Criteris Avaluació Química Batxillerat

  • Published on
    29-Sep-2015

  • View
    12

  • Download
    6

Embed Size (px)

DESCRIPTION

.

Transcript

  • Qumica 1r batxillerat

    Criteris davaluaci

    1. Interpretar les lleis experimentals de la qumica i la hiptesi dAvogadro mitjanant el model atomicomolecular de la matria.

    2. Analitzar, i resoldre situacions-problema en qu intervenen fenmens qumics, utilitzant els mtodes i tcniques propis del treball cientfic.

    3. Utilitzar les normes bsiques de nomenclatura i formulaci per anomenar i formular les substncies inorgniques ms comunes aplicant les regles de la IUPAC.

    4. Interpretar la informaci sobre sistemes i processos qumics presentada en forma de grfics, diagrames, frmules qumiques i equacions i utilitzar aquestes formes de representaci per explicar fets qumics i per abordar la resoluci de problemes.

    5. Analitzar la descripci duna investigaci experimental, treure conclusions de les dades presentades i argumentar sobre les conclusions.

    6. Justificar levoluci histrica dels models en relaci a les evidncies experimentals disponibles, valorant el seu carcter temptatiu.

    7. Aplicar el concepte de quantitat de substncia per a fer clculs de magnituds molars, de concentraci de solucions, de determinaci de frmules empriques i moleculars, i de la quantitat de reactius o de productes en una reacci, fent s, quan calgui, del concepte de reactiu limitant.

    8. Usar el model cineticomolecular per interpretar el comportament dels gasos ideals, justificar aquest model a partir de les evidncies experimentals i valorar-ne les seves limitacions.

    9. Dissenyar i realitzar amb autonomia activitats prctiques com la preparaci duna soluci lquida duna determinada concentraci.

    10. Interpretar la informaci sobre sistemes i processos qumics presentada en forma de grfics, diagrames, frmules qumiques i equacions i utilitzar aquestes formes de representaci per explicar fets qumics i per abordar la resoluci de problemes.

    11. Justificar levoluci histrica dels models en relaci a les evidncies experimentals disponibles, valorant el seu carcter temptatiu, i relacionar les propietats fsiques de les substncies amb el tipus destructura i enlla qumic

    12. Utilitzar les normes bsiques de nomenclatura i formulaci per anomenar i formular les substncies orgniques ms comunes aplicant les regles de la IUPAC.

    13. Relacionar les propietats i estructura dels compostos orgnics ms comuns. Identificar algunes macromolcules dinters biolgic. Conixer les propietats fsiques i qumiques dalguns compostos orgnics aix com la seva importncia social i econmica.

  • 14. Analitzar com els diferents camps de la qumica collaboren en processos industrials rellevants i en la soluci dalguns problemes mediambientals.

    15. Dissenyar i realitzar amb autonomia activitats prctiques com lanlisi senzilla dun producte ds habitual mitjanant una valoraci cid-base o redox.

    16. Interpretar a nivell atomicomolecular les reaccions cid-base, de precipitaci i redox, representar-les mitjanant diagrames i equacions qumiques, fer clculs amb elles en exemples dinters prctic. Interpretar les dades duna investigaci sobre lefecte de la concentraci i la temperatura en la velocitat duna reacci.

    Qumica 2n batxillerat

    Criteris davaluaci

    1. Analitzar i resoldre situacions-problema en qu intervenen fenmens qumics, utilitzant els mtodes i tcniques prpies del treball cientfic.

    2. Interpretar la informaci sobre sistemes i processos qumics presentada en forma de grfics, diagrames, frmules qumiques i equacions i utilitzar aquestes formes de representaci per explicar fets qumics i per abordar la resoluci de problemes.

    3. Justificar els models qumics a partir devidncies experimentals. I aplicar-los per interpretar fenmens qumics en diferents contextos.

    4. Analitzar la descripci duna investigaci experimental i del mtode utilitzat, treure conclusions de les dades presentades i argumentar sobre les conclusions.

    5. Aplicar el model quntic de ltom per explicar les variacions peridiques dalgunes de les seves propietats. Predir la geometria de molcules sencillez mitjanant la teoria de repulsi de parells delectrons. Relacionar les propietats i lestructura dels polmers.

    6. Aplicar el model cineticomolecular per explicar la relaci entre la temperatura i lenergia cintica mitjana de les molcules dun gas i saber realitzar prediccions a partir daquest model.

    7. Explicar el significat de lenergia interna i lentalpia duna substncia, Determinar experimentalment i identificar la calor de reacci com la variaci denergia interna o la variaci dentalpia duna sistema reaccionant segons les condicions en qu t lloc la reacci, i aplicar la llei de Hess a la determinaci indirecta dentalpies de reacci. Valorar les implicacions que els aspectes energtics dun procs qumic tenen en la salut, leconomia i el medi ambient.

    8. Relacionar qualitativament lenergia dun enlla amb parmetres com la mida dels toms, la polaritat de lenlla i el tipus denlla (simple, doble o triple). Calcular lentalpia estndard duna reacci a partir de les entalpies de formaci

  • i a partir de les entalpies denlla. Relacionar qualitativament el valor de lenergia reticular dun slid inic amb factors com la crrega inica i la mida dels ions.

    9. Aplicar el concepte dequilibri qumic per predir el sentit en qu evoluciona un sistema qumic i les concentracions dequilibri. Predir el sentit en qu evoluciona quan es varien les condicions de concentraci, pressi i temperatura i conixer algunes aplicacions que t a la vida quotidiana i en els processos industrials.

    10. Classificar espcies qumiques com a cides, bsiques o neutres aplicant la teoria de Brnsted-Lowry, calcular el valor de pH en solucions dcids forts i febles, i en solucions de bases fortes i febles, i aplicar les tcniques volumtriques per determinar la quantitat duna substncia bsica o cida en una mostra. Predir la formaci dun precipitat a partir del coneixement de la Kps. Explicar la importncia daquestes reaccions i les aplicacions prctiques.

    11. Predir lespontanetat dun procs qumic a partir del clcul de la variaci total dentropia i de la variaci dentalpia lliure del sistema. Dissenyar una investigaci per determinar la influncia de la concentraci i de la temperatura en la velocitat duna reacci i interpretar lefecte daquests factors mitjanant el model de collisions i el model de lestat de transici.

    12. Conixer algunes de les aplicacions de les reaccions redox com la prevenci de la corrosi, la fabricaci de piles i lelectrlisi i realitzar clculs sobre aquests processos. Predir la FEM duna pila i lespontanetat de la reacci qumica a partir de taules de potencials delctrode estndard i relacionar la FEM amb lentalpia lliure de la reacci.

    Adaptaci quantitativa dels criteris davaluaci

    Es faran tres avaluacions al llarg del curs, que coincidiran aproximadament amb els trimestres naturals.

    La nota de cada avaluaci constar de dues parts: 1. Es valorar la presentaci correcta dels treballs fets a casa, el treball fet a classe,

    les intervencions orals i a la pissarra,... Aquesta part, A, ser el 10 % de la nota final d'avaluaci.

    2. Durant l'avaluaci es realitzaran dues proves escrites de les quals sortir el 90 % de la nota d'avaluaci.

    La nota corresponent a aquest apartat, C, ser la mitjana ponderada del 40 % del primer examen i el 60 % del segon examen, que ser global de tota lavaluaci.

    Si es realitzen prctiques de laboratori, el 20 % de la nota de cada examen correspondr a qestions relacionades amb les prctiques.

    La nota final davaluaci obtinguda, N, s'arrodonir a un decimal:

    N = 0,9. C + 0,1 .A

    Si la part decimal s ms petita que 5, en el butllet constar la part entera Si la part decimal s ms gran o igual a 5, en el butllet de notes, la part entera

  • augmentar en una unitat. Si la part decimal, daquesta mitjana, s ms petita que 5, en el butllet constar la part entera.

    A fi d'unificar criteris en la correcci de les proves esmentades a l'apartat 2, cal tenir en compte les pautes de correcci segents:

    a) En les preguntes de caire teric:

    Es valorar principalment l'aspecte purament conceptual de les respostes i, per tant, es consideraran correctes aquelles que, a criteri del professor, indiquin comprensi per part de l'alumne/a, encara que l'expressi matemtica o cientfica de les definicions, propietats... sigui deficient. No es posar mfasi en el rigor dels raonaments, sin en la seva correcci.

    b) En les preguntes de caire prctic

    - No es valoraran de manera diferent dos mtodes correctes per fer el mateix problema.

    - Sempre es valorar el plantejament, encara que hi hagi errors - fins i tot greus- en la resoluci.

    - Es valorar la resoluci matemtica o cientfica (l's de la tcnica), encara que el plantejament no sigui del tot correcte.

    - Els errors no invalidaran un exercici, per ells sols, sin que es puntuar d'una manera positiva la part de l'exercici que sigui correcta, en relaci al total que es demani.

    - Es valorar el coneixement de cada tcnica particular apresa durant el curs, fins i tot quan l'alumne/a demostri deficincies en tcniques de cursos inferiors aplicades al mateix exercici

    Per recuperar la 1a i/o la 2a avaluaci lalumnat haur de realitzar, durant les vacances de Nadal i/o Pasqua, una collecci dexercicis, proposats pel professor, i aprovar, posteriorment, un examen que es realitzar un dimecres a les 15,30. La presentaci dels exercicis s condici obligatria per poder-se presentar a lexamen. El 20 % dels exercicis de lexamen seran obligatriament de la collecci dexercicis i la resta podran ser de la collecci o diferents. A la 3a avaluaci, la falta de temps impedeix fer els exercicis i per tant es recuperar mediant un examen.

    Per fer la mitjana de curs, la nota de lavaluaci, ser de 5 si la nota daquest examen s superior a 4,5 i inferior a 7,5 i de 6 si la nota daquest examen s superior a 7,5.

    Els criteris de correcci daquests exmens de recuperaci seran els mateixos que els mencionats per lavaluaci..

    Per obtenir la nota al final de curs, es far mitjana aritmtica de les notes de les 3 avaluacions que composen el curs, un cop realitzades les recuperacions, si s el cas, i sempre que les notes d avaluaci siguin iguals o superiors a 4.

    Si la part decimal, daquesta mitjana, s ms petita que 5, en el butllet constar la part entera. Si la part decimal s ms gran o igual a 5, la part entera saugmentar en una unitat.

    Si la qualificaci final de curs s inferior a 5, aleshores la qualificaci de la matria s Insuficient, havent de recuperar a la avaluaci extraordinria de setembre tota la matria.

  • Al setembre es realitzar la avaluaci extraordinria, que consistir en un examen de tota la matria., amb el mateixos criteris de correcci que els mencionats a lavaluaci. Els resultats de les proves extraordinries s''expressaran mitjanant qualificacions numriques de zero a deu sense decimals, o amb la menci .no presentat. (NP), quan calgui. Es consideren no superades les matries amb qualificaci inferior a cinc i el no presentat.

Recommended

View more >