Programació de química a 1r de Batxillerat

  • Published on
    30-Mar-2016

  • View
    245

  • Download
    14

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Programaci de qumica a 1r de Batxillerat

Transcript

  • PROGRAMACI

    DIDCTICA DE

    QUMICA DE 1r DE

    BATXILLERAT

    Esteve Mor Torras

    NIF: 40323839 D

    Cos: Professors densenyament secundari

    Especialitat: Fsica i Qumica

    - juny 2011 -

  • Programaci didctica de Qumica de 1r de Batxillerat

    - 1 -

    1.- NDEX

    1.- ndex .........................................................................................................................1

    2.- Introducci .............................................................................................................3

    2.1.- Caracterstiques del centre i de lalumnat .......................................4

    2.2.- Perqu qumica de primer de batxillerat? .......................................5

    3.- Competncies .........................................................................................................6

    3.1.- Contribuci de la matria a les CG del batxillerat .........................8

    4.- Objectius ..............................................................................................................10

    5.- Continguts .............................................................................................................12

    5.1.- Connexi amb altres matries ...........................................................18

    6.- Metodologia .........................................................................................................20

    6.1.- Activitats ...............................................................................................20

    6.2.- Activitats complementries .............................................................21

    6.3.- Atenci a la diversitat .......................................................................22

    7.- Avaluaci ...............................................................................................................24

    7.1.- Criteris davaluaci ..............................................................................26

    8.- Temporitzaci .....................................................................................................29

    9.- Aspectes organitzatius .....................................................................................30

    9.1.- Equipament ............................................................................................30

    9.2.- Gesti del laboratori ..........................................................................31

    9.3.- Organitzaci a laula i al laboratori .................................................32

    9.4.- Organitzaci de les sortides ............................................................33

    9.5.- Espais .....................................................................................................33

  • Programaci didctica de Qumica de 1r de Batxillerat

    - 2 -

    10.- Unitats didctiques ..........................................................................................34

    Som-hi ! ...........................................................................................................35

    UD1: Anem al laboratori ..............................................................................36

    UD2: Estructura atmica ............................................................................38

    UD3: Taula peridica ....................................................................................41

    UD4: Formulaci inorgnica ........................................................................43

    Sessi extraordinria I ...............................................................................44

    UD5: Enlla qumic ........................................................................................45

    UD6: El mol. Estats de la matria .............................................................48

    UD7: Mescles i dissolucions .......................................................................50

    Sessi extraordinria II .............................................................................51

    UD8: Reaccions qumiques ...........................................................................52

    UD9: La qumica del carboni .......................................................................55

    UD10: Itinerari geoqumic ..........................................................................57

    Comiat ..............................................................................................................57

    11.- Quadre resum ....................................................................................................58

    12.- Bibliografia .........................................................................................................59

    13.- Annexos

    Annex 1: Quadern de formulaci i nomenclatura inorgnica i orgnica.

    Annex 2: Quadern de prctiques.

    Annex 3: Itinerari geoqumic.

    Annex 4: Altres coses: 4.1.- Fulls de presentaci de la matria.

    4.2.- Full de recomanacions per lestiu.

    4.3.- Full per linventari i el material malms.

    4.4.- El joc de la taula peridica.

    4.5.- Textos

    4.6.- Fitxa diversitat.

    4.7.- Avaluaci final de curs.

  • Programaci didctica de Qumica de 1r de Batxillerat

    - 3 -

    2.- INTRODUCCI.

    En aquest document exposo la programaci didctica de la matria de

    Qumica de 1r de Batxillerat, dacord amb all que estableix la Resoluci

    ENS/607/2011, de 25 de febrer, de convocatria de concurs oposici per a

    lingrs i accs a la funci pblica docent publicada en el DOGC Nm. 5833

    el dia 9 de mar de 2011.

    Una programaci sha dentendre com lexplicitaci de les intencions

    educatives i del pla dactuaci o intervenci dun equip docent durant un

    perode temporal determinat. s, per tant, una eina al servei del

    professorat, ja que lajuda a anticipar i concretar qu ha de fer a laula i

    com ho ha de fer, i tamb s un mitj de comunicaci professional ja que

    permet fer el seguiment de les actuacions previstes i esdev una eina til

    perqu els equips de professorat reflexionin sobre la seva tasca educativa i

    sobre la progressi dels aprenentatges de lalumnat. Disposar de

    programacions facilita que qualsevol docent pugui analitzar, aplicar i

    millorar, si sescau, les tasques educatives que shi expliciten. Tamb permet

    garantir la continutat educativa quan es donen canvis en lequip docent.

    Els components de les programacions, com passa en tots els processos

    dintervenci reflexiva en qualsevol altre mbit, sn els que donen resposta

    a les preguntes bsiques que ens plantegem a lhora dafrontar una

    planificaci rigorosa. Aquestes preguntes aplicades a lensenyament, sn el

    per a qu ensenyem ( competncies bsiques i objectius ), el qu ensenyem

    ( continguts ), el quan i com ensenyem ( seqncia didctica ) i per a qu,

    quan i com avaluem ( criteris davaluaci ). En conseqncia, una programaci

    ha de constar bsicament daquests components.

    s evident que una programaci no t sentit si no es reflecteix en la

    intervenci a laula, s a dir, ha de ser til. La utilitat es relaciona, sobretot,

  • Programaci didctica de Qumica de 1r de Batxillerat

    - 4 -

    amb la qualitat educativa dels processos que shi descriuen i aquests poden

    funcionar b un any i al segent no. Per aix la proposta haur de ser prou

    flexible perqu es pugui anar adaptant a les situacions canviants i complexes

    que es donen a laula.

    I, finalment, es fa evident que una programaci ha destar connectada a la

    llei, en aquest cas cal que segueixi el Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel

    qual sestableix lordenaci dels ensenyaments del batxillerat publicat al

    DOGC Nm. 5183 el 29 de juliol de 2008.

    2.1.- CARACTERSTIQUES DEL CENTRE I DE LALUMNAT

    El centre tipus proposat per a la present programaci s un institut que es

    troba en un municipi de la perifria de Girona amb una poblaci duns 5.000

    habitants. El sector econmic que hi predomina s el secundari vinculat a la

    indstria ja que en el terme municipal hi ha un polgon industrial molt

    important, amb empreses del sector qumic i del sector carni.

    La composici de la poblaci, la majoria gent de tota la vida, ha variat una

    mica en els ltims anys degut a larribada de famlies dels pasos de lest per

    treballar a les indstries del polgon, sobretot a les crnies. Aquesta nova

    composici de la poblaci fa que la tipologia dels alumnes de linstitut es vegi

    afectada, tot i que, a nivell de batxillerat, en un grau menor. Tamb hi ha

    alumnes que provenen de poblacions venes. La majoria pertanyen a famlies

    que fa molts anys que hi resideixen, amb algun cas de famlies immigrants.

    Linstitut proposat s de grandria mitjana, amb una poblaci aproximada de

    550 alumnes i 60 professors, en el qual sofereixen quatre lnies dESO i

    tres de batxillerat. El centre disposa de vint-i-dos aules comunes, sis aules

    de desdoblament, tres aules dinformtica, tres laboratoris (un de fsica, un

    de qumica i un de biologia/cincies de la terra), dos tallers de tecnologia,

  • Programaci didctica de Qumica de 1r de Batxillerat

    - 5 -

    una aula de msica, una biblioteca, un teatre, i un pavell. Els diferents

    departaments disposen del seu despatx i tamb hi ha una sala de

    professors. El centre t un servei de reprografia, cafeteria i menjador. A

    lexterior hi ha dos patis desbarjo i dos pistes desport.

    En els documents del PEC ( Projecte Educatiu de Centre ) linstitut es

    defineix com un centre plural i democrtic, aconfessional, que es proposa la

    promoci de la igualtat de tots els seus membres i el rebuig de qualsevol

    mena de discriminaci. Dacord amb aquesta declaraci, el centre es

    compromet en el foment actiu dels principis de la coeducaci, leducaci en

    valors i la promoci efectiva de la igualtat de condicions dels alumnes. El

    centre es proposa com a primer objectiu la formaci integral dels alumnes i

    la promoci dactituds i valors universals de respecte i solidaritat vers les

    altres cultures, de coneixement i valoraci de lentorn natural i el llegat

    cultural i histric propi i ali, i de respecte pel medi ambient.

    2.2.- PERQU QUMICA DE PRIMER DE BATXILLERAT?

    Etimolgicament, adolescncia vol dir pament. Ladolescncia est marcada

    per lempremta del canvi -fsic i psicolgic- en un cos que no sacaba de

    trobar cmode ni en lespai infantil ni en el mn dels adults. Per,

    ladolescncia s, alhora, el moment de laprenentatge i descobriment del

    que s lamistat, el sexe i el mn de riscos i avantatges al qual estan a punt

    dentrar. Aquests fets, combinats amb la inquietud que suposa pels alumnes

    comenar una nova etapa educativa com s la del batxillerat, fan que, per

    mi, sigui un repte molt emocionant el fet dacompanyar-los en aquest

    moment tant important de la seva vida i contribuir en la formaci en totes

    aquelles competncies necessries per al seu ple desenvolupament en tots

    els mbits de la vida.

  • Programaci didctica de Qumica de 1r de Batxillerat

    - 6 -

    3.- COMPETNCIES.

    Competncia s la capacitat daplicar els coneixements i les habilitats tant

    procedimentals com actitudinals, de manera transversal i interactiva, en

    contexts i situacions que requereixin la intervenci de coneixements

    vinculats a diferents sabers, el que implica la comprensi, la reflexi i el

    discerniment tenint en compte la dimensi social de cada situaci.

    Les sis competncies generals del batxillerat continuen el desenvolupament

    de les competncies bsiques de leducaci obligatria i preparen per a la

    vida activa i per actuar de manera eficient en els estudis superiors.

    Aquestes competncies sn:

    Competncia comunicativa (CG1)

    Competncia en gesti i tractament de la informaci (CG2)

    Competncia digital (CG3)

    Competncia en recerca (CG4)

    Competncia personal i interpersonal (CG5)

    Competncia en el coneixement i interacci amb el mn (CG6)

    Els currculums de les matries expliciten les competncies especfiques

    que shi treballen, aix com la contribuci de la matria al desenvolupament

    de les competncies generals.

    Les competncies especfiques de la qumica sn, essencialment:

    * La indagaci i experimentaci en el camp de la qumica (CE1) que implica la

    capacitat de fer-se preguntes i portar a terme investigacions per obtenir la

    resposta, tot adquirint les habilitats necessries: identificar problemes,

    generar qestions susceptibles de ser investigades, dissenyar i realitzar

    recerques, enregistrar i analitzar dades, treure conclusions, elaborar,

    comunicar i defensar hiptesis, models i explicacions, fer prediccions a

    partir dels models, examinar les limitacions de les explicacions cientfiques,

  • Programaci didctica de Qumica de 1r de Batxillerat

    - 7 -

    i argumentar la validesa dexplicacions alternatives en relaci amb les

    evidncies experimentals.

    * La competncia en la comprensi de la naturalesa de la cincia i de la

    qumica en particular (CE2) que implica la distinci entre cincia i altres

    formes de coneixement per a lelaboraci de models, i per a ls de mtodes

    emprics i darguments lgics per contrastar les hiptesis i validar els

    models i les teories proposades. Amb aquesta metodologia els qumics i les

    qumiques sesforcen a arribar a les millors explicacions possibles sobre el

    mn material. Com que lacceptaci de les idees cientfiques depn de

    lobservaci i la contrastaci experimental i de la coherncia amb altres

    idees que conformen les teories acceptades, el coneixement cientfic s, en

    principi, susceptible de ser revisat i modificat si es troben evidncies que

    no encaixen en les teories vigents. s important que lalumnat comprengui

    els sistemes utilitzats per desenvolupar i avaluar el coneixement cientfic i,

    tamb, els processos i els contextos socials que condicionen la manera en

    qu aquest coneixement s obtingut, comunicat, representat i defensat en

    la comunitat cientfica. Aquesta comprensi s molt important per discernir

    entre el que s cincia i el que no ho s, o sigui, per distingir entre cincia i

    pseudocincia.

    * La competncia en la comprensi i capacitat dactuar sobre del mn

    fisicoqumic (CE3) que implica apropiar-se dels conceptes, models i principis

    fonamentals de la qumica per tal dutilitzar-los per explicar i interpretar el

    mn fisicoqumic i, daltra banda, aplicar el coneixement integrat dels

    models, procediments i valors de la qumica per poder comprendre i valorar

    situacions relacionades amb aspectes tecnolgics, tics, socials i ambientals

    de la qumica, tant pel que fa a lentorn ms proper com al mn i a la

    humanitat en el seu conjunt, alhora que per prendre decisions

    cientficament fonamentades.

  • Programaci didctica de Qumica de 1r de Batxillerat

    - 8 -

    3.1.- CONTRIBUCI DE LA MATRIA A LES CG DEL BATXILLERAT.

    Les programacions de totes les matries han de contemplar totes les

    variables possibles per tal de contribuir a ladquisici, per part de lalumnat,

    de les competncies generals establertes al batxillerat. Com he dit abans,

    aquest ha de ser el referent bsic de lacci educativa i, per tant, la matria

    de qumica ha de contribuir a lassoliment daquestes competncies.

    Competncia comunicativa (CG1): aprendre a comunicar cincia significa

    saber descriure fets, i explicar-los, justificar-los i argumentar-los

    utilitzant els models cientf...

Recommended

View more >