LAGEOSINONIMIA DELS CEPS I RAÏMS CATALAN...XAVIER FAVA I AGUD LAGEOSINONIMIA DELS CEPS I RAÏMS CATALAN < 1} Originàriament la num. 935, però remunerad a amb el 1036 en el nou qüestionari

XAVIER FAVA I AGUD

LAGEOSINONIMIA DELS CEPS I RAÏMS CATALAN

< 1} Originàriament la num. 935, però remunerada amb el 1036 en el nou qüestionari publicat al 1993.

(2) Quan uso el terme ampekmími'A (o els seus derivats: ampelònim, ampelonímic, etc.), estic creant un cultisme compost a partir del grec AMPELOS 'vinya', i del també grec ONOMA 'nom'. Per tant, Vampeionímia serà el 'conjunt dels noms de ceps i de raïms' (aquests darrers indissolu-blement lligats a les seves plan-tes).

(3) Naturalment, no qües-tiono la utilitat de YALDC. Sols en aquesta pregunta 935 apareixen més de 30 noms de raïms que nin-gú no havia documentat abans (ni tan sols les obres especialitzades).

(4) De fet, aquesta enques-ta forma part d'un estudi més glo-bal sobre els noms catalans dels raïms. Si voleu ampliar la infor-mació, consulteu la meva tesi doc-toral: Xavier Fava i Agud, Etimo-logia i variació dels ceps, raïms i vins: un lèxic d'ampelonímía ca-talana, Universitat de Barcelona, 1998.

1. INTRODUCCIÓ

Si consulteu els principals aties geoíingüístics de la Romania, observareu que sovintegen els mapes de sinonímies referides als termes de lèxic més general, però difícilment trobareu mapes dedicats a camps lèxics molt especialitzats. Unade les raons per no cartografiar aquesta mena de termes és el nombre important de buits que restarien al mapa, i la complexa abundància de geosinònims locals, que no es produeix en el lèxic- més comú.

UALDC [Aties Lingüístic del Domini Catalci], per exemple, inclou al seu qüestio-nari una pregunta on els enquestadors havien de demanar les «classes de raïm».1

Aquesta mena de pregunta oberta va aportar un gran cabal d'ampelònims,2 però l'enunciat no afavoria lògicament l'aparició de sinonímies. L'objectiu era que els informants recordessin el màxim nombre de noms possible, però no es demanava cap informació específica sobre els ampelònims respectius.'

Per completar aquestes dades, l'any 1996, sota la direcció de Joan Veny, vaig realitzar una enquesta més específica a una quarantena de localitats catalanes. Repar-tides al llarg de tota l'àrea lingüística: des de les Balears fins a la Franja Aragonesa, i des de la Catalunya Nord fins al País Valencià, passant pel Principat de Catalunya.4 El meu model d'enquesta es va centrar en quatre apartats: a) Enumeració dels ampelònims

Caplletra 26 (Primavera 1999), pp. 39-52

X A V I E R F A V A I A G U D

coneguts pels informants de cada localitat; b) Descripció, sovint per oposició, de les principals característiques de cadascun dels ceps i raïms;5 c) Descripció dels vins a cadascuna de les varietats viníferes: tonalitat, grau alcohòlic, gust, etc.; d) Possibles geosinònims coneguts per l'informant.

De tota manera he de reconèixer que, mentre les tres primeres preguntes em van donar un rendiment notabilíssim, la quarta va aportar uns resultats més escadussers. He tingut, però, una segona font informativa: les nombroses obres especialitzades. En el món de la vinya i del vi sovintegen des d'antic els llibres que descriuen els raïms, i en donen algunes sinonímies. En realitat no m'he limitat sols a les obres catalanes i he tingut en compte la resta de bibliografia romànica, ja que es tracta d'un camp molt actiu, on les vinyes (i els seus noms) recorren la Romania des de fa més de mil anys.

Un cop recopilades les dades pròpies i les de YALDC. i contrastades amb les opinions dels llibres especialitzats, he aprofitat per confegir una sèrie de mapes amb els principals geosinònims catalans. A la pràctica, sols he donat per bones (ihecartografiat) aquelles sinonímies de què tinc més certesa. Encara que no ho sembli aquest és un dels aspectes lexicogràfics més difícils, per la quantitat de vacil·lacions i contradiccions que es produeixen entre les diverses fonts d'informació.

Aquest meu article, doncs, és un intent d'establir geosinònims en l'especialitzat lèxic de la vinya, la qual cosa no treu que sigui un camp essencial dins de la cultura agrària catalana.6 Tot seguit enumero les sinonímies escollides i cartografiades al final del present article: 1) boval = requeno; 2) garnatxa = giró = lledoner; 3) tintorera = alicant = rosselló;4) parellada = montònec = martorella; 5) xarel·lo = pansal = cartoixà = jaén; 6) pansa = palop = imperial; 7) monastrell = gaiata = ros = garrut = mataró = xurret; 8) picapoll = verdiell; 9) moscatell = maçanet = raïm del gustet.

2. GEOSINONIMIA AMPELONIMICA

2.1. BOVAL = REQUENO

La primera de les sinonímies que analitzo és la del boval, ampelònim català documentatja a la València del s. xv (ap. DECat, II, 184). Posteriorment el terme català ha estat manllevat per altres llengües romàniques.7 Es tracta d'una antiga varietat valenciana que a la comarca vitícola de Requena ha acabat esdevenint quasi un monocultiu; la qual cosa explica per què també es coneix aquest raïm amb el nom de requeno. Aquesta alternança, al valencià septentrional i al català nord-occidental, sembla que és un fenomen en evolució. Fins a principis del s. xx, la lexicografia catalana donava preeminència a l'ampelònim antic boval i, en la majoria dels casos ni citava el toponímic requeno/-a. En canvi, les meves enquestes i les de YALDC, fetes als darrers anys, recullen sovint el segon ampelònim a les comarques riberenques de l'Ebre (vg, mapa 1). Crec que l'explicació no és altra cosa que una progressiva substitució septentrional de la forma antiga.8

(5) O sigui: la mida del cep; l'època de maduració i la destina-ció dels fruits; la mida i compacta-ció dels sens raïms; la forma, el color i el sabor dels seus grans; el gruix de la pellofa; la duresa de ta cua; etc.

(6) Perquè ens fem una idea cal dir que s'ha conreat vinya a pràcticament tot el territori catalanòfon: famosos són, per exemple, els vinyets del Rosselló, però també els de l'Alguer o els de Mallorca, Igualment el sector del vi (i del cava) és molt actiu a Catalunya; però també al País Va-lencià, on esdevé la segona font d'ingressos agraris (després del cítrics). Fins i tot, en temps antics (d'economies més closes'l, no van faltar vinyes a les contrades més muntanyenques.

(7) Per exemple, a Azeitao [Portugal] es coneix el boal-de-

alicante (DdeF). I al nord de Sardenya, el bovàlel·l (DES).

(8) És evident que en de-terminats moments han hagut de conviure els dos sinònims, sigui amb variants compostes com requeno boval (vg. infra), o bé en diferents estrats generacionals. Així, doncs, el TrL (s. v. boval) i (s. v. requeno) situa a Tortosa ambdós ampelònims.

40

La geosinonímia dels ceps i raïms catalans

(9) El terme és ben cone-gut, per exemple, en espanyol [garnacha, segons el DECH, 111. 100]; en francès [grenache, se-gons el TLF, IX, 475]; en italià [vernaccia, segons el DE/]; en oc-cità [girmacho o grenacho, segons el TdF]; en sard [vernáttsa o garnáccia, segons el DES (s. v. vernaccia)]; etc.

(10) Coromines, per exem-ple, al seu diccionari català ja no manté els dubtes apuntats a l'eti-mològic espanyol (cf. DECH, III, 101-102), i escriu; «És clar que el país d'origen és Itàlia. Es molt més convincent l'opinió de Migliorini i Angel-Prato (tan experts en eti-mologies post-toponímiques i post-onomàstiques), segons la qual pro-vé aqueix nom del de Vernazzo, un dels cinc pobles de la famosíssima comarca vinícola de les Cinque Terre, prop de La Spezia. 1 ho confirma el fet que Boccaccio par-li de la vernaccia da ComigUo (variant Cornelia en el nostre Franch), com sigui que Corniglia justament és un pobiet agregat del municipi de Vernazza» DECat, IV, 75.

(11) Podeu consultar l'entra-da <garnatxa> de la meva tesi doctoral (citada a la nota 4) per obtenir informació complementà-ria sobre etimologies, documenta-ció, paral·lelismes romànics i vari-ants catalanes d'aquestampelònim.

(12) Com ha escrit Ciurana: «les primeres relacions marítimes amb Gènova permeteren d'in-troduir a Catalunya els vins de la Cinqueterre [...] El cep que els produïa, la 'Vernaccia', fou l'ori-gen de l'actual 'garnatxa', una varietat ara tan estesa a casa nostra que hi ha esdevi ngut autòctona per mutació al llarg dels segles i per adaptació als nostres terrenvs» (p. 84).

(13) Igualment, VALDC re-cull que a Camallera [l'Alt Empordà] consideren el 'llodener' (= lledoner) un sinònim antic de la 'garnatxera' (= garnatxa).

(14) No tothom ho té tan clar. Per exemple, un ampelògraf ga-llec es pregunta sobre les raons de la complexitat sinonímica: «Asegúrase tamén ás veces que o Alicante cultivado na Galizia é o mesmo existente no País Valencia (Alicante Bouschet), namentras

Pel que fa a la documentació, di verses fonts modernes asseguren aquesta sinonímia: «Bobal. Conocida en algunos lugares como Requena» (Romero, 73); «Esta variedad [bobal] también conocida como Tinto de Requena o requení, es la más extendida en tierras valencianas» (Guía, 116). Confirma aquesta geosinonímia el fet que el TrL

esmenta a Gandesa una varietat coneguda com a requeno boval. Jo també puc constatar aquest mot compost a la mateixa Gandesa.

2.2. GARNATXA - GIRÓ = LLEDONER

Dintre dels ampelònims més famosos de la Romania ocupa un lloc especial el garnatxa o vernatxa? Etimològicament, no tinc cap dubte sobre l'origen toponímic ligur de la 'vernaccia'.I0 De tota manera, seria massa extens explicar les raons que han generat cadascuna de les antigues variants catalanes: vernatxa, vernassa, granatxa,

garnatxa, etc." En últim terme, la gran variació diatòpica i diacrònica serveix per demostrar l'arrelament d'aquesta planta a les terres catalanes.12

No manca informació sobre la seva geosinonímia catalana. Un historiador agrari valencià ha escrit sobre el garnatxa: «vidueño conocido también como Alicante en Cataluña, vernassa en Sant Mateu y giró o gironet en la Marina» (Guía, 119). Certament no tinc gaires dubtes sobre l'equivalència entre el garnatxa (o vernassa) i el giró, encara que no puc dir el mateix pel que fa a Yalicant(e). D'entrada, a la Catalunya Nord, l'àrea dialectal d'aquest alicante se superposa sovint amb el garnatja (cf. infra: apartat 2.3).

A banda de la coincidència que observo en les descripcions respectives, es pot veure (al mapa 2) com les variants del garnatxa ocupen bona part de l'àrea lingüística continental; llevat del litoral meridional valencià [la Marina] i del català insular, on sols coneixen el giró.

Altres fonts també confirmen una sinonímia entre el garnatxa i el lledoner.

«garnacha ó lladoner» RevSI, XX, 312; «garnatxa, anomenada també a la comarca [l'AltEmpordà]lledoné»Puig,23.13 Personalment, a Vilajuïgam'han explicat quedéis raïms del cep lledoner es fa un vi de postres anomenat garnatxa. Sembla, per tant, que la fama del vi garnatxa va desplaçant progressivament el nom específic del cep a l'Empordà.

2.3. TINTORERA = ALICANT = ROSSELLÓ

Força complexa és la sinonímia de Yalicant (o alicante), el qual sovint ha estat confós amb el garnatxa?

4 Especialistes i lexicògrafs francesos coincideixen amb aquesta sinonímia, ja des del segle passat. A mitjan s. xix va escriure Rendu (I, p. lr): «granatxa negre, appelé aussi Alicante dans le Roussillon». Posteriorment el TdF

occità (s. v, granacho) citarà un segon sinònim: «alicant, roussihon». Tal com farà l'espanyol Hidalgo (p. 151): «garnacha tinta; en Francia: Roussillon o Alicante». Modernament, també llegeixo al TLF (II, p. 508): «alicante, appelé aussi grenache».

41


Per aclarir aquesta controversia cal primer entendre el fenomen agronomic de la hibridació. M'explico: a mitjan s. xix, la demanda de vins amb molt color va posar de moda els raïms 'tintorers'; és a dir, d'un negre intens. Aquests es van obtenir mitjançant inflorescències i empelts de varietats nobles (com ei garnatxa), amb varietats nigèrrimes inferiors (com el 'teinturier' francès). D'aquests encreuaments van néixer varietats híbrides com el garnatxa tintorera o l'alicant-bouschet.

Així, doncs, l'alicant podria equiparar-se com a híbrid amb el garnatxa tintorera (o tintorera), però mai amb el cep originari. Comprovo que això ho tenen molt clar a Cotlliure. En aquesta població de la Marenda, famosa pels seus vins de postres, em diferencien tres subvarietats: el granatja blanc, el granatja gris i el granatja negre. L'alicante, també el coneixen, però no l'han conreat mai per tractar-se d'una varietat mediocre pròpia de la Plana rossellonesa.

Cal donar per bona, en canvi, la sinonímia entre el (garnatxa) tintorera i Yalicant;

tal com apunten nombroses fonts modernes: «garnatxa tintorera. També conegut per Alicant, tintorera» GCat, 25; «la Tintorera o Garnatxa tintorera» Simó, 280; «garnatxa tintorera. También llamada Alicante» Feijóo, 336.

Puntualment, també he recollit al Matarranya l'ampelònim rosselló (mapa 3). Evidentment es tracta del mateix raïm tintorer que en occità s'anomena 'roussihon' (vg. supra) i, per tant, és un geosinònim de Yalicant(e) septentrional.

2.4. PARELLADA = MONTONEC = MARTORELLA

Una de les sinonímies més clares entre els raïms catalans és la que es dóna entre el parellada i el montònec o montona; varietat que localment també s'anomena marto re//a. Tot i que el primer dels tres termes és el més famós, ja que forma part de la tríade de raïms blancs emprada per empaperar les ampolles de cava català; no s'anomena així al Penedès, on hi ha la principal producció d'aquest producte vinícola.15 Com m'expli-quen a la Granada del Penedès, montònec és el nom antic del cep a la comarca, encara que modernament és més conegut com a 'prellada'.

Tot i que l'àrea del cep parellada és prou considerable (vg. mapa 4), es tracta d'un ampelònim sense documentació antiga; a diferència del montònec queja està documen-tat des de meitat s. xv al País Valencià i des de principis del xvm a les Balears.16

Al 1890, un enòleg català (Roig, 35) ja parla de l'equivalència entre el parellada i el 'moltonach'. Modernament, Ciurana (pp. 13 i 103) també estableix la sinonímia entre el parellada i el montònec o 'montònega'. La mateixa sinonímia pot ser ampliada al cep martorella, segons la GCat (p. 20), obra que iguala els tres geosinònims. Jo també confirmo parcialment aquesta sinonímia quan un expert viticultor d'Artés m'assegura que la seva 'mortorella' és anomenada parellada al Penedès.17

que nouiras ocasions é coa caste Garnacha coa que se identifica. Son o Alicante Bouschet e a Garnacha castes similares? Ainda que taraén nalgunhas zonas da Francia se utiliza o nome de Alicante como sinónimo de Grenache ou Garnacha, diferen-cia-se ben este 'Alicante' do Alicante Bouschet, entre outras cousas diferencia-se da Garnacha

porque nesta caste o xugo de pol-pa é branco (pode-se facer o vino en branco de feito) e no Alicante

Bouschet a polpa ten unha fortísima cor tinta» Masa, 4.

(15) Elnom de parellada és

emprat bàsicament a la Catalunya meridional. Jo, per exemple, l'he sentit a Belianes, a Sarral, a Creixell de Mar, a Riudoms, a Gandesa i a Sta. Bárbara.

(16) D'aquestampelòmmen concret podeu obtenir més infor-mació etimològica i romànica si consulteu l'article següent: Xavier Fava i Agud, Del montònico na-

polità al montoiM balear. Etimo-

logia i variació d'un nom de vi

català, «Estudis de llengua i lite-ratura en honor de Joan Veny, II», Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 1998 [pp. 647-662],

(17) El mateix informant m'explica que aquests raïms s'anomenen així perquè havien vingut de [murtu're/í]. variant de Martorell amb assimilació vocà-lica. També la fan a Sentmenat [murtu'rej], segons YALDC.

42

La geosinonímia dels, ceps i raïms catalans

2.5. XAREL·LO = PANSAL = CARTOIXA = JAÉN

(18) Trobo esmentat el xarel·lo ú 1785 (Mareé, 104). Se-gons el DCVB (s. v. .xarel·lo) pro-vé de l'italià chiarello 'claret'. En canvi, el pansa! ja es documenta a l'Alguer de finals del s. xvn (ap. Bosch, 368).

(19) VALDC. per exemple, recull jaén a la Font de la Figuera i [Xa'en] a Vilamarxant (amb so velaritzat castellà). Aquesta grana també apareix a la lexicografia del s. xix (DLab del 1839). Jo, en canvi, sento eixaent a Llíria, vari-ant escollida pel D Esc del 1851.

(20) No s'ha de confondre el raïm pansa, ja documentat al 1617 | Agustí, 94], amb el fruit sec ano-menat 'pansa'. Aquest segon pot obtenir-se de diverses varietats, encara que el nom específic del raïm esmentat devia provocar-lo una varietat molt adequada pera la pansificació.

(21) Així s'explica perquè al Pallars Jussà sento sempre l'aug-mentatiu pansot; i s'entén que a Sentmenat [el Vallès Occidental] VALDC reculli el pansatendre, diferenciat del pansallet (= pansalet).

(22) La importància d'aquest raïm a les Balears és considerable, fins al punt de generar un derivat com caloper 'home que cultiva vinya de calop..." [DCVB). A més, el c-dt<\Vápa!op, documentat al 1569 a València ÍLPal, 59v), s'hauria estès a d'altres llengües romàni-ques com el sard (cf. DES, s. v. galóppu).

(23) A mitjan s. xix tan aviat documento una 'panse musquée' al Rosselló (Rendu, l-10v), com un calop moscatel! a Mallorca {DAm, s. v. calop).

A diferència del parellada, en el cas del xarel·lo, ha estat I'ampelònim del Penedès el que ha obtingut la fama que atorguen les ampolles de cava. Però no es tracta del terme més antic, ja que el seu geosinònim pansa! té més extensió i antiguitat,ls com demostra la seva cartografia (mapa 5).

A banda del pansal (o pansalet) encara cal considerar altres geosinònims prou contrastats, com el cartoixà. Diverses (i variades) fonts estableixen una triple sinoní-mia: «xarel·lo ó cartuixá» (RevSI, XX, 316); «Xarel·lo, pansalet ó cartuixá» (Roig, 34); «pansal o xarel·lo» (DECat, VI, 230); «xarel·lo, conocida también con los nombres de cartoixà y pansá<l>»(£nc, IV, 20); «Sinonímia: Xarel·lo, Cartoixà, Pansal, Pansalet...» (GCat, 20); etc.

I en aquest conjunt de sinònims encara manca una forma més, d'origen hispànic. Es tracta de I'ampelònim valenciàjaén o eixaent, conegut a la Vall d'Albaida, al Camp de Túria i a la Costera.19 Un parell d'estudis agraris del s. xix ja confirmaven aquesta sinonímia: «y'l rahím blanch Jaén, anomenat en lo pays xarel·lo» (Roig, 48); «el Jaén blanco ó doradillo, vulgo charelo» (Castellet, 24).

2.6. PANSA = PALOP = IMPERIAL

Una de les sinonímies més embolicades del camp ampelonímic és generada per la varietat pansa.

20 La dificultat és provocada perquè hi ha dues subvarietats de raïm de pansa: una que és blanca i una altra que és rogenca. Pel que fa a la mida, sembla que la pansa (blanca) és més grossa i tendra.2' Segons em diuen a Alella, és la varietat tradicional; mentre que la pansa roja (o pansa rossa) és una varietat més moderna, almenys al Maresme. Les possibles confusions, però, han estat provocades pel fet que la varietat rogenca ha estat sovint anomenada pansal (vg. supra: apartat 2.5); mentre que ia blanca ha mantingut el nom originari pansa, o altres derivats com panser.

Segons la GCat (p. 25) elpansé<r>, a més d'anomenar- se pansa blanca, també és conegut com apalop. En principi, segons el corresponent mapa de geosinònims, això és ben possible perquè les àrees dialectals es complementen perfectament (vg, mapa 6). A més, les descripcions coincideixen força, fins al punt que el pansa i el palop (o calop)

12 són dels pocs raïms que tenen una subvarietat moscada.23

Actualment, a bona part de Menorca, la varietat calop imperial (anomenada així pel DAg, s. v. calop) ha reduït el seu nom compost en imperial, convertint allò que originàriament era un qualificatiu en nom específic. Generalment l'epítet 'imperial', aplicat als vegetals, assenyala la millor de les espècies. En aquest cas, la millor classe de raïm calop que, per lògica, ha de ser la subvarietat predominant als vinyets. A la pràctica, doncs, cal considerar To un geosinònim local del calop.


2.7. MONASTRELL = GARRUT = GAIATA = ROS = MATARÓ = XURRET

Nombroses són les sinonímies atorgades al monastrell o morastell, però no totes són igual de fiables. En faig una selecció de les que veig més probables, especialment aquelles sinonímies comprovades personalment: «Monastrell. Recibe también los nombres de morastrell y garrut» (Ene, IV, 22); «llamada también Ros... o Gayata en ciertas localidades» (Martilla, 104); «també es coneix pels noms de Ros, Gaiata, Xurret...» (Simó, 279); «També es coneix com a morastel, ros» (GCat, 24).

A les meves enquestes, un informant de Jesús Pobre [terme municipal de Dénia] m'explica que s'usaven indistintament els noms de 'gueiata' i de monastrell, per referir-se a una única varietat de sarments corbats (en forma de gaiata). A més, al 1791, el valencià Valcàrcel (pp. 29-30)jacomentavaque«...el monastrell gordo es propiamente la llamada gayata».

També crec que la sinonímia entre el matará i el monastrell és ben possible. De fet, diverses fonts diferencien una subvarietat de monastrell ros i una subvarietat de monastrell de la gaiata.24 Igual passa amb el matarà, on també s'estableixen les mateixes subvarietats.25

Com que la coloració rossa i les sarments corbades només són atribuïdes a aquestes varietats (monastrell i matará), podem suposar que es tracta de sinònims de la mateixa espècie. A més, tot i que en origen l'epítet ros sols servia per qualificar una classe de monastrell, amb el temps va acabar substantivant-se fins a desplaçar l'ampelònim compost, almenys al Vinalopó alacantí (vg. mapa 7).26

Pel que fa al garrut, no sols trobo dades recents sobre la seva sinonímia amb el monastrell, també puc documentar el compost monastrell garrut a la RevSI (XX, p. 295) del 1871. Aquesta dada permet, per tant, parlar també d'una substantivació del qualificatiu. Fins i tot, en aquest cas, hi pot ajudar l'origen etimològic. Sens dubte, l'adjectiu 'garrut' fa referència a un cep enfiladís, els sarments del qual s'emparren amb facilitat per la seva forma de 'garra' (o, si es vol, per la forma de gaiata).

I per acabar, afegiré que un llaurador de la Pobla de Vallbona m'assegura que el raïm anomenat xurret pels de Llíria,27 és conegut com a monastrell al seu poble.

2.8. PICAPOLL = VERDIELL

De vegades els diccionaris també aporten sinonímies prou difícils de verificar. Un cas curiós és el del raïm picapoll i ei del raïm verdiell o verdil,

2* ampelònims antics en

tots dos casos.29

Segons l'apèndix alfabètic del DMGa, diccionari valencià de finals del xix, el raïm de verdil i el picapoll són la mateixa varietat. Igualment el DAg, recull lexicogràfic de principis del s. xx, inclou una entrada <verdiell> que defineix simplement com a «raïm picapoll». A banda d'aquestes informacions antigues, no hi ha cap obra recent del camp

(24) Per exemple, VALDC

arreplega el monastrell ros a Albocàsser [l'Alt Maestrat], i jo el recullo recentment a Corona [ter-me municipal de St. Antoni de Portmany]. També VALDC inclou un monastrell de la gaiata a Alcalà de Xivert [el Baix Maestrat], men-tre que el DCVB (s. v. morastell)

esmenta a Gandesa un morastreU

de la gaíateta.

(25) En aquest cas és el TrL

(s. v. matarà) qui cita el matarà de

gaiatet i el matarà ros. Aquesta segona varietat la situa a l'Espluga de Francolí [la Conca de Barberà], informació que serà copiada pel •DCVB (s. v. mataré}.

(26) Es tracta del mateix fe-nomen que he atribuït anterior-ment al calop imperial de Menorca (vg. supra: apartat 2.6).

(27) El diminutiu 'xurret' s'usa en aquest cas com un genti-lici figurat. Segons el DCVB (s. v. xurro), aquest terme serveix en valencià per referir-se a tot allò que provingui de les terres castellanòfones de l'antic Regne de València. La localització del xurret (a la comarca fronterera del Camp de Túria) confirma aquesta motivació etimològica.

(28) No hi veig cap obstacle per a la identificació verdieit-

verdii, ja que es tracta d'un ampelònim amb múltiples variants ai País Valencià. Jo, a més de les variants ja citades, he arreplegat verdelt a Torreblanca i verdigueü

a les Useres. I VALDC va recollir vedriell a Fondeguilla i verdilet a Muro del Comtat.

(29) El vi picapoft ja apareix citat per Eiximenis a finals del s. xiv (ap. DCVB. s. v, picapoll) i el vi verdiell és documentat pel DAg

al 1587.

44


lexicogràfic ni del camp agrari que en digui res al respecte;30 però en aquest cas la cartografia esdevé una bona ajuda (mapa 8). Així, situa al picapoll en una àrea septentrional, i al verdiell o verdil en una àrea meridional que pràcticament encaixen a la perfecció.

2.9. MOSCATELL = MAÇANET = RAÏM DEL GUSTET

(30) Malgrat la relativa anti-gor cal dir que es tracta de dues obres fiables que, almenys en aquest camp lèxic, donen en casos semblants informacions prou con-trastades.

(31) Ambdues variants són de gran antigor i ja apareixen en català al s. xiv. Així, el moscat es documenta al 1361 (ap. Trenchs. 353) i el moscatell apareix a les obres medievals de Turmeda i d'Eiximenis (ap. DCVB, s. v. mas-care II).

(32) Constato un fenomen equivalent a Sta. Bàrbara [el Montsià], ou el raïm que produeix el l'í moscatel! s'anomena salsa.

(33) Ei fet quel 'ALDC recu-lli a la vila d'Eivissa el raïm mos-catell, a més del maçanet, és fruit possiblement de la presència d'aquesta moderna varietat de tau-la, desvinculada del tradicional moscatell de vi.

(34) De fet l'àrea lingüística del moscatell o moscat abasta tota la Romania. Sols a la meva tesi (citada a la nota 4) esmento més d'un centenar de paral·lelismes romànics del raïm moscatell.

Sols en el cas d'algun raïm tan famós com pot ser el moscatell, la cartografia permet il·lustrar l'abast dialectal de manera global i completa. De fet, vist el mapa 9, no hi ha cap dubte de l'àmbit septentrional del moscat en front del terme moscatell

que ocupa la resta de l'àrea lingüística catalana,31 amb la significativa excepció d'Eivissa.

El motiu d'aquesta absència el sento a ía localitat eivissenca de St. Agustí des Vedrà. Un informant m'explica que el raïm maçanet, de gust moscat, és el que tradicionalment feia el vi moscatell.32 De fet, a diversos llocs del municipi de St. Antoni de Portmany m'asseguren que el conreu del raïm moscatell és molt recent a l'illa. Segons això, el raïm maçanet eivissenc és un geosinònim tradicional del raïm moscatell continental; ultra les modernes varietats de moscatell de taula, amb gra més gros i gust menys moscat.33

I per acabar, apunto que a Monòver m'asseguren que raïm del gustet era la forma antiga d'anomenar el famós raïm moscatell; però que actualment el terme tradicional està sent substituït pel segon, d'abast molt més general a tota l'àrea lingüística catalana (i espanyola).34

XAVIER FAVA I AGUD

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

AGUSTÍ, Miquel (1617) Llibre dels secrets d'agricultura, casa rústica y pastoril,

Barcelona. [ALDC] -Aties Lingüístic del Domini Català, Institut d'Estudis Catalans/Universitat

de Barcelona. [En curs de publicació]. BOSCH, Andreu (1997) Edició dels registres d'estimes de fruita de la Barracelleria a

VAlguer durant el primer terç del XIX. Estudi dels noms de la fruita (tesina),

Universitat de Barcelona. CASTELLET, Buenaventura (1869) Viticultura y Enologia españolas o Tratado sobre el

cultivo de la vid y los vinos de España, Terrassa? CIURANA, Jaume (1980) Els vins de Catalunya, Barcelona. [DAg] = Diccionari Aguiló (3 915-1934) 8 vols., Barcelona. [DAm] - AMENGUAL, Juan J. (1858-1878) Nuevo diccionario mallorquín-castellano-

latín, Palma de Mallorca.

•45


[DCVB] = ALCOVER, A. M. i MOLL, F. de B. (1930-1962) Diccionari català-valencià-balear, 10 vols., Palma de Mallorca.

[DdeF] - DE FIGUEIREDO, Candido (1936) Dicionário da Lingua Portuguesa, 2 vols., Lisboa.

[DECat] = COROMINES, Joan (1980-1991) Diccionari etimològic i complementari de la

llengua catalana, 9 vols., Barcelona. [DECH] - COROMINAS, J. i PASCUAL, J. A. (1979-1983) Diccionario crítico etimológico

castellano e hispánico, 6 vols., Madrid. [DEI] - B ATTiSTi, C. i ALESSIO, G, (1950-1957) Dizionario etimológico italiano, 5 vols.,

Firenze. [DES] = WAGNER, Max L. (1960-1964) Dizionario Etimológico Sardo, 3 vols.,

Heidelberg. [DEsc] = EscRiG, Josep (1851) Diccionario valenciano-castellano, 2 vols., València. [DLab] = LABÈRNIA, Pere (1839-1840) Diccionari de la llengua catalana, 2 vols.,

Barcelona. [DMGa] = MARTÍ I GADEA, J. (1891) Novísimo Diccionario General valenciano-

castellano, València. [Ene] = Enciclopedia del vino. Enologia, viticultura y cata, Ill-TV (1987), Barcelona. FEIJÓO, Ino (1987), Vinos y cavas de España, Barcelona. [GCaf] = GENERALITAT DE CATALUNYA (1990) El conreu de la vinya a Catalunya,

Barcelona. [Guía] - PIQUERAS, Juan (1986) Historia y guia de los vinos valencianos, Valencia. HIDALGO TABLADA, J. (1896) Tratado del cultivo de la vid en España, Madrid. [LPal] - PALMIRENO, Lorenzo (1569) Vocabulario del humanista, Valencia. MARCÉ, Abbé (1785) Essai sur la maniere de recueillir les denrées de la Province de

Roussillon à moindresfrais; de les améliorer, ainsi que les terres; et sur les autres

avantages qu'elle pourrait retirer, Perpignan. MARCILLA, Juan (1942) Tratado práctico de viticultura y enología españolas, Madrid. MASA, Antón (1989) «As castés, os híbridos, as variedades autóctonas e os inxertos»,

Cadernos a Nosa Terra, 1, pp. 4-8. PUIG I VAYREDA, E. (1990) Vins i cellers. 19 diàlegs apassionats amb els pàmpols de

l'Empordà, Figueres. RENDU, Victor (1851)Ampélographiefrançaise comprenant la statistique, la description

des meilleurs cépages, I 'analyse chimique du sol et les procedes de culture et de

vinification des principaux vignobles de la France, Paris. [RevST] = Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro, XVIII-LXXX (1869-

1931), Barcelona. ROIG ARMENGOL, R. (1890) Memoria acompañatoria al mapa regional vinícola de la

Provincia de Barcelona, Barcelona. ROMERO MAS, G. (1984) El vino en Castellón, San Rafael del Río. SIMÓ, Vicente (1980) Nuestros vinos, Valencia.

46


[TdF] = MISTRAL, Frederic (1878-1886) Lou Tresor dou Felibrige ou Dictionnaire

Provençal-français, 2 vols. (ed. de 1968), Aix-en-Provence. [TLF] = Tresor de la Langue Française. Dictionnaire de la langue du XIX

e et du XX''

siècle (1789-1960) (1971-1993), 16 vols., Paris. TRENCHS, Josep (1990) «El vi a la Taula Reial: documents per al seu estudi a l'època del

Rei Cerimoniós», Vinyes i vins: mil anys d'història (Actes i comunicacions del III

Col·loqui d'Història Agrària), Vilafranca del Penedès, I, pp. 343-365. [TrL] = GRIERA, Antoni (1935-1947) Tresor de la llengua, de les tradicions i de la

cultura popular de Catalunya, 14 vols., Barcelona. VALCÀRCEL, Joseph A. (1791) Agricultura general, (y gobierno de la casa de campo)/

VIII, Valencia.

ANNEX (Mapes)

Mapa 1: bovcdl requeno

l • } requeno <o raqueno)

{ A > requena (o raquena)

e^

47


Mapa 2: garnatxa/ giró/ lledoner

€ ^

Mapa 3: tintorera! alicantl rosselló

A ) (g-arnafcxa. o VQKiiaaaaj t i n t o r e r a

^

•48 '


Mapa 4: parellada/ montònec/ martorella

iO) parellada <o aparellada)

(O) mantona ( • ) roonfcònee (© imntdnoga)

{ * • ) martorella

^

Mapa 5: xarel·lo/pansal/ cartoixà/ jaén

i • > x a r o l • l o

{ * } panaa l <«t)

( U } cartoixà

I A ) jaén <o cútannt)

^

49


Mapa 6: pansa/ palop/ imperial

Mapa 7: monastrelll garrutl gaiatal ros/ matará/ xurret

^

•50-


Mapa 8: picapolU verdiell

l • } picapol l {O > picapol la

{ A } v e r d i e l l ( V ) verd i l ( e t ) { • ) vedr l e l l

51


Mapa 9: moscatelll maçanetl raïm del gustet

^

52

Documents

LAGEOSINONIMIA DELS CEPS I RAÏMS CATALAN...XAVIER FAVA I AGUD LAGEOSINONIMIA DELS CEPS I RAÏMS CATALAN < 1} Originàriament la num. 935, però remunerad a amb el 1036 en el nou qüestionari