Programació de química a 1r de Batxillerat

  • Published on
    30-Mar-2016

  • View
    248

  • Download
    14

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Programaci de qumica a 1r de Batxillerat

Transcript

<ul><li><p>PROGRAMACI </p><p>DIDCTICA DE </p><p>QUMICA DE 1r DE </p><p>BATXILLERAT </p><p>Esteve Mor Torras </p><p>NIF: 40323839 D </p><p>Cos: Professors densenyament secundari </p><p>Especialitat: Fsica i Qumica </p><p>- juny 2011 - </p></li><li><p>Programaci didctica de Qumica de 1r de Batxillerat </p><p> - 1 - </p><p>1.- NDEX </p><p>1.- ndex .........................................................................................................................1 </p><p>2.- Introducci .............................................................................................................3 </p><p> 2.1.- Caracterstiques del centre i de lalumnat .......................................4 </p><p> 2.2.- Perqu qumica de primer de batxillerat? .......................................5 </p><p>3.- Competncies .........................................................................................................6 </p><p>3.1.- Contribuci de la matria a les CG del batxillerat .........................8 </p><p>4.- Objectius ..............................................................................................................10 </p><p>5.- Continguts .............................................................................................................12 </p><p> 5.1.- Connexi amb altres matries ...........................................................18 </p><p>6.- Metodologia .........................................................................................................20 </p><p> 6.1.- Activitats ...............................................................................................20 </p><p>6.2.- Activitats complementries .............................................................21 </p><p>6.3.- Atenci a la diversitat .......................................................................22 </p><p>7.- Avaluaci ...............................................................................................................24 </p><p> 7.1.- Criteris davaluaci ..............................................................................26 </p><p>8.- Temporitzaci .....................................................................................................29 </p><p>9.- Aspectes organitzatius .....................................................................................30 </p><p> 9.1.- Equipament ............................................................................................30 </p><p> 9.2.- Gesti del laboratori ..........................................................................31 </p><p> 9.3.- Organitzaci a laula i al laboratori .................................................32 </p><p> 9.4.- Organitzaci de les sortides ............................................................33 </p><p> 9.5.- Espais .....................................................................................................33 </p></li><li><p>Programaci didctica de Qumica de 1r de Batxillerat </p><p> - 2 - </p><p>10.- Unitats didctiques ..........................................................................................34 </p><p> Som-hi ! ...........................................................................................................35 </p><p> UD1: Anem al laboratori ..............................................................................36 </p><p> UD2: Estructura atmica ............................................................................38 </p><p> UD3: Taula peridica ....................................................................................41 </p><p> UD4: Formulaci inorgnica ........................................................................43 </p><p> Sessi extraordinria I ...............................................................................44 </p><p> UD5: Enlla qumic ........................................................................................45 </p><p> UD6: El mol. Estats de la matria .............................................................48 </p><p> UD7: Mescles i dissolucions .......................................................................50 </p><p>Sessi extraordinria II .............................................................................51 </p><p> UD8: Reaccions qumiques ...........................................................................52 </p><p> UD9: La qumica del carboni .......................................................................55 </p><p> UD10: Itinerari geoqumic ..........................................................................57 </p><p> Comiat ..............................................................................................................57 </p><p>11.- Quadre resum ....................................................................................................58 </p><p>12.- Bibliografia .........................................................................................................59 </p><p>13.- Annexos </p><p>Annex 1: Quadern de formulaci i nomenclatura inorgnica i orgnica. </p><p>Annex 2: Quadern de prctiques. </p><p>Annex 3: Itinerari geoqumic. </p><p> Annex 4: Altres coses: 4.1.- Fulls de presentaci de la matria. </p><p> 4.2.- Full de recomanacions per lestiu. </p><p> 4.3.- Full per linventari i el material malms. </p><p> 4.4.- El joc de la taula peridica. </p><p>4.5.- Textos </p><p> 4.6.- Fitxa diversitat. </p><p> 4.7.- Avaluaci final de curs. </p></li><li><p>Programaci didctica de Qumica de 1r de Batxillerat </p><p> - 3 - </p><p>2.- INTRODUCCI. </p><p>En aquest document exposo la programaci didctica de la matria de </p><p>Qumica de 1r de Batxillerat, dacord amb all que estableix la Resoluci </p><p>ENS/607/2011, de 25 de febrer, de convocatria de concurs oposici per a </p><p>lingrs i accs a la funci pblica docent publicada en el DOGC Nm. 5833 </p><p>el dia 9 de mar de 2011. </p><p>Una programaci sha dentendre com lexplicitaci de les intencions </p><p>educatives i del pla dactuaci o intervenci dun equip docent durant un </p><p>perode temporal determinat. s, per tant, una eina al servei del </p><p>professorat, ja que lajuda a anticipar i concretar qu ha de fer a laula i </p><p>com ho ha de fer, i tamb s un mitj de comunicaci professional ja que </p><p>permet fer el seguiment de les actuacions previstes i esdev una eina til </p><p>perqu els equips de professorat reflexionin sobre la seva tasca educativa i </p><p>sobre la progressi dels aprenentatges de lalumnat. Disposar de </p><p>programacions facilita que qualsevol docent pugui analitzar, aplicar i </p><p>millorar, si sescau, les tasques educatives que shi expliciten. Tamb permet </p><p>garantir la continutat educativa quan es donen canvis en lequip docent. </p><p>Els components de les programacions, com passa en tots els processos </p><p>dintervenci reflexiva en qualsevol altre mbit, sn els que donen resposta </p><p>a les preguntes bsiques que ens plantegem a lhora dafrontar una </p><p>planificaci rigorosa. Aquestes preguntes aplicades a lensenyament, sn el </p><p>per a qu ensenyem ( competncies bsiques i objectius ), el qu ensenyem </p><p>( continguts ), el quan i com ensenyem ( seqncia didctica ) i per a qu, </p><p>quan i com avaluem ( criteris davaluaci ). En conseqncia, una programaci </p><p>ha de constar bsicament daquests components. </p><p>s evident que una programaci no t sentit si no es reflecteix en la </p><p>intervenci a laula, s a dir, ha de ser til. La utilitat es relaciona, sobretot, </p></li><li><p>Programaci didctica de Qumica de 1r de Batxillerat </p><p> - 4 - </p><p>amb la qualitat educativa dels processos que shi descriuen i aquests poden </p><p>funcionar b un any i al segent no. Per aix la proposta haur de ser prou </p><p>flexible perqu es pugui anar adaptant a les situacions canviants i complexes </p><p>que es donen a laula. </p><p>I, finalment, es fa evident que una programaci ha destar connectada a la </p><p>llei, en aquest cas cal que segueixi el Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel </p><p>qual sestableix lordenaci dels ensenyaments del batxillerat publicat al </p><p>DOGC Nm. 5183 el 29 de juliol de 2008. </p><p>2.1.- CARACTERSTIQUES DEL CENTRE I DE LALUMNAT </p><p>El centre tipus proposat per a la present programaci s un institut que es </p><p>troba en un municipi de la perifria de Girona amb una poblaci duns 5.000 </p><p>habitants. El sector econmic que hi predomina s el secundari vinculat a la </p><p>indstria ja que en el terme municipal hi ha un polgon industrial molt </p><p>important, amb empreses del sector qumic i del sector carni. </p><p>La composici de la poblaci, la majoria gent de tota la vida, ha variat una </p><p>mica en els ltims anys degut a larribada de famlies dels pasos de lest per </p><p>treballar a les indstries del polgon, sobretot a les crnies. Aquesta nova </p><p>composici de la poblaci fa que la tipologia dels alumnes de linstitut es vegi </p><p>afectada, tot i que, a nivell de batxillerat, en un grau menor. Tamb hi ha </p><p>alumnes que provenen de poblacions venes. La majoria pertanyen a famlies </p><p>que fa molts anys que hi resideixen, amb algun cas de famlies immigrants. </p><p>Linstitut proposat s de grandria mitjana, amb una poblaci aproximada de </p><p>550 alumnes i 60 professors, en el qual sofereixen quatre lnies dESO i </p><p>tres de batxillerat. El centre disposa de vint-i-dos aules comunes, sis aules </p><p>de desdoblament, tres aules dinformtica, tres laboratoris (un de fsica, un </p><p>de qumica i un de biologia/cincies de la terra), dos tallers de tecnologia, </p></li><li><p>Programaci didctica de Qumica de 1r de Batxillerat </p><p> - 5 - </p><p>una aula de msica, una biblioteca, un teatre, i un pavell. Els diferents </p><p>departaments disposen del seu despatx i tamb hi ha una sala de </p><p>professors. El centre t un servei de reprografia, cafeteria i menjador. A </p><p>lexterior hi ha dos patis desbarjo i dos pistes desport. </p><p>En els documents del PEC ( Projecte Educatiu de Centre ) linstitut es </p><p>defineix com un centre plural i democrtic, aconfessional, que es proposa la </p><p>promoci de la igualtat de tots els seus membres i el rebuig de qualsevol </p><p>mena de discriminaci. Dacord amb aquesta declaraci, el centre es </p><p>compromet en el foment actiu dels principis de la coeducaci, leducaci en </p><p>valors i la promoci efectiva de la igualtat de condicions dels alumnes. El </p><p>centre es proposa com a primer objectiu la formaci integral dels alumnes i </p><p>la promoci dactituds i valors universals de respecte i solidaritat vers les </p><p>altres cultures, de coneixement i valoraci de lentorn natural i el llegat </p><p>cultural i histric propi i ali, i de respecte pel medi ambient. </p><p>2.2.- PERQU QUMICA DE PRIMER DE BATXILLERAT? </p><p>Etimolgicament, adolescncia vol dir pament. Ladolescncia est marcada </p><p>per lempremta del canvi -fsic i psicolgic- en un cos que no sacaba de </p><p>trobar cmode ni en lespai infantil ni en el mn dels adults. Per, </p><p>ladolescncia s, alhora, el moment de laprenentatge i descobriment del </p><p>que s lamistat, el sexe i el mn de riscos i avantatges al qual estan a punt </p><p>dentrar. Aquests fets, combinats amb la inquietud que suposa pels alumnes </p><p>comenar una nova etapa educativa com s la del batxillerat, fan que, per </p><p>mi, sigui un repte molt emocionant el fet dacompanyar-los en aquest </p><p>moment tant important de la seva vida i contribuir en la formaci en totes </p><p>aquelles competncies necessries per al seu ple desenvolupament en tots </p><p>els mbits de la vida. </p></li><li><p>Programaci didctica de Qumica de 1r de Batxillerat </p><p> - 6 - </p><p>3.- COMPETNCIES. </p><p>Competncia s la capacitat daplicar els coneixements i les habilitats tant </p><p>procedimentals com actitudinals, de manera transversal i interactiva, en </p><p>contexts i situacions que requereixin la intervenci de coneixements </p><p>vinculats a diferents sabers, el que implica la comprensi, la reflexi i el </p><p>discerniment tenint en compte la dimensi social de cada situaci. </p><p>Les sis competncies generals del batxillerat continuen el desenvolupament </p><p>de les competncies bsiques de leducaci obligatria i preparen per a la </p><p>vida activa i per actuar de manera eficient en els estudis superiors. </p><p>Aquestes competncies sn: </p><p> Competncia comunicativa (CG1) </p><p> Competncia en gesti i tractament de la informaci (CG2) </p><p> Competncia digital (CG3) </p><p> Competncia en recerca (CG4) </p><p> Competncia personal i interpersonal (CG5) </p><p> Competncia en el coneixement i interacci amb el mn (CG6) </p><p>Els currculums de les matries expliciten les competncies especfiques </p><p>que shi treballen, aix com la contribuci de la matria al desenvolupament </p><p>de les competncies generals. </p><p>Les competncies especfiques de la qumica sn, essencialment: </p><p>* La indagaci i experimentaci en el camp de la qumica (CE1) que implica la </p><p>capacitat de fer-se preguntes i portar a terme investigacions per obtenir la </p><p>resposta, tot adquirint les habilitats necessries: identificar problemes, </p><p>generar qestions susceptibles de ser investigades, dissenyar i realitzar </p><p>recerques, enregistrar i analitzar dades, treure conclusions, elaborar, </p><p>comunicar i defensar hiptesis, models i explicacions, fer prediccions a </p><p>partir dels models, examinar les limitacions de les explicacions cientfiques, </p></li><li><p>Programaci didctica de Qumica de 1r de Batxillerat </p><p> - 7 - </p><p>i argumentar la validesa dexplicacions alternatives en relaci amb les </p><p>evidncies experimentals. </p><p>* La competncia en la comprensi de la naturalesa de la cincia i de la </p><p>qumica en particular (CE2) que implica la distinci entre cincia i altres </p><p>formes de coneixement per a lelaboraci de models, i per a ls de mtodes </p><p>emprics i darguments lgics per contrastar les hiptesis i validar els </p><p>models i les teories proposades. Amb aquesta metodologia els qumics i les </p><p>qumiques sesforcen a arribar a les millors explicacions possibles sobre el </p><p>mn material. Com que lacceptaci de les idees cientfiques depn de </p><p>lobservaci i la contrastaci experimental i de la coherncia amb altres </p><p>idees que conformen les teories acceptades, el coneixement cientfic s, en </p><p>principi, susceptible de ser revisat i modificat si es troben evidncies que </p><p>no encaixen en les teories vigents. s important que lalumnat comprengui </p><p>els sistemes utilitzats per desenvolupar i avaluar el coneixement cientfic i, </p><p>tamb, els processos i els contextos socials que condicionen la manera en </p><p>qu aquest coneixement s obtingut, comunicat, representat i defensat en </p><p>la comunitat cientfica. Aquesta comprensi s molt important per discernir </p><p>entre el que s cincia i el que no ho s, o sigui, per distingir entre cincia i </p><p>pseudocincia. </p><p>* La competncia en la comprensi i capacitat dactuar sobre del mn </p><p>fisicoqumic (CE3) que implica apropiar-se dels conceptes, models i principis </p><p>fonamentals de la qumica per tal dutilitzar-los per explicar i interpretar el </p><p>mn fisicoqumic i, daltra banda, aplicar el coneixement integrat dels </p><p>models, procediments i valors de la qumica per poder comprendre i valorar </p><p>situacions relacionades amb aspectes tecnolgics, tics, socials i ambientals </p><p>de la qumica, tant pel que fa a lentorn ms proper com al mn i a la </p><p>humanitat en el seu conjunt, alhora que per prendre decisions </p><p>cientficament fonamentades. </p></li><li><p>Programaci didctica de Qumica de 1r de Batxillerat </p><p> - 8 - </p><p>3.1.- CONTRIBUCI DE LA MATRIA A LES CG DEL BATXILLERAT. </p><p>Les programacions de totes les matries han de contemplar totes les </p><p>variables possibles per tal de contribuir a ladquisici, per part de lalumnat, </p><p>de les competncies generals establertes al batxillerat. Com he dit abans, </p><p>aquest ha de ser el referent bsic de lacci educativa i, per tant, la matria </p><p>de qumica ha de contribuir a lassoliment daquestes competncies. </p><p>Competncia comunicativa (CG1): aprendre a comunicar cincia significa </p><p>saber descriure fets, i explicar-los, justificar-los i argumentar-los </p><p>utilitzant els models cientf...</p></li></ul>