Tecnologia 2n ESO

Jordi Pipó Vicent

Fases en la història segons la confecció:

Individual: cada família es feia la pròpia roba.

Especialitzada: es perfecciona l’ofici, es diferencien

gremis artesans com filadores o sastres.

Industrial: el procés es fa en indústries amb màquines.

Les colònies tèxtils: Eren construccions industrials a la vora dels rius com el

Llobregat, el Ter o el Cardener.

Són importants a principis de s.XX a Catalunya.

Colònia Güell (Sta. Cma. Cervelló) o Colònia Vidal

(Esparreguera).

La globalització: La producció s’ha reduït en comarques o ciutats eminentment

tèxtils com l’Anoia, Terrassa o Alcoi.

En altres països com la Xina, Blangadesh o Vietnam s’ha

traslladat la producció de diferents grups internacionals

afectant la qualitat dels productes i dels treballadors.

Fibres vegetals: Cotó: del fruit del cotoner. Blanques, curtes, resistents i

flexibles. En samarretes, roba interior, vestits, cotonets, ...

Lli: tacte suau i fresc. En peces de vestir i roba de llit.

Fibres vegetals: Espart: de les gramínies (plantes amb gra). Fibres de tacte

rugós i sec. Cordes, espardenyes, cistells, ...

Cànem: en desús. Color groguenc. Cordes, espardenyes, sacs.

Fibres animals: Llana: ovelles de diferents races. Suau i calenta. Peces d’abric:

jerseis, abrics, mantes o bé tapissos.

Seda: dels capolls dels cucs de seda. Brillant, tacte suau i

calent. En roba més cara.

Fibres minerals: Amiant: roca incombustible i inatacable pels àcids. En

equipaments industrials, de bombers o com aïllament tèrmic.

Fibres artificials: Raió: de la cel·lulosa dels arbres. Imita la seda i s'eixuga

fàcilment. En llenceria, tapisseria, vestits ,...

Niló: plàstic del grup de les poliamides (PA). Elàstica, resistent,

no cal planxar. En mitges.

Fibres sintètiques: Polièster: derivat del petroli. Fibres suaus, brillants, molt

resistents, no s’arruga ni s’encongeix. En camises, bruses,

pantalons, faldilles, ...

Fibres compostes: es barregen diferents tipus de fibres per

a millorar les propietats. P.ex. mitjons de cotó amb material

elàstic per fixar-se als peus.

Fibres vegetals: coco, jute, pita.

Fibres animals: moher, caixmir, angora, alpaca, cavall.

Fibres sintètiques:tergal, licra, terlenka, crilenka, perlé,...

Processos: Filatura: s’obtenen fils a partir de les fibres tèxtils.

Tint: es tinten els fils amb color.

Tissatge: s’entrellacen fils horitzontals i verticals formant els

teixits.

Acabat: estampacions o millora de les propietats dels teixits.

Tall i confecció: es formen les peces de roba segons uns

patrons, tallant-les i cosint-les.

Les fibres tèxtils acostumen a ser curtes; per això cal retòrcer-les

i ordenar-les per tal de formar els fils.

Els fils són cilíndrics, molt prims, continus i amb les fibres

entrellaçades.

Poden tenir diferents caps i també diferents fibres.

Les seves característiques són:

Torsió: voltes per centímetre que es dóna a les fibres per a

que el fil no es desfaci.

Sentit de torsió: horari (Z) o antihorari (S).

Més característiques són:

Retorsió: la torsió que es dóna als fils de més d’un cap.

Gruix: es mesura en texs (g/km de fil). En el cas de les

fibres, el gruix es mesura amb la micra () que són 1/1000mm.

Presentació: pot ser en forma de rodet, con, tub o madeixa.

Existeixen diferents màquines industrial automatitzades que fan

de filadores. Abans es feia de forma artesanal.

Carda de llana: màquina emprada en la filatura de la llana que

agafa la napa (capa gruixuda i esponjosa de fibres), la pentina i

neteja i la converteix en cintes de carda.

Manuar: màquina que comprimeix i estira les cintes de carda i

en dóna vetes (manyoc gruixut i curt format per fibres

paral·leles).

Metxera: màquina que acaba d’estirar les vetes i les torça

lleugerament. En sortirà la metxa.

Filadora d’anells: màquina que fabrica els fils.

Els teixits s’obtenen a l’entrellaçar els fils.

Característiques: fibres, flexibilitat, resistència a la tracció,

llargada, diàmetre, lligat dels fils, acabat, impermeabilització,...

Hi ha dos grups: teixits de punt o plans.

Hi ha diferents teixits segons el nom comercial: franel·la, pana,

vellut, ...

Un sol fil s’entrellaça amb ell mateix. Elàstics i resistents.

Es fan manualment o amb les tricotoses.

Tècniques com el punt de trama o el punt d’ordit.

S’entrelliguen dos o més fils perpendicularment.

Estan formats per fils paral·lels, l’ordit. L’ordit s’entrecreua amb

un altre fil que es diu trama utilitzant una llançadora.

Diferents tècniques com el tafetà, la sarja o el ras.

S’obtenen amb els telers.

Consisteix en donar colors als teixits i es pot fer de dues formes:

Tintatge de fils: els fils es submergeixen en un tint d’un color i

després s’encaragolen en un rodet.

Tintatge de teixits: es tenyeix tot el teixit d’un color.

Un cas concret és l’estampat, en què s’estampa en el teixit un

dibuix concret.

Milloren propietats dels teixits com la textura o la brillantor.

Desfribatge: estripa les fibres d’un teixit amb unes cardes per

a donar-li una aparença més voluminosa. P.ex. en la franel·la

com els pijames d’hivern.

Perxatge: elimina els pèls sobrers.

Sanforització: evita que els teixits s’encongeixin quan es

mullen.

A partir del disseny de les peces s’estableixen uns patrons que

són les figures de cada part de la roba. Després es dibuixen sobre

les teles per tal de tallar-los i posteriorment unir-los.

Les unions de les parts de la roba poden ser permanents, com el

coll d’una camisa, o no permanents, com la cremallera d’una

jaqueta. Les unions permanents acostumen a ser fets amb fils.

Punt de basta: es fa amb la mateixa direcció de la unió. Les

passades es veuen pels dos costats del teixit.

Punt de fistó: les passades de la unió són paral·leles entre sí.

Punt de fistó combinat: intercala punts curts i llargs.

Punt de contorn: les passades són en diagonal.

Punt de creu: cada punt està format per dues passades que

s’entrecreuen.

Botons

Velcro

Cremallera

Fermalls: dues peces cilíndriques que encaixen una amb

l’altra.

Ullet: anella de metall per on es fa passar un cordó.

Donen informació de la peça de roba sobre la talla, el tipus de

teixit i les condicions de rentada, eixugada i planxada.

Operacions:

Rentada a mà o a màquina: el número indica la temperatura

màxima per a la rentada, una mà que s’ha de rentar a mà, un

símbol de fred que no es pot rentar en aigua calenta, ...

Lleixiu: indica si admet lleixiu.

Rentada en sec: la lletra a l’interior del cercle indica el

dissolvent que es pot utilitzar.

Planxada: indica la temperatura de la planxada amb un punt

(110ºC), dos (150ºC) o tres (200ºC).

Eixugada a màquina: un punt indica temperatura normal, en

canvi, dos per a temperatura reduïda.

Eixugada: indica si s’ha d’estendre en una corda o sense

escórrer.

Prohibició: la creu prohibeix qualsevol operació.