LA LITERATURA LLATINA

GÈNERES LITERARIS

La poesia èpica

El teatre:

La comèdia

La tragèdia

La poesia lírica

L’epigrama i la sàtira

L’oratòria

La historiografia

LA POESIA ÈPICAGènere literari en vers, d’estil solemne, de tema mitològic o patriòtic que pretén sublimar el passat d’un poble (el romà) a través de les virtuts dels protagonistes de les accions, sovint relacionades en la guerra. Solen intervenir-hi déus i personatges de la realesa.L’èpica llatina no té característiques de la tradició oral, com la grega, sinó que és una èpica culta, creació individual i personal de l’autor, encara que molt influïda per l’èpica homèrica.Primers autors:

LIVI ANDRÒNIC: fa una traducció de l’Odissea al llatí.NEVI: escriu Bellum Punicum, un poema èpic sobre la 2a guerra púnica.ENNI escriu Annales, sobre la història de Roma des de la fundació (llegenda de Ròmul i Rem) fins a l’època del poeta. Introdueix el vers hexàmetre(D’aquestes primeres obres només queden fragments)VIRGILI : escriu l’Eneida, un poema sobre el viatge de l’heroi troià Eneas des de Troia fins al Laci, el lloc destinat pels déus per a fundar un nou poble (el romà)

-Estructura: 12 llibres (els sis primers Odissea/ els sis restants Ilíada)-El personatge de Dido, reina de Cartago

L’èpica posterior: LUCÀ (La Farsalia o Guerra Civil) -

EL TEATRE-La tragèdiaLes representacions teatrals romanes es deien ludi (diversions), com els espectacles de gladiadors o les carreres del circ. El teatre en llatí és un gènere poètic, en vers. Subgèneres:

Tragèdia:de tema i ambientació grecs: fabula cothurnatade tema i ambientació romans: fabula praetexta

Comèdia:de tema i ambientació grecs: fabula palliatade tema i ambientació romans: fabula togata

TRAGÈDIA: l’autor més significatiu és SÈNECA, del qual conservem algunes fabulae cothurnatae , Medea, Fedra, Edipo,que s’inspiren en les tragèdies gregues d’Eurípides, i una fabula praetexta, Octavia.

EL TEATRE-La comèdiaEls autors més representatius són PLAUTE I TERENCI, que s’inspiren en la comèdia nova de Menandre. La majoria de les obres seues que conservem són fabulae palliatae.PLAUTE: comèdies d’embolic o intriga, amb personatges arquetípics ( el vell que renega de tot, el jove enamoradís, la jove ingènua, el militar fanfarró, el paràsit, els esclaus...) de poca profunditat psicològica, llenguatge molt variat i final feliç. Pretén fer riure per damunt de tot i dóna molt de protagonisme als esclaus. Els personatges parlen d’acord amb el seu estrat social: llatí molt col·loquial per als esclaus, discursos ben fets en boca dels personatges il·lustrats. Hi havia parts cantades, parts recitades amb acompanyament musical, dansa... Va tindre molt d’èxit. Obres: Amfitrió, La comèdia del fantasma, La comèdia de l’olla, El soldat fanfarró...TERENCI: fa un tipus de comèdia més psicològica, que pretén provocar la reflexió; més que fer riure arranca el somriure. Els seus personatges tenen una personalitat més definida. No interessa tant l’acció. No va tindre tant d’èxit. Obres: Adelphoe (Els germans), La sogra, El que es turmenta a si mateix....

LA POESIA LÍRICAÉs un gènere literari en vers de temàtica variada, però generalment relacionada amb el camp dels sentiments individuals (amor, dolor, tristesa, alegria, amistat, pèrdua...)A diferència de la poesia èpica no narra esdeveniments llegendaris que poden tindre un interés col·lectiu, sinó que entra en l’esfera personal del jo.CATUL: poemes dedicats a Lèsbia, de caràcter autobiogràfic.HORACI: escriu poemes de gran perfecció tècnica (Odes i Èpodes), sobre temes molt variats; en alguns d’ells mostra els seus ideals filosòfics de vida i s’han convertit en tòpics literaris (carpe diem, beatus ille....)Poetes lírics elegíacs: escriuen en un esquema mètric anomenat dístic elegíac i el tema predominant és l’amor i el dolor:TIBUL: escriu elegies dedicades a DèliaPROPERCI: escriu elegies dedicades a CíntiaOVIDI: la seua obra és molt prolífica:

-Amores-Art d’amar: consells per a seduir i conservar l’amor-Heroides: cartes en vers de dones famoses als seus enamorats que estan lluny-Tristia: poema on expressa el dolor per la soledat des del seu desterrament lluny de Roma.

ALTRES TIPUS DE POESIA Poesia pastorilPoesia didàcticaLa faula

La poesia bucòlica o pastoril llatina és seguidora de l’hel·lenística de Teòcrit. Es tracta de diàleg poètics entre pastors que viuen en un lloc ideal, allunyats dels problemes del món. L’autor més significatiu és VIRGILI amb l’obra Bucòliques.La poesia didàctica pretén exposar en vers una sèrie de coneixements destinats a lectors cultes. Entre els autors més representatius:LUCRECI, que escrigué De rerum natura (sobre la naturalesa de les coses), una obra de caràcter filosòfic, on es combina la física, la psicologia i la cosmologia.VIRGILI, que escrigué Les Geòrgiques, un tractat en vers sobre la vida al camp, l’agricultura, la ramaderia, l’apicultura. Virgili era un enamorat de la vida rural.OVIDI, autor de les Metamorfosis, un poema extensíssim on fa un compendi de mites referits a transformació de persones en animals, vegetals, minerals o astres. La repercussió d’aquesta obra en la literatura, en les arts plàstiques i en la música ha sigut molt important.

ALTRES TIPUS DE POESIA- La FaulaÉs també un tipus de poesia didàctica. Es tracta de poemes curts que tenen com a protagonistes animals, que es comporten i parlen com si foren persones. La intenció és ensenyar, donar consells, mitjançant una lliçó moral (=moraleja). Les faules moltes vegades van dirigides al públic infantil perquè aprenga els valors ètics de la seua comunitat. Els animals apareixen enfrontats: el fort i el dèbil, el treballador i el malfeiner, el poderós i el marginat, l’orgullós i l’humil...Sol enaltir-se als dèbils, als marginats, als treballadors....

L’EPIGRAMA I LA SÀTIRAL’epigrama és un poema curt, de vegades de dos versos únicament, de contingut variat, de caràcter crític, satíric, burlesc o humorístic. L’autor més representatiu és MARÇAL, un poeta d’origen hispànic que critica amb molta gràcia la societat romana del seu temps. Té moltes composicions de temàtica eròtica.La sàtira és de tots els gèneres estudiats l’únic genuïnament romà. Aquestes composicions en vers, de vegades difícils d’entendre, criticaven també la societat romana amb un to agressiu. Els autors de sàtires més representatius són LUCILI, PERSI i JUVENAL. També HORACI escriu sàtires però més suaus, menys agressives que els altres autors.

Fanio se suicidó por escapar del enemigo. ¿No es, pregunto yo, una locuraesto de morir para no morir?

Epigrames de Marçal

No recitas nada y quieres, Mamerco, ser tenido por poeta: sé lo que quieras,con tal que no recites nada.--------------------------------------------------

L’ORATÒRIAÉs un gènere literari en prosa que s’ocupa de la teoria i la pràctica de fer discursos judicials (davant d’un tribunal de justícia) o polítics ( en el senat, en les assemblees...). La seua època d’esplendor es produeix en el període de la República, quan hi ha llibertat d’expressió, i la decadència durant el període de l’imperi, quan a poc a poc desapareix el debat polític perquè l'emperador controla tots els càrrecs polítics.Autors:CATÓCICERÓ: és l'autor més important. Escriu discursos judicials i polítics. Entre els judicials està el que va fer Contra Verres, acusant-lo d'haver-se enriquit il·lícitament mentre era governador de Sicília i entre els polítics els que va fer Contra Catilina, un patrici que va intentar donar un cop d'estat, però va ser descobert.També va escriure tractats sobre oratòria, en els quals explicava com ha de ser la formació d'un orador, quines qualitats ha de tenir, com fer un bon discurs, les parts del discurs....Entre aquestes obres està Brutus, Orator, De oratore.SÈNECA EL VELL, oncle de Sèneca, l'autor de tragèdies. A petició dels seus fills, va escriure una col·lecció d'exercicis escolars i el seu tractament per part d'oradors grecs i romans. Hi ha dos tipus d'exercicis: controvèrsies (on s'enfrontaven dos punts de vista diferents sobre el mateix assumpte) i suasoriae (on es sospesaven els avantatges i els inconvenients de prendre una o altra decisió).QUINTILIÀ, que va escriure un tractat sobre oratòria, Institutio oratoria, que completa i perfecciona els tractats de Ciceró.

LA HISTORIOGRAFIAÉs també un gènere literari en prosa, que posa per escrit els esdeveniments històrics de la civilització romana. En el cas de la historiografia romana té també una intenció nacionalista: glorificar el passat de Roma i justificar el seu paper com a potència civilitzadora d'un imperi. Entre els autors més importants estan:CATÓ, el mateix que va escriure discursos.JULI CÈSAR, que va escriure dos obres, la Guerra de les Gàl·lies, on explicava la seua participació en la conquesta de les Gàl·lies, i la Guerra Civil, on contava i justificava la guerra que va mantindre amb Pompeu.SAL.LUSTI, que va escriure una obra sobre La conjuració de Catilina i una altra sobre La guerra que Jugurta, un rey númida, va mantenir amb els romans.TIT LIVI, que va escriure una obra monumental, Ab urbe condita (des de la fundació de Roma), amb la qual pretenia contar la història de Roma des dels orígens llegendaris fins als temps de l'historiador (s. I).TÀCIT, va escriure dos obres historiogràfiques, Anals i Històries, en els quals contava els fets més importants esdevinguts en la època dels emperadors de la dinastia julio-clàudia i la dinastia flàvia.Autors de biografies sobre personatges il.lustres:NEPOT (Sobre els homes il.lustres)SUETONI (La vida dels dotze Cèsars)