El Sector Primari. Agricultura_12_13 - Copia

7/23/2019 El Sector Primari. Agricultura_12_13 - Copia

http://slidepdf.com/reader/full/el-sector-primari-agricultura1213-copia 1/12

Geografa 2n Batxillerat

L’AGRICULTURA. EL SECTOR PRIMARI(Correspon a la unitat 5)

1. Un espai agrari limitat2. Factors i elements de l’espai rural. Elements de l’espai agrari.. !gricultura de mercat". !gricultura de su#sist$ncia5. %o#laci& rural i po#laci& agr'cola (en disminuci&). o*a utilit+aci& de l’espai rural,. -’impacte de la producci& agr'cola i ramadera so#re el medi.. -es acti*itats ramaderes/. -’agricultura a Espan0a i Catalun0a

1. UN ESPAI AGRARI LIMITAT

• s di'cil distingir el l'mit entre l’espai rural i l’espai ur#3. !ix4 encarapot costar ms als pa6sos desen*olupats7 on al *oltant de les ciutatss’estn una corona periur#ana 8ue so*int es on am# el m&n rural.

• Un criteri per esta#lir l’a#ast de l’espai rural s l’an3lisi de la densitatde po#laci&7 9a 8ue en el m&n rural la ma9or part del territori est3ocupat per les acti*itats agr'coles.

• -’espai rural s’estn so#re la ma9oria de la super'cie del planeta7 per4cal tenir en compte 8ue noms un 2: ; de la super'cie total de la

<erra es apta per a la pr3ctica agr'cola7 i una altra part s&n pastures.

En con9unt ormen la =!U (super'cie agr3ria >til).• -a resta7 en unci& del clima7 l’altitud o les caracter'sti8ues del s4l7

s&n espais no >tils o am# una limitada producti*itat per al’agricultura.

• -a import3ncia de la =!U s desigual a cada continent. En el casd’Europa la super'cie agr'cola arri#a al 2; i les pastures ocupen el1; del territori7 mentre 8ue a ?rica o a !m$rica del =ud les terresconreades no superen el ,; del total. En general7 les +onestemperades del planeta s&n les ms ade8uades per a la pr3cticaagr'cola7 tant pels actors clim3tics com per la ertilitat dels s4ls.

• Els aspectes 'sics no s&n els >nics 8ue condicionen l’extensi& de

l’espai rural i so*int cal considerar les limitacions econ4mi8ues7 9a8ue s4ls 8ue s&n molt rendi#les per a l’agricultura a causa de la se*aertilitat7 s&n ocupats pel creixement de +ones industrials o ur#anes.! Catalun0a7 per exemple7 es posa de maniest en la progressi*areducci& de la super'cie agr'cola a la comarca del Baix -lo#regat.

2. FACTORS I ELEMENTS DE L’ESPAI RURAL.ELEMENTS DE L’ESPAI AGRÀRI

-es acti*itats agr3ries estan marcades per una s$rie de actors 'sics i@umans 8ue les condicionen i 8ue determinen l>s 8ue a l’@ome de l’espai

agrari.A Els factors físcs 8ue limiten les acti*itats agr3ries s&n

1



aA el clima la temperatura i el r$gim de precipitacions#A el relleu l’altitud i el pendent del relleucA el s4l no s&n tots els s4ls ade8uats per a l’agricultura la textura7 elsnutrients7 l’aigua i l’@umus dels s4ls en determinaran els conreus.A Els factors !"#a$s la pressi& demogr3fca 8ue exerceixen els

dierents grups @umans7 els tipus de propietat de la terra i el sistema coms’explota7 directament o mit9anant arrendataris7 tam# condiciona lesexplotacions agr3ries i les se*es possi#ilitats producti*es.

ELS ELEMENTS DE L’ESPAI AGRARI

Cal considerar

a% L&s for#&s '’"tlt(ac) '&l s*l+% Els &l&#&$ts '& l’&s,a a-rarc% La ,ro,&tat '& la t&rra

a% FORMES D’UTILITACI/ DEL S0L

Cal distingir entre terres conreades i no conreades. L&s t&rr&s $oco$r&a'&s es dedi8uen a pastures o lD explotaci& orestal.-es t&rr&s co$r&a'&s s&n classifca#les enA =egons el tipus de conreu @er#acis ar#ustius ar#orisA =egons la *arietat de conreu monocultiu policultiuA =egons el rendiment del conreu intensi*a extensi*aA =egons el sistema de conreu sec3 regadiu

+% ELS ELEMENTS DE L’ESPAI AGRARI

-’espai agrari es di*ideix en parcelles. -es parcelles es poden classifcar

A =egons la grand3ria latiundis i miniundisA =egons la orma regulars i irregularsA segons els l'mits openfeld7 #ocage i eixes

C %LA PROPIETAT DE LA TERRRA

A Dr&cta7 el pag$s s el propietari de la terra.A I$'r&cta7 el pag$s no s el propietari de la terra sin& 8ue l’explota enr$gim de

A %arceria. El propietari cedeix la terra a can*i d’una part de la collita.A !rrendament. El propietari cedeix la terra a can*i d’un lloguer.A ornalers. <re#allador del camp sense terra 8ue es lloga i co#ra per

9ornada tre#allada.

<am# tenim les T&rr&s Co#"$als s&n terres com els #oscos7 els prats8ue pertan0en a la comunitat

'% =i considerem el DEST DE LA PRODUCCI/7 @i @a dos grans tipusdDagricultura

% A-rc"lt"ra '& s"+sst$ca o '’a"toco$s"#. Explotacions 8ueprodueixen 9ust el necessari per *iure sense aconseguir excedent per a la

comercialit+aci&. %r4pia dels pa6sos en *ies de desen*olupament

2



%A-rc"lt"ra '& #&rcat. %roducci& industrialit+ada destinada a aconseguirel m3xim excedent de la 8ualitat ade8uada per satiser el mercat al 8ue *adirigit. %r4pia dels pa6sos desen*olupats.

T,"s '’a-rc"lt"ra

3. L’AGRICULTURA DE MERCAT OL’AGRICULTURA ALS PA4SOS DESEN5OLUPATS

• Ha *iscut un procs '’&s,&calt(ac) ,ro'"ct6a7 #o'&r$t(ac) '& t&c$8cac) 9"& !a tra$sfor#at ,rof"$'a#&$t &l #)$ r"ral.!*ui en dia tro#em una agricultura cada cop ms cient'fca imecanit+adaI am# selecci& d’esp$cies7 la utilit+aci& de l’agro8u'mica i lamodernit+aci& de la ma8uin3ria7 com exemples de l’alt grau detecnifcaci& dels camperols7 i orientada cap al mercat7 i unaespecialit+aci& molt alta.

• -’agricultura tradicional s’@a anat transormant per 8uedar plenamentintegrada en una economia capitalista i els seus circuits comercials7degut al creixement espectacular dels rendiments i una orta disminuci&de la po#laci& acti*a agr3ria.

• El percentatge de po#laci& acti*a dedicada a l’agricultura s inerior al1:;7 per aix4 es parla d’un camp sense camperols.

• %odem parlar de l’agricultura dels EU! i l’agricultura de la UJKEULM%E!7 com a dos models de reer$ncia

• L’a-rc"lt"ra #:s r&$'+l& '& tot &l #)$ :s la '&ls EUA. (o la delspa6sos anomenats nous entre ells Canad37 !rgentina...).

• s una agricultura industrial molt e*olucionada ocupa men0s del ; dela po#laci& acti*a del pa's7 per4 el 22; de la po#laci& acti*a tre#alla enacti*itats relacionades am# el camp

A ind>stria agroaliment3riaA agro8u'micaA agromec3nica

• s una agricultura extensi*a d’alta producti*itat7 8ue genera enormes

excedents 8ue cal portar cap a altres mercats.

• < una alt grau d’especialit+aci& espacial cada producte s’explota engrans 3rees7 anomenats Ncinturons agr'colesO (belts)7 s&n 3mplies +onesdedicades al conreu d’un >nic producte i destinats al mercat #lat7 #latde moro7 cot&7 cultius tropicals...

• L’a-rc"lt"ra '& la UNI/ EUROPEA

• Europa t una llarga tradici& agr'cola.• -es explotacions tenen dimensions ms petites 8ue les nordAamericanes7

agricultura intensi*a. o @i @a l’especialit+aci& espacial.

3



• !m# una in*ersi& orta en mecanit+aci& i inno*acions cient'f8ues perassolir el ni*ell de competiti*itat d’altres pa6sos.

• Polítca A-r;ra Co#"$t;ra <PAC=

%3gina 1:5 lli#re de text.

-a %ol'tica !gr'cola Comunitaria (%!C) s la pol'tica de la UE ms important iun dels elements essencials del sistema institucional de la Uni&Europea (UE). -a %!C gestiona les su#*encions 8ue es donen a laproducci& agr'cola a la Uni&.

Pa nixer el 1/5,. -’exist$ncia de molts trets comuns entre les agricultureseuropees *a contri#uir a iniciar una actuaci& con9unta i proteccionista.En un primer moment t com a o#9ectiu pro*eir els pa6sos comunitaris iele*ar les rendes agr3ries7 i oerir un ni*ell de *ida digne per alsagricultors i uns preus de compra raona#les per als consumidors. %ererA@o *a su#*encionar els productes i en *a comprar d’excedents

O+>&ct"s '& la PAC? Fo$a#&$ts

• incrementar la producti*itat de l’agricultura• garantir un ni*ell de *ida digne7 9ust i e8uitatiu a la po#laci& agr'cola• esta#ilit+ar els mercats• garantir la seguretat dels pro*e6ments i assegurar al consumidor

su#ministraments a preus raona#les.• M#9ectius de car3cters social i ecol4gic7 com a reduir les desigualtats

de les dierents regions.

-a %!C @a contri#u6t al creixement econ4mic7 garantint el su#ministramentdDuna 3mplia gamma de productes alimentaris de 8ualitat intentant 8ue elspreus siguin raona#les. -a UE es *a con*ertir en el primer importador i elsegon exportador de productes agr'coles a ni*ell mundial. -a %!C acaparaprop de 5:.::: milions dDeuros anuals7 el 5:; del pressupost comunitari7encara 8ue est3 #aixant el seu pes al %JB de la UE ("; en 2::") i sDespera8ue disminueixi ms en els pr4xims an0s (; en 2:1). -a reormaapro*ada el 2::7 *a can*iar la orma 8ue la UE d&na suport al sectoragr'cola a partir de 2::57 9a 8ue esta#lix un pagament des*inculat de laproducci& Qdesacoplament Q7 s a dir7 una a9uda 8ue sDa#onaindependentment 8ue lDagricultor produeixi o no i 8ue sDanomena pagament desacoblat . !8uest pagament est3 su#9ecte al compliment de lacondicionalitat bones condicions agràries i mediambientals i requisits legalsi de gestió.

A>"'&s a l@a-rc"lt"ra

2 1Mlo$s

'@USD <B= '&l

PIB!a+ta

$tBa-rc"l

torB!&ct;r&a

a-rícola

UE 1:5 2" 17" 21 1 , 5

4

http://ca.wikipedia.org/wiki/Uni%C3%B3_Europea


http://ca.wikipedia.org/wiki/Subvenci%C3%B3

http://ca.wikipedia.org/wiki/Agricultura

http://ca.wikipedia.org/wiki/Euro

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pressupost_de_la_Uni%C3%B3_Europea

http://ca.wikipedia.org/wiki/Producte_Interior_Brut

http://ca.wikipedia.org/wiki/2004




http://ca.wikipedia.org/wiki/PIB

http://ca.wikipedia.org/wiki/Subvenci%C3%B3

http://ca.wikipedia.org/wiki/Agricultura

http://ca.wikipedia.org/wiki/Euro

http://ca.wikipedia.org/wiki/Pressupost_de_la_Uni%C3%B3_Europea

http://ca.wikipedia.org/wiki/Producte_Interior_Brut





http://ca.wikipedia.org/wiki/PIB





EUA /5 25/ :7/ " 2: 11, 21

a,) 5/ 12 17" ", 2 /,:/ 5/

MHc , /2 17 1 1 : 1/

Ca$a';

5 15" :7, 1 / 5 1,

S"ssa " ,2 17/ 5: 2, 2, /

Nor"&-a

2 5 17" 51 5 2: ,

A"str;la

1 1,, :7 1 2 2 "

(R) ; del *alor dels productes agr'coles

@ttpec.europa.euagriculturepu#licapexplainedcapSes.pd

%3gina ofcial de la U. Europea @ttpeuropa.euindexSes.@tm

• PRINCIPALS PROLEMES AGRARIS a 8u$ s’enronten elsagricultors dels pa6sos desen*olupats

A Pro+l&#&s #&'a#+&$tals deri*ats de la tecnifcaci& i lamodernit+aci& agr3ries7 per exemple l’>s i a#>s d’@er#icides iertilit+ants7etc7 per augmentar els rendiments7 @a originat en

nom#roses ocasions la contaminaci& dels a8Tiers.A s per a8uest motiu 8ue els >ltims an0s estan ad8uirint una

especial import3ncia no*es pr3cti8ues agr'coles orientades aconsumidors 8ue reclamen productes de ms 8ualitat s el cas del’a-rc"lt"ra +ol*-ca7 8ue prescindeix de la utilit+aci& deproductes 8u'mics i es #asa en t$cni8ues tradicionals (societatcada cop ms sensi#ilit+ada am# la pro#lem3tica am#iental).(mirar p3gina , del lli#re)

A -es s"+6&$co$s &l&6a'&s. En el cas de la U.E.7 les a9udes de la%ol'tica !gr3ria Comuna (%!C) constitueixen un suport econ4mic

imprescindi#le per al manteniment d’una gran part de lesexplotacions. -’agricultura nordAamericana tam# est3su#*encionada. (%roteccionisme)

5

http://europa.eu/index_es.htm

http://europa.eu/index_es.htm



A Els &Hc&'&$ts? les inno*acions introdu6des a les explotacions(ms especialit+aci&7 tecnifcaci& de tas8ues7...) i les su#*encionsals preus agr'coles @an perm$s augmentar la producci&7 per4 enrealitat es produeix ms del 8ue es *en7 per tant es creenexcedents . En el cas de la UE @i @a excedents de cereals7 llet7carn de #o*'7 etc.

J. L’AGRICULTURA DE SUSISTKNCIA OL’AGRICULTURA ALS PA4SOS EN 5IES DEDESEN5OLUPAMENT

V Els pa6sos su#desen*olupats presenten un panorama rural moltdi*ers.

V -’agricultura7 en a8uests pa6sos7 encara t un pes important icontinua sent7 en general7 una a-rc"lt"ra tra'co$al. !m# un granendarreriment t$cnic.

V -’agricultura de su#sist$ncia garanteix els aliments m'nims isufcients als mem#res d’una comunitat o am'lia pagesa. El 8ue diema-rc"lt"ra '’a"toco$s"#7 i conse8Tentment @i @a un esc3s intercan*i.%oc tecnifcada i sense capitalit+aci&.

V Es caracter'stica d’algunes regions de l’?rica7 l’!m$rica !ndina il’?sia meridional. J en alguna ocasi& no es produeixen prou aliments persatiser a tota la po#laci& i se n’@an d’importar.

V !l costat d’una agricultura de su#sist$ncia am# t$cni8ues pocdesen*olupades7 @i @a una agricultura comercial especulati*a 8ue utilit+at$cni8ues a*anades i capitalit+ades

• %er resoldre el pro#lema de la am i la malnutrici& en a8uests pa6sos7es *a produir l’anomenada RE5OLUCI/ 5ERDA.

=’inicia cap a la d$cada dels :7 i am# un dels o#9ectius incrementar laproducti*itat agr'cola per satiser les necessitats aliment3ries generades pelr3pid creixement demogr3fc del <ercer W&n. CMW <ransormant elssistemes tradicionals am# la transer$ncia de coneixements i tecnologies delm&n desen*olupat als pa6sos del <ercer W&n.

%er tant7 l&s CAUSES s&n

A la pressi& demogr3fca

6



A la necessitat d’o#tenir ms aliments

OECTIUSA Jn*estigacions orientades a aconseguir *arietats altament producti*es(a partir de la modifcaci& de la lla*or) i resistents a les malalties.A %er portar a terme aix4 cal l’aplicaci& de tecnologia 8u'mica imeXcanica al camp no*es *arietats7 pesticides7 ertilit+ants7 @er#icides7mecanit+aci&7...A =’aplica en *arietats dels cereals i de l’arr4s7 i alguns conreustropicals.

CONSEKNCIESA -a utilit+aci& massi*a d’a8uestes *arietats d’alt rendiment7 9untamentam# la utilit+aci& de ertilit+ants i plaguicides *a comportar un !UGWE<E=%EC<!CU-!L E -E= %LMYUCCJM=7 principalment a !m$rica -latina isudAest asi3tic.A !l =udAest asi3tic el conreu intensiu d’arr4s @a estat molt aa*orit per

la Le*oluci& Perda7 9a 8ue a aconseguit reduir el cicle productiu de sis a tresmesos i @a perm$s do#lar el nom#re de collites.A %er tant7 i des d’a8uest punt de *ista7 s una a*antatge a8uestaugment de la producci& agr'cola i millora de les collitesA Els INCON5ENIENTS podem dir 8ue a8uesta Le*oluci& es *acentrar excessi*ament en els cereals7 deixant de #anda altres *arietatsagr'coles 8ue constitu6en la #ase aliment3ria de moltes po#lacions7 el 8uepro*ocar la alta d’aliments d’algunes 3reesA !l@ora7 l’>s generalit+at de ertilit+ants artifcials am# greusconse8T$ncies mediam#ientals per la terra.A Parietats ms *ulnera#les a les plagues 8ue *an portar a l’>s depesticides am# ms conse8T$ncies greus per la terra.

DIFERENTS TIPUS D’AGRICULTURA I PROLEMÀTIUES al ,asos &$6&s '& '&s&$6ol",a#&$t?

1. !GLJCU-<UL! YE %-!<!CJK2. !GLJCU-<UL! J<JEL!<. !GLJCU-<UL! YE -! =!B!!". !GLJCU-<UL! JLLJG!Y! WM=ZJC!

1. AGRICULTURA DE PLANTACI/ o ESPECULATI5A

V Al costat '’"$a a-rc"lt"ra '& s"+sst$ca a#+ tc$9"&s ,oc'&s&$6ol",a'&s7 ! !a "$a a-rc"lt"ra co#&rcal &s,&c"lat6a 8ueutilit+a t$cni8ues a*anades i capitalit+ades

V s el cas de les grans plantacions de productes industrials o de ruitestropicals7 o de ca$7 cacau7 te7 can0a de sucre7 ta#ac7 cautx>7...

V Es tracta d’una gran explotaci& agr'cola7 situades generalment al’?rica oriental i occidental7 a l’!m$rica central i el sud7 a l’[ndia7 Jndoxina.(+ones e8uatorials i tropicals) J els exemples ms coneguts s&n lesplantacions de ca$ del Brasil i Eti4pia7 el te de l’[ndia7 ....

7



V !gricultura destinada onamentalment a l’exportaci& s unaagricultura comercial7 de mercat. M#9ectiu gran *olum de producci&(produccions massi*es) 7 de #ona 8ualitat i a un cost raona#le.

V Grans explotacions o plantacions 8ue solen complir les condicionssegTents

A Grans explotacions per o#tenir produccions massi*esA Grans in*ersions de capital7 8ue so*int procedeixen de granscompan0ies o multinacionalsA <ecnifcaci& ele*ada s una agricultura cient'fca i aplica elsconeixements i les t$cni8ues ms a*anades7 per aconseguir m3ximrendimentA W3 d’o#ra a#undant i #arata so*int s di'cil aplicar la mecanit+aci&en a8uestes tas8ues agr'coles7 ex. cot&

. POLACI/ RURAL I POLACI/ AGRCOLA <ENDISMINUCI/=

• T,"s '@!;+tat r"ral;+tat r"ral con9unt d’@a#itatges i edifcis annexes (esta#les7magat+ems). !8uest pot serA ;+tat co$c&$tratA ;+tat 's,&rs.

• P;-$a 11 del lli#re de text.

• !ctualment ms de la meitat de la po#laci& mundial7 *iuen en unmedi rural7 8ue conorma la ma9or part de la super'cie @a#itada delplaneta.

• L’Ho'& '&l ca#, a la c"tat (p3gina 1:1)En els pa6sos su#desen*olupats @a estat molt gran en els darrers an0s7 i @apro*ocat l’aparici& de *erita#les megal4polis7 com s el cas de Ciutat deW$xic o Lio de aneiro.

<anmateix7 l’enorme creixement demogr3fc 8ue s’@a produ6t en a8uestspa6sos @a et 8ue en termes a#soluts el nom#re d’@a#itants de les +onesrurals no #aixs excessi*ament7 de manera 8ue a8uests pa6sos concentrenms del /:; de la po#laci& rural mundial.!ls pa6sos desen*olupats7 la po#laci& rural continua en retrocs. -’$xoderural @a esta molt intens durant els >ltims cent an0s a causa de la grandemanda de m3 d’o#ra per part de la ind>stria i del procs de mecanit+aci&de les tas8ues agr'coles7 la 8ual @a pro*ocat una disminuci& de la ora detre#all rural necess3ria.

• Yierenciar els conceptes de ,o+lac) r"ral '& ,o+lac) a-r;ra.Po+lac) r"ral !8uella 8ue *iu en una +ona rural encara 8ue tre#alli en elsector secundario terciari.Po+lac) a-r;ra !8uella 8ue tre#alla en el sector primari

• La taHa '& ,o+lac) r"ral *aria molt d’uns pa6sos a uns altres. Elspa6sos ms desen*olupats tenen taxes ineriors al 1:;7 a8uest s el

8



cas7 per exemple7 de B$lgica7 Espan0a o Catalun0a (2’;). Els pa6sossu#desen*olupats7 en can*i7 presenten taxes de po#laci& superiors al5;I s el cas de l’[ndia (,2;) o el de Bur\ina Fasso (/1;).

• M#ser*ar gr3fca del lli#re7 p3g. 1:1

. NO5A UTILITACI/ DE L’ESPAI RURAL

SOLUCIONS O ALTERNATI5ES?

A la disminuci& de llocs de tre#all o a reorientaci& cap a unaagricultura a temps parcial @a o#ligat als camperols a +"scaralt&r$at6&s la+orals per poder mantenir el seu ni*ell de renda

A les $'Qstr&s s"+s';r&s '&l #)$ a-rícola 8ue @an a#sor#ittre#alladors de les 3rees rurals

A per tant7 les acti*itats agr3ries cada cop estan ms relacionadesam# el sector industrial i terciari un exemple seria les ind>striestransormadores de productes agraris.

A %er8u$ els consumidors cada cop demanen ,ro'"ct&s '& #:s9"altat i aix4 @a et 8ue els productes no es consumeixin tal comes recullen @i @a tot un procs de condicionament id’empa8uetatge.

A Una altra orientaci& de les 3rees rurals s la tra$sfor#ac) ca,

a &s,as r&s'&$cals '& ll&"r&? les promocions ur#an'sti8uesa les +ones de muntan0a com a segona resid$ncia7 i per tantl’espai rural esde* espai tur'stic per als ciutadans

A L’&H,lotac) '&ls &s,as $at"rals ,rot&-ts co# a (o$&s'’oc7 l&s (o$&s '& #"$ta$a ll-a'&s als &s,orts '’!6&r$o '’a6&$t"ra7 i en general l’agroturisme s&n una aut$nticare*oluci& econ4mica 8ue re*italit+a les +ones rurals. (mirar p3g. del lli#re de text)

A Es,as $at"rals ,rot&-ts? (mirar p3g. del lli#re de text)

aA %arcs nacionals o regionals

#A %arcs naturalscA Leser*es naturals

A Els &s,as ,rot&-ts a Es,a$a <#rar ,;-. '&l ll+r& '&t&Ht=

A Pasat-& #&' a#+&$t a Catal"$a (p3gs. /: i /1)

. L’IMPACTE DE LA PRODUCCI/ AGRCOLA IRAMADERA SORE EL MEDI NATURAL.

9



• En les >ltimes d$cades la producci& intensi*a de l’agricultura i de laramaderia s’@an desen*olupat sense tenir en compte l’impacte so#re elmedi i la se*a sosteni#ilitat.

• Com 9a @em dit a#ans7 els pro#lemes deri*ats d’una tecnifcaci& i

modernit+aci& de l’agricultura7 am# l’>s d’@er#icides7 plaguicides7ertilit+ants7 insecticides7....

• -’impacte d’acti*itats com la desorestaci&7 la so#repastura il’acumulaci& de residus org3nics (purins)

• -’excs de purins la contaminaci& del s4l i de les aigTes a causa delsnitrats procedents de l’a#ocament il.legal o irregular de ,"r$s <f&#s-&$&rats a l&s -ra$-&s=7 s un dels principals pro#lemes 8ue arontal’agricultura i en especial nom#roses comar8ues catalanes.

• -’excs de purins a disminuir la producci& agr'cola7 9a 8ue mata els#acteris i altres organisme #enefciosos 8ue @i s&n presents. Els purinsdels porcs de granges d’engreix contenen molts productes t4xicsemprats en la dieta aliment3ria 8ue aca#en contaminant els conreus.

• Els nitrats s&n un excellent ertilit+ant del s4l agr'cola com a nutrient deles plantes de conreu7 per aix4 durant molt de temps els ramaders iagricultors @an tret #enefci mutu7 ara #7 8uan la capacitat del s4l pera#sor#ir i digerir els nitrats es *eu superada per l’excs d’a#ocament esprodueix la saturaci&. -la*ors s un pro#lema.

• !m# l’acci& de la plu9a a8uests purins s&n arrossegats per l’aigua cap a

#aix7 cap als ons7 i arri#en a les capes re3ti8ues fns a penetrar a les#osses d’aigua 8ue ormen els a8T'ers. !ix4 a 8ue es contaminin elspous7...

• Jmpactes 8ue @an pro*ocat entre d’altres

A la p$rdua del s4lA p$rdua de +ones orestalsA contaminaci& del medi i a8T'ers

1:. LES ACTI5ITATS RAMADERES

!ctualment podem dierenciar una ramaderia tradicional de su#sist$ncia iuna ramaderia comercial.A RAMADERIA TRADICIONAL !costuma a ser un complement delDagricultura7 car el #estiar proporciona ora de tre#all i ado#s7 8uanpasturen en les terres en guaret. Els ramats proporcionen llet7 carn i pells ollana. Es practica en +ones intertropicals7 aix' com en algunes +onesmons4ni8ues i mediterr3nies. oms en +ones molt se8ues Aon lDagriculturas pr3cticament impossi#leA es practica una ramaderia de su#sist$ncia7pr4pia de pastors n4madesA RAMADERIA COMERCIAL -Do#9ectiu s aconseguir el m3xim#enefci. Cal dierenciar entre la ramaderia intensi*a i lDextensi*a.

10



A La ra#a'&ra $t&$s6a es practica en explotacions moltespecialit+ades7 aconseguintAse molts exemplars en un espai molt redu6t (elsanimals romanen esta#ulats o semiesta#ulats). !costuma a ser #o*ina7porcina o a*iram.

A La ra#a'&ra &Ht&$s6a es practica en llocs 8ue disposen de moltsterren0s de pastura7 8ue alimenten un gran nom#re dDexemplars (*edells7o*elles). ecessita poca m3 dDo#ra i un gran capital.

Es,a$a s el segon pa's de la UE en import3ncia ramadera. Es tractad’un sector tecnifcat i molt relacionat am# la ind>stria transormadora. -aramaderia aporta a Espan0a al *oltant d’un ":; de la producci& fnalagr3ria.-’explotaci& ramadera 8ue es practica a Espan0a com#ina sistemes deproducci& tradicionals am# ormes de producci& intensi*a 8ue disposen deles tecnologies ms a*anades.]uatre tipus dierents de #estiar

A Bestiar #o*' A Bestiar o*' A Bestiar por8u' A !*icultura(%3g. 1:,)

12. EL SECTOR PRIMARI A CATALUNA

! Catalun0a7 com a la resta del m&n desen*olupat i com a Espan0a7 elsector agrari s el sector 8ue t un percentatge ms #aix de participaci& enel %JB i 8ue ocupa un percentatge ms #aix de la po#laci&. Y&na eina a un

2’1 ; de la po#laci& ocupada.

-’escassa po#laci& dedicada a les acti*itats agr3ries pot sorprendre i tenimpresent 8ue gaire# un :; del territori catal3 est3 co#ert de conreus7degut a la mecanit+aci& de les acti*itats agr3ries i ramaderes i a l’aplicaci&de t$cni8ues intensi*es del tre#all.

-’aportaci& del sector agrari al %JB de Catalun0a tam# @a #aixat durant lesdarreres d$cades7 fna a situarAse en un 1’12 ; del %JB l’an0 2:1:.%3gs. 11 i 11,

11



12

Documents

El Sector Primari. Agricultura_12_13 - Copia