “A vegades és molt fàcil caracteritzar amb era baix i tenia una cicatriu al costat de l’orella esquerra. M’agrada anar més enllà”, explica. La Harley-Davinson (no direm de qui és ni què ��&���{� |������ � � ��� �������&�� ���� } �� ���� �������il·lustra la portada del llibre.

“Crec que la bona narrativa no està renyida amb l’argu-ment. A mi m’interessa molt l’argument”. Vladimir Hernán-dez s’acomiada. Li espera una bona cua de gent que vol que li signin els exemplars que acaben de comprar d’Indómito. §

El pols d’escriure

cultura

Vladimir Hernández, amb la seva novel·la i el premi.

ACTIVITAT GRATUÏTA

Adreçada a famíliesamb infants

de 3 a 10 anys

Veniu a gaudir de la ludoteca d’aigua al Museu Agbar de les Aigües!

Ctra. de Sant Boi, 4-608940 Cornellà de Llobregatwww.museudelesaigues.cat Com arribar-hi:

MetroL5 Cornellà centre

TrambaixT1 i T2 Les Aigües

FGCL8 Cornellà Riera

Bus67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

Segueix-nos a facebook.com/museuagbardelesaigues

Consulteu tots els horaris al web www.museudelesaigues.cat.

Del 4 de juny al 31 de juliolDurada: Estada lliure (1 h si hi ha cua) Lloc: Jardí del Museu No es fan reserves.

20

VI

U CO

RNEL

LÀ

sabies que...

El periodisme autèntic de Josep Maria Planes

sabies que...

Text TONI DELGADOIl·lustració ELIBET ROVIRA

“Ahir, a l’arribada de Figueres, Esquerra i Cañardo, tingueren una escena no menys pública

que violenta. El basc feia uns grans crits perquè el seu company no l’havia ���'�����������������>�������@�������Cañardo li responia que el dia abans, que ell es va quedar clavat a la carre-tera, no va venir ningú a ajudar-lo. Tots dos tenien raó, i això que tots dos són del mateix equip.

Poca estona després Cañardo ens deia:—No sé què em passa. No «marxo» bé. �%�K�� �����'�������*—No, «no marxo» bé. Vet ací. Si Cañardo no marxa bé, la Volta, des del punt de vista espectacular, no hi marxarà gaire”.

L’Empordà sota la pluja és una de les delicioses cròniques sobre la Volta Ciclista �>����k����W~�Y�����#�������������������=����������3�������%�W~K�7\�-����%�W~�Y{%���������������������������#� ��&����� ��� &������ ��#���� ������des de dins, sempre exigent pels horaris dels esdeveniments i els lliuraments.

}�����������=������������������parlar de la tècnica, sinó descriure les �����%� �� �����%� ���� ���������� �����protagonistes i dels anònims, els segui-������ Z�� �<���� �������� ��� ���� ������� ��n’hi ha pocs tan generosos com el del ci-clisme, capaç d’aplaudir els esportistes sense mirar el seu dorsal, malgrat que tingui els seus favorits.

“A la pujada de Santigosa un grup de gent que hi havia prop de la carretera amb grans gestos ens fa parar el cotxe.�@���������*—Sí. —Sobretot no us oblideu de dir que per Olot en Sucarrats anava al davant.�)�����������#�*

—Del grup on ell anava. Arrenquem. Un bon home ens empaita cridant:—No us descuideu de dir-ho.

En Sucarrats és d’Olot. Ja està dit”.

És un altre detall d’una crònica seva �����������>����k����W~�Y%�������les set edicions que va guanyar Mariano Cañardo. El rècord es manté vigent. Cam-pió d’Espanya en quatre ocasions, d’una ����������������W~��������������������a Espanya, fou el primer ciclista espanyol professional. Un pioner en temps de pe-núria i que la història no ha col·locat en el lloc que es mereix. D’aquí la importància �������#������*������&��%�El primer campeón. El mundo que vio Mariano Cañardo, escrita pel periodista Iván Gar-cía i editada per Cultura Ciclista.

=����������������=������ ������*�infravalorat i també fou un pioner, en aquest cas del periodisme d’investigació català. “Per començar direm que tots els elements d’informació d’aquest repor-tatge els hem recollit personalment, de primera mà. No cal, doncs, que els lec-tors esperin trobar en aquests articles cap mena de fantasia ni de divagació li-

terària”, explica en el primer de la sèrie de reportatges d’Els gàngsters de Barcelona.

El segon el comença d’una manera molt directa: “Està comprovat que les bandes d’atracadors que han actuat darrerament a Barcelona no són altra cosa que uns agents de la FAI. Els nos-tres gàngsters no són lladres vulgars. Treballen, per dir-ho amb el seu lèxic, per l’«ideal»”. S’entrevista amb condemnats, fugitius, assassins a sou, expresidiaris... Denunciarà la relació entre els atracadors i les associacions anarquistes, el pistole-risme de la FAI... Fruit d’aquesta investiga-ció publicarà, també en format d’articles i en el mateix mitjà, La Publicitat, una altra sèrie fonamental: L’organització de l’anar-quisme a Catalunya i a Espanya.

�����k���������%�����������=�����denunciarà l’assassinat dels germans \������&���%������������#���������Z�-���>��*%� ���������&�� *������{�������-nia por de la FAI, malgrat que es va haver d’amagar en un pis del carrer Muntaner. Allà el van trobar els seus assassins. Els miserables van acabar amb la vida d’un �������������@~��k�� �������/��4-ria esplèndida i valenta a la carretera de ��}����������@w���&�������W~�Y���

22

V

IU C

ORNE

LLÀ

gastronomiasocietat

Ona Nuit, un s

Text TONI DELGADO

Fem bullir l’olla era l’eslògan d’un ������#�� ��� ��� ��������������dos restaurants, l’Ona Nuit i el Cèn-

tric Gastrobar. Al centre, abraçats de la mà i envoltant una olla bullint amb un cor dins, la Susana Aragón i l’Óscar Teruelo. Els ca-pitans de dos actius d’El Prat i la comarca. Fa unes setmanes van decidir prendre’s un descans amb l’Ona Nuit. En aquesta en-trevista amb Viu El Prat, Viu Cornellà i Viu L’Hospitalet ens expliquen els motius.

—Com us vau sentir el 12 de juny? ÓSCAR TERUELO: Plenament satisfets en tots els sentits. Ens vam adonar de com ens estimaven els clients. Molts han arribat a ser amics. Els úl-tims dies va venir molta gent només per acomia-dar-se de nosaltres. SUSANA ARAGÓN: Vam rebre moltíssimes mos-tres d’afecte i tothom em preguntava per què Su-sana, per què? Necessitàvem parar per a agafar aire. L’última temporada ha estat una bogeria. La cuina de l’Ona Nuit és molt exigent i, d’alguna ma-nera, ja no podíem gestionar el Cèntric Gastrobar com es mereix.

—Retirar-se un temps és un exercici de respon-sabilitat?ÓSCAR: És un exercici de responsabilitat absolut. Aquest any hem tingut molt èxit, però no l’hem gaudit. Ens mou la il·lusió i la passió per la feina, però davant d’aquesta situació ens vam plantejar (res)pirar un temps per a tornar a agafar impuls. Aquest any, en l’àmbit gastronòmic, hem tocat el nostre sostre de cristall. Fa 14 anys Susana i jo no teníem aquest concepte gastronòmic: un espai petit, amb una cuina molt elaborada i conceptual, i un discurs que tenim molt inte-rioritzat personalment i professional. En el Cèntric Gastrobar hem crescut molt en els últims anys i creiem que la gent ha apreciat també molt la línia de Susana, més casual i infor-mal, però també molt unida al producte. Hi havia clients que ens deien ostres, vam estar l’altre dia al Gastrobar, i va anar

bé, però vam veure saturat l’equip. No estàvem capitanejant el vaixell perquè l’Ona Nuit ens exigia molt i ens demanava molt d’afecte. Aquest descans és un exercici de responsabi-litat total.

�W���� ������'�������������� ��������'���� ������� ��l’altre, adolescent, necessités moltes atencions. ÓSCAR: Exacte. L’Ona Nuit s’ha emancipat i viu sol. Volem trobar persones que puguin seguir amb el projecte i a qui pu-guem ajudar sense tenir una responsabilitat diària, sobretot per part de Susana a la cuina. Com dius, el Gastrobar encara necessita acompanyament i sentíem que no podíem acompa-

23

V

IU C

ORNE

LLÀ

n sentit parèntesi

nyar-lo com ens hagués agradat. Ens entusiasma el projecte del Gastrobar perquè té molt creixement encara i ens motiva treballar-hi.

��������#����������������������������!�����#X�����-nuïn el llegat de l’Ona Nuit? Canviaria de nom?SUSANA: Tant de bo mantingui el nom, que la gent ja reco-neix com un símbol de defensa del territori i el producte. Per a mi, l’ideal seria una parelleta, igual que Óscar i jo. Ell a sala i jo a la cuina li posàvem tot l’afecte del món. Tant de bo tro-bem aquesta parella per a la qual sigui un somni com ho ha estat per a Óscar i per a mi.

—M’imagino una parella valenta. Perquè en el seu dia, Ona Nuit va intentar promoure un ti-�����������#������������������%��@������a la comarca.SUSANA: Per sort, la restauració local cada cop aposta més pels productes de proximitat. Són un atractiu perquè ens vingui a visitar gent de fora. El Pota Blava, la Carxofa Prat, els produc-tes del Parc Agrari... Són el nostre tresor. ÓSCAR: Amb projectes com els que es fan des de l’Associació de Gastronomia i Turisme s’està donant valor al producte local i de temporada i el client, cada cop, el sol·licita més. És una tendència i esperem que no es converteixi en una moda. Vam ser dels primers en creure en aquesta aposta, que al principi no ens sortia tan rentable. L’Ona Nuit i, sobretot les mans i el cap de Susana han fet que la gent valori i �&��� ������������������=���\�#�������������������� #�������Z�� ����� ����� ���������������� ����� ����� �������������=���\�#�����}� ��%�la distinció Slow Food ens va posicionar molt. Hi ha altres restaurants i bars que estan treballant en aquesta línia i que contribueixen a atreure més gent al Prat.

�&��� ���� ������ ������ ���� ��� �������� ��més. ÓSCAR: Teníem molt clara l’aposta amb el Pota Blava, però quan t’arriben les factures i veus la

rendibilitat... Et dius ������������������ ������������������ Però quan et comencen a trucar, per exemple, de Tarragona ��������&����7�������������������=���\�#����_� �������moltes capes de gel. Potser jo dubtava i ella estirava de mi o al revés. Ella elaborava i jo estava a sala escoltant el client. No hi ha cosa més bonica a l’hostaleria que veure clients fent quilòmetres per a venir a visitar-te. Recordo una parella que va venir expressament a dinar des de Vic, i van voler conèixer ����|%�������_���� ��������������������&������������-ció directa com aquest. SUSANA: A poc a poc, el client ens ha fet veure que la nostra aposta pel producte era l’encertada. Els nostres pagesos ens

gastronomiasocietat

24

V

IU C

ORNE

LLÀ

han ajudat i ens ajuden molt. Susana, arriben els primers pèsols. Ja tenim tomàquets. Pots anar preparant alguna re-cepta perquè tenim molta carabassa aquesta temporada. Si deixem de consumir als pagesos, hauran de deixar de treba-llar al camp. Seria una llàstima que perdéssim el Parc Agrari, el nostre tresor i el pulmó de Barcelona. Si deixen de cuidar-��%�������������������Z���#�&�������������&����������� �aquest espai verd per a respirar, passejar i mantenir la his-tòria del Delta. ÓSCAR: Hem ajudat a visualitzar i donar valor al producte local i de temporada, que sempre serà molt més fresc, i hem ajudat a canviar el sistema productiu que tenia el pagès. Hem /������|����������������������������#&���� ���������-ment a les botigues dels productors. El pagès abans malve-nia a Mercabarna. Potser venia la Carxofa Prat la venia a 40, 50 o 70 cèntims, inclús a 30, i ara, en la seva botiga, es pot permetre, quan està estupenda, de fer-ho a 1,50 o 2 euros. Ell es guanya millor la vida. A l’Ona Nuit hem parlat molt amb els clients i els ho hem explicat. Els pagesos ens estimen per la tasca que hem fet. Estem molt satisfets de l’etapa de l’Ona Nuit i amb el Cèntric Gastrobar podem aconseguir en-

cara més èxits perquè arribem a molta més gent. Hi portem algunes elaboracions que Susana ha anat fent a l’Ona Nuit, � � ��� ����� ��� =��� \�#%� ��� �� � �� �����7��#����� ���el seu plat estrella. I a poc a poc, anirem incorporant altres coses, però no pretenem que el Gastrobar sigui la mateixa gastronomia de l’Ona Nuit. La del Gastrobar és més divertida, més de compartir platets.

�5� ������������� ���������K����� ������������*�SUSANA: Han estat moments súper emotius. Ara vénen ca-���%� �� ���� ����� ����%� ��� #��&��� � ������� ��� ���� ���coses. Un grapat d’històries, elogis i... Esbroncades... Perquè ens dèiem ostres, no ens deixeu! Però els ho explicàvem i la gent entenia que havíem de frenar pel ritme que portàvem. ÓSCAR: Ens fotien esbroncades i, alhora, s’alegraven per no-saltres perquè ens veien molt apurats i sabien que havíem assolit els nostres objectius. Ara estem molt implicats en el Gastrobar i el client ens està seguint aquí. Aquest (res)pirar de l’Ona ha estat molt especial i a Susana l’han tret contínua-ment de la cuina per a abraçar-la i felicitar-la. Va venir també gent nova l’última setmana i que ha repetit. §

26

V

IU C

ORNE

LLÀ

gastronomia

TEXT: PAU PLANAS / AMICFOTO: IRIS SORIANO

Dos anys després del seu debut amb Diari de ma-tinada (Discmedi, 2014), Trast evolucionen cap a El detonant (Discmedi, 2016), un disc molt més

contundent i on caminen cap a una sonoritat més rockera i unes lletres més directes i reivindicatives.

—El detonant�����������K��� �� ����]����#��^�������� �-tinada?Albert Martí: És un disc que ens ha servit per canalitzar aquesta ràbia. I no només la ràbia, sinó moltes emocions i sentiments que hem anat recollint durant aquests anys. Diari de matinada era un salt al buit. No sabíem on ens tiràvem ni a què ens enfrontàvem. Vam tenir els nostres encerts i també molts errors, perquè no dir-ho. El detonant és un disc molt més pensat que recull tot aquest bagatge, aquest fer-nos grans. Per una cosa o per una altra, ha aca-bat sortint amb més ràbia, amb més força, més estripat, més trencat. Ho necessitàvem treure així. Aquesta cosa que ens havíem guardat amb Diari de matinada, aquesta vega-da ha sortit de dins nostre i l'hem expulsat sense cap trava ni impediment.Ferran Ollé: Més que ràbia, jo penso que és falta de repressió pròpia. Ho volem dir així, doncs ho diem així.

—A Diari de matinada us vau imposar una certa autocensura?AM: No era tant autocensura, sinó que érem més nens. Era el nostre debut, sortíem del no res i no ens atrevíem a dir segons quines coses per si era molt pretensiós o agosarat. Aquí hem dit 'I perquè no?'. Ara volem explotar, volem esclatar. Volem fer-ho i volem fer-ho ara.

�)�%����������������]��������_�� ��� �����������`����Gerard Martí: Quan vam mirar de què parlaven totes les can-çons, vam concloure que totes parlaven del moment previ a fer alguna cosa: a llançar-se a la piscina, a explotar... És el moment en què t'omples d'esperança per saltar, per donar la

cara o per fer alguna cosa que et portarà a algun lloc però que encara no saps com acabarà.FO: Ens és impossible no posar-hi esperança. Entre els 20 i 30 anys que tenim, si no hi posem esperança, malament anem! Per molt que tinguem més ràbia o que diem les co-ses d'una manera més directe, l'esperança la tenim sempre present.

�3��'���������������������������������������#���w���������->��� ������ ��{� ����� �� �������� �"�� ���� ���� ������� �]������wEl detonant?FO: Probablement. Viure és el que tots intentem fer de la manera que sabem, que podem i que ens deixen. I cridar és perquè és impossible quedar-se al marge del moment social que estem vivint. Ens estan prenent el pèl! En el primer disc no vam saber plasmar-ho i aquí, amb el crit i la ràbia volem expressar el desacord que tenim amb una situació que a la immensa majoria de la gent no ens agrada.

Trast: “Arexplotar, vole

cultura

Un concert de Trast.

�(����� ������������� ������������&X����!�������*Nil Boladeras: La música també s'adequa a aquesta contun-dència i aquesta ràbia que busquem. Per això té moltes més guitarres distorsionades, té molt més rock enlloc d'ska o reg-gae com hi havia a el primer... Ho hem fet tot més enfocat a què fos més directe.FO: No pots estar parlant de ràbia i que tot sigui molt bonic musicalment parlant.

�3�����K� ����������� ���� �������X������@���#X*AM: Això és una decisió totalment pensada i conscient. Amb Diari de matinada ja ho vam fer una mica, però aquí volíem que hi hagués una dualitat de veus. Que no fos una veu prin-cipal i una de secundària. El grup respira de dues maneres indistintament, de forma masculina i de forma femenina, i volí-em que això també quedés plasmat a les cançons. El fet que hi hagi dues veus ens aporta una riquesa musical bestial i també personal. Hi ha poca presència de veus femenines i, en el mes-

tissatge, especialment. Nosaltres volíem reivindicar això, llegir les cançons i la vida en general des d'aquestes dues òptiques.

��� ��������������������� ��������������������K���������respecte altres grups de la vostra mateixa escena?Óscar Cuestas: Exactament. És un tret distintiu. És un tret que ens agrada i que et dona molt de joc ja que certes parts de cada cançó o certes emocions queden millor dites per una veu femenina o per una de masculina. I ja que tenim aquest tret �������������#��3� ��������AM: En el procés de fer les cançons, hi havia moments en què podíem quedar estancats en algun punt i, cantava la Laura o cantava jo i la cançó respirava molt més. Ella o jo hi aportàvem una alenada d'aire molt diferent al que tenia la cançó. Jugar amb aquests colors i aquests matisos ens agrada molt.

�%��������w�����Per viure, una cançó on parleu de "tornar a �� ��`��� #��� �� ��'�� �����}�� 4�� �� � �w�������� �� ���� �]K��������'��*AM: És una declaració d'intencions total en relació d'on vení-em. El detonant no s'entén sense Diari de matinada i Per viure ���������� � ������� ����������� �� � ����7������altra. Volíem expressar aquest sentiment i començar fent un petit vincle amb Diari de matinada per què després tota la res-ta ja fos anar amunt.

�3�����`"��� ��`�� ���K������@��������#X�}���������������K��}��#��}���w��������}����)#������������������"�#����!���� ���'��*AM: De fet, li passa a aquesta cançó i a moltes altres nostres, que inclouen matisos que no són del tot optimistes o del tot alegres. Són cançons que comencen expressant que alguna cosa no ha anat bé i que alguna part nostra s'ha trencat però sempre li donem la volta. A nosaltres ens passa de tot, com a tothom, però ens agrada donar-hi aquesta volta.����}���#�������������������������������������%������������7ne. §

“Ara volem olem esclatar”

cultura

sabies que ...?entreteniments sabies que ...?entreteniments

HORITZONTALS: No li interessa gens el que dius sinó la manera com ho dius / 7. Del monument que ens estimaríem més no veure. Abracen l’agnosticisme / 8. Gens cohesionat. Els nadons en fan una pila abans no els els prohibim / 9. Centre de la Vega. Treu el fons de la cadira de l’escolà. Raja fotent-li un roc / 10. Que es faci servir com a entrada, mira, d’acord. De la inscripció trobada entre runes / 11. El napolità. No solament té el nas aplanat sinó que a sobre mira enrere. Firmar terra endins / 12. ������������������������������ ��i astut sí. Teca de la que s’agra-eix / 13. Aquells punts de duresa que només dóna el temps (i algu-na cosa més). Opinions dels grecs sobre dones i boxa.

VERTICALS: 1. Van de primera per protegir els ocells i escampar els cafres. Esport d’aquell que ja no es practica / 2. A mi. M’ajuda a dormir millor quan la mar m’ofe-ga. Marges d’error / 3. Companys a l’hora de rebre. Com a nervi de la cama provoca una certa desafecció / 4. Entre els orotxos no crida gens l’atenció. Evitéssim que la sabata ens sortís disparada / 5. Refer sen-se recórrer a vocals. Del comentari que fàcilment serà contestat amb silenci. Al cap de poc / 6. Al cap de res. De l’exercici literari consistent �� ��������� ���� ��� ���������� ����nosaltres una casa, pels veïns més / 7. L’herba preferida d’en Jordi Évole. Al torero li surt amb aque-�������������������������������"��Va molt bé perquè la truita es faci �������#���� ��#����$���������%������&����*��+�����#��������������-ralitzaran pràcticament tot l’Iran. La meitat de molt / 10. I jo, per la meva banda, també paralitzaré. <������� �����#����������� �����estudis / 11. Separat pel mètode de la levigació. Menjador col·lectiu de crispetes / 12. Amenaça a l’es-cola barcelonina de formació cine-������������$����#����������%����danses i piruetes.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL

30

VI

U CO

RN

ELLÀ

CNL de Cornellà de Llobregat Pl. dels Enamorats, 7

08940 Cornellà de Llobregat Tel. 93 475 07 86

a.e. cornella@cpnl.cat http://www.cpnl.cat/cornella

cnl

Juliol

Ha arribat l’estiu. Juliol, el mes anomenat iulius en l’antiga Roma en honor de Juli César

(Iulius Caesar, en llatí), després del seu assassinat, perquè havia reformat el calendari i es creia que havia nascut en aquell mes. I dins l’estiu sentim parlar sovint de la "canícula", que és un perí-ode de quatre a sis setmanes, que com-prèn part del mes de juliol i gairebé tot el d'agost, i durant el qual sol fer molta calor.

Un dels “clàssics” de l’estiu són els incendis forestals, que no voldríem veu-re ni en pintura. Però a què treu cap l’esment, us preguntareu. Doncs a què el TERMCAT ha publicat en línia el Dic-cionari de bombers, amb quasi un miler de termes vinculats a la prevenció i l’ex-tinció d’incendis i a les tasques de salva-ment, i que és la versió en línia de l’obra elaborada el 1995 pel mateix TERMCAT. A partir d’aquesta publicació s’inicia un treball d’actualització i d’ampliació del corpus terminològic que tindrà en comp-te les diverses especialitats de les acci-ons i activitats dels bombers, l’evolució tècnica i tecnològica i també la visió de la protecció civil i dels serveis d’atenció i gestió de l’emergència.

Però sense moure’ns de la ciutat, vo-lem fer-vos avinent que el CNL se’n va del lloc que ocupa des de 1989. Canvi-em la torreta de la plaça dels Enamorats ���� ��Z����� ��&��� ��� ^�<��� ���� �����dels Almogàvers (a tocar del metro de Sant Ildefons), on ja fem les classes dels cursos de català des de fa anys. Tenir les instal·lacions administratives i l’aulari en �� ���������������Z�����|#����*���millora del servei que oferim a la ciuta-dania i pot, també, facilitar-nos la feina. I com que tot trasllat és un trasbals, du-rant el mes de juliol dedicarem tots els esforços a deixar en condicions la nova seu, motiu pel qual enguany no hi ha oferta de cursos d’estiu.

Per als malalts de llengua, us deixem informació del blog Neolosfera, dedicat

al recull i presentació de neologismes, en què cada entrada es correspon a una paraula nova, en el sentit que encara no es troba recollida als diccionaris de refe-rència o que hi apareix marcada formal-ment com a neologisme.

Els neologismes que s’hi presenten han estat extrets de la base de dades de neologismes de l’Observatori de Ne-ologia (Obneo), un grup de recerca que forma part de l’Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA), vinculat a la Universitat Pompeu Fabra, construïda a partir dels mitjans de comunicació, es-crits i orals. Dins de cada entrada hi ha informació gramatical bàsica, el tipus de neologisme de què es tracta, un parell de contextos en què s’ha trobat la pa-

raula i, sempre que sigui possible, una observació o curiositat relacionada amb el neologisme presentat. Quant a les da-des sobre la primera documentació, cal tenir en compte que l’Observatori va co-mençar la seva tasca el 1989.

��� <��� � ��|�� �+� ���� � ����s’acabi l’agost: les inscripcions de l’alumnat antic als cursos de català es podran fer a partir del 5 de setembre, en horari de matí, mentre que l’alumnat nou les farà els dies 14 i 15 del mateix mes, en horaris de matí i tarda, al primer ���������Z�������&������^�<����>� ��� -pre, podreu trobar més informació a la nostra pàgina web.

Passeu un molt bon estiu i recordeu que la llengua no fa vacances. §

31

VI

U L'H

OSPI

TALE

T 3

1333333333333

VIU

L'HOSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS

PPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPIIIIIIIIIIIIIIIIIITTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA

LLLLLLLLLLLLETTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTT

Per quart any consecutiu hi haurà una edició de Viu l’Estiu, que es repartirà a les nostres tres ciutats #�����=�����>�K����������$��������El Prat). No hi faltaran dos repor-tatges de platja i de gastronomia, i

un article sorpresa. Parlarem amb el pilot Isidre Esteve sobre la seva trajectòria vital i esportiva i us pro-posarem una ruta d’allò més inte-ressant per Miravet.

www.cornella.cat