1- Normativa Genera de La Llengua Catalana - Batxillerat

NORMATIVA GENERAL DE LA LLENGUA CATALANA

A/E

1.- a/e: La penúltima lletra d’un mot si és àtona (no hi recau l’accent) és sempre una e.

• exemples de substantius i adjectius: -es: dones, homes, nenes, alegres…• “ de verbs: tu cantes, ells canten… però ells cantaran (perquè és

tònica).

2.- Els substantius masculins acostumen a acabar en -e.

• exemples: pare, home…• excepcions: les mateixes que en castellà

- acabats en –ista: artista…- acabats en –cida: homicida…- acabats en –ma: drama, problema…- acabats en –ta: planeta…

3.- Els substantius femenins acostumen a acabar en –a.

• exemples: dona…• excepcions: les mateixes que en castellà

- mare, febre, torre, imatge, verge, classe, fase…

4.- Els adjectius en singular acaben només en –e si en castellà també són invariables (terminació única).

• exemples: alegre, amable…• excepcions: pobre/a

5.- Els adjectius que són variables en castellà (dues terminacions) també ho són en català.

• exemples: ample/a, culte/a…• excepcions: rude (“rudo”/”ruda”), xerraire (“charlatán”/”charlatana”)

SUGGERIMENT: podeu aplicar les normes 4 i 5 a qualsevol adjectiu, encara que no acabi en e/a. Així doncs, direm “una noia difícil, capaç, elegant, intel·ligent, fidel…” en femení singular perquè en castellà també diem “una chica difícil, capaz, elegante, inteligente, fiel…”.

Rosa Morera i Barris 1

6.- Si la a/e àtona es troba a l’interior de mot, la norma general és:

• cercar el mot primitiu. Escrivim “cadeneta” perquè prové de “cadena”• escriure el mateix que en castellà. Escrivim “accentuació” perquè en

castellà és “acentuación”• hem de tenir en compte la llista d’excepcions més usuals

CATALÀ – A- CASTELLÀ –E- CATALÀ -E- CASTELLÀ –A-afaitar afeitar assemblea asambleaambaixada embajada efeminat afeminadoarrabassar arrebatar Empar Amparoassajar ensayar emparar ampararassassí asesino Empordà Ampurdánavaluar evaluar Empúries Ampúriasavantatge ventaja enyorar añoraravaria avería esdeveniment acontecimientodavant delante espàrrec espárragodavantal delantal estendard estandarteramat rebaño meravella maravillarancor rencor monestir monasteriosanefa cenefa nedar nadarSardenya Cerdeña polseguera polvaredaxocolata chocolate punxegut puntiagudo

resplendir resplandecerresplendor resplandorsergent sargentotreball trabajovernís barniz

Atenció: - En els verbs jeure, néixer i treure i derivats, la”e” canvia a “a” si no és forta. Si és forta escriurem el que soni (“a” o “e”).

Exemples: neixo, naixeran

ACCENTUACIÓ

1.- S’accentuen les paraules que tenen l’última síl·laba tònica (forta) si acaben en:

• a, e, i, o, consonant + u: germà, cafè, menú…• as, es, is, os, us: procés, arròs…• en, in: depèn, Berlín

2.- S’accentuen les paraules que tenen la penúltima síl·laba tònica (forta) si no acaben com les anteriors:

• exàmens, però: examen, temíem, temíeu, àrab, fenòmens• nota: en català “dia” no s’accentua, perquè se separa di-a i acaba en

vocal


3.- S’accentuen sempre les paraules que tenen tònica l’antepenúltima síl·laba o anterior:

• gàbia (gà-bi-a), ràdio, justícia, família…

4.- Accents diacrítics. En el cas que existeixin dues paraules de significat diferent i que s’escriguin igual accentuem la que la vocal en qüestió sona igual que en castellà (excepte mèu, mòlt i sòl):

bé be (“cordero”)Déu deu (10, font, verb deure)dóna, dónes (del verb “donar”) dona, dones (substantiu)és (verb) es (pronom)féu (passat del verb “fer”) feu (present de “fer”, domini)fóra (verb “ésser”) fora (exterior)mà ma (la meva)més mes (part de l’any, les meves)mèu (miol del gat) meu (possessiu que vol dir “de mi”)mòlt, mòlta (molgut, molguda) molt (gran quantitat)món (univers) mon (el meu)nét, néta, néts, nétes (“nieto”…) net, neta, nets, netes (polit,

polida…)ós, ósssa, óssos, ósses (animal “oso”) os, ossos (de l’esquelet “hueso”)pèl (vellositat) pel (per + el)què (pregunta, prep.+què (relatiu))

que (resta de casos: conj., relatiu sense prep.)

rés (oració) res (“nada”)sé (verb “saber”) se (pronom)sí (afirmació) si (condició)sóc (verb “ésser”) soc (soca d’un arbre)sòl (terra) sol (astre)són (verb “ésser”) son (ganes o fet de dormir)té (verb “tenir”) te (infusió)ús (“uso”) us (a vosaltres)véns (verb “venir”) vens (verb “vendre”)vénen (verb “venir”) venen (verb “vendre)vés (verb “anar”) ves (verb “veure”)vós vos (a vosaltres)

ACLARIMENTS:- La “a” sempre s’accentua oberta: tarannà, demà, semàfor,

pàgina...

- La “e” i la “o” s’accentuen obertes si sonen diferent en castellà: arròs, cafè, espès, època, prudència, repòs...

- La “e” i la “o” s’accentuen tancades si sonen igual en castellà: avió, església, procés, cançó, visió, puré, tómbola...

- La “i” i la “u” sempre que porten accent és tancat, igual que en castellà: pollí, Berlín, menú...


DIÈRESI

• La dièresi la fem servir en el cas que vulguem trencar un diftong de la normativa i no puguem accentuar el mot perquè ho impedeixen en aquell cas les normes que regeixen l’accentuació.Exemples:- reïna (dels arbres), sona diferent a reina; diürn, sona diferent a diu; jesuïta; gratuït: fortuït; oriünd; reüll...

- veïna, però veí (perquè podem accentuar)- països, però país (perquè podem accentuar)- agraïa, però agraíem (perquè podem accentuar)- Lluïsa, però Lluís (perquè podem accentuar)

Excepcions: els infinitius, gerundis, futurs i condicionals no porten mai dièresi en la terminació. Així doncs, és: agrair, agraint, agrairé, agrairia; traduir...; beneir... però amoïnar i aïllar (perquè la dièresi no es troba a la terminació).

• Els derivats d’infinitius que haurien de portar dièresi però no en porten perquè la normativa ho mana, sí que en porten.Exemples; agraïment (perquè prové d’agrair); lluïment (de lluir); posseïdor (de posseir); traïció (de trair); intuïció (d’intuir)...

• Les paraules acabades en vocal + itat: ingenuïtat, homogeneïtat, continuïtat, espontaneïtat (excepte meitat)

• Els derivats de mots primitius amb dièresiExemples: - raïmet (de raïm); ruïnós i arruïnar (de ruïna), ensaïmada (de saïm)Excepcions: fluïdesa però fluid; heroïna però heroi, heroïcitat però heroic

• En els casos que “ue”, “ui” es trobin precedits d’una “g” o una “q” i volem que soni la “u”.Exemples: aigües (però aigua), adeqüi (però adequar), ambigüitat, pingüí...

• Alerta: NO s’escriuen amb dièresi les paraules acabades en –ista, -isme, -us, -umExemples: egoista, egoisme, heroisme, Màrius, harmònium...Excepcions: lluïsme i proïsme

• Altres exemples: diürètic, terraqüi

DIFTONGS

• Creixents • gu/qu més vocal, sempre que la “u” soni: pin-güí, ter-ra-qüi, guant• i/u àtones entre vocals. Forma diftong la i/u amb la vocal que la

segueix: no-ia, ca-uen. • i/u àtones a principi de paraula seguida de vocal: io-de, hie-na, io-gurt,

iu-gos-lau, ua-di


• Decreixents (i/u darrere d’una vocal) • a, e, i, o, u + i/u: i: mai, pau; rei, peu, rei; novii, riu; oi, nou; vuit,

lluu

• No formen diftong• gu/qu si la u no sona: guerra, aquella...• vocal + ix/ig: caixa, eixugar, calaix, goig, maig• ua, ue, uo, ia, ie, io precedits d’una consonant que no sigui g/q:

cacatua, dia, família

APÒSTROF

• L’article masculí el, en (usat davant d’un nom propi de persona) s’apostrofa (l’, n’) davant del so de vocal.

Exemples: l’1 d’agost, l’11 de setembre, l’snack, l’hoquei, l’handbol, l’ham, l’Isidre, n’Isidre, l’huracà, l’home, l’habitacle, l’ós, l’ús, l’illot, l’arbre. l’ONU, l’IVA, l’FBI, l’IPC...

Excepcions: - hac aspirada: el hobby- paraules que comencen amb el so de “i” seguit d’una

altra vocal: el iogurt, el iot, el hiat, el iode, el iugoslau...

• L’article femení la, na singular s’apostrofa (l’, n’ ) davant de paraules començades per la grafia de vocal o hac. El pronom feble “la” segueix la mateixa norma (la insulta, l’insta, la humanitza

Exemples: l’església, l’amiga, l’Ester, n’Ester, l’illa, l’ungla

Excepcions: - els mots femenins començats per “i, u, hi, hu” no fortes (àtones): la universitat, la Irene, la història, la imatge, la humanitat, la imaginació, la o na Immaculada (però l’ o n’Imma, perquè la “i” és forta).

- paraules que comencen amb el so de “i” seguit d’una altra vocal: la iaia...

- la una del migdia, la una de la nit.

- el nom de les lletres: la essa, la ela.

- per evitar confusions: - els mots que comencen amb una “a”

que té un sentit negatiu: la asimetria

(per diferenciar de la simetria, sonaria igual si apostroféssim).

- la ira (per no confondre amb “lira” (moneda, instrument musical))


CONTRACCIÓ

• Els articles el i els es contrauen quan van darrere de les preposicions a, de, per (“por”) i per a (“”para”) en el cas que no puguem apostrofar l’article segons les normes de l’apartat anterior.

- a + el= al

- a + els= als

- de + el= del

- de + els= dels

- per + el= pel (“por el...”). Fes-ho pel teu pare (“Hazlo por tu padre”)

- per + els= pels (“por los...”)

- per a + el= per al (“para el...”)

- per a +els= per als ((“para los...”). Aquestes joguines són per als nens de la classe (Estos juguetes son para los niños de la clase”)

CANVIS ORTOGRÀFICS DELS PLURALS I PLURALS ESPECIALS

• ca - ques: barca - barques• ça - ces: plaça - places

Davant d’una “e” o una “i” mai no escrivim “ç”, per tant és Mercè, Francesc,

• ja - ges: taronja - taronges

Davant d’una “e” o una “i” mai no escrivim “j”, per tant és: gener,ginesta... excepte les paraules que en castellà també s’escriuen en “j”: Jesús, Jeremies, objecte, injecció...

• ga - gues: plaga - plaques• qua – qües: pasqua – pasqües• gua - gües: llengua - llengües

NOTA: - Si un mot masculí acaba en dues consonants mai no forma el plural afegint –es, sinó afegint –os.

Exemples: text – textos (textes és incorrecte)

- Si acaba en –x tampoc no afegeix –es sinó –os. Exemple: complex – complexos (complexes és incorrecte)


- Hi ha mots acabats en –s en plural, que en singular acaben en vocal.

Exemples: crisi, tesi, anàlisi (mot femení)

- Hi ha mots acabats en –s que són igual en singular que en plural. Exemples: el/els llapis, el/els globus...

GÈNERE DIFERENT CATALÀ CASTELLÀ

CATALÀ MASCULÍ

CASTELLÀ FEMENÍ

CATALÀ FEMENÍ

CASTELLÀ MASCULÍ

els afores las afueras una acne un acnéun avantatge una ventaja una àgape un ágapeel bacteri la bacteria les alicates los alicatesel cap la cabeza una allau un aludel carrer la calle una anàlisi un análisisel cim la cima una aroma un aromael compte la cuenta la dent el dienteel costum la costumbre les postres los postresel corrent la corriente la sida el sidael deute la deuda la síncope el síncopeel dot la dote la síndrome el síndromeel dubte la duda la vall el valleels enagos las enaguasun escaire una escuadraun estratagema una estratagemael fel la hielel front la frenteun interviu una entrevista,

una interviúels llegums las legumbresel lleixiu la lejíael nas la narizun orde (religiós...)

una orden (religiosa…)

el pebre la pimientael pendent la pendienteel ret la redel senyal la señalel somrís la sonrisael tèrmit la termita

Nota: - Hi ha paraules que són alhora masculines i femenines però amb significats diferents.

- Exemple: el conducte (de l’aigua...) – la conducta (el comportament) el clau – la clau, etc.


LA B i la V

CATALÀ B CASTELLÀ V

CATALÀ V CASTELLÀ B

Àlaba Álava terminació imper- fet d’indicatiu:cantava, acabava, arribava...

cantaba, acababa, llegaba

baf vaho advocat abogadobarnilla varilla alcova alcobabaró varón arravatar-se arrebatarsebeina vaina arrova arrobabena venda avet abetoberruga verruga avi abuelobiga viga avorrir aburrirBiscaia Vizcaya avortar abortarbivac vivac bava bababolcar, rebolcar volcar, revolcar cavalcar cabalgarcalb calvo canvi cambiocomboi convoy caravel·la carabelacorb cuervo cascavell cascabelcorba curva cavall, cavaller caballo, caballerodesimbolt desenvuelto Còrdova Córdobaembolcar, embolicar envolver covar incubarmòbil, automòbil móvil,

automóvilcovard cobarde

oblidar olvidar crivell cribarebentar reventar crivellar acribillarsaba savia endívia endibiatrobador trovador envestir embestir

escrivà escribanoespavilat espabilado,

despabiladoEsteve Estebanesvelt esbeltofava habagavardina gabardinagavatx gabatchogovernar gobernargravar grabarHavana Habanahaver haberjavelina jabalinallavi labionúvol nubepavelló pabellónprevere presbíteroprova pruebaraval arrabalrave rábanosavi, sàvia, saviesa

sabio, sabia, sabiduría

Savoia Saboia


sivella hebillatàvec tábanotravar trabartrèvol trébolvernís barnizVesuvi Vesubiovoga bogavolta bóvedavoltor buitre

LA ELA GEMINADA

• Les paraules començades en:

al·lExemples: al·leluia, al·lèrgia, al·licient, al·literació, al·lucinar, al·ludirExcepcions: alarma, alegre, alemany, alenar, aliança, aliment, alumini

col·lExemples: col·laborar, col·lapse, col·lecció, col·lega, col·legi, col·locar, col·loquialExcepcions: còlera, colom, colònia, color, columna

il·lExemples: il·legal, il·legible, il·lès, il·limitat, il·lògic. Il·luminar, il·lusió

mil·lExemples: mil·lenari, mil·lenni, mil·lèsim, mil·liar, mil·ligram, mil·limetreExcepcions: milè, milenar, miler, milió

• Les paraules acabades en:el·la/el·lar/el·lirExemples: aquarel·la, caravel·la, Compostel·la, Marcel·la, mortadel·la, novel·la; apel·lar, cancel·lar, estel·lar, interpel·lar; expel·lir

Il·la/il·larExemples:Clorofil·la, goril·la, pupil·la, til·la, tranquil·la; capil·lar, cavil·lar, destil·lar, maxil·lar, oscil·lar, vacil·lar (però mutilar)

l·l l·l l·l lanul·lar idil·li, idíl·lic pel·lícula elaborarbèl·lic instal·lar pol·len elidirBrussel·les intel·ligent pol·lució elocuciócal·ligrafia libèl·lula putxinel·licèl·lula medul·la rebel·liócircumval·lació metàl·lic satèl·litcristal·lí mol·lusc sol·licitarconstel·lació nul·la vel·leïtatel·lipse pal·liar violoncel·listaexcel·lent pàl·lidhel·lènic paral·lel


LA ESSA

• Si la essa sona igual que en castellà i es troba entre dues vocals, escriure, “ss” si en castellà s’escriu en “s” i en “ç” si en castellà s’escriu en “z”

Exemples: possible – posible dimissió – dimisión

caça – caza

Excepcions: tassa – taza cassola – cazuela

tros, trossos –trozo, trozos asimetria –asimetria ((perquè és un prefix i no dupliquem la

essa)

• En la resta de casos tenim en compte com s’escriu en castellà, gairebé sempre coincideixen

Exemples: encendre, cinturó...

O/U

• cercar el mot primitiu. Escrivim “forner” perquè prové de “forn”• escriure el mateix que en castellà. Escrivim “ordenador” perquè en

castellà és “ordenador”• hem de tenir en compte la llista d’excepcions més usuals

CATALÀ –0- CASTELLÀ –U- CATALÀ –U- CASTELLÀ –0-assortit surtido ateneu ateneoatordir aturdir bufetada bofetadaavorrir-se aburrirse butlletí boletínbotifarra butifarra butxaca bolsillobrúixola brújula correu correocalorós caluroso europeu europeocapítol capítulo fetus fetocartolina cartulina focus fococobrir cubrir fòrum forocomplir cumplir muntanya montañacònsol cónsul muntar montarembotit embutido museu museoEmpordà Ampurdán mussol mochueloescopir escupir porus poroescrúpol escrúpulo ritu ritoesdrúixol esdrújulo riu ríoestoig estuche suborn sobornofoc fuego sufocar sofocarfora fuera superb soberbioJoan Juan supèrbia soberbiajoglar juglar suport soportejoguina juguete tramuntana tramontana


joventut juventud trofeu trofeolloc lugar turmell tobilloos hueso turment tormentopèndol pénduloploma plumapodrir pudrirpolir pulirpolsera pulseraporta puertarètol rótuloretolador retuladorrobí rubíRomania Rumaníarostir rustirsofrir sufrirsorgir surgirsospirar suspirartítol títulotomba tumbatonyina atúntorró turróntriomf triunfo

Atenció: - En els casos dels verbs collir, cosir, escopir, poder, sortir, tossir, voler i derivats escriurem sempre “o” si no és forta, excepte “puguem” i “pugueu”, i “vulguem” i “vulgueu” que haurien

d’escriure’s en “o” perquè no són fortes i s’escriuen en “u”.

Recordem que si no és forta escriurem el que soni.

Exemples: - cullo (és forta, per tant, el que sona), colliré, collia...- neixo (és forta, per tant, el que sona), naixeran...- puc i pots (és forta en cada cas, per tant el que sona),

poden, podré, poguéssim...

PARTICIPIS I GERUNDIS

INFINITIU GERUNDI PARTICIPIabsoldre absolent absoltadmetre admetent admèsaparèixer apareixent aparegutatendre atenent atèscloure cloent closcobrir cobrint cobertconèixer (jo conec) coneixent conegutdissoldre dissolent dissoltempènyer empenyent empèsésser essent estat (“sigut” és

incorrecte)establir establint establertestrènyer estrenyent estretimprimir imprimint imprèsoferir oferint ofert


ASPECTES VARIS A TENIR EN COMPTE

• a (preposició) / ha (verb “haver”)En Pere ha pintat un quadre per a la seva germana. A l’estiu tota cuca viu.

• em (a mi) / hem (verb “haver”). Em va dir que hem de llegir molt si volem escriure bé.

• “lo” només és correcte si és un pronom (substitueix un nom) mai si és article (acompanya un substantiu). Aquest llibre vaig comprar-lo a un antiquari. El que has de fer és distingir allò que està bé i allò que està malament.

• lis com a pronom no existeix en català, cal dir “els”els vaig dir que hi anessin ràpidament

• els hi només és correcte si substituïm dos complementsExemples: els vaig portar això (a ells o a elles)

• en el cas de fer servir més d’un pronom feble, l’apòstrof va col·locat al més a la dreta possible.Va portar-me’l ahir, aquell llibre.A l’ull, se me n’hi ha posada una de molt grossa, de brossa.

• la forma verbal hi ha, hi havia, hi haurà (verb “haver-hi”) és invariable, com en castellà (“hay”...)Avui hi ha molts cotxes al carrer.

• l’obligació en català s’expressa amb el verb “caldre” o bé amb “haver de”, mai amb les formes “tenir de”, tenir que”, “hi ha que”Hem d’anar d’excursió a la muntanya, és molt saludable.Cal que portis els deures fets demà mateix.

• tots els infinitius acabats en –guer són incorrectes.saber, poder, tenir, voler... (i no “sapiguer”, “poguer”, “tinguer”, “volguer”...)

• el complement directe (CD), qui rep l’acció del verb, en català no s’introdueix amb una a:He saludat el teu germà (Qui rep l’acció de ser saludat? El teu germà (CD)).He vist les teves filles entrar molt formals a la classe.

• perquè (resposta, afirmació )/ per què (pregunta, dubte)Dóna-li aquest regal perquè l’emboliqui.No marxarem ara de viatge fins que deixi de ploure a bots i barrals.Per què ho dius?No sé per què s’ha posat a plorar amb tanta facilitat.


• sinó (oposició) / si no (condició més negació)No ha dit això sinó això altre.Si no plou entrarem en fase de sequera.Digues-li-ho amb molta cura, si no (li ho dius amb cura), no ho farà.

• tan (“tan” en castellà) / tant (“tanto” en castellà)Fa tan fred que haurem de posar en marxa la calefacció.T’estimava tant que no et volia fer patir.

• quan (“cuando”) / quant (“cuanto)No sé quan arribarà.Quant t’ha costat aquest vestit?

• si “doncs” es pot substituir per “perquè” està mal fet servir.Ha agafat el paraigua perquè plou.

• degut a només està bé si està referit a una paraula masculina singular, si no, cal substituir-lo per “a causa de”El problema és degut a un tall en el corrent elèctric.A causa de la crisi ha hagut de tancar el negoci.

• sí (afirmació) / si (condició)Ha dit que sí, que vindrà a la festa.Si et sembla bé, em podries ajudar a fer el dinar.

• hem d’evitar dir “recolzar” amb el sentit de “donar suport”.

• prou és invariable (“prou és prou i prou”) per tant hem d’evitar prous, prouta, proutes, que són incorrectes.

• bastant / bastants. Recentment la normativa ha admès les formes bastanta i bastantes.Tinc bastant/a calor. Té bastants/es pintures per decorar-li la cara.

• gens (acompanya conceptes incomptables)/res (acompanya conceptes comptables)No té gens de paciència/No tinc res a la nevera

• Compta= “cuenta o enumera” (exemple: El banquer compta els diners)comte = “conde” (exemple: El comte Guifré el Pilós és del segle IX)compte= “cuenta” (exemple: el compte corrent)conta = “cuenta o explica” (exemple: L’avi conta un conte al seu nét.)conte = “cuento” (veure l’exemple anterior)

• davant de la conjunció que cauen totes les preposicionsExemples: S’adona que ha d’estudiar més o S’adona del fet que ha

d’estudiar més.


• el femení de dos és duesExemples: dos nens, dues nenesExcepció (si elidim un mot masculí davant de dos): La pàgina (número) dos.

• Puntuació.

Entre el subjecte i el verb no hi posarem mai una coma, excepte si el subjecte porta molts complements i el verb es troba massa apartat.La persona de qui ens han parlar a la conferència de les 12 del migdia d’avui titulada “El proïsme”, es va doctorar en Humanitats...

Si elidim un verb cal escriure una comaJo compto aquestes butlletes d’inscripció i tu, aquestes altres.

Si disloquem (posem al davant) un element i després el pronom.D’entrades per a l’espectacle, en queden encara moltes.

BARBARISMES I INTERFERÈNCIES CATALÀ/CASTELLÀ (ordre alfabètic a les columnes dos i quatre)

CORRECTE INCORRECTE CORRECTE INCORRECTEesdeveniment aconteixement malson pesadillade gust a gust condol, condolença pèsamper força a la força pestell pestillopotser, a la millor a lo millor pit petxugaa terminis a plaços murri pícaroabastar, comprendre

abarcar espifiar pifiar

abonament abono enxampar, atrapar pillarvoltat abobedado pelleringa piltrafaaclaparar abrumar rebentada pinxassoaccelerar acelerar xiular/tocar el

clàxonpitar

aclariment aclaració entre naps i cols entre pitos i flautes condicionar acondicionar termini plaçavançar, anticipar adelantar plànol planoa més, a més a més ademés prèdica plàticaesgotar agotar plet pleitestalviar ahorrar ploma, plomall pluma, plumeroalleujament alivi a poc a poc poc a pocajornar aplaçar dominar poder ambdonar suport apoiar arna polillaretardar,endarrerir atrassar porcellana porcelanaaugment, augmentar

aument, aumentar

percentatge porcentatge

aldarull, enrenou barullo parar esment posar atencióescombraries, deixalles

bassura fer mala cara posar mala cara

frontissa bissagra arreglar-se, fer goig

posar-se guapo

entrepà bocadillo posar-se al davant posar-se per davantesborrador borrador tornar-se vermell posar-se vermell


farmaciola botiquín premsa prensarecerca búsqueda pressió presiócapçal, capçalera cabecera mitjana promedi, promigmaluc cadera proveït provistescalfar calentar a ultrança pur i durqualificar calificar habitació, cambra quartoqualitat calitat quadrimestre quatrimestreafecte, estima carinyo trencat, nombre

fraccionariquebrat

fer malbé, espatllar carregar-se estona ratoquasi, gairebé casi rebentada rebentondestitució cessament reflectir reflectar, reflexarcobrament cobro escorcollar registrarcodi còdig ostatge rehénmarfegó, matalasset

colxoneta regnar reinar

a tot estirar, com a màxim

com a molt reliquiari, reliquier relicari

com més aviat millor

com abans millor

emplenar, farcir rellenar

companyonia companyerisme remeiar remediarcomplet (ple) complert rendible rentablecorregit corretgir objecció, però repar, reparoquotidià cotidià respatller respaldoalerta, atenció, compte

cuidado, ull retir, recés retiro

natalici, aniversari cumpleanys retardar, endarrerir

retrassar

dada dato regna riendadata fecha ritu ritusdret, dempeus de peu robatori, furt robodesenvolupar, desenrotllar

desarrollar genolleres rodilleres

comiat despedida rombe rombodesprés después retolador rotuladorl’endemà el dia següent saviesa sabiduriaadreça direcció assaborir saborejarfruir, gaudir disfrutar sa i estalvi sano i salvodistingir distinguir saba sàviaadonar-se donar-se

comptesisme seisme

penedir-se empenedir-se segell, segellar sello, sellarrecordar-se enrecordar-se sinus senoquant a en quant a asseure’s, seure sentar-seempipament, enuig enfado seriós,

seriosamentsèrio, en sèrio

malaltia enfermetat supèrbia sobèrbiaenfrontar-se enfrentar-se solitud, soledat soletatembolic enredo resoldre,

solucionarsolventar

assaig ensaig soterrani sòtanoassabentar-se enterar-se solt, escadusser sueltoenviament envio sèrum sueroequànime equànim submergir sumergir


esquinç esguinç subministrament suministreespacial espaial sud suresclatar, petar estallar substituir sustituirprestatgeria estanteria ensurt, esglai sustorefrany, tornada estribillo envà, paret tabicambdós ambos mida, grandària tamanyestrany extrany tempteig tanteigtenir padrins tenir enxufe taxa tassafaula fàbula testimoni testigcarmanyola fiambrera text, textos texte, textesfera fiera tauró tiburófulletó folletí encarcarat tiessofullet folleto ensarronar, estafar timarfre freno llençar tirarmalastruc gafe beneit, babau,

enzetonto

greix grassa topall/límit topegros (de volum) gran tempesta tormentataquilla guixeta cargol, vis tornilloespatlla hombro barroer, matusser torpepotser igual trànsit tràficfins i tot inclús trair traïcionarenginyer ingenier transcendir trascendirintermedi intermig traslladar trasladarenvair invadir entremaliadura travessurainversemblant inverossímil tremend, terrible tremendoInterrompre, interromput

Interrompir, interrompit

trofeu trofeig

embolic lio partir-se, rebentar-se

tronxar-se (de riure)

rètol lletrero ensopegar, entrebancar-se

tropessar

aconseguir. assolir lograr canó, tub, canonada

tubo, tuberia

substància grisa matèria grisa pallissa tundamatèria primera matèria prima llindar umbralmitjà de transport medi de

transportunànime unànim

encara rai, sort que menys mal gual vadoamanyagar, aviciar mimar vaja! vaia!ensopiment, nyonya

modorra d’acord!, entesos!, bé!

vale!

simi/bufó/granota mono tanca vallamoralitat, ensenyança

moraleja venda venta

crossa muleta finestreta ventanillacanell munyeca estiueig, estiuejar veraneig, veranejarnovaiorquès neoiorquí revetlla verbenanovençà novato verdureria verdulerianombre primer número prim verí, metzina verenotant de bo! ojalà! envernissar vernissarona (vibració) onda versemblant verossímilòrgan (del cos) orgue contra, Enfront de versuspagament pago vertigen vèrtig


panell panel vestidor vestuaritou de la cama, panxell

pantorrilla escurçó, vibra víbora

paperera papelera encenalls virutesparàgraf pàrraf cortinetes visillosgraellada parrillada combinació visorector pàrroc el vistiplau el visto bueno, el

vist-i-plaucomunicat parte habitatge vivendapegat parxe desengany,

miquel, mocxasco

demà passat passat demà ferralla xatarrapassi passe revisió mèdica xequeigpassadís passillo quillat, sonat xiflatgall dindi, indiot pavo guingueta, xiringuitopaó pavo real espurna, guspira xispavianant, transeünt peató acudit xistecomanda, encàrrec pedido delator, espieta xivatopaparra, corcó pelma doll, raig xorrocogombre pepino impermeable xubasqueroanar com l’anell al dit

anar de perles fanfarró, fatxenda xulo

romandre, restar permanèixer xumet xupetefutur, esdevenidor pervindre rasa, vall zanja

abaixar (disminuir) / baixar (amb moviment físic) Abaixar els preus. Baixar les escales.

abonar(pagar)/adobar(posar adob)alhora (al mateix moment)/a l’hora (puntualment)anar (moviment cap a una 3a persona o un lloc) / venir (entre 1a i 2a persones)

- Vols venir, si et plau? – Si, ara vinc.- Demà aniré al mercat, a casa d’ell...

anomenar (dir) / nomenar (donar un càrrec)

apujar (fer més gran) / pujar (amb moviment físic)arran (a partir de/tocant) / arrel (d’una planta, d’un arbre...)

Aquest pintor és conegut arran d’aquella exposició.L’avió ha passat arran de terra.L’arrel d’aquesta planta és medicinal.

assecar (al sol, a l’aire lliure, assecador/a) / eixugar (amb un drap,tovallola...)

complet (adjectiu que vol dir “ple”, “sencer”) / complert (participi que vol dir realitzat”)conducta (comportament) / conducte (canal)dada (informació) / data (dia)desvelar (revelar) / desvetllar (despertar)donar (lliurar...) / fer (referit als sentiments i sensacions)

Fer por, il·lusió, riure, plorar, pena... i fer un petó, una abraçadadonar suport (animar) /recolzar, recolzar-se (descansar)

Cal donar suport a la seva proposta. La partitura es recolza en el faristol.

emprovar-se (la roba) / provar (un mecanisme) / tastar (el menjar)endegar (iniciar un projecte...) / engegar (posar en marxa un vehicle...)esborrador (estri per esborrar) / esborrany (escrit no definitiu)


esquena ( equival a “espalda” en castellà) / espatlla ( “hombro” en castellà)ésser o ser (qualitat de sempre...) / estar (delimitat en temps, en locucions)

Ella és molt simpàtica. París és a França. Aquell dia estigué molt simpàtica. Està sempre de bon humor. Està a favor de la vida.

fondo (adjectiu) / fons (substantiu) Plat fondo. Anar al fons de la qüestió

follet (del conte) / fullet (full petit)/ fulletó (fascicle)gairebé (quasi)/gaire bé (no reeixit)got (de vidre) / vas (de ceràmica...)gran (d’espai, d’edat) / gros (de volum)lliurament (fet de donar una cosa) / lliurement (amb llibertat)màniga (d’una camisa, per exemple) / mànega (per regar)medecina (medicament) / medicina (ciència mèdica)mesa (electoral) / taula (del menjador, de l’escriptori)muscle (espatlla) / musclo (mol·lusc marí “mejillón”) / múscul (òrgan carnós)nombre (quantitat, plural) / número (xifra, exemplar)

Hi havia un gran nombre de persones. Els substantius tenen gènere i nombre. El número dos de la llista que exposi oralment el tema!

rentable (que es pot rentar) / rendible (que aporta un benefici, un guany)runes (restes d’un enderroc) / ruïnes (monument històric)tràfic (comerç il·legal) / trànsit (de vehicles)vestidor (lloc on ens canviem de roba) / vestuari (conjunt de peces de vestir)

Departament de llengua i literatura catalanes – LA VALL -


Documents

1- Normativa Genera de La Llengua Catalana - Batxillerat