De com va nàixer l’institut...................................................... 3Visita a les instal·lacions frigorífiques ......................... 4El teatre de llum negra ..............................................................6La gastronomia en les diferents cultures ......................8Animació a la lectura. Activitat a la Biblioteca mu_nicipal d’Ondara ........................................................................... 9Assajant “Com sona l’ESO” 2013..........................................10Assajant “Com sona l’ESO” 2013..........................................10Viatge a Madrid ............................................................................12Corrupció .........................................................................................13Un poeta de realitats ................................................................ 14Sobre ”Les històries del paradís de Xavi Sarrià” ........15Els lectors recomanen: De “Misteris S.L. jo diría.........16Passatemps ....................................................................................17Contraportada ...............................................................................18Contraportada ...............................................................................18

INDEX

EN EL DESÉ ANIVERSARI: DE COM VA NÀIXER L’INSTITUT XEBIC (1)

Robert Miralles

Com si es tractara d'una catedral gòtica o més casolanament, la presa de Calp, el procés de gestació i construcció de l'Institut Xebic va resultar desesperadament lent. Vos resultarà difícil de creure, però tot va començar en 1987 (Sí, heu llegit bé, en 1987), fa vint-i-sis anys!, quan en les eleccions municipals celebrades en eixe any entren en l'Ajuntament, per primera vegada en la història local, dos regidors nacionalistes, de la Unitat del Poble Valencià, treballadors de l'ensenyament, per a més senyes; un, professor d'institut, i l'altre, mestre. Així que ja podeu imaginar quina va ser una de les primeres mocions que presentaren davant el Ple de l'Ajuntament: VOLEM UN INSTITUT! I el Plenari del poble, per aclamació, va subscriure la proposta. Però demanar un institut per a Ondara en aquella època era com reclamar un pont de Dénia a Eivissa. Havien de transcórrer alguns anys, a principis dels anys noranta del segle passat, quan la Conselleria d'Educació encetà els treballs de disseny del primer Mapa Escolar Valencià. Inicialment, als pobles del Baix Girona (Ondara, el Verger, Beniarbeig, els Poblets i la Rectoria) ens pertocava un centre d'educació secundària i de batxillerat, però qui havia de decidir-ho -aleshores, el govern valencià era del principal partit de l'esquerra espanyola-, encara no havia dit ni pruna. Junt amb esta indefinició, hi havia un segon factor que podia inclinar la balança sobre on emplaçar l'anhelat institut: el govern municipal d'un altre poble de la rodalia, que també suspirava per albergar l'institut, era del mateix color polític que la Generalitat; així que era fàcil imaginar el següent capítol de la història. I és que a “Hispània” (quasi) sempre s'ha actual tribalment. I ara ve un dels passatges més suculents de la història del Xebic. Un professional de la Conselleria, sense adscripció política declarada, i qui, ignorem per què, sentia una certa simpatia per Ondara, va informar al seu ajuntament (...de barra catxa, diem als pobles) que, en efecte, la voluntat de la Conselleria de construir l'institut en un municipi pròxim a Ondara era ferm, però que, vista la mandror d'aquest ajuntament veí en afanyar-se a comprar uns terrenys i a cedir-los a la Conselleria, podia aprofitar-la Ondara per anticipar-se’n; a més, aquest home era el responsable d'informar les peticions que arribaven a la Conselleria, que havien d’anar acompanyades dels terrenys pertinents o, almenys, d’una opció de compra, cosa que -ens va dir- faria molt gustosament...en favor de la petició d'Ondara, l'única que, finalment, va arribar a les seues mans i que fou acceptada. És així com Ondara arribaria a tenir institut. Que no us ho cregueu? Vosaltres mateixos! Dels terrenys cal dir que se n’ofertaren tres en tres llocs distints, sent elegit pel tècnic redactor del projecte, l’arquitecte gandià Carles Meri, el que ocupa actualment l’institut, una parcel.la de 14.447,91 m2. La ubicació, fora del casc urbà, i en un entorn agrícola i amb vistes a la mar, resultà difícil d’igualar (continuarà).

Visita a les instal·lacions frigorífiques

Els alumnes del segon curs del cicle mitjà d´Instal·lacions Frigorífiques i de Climatització van realitzar el passat 1 de febrer de 2013 una visita a l´Hospital de Dénia, acompanyats pels professors del Departament de Fred i Calor, Vicent Flores i Vicent Pons. A l´Hospital ens van ensenyar totes les instal·lacions de calefacció i climatització, a més de donar-nos totes les explicacions necessàries i contestar totes les preguntes que feren els nostres alumnes sobre el funcionament dels equips. Les persones que ens van atendre foren el Cap de Manteniment de l´Hospital i el responsable de l´empresa que porta el manteniment de les instal·lacions tèrmiques, ROCHINA S.A., col·laboradora habitual amb el nostre institut ja que acull alumnes del cicle formatiu per a la realització del període de pràctiques. Visitàrem la central de producció tèrmica de l´hospital:

- Sala de calderes: van vore les 3 calderes encarregades de la producció d´aigua calenta sanitària de l´hospital. Aquestes calderes están provistes de cremador mixte de gas propà i de gasoil. Els alumnes van veure amb detall les instal·lacions de subministrament de gas i de gasoil amb tots els seus accessoris, com ara filtres, vàlvules de tall, purgadors, i altres elements de seguretat. També van comprovar totes les mesures de seguretat que s´adopten en aquestes sales de calderes d´edificis institucionals, en quant a instal·lacions contra incendis, itineraris d’evacuació, mesures de portes, ventilació, etc. Sala de calderes

- Sala de màquines refredadores, encarregades de produir l´aigua gelada o calenta, segons l´època de l´any, que és enviada als elements terminals que climatitzen les diferents sales i habitacions de l’edifici hospitalari. També van vore totes les mesures de seguretat que envolten aquesta sala, que en aquest cas està situada a l´aire lliure, en una terrassa al nivell de la planta primera.

- Sala de climatitzadors, que

són els equips per on circula l´aigua freda o calenta que tracta l´aire que és enviat als diferents recintes mitjançant turbines d’alta pressió, a la temperatura requerida en cada cas. Es van comprovar també les dimensions, així com els materials dels conductes de circulació de l´aire tractat. Aquestos conductes Sala de climatitzadors són de xapa d’acer galvanitzat, folrats amb panell de fibra de vidre, per a evitar condensacions en la part externa dels conductes.

- Sala de grup electrògen, encarregat del subministrament elèctric als serveis bàsics de l´hospital si hi ha un tall de l’energia elèctrica convencional. Aquest grup és de gasoil i es posa en Sala de climatitzadors

marxa automàticament quan detecta una manca d´energia elèctrica. Dóna servici a les instal·lacions de gasos medicinals, ascensors, enllumenat bàsic, UCI, quiròfans,etc.

Al final del matí, ens van fer una demostració del funcionament del sistema de gestió centralitzada mitjançant ordinador de totes les instal·lacions tèrmiques i de gasos medicinals de l´hospital: donar temperatures de consigna als diferents equips, posada en marxa i aturada de bombes d´aigua, climatitzadors, etc.

El Teatre de Llum

Negra

Alguna vegada us heu plantejat què abasta l’estudiar Educació Infantil? De segur, que la majoria de gent pensa que una vegada obtingut el títol simplement ens dediquem a la guarda dels xiquets i no arriben a pensar que la nostra labor també té l’objectiu de fer gaudir als nens amb diverses activitats com l’animació a la lectura, experimentació, manipulació, expressió plàstica, teatre, etc. D'aquest tipus d'activitats, nosaltres ens hem centrat en el teatre , especialment en el de llum negra. Podem puntualitzar que el teatre de llum negra és una escenificació que es porta a terme en un espai totalment fosc i en condicions lumíniques especials, utilitzant la "llum negra". Aquesta llum fa que certs teixits, materials i colors ressalten, submergint el negre en el no res.

Els contrastos de llums amb la foscor més absoluta permeten que les persones o objectes vestits totalment de negre es facen invisibles, de la mateixa manera fan aparèixer qualsevol material fluorescent. A partir d'ací la nostra imaginació pot volar.

El Teatre de Llum Negra es basa fonamentalment en la combinació del negre i els colors fluorescents. Farem servir el negre per a tot allò que no vulguem veure i els fluorescents per destacar les imatges que expressen els moviments o les idees a representar.

Nosaltres en el mòdul “El joc i la seua metodologia” hem fet servir aquest recurs per a escenificar el conte de “Elmer”, amb el qual ens hem divertit entre nosaltres i al mateix temps hem treballat per poder fer gaudir al nostre públic infantil i no tant infantil. Finalment, pensem que aquest tipus de teatre és una oportunitat màgica per als nens, de la qual

nosaltres en la nostra infància no hem pogut gaudir i per això, ens plena d’alegria, orgull i satisfacció el fet de representar aquesta obra i veure les reaccions de sorpresa, alegria i entusiasme en les cares dels nens.

Maria Ferrando i Alba M. Rueda 2n Educació Infantil

GASTRONOMIA EN LES DIFERENTS CULTURES

El curs de 1r d'Educació Infantil, per mediació de l'assignatura d'Autonomia Personal i Salut Infantil, ha realitzat una sèrie de treballs i exposicions per a conéixer l'alimentació d'altres cultures i zones geogràfiques mitjançant la investigació en la seua cuina i l’observació dels seus patrons d'alimentació pel que fa a l'etapa infantil.

Cada grup en la seua exposició ha elaborat diferents plats típics de la zona triada, estes han sigut, Marroc, Japó, França, Armènia, Alemanya i C. Valenciana.

El motiu de les exposicions, era que la classe, coneguera un poc d'història gastronòmica, hàbits, dèficits, carències i com és d'equilibrada cada dieta. Intentàvem plasmar en les nostres exposicions, sobretot l'alimentació infantil, donada la importància que té per al cicle que estem cursant.

També ambientem, totes les exposicions, amb les formes de preparar les taules, els coberts o efectes necessaris, com en cada regió és típic, inclús amb vestits regionals.

A més, hem realitzat una part d'estimulació sensorial, a través dels menús cuinats, tapant elsulls a algunes/s companyes/s, estes/os han degustat, olgut i palpat els aliments, la resta ha degustat les diferents exquisideses.

Entre les menjars

que hem degustat tenim: de la zona del Marroc, el couscous; al Japó provem el sushi; a França els creps; Armènia ens va delectar amb Gata, una massa de pasta fullada amb mantega i sucre avainillat; Alemanya ens va preparar fricadelle (boles de carn amb formatge Feta) i kartoffelpuffer (coquetes de creïlla i ceba) i a la Marina Alta ens delectaren amb bunyols i la nostra paella.

Mariluz Martínez Gómez- 1r d’Educació Infantil

ANIMACIÓ A LA

LECTURAActivitat a la Biblioteca

Municipal d’Ondara

Dominique DelmenicoNati Risueño

L'any passat se'ns va brindar l'ocasió, als alumnes de Primer d'Educació Infantil, de realitzar una activitat d'animació lectora en la Biblioteca Municipal d'Ondara i decidírem aprofitar-la les dues.

Dominique, va llegir el conte d'Elmer i a continuació va dur a terme una activitat amb els xiquets perquè pintaren entre tots un elefant Elmer gegant, que va quedar molt bonic.

Nati, va contar la història d'un ser estrany, un Grúfalo, per mitjà del qual va treballar el sentiment de la por, a través d'un conte. Posteriorment va realitzar un taller de màscares de Grúfalo que va ser tot un èxit.

ASSAJANT “COM SONA L'ESO – 2013”Enguany “Com Sona l'ESO” se celebra a Cocentaina i l'alumnat del Xebic no pot faltar a la cita. Estem assajant un ballet per a banda i cor que porta per títol Mariola i el foc i que estrenarem el divendres 10 de maig a la ciutat socarrada així com les cançons que interpretarà amb nosaltres Pep Gimeno, “El Botifarra”, cançons tradicionals que interpretarà junt a la banda i cor de CSE. També participarem en una performance que el grup de percussió Amores està acabant d'enllestir per a envair sonorament la ciutat el dimecres 8 de maig per la nit.

Com que el Xebic és un centre ple d'art i d'artistes, enguany tornem a tindre representació dalt l'escenari central per part de dues ballarines que formen part del cos de ball. Han passat unes proves de selecció i han començat ja a assajar amb la gent d'altres pobles. Les alumnes seleccionades han estat Míriam Romans i Mar Riera.

Tot seguit us avancem la història de Mariola i el foc, la resta l'haureu de vore en directe...

HISTÒRIA DEL FOC I LA NATURA: UNA REFLEXIÓ EN FORMA DE CONTE

Hi havia una vegada, fa molt i molt temps, un xicotet país on el Foc i la Natura convivien de forma tan harmoniosa que feien les delícies de tota la gent. I cada dia, a poqueta nit, es trobaven a la Llar de cadascuna de les cases per a il·luminar i donar caliu als tendres somnis dels més menuts. El Foc, amb la seua eterna dansa de flames balladores que volen ser i desapareixen, i l’olor dolcenca del fumet que s’escapa pel fumeral. I la Natura, alimentant aquell dòcilment. De fet, és una Natura que l’Home Savi ha triat del bosc per a traure’n el profit just i necessari per a la Vida.

I és precisament allí, al voltant de la Llar, on s’esdevé la meravella de la Vida: la paraula de l’Home Savi, al costat de les flames, és la màgia que enlluerna els xiquets i va filant històries que parlen de llocs on la Natura i els seus habitants són els protagonistes indiscutibles. Ah!, quin goig per a tots aquells que han pogut gaudir, en la seua infantesa, del caliu de la Veu i el Foc alhora en el recer més agradable de la casa.

Però vet ací que, en aquest país, el benestar no és etern. En els últims temps, la mà de l’Home Roí, com una bruixa avorrida i maleïda, ha trencat la màgia de la Llar. Amb els seus poders malèvols, fets de negligències i vanitats, ha destruït el delicat equilibri dels elements bàsics de la Vida.

Així, l’Home Roí ha abandonat la Natura a la seua mala sort, de tal forma que el Foc, abans domèstic i essencial, s’ha transformat en el botxí inabastable i salvatge que la va devorant sense remei. El nou escenari, ara el regne de la Mort, és un paisatge dantesc fet de cendres i esquelets socarrimats on sembla una quimera la Vida i els Contes que en parlen. Ací, el Foc i la Natura ballen sense parar una macabra dansa d’autodestrucció.

Mentrestant, l’Home Roí fa un badall d’indiferència i pensa que, en definitiva, la Vida és molt curta i cal traure’n el màxim profit. I, encara que també segurament algun dia va ser xicotet, i potser, fins i tot, li van contar algun conte a la vora del Foc, ja de ben gran creu que amb l’afany de l’avarícia pot obtenir allò que li convé, sense saber que la il·lusió i la imaginació dels infants no té preu.

En el decorat d’aquest socarrat país, l’Home Roí només tornarà a ser Savi quan entenga que la màgia de la infantesa només es pot mantindre amb la combinació dels elements essencials: la Veu, el Foc i la Natura aplegats a la Llar com una Arcàdia on regna la Vida. I cal que sàpia també que necessitem l’equilibri primigeni perquè la meravella de la Vida continue. Aconseguir-ho és guanyar el futur i deixar l’herència que ens pertoca. La resta és només literatura (infantil?).

VIATGE A MADRID

Maria Castelló Ferrer. 3r A

Cada vegada que he de fer un viatge, igual d’important és el viatge com tota la preparació d’abans.

Les dues setmanes d’abans, comprant tot el que necessite i preparant-ho tot m’ho passe bomba!

L’últim viatge va ser a Madrid, amb tots els companys de l’institut.

Ja en l’autobús, el simple fet d’estar tots junts, sense pares que controlen, ja va ser una festa per a mi.

Quan vàrem arribar, el primer que vàrem fer va ser anar a dinar a l’hotel i deixar les maletes, després amb l’autobús vàrem fer una visita turística per la capital. Em va impressionar molt la diferència que hi ha amb el meu poble! Quina quantitat de cotxes, gent i edificis alts…

Més tard, vàrem tindre temps lliure, vàrem aprofitar per anar a sopar, ja que després ens anàrem a veure el musical de “El Rei León ”. Comptant que és una de les pel·lícules preferides de Disney, es podeu imaginar el que vaig disfrutar…

Quan acabàrem, anàrem a l’hotel. Vàrem tindre una estona de temps lliure per anar a l’habitació d’algun company i divertir-nos una estona.

L’endemà desdejunàrem i anàrem a visitar el parc d’ Europa, un parc on estan tots els monuments més importants d’ Europa.Tot seguit visitàrem el museu de Joaquim Sorolla, un pintor impressionista amb més de 2.200 obres. Després tinguérem una mica de temps lliure, aprofitàrem per anar a dinar, ja que després teníem una visita al Museu Reina Sofia , un museu molt gran i bonic.

Al final del dia vàrem tindre més temps lliure, vaig aprofitar aquells minuts per a comprar uns records de Madrid.

L’últim dia vam anar a la fira d’ Arco, vàrem veure moltes coses que em cridaren l’atenció però el que més fou un quadre molt estrany d’unes ulleres. Aquell mateix dia vàrem tornar cap a casa amb molta il·lusió de veure la família i amics per a contar-los el nostre viatge però amb un poc de nostàlgia perquè la nostra gran aventura havia acabat.

CORRUPCIÓ... Sé que aquest tema ja està molt comentat, o almenys, en els últims dies s’ha tornat molt popular, però, mentre continuen apareixent casos de corrupció, el millor que podem fer és parlar d’ells i buscar-ne culpables. Sense anar-nos-en més lluny la nostra comunitat és una de les més corruptes(per no dir la que més). Els casos que han anat apareixent en

els últims temps, ens posen de manifest la idiotesa humana i la capacitat que té l’ésser humà de ser menyspreable. Mentre uns fan promeses impossibles i altres les creuen a ulls clucs, hi ha massa gent que es beneficia del poder que els han donat tants pobres ingenus. Que sí, que ací som molt llestos, que sempre triem els millors perquè ens representen i administren els nostres diners. No sabíeu que s’han gastat 150 milions d’euros en un aeroport per a vianants? Tal vegada, sí us sone l’augment d’alumnes per classe o la privatització progressiva de la sanitat, veritat? Supose que us agradarà més sentir que la Generalitat Valenciana va avalar el Valencia C.F. i ara s’ha de quedar amb ell perquè aquest equip no ha pogut pagar el préstec que li concedí Bankia... Doncs no, jo crec que la millor inversió de la Generalitat va ser pagar a Santiago Calatrava 15 milions d’euros per una maqueta d’unes torres que ni tan sols s’han arribat a construir. Sí, en efecte, el que ens ha de fer plorar, però no d’alegria, és que tot això i molt més ho hem pagat nosaltres, amb els nostres impostos i amb el nostre treball. Però el que he comentat abans no són casos de corrupció, són simplement uns exemples de l’excel·lent administració dels fons públics a la nostra comunitat. Si parlara dels casos de corrupció que han tingut lloc ací, hauríem de suicidar-nos per imbècils, per haver-ho permès. Perquè són tan culpables els que ens furten com els que els han donat el poder de fer-ho. I espereu, que a qui cregueu que fan pagar tots els seus errors? Bingo! Als de sempre... I que els retalls desmesurats i les traves que ens posen, en especial, als treballadors honrats podrien servir de molt més si s’aplicaren d’igual manera a l’actual burgesia. I alguns preguntaran, quina burgesia? No se suposa que vivim en una societat justa, en què tots, sense diferenciació entre rics i pobres tenim les mateixes oportunitats? Doncs no, això en estos dies és una utopia. L’actual burgesia està formada pels grans empresaris que tributen els seus impostos fora del país, (i que s’enorgulleixen de ser espanyols), pels directius de bancs que han cobrat milions d’euros en prejubilacions o indemnitzacions ( i han deixat les seues respectives entitats enfonsades) , pels polítics que no acompleixen les seues promeses electorals, (i que, malauradament fan tot el contrari del que digueren), pels polítics corruptes (que s’apropien del que no és seu), pels jugadors d’esports d’èlit... I així podria continuar però no fa falta amargar-nos tant la vida, veritat? Podem continuar vivint en la ignorància. Total, tornaran a guanyar els mateixos. Perquè dóna igual el color, tots són iguals. Tots volen el mateix, supose que tots s’obliden del perquè estan on estan. Supose que no els van ensenyar que els polítics estan per representar el POBLE (i no la burgesia, com feia segles i com ara), per defendre els més indefensos, per ajudar als que passen per dificultats. Supose que els polítics haurien de saber administrar els nostres diners i procurar que tots tinguérem les mateixes oportunitats en matèria d’educació, sanitat, justícia, treball... Tot això són suposicions meues perquè ells no ens demostren res del que deurien ser. I és molt penós que la gent que realment està qualificada per fer-ho no puga arribar fins allí, fins a les altes cúpules dels partits. La veritat és que és una pena que en aquests temps, quan els joves tenen tant a dir, ningú els vulga escoltar. Supose que a cap dels actuals grans polítics li interessa acabar amb el sistema en què es troben, on es més fàcil corrompre’s per diners que mantenir-se fidel als teus ideals i somnis.

Irene Puigcerver Mesas 4t A

UN POETA DE REALITATS

Per Frank Femenia i Mas

ANTOLOGIA POÈTICAVicent A. Estellés.Editorial: BromeraSèrie: Els nostres autorsSelecció i Int.: Juli CapillaPàgines: 208

Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924 – València, 1993) fou un poeta valencià del segle XX el qual mitjançant la poesia ens narra com de crua fou la guerra i sobre tot la post-guerra, ens narra també com concebia la mort, i especialment l’amor.

Al llarg d’aquesta breu antologia poètica es veuen representats quasi totes les temàtiques de les quals parla Estellés. En especial podríem destacar els poemes de la quotidianitat presents majoritàriament al llibre, en aquest tipus de poemes, Estellés ens mostra com d’importants són per a ell les coses del dia a dia —com menjar-se un pimentó torrat— i amb la intensitat amb què viu els petits quefers de cada dia. També abunden els poemes de caire tràgic que tracten sobre la mort. Conforme anem llegint el llibre anem adonant-

nos de l’evolució de la mort, de com al principi és la pitjor de les coses i com, poc a poc, acaba convertint-se en un fet quotidià, la mort del dia a dia. Una altra temàtica present al llarg de la compilació són la guerra i la postguerra de les quals l’autor ens diu, amb les seues paraules, com va ser allò però sobre tot recalca que la postguerra per a ell fou molt pitjor que la guerra.

El llenguatge d’Estellés és un llenguatge senzill, l’obra té una llegida fàcil, però alerta! L’obra estellesiana està repleta de símbols que cal saber trobar i interpretar, símbols com ara el Cèsar (Franco) o Roma (Madrid). Cal destacar que Estellés sovint pren com a símbols objectes de la cultura clàssica i, sense un poc de base, pot resultar complex entendre alguns d’aquests símbols, encara que en general, no són gaire rebuscats.

Al final del llibre es troba una mostra del que Estellés escrigué al Mural, una obra on ens parla de les fites i personatges més transcendents del País Valencià des dels

temps de la Corona d’Aragó.

Recomane molt la lectura d’aquest llibre a tots els estudiants en general, però sobre tot a aquells que siguen curiosos. Aquest llibre és un molt breu esquema del que és tota l’obra estellesiana —que suma si fa no fa més de 5000 pàgines—. 5000 pàgines plenes de passió, tristesa, mort,...

El llibre ajuda a comprendre —en certa mesura— alguns dels fets ocorreguts a Espanya al llarg del segle XX, des d’un punt de vista humà, és un tret que especialment m’agrada per ser un dels segles —que considere—més transcendentals i menys estudiats a les aules.

Sobre Les “Històries del Paradís”

de Xavi Sarrià

Per Lara Font, 4t ESO D

Sarrià, Xavi. HISTÒRIES DEL PARADÍS. 4a edició, Juny 2010 ed. Bromera.

Xavi Sarrià va nàixer a Barcelona el 1977. És cantant del grup Obrint Pas. És llicenciat

en Filologia Catalana. Aquest és el seu únic llibre publicat.

Històries del paradís és un volum que recull 22 històries, 22 relats de temes diferents.

Els temes tractats són molt diversos i impactants que reflecteixen el món actual, com

assalts de joves amb armes de foc en instituts de Finlàndia, la SIDA a països pobres

de l’Àfrica, els joves japonesos afectats de l’hikikomori, la immigració irregular, les

guerres al món i les seues conseqüències terribles... el que fa la gent per aconseguir

un poc de menjar, etc. Són, en realitat, relats de temàtica molt variada, però tots tenen

en comú, que els situem en un temps actual ja que són successos que continuen

passant ara, o que encara que no siguen d’absoluta actualitat, s’hi dóna alguna

circumstància que fa que siga sent encara un tema “actual”. Els personatges també

són impressionants, en aquestos relats podem trobar una xiqueta que després de

nàixer la mare l’abandona, una trapezista que “intenta donar el salt de la seua vida” ...,

una mare i un fill que es troben enmig d’una guerra... i l’altre fill que està als EUA pot

veure per la TV que són atacats, una dona que és manifesta contra el violador...

l’Nkrumah és una xica africana amb SIDA, Iman, jove de París que vol ser actor, i es

troba enmig d’unes revoltes i s’enfronta a la policia, un jove que va estar en la guerra

de Bòsnia i els conta als amics com de dura va ser aquesta guerra, un xic de Mali que

acaba en un internat per a immigrants a Barcelona...

Cada relat té un tema i argument diferent però a vegades hi ha relats relacionats entre

ells. La majoria estan narrades per un narrador omniscient, però hi ha altres relats que

es conten per un narrador intern, el mateix personatge principal, com al relat Por.

Aquest recull de relats m’ha impactat ja que són temes de molta actualitat, que passen

en llocs molt diversos del món i que moltes d’aquestes “històries” jo no les coneixia. No

sabia que aquestes coses estaven passant al món. Amb aquest recull de relats he

après moltes coses. Dels 22 relats jo em quedaria amb el relat de Calfred, em va

impactar molt quan el vaig llegir, però he de dir que el recull de relats en general està

molt bé... Xavi Sarrià ha demostrat ser un excel·lent narrador amb aquest recull de

relats.

ELS LECTORS RECOMANEN

De “MISTERIS S.L.”

jo diria...

Per Alba Braojos 2n ESO D

La historia principal, parla d’una xiqueta, Alícia, que acaba de mudar-se amb als seus

pares a ca l’avia Carme i la seu germana Sofia. Al principi tia Sofia no li cau molt bé,

però al llarg de la historia anirà descobrint que la velleta no és una dóna de poble

“cotilla”, sinó una detectiu molt sagaç i intel·ligent.

La història que més em va agradar va ser “EL TRESOR DE LES PIRÀMIDES”, que, per al

meu gust és la que més aventura té. Aquesta història parla sobre un home que acaba

d’arribar al poble, i sembla que és molt ric, perquè va comprar la vil·la més cara de

totes les del voltant, i més a més,va atracar al port una nau molt estranya. Aquell

home va explicar als habitants que buscava un tresor perdut feia temps, El Josephine,

un vaixell que transportava un tresor des d’Egipte. Ningú no hi va fer preguntes, i tots

veien com uns submarinistes se submergien constantment. però el dia de la

inauguració uns lladres van robar el tresor que es trobava en la vil·la, però la vella Sofia

descobrí que aquell home era un contrabandista, i que aquell tresor mai va existir, van

utilitzar eixa excusa per tal de poder recuperar, per a ell “un altre tipus de tresor” que

hi havia dipositat al fons del mar.

A part d’aquest relat, també em va agradar molt “LA PORTA TANCADA” i el perquè no

es podia obrir aquella porta, i com es va descobrir que dins hi havia, retés contra la

seua voluntat, “l’autèntic” senyor René.

Aquests i els altres MISTERIS SL us poden fascinar... ja que aquest llibre és molt

intrigant, entretingut i emocionant, que recomanaria a tots aquells que els agraden les

sorpreses; són històries amb tresors amagats davall. un espantaocells, pollastres que

ponen diamants, assassinats o fins i tot amenaces de “fantasmes”.

Alba Braojos. 2n ESO D

PASSATEMPS

Repartiment de l’oli

Juli és un comerciant d'oli a l'engròs que va a jubilar-se i vol tancar el negoci. En fer balanç

comprova que en el magatzem li queda, a més d'una gran quantitat d'objectes inservibles acumulats al llarg dels anys, 7 bidons plens d'oli, altres 7 a mig omplir i altres 7 buits. Al no tenir possibilitat de vendre'ls, decideix repartir-los a parts iguals entre les seues 3 empleats, però arribat el moment de fer els tres lots no sap com aconseguir que cada empleat se n’emporte la mateixa quantitat.

COM POT DONAR LA MATEIXA QUANTITAT A CADA EMPLEAT? La jutgessa i el delinqüent.

Montse, jutgessa de gran prestigi, es troba, un cap de setmana de guàrdia, amb quatre sospitosos acusats d'assassinat. Els seus noms són Isaac, Simón, Abel i David. Quan van ser interrogats, van respondre el següent: -Isaac: Ha sigut Simón. -Simón: Ha sigut David. -Abel: Jo no he sigut, sóc un home bo.

-David: Simón menteix quan diu que he sigut jo. a) Tenint en compte que solament una d'aquestes quatre declaracions és certa, a qui condemnarà Montse? b) Si solament una d'aquestes quatre afirmacions és falsa, qui és el culpable? No és negoci vendre cotxes.

Joan ven cotxes de segona mà i es queixa a la seua dona que ha tingut un mal dia. "Sols he venut dos cotxes, per 7500 euros cadascun. Una de les actuacions m'ha proporcionat un benefici del 25%, però en l'altra he perdut un 25%". "No està malament, tampoc t'has arruïnat" -replica la seua dona.

"Però he perdut diners" -afirma Joan. Té raó Joan? Si és així, quant ha perdut? La major toca el piano

Leovigild parla amb Eustaqui, el seu antic professor. -Leovigild: Quantes filles tens? -Eustaqui: Tres filles precioses. -Leovigild: Quines edats tenen? -Eustaqui: Tu eres un bon lògic. Has de ser capaç de descobrir-ho. El producte de les seues edats és 36 i la suma d'aquestes edats és la mateixa que el número de la casa en què vivies a la Xara. -Leovigild: No m'has donat suficient informació. -Eustaqui: Tens raó. La meua filla major toca el piano. -Leovigild: Ara ja sé les seues edats. Quines edats tenien les filles d’Eustaqui?

Endevinalles.

Quan s'estira, s’acurta; quan s’acurta, s'estira. Què és? Quina és la planta que no dóna flor ni fruit?

Què és el que Adam té davant i Eva té darrere? El seu pare cantant la seua mare ouera, té un vestit blanc i el cor com el sol. Una alegre cantora amb la boca en la panxa i els budells en la boca. Un senyor molt ensenyorit que sempre dorm a dalt del llit Sóc dins i no puc entrar. Passe la vida fent voltes, caminant a poc a poc però per més que camine sempre estic al mateix

lloc. Rellotge, A, Peu, Guitarra, Espill, Ou, Colze, Coixí La clau

Posa tantes x en les files i columnes com indica el número.