Malalties mentals

Látenció a persones amb malalties mentals

Centre López Vicuña

Cures Auxiliars dÍnfermeria. C7- Recolzament psicològic al pacient

http://basespsicologiques.blogspot.com

Guida Al·lès Pons

http://basespsicologiques.blogspot.com/

Estigmatització social

Quins estereotips has sentit referits als malalts

mentals?

Exercici oral

Estigmatització social

Són vists des déstereotips I prejudicis que confirmen la ignorància tant dels qui les pateixen com dels familiars:

Estàs boigEstà com un llumEstà tocat de lála

Exclusió social Actualment es lluita per evitar la seva exclusió dels drets socials

Anota paraules que ajudin a definir i entendre les causes de

les malalties mentals

Exercici oral

Les malalties mentals són aquelles que presenten alteracions en

el pensamentles emocions, i/oel comportament

Provoquen dificultats en la construcció de la

personalitat de la persona malalta

Causes

• Físiques i hereditàries (personalitat rebuda)

• Psicològiques (personalitat apresa)

• Socioculturals (personalitat apresa)

Personalitat rebuda

Personalitat apresa: socialització primària. Socialització secundària:

Personalitat elegida

Símptomes

Patiment psicològicAngoixa

Alteració relacions interpersonalsDificultat per a controlar:

els impulsos, la conducta, la percepció, la consciència, lórientació, látenció-concentració, la sexualitat, la conducta alimentària, la son, etc….



Centre López VicuñaCures Auxiliars dÍnfermeria. C7- Recolzament psicològic al pacient

http://recolzamentpsicologic.blogspot.com

Tractament

Causes complexes = Tractament individualitzat.

Cada cas és específic i necessita el seu propi tractament

Tractament psiquiàtric:

mitjançant psicofàrmacs com

antidepressius, ansiolítics,

antipsicòtics. Permeten als malalts

poder viure sense estar internats.

Tractament psicològic

mitjançant psicoteràpia es reforcen els mecanismes per resoldre els conflictes i modificar els que generen tensió i inestabilitat.

Programes socials

Que fomenten la integració dels malalts a la vida laboral, cultural i a lóci.



Evolució de látenció hospitalàriaAnys 60-70

Els malalts mentals són aïllats: Els

manicomics són unes institucions

que, com els quarters i les

presons, uniformaven l

índividu, fent-li perdre la seva

personalitat

Anys 80

Catalunya és pionera en l

óbertura dels psiquiàtrics. Xarxa

de recursos:

Atenció ambulatòria

Atenció hospitalària

Rehabilitació

Reincorporació al domicili familiar

Actualitat

Lluitar perquè la malaltia mental séntengui com un capítol més de la salut dins lÉstat

del Benestar

Font dels textes: Martí Gómez, Manicomios sin muros, El país 4/4/07

• Corrent psicoanalítica francesa

• Corrent psicosocial anglosaxona

• Moviment antipsiquiàtric italià

Altres comunitats. Tancament de

manicomis i obertura dúnitats

psiquiàtriques als hospitals= alt cost

internaments (entre 10 dies i 3 mesos).

Centre López VicuñaCures Auxiliars dÍnfermeria. C7- Recolzament psicològic al

pacient


Situació actualPROBLEMES

• Manca de finançament

• Canvis estructurals lligats a canvis de govern: xarxa amb deficiències

No facilita un procés terapèutic

individualitzat

Font dels textes: Martí Gómez, Manicomios sin muros, El país 4/4/07

El pes del procés recau

en excés sobre les famílies, que

han déstar cada dia amb el malalt

Manca de places.

Crisi de lÉstat del Benestar

Societat hipermoderna: desestructuració

familiar, atur, exclusió social, pèrdua de cohesió ètica i d

éstructures integradores.



Recursos I programes

Centres de dia

Centres dínternament (unitats d´hospitalització psiquiàtrica)

Programes d´hospitalització de curta durada

Programes específics dins residències geriàtriques

Centres de reinserció laboral i social

Tallers ocupacionals

Cursos formatius



Equips implicats

Psiquiatres

Treballadors socials

Psicòlegs

Terapeutes ocupacionals

Auxiliars dínfermeria

Famílies Associacions i voluntariat



Les malalties mentals més importants

Trastorns neuròtics

Trastorns psicòtics

Depressió

Trastorns de la personalitat

Trastorns de la infància i

adolescència

Trastorns orgànics mentals

Estats psíquics amb un alt nivell d

ánsietat però sense perdre contacte amb

la realitat

Estats psíquics caracteritzats per la pèrdua de contacte

amb la realitat

Sentiment de tristesa intens i

desproporcionat en relació a la magnitud

del fet que l´ha provocada i que

persisteix més enllà dún període justificat

de temps

Dèficit en mecanismes per

afrontar léstrés o els problemes quotidians

Són els trastorns associats al

desteriorament del cervell




Exercici oral

EsquizofrèniaFont imatge: http://www.jornada.unam.mx




Exercici oral

Fòbies




Exercici oral

Narcissisme




Exercici oral

Estrés posttraumàtic




Exercici oral

Alzheimer



Les malalties mentals més importants


• Ansietat

• Estrés posttraumàtic

• Fòbies

• Pensaments obsessius

• Comportaments compulsius

• Trastorn somatoforme


• Esquizofrènia

• Malalts bipolars

• Autisme infantil

Depressió

• Exògena

• Endògena


• Paranoia

• Narcissisme

• Pers. Antisocial

• Histrionisme

• Pers. Límit

• Esquizoide

Trastorns de la infància i

adolescència• Retard mental

• Anorèxia i bulímia

Trastorns orgànics mentals

• Demència

• Alzheimer



Estats de patologia mental

Caràcter agut

Moments àlgids de la malaltia. Solen portar

a la intervenció hospitalària.

Caràcter crònic

A vegades les malalties cròniques porten a un dèficit crònic (intel·lectual, personal, físic…) que sálteren amb láparició dún procés agut.

Caràcter de remissió

Quan la patologia remet. Succeeix en casos dánorèxia, depressió, ansietat….




Estats psíquics amb un alt nivell d

ánsietat però sense perdre contacte amb

la realitat

Estrés

Ansietat

Situacions vistes com a amenaçadores. Exemples: examen, relacions socials o dámor, competicions, treball

Neurosi. Léstat és patològic quan els efectes de lánsietat i interfereixen en el

comportament, les relacions, el treball....és a dir, quan condicionen la vida de la persona

Patiment, tristesa, angoixa injustificats

Trastorns en el son:insomni, malsons

Trastorns en lálimentació:insomni, malsons

Agressivitat, mancade concentració

Efectes somàtics: marejos, taquicàrdia, vertígens, mal de cap...



Sentiment dángoixa respecte a un aspecte sense que la situació ho justifiqui: salut, treball, diners, família, seguretat, etc….

Trastorns neuròtics. Ansietat



Trastorns neuròtics. Estrés posttraumàtic

Resposta a un esdeveniment traumàtic que li va causar:

• Pànic

• Impotència

• Horror extrem

Ansietat o depressióReviure el trauma

• Violència (mort dún familiar)

• Violència domèstica o agressió sexual

• Guerra

Un 70% de les persones afectades per látemptat de l´11 M 04 a Madrid pateixen estrés posttraumàtic



Trastorns neuròtics. Fòbies

Situacions o actes Objectes, animalsPersones

Una fòbia és la por o láversió anguniosa cap a:

Claustrofòbia:

Fòbia a llocs tancats

Acrofòbia:

Fòbia a les altures

Àgorafòbia:

Fòbia als espais oberts i les persones

Aerofòbia

Fòbia a volar



Trastorns neuròtics. Pensaments obsessius

Pensaments o imatges que apareixen a la ment de forma repetititva i que no es poden allunyar vountàriament.

Solen ser detestables o repugnants

Freud: El malestar en la cultura

Estil sexual

incest, pedofília

Estil escatològic

Plaer o desplaer per les deixalles, excrements....

Estil agressiu instint criminal



Trastorns neuròtics. Comportaments compulsius

Resistència a pensaments obsessius

Es redueix realitzant tasques repetitives o rituals:

- comprovació dels panys o clau del gas

- caminar trepitjant les ratlles de les rajoles

- asseure´s sempre en el matiex lloc i dúna manera determinada, etc...

Veure vídeo 8 minuts:

MEJOR IMPOSIBLE

Ansietat



Trastorns neuròtics. Trastorn somatoforme

Es dóna quan el trastorn psíquic es manifesta a través dálteracions orgàniques

Aprensió------------- Hipocondria (estat patològic)

Mal de cap

Vòmits

Palpitacions

Vertigen

Ansietat per la por o la convicció de patir una malaltia greu, sense que hi hagi una base que ho confirmi. El malalt no fa cas de les proves mèdiques i persisteix en els signes corporals com batecs, tos, suor, cansament.... La hipocondria condiciona les relacions socials i la vida laboral.



La Depressió

Sentiment de tristesa intens i desproporcionat en relació a la magnitud del fet que el provoca.

Persisteix en el temps.

Poden ser endògenes o exògenes

Les dones són més propenses

Un episodi depressiu dura de 6 a 9 mesos

Pot allargar-se dos anys (20% pacients)

Tendeix a ser recurrent= repetir-se

font: miscartas.com



La Depressió

Efectes dún trastorn físic (ex: tiroides= alteracions hormonals)

Depressió postpart: fatiga, malestar, rebuig del bebè. Lálletament pot millorar aquesta situació

Factors hereditaris

Emocions no integrades:

Pèrdua dún ésser estimat

Pèrdua de treball

Malaltia greu.....

Factors predisposants/ Les causes no es coneixen

Efectes de les drogues, lálcohol o medicaments (ex: antihipertensius)

Factors biològics en la dona: alteració nivells hormonals que indueixen a canvis d´humor:

Tensió premenstrual

Veure vídeo : LA DEPRESIÓN



La Depressió

Font: www.hipocampo.org



La Depressió

Font: psicologia-online.com



La Depressió. Símptomes

Deures: Escala de Depressió de Zung: http://www.eutimia.com/tests/zung.htm

No saber quin és el sentit de la seva vida. Desmotivació

Dificultat per expressar emocions i per comunicar-se

Dificultat per concentrar-se, pèrdua de son i del desig sexual, canvis en el pes, cefalees matutines.

Sentiments de culpa= reclosos en sí mateixos

Ganes de morir (15%)

Una minoria: Hipocondria (creuen que tenen malalties incurables), deliris, al·lucinacions

Font: thymoma.de



Tractament dels trastorns neuròtics I de la depressió

Si són exògens (causes

externes i puntuals)

Malaltia familiar

Mort

Pèrdua de treball

Separació parella

Si són endògens (causes internes)

Els símptomes (tristesa, ansietat….) es mantenen en el temps.

Fàrmacs psicotròpics: benzodiazepines

Psicoteràpia

Psicoteràpia

Retorn a la vida normal

www.secure.mcc.org

Atendre persones amb problemes psíquics

•Vigilar que el pacient es prengui la medicació

•Tenir una relació normal i quotiana amb el pacient. No veure´ls com a malalts sinó com a persones

• Tenir la humilitat per reconèixer que la situació ens sobrepassa, si succeeix, i comentar-ho amb els companys

• Aprendre a manejar el patiment que ens poden transmetre els pacients. Saber separar les seves emocions de les nostres.

Atendre famílies de pacients amb problemes psíquics

•Les famílies viuen situacions de gran càrrega emotiva i estrés, que a vegades produeixen situacions tenses o problemes depressius, elevació de les despeses, canvis en la vida social.....

• Láuxiliar ha dáprendre a situar-se davant aquest estrés i ajudar les famílies a expressar les seves vivències, desdramitzar la seva visió i també facilitar-lis informació sobre els recursos socials de la zona (associacions, teràpies familiars...)




Pèrdua de contacte amb la

realitat. Són trastorns greus i

crònics

Comportament social inadequat, que pot arribar al perill (hospitalització)

Desestructuració del pensament= Sáltera la percepció de la realitat

• Esquizofrènia

• Malalts bipolars

• Autisme infantil



Font: www.ssbiobio.cl



Font: www.ssbiobio.cl



Trastorns psicòtics. Lésquizofrènia

Pèrdua de contacte amb la

realitat

• Afecta a 300.000 persones a Espanya

•1/3 presenten un sol brot psicòtic durant tota la vida.

•1/3 vàries crisis però es poden adaptar

•1/3, viuen amb la malaltia activa. Un 10% dáquests han déstar hospitalitzats

•En els homes es presenta entre els 18 i 25 anys

•En les dones entre els 23 i 35 anys



Trastorns psicòtics. Símptomes

• Al·lucinacions: senten veus que els donen consells o recriminen, veuen visions, noten que es mouen coses sota la pell, olors....

•Deliris: creure´s Déu, Napoléu, la Mare de Déu. Sentir-se perseguit....

•Extravagàncies: vestits inusuals, comportament agressiu o agitat.

Símptomes positius

Pobresa afectiva: falta déxpressions afectives

Alògia: empobriment del pensament i el llenguatge

Falta dátenció

Abúlia-apatia: inactivitat, inconstància, pèrdua de la voluntat.

Anhedonisme-insociabilitat: no disfrutar dels actes socials.

Símptomes negatius

Com detectar-ho a temps? Llegir exercici 11, pàg. 72

Escoltar

Trastorns psicòtics. Tractament individualitzat

•Tractament farmacològic

•Antipsicòtics o neurolèptics (clorpromazina, haloperidol, eficaços en el 75% dels pacients). El 25% respon a la clozapina.

•Com actuen?: bloquegen els receptors de dopamina del cervell. La dopamina és un neurotramnsmisor que vehicula els impulsos elèctrics. Controla les emocions i el sma motriu. Si és excessiva= al·lucinacions, deliris. • La clozapina bloqueja també els receptors de serotonina.

• Psicoteràpia

• Col·laboració pacient, família i metge.

• Rehabilitació social

• Aprendre a viure ja sigui sols o baix supervisió: fer compres, autocuidar-se, relacionar-se....

• TEC. Teràpia Electre Convulsiva

• Inducció elèctrica sota anestèsia dúna convulsió. Trastorns severs, no resposta a fàrmacs. Ajudar-lis.

www.smartplanet.es

Escoltar

Látenció a persones amb problemes psicòtics

•Ajudar al pacient a detectar els símptomes de les fases prèvies a la recaiguda (dolor i intens malestar psíquic) i intentar frenar el brot psicòtic

• Parlar amb delicadesa i calma. Tenir un ambient tranquil. Evitar crits i desconsideracions.

•Els fàrmacs s´han de prendre amb rigor. Les conseqüències de no prendre´ls són greus.

•

• Els danys físics dels auxiliars són menys freqüents del que sembla però així i tot s´han de prendre precaucions si el pacient està en una fase de risc. A la pràctica aquesta por va desapareixent perquè un aprèn a conèixer els pacients

Les famílies de pacients amb problemes psicòtics

•Fase inicial: la família està preocupada i nerviosa perquè el pacient no reconeix la malaltia. S´ha de saber escoltar i acollir la seva preocupació

•Quan la malaltia ja està disgnosticada. La família controla la medicació i ha de conèixer els efectes secundaris. Ha dáprendre a reconèixer els canvis d´ànim i els símptomes dún nou brot

• Animar la família en el sentit dáprendre a acceptar i conviure amb la malaltia. Moltes famílies no ho accepten i no ho diuen públicament. A Espanya hi ha un 1% désquizofrènics i també de diabètics, en canvi tots coneixem més diabètics que esquizonfrènics




Dèficit en mecanismes per afrontar léstrés o els problemes

quotidians. Dificultat en les relacions socials i laborals.

Tendència a buscar lórigen dels seus problemes en els altres.

Duren tota la vida.

• Personalitat paranoide: persones suspicaces i receloses. Pensen que tothom va contra elles i inventen intencions malèvoles en actes trivials.

• Personalitat narcissista: sentit de superioritat i creença exagerada en el seu propi valor i capacitat. Són arrogants, es consideren importants i esperen ser admirats constantment. Són agressius cap els altres a qui menyspreen.







Duren tota la vida.

Personalitat Antisocial: Comportament crònic de menyspreu, explotació io violació dels drets dels altres. Són proclius a les addiccions, alcoholisme, promiscuïtat i fins i tot a comportaments criminals. Encara que els empresonin no senten remordiments o culpa i rarament modifiquen la seva conducta.

Personalitat histriònica: mostren una actitud de seducció desmesurada i inadequada per cridar látenció. Són molt influïbles, susceptibles a les crítiques i tenen baixa tolerància a la frustració.

Veure vídeo Celebrity,

Woody Allen







Duren tota la vida.

Personalitat límit: inestabilitat en el comportament, les relacions personals i léstat d´ànim. Irritació davant els canvis. Necessiten afecte i atenció i quan no en tenen es refugien en el consum de substàncies tòxiques o conductes promíscues i cauen en la depressió.

Personalitat esquizoide: són persones introvertides, abstretes, solitàries i socialment distants que viuen amb angoixa la invasió de la seva intimitat. Estan absortes en el seu món interior i acostumen a utlitzar la fantasia per enfrontar-se a la realitat.



Trastorns de la infància. El retard mental

Discapacitat que limita el funcionament intel·lectual i la conducta adaptativa

Funcionament intel·lectual: rendiment intel·lectual inferior al normal (CI<70)

Conducta adaptativa: habilitats per sortir-seń en la vida diària:

• Habilitats socials: capacitat de comunicar-se i relacionar-se amb els altres, respectar normes i ser responsables• Habilitats conceptuals: llegir, escriure, comptar els diners....• Habilitats pràctiques: tenir cura de si mateix: vestir-se, menjar, desplaçar-se, prendre la medicació, agafar el transport públic, comprar, anar al cinema o al metge.....



Retard mental

Veure taula pàgina 77. Diferents graus de retràs mental

En funció dáquests dos criteris (funcionament intel·lectual i la conducta adaptativa) séstableixen 5 graus de retràs mental:

• Profund. No aprèn a parlar ni a cuidar-se

• Greu: reconeix els noms però té una parla difícil. Aprèn a menjar i a vestir-se

• Moderat: Vocabulari pobre i pronunciació dificultosa. Aprèn manualitats i hàbits diaris, sumar, restar i diferenciar formes geomètriques

• Lleu: Vocabulari normal. Li costen les noves situacions. Arriben a ser autosuficients. Saben multiplicar i dividir.

• Límit o borderline: Necessiten més temps per aprendre però amb paciència poden fer-ho.



Retard mental

Exercici

•Una persona que no aprèn a parlar ni a cuidar-se seria diagnosticat amb un retràs:

• a) greu

• b) profund

• c) borderline

•Un pacient que parla bé però aprèn amb més lentitud que els companys seria diagnosticat amb un retràs:

•a) Lleu

•b) Moderat

•c) borderline

Intervenció amb persones amb retard mental

• Programa individualitzat déstimulació precoç

• Adaptacions curriculars en els casos lleus. Internament en centres especialitzats en els altres casos.

• Teràpia ocupacional

• Formació en habilitats manuals: jardineria, fusteria....

• Tractament psicològic

• Tècniques de modelació conductual

•Hàbits de relació social

• Tractament biològic (no sempre)

• Farmacologia. antipsicòtics, tranquil·litzants, antidepressius

• Dietètic

• Quirúrgic (extirpació de tumor)

• Mèdic



A quin diagnòstic es correspondria el següent tractament?

Exercici

•Tractament farmacològic

•Antipsicòtics o neurolèptics (clorpromazina, haloperidol, eficaços en el 75% dels pacients). El 25% respon a la clozapina.

• Psicoteràpia

• Rehabilitació social

• Aprendre a viure ja sigui sols o baix supervisió: fer compres, autocuidar-se, relacionar-se....

• TEC. Teràpia Electre Convulsiva

• Inducció elèctrica sota anestèsia dúna convulsió. Trastorns severs, no resposta a fàrmacs. Ajudar-lis.

Atendre persones amb retard mental

• Demanar ajuda i consell si fa falta.

• Informar-se del grau de retard mental que té el pacient per saber com comunicar-t´hi i fer-t´hi proper.

• Cuidar la comunicació afectiva. Aportar un sincer suport emocional.

• Mostrar-se receptiu a qualsevol demanda feta pel pacient.

Atendre famílies de persones amb retard mental

• Les majors limitacions dels nens no provenen del seu retard sinó de les traves socials.

• Al principi les famílies els costa acceptar el diagnòstic (sentiments de culpa, tristesa...)

• Evitar la sobreprotecció. La família els ha dénsenyar a ser el màxim dáutònoms:

•Destreses bàsiques: vestir-se, menjar, higiene...

• Hàbits socials: anar a colònies, ludoteques.....

• Hàbits formatius i professionals: llegir, escriure, aprendre un ofici.



Trastorns de ládolescència. Anorèxia i bulímia

Anorèxia:

Renúncia a mantenir un pes corporal per sobre del mínim saludable

Por intensa a augmentar de pes

Alteració en la percepció de la pròpia imatge

Rebuig dáliments: Estudien règims i calories

Vòmits: Quan ingereixen menjar que consideren excessiu

Exercici per reduir pes




Bulímia:

Necessitat de consumir una quantitat excessiva dáliments

que després síntenta compensar amb conductes anòmales

Consum excessiu dáliments

Vòmits, abús de laxants, diürets

Dietes restrictives intermitents




Suposa perdre un 40% del pes

En edats compreses entre els 11 i els 25 anys

Afecta en un 90-95% al sexe femení

A Europa afecta a un 1% de les adolescents. A Espanya a un 4%.




Causes

Origen multifactorial: causes genètiques, biològiques, psicològiques (persones perfeccionistes i exigents) i socials

Detonant

Moment de desbordament emocional, sensació de pèrdua de control sobre quelcom en un moment de la vida. Paradoxalment la malaltia acaba essent una eina que et fa creure falsament que mantens el control sobre la teva vida

Trastorn cognitiu: Veure els detalls tot deslligats del context.

Bloqueig démocions que no es poden controlar. Lánorèxia ajuda a no sentir, a oblidar el patiment que provoca la sensació de descontrol




Als 15 anys em van canviar de col·legi. De cop vaig deixar de controlar la meva vida i lo únic que podia controlar era el meu cos i ademés al principi tenia èxit: què guapa, quina figura!!!. Però al final estava completament sola i aïllada.... fins que gràcies a unes amigues vaig descobrir que el món podia ser una altra cosa i en vaig sortir (....) Però mai puc deixar déstar alerta. Ara encara quan pas un moment baix em torna la idea de veure´m grassa: connecto el xip. És com si tingués automatitzada aquesta forma de solucionar els problemes.

Testimoni dúna noia de l´Hospital Maudsley de Londres, que tracta 500 adolescents cada any.

Exercici:

exposa les fases de la malaltia que es deriven del fragment anterior

Font: El país, 7 de març de 2007




Nova definició

Anorèxia= malaltia que es desperta en ládolescència a conseqüència del sentiment de descontrol sobre la vida i que aporta una falsa seguretat i sensació de control (aconseguir dominar láliment)

http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.infocoponline.es/im/090506anorexia.jpg&imgrefurl=http://www.infocop.es/view_article.asp%3Fid%3D792%26cat%3D39&h=183&w=190&sz=7&hl=es&start=140&sig2=Xx0MkGDaRf-PzYn1dB5IYw&tbnid=995i0WcQtdJEzM:&tbnh=99&tbnw=103&ei=F1swRuu6LJKK0wTe9bHEBA&prev=/images%3Fq%3Danorexia%26start%3D120%26gbv%3D2%26ndsp%3D20%26svnum%3D10%26hl%3Des%26sa%3DN




Estimada anorèxia.... gràcies per ser tan bona amiga... sempre hi ets quan et necessito, puc fiar-meń totalment de tu.... amb tu tenc control sobre la vida. Res em pot tocar mentre sóc amb tu. Em fas sentir poderosa, única i especial i no m´he de fer responsable de la meva vida. Pensar en la vida sense tu mássusta. Si no te tingués com amiga deixaries un gran forat negre.....Diari dúna noia de l´Hospital Maudsley de

Londres, que tracta 500 adolescents cada any.




Trastorn cognitiu

La coherència central cognitiva es veu afectada. És la capacitat díntegrar la informació en el context front el coneixement local o de detall.

Estudi fet a Noruega druant 10 anys amb 51 persones afectades: Diagnòstic: bon processament de detall i dificultats per al pensament global.

Aquest estudi demostra la relació entre el perfeccionisme i aquesta forma de percebre la realitat, la fixació en determinades parts del cos i en certs aspectes nutricionals com les calories o alguns aliments.

El pas del coneixement de detall al coneixement global es produeix en ládolescència.




Tests emprats: •Reproducció dún dibuix geomètric.

Comencen per un detall.

• Imatges amb doble sentit. Percepció dún únic sentit.




www.manuelbartual.com




Causes:

La pressió mediàtica i publicitària



Conseqüències:

• No méntenen. Introversió.•Pèrdua de relacions socials •Descens rendiment escolar•Caiguda del cabell• Pot afectar el cor - palpitacions- i la funció renal•Fred sense causa aparent.•Sentiments ambivalents: alegria per perdre pes i ganes de plorar.




Tractaments• Teràpia de remediació cognitiva. Fomentar el salt del coneixement en detall al coneixement integrat propi de ládultesa. Mostrar-lis com afecta aquesta forma de percebre a la forma de viure. Fer-se conscients dáquests hàbits mentals i substituir-los per nous hàbits.

• T. Dietètic-nutricional Restauració del pes corporal mitjançant pautes de correcta alimentació. Pot requerir alimentació intravenosa o per sonda nasogàstrica.

• Psicoteràpia Individual, familiar i en grups que comparteixen el mateix problema. Adquisició d´hàbits alimentaris, millora en láutoestima.

• T. farmacològic Fàrmacs ISRS (inhibidors selectius de la recaptació de la serotonina) per a la bulímia. Són antidepressius.




Indicadors de curació

• Tenir noves relacions, noves amistats.

• Veure nous programes de tele, llegir nous llibres, fer unes noves activitats durant el temps lliure, portar roba diferent, etc....

• A Espanya la majoria són derivades a unitats de psiquiatria dels psiquiàtrics juntament amb altres pacients que tenen depressió o psicosi.

• Sortir del sistema públic costa entre 6.000 i 8.000 euros al mes

http://images.google.es/imgres?imgurl=http://www.phpwebquest.org/wq/anorexiabulimia/recursos.jpg&imgrefurl=http://www.phpwebquest.org/wq/anorexiabulimia/recursos.htm&h=290&w=314&sz=23&hl=es&start=134&sig2=-T8GhZ4H2a35buJS6-UuEQ&tbnid=YvGOn2xTe5T4qM:&tbnh=108&tbnw=117&ei=F1swRuu6LJKK0wTe9bHEBA&prev=/images%3Fq%3Danorexia%26start%3D120%26gbv%3D2%26ndsp%3D20%26svnum%3D10%26hl%3Des%26sa%3DN



Lámiga perillosa. Anorèxia i bulímia

Aquesta carta és molt difícil déscriure. Has estat la meva amiga i em costa dirigir-me a tu com enemiga. Hem estat juntes molt temps i ara me nádono de que méstas destruint. Em feies sentir poderosa i en control però quan va ser massa tard em vaig adonar de que eres tu la que tenies sempre el control i encara no vols que marxi. A vegades no tenia ni forces per aixecar-me del llit i vestir-me. Em feies quedar dormida i perdre classes... i no em deixaves concentrar perquè ocupaves cada pensament....

Aquestes setmanes he estat capaç de reduir el teu poder i quan tenc un dia dolent encara apareixes. La teva presència m´ha fet aïllar i has destruït la meva autoestima i em recordes a cada moment que estic grassa. Em fas sentir lletja i odiar la meva apariència.....

En altres paraules, no em deixes viure la vida, em fas tenir por del futur i em parles de la seguretat que em dónes. Sé que ja no puc tenir-te com amiga. Ets lámiga més perillosa que mai he tingut.

Carta dúna noia de l´Hospital Maudsley de Londres, que tracta 500 adolescents cada any.



El paper de láuxiliar dínfermeria

No sobreprotegir

Fer-les responsables de la seva curació. Curar-se és el seu éxit.

No culpabilitzar ni mesquinejar

No anar déntès ni creure que ho saps tot sobre el que li passa. No donar consells

• No serveix de res dir-lis "menja" perquè el seu problema té un altre origen.

Fer-les trobar amb la realitat




A vegades reclament tota la meva atenció i altres es tanquen en la seva presó. El meu treball consisteix en guanyar-me la seva confiança per ajudar-les a expresar les seves emocions i esquivar la seva tendència a parlar de menjar. Se senten fatal. No desitgen res. O tot està molt bé o tot està qui sésfondra. A vegades no saben com demanar ajuda.

Testimoni dúna infermera de l´Hospital Maudsley de Londres, que tracta 500 adolescents cada any.

Font: El país, 7 de març de 2007



Trastorns orgànics mentals. Les demències

Demència

Deteriorament progressiu de la capacitat mental que es manifesta en una disminució de les funcions cognitives, com per exemple:

• La memòria

•La capacitat dáprenentatge

•Látenció

Trastorns orgànics mentals: Són els trastorns associats a deterioraments del cervell

Aparició progressiva: demència senil o Alzheimer

Aparició sobtada a causa dún accident o malaltia aguda

Són incurables i irreversibles, tot i que existeixen fàrmacs que poden retardar la progressió de la malaltia

Alzheimer= demència produïda pel deteriorament i la pèrdua de neurones cerebrals, la causa de la qual és desconeguda



Demència senil o alzheimer. Simptomatologia

• Fase inicial: despreocupació per láspecte físic, problemes per manejar diners. Oblid de paraules.

• Fase intermèdia: Dificultat per rentar-se o vestir-se. Incontinència urinària i fecal. Pèrdua de

memòria, control del moviment i capacitat de reconèixer persones. Desorientació espacial-

temporal. Parla lenta o molt ràpida.

• Fase avançada: No pot cuidar-se. Pèrdua de la parla i la mobilitat. No reconeix la família, ni el

moment del dia, ni el mes ni l´habitació. No es pot comunicar, encara que reconeix mostres dáfecte.







http://web.lemoyne.edu/~hevern/psy340/graphics/alzheimer.normal.brain.jpg



Demència senil o alzheimer. Tractament

• Farmacològic: Donepezil. Antipsicòtics per tractar les al·lucinacions i paranoies. Altres per

controlar el nerviosisme i les explosions de còlera.

• No farmacològic: Jocs i activitats per entrenar látenció i la memòria. Activitats terapèutiques com

musicoteràpia, ergoteràpia (activitats manuals), estimulació social (converses, visites dámics) i

física (taula déxercicis suaus).

Veure vídeo flv ALZHEIMER



Atendre persones amb Alzheimer

• Facilitar-li peces de roba senzilles (velcro...)

•Simplicar les rutines. Penjar rellotge gran amb la llista diària de coses a fer i recordar-li.

•Empra frases curtes. To de veu ambable. No tractar-lo com un nen. No renyar-lo.

• Estimular comunicació no verbal (somriure, gestos, contacte corporal)

•Vigilar la higiene personal, la dieta i la ingesta de líquids per evitar deshidratació.

Fase inicial



Atendre persones amb Alzheimer

• Solen estar ingressats per facilitar higiene, alimentació i canvis post

• Estimular la comunicació emocional (afecte amb la mirada i el tacte)

• Recordar-li la data, el moment del dia i cridar-lo sempre pel seu nom, encara que sembli no assabentar-se de res

Fase intermèdia i avançada



Consells per a les famílies dels pacients amb Alzheimer

• Evitar situacions noves si no han estat anunciades abans

• Fer-lo sentir actiu i útil (activitats senzilles). Que practiqui hobbies i vida social (centres de dia).

• Identificar-lo amb una polsera per si es perd fora de la llar

• Eliminar mobles innecessaris o perillosos i catifes.

• Informar dels recursos socials:

•Assistència a domicili.

• Centres de dia o centres per fer-hi curtes estades (Nadal, estiu....)

• Associacions i grups de suport on podran compartir sentiments.

• Internament en centres residèncials terapèutics

Famílies dels pacients amb Anorèxia o bulímia

• Saber canalitzar la preocupació dels pares i remetre´ls als especialistes les inquietuds dels pares sobre alimentació, hàbits, etc...

• Ambient càlid, relaxat i comunicatiu a la llar i a l´hospital. No pressionar, no donar consells.

• Informar dels recursos socials:

•Participació a grups de pares on es poden compartir experiències.

•Associacions i grups de suport

•Internament en centres residèncials terapèutics

Health & Medicine

Malalties mentals