Matrimoni arnolfini

  • View
    250

  • Download
    8

Embed Size (px)

Text of Matrimoni arnolfini

  • 1.
    • Jorge Luis Toribio, Yael Lpez i Ainoa Merino. 2 eso B

2. 3.

  • En aquest treball anem a analitzar lart gtic, encara que ens centrarem ms en la pintura gtica, especialment en una obra titulada El Matrimoni Arnolfini. Esperem que vos agrade i vos servisca com a font dinformaci.

4.

  • 1- El matrimoni arnolfini
  • 2- Museu on est exposada
  • 3-Tema de lobra i descripci
  • 4-Altres obres importants de lart gtic
  • 5-poca i estil de lart gtic
  • 6-Esquema de les caract. De lart gtic
  • 7-Simbologia i funci

5. TIPUS DOBRA:Pintura. AUTOR:Jan van Eyck (1390-1441) DATA:1434 FORMA:Pintura sobre tabla de roble.DIMENSIONS:82 X 60 cm. MTODE:leo mitjantant pincell. EL MATRIMONI ARNOLFINI 6.

  • El Matrimoni Arnolfini es troba al museu National Gallery, situat en la part nord de Londres. Exibeix pintura Europea de 1250 a 1900. La colecci permanent est formada per 2.300 pintures.

7.

  • Aquest quadre ens presenta a la parella en el moment de contraure matrimoni.
  • Els dos personatges es situen en una estncia amb terra de madera, i illuminada per una finestra.

8.

  • Als peus de la parella apareix un gos, en un segon pla podem observar una alfombra i un tros de llit.
  • En el centre figura una lmpara que penja i, en la pared del fons, un espill en el que es reflexa tot.

9.

  • A lesquerra hi apareixen uns rosaris i, sobre el marc, trobem una inscripci en llat, en carcters gtics, amb el segent text: "Johanes de Eyck fuit hic, 1434" (Jan van Eyck va estar ac, 1434).

10.

  • Giovanni Arnolfini apareix retratat en actitud seria, en color oscur, amb capa y ampli sombrero. La seua m dreta, alada, pareix jurar o beneir, mentres lesquerra sost la de la seua dona Giovanna, tamb ricament vestida en color verd, amb vel blanc. El seu ventre, sobre el que apoya la seua altra m, pareix manifestar amb claretat que es troba embaraada.

11. Simone Martini(1285-1344) temes oscurs i una intensa emoci es veren cada vegada ms accentuades en lart gtic. . Maddonaamb Angeles i San Francisco obra de Cimabue,1280,pintura al frasco executada en lesglsia inferior de Ass. 12.

  • Lart gtic s'acostuma a datar entre el 1200 i el 1430. La transici entre el romnic i el gtic s molt imprecisa per podem veure en les caracterstiques d'aquest estil una pintura ms fosca i emocional que en el perode precedent.

Catedral de Burgos 13.

  • Representa sobretot el comenament de la pintura profana, s a dir la pintura que tracta assumptes que no sn religiosos.

Annim, San Bernardo de Claraval , Inicial de la lletra B en un manuscrito delS XIII. 14.

  • La pintura Gtica es va desenvolupar a Occident (cap a 1200 a Anglaterra, Frana, Alemanya) per dispos del seu climax a Itlia amb la pintura del trecento.

Tetramorfos, tabla deFernando Gallego 15.

  • El desenvolupament de l'arquitectura es basava en grans finestrals amb vitralls de colors que permeten el pas d'una llum matissada en les grans catedrals de Frana.

Vitrallsgtics, cor superior de la Baslica deSaint Denis. 16.

  • L'escultura gticarepresenta la segona de les principals escoles internacionals d'esculturaeuropea que es va desenvolupar a l'edat mitjana, aproximadament des de mitjans delsegle XIIfins alsegle XVI.

Representacigticade la Adoracin de losMagosen laCatedral de Estrasburgo. 17.

  • Fou un tipus d'escultura que evolucion a partir de laromnica, i que ms endavant es "dissoldria" en el que seria l'escultura del Renaixement.

Verge del Patrocini Parroquia de Sant Miguel deCardona,Espanya. 18.

  • Larquitectura gtica s la forma artstica sobre la que es va formar la definici de lart gtic.

Voltag tica. San Juan (witej Janw),Toru. 19.

  • s un estil artstic, que es compren entre el romnic i el renaixement, que es va desarrollar a Europa Occidental en lEdad Mitjana, desde finals del s.XII fins al s.XV, encara que ms enll dItlia les pervivencies gtiques continuaren fins a comenaments del s.XVI.

Planta de la catedral de Chartres. 20. Caracterstiques de lart gtic. Escultura Pintura Arquitectura -Naturalitat i realisme -Figures elegants i esveltes -Postures i expressions ms reals. -Humans i sentiments -Simbolisme -Proliferaci de retaules -Miniatures en manuscrits -Figures expessives i naturals -Fons paisatgstics i figuratius -Edificis emblemtics: catedrals (smbol de poder i riquesa) 21.

  • La difusi va estar lligada al desenvolupament econmic i poltic. Per aquesta ra no va ser un art nicament religis, sin que tamb va destacar per les seues construccions civils. Es van erigir grans palaus, residncies de nobles i rics burgesos, ajuntaments, hospitals i grans llogtes.