32
NÚM. 116 · novembre ‘15 [email protected] www.elginjoledicions.com 'LA LLUNA EN UN COVE', EN L'APARTAT GASTRONÒMIC - ELS XICLETS DE LA MATILDE - LA CONVIVÈNCIA ENTRE EL DOLOR I L'ESPERANÇA - ENTREVISTA A 9SON - COMPRAR AL GRUP BOTIGUES TÉ PREMI! Una tarda amb... Martí Torras, que arriba al Teatre Joventut amb Rhum

Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Editorial: “A veure, això on va?” Martí Torras: “Un clown no pot imitar, ha de treballar-s’ho des d’un mateix” [Rhum, al Teatre Joventut]. ‘La lluna en un cove: torna un referent del producte de proximitat” (a l’apartat gastronòmic). “Els xiclets de la Matilde” (Grup Botigues del Centre i Sant Josep). “La convivència entre el dolor i l’esperança (sobre l’exposició de fotografia de Gervasio Sánchez a la Tecla Sala)”. 9SON: “La música és el nostre fil conductor”. “El vitalisme de Joan Salvat-Papasseit” al Sabies que... Passatemps. “El mercat és el dilluns / el dilluns en compra llums!” (col·laboració del CNL). En la propera edició...

Citation preview

Page 1: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

NÚM. 116 · novembre ‘15 [email protected]

www.elginjoledicions.com

'LA LLUNA EN UN COVE', EN L'APARTAT GASTRONÒMIC - ELS XICLETS DE LA MATILDE - LA CONVIVÈNCIA ENTRE EL DOLOR I L'ESPERANÇA - ENTREVISTA A 9SON -

COMPRAR AL GRUP BOTIGUES TÉ PREMI!

Una tarda amb...

Martí Torras, que arriba al Teatre Joventut amb Rhum

Page 2: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015
Page 3: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

VIU L'HOSPITALET

Revista gratuïta de societat i cultura

NÚMERO 116, NOVEMBRE DE 2015

[email protected]

Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: JOSEP AZNAR

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

PUBLICITAT: IVAN PUIG

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA

Dipòsit Legal. B-20065-2005

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu L'Hospitalet no coincideix necessària-

ment amb l'opinió dels seus col·laboradors. 3

VIU

L’HO

SPIT

ALET

ED

ITO

RIA

L

WW

W.EL

GINJ

OLED

ICIO

NS.C

OM

AM

B E

L SU

PORT D

E:

“A VEURE, AIXÒ ON VA?”

Amb el seu jersei multicolor i la desimboltura, el petit podria sortir en un anunci de detergent ben arrebossat de fang. Està esperant un bus a

Badalona amb el seu pare un diumenge al matí. La resta assistim a una classe pràctica de civisme.

—A veure, això [un mocador] on va?

—[El nano mira un avi, dubta i es decideix a anar a la paperera. Intervé l’home gran]. El tens molt ben educat.

—A mi —respon el pare de la criatura— els pares em van ensenyar a no llençar res a terra, a tenir respecte pels altres. Té dos anys i mig i intento que ho faci ara perquè de gran ho tingui com a hàbit. Però costa molt ensenyar-lo perquè es despista amb facilitat.

—Nano, quan hagis de llençar alguna cosa ho has de fer a la paperera. Allò es diu –pa-pe-re-ra —intervé una senyora gran.

El nano està encantat amb el pare i quan aquest li pre-gunta com l’estima, respon amb un uaa!! El petit té una gran base per a ser un bon ciutadà a tot arreu: d’aquells que van al gimnàs i no deixen l’ampolla buida als ves-tuaris; que no llençarà l’embolcall del xiclet a terra o la llauna a la platja; que reparteix la brossa en funció dels contenidors de reciclatge...

El metro és com un parc d’atraccions per als incívics. Fa temps m’hi vaig trobar un paio sense samarreta i amb la música amb volum de concert. Per acabar-ho d’adobar, també interpretava la cançó, és clar, sense dicció ni cap criteri. A les escales mecàniques hi ha qui desconeix aquella norma no escrita que l’esquerra és per a qui té pressa, i molts es moriran sense haver cedit el seu seient a persones grans, lesionades, embarassa-des... De fet, el mateix dia de la classe pràctica de civis-me a Badalona vaig veure com una mare col·locava la ����������������� ��������� �������������� ��������lliure. A dues passes un avi estava dempeus, aferrat a la barra i amb el mànec de la maleta a la mà.

���� ���� ���� � � ����� ���� ��� ����� � ��� ���mataria en certs moments pel que fan, però no puc tenir una actitud revengista. Sé quin és el meu pa-per”, explica un altre pare, l’Ivan, l’endemà. És consci-���� ���������� ������������������������ ��������tu més o per replicar els altres. Tampoc es posarà a cridar-les durant els seus partits de tennis amb exigències irreals ������� �������������������������������������������������������������������������������������������� �����

Page 4: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

ÍNDEX5.Una tarda amb...

Fa més de dos anys que Joan Montanyès Martínez, en Monti, ens va deixar, i la millor manera de recordar-lo és anar el 28 de novembre al Teatre Joventut a gaudir de l’espectacle Rhum, de Monti & cia. Hem parlat amb Martí Torras, el director d’una obra reconeguda amb els Premis Zirkòlika de Circ de Catalunya 2014. Ens parla dels ����������� �������������������d’en Monti.

MARTÍ TORRAS, QUE ARRIBA AL TEATRE JOVENTUT AMB RHUM

Page 5: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

5

VIU

L'HO

SPITA

LET

Martí Torras: “Un clown no pot imitar, ha de treballar-s’ho des d’un mateix”

Rhum. Foto: JOSEP AZNAR.

Text TONI DELGADOFotos JOSEP AZNAR

“Hi apareixen les últimes sabates del Monti [el pa-llasso Joan Montanyès Martínez]; el terra d’un dels seus últims espectacles i la cortina del primer; algun

instrument seu; roba... Fins i tot hi ha la seva veu”, descriu Martí Torras (Barcelona, 1974), el director de Rhum, de Mon-ti & cia. L’obra arriba el 28 de novembre al Teatre Joventut: “la idea era que hi hagués molta veritat. També hi ha vincles personals entre alguns dels actors i el Monti [mort el maig de 2013]”.

—Com vas conèixer el Monti?Abans de conèixer-lo ja m’agradava molt. Al Monti li va agradar molt un espectacle que vaig fer amb el Jordi Martínez i el Pep Pascual, que també apareixen a Rhum, i em va trucar per a quedar amb ell. Vam muntar plegats una representació per a les festes de la Mercè.

—I...Després es va posar malalt. Quan es va revifar una miqueta em va proposar fer un altre show. El que, probablement, se-���� ���������������������������������������������Rhum no té res a veure amb aquest, que no deixa de ser un

Page 6: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

homenatge a un amic admirat fet amb molt d’afecte. El Monti hi és molt pre-sent.

—Et va ensenyar a estimar encara més ��������� � ���� �� � ������ ����� �� ����� ��intentar fer un gènere, el teatre de pa-llassos. El que em va ensenyar sobretot és que el teatre i els clowns eren la seva ��������������������������������fer allò que li agradava més i va lluitar per a poder tirar endavant l’últim espec-tacle sense saber si se’n sortiria o no. El veies feliç gaudint d’allò que més li agra-dava: l’escenari i fer riure la gent.

—Li feia ràbia que l’expressió fer el pa-llasso s’utilitzi com un insult? Perquè hauria de ser un afalagament. Sí. Ell considerava que els pallassos són uns xamans que fan que els altres visquin més feliços a costa de les seves desgràcies, les trompades, els errors...

�� �������� ��� ��������������Sí. El clown aconsegueix que la gent s’oblidi dels seus problemes durant una estona i els pugui relativitzar. Els nens i els pallassos juguen i gaudeixen, però els adults anem posant capes d’actitud i de personalitat que ens impedeixen afrontar la vida d’una altra manera.

—El pallasso intenta treure aquestes capes?No és que les intenti treure. Penso que l’interessant dels espectacles és que l’espectador en faci la seva pròpia lectu-ra. Probablement, sortiran del show amb més ganes de riure.

—Els pallassos de Rhum, els de Rhum & cia, són feliços abans de rebre la tru-cada per al bolo? Volíem explicar com està el sector de les arts escèniques i com és de difícil sobre-viure. Estan hivernant, adormits i sense expectatives perquè fa molts temps que no els reclamen. S’han conformat amb aquesta vida grisa.

—L’oportunitat els permet reciclar-se sense perdre l’essència, recuperar els

instruments i el material ple de pols. Suposo que també incorporen noves idees per a començar una nova etapa. Correcte. A més, com et deia abans, tant � � ����������� ��������������������elements del Monti. Vaig fer un treball de

recerca amb l’escenògrafa per a trobar el màxim de coses que havien format part de Monti & cia perquè l’espai tingués aques-ta olor. Aquesta estètica clàssica amb què el Monti sempre treballava, algun instru-ment també hi ha...

culturauna tarda amb...

Una escena de l'obra. Foto: JOSEP AZNAR.

6

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

(passa a la pàgina 8)

Un torero peculiar. Foto: JOSEP AZNAR.

Page 7: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars

C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn

onanuit.com

Page 8: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

—Com era l’olor del Monti?Ostres, no ho sé [riu].

—Em refereixo a la seva olor simbòlica. Al backstage hi ha l’olor del maquillatge quan els pallassos s’estan canviant. És com una litúrgia abans de sortir a l’esce-�����!���������������"� �������� ���#�����������clàssic i de clown clàssic. Vas al teatre i, en canvi, viatges al món del circ: recuperes les imatges i els sentiments de quan eres petit i hi anaves.

—Què senties quan anaves al circ? Pensaves que de gran faries algun espectacle?La veritat és que no. M’agradava el circ, el trobava meravellós, però no m’havia imaginat mai que seria artista de circ. La vida et porta cap a molts terrenys. Després vaig acabar fent teatre de clown, i allà vaig trobar el meu pallasso i em vaig sentir cò-mode com a actor. Vaig conèixer el Monti i em vaig encapritxar un altre cop d’aquest món. Intento que la gent senti el mateix que sentia jo de petit.

—Com valoreu el reconeixement de Rhum com a millor es-pectacle de pallassos en els Premis Zirkòlika de Circ De Ca-talunya 2014?És fantàstic que la gent del circ hagi beneït la representació. Pensa que nosaltres no érem del seu sector i, en canvi, han sabut valorar que parlem bé d’ells i li donem vida al circ. Ells

el consideren seu perquè també consideraven seu el Monti. Crec que fem un espectacle de clowns per a adults que poden veure els nens.

—Què és el que més t’omple de Rhum?No hi ha res millor que veure la cara de felicitat del públic quan surt del teatre i això és el que et motiva per a intentar fer-ho cada dia millor. L’únic clown, clown de l’equip és el Gui-llem Albà, que també fa altres tipus d’espectacles. La resta són actors i el Pep Pascual, músic. Ens hem reunit persones que venim més del món del teatre i hem treballat el clown. El Jordi Martínez n’havia estat amb el Monti. Va ser el seu primer cara blanca, però gairebé tota la seva carrera artística s’ha desenvolupat en el teatre, el cinema, la televisió... Ara ha tornat un altre cop a la pista i al teatre de pallassos. El Joan Arqué havia fet de clown i el Roger Julià, comèdia de l’art.

—Té alguna cosa a veure la posada en escena d’un concert i d’una obra d’aquest tipus? Treballo amb les posades en escena de grups com Els Catar-res, La Pegatina o els Strombers. Hi ha dos punts en comú: el ritme i la música. El ritme d’un concert no pot davallar perquè si no perds l’atenció de l’espectador. Rhum t’exigeix un ritme brutal. Els actors estan al límit i a la gent no li dónes temps de pensar. A més, els cinc pallassos toquen en directe. És quel-com que intento fer a la majoria dels meus espectacles. Per a l’espectador és doblement atractiu.

cultura

(ve de la pàgina 6)

una tarda amb...

8

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

(passa a la pàgina 10)

Els pallassos de Rhum. Foto: JOSEP AZNAR.

Page 9: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

ACABA AMB MURPHY I AMB EL FRED

* Vegeu-ne més informació i les condicions a www.calderasendesa.com

Av. Pau Casals, 15-17. L’Hospitalet de Llobregat 932 600 069

Informa-te’n al Punt de Servei Endesa

RENOVA LA TEVA CALDERA PER NOMÉS

FACILITATS DE PAGAMENT + INSTAL·LACIÓ + MANTENIMENT + GARANTIA

€/dia*Tot inclòs en la teva factura1, 55

I a més, aconsegueix el

de gas tot l’hivernEn la teva factura

20%DE DESCOMPTE

INTEGRALSOLUCIÓ

Descompte vàlid fins al 31 de març de 2016

Page 10: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

������������������ ����������������Igual que el d’actor i molts altres. Hi ha una lectura bastant tòpica del clown: a l’escenari és divertit i fora, un ésser petit i gris, una personeta que, probablement, ja no fa gràcia… El Monti sempre deia que tenia una personeta dins del pallasso. Vivia per a ser pallasso, en l’estat de bogeria i felicitat. Qui el va a conèixer sap que era molt sensible, i això també hi és a Ruhm.

—Tan sensible com per a fer-li un homenatge al pallasso En-rico Jacinto Sprocani en el Rhum original. Sprocani era un dels millors augustos [el tipus de pallasso que era en Monti] dels anys 50, va tenir el mateix càncer que el Monti i va morir sol en un hospital. El Monti va voler dedicar-li un espectacle, però va acabar parlant pràcticament d’ell. Quan va morir vaig creure que aquell Rhum era massa dramà-tic i que havíem de parlar de la vida, dels que es queden. Volí-em riure’ns de la mort, de la “muehte”. Fins a l’últim moment, en Monti també se’n va voler riure.

—Com us rieu de la mort?Hi ha una sèrie de números en què sempre acaba mort un pallasso, evidentment de broma. Al Monti els millors pallas-

sos van anar a fer-li com una vetlla la nit abans que es morís i, curiosament, en el Rhum original també passava una cosa així.

—Quin és el llegat del Monti? Un clown no pot imitar, ha de treballar-s’ho des d’un mateix. Una de les coses boniques que ens ha dit gent com en Tortell Poltrona és que hem muntat una tropa de pallassos que s’ha convertit en una família de cinc pallassos que funcionen en escena. Això és molt difícil d’aconseguir. Al Monti li encantaria formar part d’aquesta tropa. Tenim ganes de seguir fent es-pectacles de clown i investigant el gènere que ell va engegar. En Monti agafava entrades clàssiques i números de pallassos i els modernitzava amb el seu to i música en directe.

—Pel que dius, al Monti li agradaria aquest Rhum. Volia que la gent no mirés els pallassos com un element espe-�$����������������%*��+������/��3���/"7��������������públic. Aquest és el llegat que ha deixat i nosaltres hem recollit el seu testimoni. Jo em vaig sentir amb l’obligació... No, amb l’obligació no, amb la responsabilitat d’exalçar la seva memò-ria i llegat. Ho hem fet amb Rhum. L’equip té moltes ganes de fer-ne el nombre màxim de representacions i de poder muntar, almenys, un altre espectacle. §

cultura

(ve de la pàgina 8)

una tarda amb...

10

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

La música de Rhum Foto: JOSEP AZNAR.

Page 11: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015
Page 12: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

Text MARIANO MARTÍNEZ

Consumir productes de tem-porada és recuperar allò que fa

tot just unes dècades era comú a les nostres llars: menjar el millor que ens ofereix la terra cada estació de l’any, productes del temps i de prop de casa. La Rosa Farrés, que ha tornat a obrir a l'octubre La Lluna en un Cove, ho ha tingut clar, gairebé 16 anys després d'haver obert el seu restaurant: “la cui-na a casa ha estat molt present. Jo no venia del món de l'hostaleria. Vaig aca-bar els estudis universitaris i va coincidir que el local estava en traspàs. I va ser l'oportunitat de fer un pas endavant”.

El 2000 va arrencar la seva aventura i els primers cursos a la Hofmann. El que era una llesqueria en poc més d'un any va créixer: “jo continuava formant-me i l'oferta creixia. Al Pota Blava va en-trar-hi molt aviat: vaig adonar-me que fora del Prat estava valorat. La meva àvia cuinava Pota Blava a casa i no li fèiem cas”. El producte s'ha convertit en una de les estrelles del restaurant: “sempre parteixo del rostit tradicional. I a partir d'aquí, experimento: treballo amb croquetes, raviolis, caramels, ca-nelons, la coca, i el milfulles, que és un dels clàssics de La Lluna”.

Amb el producte de temporada va ser un procés similar: “vaig adonar-me que durant tot l'any hi havia de tot i no m'agradava. Ara, per exemple, el tomàquet no el menjo. Vinc de família

de pagesos, a casa i al restaurant tre-ballo amb productes de temporada, perquè és tot més natural. I al final el client acaba valorant aquest treball”. Ara començarà a treballar amb la Car-xofa Prat, i també permet moltes pos-sibilitats, com les croquetes, la crema, el carpaccio... “La carabassa m'agrada molt quan toca: els xips i les cremes agraden molt”. Al final, cuinar amb aquest producte és una manera fàcil de treballar que tens al costat de casa i ens assegura que el que mengem està en el seu millor moment.

Allò que la terra ens dóna en cada moment coincideix amb allò que ens demana el cos segons l’època de l’any. I això coincideix també amb els pro-jectes amb els quals ha col·laborat la Rosa, tant amb l'Associació de Gas-tronomia i Turisme (QuintoTapa i Jornades Gastronòmiques) com amb el col·lectiu Cubat: “amb les accions gastronòmiques, d'entrada, s'aconse-gueix que hi hagi molt moviment i la gent respon molt bé quan estan vincu-lats al producte de temporada, com la Carxofa Prat”.

La Rosa Farrés reobre amb l'aposta d'aquests anys “que va amb la meva manera de treballar. Si una cosa funci-ona i la gent respon, millor no canviar gaire, si ens basem en productes de qualitat. Volia afegir nous plats, però els clients em demanaven els plats clàssics de la nostra carta. Així que ju-garem amb els suggeriments per afegir 1

2

VIU

L'HO

SPITA

LET

gastronomiagastronomia de proximitat

LA LLUNA EN UN COVE: TORNA UN REFERENT DELPRODUCTE DE PROXIMITAT

ROSA FARRÉSXef de la Lluna en un CoveRestaurant de Cuina Creativa amb Productes tradicionalsFrederic Soler, 4808820 El Prat de Llobregat,

www.lallunaenuncove.com [email protected]

De dilluns a dissabte nitDissabtes i diumenges migdia

.com/LaLlunaenunCove/ @LaLlunaenunCove

Page 13: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015
Page 14: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

gastronomia de proximitatculturagastronomia de proximitat

14

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

LA RECEPTA

CARABASSÓ, POTA BLAVA, PRUNES I PINYONS

INGREDIENTSPER 1 PERSONA

Pota Blava Ceba Tomàquet Alls Sal Pebre Brandi Carabassó Prunes Pinyons Brou de pollastre Herbes aromàtiques

DESCRIPCIÓ

Rostir el Pota Blava. Tallar el cara-bassó en làmines primes i escaldar, en treure’l de l’aigua bullent posar-lo a reposar en aigua freda.Desossar el pollastre, afegir pru-nes i pinyons i enrotllar-lo en tres o quatre làmines de carabassó per a fer un caneló.

Page 15: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015
Page 16: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

16

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

gastronomia

Text i foto TONI DELGADO—Ja te’n recordaràs si no t’ho apuntes? Vull una bossa de cinc quilos de taronges, dos porros i un parell d’apis, i tres o quatre quilos de pomes. Ah, i un quilo de llimones —m’enu-merava la mare, amb el seu semblant de professora sense llicenciatura. —D’acord —li deia jo, mentre en prenia nota.

Quan anaves a comprar a la fruiteria de la Matilde sabies que t’acabaria regalant un xiclet, i em passava l’estona mirant tots els racons (s’entén que sense moure’m del lloc) per a veu-re si en tenia de la sèrie o els dibuixos del moment.

Amb el seu inconfusible accent gallec, assessorava i cuida-va en tots els sentits els clients, als qui considerava la seva segona família. Era la cap d’un negoci familiar que completa-��������������������������������������9�������������grans, rivals sense la seva paciència, assessorament, proximi-tat i complicitat.

LES BOTIGUES AL CARRER I LA FIRA D'ARTESANS �� ;����������������9����<���������*�����<��������

amb arguments com les ��������� �������������������, del Grup Botigues del Centre i Sant Josep (els dies 6, 7 i 8 de ����/��������9��� ����������>�

“Muntarem un trenet que connectarà el barri Centre amb ������������������������ �������������������������� ������tiquets als clients perquè puguin pujar-hi”, explica la seva presidenta, la Maria Pilar Palau.

A les ��������� �������������������els comerciants s’acosten més als hospitalencs ��������������� !� ����"������ ���#$����� ������ �������%�� *���+���� � ���������� ��� �/�� ����������5�����/�#��6���������������������������6����� ������������� �������%���

EL MILLOR ESCENARI @� ���9� � � ����������� "� �� ������ ��������K “a qual-

�������� ������� ����5���������������������������������#��������������<�����=>��������������������� !����@�������K������� ��� �������W������X�����5����� !���� ���Y������������-tigues”.

Les llums de Nadal són un atrezzo tan lògic com el pastís en un aniversari o la coca a la revetlla de Sant Joan. “El problema ���� ������"�����\�������������������^������������������������ ������ ���_�������� ��� ���� ������������ ���� �����%5� exposa la presidenta del Grup Botigues del Centre i Sant Josep.

!���������������9�����"����������/���������������������K���������#����������������������=����� ��� �������5�������#���������������" ��5������`���� ����%��

DONAR SUPORT EL BARRI���������������9����<������"�������������/��-

ri i, per extensió, la ciutat. Fer-ne créixer els seus recursos ����������������������/��<���K“en una gran superfície ������������ ������ ���� ��� ����� ����!���������������5����>�������" ���� �������\���� �������������������������-ticles”.

Fa anys que la fruiteria de la Matilde és només un grat re-����@ ��������������������������������������9�"���� �����K *�� � ������� ����� ������� ������������xiclets. §

Els xiclets

������X��������

societat

Una parada de mercat. W���KT. DELGADO.

Page 17: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

17

VIU

L'HO

SPITA

LET

Page 18: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONATel. +34 93 377 30 17

porque hoymás que nunca,las pymes se merecen unapausa.

O€

[email protected]

MADRIDTel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZATel. +34 97 657 01 42

Cesión de máquina + Mantenimiento+ Servicio de sustitución inmediata por avería+ Transporte y entrega de producto consumido

Te ofrecemos por:

A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES

Page 19: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONATel. +34 93 377 30 17

[email protected]

MADRIDTel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZATel. +34 97 657 01 42

Tenemos la solucióna tu medidaPorque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco.Descúbralas.

20-50 50-100 +100

Page 20: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

20

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

gastronomia

Text TONI DELGADOFotos GERVASIO SÁNCHEZ / T. DELGADO

N��������"�������������� ���������=����������!�����la nostra ignorància. Va presentar-se com la pro-#���������� ������"��� ��� �� #�������������� ���������

��������� ��# ���������� ����

XY�*��"�������������/��*�������������������������\��������������X����������^����_��������

!������������������������������_���������^��-dra Balcells sorprendre la resta deu ser qüestió de dècimes de segon. Una persona que n’ha vist de tots colors encaixa ����������������\��� ����<������%������������, del fotoperiodista Gervasio Sánchez (al Centre d’Art Tecla Sala �����`�*�/���>��/������{|�����/������{}�~|����dos conversaran sobre la professió i l’exposició amb motiu del Dia Internacional dels Drets Humans. Dos dies després Gervasio Sánchez hi realitzarà el workshop �����������guerra.

K�WW�|}W��|�~����W�������X}��}K��*�� #���"�������"������������� ������� �� �%5 va dir-nos

Sandra Balcells després del tràngol del control sorpresa. El fotògraf és un narrador d’històries i emocions, malgrat que alguns pensin que viu de la sort i la santa paciència. Segons ella, els recursos de Gervasio Sánchez són “temperament i �����/���������/������������/�������#���������������_��������-��/������ ��^�����%�@������������������������������-sistent.

���� ���� ����� � ������� ���"� �������� �� ���� " ������ �� ������������������������� ���� ���� �� �� ��������� �� ���"� `����� ����������������������������������^��������� ���������������-tatges”, els explicava Gervasio Sánchez, fa unes setmanes, als alumnes de la Facultat de Comunicació de Sevilla en la inauguració del curs acadèmic.

“ESCRIVIA DE MATINADA”El relat és el d’una persona compromesa i enamorada de

� �������������^�������������������/������������������������������������������������/����K�����������������-�����������=$���������������� ����������������#���#���"�������<��"���� �� ������"���� �� � ��� ����������� ��� ���� �� �� ������ ��������������� ������������������ �������� #���"�\���������������X�������������� !������������������� ��������������-combraries per por als controls policials”.

��������� va néixer amb motiu de la concessió del Premi �������� � W�������� � �||} � �� ���*�������� ��� ��

trepitjat escenaris bèl·lics i postbèl·lics de l’Amèrica Llatina, �������������*���������������������� ���������-���������������� �������������� �������������������������� ���� �������� � ����������� ����� ��������+�� ��corresponsal de guerra que sigui mala persona i no tingui vo-����%���� �����

*�������|��K�XL’exposició et canvia l’estat d’ànim i t’amplia la mirada.

Et fa sentir-te un imbècil davant de la majoria d’absurditats que conformen el teu llistat de preocupacions. El millor, això sí, és no anar a veure-la ni abans ni tampoc després d’haver menjat.

*��������!�����

��������������������������^���

cultura

@�������������������9����������W���KG. SÁNCHEZ.

Page 21: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

cultura cultura

����������������W���KT. DELGADO.

21

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

Una dona fugint d'un bombardeig. W���KT. DELGADO.

Compartim les mateixes emocions que els retratats en blanc i negre i color de l’exposició. Commou el diàleg de pu-piles entre un soldat salvadorenc i la seva xicota, que li agafa amb tendresa una mà. Recolzada a la vorera, l’arma espera el seu moment. Igual que la immigrant, penjada a la reixa que separa Mèxic amb els Estats Units, que projecta el seu futur o potser pensa en tot el que deixa enrere.

AMISTAT ENTRE DESTRUCCI����������������/��9���������������������������

�������>�������9���� ��������%��"�*���������������-tes de la destrucció. Fer volar una pilota de futbol fa sentir lliu-re a un marrec atrapat en els continus balancejos d’un camp de refugiats.

Aquests són alguns dels pocs parèntesis d����������� dis-���/�����������������K�������@�������{}��+{}}�>����_������ �{}}{+{}}}>� �*���� �{}}�+�||�>� ���� �������{}}�+�||`>�Desapareguts�{}}�+�|{|>�

*���K@�K����No se t’esborra la mirada de por d’una nena, de puntetes a

la porta de la casa que li ha tocat���������9�������-ra i sota el control de la guerrilla. També els han arrabassat la infància als petits guerrillers, que comparteixen la bicicleta amb les armes. Alguns ni tan sols van tenir temps d’aprendre a parlar i els van assassinar jugant. No hi ha imatge més cruel que una joguina vermella.

��/������������� ����� �� ������ ��������%5��������<���-vasio Sánchez, �������������� ����������/���������������%� També els seus malsons. Cap de tant cruel com el del seu ������� ���� ���� ��� ���� ��������%, ���� ���"!���� � ������� ��������� ��������%�������������������`��������������+������\-������������� "��6�������������������# "����������������������>����5�����������������\������������������\����5��"����Y�-����������������������#�������������������\��������������������� ���������<����������������������������������������������� ������ !����"������ ��=������������������%���

EL DESCONTROL ���������"��� ��#�< ���%� �/��������������������-

��������������������������������9����������������������/������������������������������������*��bromes amb el seu company; del silenci de l’home que menja com pot i el que li donen en un menjador social; i el descontrol de la dona que fuig d’un bombardeig.

���/""������/��������#�����<�������������������-vència i superació. Com la dels amputats per les mines anti-persones. Hauríem de deixar-nos les mans aplaudint-los. Han sobreviscut a la desgràcia. Res se sap, per contra, dels desa-pareguts. Només ens queda el drama dels seus familiars, per �����������"����������������������������-���9��@ �/���������������^��������%��*�K�������������������������������������������#������5�����`�����# "��������������������������"������%��§

Page 22: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

22

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

gastronomia

Text SUSANNA TORTOSA / AMICFotos ANDREU ROBUSTÉ / WWW.ANDREUROBUSTE.COM

E�� "� �� ��}K� ������ ����� ��������������/����������������� ���# ��/�� �������������������$�5���

`��� +����������������6�����������������*�� ����� ������� ��� ������=� ��� ������-tats com la Rumba Catalana i la Timba Cubana que es barregen amb originali-�������������������� ��������/��

La Carla Gordo és una de les cantants �}^�����������!������������������^�Y�>�"�������/��<��������-�����������������}^��>�������������-�� ��Y^���!> � ���������� ���������Ha treballat en escoles municipals de ������������%�����������������-���� ������� � \��� ��������% � ����-ca comunitària a l’Escola Municipal l de ������ ��!����@��/������

�����5��=���������������������������"� ����}K�}^���"������������������������-bana i rumba catalana, això vol dir que la instrumentació del grup té correspon-dència amb aquestes arrels. Tenim un gran nombre d’instruments. Una secció �����������������K� ���������$������Pau Domingo i el Pablo Fernández; una bateria i unes percussions llatines des ����/��������������K�������$��� �� ���� !��\� �� /��<K �� ���� ����������� ����K �� ���� ���"���� �� ����������������<���������K��W�������/�i la guitarra del Marc que li dóna el toc “rumbero”.

����������"����������������������������musical?Fa anys vam fer un viatge a Cuba, allà ��� ����/��� �� ���� ������ � ������vam decidir anar-hi a estudiar-la un perí-

ode llarg de temps. Això va conduir molt l’estil que ens agradava. Paral·lelament la volíem mesclar amb alguna cosa que fos molt nostra i el que més ens estimà-vem era la Rumba catalana que, per ser tan mestissa, lliga molt bé amb qualse-������������������/�����<�����/-tenir la recepta i els coneixements per �����}^����������

� ��������������"� ��El grup el va crear el Ferran, el pianis-ta, un dels que va anar a Cuba a es-

tudiar i el Marc, el guitarrista, un gran coneixedor i intèrpret de la Rumba ca-talana.

� !���������������������������������-���������Nosaltres som el que toquem, som el que �������� � ��� ����� ����� �� ������des de molts sentits. Escoltar-la o tocar-la i passar-ho bé amb els amics. Ballant-la, estudiant-la, interpretant-la. La nostra ���"����������������������������i el que ens uneix!

��}K��“La música �������������������� ����%

cultura

��������������}^���

����������\������>

Page 23: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

Promoció vàlida del 19 d’octubre de 2015 al 24 de gener de 2016. El sorteig es farà el dia 11 de febrer de 2016, entre tots els usuaris que s’hagin donat d’alta en el servei de factura sense paper. Consulta les bases legals de la promoció a www.aiguesdebarcelona.cat/facturasensepaper.

Dóna’t d’alta a lafactura sense paper

Tot són avantatges si et passes a la factura sense paper. No només és la manera més fàcil de consultar les teves factures sinó que també contribueixes a cuidar el medi

ambient: es redueixen costos de paper i s’estalvia energia.

SUMA’T A LA FACTURA SOSTENIBLED’AIGÜES DE BARCELONA.

Tota la informació aaiguesdebarcelona.cat/

facturasensepaper

10 iPHONE 6 PLUS

PASSA’T A LAFACTURA SENSE PAPER

I GUANYA UN D’AQUESTS

Page 24: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

� ������� ��������^����@�� ���9��� ��� *� �� W������ ���������el Marc, guitarrista o jo mateixa, la can-tant.

—Qui fa els arranjaments?Els arranjaments són cosa del Ferran, ell exposa les idees bàsiques i fa la ins-trumentació, estructura, forma, etc. Des-prés jo en faig una revisió i afegeixo les ���� ��� � �� ��������� �������� ��percussionista dóna el seu enfoc. Tot i això, el tema no acaba de prendre forma ���������������� � �� *����� ���toquem còmodament.Y� ��� ������ ��� ���9��� �� �������acostumem a ajustar detalls per fer que ������"��������#����@�������������sempre està en constant moviment i té vida.

� !� �� �"�������� �������� ��� �����������������������������Ens agrada aportar un punt de sorpre-������� ���������W������������molta qualitat amb tots els detalls, on podem gaudir del nostre concert men-������������������/��������������una gran experiència! � !� ��#�������� ���� �������� �������~�� `�� ��" ��� �������� ����������� ���aquest últim?Anem creixent, d’edat i de convivència. Això implica que sabem el que podem ��������������������������� � ��-pectacle.Per aquest disc hem volgut viatjar molt més i hem incorporat elements musicals de tots els continents. El resultat ha es-������������*������K ÍSSIM! ������������^����������� ������������������������������������������$��������X5�������������������������� ��� ��� �������� ���������� �� ��del concert les nostres xarxes bullien ��/*����������� ��������������havia al carrer esperant per entrar.El clímax, va ser quan vam sortir a l’es-������ � ��� ����� � ����� { ���� �����-�/��  Y� ����� *�� ��������  Y�� /��/�d’energia que es movia, cantava, balla-

va, somreia i s’expandia. Allà dins tot era embriagador.

<���� !�`� ���������� ������^/�����-popiero (https://www.youtube.com/watch?v=eHaK41GDd0M������#��������-�����������������������9%Wopepopiero participaven les CANTABILE, cor de noies que va quedar segon a la passada edició del Oh happy ��� � ��~� W� ����� ���� ��� ��� ��-neixem i tenim un concepte d’espectacle molt similar. Ens va fer molta il·lusió que vinguessin i, per això, el primer videoclip �����*��������9%���������������El segon, va ser �� ��� ��� ��� � � � � � � � � � � � � � � � � � " � � � � �watch?v=f9VBaEuCtak), una sàtira polí-tica on reivindiquem els porcs mamífers que durant milers d’anys han alimentat els infants i han donat prosperitat a la nostra terra.

—Carla, aquest estiu heu aconseguit � �����<��������������\������Y��������-+����� ���� �������=������ ��� ��� W ����catalana com a patrimoni cultural im-����������������K���}���=��������� �����������=����!�����

Sí, vam tenir la iniciativa de fer un equip per treballar la candidatura a la UNES-��� Y�� ��� ���� ��������� ��� ��� ��Parlament de Catalunya reconegués la ���/� �������� ��� � ������ �����-nal tradicional i popular, i en el darrer ple parlamentari abans de les vacances d'estiu es va aconseguir.Uns quants vam tenir la sort de viure el moment en directe des de la tribuna i va ser molt emocionant. Tothom es va girar a mirar perquè tots aplaudíem, i de l'alegria ens vam arrencar a fer palmes i a cantar! Tots els polítics aixecats, picant de mans, somrient, i escoltant, per primera vegada �� ���������������������������!��-lament. Tot el matí vam passejar-nos pel Palau; fent fotos amb el President, ba-llant, algun que altre taral·lejant rumbes pel postureo. La vam fer molt grossa!!

���� ���������� ���"���5�������������-�������������������� �$� ������� ��� �����9�� ��#Giradíssim. Tots els nostres concerts els podreu trobar a la nostra pàgina web ����#������ així com totes les nove-tats. Us recomano viatjar també per les nostres xarxes socials. §

culturacultura

Un concert del grup.

24

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

�������\������>

Page 25: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

Amb la col·laboració de:

FES-TE VOLUNTARI27 i 28 novgranrecapte.com

2015

Tu el fas gran

Page 26: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

26

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

sabies que...

El vitalisme de Joan Salvat-Papasseit

sabies que...

Text TONI DELGADO

Al’Antoni Benedico li agradava recolzar-se en una co-lumna de la classe per a controlar que els alumnes no copiessin, i deixar les ulleres dempeus a la taula i

apujar-se-les gairebé amb la mirada. De tant en tant establia “hora d’estudi” si li dèiem que teníem un examen difícil des-prés.

��_�������������������*����������������������del poeta Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924) a tra-vés de El poema de la rosa als llavis, que vam llegir a classe. “Per què es titula així l’obra?”, ens va preguntar, i ell mateix va respondre: “perquè la rosa és un símbol d’amor i el llavi, una part del cos de la noia que atreu l’enamorat”. Va analit-zar estrofa per estrofa la majoria dels 31 poemes que el con-formen i després (el mètode era estrany) havíem de reproduir allò que ens havia dit. Quina grua el meu estel és el que va posar a l’examen:

Quina grua el meu estel, quin estel la meva grua! —de tant com brilla en el celsembla una donzella nua. “Els dos enamorats pretenen sentir un gran plaer en

els moments d’esclat amorós”, segons diuen els apunts de l’Antoni Benedico, que destacava l’energia de Joan Salvat-Papasseit. Malgrat patir de molt jove una tuberculosi, el poeta barceloní no s’allunyava de la poesia vitalista, directa i sin-cera. “Sembla ser”, continuava el profe de les ulleres dem-peus, fent una pausa tan seva, “que el llibre el va escriure al sanitari Les Escaldes i que allà es va enamorar d’una noia francesa”. No és estrany, per tant, que hi hagi elements fran-cesos.

El poemari és un relat amorós, una espècie d’itinerari entre ������������������������������;����������������K“el Jo poètic, un home que coneix perfectament l’experièn-cia de l’amor; i la noia, una donzella verge a qui el Jo poètic, que es fa dir Mestre d’amor, li ensenyarà les diferents eta-pes de l’amor”.

Joan Salvat-Papasseit era una persona humil i senzilla, gens ���������������������������������/����\��������-ventut: “sóc, com home de lletres, d’imaginació escassa, més aviat elemental. Tot ho he vist o viscut [...] No he escrit mai sense mullar la ploma al cor, esbatanat”. Perquè, com deia en Benedico, “intenta ser coherent tant en el seu pen-sament com en la seva ideologia. Gran part del seu treball s’ha d’entendre d’acord amb la poesia tradicional i d’acord amb una poesia realista”.

El seu pare, Joan Salvat Solanas, era fogoner de vaixells i és possible que no sabés escriure, perquè a l’acta de naixement del poeta un dels testimonis va signar “por el declarante [és a dir: el pare] que no sabe”].;��<�������������������� ��-ció d’Ariel de El poema de la rosa als llavis. El cap de família ���������������������������������������������"�tenia set anys, i amb 13 va fer-se aprenent d’adroguer i més tard va passar per un taller d’escultura religiosa. Entre molts ���������������/"�����/���������������������

Joan Salvat-Papasseit sempre portava un paper a la butxa-ca per a dibuixar, però també va començar a escriure-hi idees, ��#����������������/����������������������{}{�����-gressar a la “Juventud Socialista” i va començar a escriure a publicacions revolucionàries com Los Miserables o La Justicia Social de Reus. Signarà molts dels seus articles amb el pseu-��������������� ����<��\� \�����*��������������obrera.

El 1918 es va casar amb Carmen Eleuterio, amb qui tindrà ��������� ����� � ^����"�� ���������\Els nens de la meva escala: dites d'infants. Molt feble de salut, Joan Salvat-Papasseit va haver de passar llargues temporades al mencio-nat sanatori de Les Escaldes, però també al d’Amélie-les-Bains i el Vernet.

Desenganyat del socialisme, abandonarà la política i se �������\�������������������������¤

Page 27: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015
Page 28: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

sabies que ...?entreteniments

HORITZONTALS: 1. Hora del se-gon TN de Canal 9 (quan n’hi tornarà a haver). Vila cerdana feta amb un pal / 2. Preposició amb voluntat d’in-tercessió. Cantar a la bellesa dels ne-núfars / 3. Una americana enmig del penyal. Representa una locutora ra-diofònica de franja nocturna. Trident desmanegat / 4. Campionat en mini-atura. Per ser un ocell té força d’ar-ribista / 5. Resa desordenadament al déu grec més bel·licós. Cauen digna-ment entre olives i patates xips / 6. Per tot l’escaire. Un resident qualse-vol, ara sota sospita de fatxa. Abra-cen la Carme / 7. Negació del contrari mitjançant una retòrica pètria. És un assumpte d’itri / 8. Són desordenats de mena. Solen ser-ho les llaunes de tonyina / 9. És menys que un triple i en canvi tothom el celebra molt més. Al cor de tot pacient / 10. De l’eix que no ateny un sol vehicle sinó molts. Quan era l’hora en Manzano l’avisava / 11. Matí al digital. Aparició d’ecle-siàstics en corrosió. A la panxa del bou / 12. Marcies de mala manera en presència del sastre especialitzat. Es-pai reservat a cols, faves o lletugues / 13. I aquest, per ser un antílop, té un aspecte curiosament mineral. Si estigués escurat no hauria pogut aprendre una llengua tan antiga..

VERTICALS: 1. En Carner els tro-bava molt útils per llegir auques. Mentre remeno la cova deixo la meva plaça buida / 2. Nostàlgia del contingut de la penyora. Freqüen-������ ����� �� ��� ���������������� ��3. Set sense energia. Té més abast que el rector i menys que la direc-tora. Mil i una / 4. Sistema d’afer-rar-se dels micos que causa força aprensió. Aïra, enrabia, enfelloneix / 5. Era propi d’en Descartes en fase d’aprenentatge. Aquells socialistes que ja no veurem / 6. A la punta de la lletra. La motxilla de la Caput-xeta. Aquest, en canvi, no era propi d’en Cristopher ans cognominal / 7. Píndola en versió complicada. Fa de bon arrossegar quan has de viatjar cap al nord / 8. Amics d’Algunes Re-ligions. Prou rucs per acceptar invi-tacions a sopar. P amb crossa / 9. A l’hora de fer càlculs són entitats mínimes. Feu anar els rems canò-nicament / 10. Com que no aboca correctament jo plego. Mossens emparentats amb la de la 3V / 11. Heus-la aquí. Tall fet amb voluntat força agressiva. El sí de les dames / 12. L’únic que el pot fer sense ridícul és l’arbre. Aleró en mal estat en un pla de la muntanya.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL

Page 29: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015
Page 30: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

CNL de l’HospitaletMare de Déu de la Mercè, 20, 3r08901 L’Hospitalet de Llobregat

Tel. 93 440 65 70Fax 93 440 48 69

http://www.cpnl.cat/lh

cnl

El mercat és el dilluns / el dilluns en compra llums!

A quest mes de novembre volem dedicar el nostre article a les expressions de temps. Poseu-

vos còmodes, que n’hi ha per estona! Per començar, recordem que en cata-

�\����������������������� ���amb la preposició a: al matí, al capves-pre, a la nit, a trenc d’alba, a l’estiu. Davant de dates s’utilitza també per: per Nadal/al Nadal, pel maig/al maig, per Festa Major, per Pasqua.

Per indicar la freqüència amb què fem una cosa diem que la fem tants cops ����������������������"����������������5�amb la preposició a o sense. Fixem-nos que igual que la cançó de la Masovera que dóna títol a l’article d’avui, per parlar de periodicitats afegim l’article davant el nom del dia: el mercat és el dilluns vol dir que cada dilluns hi ha mercat, de la mateixa manera que si dic el dilluns vaig al mercat, vol dir que tinc per costum anar-hi cada dilluns; en canvi, si no hi po-sem l’article el sentit és puntual: dilluns vaig al mercat (de dilluns no passa, que ����������� >����������������dia com a adverbi, sense l’article, es re-fereix sempre a un període comprès dins una setmana abans o després del dia de referència: el partit d’hoquei serà dime-cres (és a dir, dimecres que ve).

D’una cosa molt antiga diem que és de l’any de la Maria Castanya, de fa anys i panys o de l’any de la picor; d’una cosa molt breu, diem que��������d’un dia, mentre que si s’allarga en el temps diem que és com l’obra de la seu. Repassem ara algunes locucions tempo-rals perquè les tingueu presents:

Quant al sistema tradicional de dir les hores en català, amb quarts i mit-��� ������� �� ������� � �� ��<� �l’Optimot “indicar l’hora (sistema tradi-cional)”, que hi trobareu fent una cerca per criteris (http://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html).

����������������������������-ses a fer i no volem que arribeu a mis-ses dites,������������������������del Rubricatus (http://blogs.cpnl.cat/rubricatus/) on comentem altres aspec-tes i dubtes sobre les expressions tem-�������¤

30

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

A hores d’ara: en aquests momentsL’endemà: el dia vinent (en caste-

llà, al día siguiente) De tant en tant: alguna vegada

(en castellà, de vez en cuando, de cuando en cuando)

Avui dia/avui en dia/en el dia d’avui/ara per ara: avui, actualment (en castellà, a día de hoy)

D’avui en vuit (quinze): al cap de vuit (quinze... ) dies comptant el dia

d’avui; és a dir, de dilluns a dilluns, de dimarts a dimarts...

D’avui endavant: a partir d’avuiLes deu tocades: quan ja passen

alguns minuts de les deu (o de l’hora que sigui).

Tan aviat com sigui possible, al més aviat possible, ben aviat: com abans millor (en castellà, lo antes possible, a la mayor brevedad posi-ble, en breve).

Page 31: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015

L’última edició de 2015 de Viu L’Hospitalet anirà carregada de con-tinguts d’àmbits molts diferents. En-trevistarem Vanessa Martín, directo-ra del Festival Acròbates, perquè ens faci una valoració de l’esdeveniment i conèixer els secrets del seu èxit. Us explicarem les sorpreses nadalen-ques que prepara el Grup Botigues del Centre i Sant Josep, us avança-rem les novetats del FiraTapa que es

celebrarà en el marc de la Fira Avíco-la de la Raça Prat (amb l’Hospitalet com a ciutat convidada) i un repor-tatge sorpresa. A més, comptarem amb les opinions dels representants dels partits polítics a l’Ajuntament amb motiu de les eleccions generals del 20 de desembre. No hi faltarà el Sabies que..., la col·laboració mensual del CNL i els passatemps.

Page 32: Viu L'Hospitalet - edició novembre 2015