SEGON QUADERNDE LECTURAI EXERCICIS

,

a

rT.

t

I

SE§ON QUADERNbPLECTURA

Aquests temes havien estat pensats per a unes escoles determina-des, peró la manca de material per a l'aprenentatge del catald,sobretot pel que fa a castellanoparlants, ens ha dut a fer'ne lapresent edició, tot esperant de poder disposar d'un material més

elaborat.

Joaquim Arenas i SamperaMaria Lluisa Corominas

I EXERCICIS

Collecció Quaderns, 4Barcelona 1975

..t

Col.lecció OuadernsDirigida per ,loaguim Arenas i Sampera

ll'lustració coberta: Maria PuigFotografies: Montserrat Manent(les que il.lustren les lligons 3, 4, I i

Obra presentada a l'aprovació del M.E.C.16: Tomds Manent)

@ Joaquim Arenas i Sarnpera ¡ Maria Llulsa Coronrinas

EDICIONS DEL MALLApartat 108 - Sant Boi de LlolrregatlsBN 84"400-3197-rDip. Lesal B-25,341-1977

lrnpr'és.a MONBEAL, S, L. - Lepant, 209 - Barcelona.t3

LLrgO r

L'últim dia a la platjaOue bé s'está aquí estirats a la sorra! El sol, no tan fort com els mesos de luliol iagost,

ens acaba de fer la pell morena. Tancar els ulls tescoltar l'anar ivenir de les ones iei seupetar a les roques, és deliciós.

La platja és plena de gent, encai'a que no tots són banyistes. A aquests els agradanedar, ficar-se a l'aigua ifer cabussons. Hi ha altra gent, peró, que s'acontenta nomésamb prendre el sol, descansar o llegir sota l'ombra dels para-sols iveles.

Al lluny es veuen barques i balandres. Més a prop hi ha una boia que aguanta la cor-da on s'agafen els principiants en l'esport de nedar.

De tant en tant, passa una ilanxa rápida com un coet que els esquitxa. Ouan se sen-

ten els crits d'alegre protesta per les esquitxades, ja només queda allá a la vora l'estela

-el camí que ha deixat l'embarcació.Sembla mentida que només faci seixanta anys que els banys de mar, els banyadors i

els banys de sol a la platja s'han posat de moda.A vegades, per la ratlla que formen el blau del cel i el verd de la mar, hi passa un

vaixell -transatlántic o bé mercant-, que sembla retallat a l'horitzó.Es una llástima que avui sigui l'últim dia que venim a aquest racó de la costa. Adéu

jugar a la sorra, anar a les roques a buscai-musclos i reposar sota el para-sol.D'aquí a un mes, encara no, la platja perdrá els colors vius dels vestits de bany i tota

l'animació dels homes i dones, nois i nores que fan de peixos. I les roques quedaran soles

iels musclos tranquils. Ningú, llavors, no buscará petxines ni palets.

§.,

T

w

\

El fred és com un protector de la platja que torna cada any. El vent, les ones i les plu-ges netejaran la vora de la mar. El mes de juny tornarem a estrenar-la com si fos nova.

Ara cal fer l'últim cabussó de la temporada. Després, a assecar-se bé amb la tovallolai, cap a casal

COMPRENSIÓ DEL TEXT

Com s'está a la sorra?Quina cosa considera deliciosa el banyista?Tothom que va a platja, hi va a banyar-se?Ouines són les coses que agraden als banyistes?On s'aguanten els que comencen a aprendre a nedar?Oué és l'estela d'una barca?Fa gaires anys que són moda els banys de mar?Ouines coses perdrá la platja el mes que ve?Oué passará d'aquí a un mes?Ouins elements netejaran la vora de la mar?Ouina és l'última cosa que fa el protagonista d'aquesta lectura?

EXERCICIS DE LA LLICO I

1i'Copia amb molt de compte el primer punt de la lectura.2., Fixa't en la paraula está. Subratlla-la a la cdpia anterior. La pots dir en dos cops o

síl.labes, així: es-tá. Ouina de les dues parts has dit amb més forga? Doncs aquestapart de la paraula s'anomena síl.laba tónica.Posa una ratlleta sota la síl.laba tónica d'aquestes paraules: juga, tornarem, estrenar,

, nova, ara, cabussó, temporada, després, tovallola, casa.3: Dibuixa un banyista equipat de banyador, aletes, tub de respiració, ulleres

4.r Aparella cada paraula amb el seu significatona -terra fina i blanca

i

I

iL

platja entrada de l'aigua a dins la terrapara-sol ,,' porció de platjá que toca l'aiguabanyistq' ondulació de l'aigua de marsorra-,/ brac de terra que penetra en el marvora -+acó de la cosia fórmat per l'aiguagoff------l' persona que va a banyar-secap I objecte que serveix per a fer ombra

brag de mar entre dos continentsgolf petitextens¡ó de sorra arran de mar

5l- El banyista fa servir el banyador o eslips per vestit esportiu.Digues qué fa servir per a ...?

eixugar-se? per protegir-se del sol? per nedar més de pressa? per respirar a sotal'aigua? per mirar a dins de l'aigua? per pentinar-se?

6,- Dlstribueix aquestes paraules entre dues llistes, segons et sembli més probable queindiquin lloc de sorra o lloc de terra.-h..

lloc de sorra

badiacalaestret

lloc de terraParaules: camp, muntanya, torrent, platja, horta, riera, jardí, plaga, badia, vinya

ota

7.1 Busca a la tectura tres paraules que expressln:lloc persones accidents de la costa

Aquestes paraules són noms substantius perqué serveixen per a dir o anomenar coses,

i persones.

ESSETS

Bl- Separa les paraules que indiquen éssers o coses de les que indiquen accions o les coses que

es fan.Paraules: aigua, nedar, quedaran, para-sol, agraden, Sorra, anar, estiu, ulleres, tub, eixugO,

passa, embarcaciÓ, esquitxa, vaixell, venim, banyista, cabussÓ, veure, perdrá,

g.- La paraula o conjunt de paraules que expressen un pensament sense explicar les persones o

fets que hi intervenen s'anomena frase.

Així, quan vas a travessar el carrer ive un cotxe la mare et diu: "Epl o bé: "Compte!" o tam-

bé: "úigila". Si et fas un cop dius: "Uil" ivols dir: "quin mal!" Totes aquestes expressions

són frasls, ja que no expressen tots els elements de pensament que es vol comunicar. Pensa

i escriu tres frases prÓpies d'una estona a dins l'atgua'

'10.- Diáleg

- Si que has trigat a arribar?

- M'he volgut aprofitar de l'últim dia.

- Mira quina hora és, Per aixÓ?

- si encara no són les tres ! Per cert, encara no ha arribat el pare?

- Si. És a l'habitació que re7osa.

- Ouan es llevará la cara que fará: No he pescat cap musclo!!

- I tant que liagraden...

11\- El verb haver s'escriu sempre amb h iv. Ex: Ell havia cantat.

Completa les frases següents amb formes del verb haver:

El mes passát tota la família ...... anar a la platja Ahir després que ...... plogut va sortir el

sol. Les barques ...... anat a pescar. En Joan ...... lligat la corda a la boia.

12;r Les formes verbals acabades en: aVa, aves, ava, ávem, áveu, aven, s'escriuen sempre amb v.

Completa:

Els nois ned...... En Joan ju§..):'1,.'a la sorra. El pescador pesc.c,r':*'peixos. El sol ens acab....

de fer la pell morena. Ella es bany...... al mar.

TEXT LITERARI"Vora la mar la fresca de la marinadaporta consol els dies forts de l'estiuada!Dia bonic ifresc vora la mar.Bufa el vent, bufa el vent,les onades van Passant."

PARAULES I EXPRESSIONS

Quin dia fa? Fa bo. Fa mal temps. Plou. Fa vent.Quin dia som? Som dilluns. Som el vint de setembre.On és la mare? La mare és a la plaga. És al carrer. És a ca la veTna.

ENDEVINALLAlJna cosa que per tot arreu es posa i en el mar no gosa.

IT,

;ota

que

N {üd(

LLrgO ilComencem l'escola

Avui hem comencat l'escola. La veritat és que ja en tenia ganes. L'estiu és molt bo-nic. Les vacances són d'alló més divertides tant si vas al mar o a la muntanya com si etquedes a casa. PerÓ arriba un moment, que després de tres mesos de vacances enyorotant els meus companys de classe que em penso que no podria esperar ni un dia més atornar-hi.

Així qüe he arribat, davant i'escola, ja he trobat en Francesc, el set-ciéncies, com lidéiem l'any passat perqué ho sabia tot. En Pere, que encara havÍem d'entrar i ja portavala camisa fora dels pantalons. No sé pas com la portará després de l'hora del patil LaGemma, que estava tota amolnada perqué s'havia deixat la bata a casa, com de costum.Itots els altres. Els meus companys de sempre peró aixó sí, eren alts... alts... tots haviencrescut com el gegant del Pi.

Aquest any hem estrenat aula. L'escola quedava petita perqué cada dia hi ha mésnois inoies iaquest any hi han pujat un pis. Ara tenrm una classe forca gran. Ja us expli-caré com és.

Al fons, hi ha una pissarra que ocupa gairebé tota la paret. Els guixos, com. que sónnous, són blancs i sencers, l'esborrador també está per estrenar.

A la paret de la dreta, hi ha una finestra molt gran amb tot de testos pintats de colors.

i

É

w' 't:

tt'

.*:."*,{!ii

!'.'

\

...':,j§Y.^".,*

¿:.

Ih_-

!i

{I

J

il

)f

a

L'any passat, nosaltres mateixos regávem les plantes per torn. A la paret de l'esquerra,hi ha un tauler de suro molt ample i forca alt per a penjar-hi els treballs més ben fets. I ai'entrada, hi ha la porta, l'armari per a desar el material iuna tauleta amb una peixera i

tres peixos vermells.M'hi trobo molt bé a l'escola. M'agrada aprendre coses im'agrada treballar ijugar

amb els companys.Avui hem sortit al pati dues vegades perqué no estávem acostumats a estar-nos quiets

tanta estona i no hi havia riranera de seure. Les cames, elles soles corrien cap al pati bus-cant un lloc per saltar o una pilota per xutar.

COMPREN3IO DEL TEXT

- Com són les vacances?

- Per qué tenia ganes de comengar I'escola?

- Per qué li diuen set-ciéncies, a en Francesc?

- Com anava vestit en PereT

- Oué li passava, a la Gemma?

- Oué els havia passat, als companys?

- Com és la pissarra?

- Oué hi ha a la finestra?

- Oué feien amb els testosT* Com és el tauler?

- Per qué serveix el tauler?

- Oué hi ha sobre la tauleta?

- Oué els passava, a les cames?

- Com és la teva classe?

- Com t'agradaria que fcs la teva classe?

EXERCICIS DE LA LLICO II

1.- A les paraules casa i cendra la primera vocal és rnolt clara mentre que la segona no ho és.D'aquesta vocal que no queda clara, en direm "vocal neutra". Pot ser una a o una e i cor-respon sempre a una síl.laba átona.Busca les vocals neutres de les paraules següents:escola, g?nes, vaQgnces, munt_anya, camisa, pantalons, Gemma, petita, classe,rpissarra, fi-nbstra, esquerra, treb*alls, llible, quadre, llapis. t v

2.- Aparella les paraules que tinguin relació:

li

ta

t

In

lc

¡-

rñ

S.

escolabanysenyorocompanysset-ciénciesamoinadaau la

trobo a faltaramicsplatlacol.legipreocupadaclassetot ho sap

3.-

4.

5.

Separa les coses que són de la classe de les que no ho són:pissarra, sofá, guix, ganivet, olla, pupitre, butaca, llapis, goma, llit, jardí, quaderns, paella,maquineta, regle, llibres, gerro, plat.

Busca en un mapa 5 pobles de catalunya que tinguin mar i b que no en tinguin.Digues el nom de 4 escoles de la localitat on vius.

Ens servim d'una forma del verb haver seguida d'un altre verb per explicar una cosa que ja hapassat. Ex: Avui ha comengat l'escola.Completa les oracions següents amb la forma que hi correspongui:

nosaltrespel jardí (entrar)la lliqó (estudiar)

una cancó (cantar)la pilota (xutar)un conte (explicar)la paret (saltar)

nosaltres

ell

JotU

ells

6.- Ouan diem en Pere diu la llicó, tenim un conjunt de paraules lligades entre elles, que expli-quen un pensament complet diferent de la frase.

7.-

Separa les frases de les oracions:La Maria escriu. Oue bonicl El tren va a poc a poc. Ja vinc. La mar blava. El carrer és estret.Menja't el dinar. Les trenes llargues.

Una oraciÓ consta de dues parts: bloc de subjecte i bloc de predicat. El bloc de subjecte és laparaula que fa l'acció del verb i els seus complements. El bloc de predicat és el verb i els seuscomplements.Ex: La nena alta canta una canqó. La nena alta, que és la que canta, és el bloc del subjecte i

canta una cangó que és el verb i la cosa cantada, és el bloc de predicat.separa el bloc de subjecte del bloc de predicat de les oracions següents:La nena saltava a corda. Corria, en Joan. Ara menja, la teva germana. El bosc és verd. Laclasse de dalt és clara. Llegeix, la mestra. El nen que plora va a l'escola. És forga gran, lavostra escola. Tenim una tauleta amb tres peixos. És un set-ciéncies en Francesc.

Ouan tenim el so de casa escriurem: ca que qui co cu.Busqueu paraules en el llibre i feu-ne columnes.

9.- Tenint en compte que els plurals son. gairebé sempre en es fes er prurar de:cas?, taca, mosca, pare, taula, oca, riquesa, sola, rica, torre, mosca, groga, cara, amiga, pla-ta, placa, figa, cirera, blanca, espiga.

Diáleg10.- - Com has crescut, Perel

- Sí, peró tu també ets molt altl- És que les vacances m'han provat molt!-Oh! A mi també, peró ja us enyorava.

- Doncs jo, més aviat és ara que enyoraré el mar.

- No siguis mandra, home, tu no treballaries mai!Escriu un diáleg entre dos companys de classe. Pensa a posar el guió cada vegada que can-vlis de persona.

8.-

I

t

'la

TEXT LITERARI

- Es tracta d'ensenyar, posem per cas, el que és un ferrocarril? Doncs res d'explica-cions avorrides: es compra un ferrocarril i els nens hi iuguen. L'abecedari? Doncssón lletres de coloraines, de fusta. Els nens van aljardí i les componen per terra. No,no es preocupi d'ensenyar-los com es diu cada lletra, gue ells solsia ho aprendran...

Lloreng Villalonga, Desenllag a Montlleó. Escriu una frase que resumeixi tot aquest text.

MANERES DE DIRA l'estiu tota cuca viu : que tot té vida durant l'estiuSer gran com un gegant : ser molt altSer alt com un sant Pau = ser molt altAnar a cent per hora = anar molt de pressa

Arribar a tres quarts de quinze : arribar tardSer eixerit com un pésol = ser molt llestFes una frase amb cada una de les expressions.

MOSOUES I MOSOUITS

La naturadiligent ens procurauna béstiaper a cada moléstia.Si a les fosquesja no piquen les mosques,hi ha els mosquits, .que treballen de nits. ,

Pere Ouart

Aprén-la de memória.

¡li-

et.

;la)us

tei

La

,la

pla-

an-

),

9

§

ww: §;ffiüi,g,*§tt?;i.$i.t,iíi*{'rt§l

§

LL¡QO ilr

EIs esports, el cinema i el teatreEl futbol és potser l'esport que combina més bé totes les qualitats dels altres esports.

Fixeu-vos, quan aneu a veure un partit, que les passades del básquet, l'estratégia d'uncombat de boxa i l'elegáncia d'un get de tenis hi són ben presents.

En un partit de futbol és molt important l'habilitat de l'entrenador en disposar l'equipen el terreny de joc. Será necessari que els homes més valents i decidits facin de davan-ters, per fer de mitgers caldrá jugadors que tinguin resisténcia física ja que la seva feinaserá d'enllac. La defensa de la porteria la faran homes ferms, forts.El porter, a més a més de ser lleuger, ha de tenir bona vista i no conéixer la por. Un par-tit és una mena de baralla en la qual si un equip perd la jugada, ja no la pot tornar aguanyar.

N'hi ha que s'estimen més anar al cinema. Ouan van a veure una pel.lícula quedenadmirats d'aquelles imatges que passen per la pantaila. Sobretot si és una pel'lícula d'ac-ció: combats, moviment. Poc es recorden de vegades que aquell film ha estat fet en unsestudis cinematográfics i que alló que semblen muntanyes nevades o un temporal de mar,no són res més que uns decorats ben pintats o bé una banyera l'aigua de la qual és re-moguda per una pala. Amb tot i aixó, el que veiem a la pantalla és el resultat d'una feinade preparació molt gran. I la feina dels protagonistes i artistes en general vol molt d'es-forg. Fer una pel'lícula és una cosa complicada

El cinema és més mogut que el teatre peró no tant viu. Els actors d'una comédia, quans'alqa el teló, han d'actuar per al públic que tenen al davant i alló que faran ja será defini-tiu; en canvi, en una filmació els artistes -actors iactrius- si no ho fan prou bé podentornar a repetir l'escena perqué mentre es fa la pel.lícula no hi ha públic.

GLOSSARI

esport:boxa:s'alga:mitger:

joc o exercici corporallluita a cops de punypu¡ajugador gue se situa a mig camp.

COMPRENSIÓ DEL TEXT

Per qué diem que el futbol combina les qualitats d'altres esports?Ouines coses d'altres esports hi són presents?Oui és el responsable d'un equip de futbol?Com han de ser els davanters d'un equip?Per mitgers, quina mena d'homes es necessiten?Oué ha de tenir un porter? Oué no ha de tenir?On es fan les pel.lícules?Qué són moltes vegades els paisatges dels films?Ouin espectacle és més mogut, el teatre o el cinema?Quin és més difícil i compromés per a l'artista?

11

*itlv

EXERCIC¡S DE LA LLICO III

1.- La síl'laba tónica de la paraula esport és la segona, la subratllada. És la que es pronunciaamb més forca.Pronuncia a poc a poc aquestes paraules i després les copies a la llibreta ien subratlles la síl.la-ba tónica.

sinó, combinacions, entrenador, jugadors.La lletra O, que és una vocal, sona O si forma part d'una síl.laba tónica. I sona U, en unasíl.laba átona, és a dir, que no té accent. ., ,:fl,Busca en el text i escriu deu paraules que tinguin una O en la síl.laba tóniia.r,iDesprés les llegeixes. Com sonará aquesta O tónica?

2 - Divideix aquestes paraules en dues llistes. L'una amb les que tenen la O tónica i l'altra amb'-1les que tenen la O débil o sense accent.FsFules: Acció, moviment, alló, decorats, cinematográfic, moguda, preparació, protagonis-tes)guió, donar.

Paraules amb O tónica Paraules amb O débil

3.- El tercer punt i ratlla del text comenqa així: "N'hi ha que s'est¡men més el cinema". Usat enaquest sentit, estimar vol dir preferir, agradar més.Pensa tres frases on es pugui usar aquesta manera de dir preferir o agradar més.Així: A la mare li agrada més anar a la plaga.

La mare s'estima més anar a la plaqa.

4.- Ordena les paraules següents per ordre de producció, és a dir, seguint l'ordre necessari per afer una pel.licula.Paraules: Filmar, fer el guió, projectar, dirigir, revelar.

5.- Qui és el qui...El qui fa un guió és el guion¡sta. El qui assisteix a un espectacle és l'........ El qui dirigeix unpartit de futbol és l'........ L'........ prepara l'equip i destina els jugadors. Els són elsqui ataquen al davant. lel ....... para les pilotes.Paraules: porter, árbitre, davanter, espectador, entrenador.

6.- Escriu el nom de tres esports que es practiquin al teu poble o ciutat. Fes el mate¡x amb tressales d'espectacles.

Escriu els noms de deu substantius referents al cinema i deu de referents al teatre.

La lletra u quan canvia de so és sempre una lletra v. Ex: escriu, escrivim.Completa aquesta sdrie:

7.-

8.-

teu =+nou +ffieu'*

toumeublau

+

.1,

j.id,

9.-

.f!, "

Les famílies de paraules conserven la b o v que tencn al lexema:Posa-hi la lletra que falta:barca, -arqueta,'vestit, -arcassa, blava, -estidet, hivern, bla-eta, llibre, hi-ernal, lli-reta, bla-osa,lli-reter,

12

at_

lia

+a-

Diáleg

- Oué farás, diumenge a la tarda, Pep?

- Em sembla que aniré al cinema amb els de casa.

- ¿No t'agradaria venir amb en Joan i l'Andreu a veure el partit de futbol?

- Sí, peró el pare s'estima més que vagi amb ells de tant en tant. Diumenge passat ja vaig sortirámb ma germana i els de la seva colla.

- Com et sembli. Si vols venir, a les quatre serem davant la taquilla.

- Ja ho intentaré. Tu, en Rodri, fa de porter, oi?

- I tant! És un as. No n'hi passa ni una. Vindrás, doncs?

- Ho he de parlar amb els de casa. No et pensis, la pel.lícula que fan al Monumental també valla pena.

- Ja ho saps, a les quatre serem allá. Adéu!

- A reveure!

TEXT L¡TERARI

"Saps, noi, que ets molt espavilat? -i continuá explicant-: Aquelles altres cordes sónpera baixarles barres dels decorats... Entre acte iacte es baixen els decoraÍt es descla-ven i es pleguen... Després, desplegues els altres decorats, gue van a l'acte gegüent, elsclaves en quatre barrots i"'ia está!"

sebastiá sorribes, Festival al barri d,en pitus

PARAULES I EXPRESSIONS

Anar a veure una pel{ícula, una funció de teatre. Passar-s'ho bé. Passar-ho la mar de bé. No pas-sar-s'ho gens bé.Un film divertit, avorrit, pesat.Fer-se curt el temps, fer-se llarg.Estar dret, estar assegut.

Is-

en

mb

UN

els

\ra

Veure-ho bé.Veure-ho malament.

)s,

13

ra

res

F

LLICO IV

Cada dimarts, gimnásticaCada dimarts a l'escola fem gimnástica. Per fer-la ens posem la samarreta blanca iels

pantalons blaus d'esport. Al senyof Aparicio, que és el professor d'educacló física, li sapmolt de greu que ens deixem l'equip a casa encara que només sigui alguna de les sevespeces. Aquesta serietat, segons diu ell mateix, és perqué vol que, a més a més de ferfort el nostre cos, vol que formem el nostre carácter i siguem responsables de les nostrescoses.

El que se'ns fa més pesat són els exercicis de gimnástica sueca: les famoses taules...Ens estimem més els jocs organitzats de la segona part de la classe. Tots esperem

molt de debÓ aquest moment. És una estona tan divertida...l Juguem a futbol, a la pilotaque vola i alguna vegada a matar. Acabem mig rebentats. Al cap de no gaire estona lesgaltes se'ns han tornat vermelles i la nostra cara és plena de suor. El pit s'omple i es bui-da de pressa d'aire, és a dir,panteixa i sentim com els bracos ens pesen de tant de moure'si les cames es cansen de córrer. Fins i tot els peus ens fan mal, principalment si no por-tem les sabatilles.

El dia que el professor organitza un partit de básquet, tot el cos -costelles, cuixes,cames, espatlles, esquena icoll itot- ens fa mal. Ouan la classe s'ha acabat, idesprésde canviar-nos la roba', l'estómac reclama la seva part i tothom berena amb forca gana.Encara que, asseguts itot, no deixem de sentir dolor al panxell ials genolls.:

-sk!;'§

IV

^1^it5

sap\ aqter

f .ca

i...'emlota

les

bui-lre'slor-

XES,

rrést na.

En Pere, que és un noi gras, es queixa d'aquests exercicis. Seu a terra, es mira les

mans, se les passa pel clatell i estira els bracos.

-Noi -li he dit avui- cal estar en forma!

-Sí. Ja pots anar drent. Mira, fins l'últim os em fa mal. No puc fer una passa que el

taló i la planta del peu no se'n queixin.

-Pobret, -diu la Maria que passava per allá davant-, encara es morirá...

- Maria, no em facis enrabiar. Ja m'agradará veure't, dimarts, quan farás la

da a pas lleuger. Aleshores riuré jo.

-Va, no t'enfadis. Encara que, si vols, podem fer una juguesca per veuremés alt...

-Potser vols que la pell se'm rebenti, eh?

Una mica descansats, tots preparem les coses per anar cap a casa. Demá a primerahora matemátiques... i no tornarem al gimnás fins a la setmana que ve.

corregu"

qui salta

GLOSSARI

gimnástica:peces:estona:aleshores:gimnás:panxell:juguesca:

conjunt d'exerclcis gimnásticspeces de roba: elements del vestitespai curt de tempsen aquell momentlloc on es fan els exercicis gimnásticspart del darrera de la camadlsputa sobre alguna cosa

COMPRENSIÓ DEL TEXT

Ouin dia de la setmana fan gimndstica en aquesta escola?Ouin vestit porten els alumnes?Oué passa quan algú es deixa l'equip o alguna pega de roba a casa?Oué vol el senyor Aparicio?Qué s'estimen més els noís i noies, les taules de gimnástica sueca o els jocs?

Ouan fan aquests jocs o esports?A quines coses juguen?Quina part de la cara se'ls torna vermella?Oué vol dir que el pit panteixa?Ouin calgat han de dur per fer esport?Oué fan quan han acabat de jugar?Ouines parts del cos els fan mal mentre mengen?Com es diu el noi que es queixa d'aquests exercicis?Oué li respon el seu company? Oué li diu la Maria, quan passa?

Com és en Pere físicament?Fins quan no faran Educació Física aquests nois?

1Á

\

EXERCICIS SOBRE LA LLlqÓ IV

1.- euan la sil.laba que porta una O, no té accent, és débil, aquesta o sona U. Ja ho hem vist a la

lliqó lll. Repassem-ho amb aquest exercici'Exercici: Representa en aquests diagrames els conjunts següents:

T - (paraules que tenen només O tÓnica, accentuada)

D - (paraules que tenen només O débil, no accentuada)

Paraules: p6sem, pantalOns, professor, molt, nostre, organitza, braqos, Sobre, dolor, morirá'

dona, sento, moro.

2.- Destria les parts internes del cos de les externes'Cara, galta, sang, pit, cor, nervis, genoll, budells, pell i fetge'

3.- Aprén de memÓria els sentits del nostre cos:

vista, oida, olfacte, gust i tacte.

4.- Relaciona cada sent¡t del cos humá amb la paraula d'acciÓ iamb el nom substantiu.

paraula d'acciótastarescoltarolorardegustarsentirtocarveureensumarpalparmirar

b.- Es tracta d'escriure o de dir quina definicró correspon a les paraules d'acciÓ.

paraulesd'acció definició

nomditsorellaSO

paladarmiradavistaolorllenguanaslengua

resprrarcaminarcórrersaltarviuremorirnáixer

sentit

gust

oida

tacte

vista

olfacte

acabar de viurecomenqar a viurellanqar-se en l'aire o tirar-se daltabaix

anar d'un lloc a llaltre de Pressaomplir i buidar d'aire els Pulmonstraslladar-se d'un lloc a l'altre amb les cames

tenir vida

16

6.- La r final de paraula acostuma a ser muda. Perd no ho és a les paraules amor, mar, temor,cor, etc.

Separa en el diáleg del text de la lllsÓ les r que sonen de les que no sonen.

7.- Una paraula com cantiret que té una r, quan li traiem el final et continua escrivint-se amb r to':

i que és muda.cantiret + cántircampanaret +Carreret *menladoret 4

senyoret,paperetf loretaberenaret

PARAULES I EXPRESSIONS

Estar bo. Estar malaltTrobar-se béTrobar-se malament

Fer bona cara.Fer mala cara. Tenir el color trencat.Fer ulleres.

t7

LLICO V

El nostre cosAvui hem jugat a una mena de joc molt diver,i,i f n Pere feia preguntes a en Joan i a

l'Anna per veure si les sabien contestar.

-A veure Joan, per qué serveix, el nas?

- El nas, el nas, el nas serveix per a aguantar les ulleres/

- Mira que arribes a ser beneit! Anna, per qué serveix la boca?

- La boca serveix per guardar la llengua i les dents.S

-Ouina manera d'explicarl... lels ulls, Joan?,Oué sÓn?

- Són unes boles que serveixen per a sáber qúe puttrf- El mestre diria malament. Anna, qué són les orelles? --Les orelles són uns aparells gairebé rodons que tenim a cada banda del capiAhl i

són més petites que les dels elefants!

-Mare de Déu, mare de Déul Joanl Oué són els bragos?

- Són com els rems de les embarcacions que ens ajuden a avanQar i que al final te-

nen unes tires que s'arronsen i serveixen per agafar coses i se'n diuen dits.(

-T'expllques com un llibre sense fulls noi. I les cames qué sÓn, Anna?

- Són uns pals que ens aguanten i serveixen per a córrer quan un toro ens persegueix]-

-lsi no hi ha toro, qué? Joan, qué és el coll?

-El coll és un tub que enganxa ei "up

amb el cos iserveix per a portar-hi la bufanda\

-Ara, contesteu tots dos. Per qué serveix el cap? (i

- Per a pensar! J- Sí, per a pensar el qui té cervell per a fer-ho perqué vosaltres teniu el cap ple de ser-

radures. Apa! A estudiar!

18

t

COMPRENSIÓ DEL TEXT

- Qué hem fet, avui?

- Per qué ha dit que servia, el nas?

- I la boca?

- I els ulls?

- I les orelles?

- I els bragos?

- I els dits?

- I les cames?

- I el coll?

- I el cap?

- Oué contesta eñ'Pere a tots dos nois?

- Ouines parts del cos s'ha descuidat?

- Explica com és una persona.

EXERCTCTS DE LA LLrgÓ V1.- Ouan una paraula té una vocal neutra i no sabern si és a o e, podem buscar la paraula princi-

pal, on, generalment, l'accent s'ha desplaqat i aquella vocal neutra s'ha convertit en una a oe clares.Per exemple: caseta +- caSá i ganivetada + ganivetFes igual amb: dentadura, orelleta, abragar, remar, embarcaciÓ, cametes, palet, serrat, mun-tanyeta, blancor, finestral, armariet.

2.- Digues quines d'aquestes parts del cos corresponen al cap, al cos o bé a les extremitats:ditsulls--- cappeus - ..

esquena ., - .. cosboca -'-panxacama

extremrtats

3.- Aparella les paraules de les dues columnes:

maungla*- . caporellescintu ra coscuixa ..genoll " extremitatsnas

treprtJarmossegar.genollarcaminaragafa r

pensarmen.¡armirar

CAMES

cappeusbocadentsgenollsu llsmans

4.- Dibuixa una persona iposa-hi totes les parts del cos que surten a la lliqÓ.

5.- Digues si les següents oracions són en passat, present o futur:M'agenollaré a terra. En Pere va agafar-ho amb les mans. Em tallo les ungles. La Gemma va

caminar tot el dia. Amagarem les mans. Mosseguem amb les dents. Em va trepitlar. Ens

vam posar la motxilla.

lU

6.- Hi ha noms que se'n diuen comuns quan es poden aplicar a tothom i propis quan es referei-

xen a un sol element per distingir-lo dels altres. Així riu és un nom comú i Llobregat és un

nom propi.Busca 5 noms de Pobles catalans.Busca 5 noms de coses que tenim a la cara.

Busca 5 noms de noi o de noia.Busca 5 noms de rius o muntanyes de Catalunya.Busca 5 noms de coses que hi ha a classe'

Són comuns.

Són propis.

7.- També hi ha noms concrets i abstractes segons siguin noms que designin persones, animals

o coses o bé que es refereixin a una idea o una qualitat. Així, blau és concret i blavor és abs-

tracte.Mira si aquests noms concrets els pots convert¡r en abstractes

blanc + blancorverd *vermell +negre --*També són abstractes: la raó,la intel'ligéncia, l'amor, etc.

8.- Jo menjo tu menges el menjaCompleta les frases:(penjar) Jo .......... les camises. (menjar) EB ..........patates. (passejar) Eta ....'...'. pel jardí.

(barrejar) Tu .......... els colors. (viatjar) Jo.......... pels Pirineus. (trepitjar) Tu ........ l'herba.

9.- Hi ha paraules que per la seva procedéncia grega o llatiná s'escriuen amb l'l (ela geminada).

Aquí en tens unes quantes: col.iegi, paral'lel, il'luminar, col'lecció, aquarel'la, col'laborar, go-

ril.la, il.legal, intel'ligéncia.Fes una frase amb cada una d'aquestes paraules.

10.- Diáleg

- Oue t'has trencat la cama, Carme?

- Sí, ja ho veus, la porto enguixada.

- El peu també?

- No. Veus els dits? Ja no estan enguixats.

-Oue potser has anat a esquiar?

- No, noia, nol Es que badava i vaig caure en un forat del carrer.

Escriu un diáleg on parlis d'alguna part del cos.

TEXT LITERARI

La veu de l'home era enragollada i tenia un so desagradable. Una espessa barba li tapava

les galtes. La pett de la cara era rústica; duia una camisa de quadres, pantalons de vellut

esfilagarsats de baix de tot, i espardenyes de pagés.

Robert Saladrigas, Entre iuliol i setembre

Busca-hi totes les parts que poden estar relacionades amb el cos.

MANERES DE DIR

Tenir la má trencada : tenir facilitatTenir la cara de pa de ral : tenir la cara rodonaEstirar més el braq que la mániga : gastar massaTenir els dits llargs : robar

EN JAN PETIT (cansó)

En Jan petit com balla, balla, balla, balla. En Jan petit com balla, balla amb el dit.Amb el dit, dit, dit, ara,ballaiara balla. Amb el dit dit dit, ara balla en Jan petit.En Jan ..... balla amb la má.Amb el dit, dit, dit, amb la má, má, md, ara balla ara balla, amb.. .. ara balla en Janpetit.En Jan balla amb el peu.Amb el d¡1....... amb la má, amb el peu .. . balla en Jan petit.

21

LLl9o vl

Ens conviden un dia a Aiguaf reda

Tenim uns amics dels pares a Aiguafreda i diumenge passat ens van convidar a pas-

sar-hi el dia amb ells.Es un poble molt bonic. A una banda hi ha la muntanya del Tagamanent i a l'altra' els

cingles de Bertí, que són de roca tallada, molt impressionants. Algun dia hi pujarem'

La casa on viuen, no és un pis com on vivim nosaltres sinó tota una caseta sence-

ra. És a dir, amb pluÁ,u baixa, pis iun jardí molt bohic que dÓna la volta a tota la casa'

A baix hi ha el menjador. És molt gran i hi cabem molt bé. Al costat hi ha la cuina'

que també és bastant grun, i al darrera hi ha una galeria coberta on podem jugar molt bé

ri "t pot, a fer mal temps, cosa que passa molt sovint'

Al pis, s'hi arriba per una escala de cargol, que són aquelles tan rodones' Hi ha qua-

tre habitacions. Una de matrimoni i tres OehOs petites que donen'de cara als Cingles' Al

mig hi ha el bany que és petitet. No hi ha banyera, només una dutxa i un labavo' A dalt

de tot hi ha les golfes. com que no hi ha terrat, sinÓ teulada, queda un espai que són les

golfes on guarden totes les coses que no servelxen. I també s'hi pot jugar en dies de pluja'

Per fora m'agrada molt perqué les teules són vermelloses i hi ha una xemeneia molt

bonica i al davant un rellotge de sol'

¿l

22

A baix hi ha un jardí la mar de bonic. El ciarrera de la casa, és més un hort que no pasun jardí perqué hi tenen enciams,'cols, cebes, mongetes r;ndres ifins itot patates.

Peró a la banda del davant és ple de flors: margarides, roses, clavells, violers i moltesaltres flors. Al fons del jardí hi ha pins i alguna prunera.

Peró el que més m'agrada de tota la casa és el Tom. És un gos eixerit que juga ambnosaltres tot el dia i que está d'alld més content cada vegada que ens veu.

La veritat és que és una sort una casa d'aquestes perqué\s'hi pot jugar molt més béque en un pis. l, quan no tenim ganes de jugar a la casa, ens n'anem a una explanadaque hi ha una mica més amunt i allá podem estar ben tranquils perqué no ens destorbaningú. Només ens contemplen set o vuit pins que hi ha en un racó.

COMPRENSIO DEL TEXT

- On viuen, els amics dels pares?

- Com és el poble?

- Viuen en un pis?

- De qué consta la casa?

- Qué hi ha a baix?

- I al pis?

- Com pugem cap al pis?

- Quantes habitacions hi ha a dalt?

- Com és el bany?

- Hi ha terrat a dalt de tot?

- Com és la casa per fora?

- Com és eljardí?

- Per qué sembla un hort?

- Oué hi ha a l'hort?

- I quines flors hi ha al jardí?

- Ouins arbres hí ha al fons del jardí?

- Oué és el que ens agrada més?

- Oué fem quan estem cansats de jugar a la casa?

- Qui és que mira com juguem?

EXERCTCTS DE LA LL¡9Ó V¡

1.- Les paraules que tenen un accent greu (') sobre la e vol dir que aquesta é s'ha de pronunciaramb la boca més oberta. Ex: anglés, cinqué, ofés, suspés, Mercé, seté, café, portugués,vuité, etc.Busca pel llibre a veure si trobes paraules amb accent greu a la e.

2.- Busca en un mapa 5 noms de pobles de Catalunya que no tinguin mar.Busca en un mapa 5 noms de pobles de muntanya de Catalunya.

3.- Separa dels noms següents els que són de casa de pagés o bé de ciutat:rellotge de sol, terrat, golfes, teulada, jardi, porteria, caseta del gos, banyera, balcó, xeme-neia, finestra, prat, ascensor, bassa.

4.- Aparella les paraules de les dues columnes:passadís grans

menjadors clarhabitació llarg

rebedor Petitacuines amb dutxabanY clares

5.- Posa les següents oracions en passat i amb el pronom corresponent:

tenim uns amicspujaran als cingleshi caps molt bépuc jugar bé

cantes semPreballa a la plaga

mengeu pa

nosaltres vam tenir uns amics

6.- Alzinar és un conjunt d'alzines; roserar, de rosers; oliverar, d'oliveres; canyar, de canyes; pi-

neda,depins;ramat,d'animals;colla,degent;gentada,degent'etc'Fes una frase amb cada una de les paraules anteriors que sÓn noms col'lectius'

7.- Separa els noms col'lectius dels que no ho sÓn:

amic, poble, alzinar, roca, cuina, gentada, colla, menjador, pineda, passadís' ros-Qlar' bany'

::b:dor, canyar, golfd§, ieules,'ramat, gos'

g.- El i la, s.apostrofen davant vocal perÓ no davant una paraula femenina comenqada amb i , u

átones.Posa l'article el o la:

illa, hgme, casa, rebedor, amic, universitat, jardí, humitat, india, roca, olla, indústria, joc'

hospital, escala, Paret, estufa, foc.

9.- De, s',apostrofa sempre davant de vocal. Ex: venia d'Anglaterra.

Busca pel llibre o inventa't 5 casos de de apostrofada'

10.- Didleg

- Que wndrás diumenge a Aiguafreda?

- Si puc, sí; que tinc ganes de puiar als Cingles de Bertí'

- Home! Jo volia que vinguessis perieure sota un pi'

- Mira que arribes a ser mandra!

- És que a mi caminar no em prova gaire'

- Saps qué et dic? Tu ieus iia hi puiaré tot sol'

Escriu un diáleg semblant amb un teu amic

TEXT LITERARIUn matí, en llevar-me, vaig veure que en el meniador de casa meva havia nascut un

arbre. peró no us penseu: es tractava d'un arbre de debó, amb arrels que es clava-

ven a les raioles i unes branques gue es premien contra el sostre'Pere Calders, Cróniques de la veritat oculta

Explica una histÓria semblant.

,A

¡

MANERES DE DIRDe bat a bat : obert del totde gom a gom - que está molt ple

anar d'estar per casa : anar vestit de qualsevol manerael més cuit és a l'aigüera : QUe el menjar no és fet

Fes frases, amb aquestes maneres de dir.

L'ENC¡S DE LA CIUTAT VELLA (frasment)

La cambra és estreta.Ouan el sol ha entratben de bat a bat,lluu més ampla i neta.

J.M. López Picó (1886-1959)

Aprén-lo de memória.

U

'untva-

É

LLrgO Vrl

Dissabte ¡ diumenge a foraAvui és dissabte. A les sis de la tarda ja som a l'estació per a agafar el tren. Anem a

veure la casa que el meu oncle s'está fent a Martorelles. Segons ens ha dit, té tot l'as-pecte d'una masia, d'una casa de pagés. Ouan hem pujat al tren, tant el meu germá comjo volíem anar al costat de la finestra.

-Bé, nois, no comencem. Les finestres són prou grans per a veure el paisatge desde qualsevol lloc -diu el pare.

El viatge se'ns fa curt. Ouan arribem a Mollet, en Josep i l'Anna, els nostres cosins,ens esperen a l'estació. Per Martorelles no hi passa el tren. Els nostres oncles no han vin-gut. Tenen molta feina a la casa. La volen tenir acabada per les vacances de SetmanaSanta.

Arribem a la "masia" i veiem l'oncle fet un paleta de debd. La tia també porta robavella perqué l'ajuda. Després de saludar-los, de seguida ens ensenyen la casa que els

costa tants e-iforgos. Ja és quasi acabada. Hi ha planta baixa i pis. Amb una escala per

dintre es puja a dalt. Les parets mestres, els envans i els sostres encara no sÓn enguixats,és a dir, encara no hi han posat el guix. Les finestres i les portes estan per pintar. La fei-na de paleta es pot dit que ja está enllestida. L'entrada i el menjador, quan els hauran en-guixat, els emblanquinaran amb calg. A la cuina i al bany, hi posaran rajola de Valéncia.Les habitacions de dalt són amples i airejades. L'oncle és un home que no s'espanta, és

molt espavilat; durant la setmana fa de corredor d'articles de neteja. Només dissabtes i

!'i'¡

26

f

diumenges.canvia d'ofici. Se l'ha fet tot ell la feina de paleta, d'electricista, de llauner, i

de fuster' És clar que les portes i finestres, les ha encomanades al fuster del barri. No ussembla un home espavilat? Tots hem quedat ben parats de la seva traga.

Els pares han sortit al jardí; un tros de terra quadrada que envolta la casa. Nosaltres,des de dintre sentim com l'oncle i la tia expliquen que hi pensen fer una tanca a tot elvoltant i convertir part del terreny en un petit hort.

-saps que se'm fa simpátic, a mi, aquest ilocz -dic al meu cosí. !

-A mi, també m'ho semblava. Perd de tant de venir a ajudar el pare i fer de manobreha perdut la simpatia... Sort que ja s'acabal ' .

- Bé, també hem vingut a ajudar-vos. Oud has de f er ara?

-Mira, puja aquestes totxanes a dalt la teulada, que aquesta tarda volem deixar laxemeneia acabada.

I tal dit, tal fet. Escala amunt amb les totxanes.

GLOSSARIrajola: pega d'argila per a la construcció de paretsenvd: pl. envans: paret prrma

COMPRENSIÓ DEL TEXTQuin dia agafem el tren per anar a Martorelles?oué hi anem a fer? ouin aspecte té la casa dels nostres oncles?Qué passa quan hem pujat al tren? Oué ens diu el pare?Oui ens espera a l'estació de Mollet?Hi passa el tren, per Martorelles?oui veiem quan arribem a la masia? oué fan després de saludar-nos?Quantes plantes té la casa? Com es puja a dalt?Com són les parets mestres i els envans?.I els sostres?ouina mena de rajola posaran a la cuina i''á-l bany? com són les habitacions?Quins oficis sap fer l'oncle? ouin és l'ofici de cada día? podem dir que es espavilat?Qué és eljardí? Oué expliquen l'oncle i la tia?Oué volen deixar acabat aquesta tarda?

EXERC|C|S soBRE LA LLtgó Vil1'-Escolta el teu professor que llegirá les frases d'aquest exercici. posa molta atenció quan

pronuncii la lletra E.

Frases: Un cEc va caure pel carrErEs veu que Es ferrErSerÉ fel¡c al meu carrErEl sabatEr, tE una aguila llargaVa nEixerel dia amb plujaNomEs Érem quatreTambE vindrE

Totes les E en majúscula són tancades. En catalá no n'hi ha tantes com d'obertes.

27

^ t l(r l

i\

2.-La lectura ens diu que tota la família agafa el tren. Omple els buits de les frases amb les

parautes que segueixen: gugrclaagglleis, tren,1gp*ggp d'q:el Buina, pas a nivell,

€@ -6 + J- f-'y ^ ^r.a Flq ..ñt,,¿eq ecten etrrrets han ha i... Ouan un trgnA Mollet'el .1.. es para. Els cotxes^estan aturats, han baixat la barrera del

ha de passar d'una'u¡. . l'altra el 1.. ,o, una palanca. Un tren llarg porta molts.\{. ¡ una .§..

molt potent. El qui fa senyals per donar sortida al tren és el .h., que porta una gorra vermella.

Les'estacions petites, que solament serveixen per a pujar i baixar els viatgers, s'anomenen"l¿. i

només tenen andana i taquilla.

3.- El tren engega. L'auto engega. En Joan engega la rádio, La mare engega la máquina de ren-

tar.

completa aquesta sgrie del verb engegar amb art¡cle i substantiu:jo engego .'. -...tu engeguesl-..r...ell engegava .. Í...nosaltres engegarem Y.. '..vosaltres heu engegat ..§...'elles havien engegat ...i"...

4.- La tanca és una petita barrera que serveix per a separar un terreny d'un altre. Fes dues fra-

ses amb aquesta paraula.

5.- Cada acció amb l'ofici que li correspon:

paleta electricista

Accions: pastar el ciment, enrajolar, posar filsplom Per a l'aigua, muntar el termo,fonaments, posar interruptors, soldar.

lampista o llauner

d'electricitat, posar els llums, posar tubsposar aixetes, connectar l'electricitat, fer

deels

6.- "Els meus oncles tenen un terreny al poble de Martorelles"Les paraules subratllades formen el grup subjecte d'aquesta oració. Fixa't com totes les al-

tres paraules ens diuen alguna cosa de les tres primeres.

D'aquestes tres paraules, quina et sembla la més important? La que té sentit si la dius tota

sola?És oncle, oi? Doncs, aquesta paraula és el nucli del grup subjecte.

Exercici:Completa aquestes frases afegint-hi el grup predicat que creguis convenient i subratlla el nu-

cli del grup subiecte ja escrit.

grup subjecte

el trenels onclesun cuiner espavilatel xofercada dia al vespre ellsl'Antoni i tu

grup predicat

28

/ ¡rá, ñ

7.- Els plurals de les paraules acabades enforta el fan afegint ns.Completa les séries:

rajola -=>tarda -+tttu"ió *

PARAULES I EXPRESIONS

Fer una casa/Fer-se una casaViure a ...Canviar de casa, de pis,Passar dies a ...

DITA POPULAR

a i e fan el plural en es

enVá + eñVOllSoncle +roba -+

Llogar un pis/Pagar el lloguerComprar una casaLloguer car, lloguer barat

Les acabades en una vocal

TEXT LITERARI

GLOSSARI

rosada:amainen:salabror:guaiti:clams:gesta:

Enlloc s'está més bé que a casa

La casa que vull

La casa que vull,que la mar la vegii uns arbres amb fruitque me la festegin.

Aue hi dugui un camílluent de rosada,no molt lluny dels pinsque la pluja amainen

Per si em cal repósque la lluna hi vingui;i quan surti el solque el bon dia em digui.

Oint la cangódel pagés gue cavaamb la salabrorde la marinada

que es guaiti ciutatdes de la finestra,i es sentÍn e/s clamsde guerra o de festa:

per ser-hi tot prestsi arriba una gesta.

Joan Salvat Papasseit

els vegetals al matígotes d'aigua que es dipositen damuntcalmen, fan més petita.olor de salvegi, contempll.crits.acció important, fet heroic.

29

t \rqr

LLrgO Vlll

Anem a buscar boletsouan comenga la tardor, comencen a sortir bolets per tots els boscos de pins' A tot

Catalunya és un menjar molt valorat, sobretot els rovellonS, que són tan bons'

Avui n'anirem a buscar a Palautordera'

Ens llevem molt de matí perqué hem d'agafar el tren de les 6 Com que és tan d'hora

isom a primers d'octubre fa molta fresqueta. Vaig a posar-me el jersei'

Tots anem amb cistells per poder-hi posar els bolets si és que en trobem' De moment

només hi portem l'esmorzar.Ja som al tren. No sé pas si hi haurá bolets per a omplir tants crstells com hi ha' A

les 7 ja som a palautordera, i enfilem muntanya amunt. AixÓ fa tanta pujada, que sec

una mica per descansar perqué gairebé no puc ni respirar' No sé pas bi trobarem bolets o

no, perd val la pena de venir encara que només sigui per seure una mica enmig dels pins

i amb aquesta vista tan bona als peus.

En aquest bosc, els pins hi són molt espessos. De tant en tant, es veu alguncamíperÓ

no gaires, perqué el bosc és ple de brossa i de plantes petites que ho tapen tot' Sota ma-

teix tenim palautordera ial fons Sant Celoni, que és el poble més important d'aquests

voltants.

\]trll '

Perd s'ha acabat de mirar el paisatge! Els bolets ens esperen i és qüestió de no deixar-se passar al davant pels altres boletaires.

He posat al fons del cistell una mica de boix perqué els faci de coixí, Ouina alegria!Ja en tinc un! És petitet peró té aquell color vermellós, tan bonic, propi dels rovellons.PerÓ, qué dic, un? He apartat la pinassa in'han sortit una família sencera! Hauré deportar l'esmorzar a la má perqué no s'aixafin. Són com una mena de tresor que calcontemplar bé...

Han passat dues hores. Ja tinc el cistell gairebé ple. Ouin goig que fan! Semblenaquells cistells que es veuen a la placa de vendre!

Ens asseiem sota un pi a esmorzar. Clavo mossegada al pa amb truita que porto perd,renoil no hi trobo pas el gust perqué la boca se'm fa aigua quan penso en els bolets quemenjaré aquest migdia a l'hora de dinar...

COMPRENSIÓ DEL TEXT

- Oué passa quan arriba la tardor?

- Ouins són els bolets més bons?

- On anirem a buscar-ne?

- Ouan ens llevem?

- Per qué em cal agafar jersei?

- On pensem portar els bolets?

- Qué hi portem de moment?

- Oué veusla dalt del tren?

- Qué fem quan arribem a Palautordera?

- Per qué no veiem gaire els camins?

- Oué veig des del lloc on sec?

- Per qué és qüestió de no deixar-se passar al davant pels boleta¡res?- Per qué hi poso boix, al cistell?

- Per qué s'han de contemplar tant?

- Qué sembla el cistell quan ja és ple?

- Qué porto per esmorzar?

- Que té bon gust, la truita?

- Per qué no hi trobo e[ gust?

- Explica una sortida al bosc.

EXERCIC|S DE LA LLlgó Vilt

1.- Ouan la o té un accent greu (')vol dir que s'ha de dir amb la boca més oberta.Llegeix diverses vegades les paraules següents i fes-ne una columna.Afegeix-n'hi algu¡es del llibre:peró, cantó, són, alló, qüestió, aixó, vermellós, rovelló, história.

2.f oigues quines coses són própies de: la primavera, l'estiu, la tardor o l'hivern:treure's l'abric, collir fruita, comenqar l'escola, esquiar, anar a la platja, florir els arbres, fervacances, portar abric, menjar rovellons, tenir fred, buscar bolets, menjar castanyes.

31

a

3i Separa les coses que es cullen dels arbres, de terra o que es fabriquen:bolets, pomes, panellets, maduixes, peres, préssecs, castanyes, torrons, taronges, melons,

xocolata, patates, nous, raim, figues, mandarines, raves, mantega, cebes, galetes, carbasses,

síndria, prunes.

4.- Dibuixa un bolet i al costat una cosa que t'hi faci pensar.

» unataronja » » » » » »

» unplátan » » » » » »

»unmeló»»»»»»I

5.{ Posa en infinitiu (el nom del verb) els verbs següents:A l'estiu nedávem. L'hivern que ve esquiaré. Vas caure, ahir? Cantava i ballava. Comencesmolt tard. Han sortit bolets. Mengeu molt. Omple l'ampolla. Digues un vers.

6.rJ Fes tres grups de paraules en plural segons el seu acabament:LI casa cases canco cancons braq bragos

senyora, padrí, taronja, melÓ,tassa, capitá, llag, gust, amiga, bosc, pa, pluja, má, bonica, pi,

ceba, carbassa, vi, espina, torró.

Posa en singular:Amigues altes. Places rodones. Bones Pasqües. Llengües vermelles. Platges llargues. Bufan-des estretes. Nens tristos. Préssecs dolgos. Unes ratlles obliqües.

I

8.i Posa en, la o l'segons convingui. Ex: en Pere, la Maria, l'Antoni.Montserrat, Anna, Carles, Albert, Jaume, Alícia, Mercé, Lluís, Carme, Ernest, lgnasi, Xavier,Estéve, lmma, Josep, Angel, Manel, Jordi.

g.1 Ouan hem d'escriure les partícules me, te se acompanyades dejen les escrivim així: me'n;te'n, se'n. Ex. Me'n vaig a dormii.Fes 5 frases on surtin aquestes combinacions.

10.- Diáleg

-Has llegit el llibre "Rovelló"?

-No. I tu?

-Jo sí. I t'asseguro que m'agrada molt.

- De qué tracta?

- D'un noi que descobreix que el seu gos sap buscar bolets.

- Ls bontc/

-Ja et dic que sí, que molt.

-Demá aniré a la biblioteca a buscar-lo.

Escriu un diáleg semblant.

TEXT LITERARI

L'espai és ample aquí dalt, i tallat amb indiscriptible fantasia. Hom es sent transportat aun altre món. El silenci és pregon. Només''un carboner, al lluny, a l'altra part de la vall,canta una cangó desolada.

7l

nJoan Llongueres (1880-19531, Pels cims.

L.

MANERES DE DIRficar-se de peus a la galleda : fer un disbaratfer campana : fer festa a l'escolafer dissabte : fer netejatenir la má trencada : tenir facilitat a fer una cosa

Fes frases.

LA FONT

La font que ¡o séno la trobaríeu:és al mig del boscal peu d'una alzina.Si hi passeu a propella us cridaria,si no m'hagués cridatjo no la sabria

Francesc pujols

Escriu una poesia semblant.

«,

l,

,

LL¡qO rX

Un dia de plujaTanmateix avui ha estat un dia ben ensopit! No hem vist gens el sol. Tothom arribava

a l'escola embolicat amb la bufanda. Feia un fred de mil dimonis. A classe teníem elsllums encesos. La claror del dia era enfcsquida pel cel tot núvol, gris. La classe, que ésestreta i petita per a contenir cinquanta alumnes que som, semblava un mercat de poble:impermeables, anoracs, cangurs, paraigües, abrics ijaquetes, tot barrejat, oferia l'espec-te d'una bona combinació de colors. I encara bo que no era el dia de gimnástica, que sinóles bote§ altes per a la pluja haguessin estat un altre element de la "fira" .

Per la finestra de la classe es veia el pati tot mullat. No hi hem pogut pas sortir. El fangi algun bassal fan impossible el joc quan para de ploure. Peró aixó no ens amol'na massa;quan no sortim al pati juguem a "barcos". No hi heu jugat maiT Es divertidíssim.

A migdia una colla de mares ja s'esparava a la porta amb el paraigua estés. Oueienquatre gotes. Hem sortit de l'escola pel corredor del costat del pati. Ara els penjadors declasse han quedat buits, només hi ha les bates.

Fent camí cap a casa hem arreplegat un xáfec que Déu n'hi do! Un xdfec d'aquellsque es produeixen després d'un tro sec. El llamp, 1o l'he vist. Peró la meva ve[na queanava amb mi, s'ha tapat la cara amb la má. Li fan molta por els llamps. A mi, m'espantenmés els trons. Ara que, per al meu gust, si pogués triar, ni pluja, ni llamps, ni trons. És

wi1

una lata. La gent del carrer quo no anava prove'ida de paraigua o impermeable ha quedatben xopa. I amb el fred que fa! Ouins constipats.

Al carrer de casa, que fa baixada, l'aigua passa arran de les voreres i cau amb un so-roll fluix a les clavegueres que van a parar al riu. Aquesta tarda faltaran molts companysa classe.

Arribo a casa i la mare em fa deixar l'impermeable al lavabo. Veig que el pare ha arri-bat de la feina; allá, al racó, hi ha el seu paraigua.

Vaig a preguntar-li com li ha anat. Ell treballa a l'aire lliure i molts dies, quan plou, ar-riba xop.

GLOSSART

tanmate¡xensopitmullatamoinatxop

'bassal

certamenttrtst, pansitbanyat per l'aiguapreocupatcompletament mullatsot ple d'aigua

xáfectro

pluja abundant i seguidaso que fa el llamp quan cau

proveida equipadaclavegueres conduccions d'aigúes brutes que

van per sota els carrers

COMPRENSIÓ DEL TEXT

Quin dia ha fet avui?Ha sortit el sol?Feia fred? Gom arribaven els nois i noies a l,escola?Oué enfosquia la claror del dia?ouants alumnes hi ha a la classe del nostre amic? com és la seva classe?Era, avui, dia de gimnástica? Qué semblava la classe amb tantes peces de vestir?oué es veia per la finestra de la classe? Han pogut jugar q.uan ha parat de ploure?Amb quin joc es diverteixen quan no poden sort¡r al pati?-Plovia gaire a l'hora de sortir?oué han arreplegat quan anávem cap a casa? euan s'ha produrt aquest xáfec?Abans de sentir un tro, qué ha vist la veina?Oue li ha passat a la gent del carrer que no anava equipada amb paraigua o impermeabte?On va a parar l'aigua que corre pels carrers?com coneix el protagonista que ha arribat el seu pare de la feina?

I

II¡

iit.

T

EXERC|CTS soBRE LA LUgó tX

1{- Copia totes les paraules que tinguin la lletra O del primer punt i ratlla. N'hi ha vint-i-tres.Després subratlla totes les O que siguin tóniques, que portin accent, i les poses en columna.Al costat, hi poses, també en columna, les que no has subratllat, les que són débils.Fixa't que les o'de la primera columna sonen O. Les de la segona, les febles, cal pronunciar-les U.Fes-hc així:Faraulcs amb O tün¡caqué sona Ü

sol

Paraules amb O débilque sona U

ensopit

35

2." De tots aquests noms de peces de vestir n'hi ha alguns de peces que es porten especialment

quan plou. Tria'ls i escriu-los a la teva llibreta'

Noms: abric, sabates, botes altes de goma, gavardina, bufanda, pantalons, impermeable,

jaqueta.

I

s.[ netaciona les expressions de la prrmera columna amb les de la segona.t

dia ensopit Plovia Pocun fred de mil dimonis cel taPat

la claror del dia la llum del sol

cel tot núvolqueien quatre gotes

dia tristfer molt de fred

4l- Ouan cau aigua del cel pot fer-ho de diverses maneres. Sempre diem que plou' pero"

' S¡ plou molt fort, diem que fa un .

Si plou per poca estona i no massa, diem que fa un """"Si cau una pluia dispersa i curta, diem que

Completa-ho amb les següents paraules: fan quatre gotes,

S.L O6n", expressions són própies de l'estiu iquines de l'hivern. Reparteix-les en dues llrstes'

Expressions: Tenir fred, tenir les mans glaqades, fer bon sol, ser el dia curt, estar constipat'

tenir molta calor, nevar, anar a l'escola, fer vacances, anar a la platja, tenir l'estufa encesa'

portar pantalons llargs, beure refrescs, descansar a l'ombra, dormir amb flassades al llit'

Fes-ho aixi: Tenir tre"O es propi de l'hivern... Escriu la frase completa, amb bona lletra'

i6.1- Compteta les següents frases amb les paraules que segueixen: fred, pluja, vent, nevar, pedra,

llamps i trons.Frases: -Feia una gran tempestat, tot eren .""

-La ..... és l'aigua dels núvols que s'ha gelat'

-Un cop de ..... va obrir la finestra de bat a bat'

-La ..... és un gran bé per als camps de cultiu'

-El temps de la calor és l'estiu, perÓ el del ""' és l'hivern'

7./ Construeix una frase amb cada una d'aquestes paraules: plovia, ha nevat, aigua.

8.+ Si davant d'un mot -paraula- hi pots posar l'article EL, direm que és masculí isi hi pots

i posar l'article LA, direm que és femení.De quin génere són, doncs, les següents paraules:

dia, sol, -bufanda,

fred, classe, qlaror, mercat, poble, paraigua, abric, jaqueta, bota, fang,

bassal, ioc, bolla, gota, tro, veina, llamp, cara, carrer, casa.

ig.{ Busca al text totes les paraules que tinguin el so de juny. Fes-ne una llista i tu mateix com-

i pleta la regla d'ortografia:

g))»»g»»»

»

»

»

xáfec, ruixat.

S'escriu»

»

»

»

davant la vocal»»»»»»

36

/101 Diáleg:

-No t'abriguis d'aquesta manera, no n'hi ha per tant!

-Tu rai, que portes abric; jo que m'ho he de feramb el coll deliersei ila bufanda!

- Peró si avui fins i tot fa sol.

- Sí, peró jo he de travessar el pont per anar a casa. Hi passa un corrent d'aire!

-D':ioua, :,1 tot cas.

- D'aigua per baix i d'aire fred, que et de¡xa mig congelat, per dalt.

- Bé, noi, fins a la tarda.

-Adéu!

TEXT LITERARI

Canqó Popular

Ai quin fred que fa,plou i neva,plou i neva.Ai quin fred que fa,plouinevainevará.

PARAULES I EXPRESSIONS

Posar-se l'abric, les botes i la bufanda.Fer fred. Gelar. Fer vent.Oué fem a l'hivern?Oué mengem?Oué ens pot passar?Oué passa a l'hivern?

REFRANY

Pastoret d'on véns?De la muntanya,de la muntanya.Pastoret, d'on vens?De la muntanyade veure el temps.

Ens abriguem. Ens acostem al foc, a l'estufa.Mengem plats calents.Ens podem mullar, constipar, agafar la grip.A l'hivern neva, plou, fa fred, pedrega, fa vent, gela o glaqa.

Pel gener,/de dia al sol/i de vespre al braser.

37

LLrgO X

La f einaA l'escola hem preparat unes xerrades sobre temes diferents i a mi m'ha tocat de par-

lar de la feina. Ara us ho explicaré perqué veieu com ho he fet."La feina va molt lligada a l'economia del país. Ouan en una ciutat hi ha molta feina,

Segur que eS fa gran i prospera. I si prospera, Segur que hi ha molta feina."Hi ha molts tipus de feines."La gent que fa un ofici té una feina molt bonica. D'una cosa determinada, grácies al

treball, en fa sortir una altra. Per exemple, una modista, que d'un tros de roba en fa un

vestit; o bé un paleta, que amb els maons fa una casa; o l'ebenista que amb unes fustesfa un moble i tants i tants d'altres oficis.

"Hi ha les carreres, que són més aviat feines intel'lectuals. Aixd vol dir que s'ha d'es-

tudiar molts d'anys per després poder fer una feina determinada. Per exemple, els met-ges, que vigilen la nostra salut; o els mestres, que fan que sapiguem moltes coses; o els

enginyers, que dirigeixen la construcció de ponts, carreteres, etc."També tenim les professions lliures, els artistes, els pintors, escriptors etc. que amb

el seu art donen un gran nivell al país."l també és una feina la que fem nosaltres, a l'escola. La que fem cadascú de nosal-

tres, i els treballs que fem en equip, que com que són fets per un grup són molt més

complets que els que fem d'un a un i poden servir perqué hi estudii una altra persona.

38

"La feina, sigui la que sigui, demana una responsabilitat per part del qui lafa."Oué us en sembla? Oueda bé? Jo tinc molta por d'haver-me deixat coses. Aquesta

tarda ho explicaré a classe ia veure si els meus companys m'ho aproven. Ja us ho diré.

COMPRENSIÓ DEL TEXT

-Oué hem preparat a l'escolg?

-Amb qué va lligada la feinaP

-Oué és un ofici?

-Qué fa la modista?

-Qué fa el paleta?

-Qué fa l'ebenista?'

-Qué són les carreres?

-Oué fan els metges?

-Qué fan els mestres?_

-Oué fan els enginyers?

-Qué són les professions lliures?

-Ouina mena de feines fem nosaltres?'

-Quin avantatge tenen els treballs en equip?¡

-Quins oficis ens hem descuidat, aquí? - --

-Descriu amb tot detall un ofici que coneguí$

EXERCTCTS DE LA LLtgO X

1.- El so de les paraules examen i caixa o xocolata és drferent. Escolta bé la diferéncia.Separa les paraules següents en dues columnes segons el so:xerrades, explicaré, exemple, dirigeixen, deixat, reixa, exercicr, xarxa, burxar, xaval, exércit,eixut, xemeneia, baixada, xut, coixa, fluixa, examen.

2.- Digues si és una carrera, un ofici o una professió lliure:metge, mecánic, escriptor, fuster, mestra, pintor, futbolista, bibliotecária, llenyataire, saba-ter, forner, enginyer, paleta, locutora, químic, ceramista, electricista, infermera, modista,astrona uta.

3.- Aparella:el qui talla els cabells

» arrenca queixals» cura els rnalalts» fa vestits» pinta parets)ts fa mobles».- fa cases

4.- Dibuixa 5 persones que fan l'ofici que vulguis i al costat l'eina que fan servir.

5.- Posa el verb que correspon a les frases següents:L'astronauta ......... pels aires.Demá el pintor .. l'habitació.En Pere .. un arbre.El metge ha .......... el pare.

metgemodistapintorebenistadentrstabarberpaleta

La modista .. el vestit.Ahir la mestra ens . ...... un llibreAnirem a . ... .... patatesAquell noi .... . .. . novel les.

és un»

»

»

»

»

»

L

t7/

I El locutor .. demá. El futbolista .la pilota.tallar, pintar, dibuixar, arrencar, curar, escriure, xutar, ensenyar, parlar, fer, volar.

?o

6.- Posa l'article el o la, els, les a les paraules següents. Els plurals no s'apostrofen mai.plaga, hospital, escola, xerrades, feina, país, oficis, carrera, feines, modistes, roba, vestits,paleta, maó, ebenista, fusters, mobles, metge, engrnyers, pont, treballs, persona, taules, ca-dira, gerro, televisor.

Hi ha paraules que cal recordar bé si són femenines o masculines.7.

rnasculinescorrentCostUmsenyalcomptedeute

femeninespostrescalor

CompletaFa .......... corrent d'aire.Ara menjarem ..........postres.

.. senyal de la carretera.Tinc. .comptesmalament.La Maria té .......... deute molt gros.

.. calor de l'estiu.Tinc . . costum de cantar.

8.- S'accentuen les formes és, té isón quan són verb, o sigui, quan determinen una acció.Posa els accents que calgui.En Pere es alt. Aquell noi es diu Pere. El noi te una pilota. Beurem te. Tenim molta son.Aquells llibres son interessants.

9.- Les paraules má i món també s'accentuen. Ex.:la má del nen petit, el món és interessant.Fes dues frases amb cada una d'aquestes paraules.

10.- Diáleg

-Joan! Joan!

-Oue em crides?

-Sí. Com t'ha atnat la xerrada a classe?

- Doncs, mira, molt bé, peró no he dit res del que t'he llegit abans.

- No? Doncs, qué has dit?

- Noi, no ho sé perqué he comengat a parlar i de cop i volta no m'he recordat de res del quehavia escrit.

Escriu un didleg semblant.

TEXT LITERARIHi ha oficis que són bons perqué són de bon viure,mireu l'ésser fuster:

-serra gue serrarás i els taulons fan a miques,i de cada suada deu finestres ia han tret.Gronxada d'encenalls, et munten una taula;si ho vols, d'una noguera te'n faran un cobert.I caminen de pladamunt tes serradures

::;::;"§:::':::,,", que més m,asrada.

MANERES DE DtRarribar a tres quarts de quinze : fer tardanar a coll-i-be : anar damunt l'esquena d'un altrearribar a misses dites : fer tard.

N

LLrgO Xt

Oué seré quan seré gran... ?Som a la classe de dibuix. El professor ens ha posat a la pissarra el tema que hem de

treballar: "El que jo vull ser quan acabi els estudis." Encara que tots teníem les eines apunt: llapis, goma i colors, hem trigat una estona a comencar. N'hi ha tants d'oficis! Nohan passat deu minuts, peró, que la maloria havia comencat ia feina.

Jo he dubtat entre dibuixar un carter o un domador de circ. M'he estimat més el car-ter. L'ofici de domador és tan emocionant com perillós.

Ouan tóthom ha tingut el dibuix ben pintat iacabat del tot, el professor ha volgut feruna exposició i els hem penjat amb cel.lo a la paret.

Allá hi havia oficis per a tots els gustos. Un metge amb un infermer que visitaven unmalalt, un fuster que arreglava una cadira amb el martell. El meu cosí Lluís, que és forcallaminer, ha dibuixat un pastisser. N'hi ha hagut que han dibuixat un llenyataire, d'altresbarques amb mariners. El noi del Forn Gran ha fet l'ofici dels seus pares, que són forners.A má dreta del seu treball s'hi veien uns pans rodons, tan ben fets que semblaven de debó.

41

Les noies han preferit els oficis quiets, tranquils, encara que no totes. A l'exposició s'hiveien moltes perruqueres i dependentes. A mi, el dibuix de l'Anna és el que m'ha agradatmés. Ella ha fet una pagesa que ajudava a carregar el carro al seu marit, el pagés. Ouan lihem preguntat si volia ser pagesa ens ha dit que sí, que la seva mare quan ho era, propde Girona, al poble, tenia una cara més alegre i més bon humor,

Els deu darrers minuts de la classe els hem dedicat a fer votacions per escollir els tresdibuixos més bonics. Ha guanyat el dibuix d'en Pere, que representava un matalássermolt ferm; en segon lloc ha quedat l'Anna amb els seus pagesos. El tercer dibuix escollitha estat un escultor que sernblava que piqués de debó amb la seva escarpa i el seu mar-tell.

GLOSSARI

estona

matalasser

espai cuft de temps

que fa marulassos

llaminer

escarpa

gue li agraden forga les/laminadureseina per a tallar pedra

COMPRENSTÓ DEL TEXT

On són els nois i ;il d'aquesta classe? On els ha posat el tema per treballar, el professor de di-buix? Quines són les eines de dibuixar? Per qué et sembla que han trigat una estona a comengar?El qui ens explica el que ha passat avui a classe quin ofici ha dibuixat?Per qué no vol ser domador?Oué ha volgut fet el professor quan ha tingut els dibuixos de tots els nois i noies?On els hem penjat?Qué feien en el dibuix un metge i un infermer?I el fuster?Qué ha dibuixat en Lluís? Saps dir per qué?Quin dibuix ha estat el més bonic segons el text? Qué feia la pagesa d'aquest treball plástíc?Oué vol ser l'Anna? Per qué ho vot ser?

EXERCTC|S DE lA LUgó Xt

1.- La dependenta despatxará la cartutxera.Faig un passeig cap a la Font del Faig.Aquests conjunts de dues lletres: tx ig tenen el mateix so.El so d'una "ch" castellana.AtenciÓ a aquestes paraules, veiem si les saps llegir bé. El maig és el mes que faig més goig,diu la natura. El despatx de l'escabetx és gran els dissabtes. Fa goig el raig de llum que faigamb el llum. La font del faig fa un bon raig.

2,- Escriu tres paraules que tinguin el conjunt tx i tres que acabin en ig.

42

^hi

datrlircp

;s3r

:itlar-

3l- "Som a la classe de dibuix". El verb ser el fem servir per indicar que ens trobem en un llocper un espai determinat de temps. El present d'aquest verb fa:Jo sóc, tu ets, ell és, nosaltres som, vosaltres sou, ellssÓn.Completa les frases següents amb la forma verbal que correspongui:

Frases: Els nois .. al carrer a jugar.Tu iel teu germ¿ .. a l'escola.Jo ara .. a la classe de catalá.Nosaltres a mig matí . . al pati.Els nostres amics a les set ..a la plaga de la Vila.

4.- Saps aparellar el nom de cada ofici amb la feina que fa?

'es

sabaterfornerpaletafusterferrerllenyatarre

fa taules, cadires i portestalla llenya del boscfa sabates i les adobapasta la farina i cou el pa

construeix parets i casesforja el ferro i posa ferradures als cavalls

5."I

Com es diu .....?El qui ensenya els nois i noies? Fes-ho així: El qui ensenya els nois i noies és el mestre.El qui fa les instal.lacions i posa els llums?El qui escombra els carrers?El qui treballa a la construcció i ajuda el paleta?El qui recull les escombraries?El qui arregla els automóbils?El qui modela peces d'acer amb el torn?El qui (o la gui) despatxa darrera un taulell?El qui dissenya els plánols de les cases?

Aparella les eines amb l'ofici a qué corresponguin:Eines: la paleta, el martell, el metre, les tisores, l'agulla, la navalla, les tenalles, l'enclusa, elmall, l'aixada,l'arada,l'escopeta, la canya il'ham, la cassola, el ribotila serra.

Oficis: El pagés, el sastre, él barber,la modista, el mecánic, el pescador, el paleta, el cuiner,el fuster, el cagador.Fes-ho així: El pagés fa servir l'aixada i l'arada. El sastre fa .....

De tots aquests verbs n'hi ha que són propis del pagés, d'altres del paleta, i d'altres del me-cánic. Fes-ne tres llistes. l

Verbs: regar, cargolar, fer parets, enrajolar, ajustar motors, sembrar, tornejar, cavar, pastarciment.

el meu, el teu, el seu, el nostre, el vostre, el seu, la meva, la teva, la seva, la nostra, la vos-tra, la seva.Aquí tens els mots indicadors que expressen possessió.Amb l'ajut del professor fes-ne el plural. Després aplica'n un a cada paraula de l'exercici sisé.Vigila ja que el determinant possessiu ha de tenir el mate¡x génere i nombre que el substantiu.

l di-

w?

6.-

7.-

8.-lo¡9,r faig

4l

oi- ouan la x és a comengament de paraula o va precedida per una i, té el so suau de caixa' les

altres x tenen un so diferent'Separa els diferents sons de la x:

tanmateix, examen, aixÓ, xáfec, exercici, produeix, xopa, explicaciÓ, baixada' taxi' fluix' dei-

xar, excel.lent.

10.- El so final de despatx i de passeig són iguals perÓ s'escriuen diferent. si busquem un deri-

i vat d'aquestes paraules veurem que la tx no canvia i la ig sí.

Busca derivats de:esquitxboigPeró mig

DITA POPULAR

mitja lleig

bateigca rtutx

iüü;

rorgcapritx

Home de molts oficis, Pobre segur'

4

LLrgO Xil

U na visita al zooAquesta tarda hem fet festa a l'escola per poder anar al zoo. La veritat és que ens hem

mig enfadat perqué ens ha semblat una visita una mica de nen petit. El mestre prou queens explicava que seria molt interessant peró nosaltres disgustats que disgustats.

Mentre hem vist la col.lecóió de gallines illoros, tot ique n'hi havia de ben estranys i

molt interessants, hem continuat fent mala cara i dient que alló no valia res.Els maldecaps han estat quan hem arribat als animals africans. Era impossible de dir

que no ens agradaven quan tots ens hi anávem entusiasmant.La fauna africana está sense gábia perqué faci més Ia impressió que són a la selva en

plena llibertat.Les girafes no es mouen del lloc on la gent els dóna menjar. Si els dones una pasta-

naga allarguen... ara no us penseu que allarguen el coll, que ja el tenen prou llarg, allar-guen la llengua que sembla ben bé una serp, i, si no deixes la pastanaga de seguida, etllepen tota la má.

Els elefants alcen la trompa perqué els posis a la punta alguna cosa per menjar, isialgú els fa enfadar l'omplen d'aigua i ruixen al qui s'ha portat malament.

L'hipopótam sempre obre la boca de manera que sembla que si$,¡! -a cal dentista i vul-gui que li miri les dents, aquelles dents tan grosses amb la llengua enorme al mig.

45

r

El rinoceront és un animal molt lleig peró ens han dit que val la pena de conservar-losperqué és dels animals que gairebé no en queden. Té uns ullets que sempre sembla queestá espantat.

Els lleons i el tigres són uns metres més enllá separats de la gent per una bassa d'aiguamolt fonda perqué no la puguin saltar. Sort que són lluny, perqué miren d'una rroñ€rá".:

Després hem vist les mones. Oue divertides que sónl Com que sempre salten d'uncantó a l'altre tot fent gimnástica, porten els fillets a coll, que van molt ben agafats perno caure.

AixÓ sí que m'ha agradatl Els pingüins. Tots posats de costat i ben quiets ens con-templaven a nosaltres que féiem igual que ells. També estávem de costat i ben quiets.Ouan el mestre ens n'ha fet adonar ens hem fet un tip de riure i ells, pobres, encara ensmiraven més estranyats.

Bé, hem vist molts altres animals: les foques, gue nedaven amb gran estil i jugavenamb una pilota molt grossa; óssos, que pobrets tenien molta calor perqué duien l'abricposat; panteres, ocells, peixos, taurons, serps...qué sé jo! Molts, molts animals molt in-teressants.

Ouan hem sortit del zoo, prou que volíem mantenir el punt de dir que era una visitade nen petit, perÓ, com ho podíem dir si tots sortíem tan contents i satisfets?

COMPRENSIÓ DEL TEXT

-Per qué hem fet festa a classe?

-Per qué estávem enfadats?

-Oué ens ha semblat la col.lecció de gallines i lloros?

-Per qué la fauna africana este en llibertatT

-Qué allarguen les girafes?

-Oué et passa si no deixes la pastanaga de seguida?

- Per qué alcen la trompa, els elefants?

-Oui ruixen?

-Oué sembla, la boca de l'hipopótam?

-Per qué convé conservar el rinoceront?

-Com estan separats els lleons itigresT

-Oué fan les mones?

-Com estaven col.locats els pingüin§?

-l nosaltres?

-Qué feien les foques?

- Per qué tenen calor els óssos?

-Quins altres animals hem vist?

- Per qué la visita ens semblava de nen petit?

-Ouins animals creus que hem deixat de veure, al zoo?

-Oué és el que t'agrada més, a tu, del zoo?

¡16

¡-

EXERCICIS DE LA LUgó Xil1.- La c davant e, i es pronuncia s.

Busca en el llibre paraules amb el so de ca, que, qui, co, cu i ca, ce, ci,90, 9u

2.- Separa els animals de la selva, els ocells iels animals que van per l'aigua.girafa, lloro, tigre, lleó, camell, tauró, rinoceront, águila, cangur, dofí, canari, foca, balena,mona, elefant, ós, pingüí.

3.- Completa:Un animal que allarga una llengua molt fina

) que ruixa amb la trompa» que ensenya les dents, molt grosses» que té uns ullets espantats» que fa gimnástica» que es posen tots de costat» que juga amb la pilota

4.- Dibuixa:,3 animals de la selva

-' 3 animals domésticsS animals que van per l'aigua

5.- Posa el verb en el temps que correspon:E(s Oeixos (nedar) .. pel llac.Aftir la girafa (allargar) .. el coll.Demá (pujar) .. dalt d'un camell.El lloro (xerrar) .. tot el dia.Ahir, la foca (jugar) ..a pilota.Les mones (fer) .. gimnástica sempre.

6.- Llegeix i escriu en xifres:tres, set, un, sis, dos deu, vuit, vini, setze, catorze, quatre, dinou, dotze, cinc, tretze, set,vint-i-quatre, nou, onze, quinze, trenta-sis, disset, cent-deu, divuit,Escriu en lletres:74, 121 , 7 , g, 12, 19,69, 96, 17 , 29, 150, 56, U,77 ,95, 130.

7.- Agrupa:

que cequr cr

co gocu qu

primersegontercerquartcinquésisésetévuiténovédesé

471

2I

't0

I356

4t

,) Escriu c davant e, ii q davant a, o, u, i plurals en os ialgun final de paraula.

pla-a, bra-, -el. bra-os, lla-, -iutat, pla-es, can-Ó, ven-ut, abra-ar, pla-a, difí-crl, velo-, velo-itat,

-ireres, esperan-a.

$.\ Conjuga aquest verb: abracarlotU

ellnosaltresvosaltres

ells

la mareel nenl'amicel parel'onclel'ávia

que se sápiga.

és dlfícil tornar enrera.

,o[ Diáleg

-Oue t'ha agradat la visita al zoo?

- Ui, molt! El que passa és que no volem

-l per qué?

- Perqué vam dir gue no valdia res i ara

-Em sembla que sou una mica beneits.

- Beneits, nosaltres?

-Sí perqué el que passa és que no us hi portaran més.

TEXT LITERARI

En Joan Conill, en Pere Colom, l'Esteve Passarell (tots de batxillerat i amb molt bo-nes notes de mitjana), havien format un club a imitació dels grans. Se'n deia -perno haver de pensar gaire-, "L'Arca de Noé" iera l'enveia de tota la classe.

Pere Calders, "Cavall Fort" núms. l19-120

MANERES DE DIR

ser un somiatruites : veure visionstenir mala lluna : estar de mal humortenir un budell buit : tenir gana

Fes frases amb cada una de les expressions.

BESTIARI

Girafa Tens el cap petitperqué la distánciate l'ha emPet¡tit.

Camell o dromedariEs el dromedario el camell, senyors?Ouin, de l'un o l'altre,té un gep o en té dos?

Pere Ouart (1899)

Escriu uns versos semblants parlant d'altres animals que tu coneguts

LLrQO XilrLa muntanya i el castell de Burriac

Si heu agafat mai el tren que surt de Barcelona en direcció a l\/ataró, l'anomenada liniade la costa, o bé heu fet aquest trajecte per carretera o autopista, tot just passat el poblede Premiá de Mar, a má esquerra haureu vist, a dalt un turó, la torre d'un castell en rujnes,és el castell de Burriac.

Aquesta fortalesa construlda en el segle dotzé va ser habitada fins els anys set-cents.La roca que li fa de base permet una visió total de les seves restes.

La torre és l'única part del castell que es conserva. Peró no és pas sencera; les sevesparets circulars sÓn esquerdades. També hi ha la paret de la petita església que els senyorshavien dedicat a sant Viceng. Les muralles no es distingeixen i, peitant, l'excrrsionistano pot saber si eren altes o baixes, gruixudes o primes. També hi queda encara un marcde finestra de pedra picada que mira cap a la ve'ina vila d'Argentona. Es una finestra am-pla ialta. Caminant per l'interior del castell, es troben les bóques de les cisternes on re-collien l'aigua de la pluja. Tenen forma de capsa de sabates amb una volta per la part dedalt.

Com podeu observar, és un castell que en el temps de la seva construcció va ser moltgran, ara, peró, és tan petit!

rN)

\

No s'hi veu cap baluard, li falta el pont llevadís i només a la part de darrera s'hi troba

un tros de paret amb tres o quatre merlets ialguna-espitllera.Els senyors que hi van viure quan volien passeiar per casa seva ben segur havien de

pujar i baixar moltes escales. El terra de l'interior és molt desnivellat. Ja hem dit que el

castell es troba a dalt del cim d'un turó rocós. A-questa és precisament la causa' junta-

ment amb l'escassetat d'aigua, que el castell de Burriac no estigués rodejat per un vall

ple d'aigua.La seva história és molt llarga i bonica. PerÓ no la podem explicar pas tota. L'any 1017

era propietat dels comtes de Barcelona i al segle quinze va passar a ser de Joan Ferrer,

militar i escriptor. Al segle divuit va ser abandonat.Us animeu a fer-hi ñu

"*.rrsió algun dia? Si aneu en tren heu dé baixar a Vilassar de

Mar i fer camí cap a Cabrera. És una excursió que no cansa. El turó de Burriac és de 401

metres d'altitud. Ah, i a mig camí trobareu una font d'aigua picant, al peu mateix de la

muntanya.

GLOSSARI

anomenada que té per nomesquerdades que hi ha esquerdes

merlet piló de pedra sobreel mur o la torre

turó muntanYa de Poca elevaciÓ

baluard construcciÓ avancada que forma partde la muralla

espitllera abertura llarga i estreta en un mur-un vall excavació al voltant d'una fortificació.

COMPRENSIO DEL TEXT

-Ouan volguem fer una excursió a Burriac, quina línia de tren haurem d'agafar?

-On es troba el castell de Burriac? Oué li fa de base?

-Ouina part del castell és la més ben conservada? Com són les seves parets?

-Tenia església el castell? A quin sant era dedicada?

-Poden saber els excursionistes com eren les muralles? Per qud?

-Oué hl queda encara a més a més de la torre ila paret de l'església?

-Saps qué és un rnerlet? I una espitllera?

-Oué havien de fer els senyors quan volien trans¡tar per casa seva? Per qué?

-Aqueli castell tenia un vall que el rodeiava?

-Si mai anem a Burriac iagafem el tren, a quin poble haurem de baixar?

-A mig camí de Cabrera al turó de Burriac, qué trobarem? Com és l'aigua d'aquesta font?

EXERCTCTS SOBRE LA LL¡9Ó Xlll

1;- Al text surt la paraula Viceng. Aquesta darrera lletra, la 9, s'anomena c trencada i sona com

una essa sorda, com una essa castellana. Peró només la trobarás escrita a la fi de paraula i

davant les vocals a, o, u.

Llegeix amb atenciÓ aquestes frases:

En Joan ha dit la lliqó. El cagador furtiu caga quan no és el temps. L'estruq és un ocell corre-

J"r. Áq¿"i¡ f,ome era molt forqut. La meva adreqa és el carrer Ferran de Sagarra núrnero

23. Mentre hi ha vida, hi ha esperanqa.

50

2- La torre, les parets, les muralles, la finestra, les cisternes, el castell, l,església.Totes les paraules anteriors surten.en el tercer punt i ratlla. Cal que buiquis en aquest frag-ment del text l'explicació de cada una i l'escriguis al seu costat. Fes-ho així: La torre no éspas sencera o també. la torre és l'única part del castell que es conserva més bé. Les paretssón. . .

Tria les següents paraules segons les qualitats que es demanen als conjunts que hi ha a sota.Paraules: llapis, diccionari, muralla de tres metres d'ample, sola de jabata, pal de teléfon,torre de castell, full de paper, el regle, antena de televisió, fil d'electricitat, el tronc d'un arbrevell, una palla, el fil de cosir.

Coses gruixudes Coses primes

4,- Ample, curt, dret, llarg, estret, prim, punxegut, gruixut.Amb aquestes paraules que indiquen la forma dels oblectes completa les frases següents.El camí de casa a l'escola és .......... L'autopista té una calcada molt .

La torre del rellotge s'eleva vert¡cal .. Un carrer....... i .......... El campanar de Santacolorna és .......... El llibre de consuitaés més .. que el de fitxes.

5.- Fent servir les paraules amb qué comenca l'exercici anterior treballa aquestes séries:punxeguda

Es prim el meu

El carrer de casa és

Escriu una frase amb aquestes paraulgs.-Torre, muralla, merleis.i¡1:

El temps de pati seráSeria massa ......... . el conte per explicar-lo.

7. Completa les comparacions següents:

Es quadrat com un marc. Es rodó com.....Es profund com el ..... Es pesant com el ....

Dir paraules gruixudesMirar prim en alguna cosaUna persona curta de gambalsSer llarg de llenguaActuar o fer a tort i a dret

És punxegut com ..... Es més alt que ..ts lleuger com un ..... de paper.

Oué és aturada, que és babauParlar molt, ser un xerrairePronunciar paraules fortes, inconvenients.Ser escrupulósFer les coses amb raó o sense.

8.- Aparella les expressions de la dreta amb les de significat semblant de l'esquerra:

9.- Tal com vas veure a la llicó anterior davant de a, o, u, 's'escriu c i davant e, i s'escriu c. S'es-criu c o g segons la lletra que ve després peró mai no s,escriu s.

Completa els buits següents:

Jo ca-o un conill. Nosaltres ca-em un ocell. Ella ca-a una llebre. Vosaltres ca-eu un senElar.Tu ca-es una guineu. Ells ca-en un ánec salvatge.

Repeteix el mateix amb la frase "comengar un exercici".

5'¡

10.- lndicadors demostratius

Llegeix amb atenciÓ aquestes expressions:

AOUEST trajecte, AOUESTA fortalesa, AOUESTS senyors, AOUESTES parets',

AIXO que m'has dit.

AOUELL CASIEII, AOUELLA CiSIETNA, AOUELLS bAIUATdS' AOUELLES TOqUCS'

ALLO que tu saPS.

Els indicadors demostratius del primer rengle indiquen proximiat-i elsdelsegon llunyania'

Completa amb demostratius de proximitaila primera columna i amb demostratius de llunya-

nia la segona

Proximitat...... drrecció...... turÓ..... " ruines...... merlets

...... escales

PARAULES I EXPRESSIONS

Lluny: Es llunY, no és llunY

A la vora: Es a la vora, no és a la vora

llunyania,. castell.. anys., cisternes.. muralla.. pont llevadís

":......... baluard.. fonaments

Aviat hi serem:Trigarem a arribar-hi:

Arribarem aviatHi ha una bona estona

52

,:ar',!1'

at.&,

.t t.:

iiJ.{

t:;:¡a

1

I,

5ti*á!it- ,*ffi1ry{'" i :-

§iir!,.*§s4;@§;{:!:tá1j:5r _ ɧ, PiE*ffiffiffi}if,S.'6

-r§6i&

¡,1.]á

i§r.l:§ii-

:

Trrkát

,ry:

'W-.&

'¿

edificis importants.Pots anar Pel carrer i nlngú no

que saludis gairebé mai:Els autobusos i els metros et

moltes coses diferents.

LLlqo xlv

Oué t'agrada més , el Poble o IaA mi, que viSd,en una ciutat, m'és molt difícil de triar qué m'agrada més' perqué és

que jo estic molt content de viure-hi!La vida de ciutat diuen que és dolenta per aixÓ de la contaminaciÓ, del soroll' del fum'

de la pressa ide qué sé jo quantes coses més' l, és clar' 1a ho verg que tenen raó' perÓ1o

hi estic molt bé i hi trobo coses que m'hi agraden molt'

Per exemple, en una ciutat hi tens de tot. Pots comprar tot ei que vols' que tot ho

trobes. Hi ha carrers amples irectes amb cases altes a la part nova' carrers iamb cases

barxes, a la part vella. Hi ha jardins per anar a passejar ijugar, parcs' cines' camps de

futbol i altres esports, teatres, escoles, bibliotequeS, muSeuS, parCS d'atraccions i molts

ciutat$

M'agrada molt aquesta vida activa i

formo part d'aquesta ciutat i que faig

perar.

es preocupa de tu perqué ningÚ no et coneix' No cal

porten d'una banda a l'altra iamb un dia pots veure

variada de les grans ciutats' I m'agrada saber que

tots els possibles per tornar-la millor i fer-la pros-

&,

Peró resulta que jo visc en un poble i ho veig molt diferent d'aixó que explica el meuamic de la ciutat. A mi les ciutats m'agraden per a fer-hi una visita de tant en tant... icapal meu poble, que s'hi está molt bé!

Ouan surto de l'escola sóc feliq anant a córrer pel prat que hi ha vora casa. Sobretotquan l'han acabat de regar. Ouin gust que dóna fer xip-xap damunt l'herba! Es clar quequedes amb els peus ben molls i llavors Ia mare...

M'agrada veure les vaques com pasturen i més si tenen algun vedellet. Els meus amicssÓn els xais, els cabrits, el gats iels gossos in'estic molt content iaixó és un? cosa moltdifícil d'aconseguir-a la ciutat.

Ouan ha plogut, m'agrada sentir l'olor de la terra mullada i veure la riera com baixatota plena d'aigua que fa mitja por.

M'agrada veure les cases de pagés voltades de camps ide bestiar encara no t'apartesuna mica del poble; veure com seguen el blat, com dallen l'herba, com cullen les patatesi, quan les espigues de blat de moro encara són tendres, agafar-ne alguna per fer-la alforn. Són tan bones...

M;agrada anar pei carrer isaber que tota la gent que hi passa em coneix. Sentir queno estic sol, que tots som amics iestem disposats a ajudar-nos els uns als altres.

Res, res, que em quedo amb el meu poble, que ja sé que deu tenir molts defectesperó que per mi és el millor del món.

COMPRENSIO DEL TEXT

-Per qué diuen que és dolenta la vida a la ciutat?-'-Com són els carrers de les ciutats?*-Oué hi ha a les ciutats que no hi ha als poptes?..

-Com ho fas per traslladar-te d'un cantó a l'altre}-Per qué no et cal saludar ningú pel carrer? --T'agrada la vida de ciutat?*-Per qué?

-Al noi del poble, li agrada la ciutat?

-Qué fa quan surt de l'escola?

- Per qué li agrada el prat acabat de regar?

-Per qué diu que la mare...?

-Oué fan les vaquesT

-Oué són els fills de les vaques?

-Ouins animals són els seus amics?

- Per qué li agrada que hagi plogut?

-Oué veus quan t'apartes una mica del poble?

-Oué fan a les cases de pagés?

-Per qué li agrada que les espigues de blat de moro siguin tendres?-Per qué li agrada que la gent el conegui?

-T'agrada la vida dels pobles?

-Per qué?

Lq

;T:::i::::T: iil::;X, de vocars, hi ha una direréncia a ra pronuniiació Les

dues ss Sonen com la S de Sabata i la s sola sona d'una manela vibrant.Llegeix a poc a poc léd paraules sbgüents i separa les que teríen un so sord (ss) de les que en

tenen un de sonqr'td;

carnisser, cosá,' f¿gg¿, passgig,-inuseu, autobusos, visita, gossos, ro§a, rossa, frase, classe,

russa, sulssa, posa, brusa, Pissarra.

2.- Busca 5 coses que siguin prÓpies de ciutat. r,» .5 » )) )) » » poble.

3.- Agrupa:a la ciutat hi hafem xip-xapels cotxes fanles vaquesels pagesos seguende la xemeneia surtaquells homes dallen 'farem espiguessempre tenim

Quan després de consonant trobem el

sord Ex: molsa.Subratlla els sons sonors: esmorzar,observar, catorze.

so sonor de s caldrá escriure z Ex. ,

dansa, setze, quinze, panses, falsa,

damunt l'herbasorollfumpasturenl'herbapressabontaminacióal blatal forn

4.- Separeu les coses de poble de les de c¡utat:Les vaques pasturen. Hi ha contaminació. Fem xip-xap damunt l'herba. Sempre s'ha decórrer. Hi ha carrers amples irectes. Corro pel prat. Hi ha jardins per anar a passeig. Tenimmolts camps d'esports. Els meus amics són els xais. Sento l'olor de la terra mullada. Tenimmolts cines i teatres. La casa era voltada de camps. Hi ha uns homes que seguen el blat. Hasde saludar tothom. Anem a collir patates.

5.- Posa el verb en passat iposa-hi el pronom corresponent: Ex.: Escric un llibre : Jo vaigescriure un llibre.Visc en una ciutat. Sentim olor de terra mullada. Trobes els llibres a les biblioteques. Pasturales vaques. Passegeu pel jardí. Van al teatre. Cullen patates. Sega el blat. Condueixesl'autobús. Fem espigues al forn. Dalla l'herba. Diuen que fa sol. Agafem blat de moro.

6.- El pronom substitueix sempre la persona o cosa de qui parla el verb. Així diem: jo menjo,ino: Joan menjo. Els pronoms personals forts són: jo, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells,

elles.Posa el pronom que correspongui als verbs següents:menjaré, salteu, cantes, ets, est¡c, vivíem, feu, estareu, viuen, regues, SentO, S'aparta,m'envia, dalla, seguem, porta, passegeu, surt, dones, agafo, fem, passen.

Hi ha uns altres pronoms que també es refereixen a persones o coses que són els pronomsfebles. Són: em, et, el, la. li, es, ens, us, els, les, ho, en, hi.Separeu els pronoms forts del pronoms febles: ¡

Hi anirem. Jo canto. En porta. Ell sega. Nosaltres cantem. Es barallen. Vosaltres regueu.Com et dius? Tu parles. Li va dir. Ens explica coses. Us mireu al mirall. Els explica contes.Ells passegen. Ella s'aparta. Em mira. Li expliques.

lspelso(r.

tretze, consell,

¿

9.- Difícil, esmorzar, ciutat, casa, passeig, molsa, autobusos, possible, tretze, gossos, calarze,observar, museu, classe, dansa, setze, consell, frase

_ POsa els que sonen com casa Posa els que Sonen com tassa

10.- Diáleg

- Bé. Decideix. Passem l'estiu at poble o a la ciutat?

- Noi, és que no ho sé perqué m'agrada tot.

- Doncs t'has de decidir; o ens quedem aquí i anem a la platia o anem al poble i tindremmuntanYa.

-Mira, podem anar al poble i puiarem a la muntanya més alta.

- Molt bé. Decidit!

- Peró és que llavors no ens podrem banyar!

- Saps qué et dic? Oue facis el que vulguis perquepensant qué fas.

arribará la tardor i encara esrar¿is

Fes un diáleg semblant a l'anterior.

TEXT LITERARI

N mateix temps, una colla de coets, esquingant l'aire com sagetes lluminoses, s'aturavenqn moment allá dalt, i després s'obrien talment flors de mil colors que retornessin a laterra.Era bonic, bonic, bonic...

Angels Garriga, Un rétol per a Curtó.

Explica una cosa semblant.

MANERES DE DIR

caminar de recules : caminar enrera !¡'' caminar a poc a poc : lentament' caminar de quatre grapes : affib mans i peus.

Si m'haguessis fet néixer gra de blat,

lil""fi '':;:*11",fl ii'f"'i,3,,'"'!i.:"1.,",,'.?ln''entre olivers, en una terra antiga.

Márius Torres ( 1 91 0-1 94.2)

Aprén de memória aquest fragment.

57

LLlgo xv

Anem a ca l'ávio'..ouan hem arribat, la taula ja estava parada. Es veia que l'ávia s'hi havia volgut llutr'

Tovalles noves amb els tovallons que feien joc i coberts: forquilles i ganivets, lot molt

lluent. De la cuina sortia una oloreta... Primer de tot hem saludat l'ávia amb moltes

felicitacions, abraqades ipetons. Després, com que ja era tard, ens hem assegut a la

taula. Els plats eren de porcellana ifeien de mirall, amb una cara que t'hi veies"'! Primer

plat: amanida icarns fredes: pernil, catalana, xori9, sardina d'oli ipernil dols' Els qui

no érem grans hem tingut una mica de feina per a treure amb el ganivet la pell dels

embotits. Ja ens ho havien dit: Avui heu de demostrar que Sou nois que sabeu i podeu

anar per tot arreu. segon plat: Peix fregit amb salsa maonesa' Per acompanyar-lo' un

vi blanc que en el got era quasi transpaient. La salsa no picava' Primer m'ha semblat

que era all-i-oli, p"ré, p", soit no ho ha estat' Amb el tovallÓ lligat darrera el clatell hem

dinat tranquii'iament 'Sense por de tacar-nos' Tercer plat: Vedella amb pésols' I

xampany...! Ah, perÓ quan han destapat l'ampolla del vi escumÓs' io ja era sota la

taula. Ha anat ben just que el tap, que ha sortit rabent, no trenqués el vidre del bufet'

Les postres, boníssimes, fruita igelat. Per als grans café ilicors: Conyac' anís' aromes'

Ha estat un dinar de festa major. Havent dinai ers pares iers oncres s'han quedat a la

taula per fer petar la xerrada. Nosaltres hem anat a jugar a l'habitaciÓ del nostre cosi'

!T¡ I'14

:§*

",dts, §

--xe*P'#':;

58

.i.

fl,..

l

GLOSSARIvoler-s'hi lluir:got:lluent:vedella:

voler quedar bécont¡nent per a veurebrlllantcarn de toro o vaca jove

COMPRENSIO DEL TEXT

Com estava la taula quan hem arribat? Oué es notava?Ouines coses hi havia a la taula? Com era tot?Ouina cosa sentíem que ens feia pensar que el dinar seria bo?

Oué hem fet de seguida? I després? Per qué?

Com eren els plats i qué passava si els miraves?

Saps de quines coses es compon una amanlda?Oué ens ha passat als més joves de la família?Oué ens havien advertit els de casa?

Al segon plat hem menjat peix amb salsa. Com era la salsa? Com era el peix, bullit?

On ens hem lligat el tovalló? Oué ens ha permés aixÓ?

Hi ha al text una altra manera de dir xampany? On m'he posat jo, el protagonista?

Et sembla que ha estat bo el dinar dels vuitanta anys de l'ávia? A quin dinar es pot comparar?

1.-

ó.-

EXERCTCTS SOBRE LA LLI9O XV

A Ia lectura anterior hl surt la paraula conyac. Mira bé com aquestes dues lletres NY es pro-

nuncien en un sol cop, en un sol so. Aixó passa tant en mig de paraula com a l'acabament.Sempre com si fos una sola lletra.Exercici: Busca la paraula a la qual correspon cada una d'aquestes definicions il'escrius al

costat: Pensa que totes les paraules han de tenir el conjunt NY.

Elevació del terrenyLa má tancada ¡ estretaTres-cents seixanta-cinc diesOue és fill d'AlemanyaTe'l fas si piques de capLa fa servir el pescadorEs un fruit de tardor

Fes dues llistes. La primera amb les paraules que indiquen porció de pa; la segona amb les

que indiquen porció de líquid:Paraules: crustó, gota, traguet, llesca, barra, glop, got, tros.

Completa les frases següents amb paraules que surten a la lectura.Per parar taula prrmer de tot es posen |es.......... Els .. serveixen per a eixugar.els lla-

vis. Els coberts es componen de tres peces grans . .. El menjar es posa en els ....L'aigua rel vi se serveixen efl .,..., o copes. Per seure a la taula fem servir les .........

4.- De tots aquests aliments, digues quins són Iíquids iquins sÓlids:

Aigua, coca, galeta, llet, ou, pa, patates fregides, sopa, suc de taronja, vi, xocolata, arrÓs,

oli, olives, tomáquet, truita, ametlla, avellana, botifarra, café, cigrons, enciam, farina, mon-getes, préssec, sardina, pollastre, mel.

5. Dels menjars d'aquesta llista n'hi ha que són fruita i n'hi

ciona'ls amb una fletxa segons s'indica:ha que són verdures i llegums. Rela-

f ruita

Menjarsperamongetesenciamplátancpronspréssecbledestomáquetra'imtaroniacolcireresllentiesmeló

verdures i llegums

6.- ¿Saps aparellar el continent o vas amb el líquid o sÓlid que, generalment, el conté?

gerro llet

porró vi

pot oli

setrill aiguagot café

cassola café i llet

tassa carn rost¡da

sucrera Patates f regides

paella sucre

7.- Generalment mengem quatre vegades al dia: al matí esmorzem, al migdia dinem, a la mitja

tarda berenem i al vesPre sopem.Escriu allÓ que tu menges en cada un d'aquests ápats'

8.- Les paraules que indiquen el que fem s'anomenen verbs'

Totes aquestes páráui"r de má dreta i esquerra ho són. Relaciona-les, segons el seu sentit

amb les del mig.saltarvenirveuresentirestimardormirdirexplicarmirarmouresoparatipar-seposar-searribaresmorzar

60

diversió

alimentació

moviment

senttt

expressió oral

vestit

sentiment

anarberenarballarcantarbeurecallarcórrercridardespullardinarjugarpujarparlarpintarplorar

D

9.-

10.-

Quan a final de ratlla o a l'hora de separar les síl.labes et trobes amb els conjunts rr, ss, ll,ix, tx, tj, tg, cal que els separis.Separa doncs, lessíl'labes següents:arribat, assegut, cara, tovalló, darrera, tranquil'lament, caixa, mitja, amanida, cotxe, fullaplatges, putxinellis, salsa, classe, butxaca, reixa.

Diáleg

-Oué hi ha avui per dinar?

-No em quedo a dinar, avui. Ja he donat la taria al professor

-Oue no estás bo? No fas pas mala cara...*No, és que la mare no s'ha trobat gaire bé i he d'anar a la plaga a comprar iajudar-la a

fer el dinar

- Bé, home, que no sigui res. Per cert, avu¡, per l'obr que se sent, em sembla que hi hacroquetes.

- Sí. Peró ja dinaré a casa. Menjar de malalt: patates bullides i pollastre a la brasa.

- No et queixis!

-Aixósi la mare no ha posat l'olla al foc perfersopa o escudella...

-Afanya-t'hi i no arribis tard, que encara farem un partit abans de comengar la classe.

PARAULES I EXPRESSIONSAsseure's a taula. Fer servir la cullera, la forquilla. Anar a dinar, a sopar... Moure's de taula. Nomoure's de lloc. Parar taula.

61

\

LLrQO XV¡

Avui he anat al supermercatTu has vist alguna vegada un supermercat? PerÓ ás que no vull dir un supermercat

qualsevol, nol Vull dir un supermercat gran iimportant. Prop de casa n'han posat un, i

de debó que val la pena de veure'1.

L'entrada sembla talment l'entrada d'un garatge o d'un aparcament. Segurament que

és fet amb la idea que si hi vas amb cotxe puguis entrar-lo fins a la porta per posar-hi totel que compris.

Hi ha tres vidrieres molt grans que són l'entrada al supermercat. Renoi! S-embla aquells

que de vegades hem vist al cinel Hi ha en un cantÓ tot de cotxets amb rodes com si fos-

sin els dels nens petits peró mbs grans per a portar paquets. Es qüestió de saber conduir,

si no te'n vas de dret a una pila de pots i...Fa tot de passadissos, com si fossin carrers; un, perÓ, de més ample dÓna la volta a

tot el supermercat. I les coses hi són posades per matéries, com si diguéssim per centres

d'interés.Primer trobes tots els productes de neteja: sabons per a fregar plats, per a rentar la

roba, per a netelar la casa i per a fer-ho net tot. Després vénen les begudes: tota mena

de vins, d'aigües, de licors, de xampanys, etc. Després tots els productes que surten de

Ia llet: mantega, formatge, iogurts i tot un munt de marques de llet.

it§

62

I

\-----

En un altre passadís, hi ha la pasta de sopa iles llaunes de conserves. Pobre de mi! Jacal que vigili ei carro perqué ja veig les llaunes per terra. I una mica més enllá, els ouslSembla que ho hagin fet expressament per fer-me passar una mala estona.

Les galetesl Em penso que no n'havia vist mai tantes de juntes! N'hi ha de totes lesmides ide totes ies marques inraneres. Ia continuació, és clarl, els caramels, les magda-lenes, ies coques i altres coses cie pastisseria.

L'últim passadís és el de perfumeria on també hi ha de tot. Al passadís que hi ha al

voitant, hi-ha les coses-querr-elqsglten una persona per despatxar-les. Per exemple el peixi la carn, qué sóf Coses que s'nan de tallar i pesar. Al costat, hi ha la fruita i la verduraque també cal que algú te les cioni per la qüestió del pes.

Ho he troi¡at la rnar de rli.rertit" Al final dúiem tot una muntanya de coses dins el car-ret, que amb el pes se n'anava de tort.

La caixera les ha comptades d'una a una iha fet una llista que no s'acaba mai.Haurem de menjar forca ner poder-hi tornar aviat. lquan pugueu, de debó us reco-

rnano que hi ¿jneLr.

COMPRENSIO DEL TEXT

-0ué és un suipermercat?

-Per qué l'entrada semblava un garatge?

-Oué sembla aquest supermercat?

-Com són el carrets?

-Per qué cal saber conduir?

-Oué hi ha en els productes de neteja?

- I en els vins?

-l quines coses tenen derivades de la llet?

-Oué és el que sembla que hagin fet expressament per donar-me una mala estona?

-Oué més hi ha amb ies galetes?

-Oué hi ha al passadís dei voltant?

-Per qué es necessita una persona que ho despatxi?

-Oué ha fet la caixera?

-Explica corn és un€upermercat.

-Hi trobes a faltar alguna cosa?

EXERCICIS DE LA LLICÓ XV¡

i.- La llerra t desorés de n o I no sona. Es muda.Ét,s& en el text les paraules que tenen te final i separa les que són mudes de les que no hosón. ..

..ti,2.- Separa eis próductes naturals d'aquells que estan treballats:

ous, vi, rhantega, taronges, llet, sabó, argua, oli, xampany, formatge, peix, iogurt, sardinesde llauna, galetes, caramels, carn, pomes, pasta de sofa, rarm, tomáquets, nata.

63

3.- Aparella les paraules següents:pasta de sopaiogurtsviensa'imadesgaletesformatgelicornataxampany

4.- Aquestes matéries donen uns productes. Quins?

olives pomes blat llet

llet

f a rina

alcohol

raim remolatxa

5.-

6.-

Fes grups de present, passat i futur:acabaré, amago, anava, vaig baixar, ballem, berenareu, beus, vas, bufar, buscarem, calla, va

caminar, cauen, van comenqar, comprará, correré, cridareu, van deixar, dibuixareu, dinarem,

diré, vam donar, vaig dormir

Els verbs ser, estar i semblar se'n diuen copulatius i fan una funciÓ una mica diferent dels al-

tres. Diuen alguna qualitat del subjecte.Separa els verbs copulatius dels altres:Les noies mengen pa. Els nois són alts. Aquell ocell sembla molt petit. La Maria anava a pas-

seig. La cullera és d'acer. L'Antónia dirá la lliqó. En Pere está malalt. A les vuit ja és fosc.

L'Anna dibuixa un mapa. Estic cansat. En Joan est¿ trist. Et donaré el formatge. Semblo alt.

Ouan hi ha un verb copulatiu el pronom feble que apliquem normalment a la frase és ho. Ex.

Els nois són alts : els nois ho són.Busca els verbs copulatius de les fráses anteriors i aplica-hi el pronom ho.

La s i la t finals, quan les segueix una vocal s'hi enllacen. Separa els mots que cal enllaqar

dels que no.els amics, Sant Andreu, vint anys, cent cotxes, els homes, Sant Sebastiá, Sant Hilari, els

préssecs, vint-i-dos, cent homes, les llibretes, vint carrers, els homes, cent taules, Sant Pere,

els carrers.

9.- Busca en el llibre un exempledet isques'enllacen it isque no'

10.- Diáleg

-Qué, anem al super?

- Sí, ja veurás com és interessant de debó.

-Ja hi som. Per on comencem?

-Potser pels articles de neteia.

- No, no! Comencem per les galetes i els caramels.

- Encara no estás? Peró si no et cap res més al cotxe!

-És que jo no necessito res més. No m'agraden els productes de neteja, ni la carn ni el peix,

ni res més. Aixó ja ho compra la mare.

- Peró aixd no és anar a veure un super! Aixó només és omplir la teva panxa!

Fes un diáleg semblant.

7.-

8.-

B

TEXT LITERARI

Hi ha res més exquisit a la primavera que un plat de sardines a la brasa? 6rosses,

fresques, vives... En les escates tocades de foc, l'oli hi lluu d'una manera somorta idensa. En les escates blavisses, la llum hi fa petits punts rutilants, com un formigueig

lluent. Hom pot meniar-ne moltes: una porta l'altra.Josep Pla, Aigua de mar.

Explica una histÓria semblant.

MANERES DE DIR

enraonar a cau d'orella : enraonar baixetanar de puntetes : cam¡nar amb la punta dels peus

anar a peu coix : caminar amb un sol peu

anar de genollons : de genolls per terra.

Fes una frase amb cada una de les frases anteriors.

SI JO FOS MARXANT A PRADES

Si jo fos marxant a Prades

-a les boires de tardor-per guardar-vos de glaqadesus donaria flassadesi caperons de pastor.

J. V. Foix (1894)

Aprén aquesta poesia de memória

65

nn'\ fo

LLICO XV¡I

Una casa de pagés

Ouin dia més bonic, avui, amics. Hem fet una excursió al Penedés, Comarca no galre

lluny de Barcelona. El poble visitat ha estat La Granada. Hi hem pogut veure una masia

amb granges tot al voltant.

Ha fet un dia molt bonic, espléndid. El viatge amb autocar, per l'autopista, és molt

distret. Ouan feia mitja hora que havíem deixat Barcelona, a má dreta hi havia molts bos-

cos de pins alts. Alties arbres amb les fulles verdes alegraven el paisatge. Hem pogut

veure a l'altra banda molts sembrats d'ordi, civada i blat. No faltava garre per a arribar a

Sant Sadurní d'Anoia que hem passat pel pont de l'Anoia, el riu que és afluent del Llo-

Uágui. fr petit I no hi passa gaire aigua. No s'hi veuen cascades. Més endavant el pro-

fessor ens ha fet adonar que la vegetaciÓ era cada vegada més pobra. I és que el Penedés

és una comarca més aviat seca. No hi plou gaire. Per aixÓ els conreus o sÓn camps sem-

brats de cereals o bé són vinyes. Els ceps hi són a milers'

A la fi, hem arribat a La Granada. Hem travessat el poble ia uns quinze minuts hem

arribat a la masia que volíem visitar. El primer déu vos guard ens l'han donat els gossos

t

*J.f ts"*oca

I

&Ji't .

66

*l

a

que lladraven com a feres. Un gat ens mirava de la teulada estant. A l'era hi havia el trac-tor. Els amos d'aquella casa ens han ensenyat l'establa del cavall, la cort dels porcs, iunaquadra on hi havia bous ivaques. Els vedells que no tenen banyes hem gosat tocar-los.Després hem anat als galliners. Uns grans edificis on hi ha milers de gallines amb instal.la-cions mecániques per donar-los menlar i beure.

En aquesta masia, encara que tenen tractor, fan servir també el carro il'arada tiratspel cavall. Segons el pagds l'arada tirada per l'animal passa més bé pels llocs estrets.

Molts de nosaltres hem preguntat si tenien ovelles ixais. La resposta ha estat moltclara. En un país sec no hi ha prats ni herba per alrmentar tant de bestiar. Ara, val a dirque tot era molt net. Tant les vaques corrl els bous semblava que s'havien rentat la cara.Les quadres eren netes i els galliners airelats.

Davant la casa, les vinyes llaurades amb tots els ceps cavats s'esten¡en fins molt lluny.Semblaven una formació de soldats, de tan ben arrenglerais com estaven.

Abans de marxar per anar a dinar a la Font de les Deus, ens hem divertit mirant lesconilles i els conillets. Oue bonics tan petitons!

La família Xammar ha estat molt contenta de rebre'ns i d'ensenyar-nos Ia seva masia.

GLOSSARI

comarca: Divlsió natural d'un territoriordi:blat:

ceps:l'era:

establa, cort, quadra: Lloc d'estar de Cir.'ersos animalsarada: Eina que serveix per a remioure la terra i és tirada pel cavall, l'ase o el tractorconreu: Camp treballat pel pagés

Cereal del qual es fan la cervesa i la farinaCereal del qual es fa farina per a elaborar el pa

Planta el fruit de la qual és el raimPati al costat de la masia on es batien el blat o els llegums. S'hi deixen els carros oles máquines.

\

COMPRENSIÓ DEL TEXT

Ouin dia fa avui? Oué hem anat a veure?Oué hem vist a má dreta quan feia rnitja hora que havíem deixat Earcelona?Oué alegrava el paisatge?A l'altra banda, qué es veia? Ouin riu passa per sota l'autop¡sta7 De quin riu és afluent? Es un riugran? Per qué?Al paisatge es veuen dues menes de conreus, quins són7La masia que volíem visitar és al poble mateix?Ouan hi hem arribat, qué feien els gossos?Oui ens mirava de la teulada estant? Qué hi havia a l'era?Quins llocs ens han ensenyat els amos de la masia?Hi ha ovelles i xais? Per qué7Qué semblaven les vinyes davant de la casa?Com es deia la família que ens ha ensenyat la seva masia?

67

2.-

3-

EXERC¡CIS SOBRE LA LLlgÓ xvll

1.

prnsherbestomáquetsarbustos silvestresceps

A la lliqó anter¡or hem vist com la erra r era muda a la fi de paraula. Així en les formes verbals

cantar, estimar i voler la r no sonava i déiem: estimá, cantá, i volé. La lletra t també és muda

quan va després de n iacaba la paraula. Així, no sona a les paraules estimant, ment, calent

Busca cinc paraules acabades en nt i després les llegeixes a poc a poc. Recorda que la t no

ha de sonar.

Dibuixa un arbre, i posa-hi el nom de les seves parts: arrel, tronc, branques i fulles. La pefl

de l'arbre es diu escorqa.

Paraules: riu, afluent, vora, llit, curs, cabal.

Completa aquestes frases amb les paraules de dalt.

El camí que segueix un riu es diu . del riu.

El .......... és la quantitat d'aigua que porta per segon'

S'anomena .. la part de terra a banda ibanda del riu'

L' .......... és un riu que va a parar a un altre riu.

Un corrent seguit d'aigua s'anomena .'.La .......... és el lloc per on passa l'aigua del riu.

La vegetació, la formen les plantes que creixen Sense que ningú les planti, d'una manera eS-

pontá;ia. L'agricultura és el conreu de les plantes que l'home sembra o planta'4.

agricultura

vegetació

patatesalzinesenciamspebrotsmolsa

Amb una fletxa relaciona les paraules de les columnes amb les dues del mig'

5.- D',aquestes paraules fes dues llistes segons siguin arbres o plantes.

Paraules: pi, tomaquera, alzina, g¡nesta, enciam, bleda, roure, taronger, romaní, roser, til'ler,

patatera, faig, xiPrer, col, olivera.

6.- Aparella cada vegetal amb e'l seupatatera \pomera, \._alzinañtarongerxÍ\gi *-/''amerller,.-'/

. plnyaglapatata

Iomáquet--.: pOf-oá

-taronja

f ruit:olivera esPigablar ametllaalbercoque+- -¡nongetaprunera -Í4préssecpressegueD/r. hlbercocmongetera ,/ --'Pruna

7.- Busca el nom de tres cereals que surtin al segon punt i ratlla del text i escr¡u-los.

Fes una frase que expressi per qué serveixen.

Saps per qué serveix...l'arada, l'aixada, el tractor, el carro, l'establa, el galliner?

Expressa-ho així: L'arada serveix per a remoure la terra.

El tractor serveix Per a .

8.-

68

9.- Les paraules d'acció ja sabem que s'anomenen verbs. De tots els que segueixen fes-ne dos

conjunts segons siguin verbs de moviment o verbs de treball.Verbs: cavar, caminar, pujar, picar, llaurar, anar, venir, saltar, cÓrrer, regar, sembrar, baixar.

10.- Mira bé aquestes paraules:dia, avui, gaire, veure, mas¡a, autOpista, paisatge, aigua, plou, teulada, bOus, beure, xais,

airejat, llaurades, farmácia, seure.D'aquestes paraules fes-ne dos grups. Al primer que la i i la u vagin darrera d'una altra vocal.

Al segon que vagin davant. En el primer será una sola síl'laba. En el segon dues.

REFRANY

Pel juny la falg al puny.

Explica qué vol dir aquest refrany.

69

I

ri--r....{rti-rrl

b

I

I

¡

¡

LL¡9O XVilr

He anat a GironaAvui he anat a Girona. I com m'ha agradat! Sabeu com en diuen de Girona? Doncs

en diuen la "tres vegades immortal ciutat de Girona" I és perqué durant la guerra ambels francesos, per tres vegades la van voltar i la van deixar incomunicada amb els altrespobles perqué no tinguessin menjar i es morissin de gana. Pobra gent! Oue malament queho devien passar!

La ciutat és molt bonica, fa un turó al mig amb la catedral a dalt de tot i pel voltant laciutat antiga s'estén fins arribar a les vores dels rius Ter i Onyar.

Tant la catedral com les esglésies que hi ha pel voltant són molt interessants. Tot elbarri antic és com un museu que combina l'art románic amb el gdtic. Ultimament diu quel'han arreglat moltíssim.

La joia més important de la catedral ós un tapís que se'n diu La creació i que si maianeu a Girona no deixeu pas de veure'|. Es clar que també convindna que veiéssiu elclaustre, ila Torre de Carlemany, il'Església de Sant Feliu, iel Monestir de Sant Pere deGalligans, itres o quatre convents més. Es a dir, tot. Tot és bonic a Girona.

El Ter i l'Onyar sovint, a l'época de les pluges, inunden part de Ia ciutat i fan moltesdestrosses. Com que fa tan bonic quan passen tranquils pel mig de la ciutat, ila gent noen fa cas perqué hi está acostumada, de tant en tant deuen voler que tothom parli d'ellsi ben bé que ho aconsegueixen.

A la vora del Ter hi ha un parc que és una meravella. Se'n diu la Devesa. Em pensoque mai no he vist enlloc, uns arbres tan alts. També hi ha jartiins iestátues de gironinsimportants. Aquests arbres, els van plantar ja fa anys per veure si quan el riu portavariuada aconseguien aturar-la, peró no ho van pas aconseguir.

M'ha agradat tant d'anar a Girona que ara voldria conéixer les altres capitals catalanes.Barcelona és la que més conec. Hauria d'anar a Lleida que com que també té un riu, elSegre, ¡ una catedral i no sé quantes coses més estic ben segura que m'agradaria tantcom Girona. I després hauria d'anar 4 Tarragona per veure tot el que queda de l'épocadels romans, que m'han dit que era'Ínolt: muralles, ponts, l'aqüeducte ialtres coses queexplica un llibre que tinc, ia Perpinyá, ia Tortosa, ia Manresa...

Em penso que em dedicaré a estudiar els pobles de tot Catalunya, que deu ser unacosa molt interessant.

COMPRENSIO DEL TEXT

-Com en diuen de la ciutat de Girona?

- Per qué?

-Com está situada, la ciutat?

-Ouins són els rius de Girona?

-Ouina mena d'art hi ha en el barri antic de Girona?

-Ouina és la joia més important de la catedral?

-Oué més caldria veure a Girona?

-Oué fan els rius de Girona?

71

-Oué és la Devesa?

-Per qué van plantar aquests arbres?

-Ouin riu és el que passa Per Lleida?

-Oué tenen a Tarragona de l'época dels romans?

-Per qué vols estudiar els pobles de Catalunya?

-Ouin póble coneixes tu de Catalunya?

-Com és?

EXERCTCTS DE LA LLI9O Xvlll

1.- La p que és enmig d'una consonant i la s final, no es pronuncia.

camps, temps, voltants, interessants, sants, con,'ents, alts, importants, ponts.

Repeteix cada paraula diverses vegades.

2.- Dibuixa la comarca del Gironés i situa-hi la capital. Busca 5 pobles d'aquesta comarca i elsposes al mapa.

3.- Agrupa:La creacióla Devesael TerLleidala tres vegades immortatOnyargironíépoca romana

parcciutatGironariutapísriuTarragonahabitant de Girona

4. Agrupa cada paraula amb cada un dels centres d'interés:catedralCASA

esglésiaMUSEU

monestirclaustre

església

nu

conventinu ndacióparc parcmurallesvoraarbrespontsjardinsriuadaaqüeductes

altres construccions

5.- Posa en futur i condicional els verbs següents:No puc anar a Girona. La ciutat és molt bonica. Arribo a la vora. L'Onyar inunda Girona cada

any. Veiéssiu el claustre! Deuen voler-ho tot. Oue parli d'ells. Ben bé que ho aconsegueixen'

I

6.- El sentit d'obligació es pot expressar amb el verb haver de o caldre: Ex: he d'anar a casa, calque vagi a casa.Fes el mate¡x:És necessari que tu vagis a classe :

» jo vagi a coffipráI :» ell vagi al cine :¡ l-losaltres comPrem =» ells surtin =¡ Vosaltres canteu :

7.- Construeix tres frases amb el verb haver de.

8.- La diéresi són dos pics que sobre la u fan que aquesta es pronuncrl.Posa diéresi on convingui: pasqua, paraigua, pasques, aigues, botiguer, aigua, cinquantapinguí, quaresma, seguent, úniques, guatre, guerra, guárdia, questió.

9.- Ouan no és el cas anterior, la diéresi serveix d'accent. Ex. raim, LluTsa.Separa les síl.labes següents tenint en compte que els accents i les diéresis desfan els diftongsveina, reina, peüc, aire, precaució, peu, posseTa, suissa, traduia.

10.- Diáleg

- Vols venir a Girona?

- Noi, ja m'agradaria peró t¡nc una mica de por.

- Por? De qué?

- Veurás. Es que jo no sé nedar i tinc molta por.

- Peró si a Girona no hi ha mar! Per qué vols nedar?

-Es que tinc molta por que el Ter o l'Onyar inundin Girona.

- I tu et penses que nedar et servirá de res?Fes un diáleg semblant.

TEXT LITERARI

Sí: per damunt d'aquella cimpllada grotesca de balcons, galeries, teulades, toratxesi gabiam, la grandiosa catedral es mostra de cos sencer amb la seva silueta decapita-da i, una mica més lluny, el campanar de Sant Feliu aixeca com un xiprer gegantí,tot místic, tot somniador, parlant de la inspiració melangíosa dels segles passafs.

Joaquim Ruyra ( 1858-1939)MANERES DE DIR

fer tard : arribar tardfer llengots : treure la llengua en senyal de burla.fer malbé : espatllar una cosa.

LA FAGEDA D'EN JCRDASaps on és la Fageda d'en Jordá?Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,trobarás un indret verd i pregoncom mai cap més n'hagis trobat al món:un verd com d'aigua endins, profund i clar,el verd de la Fageda d'en Jordá.

Joan Maragall (1860-191 1 )

Aprén la poesia de memória.

73

Llrgo xlx

El veí de casa se'n va a América

El veí de casa Se'n Va a América' Hi fará una Curta estada' S'embarca a Barcelona'

La seva dona m,ha convidat a acompanyar-ros fins a restació marítima i per a mi ha estat

com descobrir tot un món o"r.on"gui.'un vapor blanc era amarrat al llarg del moll,' Era

llarg ialt. Els passatgers iequipatg". prg"n a bord o baixen a terra per la passarel'la' El

buc del vaixell és foradat per petites obJrtures rodones; n'hi ha moltes' A la part de da-

vant, r,áncora ja está arqada; Ar darrera es veuen er trmó i res hérices. Hi ha diversos ponts'

Al de dalt hi ha dos pals que aguanten l'antena. Aquest vaixell és d'una sola xemeneia'

Abans les xemeneies dels vapors, ens explica el veí. feien molt de fum' Ara les calderes

ja no van amb "uiUO.

Es per aixÓ que la nau que tenlm al davant amb prou feines fa fum'

Ja queda ben lluny, ja, la navegació a vela'

Els viatgers pugen per la passarel'la. Tqmbé hi pugen els acompanyants' Un cop a dalt

del vaixell ur, r.ariner revisa els bitllets. h nosaltr.t "n. fa un val per visitar la nau' Es

tracta d'una visita rápida. Aquí, el menjador i la sala de cinema; més enllá' les sales d'es-

tar. A la part de dalt, el pont per a passejar, que prou Convé estirar les cames en un viatge

tan llarg. oue oonic, toi pt.gut! sembra fet amb la rntenció de fer obridar als passatgers

que no es troben en terra'

I

74

I

f,,.

-T t

La sirena amb un darrer xiulet ens anuncia que la sortida será de seguida. Cal baixar.

La dona del senyor Pere li diu adéu emocionada. Jo també li faig un petó i baixem a terra.

Des del moll fem adéu amb la má mentre el vaixell es va separant. El capitá dóna les dar-

reres ordres a la tripulació. Per fi, el vaixell ja emprén la ruta. Fará escala a Valéncia i des-

prés a Sevilla.El "Ciutat de Barcelona" surt del port i nosaltres tornem els mocadors a la butxaca

perqué ja no es distingeix cap passatger.

COMPRENSlO DEL TEXT

A quin port s'embarca el veíde casa? On va?

Oui m'ha convidat per acompanyar-lo? Qué ha representat aixÓ per a mi?

Oué ,ás la passarel'la? Qué hi ha al pont de dalt?Avui dia, fan gaire fum les xemeneies dels vaixells?Amb qué anaven, abans, els vaixells?Qui revisa els bitllets a dalt del vaixell? Qué fa per a nosaltres?

Com será la nostra visita? Quines coses podem veure?Amb quina intenció sembla constrult el vaixell?Oué ens anuncia la sirena? \.Quins ports visitará el "Ciutat de Barcelona" abans no passará a l'Atlántic?

EXERCTCTS DE LA LLI9O Xü1.- A passatgers i equipatges la lletra g sona com la primera lletra de jove i Joan. També en el

mot ginesta la g fa aquest so.De totes aquestes paraules que porten g, separa'n les que tenen g amb so de j catalana. Fle-

corda que la g davant de e i de la i fa aquest so.

Paraules: ceguesa, geni, gat, girar, guixa, general, gira-sol, got, guerra, giravolt, gent¡|,

guia

2.- En el primer punt i ratlla busca totes les paraules que fan referéncia a la navegaciÓ. Escriu-les.

3.- Serveix per a... Posa la paraula convenient davant de cada definiciÓ.

. s{;i{{.per a navegar.t+V.per a pujar i baixar del vaixell

.....1.... per a fixar el vaixell, que no es mogui.. per a dirigir-lo cap a la seva ruta.. fa moure i avangar la nau.. és per on surt el fum.. fa els senyals de sortida i arribada.. la parada del vaixell a diversos ports

4.- De vaixells n'hi ha de moltes menes: transatlánt¡c, barca, mercant, piragua, berganti, canoa,llanxa. Omple els buits de les frases amb una d'aquestes paraules segons et sembli més

apropiada.Va arribar al port un ........p|e de café. Les veles del .......... estaven estripades després de

la tempesta. Els guárdies patrullaven amb una .. rápida. La meva germana ijo vam ferpasseig amb . . pel llac de Banyoles. Era un .......... tot blanc el que anava cap a Amé-rica. Pel port d'Arenys, s'hi pot passejar amb .. La . . és un petit vaixell llarg, es-

tret i punxegut, tot ell de lona.

75

"Amb prou feines fa fum'" Aquesta expressiÓ amb prou feines

encara no.Pensa dues frases on pugui sortir aquesta expresslo'

Exemple: En Joan amb prou feines té set anys'

Fes un petit esbÓs d'un port de mar i posa-hi aquets noms:

boca.

vol dir quasi gens, quasl no,

moll, anda na, f ar, escullera,

No s'accentuen totes

-

les paraules Planesacabades així

5.

6.-

7 .- Para atenciÓ:S'accentuen totesles Paraules agudes 4acabades així

a,e, l,o,uas, es, is, os, us

en, in

Les paraules esdrúixoles s'accentuen totes'

Accentua les Paraules següents:

platan,perque,grapat,pesseta-,coixi'maquina'balco'groga'plastic'canqo'ocell'lleo'centim, numero, ningu, germa, forquilla'

8.-Detotesaquestesparaulesn'hi[aouediuemcomesfanlescoses;d'altres'quanesfan;d'altres, on sÓn; altres expressÉn quant¡tat. Les paraules que expressen aquestes idees

s'anomenen adverbis.Adverbis: quan, molt, aquí, bé, bastant' poc' aleshores' allá' massa ' aixi' a dalt'

malament, a baix, una mica, ahir, avui, iegular, de seguida, de pressa' dins' tard'

sempre, a poc a poc, ara, només, ben bé' gens' aviat' durant' revés'

llavors,menys,

Fes quatre llistes segons que les paraules indiquin:quan on com

TEXT LITERARI

quant¡tat

Cangó de grumet

Adéu, turons de Marsella,ja se'n van els marinersTot iust hem hissat la vela,

es gira un oratge fresc'Tomás Garcés

PARAULES I EXPRESSIONS

On vas? D'on véns? De seguida : tot seguit

Sempre menja Tot el dia menja Mai no menja

76

I(

LLrgO XX

Ara us explicaré un conteUna vegada, jo dormia tan felig sota d'un arbre, en un prat que hi havia fora la casa

dels oncles, quan un gran soroll em va despertar.Un aparell tot estrany acabava d'aterrar. Jo, amb molta curiositat, m'hi vaig acostar

per veure bé qué hi havia dins. Ouina sorpresa que vaig tenir en veure que hi havia uns

homenets molt estranys. Havia sentit explicar tantes coses de marcians i de platets vola-

dors, que les cames em tremolaven i la por no em deixava ni moure.

Van obrir la porta ivan fer senyal perqué entrés dins la nau. Jo, que enraonava com

un tartamut de tanta por, vaig dir que no podia, que primer havia d'avisar els oncles. Ells

es veu que no em van entendre perqué em van estirar pel braq i cap a dins. Van engegar

la nau i cel amunt a fer companyia a les estrelles.Viatjávem tan rápidament que no vaig poder veure gran cosa. Vam arribar en un altre

planeta on tot d'homenets ens,esperaven. un que parlava la nostra llengua es va acostar

i ,¡¡ uu dir que ja feia temps due volien fer un experiment amb una persona de la Terra i

que m'havien triat a mi. No em van obligar a res, es veu que eren molt bona gent. Només

em van demanar que em quedés amb ells i que a canvi del favor que els feia de provar el

.§§ r,;i'.§):,j'"

ffi:§ '-,§'{ i.t.r r: §%*.

.*:

&i' ..",' i¡' §'

*e@§e

w&¡t

,..?

j'

*

& r-. - &., \§3 i.r.'*,

- ll, "'l*'.' . ,' ,:- t";:* ,'i,5§- r' ju {'.'\; -

.. ,¿o " tlr:tü:;§&

-' tl § -:s -' f.

seu experiment, jo tindria la vida eterna, o sigui que.no em morirta mai' no estaria malalt'

no hauria de passar angúnies per fer eli deuies, em donarien tot el que jo volgués, en fi'

ja no podia demanar més.

Vaig estar a punt de dir que sí, de tants avantages que m'oferien' perÓ' és clar' vaig

comenqar a pensar que no podria veure més els pares, els germans' els oncles' els amics

de l'escola..- Decididament diria que no ho podia acceptar'

Els ullets d,aquells homes a qui feia tanta falta l,experiment no S,apartaven de mi ni

un moment. La continu'ftat de la seva vida eterna depenia de l'experiment' No podia de

cap manera sacrificar tots aquells homenets a canvi del meu egoisme' oué podia fer? Déu

meu, qué podia fer?Em va semblar sentir molt llunyana, la veu de la tia que em cridava per dinar' PerÓ,

com podia ser? Si .io era allá dalt, tun-tirny... Peró sí, la tia em cridava icada vegada la

sentia més clarament. Podia ser? ouina tranquil'litat, quina alegria! Aquell viatge que havia

fet per l'espai només era un somni' Eren els pensaments que havien quedat dins el meu

cap després de la pel.lícula que havia vist el dia abans a la televisiÓ'

COMPRENSIO DEL TEXT

-On dormia jo, quan vaig sentir el soroll?

-Oué és el que va aterrar?

-Oué hi havia dins?

-Per qué em tremolaven les cames?

-Oué van fer en obrir la Porta?

-Com enraonava, jo?

-Per qué vaig dir que no hi podia anar?

-Oué van fer, ells?

-Per qué no vaig veure gran cosa?

-Oué va dir l'homenet que parlava la nostra llengua?

-Oué em donaven a canvi?

-Per qué volia dir que no?

-Per qué els feia tanta falta l'experiment?

-Oué vaig sentir allá, llunY?

- Per qué havia somiat aquell conte?

-Oué penses dels éssers extraterrestres?

-T'agiadaria anar per l'espai? Per qué?

EXERCICIS DE LA LLrgO XX

és muda perÓ les altres cal dir-les sempre. separa la u muda de la u que1.- La u de que

sona:que, quadern, pasqua, quadre, quedar, quadrat'

químic, quaranta, quiosc, quantitat'

2.- Separa les coses relacionades amb l'astronáutica de les que no ho sÓn:

casa, prat, aterrar, marciá, carretera, platet volador, noi, nau, coet, oncles, braQ' Cel' plane-

ta, carrer, Terra, satél'lit, dinar, terra'

querxa, queixal, quilo, quart,

I

i

I

78

T-t'

l

¡1

3.- Relaciona:espa r

esplanadacápsulaate rra r

Llunaonessatél'litcostaaeroport

cel

mar

terra

4.-

5.-

Busca el nom de 5 contes en catalá.» » 2 obres de teatre en catalá.» » 2 novel'les en catalá.

Posa en present i en passat les frases següents:Aniré a la Lluna. Viatjarem per l'espai. Aterrareu a l'aeroport. Veurás les estrelles. Tripulará

l'avió. Caurá al mar.

Dues oracions es poden convertir en una de sola per mitjá de la conjunciÓ i, perÓ, o, etc'

Fes-ho amb les següents oracions de tantes maneres com puguis:

En Joan canta. En Joan riu.Vindrá ell. Vindrá el seu germá.Tenien diners. No ho semblava.Fuma. No s'empassa el fum.

Fes una fletxa que indiqui quina cosa complementa la paraula subratllada.

El llibre petit de l'Antoni. L'Anna canta una cangÓ molt bonica. Moda masculina especial.

Una noia de cabells rossos. Una noia rossa. Cantava malament la cangÓ. Portava un vestit

vermell clar.

Ouan ho es refereix a una cosa que ja hem anomenat és un pronom feble. S'escriu sempre

amb h i es pronuncia u. Per Ex: La Maria és alta : La Maria ho és. Diré allÓ : Ho diré.

Fes igual amb les frases següents:L'Antoni és metge. Explicpré aixó. La mar és bonica. Cantaré allÓ. Es groga, la butaca. El

vestlt és vermell. El llibre és gruixut.

9.- Completa les frases amb o o bé amb ho.No..... sé. Vens..... no vens. És llarg..... curt. No..... és gaire, d'alta. Sortim..... no sor-

tim. D'intel.ligent no..... gens. .....és de bonica. .....surts.....le'n vas a dormir. Calles....'surts de classe. .....és de llarg.

10.- Diáleg

-T'agradaria anar a la Lluna?

- Ja ho crec, que sí!

-Així serás astronauta, algun dia?

-Si puc, ja pots estar-ne segur, que sí.

- Espero que ho aconsegueixis i et felicito pel valor que tens.*Grácies, nol. Si ho aconsegueixo seré molt felig.

Fes un diáleg semblant.

7.

ou.-

79

TEXT LITERARI

Mirá una vegada més per la pantalla i va veure com les aigües es tancavqn a l'entorn

de la cáPsula.I se sentí engolit, mar endins, cap a/s seus abismes'

lia res més.Faria companyia als altres desapareguts'

set astronautes. set misteris en la conquesta de l'espai.

Sebastiá Estradé, Més enllá no hi ha fronteres'

MANERES DE DIR

aclucar els ulls : tancar els ulls'

són figues d'un altre paner : és una altra qüestiÓ

mirar de reüll : mirar de costat'

13 - LA LLUNA

La lluna está contenta:comenqa el quart creixent,quan és a lluna Plena,passa la nit rient.La lluna s'entristia:ja tomba a quart minvant,en sent a lluna nova,s'amaga tot Plorant.

Aprén aquesta Poesia de memÓria

I1

I

80

LLrgO XX¡

Ja.ve el bon tempsFa alegria quan s'acosta el bon temps. Pels voltants de Barcelona, i a Barcelona ma-

teix, com que no fa gaire fred, quan ve la primavera ja tot és ben verd.Els ametllers són els primers arbres que senten el bon temps. De seguida floreixen. És

clar que de vegades corren tant que torna a fer fred i llavors es gelen i adéu collita d'amet-lles.

Un dels punts més bonics de veure és el Montseny. El Montseny passa des d'estarcobert de neu a l'hivern fins a ser un magnífic jardí a la primavera de tan bona que és latemperatura que hi fa. En canvi, per aixó que he dit que són terres de poc fred, a l'estiuhi fa forga calor i els colors verds tenen un to més apagat i la terra a l'hora del sol és mésseca. Per tant, cal aprofitar la primavera.

En alguns vessants del Montseny hi ha forga faigs. El faig és un arbre molt bonic,amb un to verd platejat que té aspecte de primavera. És un arbre ple d'alegria.

Allá on no hi ha arbres, l'herba verda convida a jeure, a llegir, o millor aixó primer, ajeure!

La costa també té molts atractius. El mar és molt més blau que durant l'estiu. I el celtambé, sobretot quan fa pocs dies que ha plogut, cosa que passa sovint a la primavera.La Costa Brava no sembla pas la mateixa a l'estiu que durant la primavera. Els pins sónmolt més verds i la costa es veu més retallada. l, sobretot, alló que més sorprén és el si-lenci. No hi ha gent. No hi ha canoes, només hi deu haver els peixos que s'ho passenmolt bé per allá sota l'aigua.

A la costa que va des de Barcelona cap a Tarragona i Tortosa, ja s'hi comencen aveure banyistes i és perqué gairebé sempre hi fa sol i la temperatura és forca més calentaque de Barcelona cap amunt. No us penseu que tothom es banyi perqué l'aigua encaraés freda; peró és l'hora de prendre el sol i tornai-se ben negre.

Les terres de cap endins, com són ara Lleída i els seus voltants, com que no tenencontacte amb el mar, tenen un clima més rigorós. A l'hivern hi fa molt de fred i a l'estiumolta calor. Per aixó cal córrer per aprofitar bé la primavera que, com la tardor, són lesépoques més agradables.

El mal és que, és clar, si ens deixaven fer a nosaltres sempre seria primavera o tardori no ho sé pas, m'he d'estudiar quina mena de voltes hauria de fer la terra perqué no ar-ribés l'hivern. Si algun dia ho trobo us asseguro que us ho diré.

COMPRENSIO DEL TEXT

- Per qué fa alegria, la primavera?

-Qué els passa de vegades als ametllers?

-Quins canvis hifa, al Montseny?*Oué hi ha al Montseny?

-Per qué diu que el faig és un arbre ple d'alegria?

-A qué convida l'herba?

-l a la costa, qué hi passa?

82

l-

lr

li

-Com és la Costa Brava?

- Per qué hi ha silenci?

-Oué passa a la costa que va de Barcelona a Tortosa?

-Es banyen, els banyistes?

-Com és el clima de Lleida?

-Ouina época de l'any triaries tu?

-Ouina diferéncia hi ha entre les quatre estacions?

EXERCICIS DE LA LLICO XXI

l.- Ouan hi ha una l.l (ela geminada) l'hem deLlegeix i posa dins de les rodones:alegria, Barcelona, llibre, col.legi, llavors,silenci, sol, llapis, coll.

pronunciar igual que l'altra l.

cel, ametller, il.luminar, millor, intel'ligent, satél.lit,

,I

3.-

4.- Relaciona:la segala veremaels banysfloreixen els ametllersnevaels arbres brotenhi ha castanyesels arbres no tenen fulles

Separa els arbres fruiters dels que no ho són:pomera, ametller, faig, pins, pldtans, presseguer, alzina, taronger, castanyer, poll, perera.

Dibuixa el mapa de Catalunya i assenyala-hi la costa, Tarragona, Tortosa, la Costa Brava, elMontseny i les terres de Lleida.

primavera

estiu

tardor

hivern

83

5> Posa en temps compost de present o sigui pretérit indefinit:

Jo canto. Ella explica la llisó. Ja arriba la primavera. Nosaltres mengem sopa. Ells trenquen

el gerro. Vosaltres estudieu la llisó. Jo vaig d'excursiÓ. Aniré a la costa. Vesaltres jeureu a

l'herba.

6.- La cosa que fa el subjecte expressada a través del verb és el complement d!recte o acllsatiu'

Ex. Jo veig el tren.Subratlla els complements directes:La Maria canta la cangÓ. Menjo patates. El mestre explica geografia'

Em dóna el llibre. Ens va ensenyar els contes. Va donar lotes les iliQons. Busquem bolets'

Cullo flors.

7.- Ouan posem la frase amb pronoms, aquest complement directe es pot representar pel pro-

nom que correspon sempre amb I'article. St no hi ha article, el prononr será en, Ex: La Maria

canta la cangÓ : La Maria la canta. Menjo patates : en menjo'

Fes-ho igual amb totes les oracions de l'exercici anterior'

8.- La paraula dos, en femení és dues. Posa les paraules següents en plural i acompanya-les de

dos o dues.avió, prat, costa, ametller, pomera, hlvern, primavera, tardor, estiu, arbre, fior, canoa, mar'

llibre, herba, Plata, aigua, terra.

g.- Les paraules, segons la síl.laba accentuada es divideixen en agudes, planes o esdrúixoles

segons caigui l'accent a la 1" ,2u o 3u síl.iaba. comenqant pel final.

Fes-ne tres columnes:voltants, Barcelona, llástima, prrmavera, llágrima, ametller, arbres, grmnástrca, llavors, gela,

collitá, fábrica, Montseny, clínlca, conéixer, hivern, jardí, tennperatura, máquina, terra, plate-'

jat, herba, llegir, plogut, retallada, silenci, banya, diré, cárrega'

10.- Diáleg

-M'agrada que vingui la Primavera.

-A mi m'agrada més l'estiu.

-peró és que no es pot pensar només en la platia. Cada época té coses boniques.

-A mi, només m'agrada l'estiu.

-Ets un pesat. Si no hi hagués la primavera l'a@ua seria tan freda que ia no t'agradaria la

platia.

- Peró és que a mi només m'agrada l'estiu.

-Apa, noi!, que amb tu no es pot parlar'

Fes un diáleg semblant.

TEXT LITERARI

Entre les pedres i els troncs dels arbusts i dets arbres, hi havia geranis, clavellines,

pensaments o heures, la major part de les quals tenien un aspecte insegur, encara,

ja que procedien d'esqueixos que els nois havien pogut obtenir de les plantes dels

seus pisos, i d'altres que havien trobat a bon preu.

tu, qué hifas aquífJoaquim

II

I

i

l

-- .i

It

i

,l

I

I

MANERES DE DIR

fer bugada = rentar

de coP i volta : de sobte

fer-se un set = estripar-se el vestit'

Fes frases amb cada una d'aquestes maneres de dir'

L'AMETLLER

A mig aire de la serra

veig un ametller florlt:Déu te guard, bandera blanca'

dies ha que t'he delit!

Ets la Pau que s'anunciaentre sol, núvols i vent "No ets encara el millor temps

PerÓ en tens tota l'alegrla'Joan Maragall (1860-191 1 )

Fes un poema dedicat a alguna planta'

85

6

MANERES DE DIR

fer bugada = rentarde coP i volta : de sobte

fer-se un set : estripar-se el vestit'

Fes frases amb cada una d'aquestes maneres de dir'

L'AMETLLER

A mig aire de la serra

veig un ametller florit:Déu te guard, bandera blanca,

dies ha que t'he delitlEts la Pau que s'anunciaentre sol, núvols i vent "No ets encara el millor temPS

PerÓ en tens tota l'alegria'Joan Maragall (1860-19'1 1 )

Fes un poema dedicat a alguna planta'

85

I

6

b

aoo

LLrgO XXll

Ja tenim el final de curs aquíSort que ja s'acaba el curs perqué amb aquesta calor que fa només tenim ganes de

fer el mandra o d'anar-nos a banYar.La veritat és que el que no tenim són ganes de treballar perÓ no que s'acabi el curs,

perqué acabar-se el curs vol dir deixar de veure'ns entre els companys i aixÓ ja no agrada

ningú.Áquests dies estem molt enfeinats perqué per celebrar el final del curs representarem

una obra de teatre i, és clar, per als artistes aixÓ no deu ser res, perÓ per a nosaltres...

L'obra es diu "El que fa el'vell de casa sempre está bé"'Es tracta d'un home molt inconstant que s'enamora de tot el que veu i com que tot

ho vol tenir fa canvis i, és clar, sempre fa molt mals negocis. Per exemple, canvia un ca-

vall per una vaca. La vaca per un xai... Un xai per una gallind. lal final canvia la gallina

pelun sac de poñres podrides.El cas és qJe tothom es pensa que és una mica beneit i hi ha uns homes que li diuen

que quan arribará a casa, la seva dona el renyará per haver-se deixat enredar. Ell diu que

no, que de cap manera, que la seva dona estará d'alló més contenta. Els homes estan

tan segurs que no será així que s'hi juguen una bona quantitat de diners i li diuen que els

hi donáran si de debó la seva dona es conforma amb aquells canvis tan especials.

a\

t-,home arriba a casa i explica a la seva dona tots els canvis que ha fet i ta dona eis

troba ra mar de bér r quan per fr ri ensenya er sac de les pomes podrides li diu que quina

sort, que ella no n'havia tingut mai, de pomes podrides'

Ouan els homes veuen aquella dona que és tan bleda com el seu martt' no tenen més

remei que donar-los els diners que s'havien iugat. Així queden el matrimoni amb més di-

ners dels que tindrien si el cavall l'arriben a vendre sense canvis'

Ja ho veieu, que l'obra és com moltes d'altres perÓ a nosaltres ens sembla la millor'

Ens ho passem molt bé a l'hora dels assaigs. Els qui fan el paper d'animal ho fan molt bé

perÓ els qui han de fer de persona, ja és una altra cosa, perqué les beneiteries ens fan

riure i en lloc de parlar ia ens teniu a iots riu que riu tota l'estona No sé pas com sortirá'

l'obra !

COMPRENS¡Ó DEL TEXT

-Per qué és una sort que s'acabi el curs?

-Ouin inconvenient té que s'acabi el curs?

-Per qué estem enfeinats?

-Com es diu l'obra?

-Ouins canvis fa l'home?

-Oué opinen els homes de les seves beneiteries?

-Per qué es juguen una quantitat?

-Oué opina la dona, dels canvis?

-Oué en pensa, de les Pomes?

- Per qué el matrimoni acaba amb més diners?

-Ouan és que ens ho Passem molt bé?

-Ouina diferéncia hi ha entre els qui fan el paper d'animal iels qui elfan de persona?

-Explica el conte sencer'

-Pots explicar alguna obra de teatre que hagis vist?

EXERCICIS DE LA LLlqo xxll

1.- Fes una llista de totes les lletres mudes que hi ha al text descomptant els possibles enllaqos

amb la Paraula següent.

2.- Relaciona:personatges que actuenagraden als nens

és una obra literárias'ha de fer en un escenari

+ s'expliquen a la vora del focés una obra molt i molt llarga

conte

teatre

novel'la

3.- Dibuixa i descriu tots els animals que surten a l'obra'

87

iI

I

If

t¡

iI

f

j

I

I

EL VALLÉS

En ma terra del Vallés

tres turons fan una serra

quatre Pins, un bosc esPés,

cinc quarteres massa terra'

Com el Vallés no hi ha res'

PERE OUART

Aprén aquesta Poesia

acabar,treballar,Veure,S,cansar.Se,mirallar.se,canvlar,dir,deixar-seenredar,jugar-se,ex-plicar, ensenYar'

5.- Fes quatre frases on hi hagi: sublecte' verb icomplement dlrecte'

6.- Fes quatre frases com les anteriors, perÓ que el subjecte i el complement directe tinguin un

comPlement del nom'

7'' Fes una redacció de 5 ratlles procurant no fer-hi faltes. Tema: ,,Fi de CurS,,.

r H[;::."1nff.t",';':"iil1""Jj"#."":J?i.tin. pe,rs seus dominis Va entrar en una fonda i

va demanar un ou. L'hostaler l'hi va óonu,.' OJan el rei va haver acabat' va preguntar quant

valia. L'hostaler li va respondr. qu""llóCpt""tu'' El rei va quedar molt parat iva preguntar

si és que els ous anaven molt escasso' p"' aquelles. tt""t' L"hostaler va dir que no' que els

ous no unuu"n ""assos'

perÓ que el que anava escás eren els tu'i.'rn text de J. M. Espinás)

TEXT LITERARI

EnXeixavabrincardecontentenveuredesdeproaelscampanarsdelesesglésiesbarcelonines. I les muntanyes al fons. I ers camps ben cultivats. I els molins' I el port

tan ple de vida'iiÁ ,"*pie. Tot tan conegut, tan vell, tan nou, tan seu'

Maria Novell, Les presoneres de Tabriz'

MANERES DE DIR

a penes : quasi, gairebé

fer l'ullet : tancar un ull per fer algun senyal

fer la traveta : posár el peu perqué caigui'

de memÓr

r?V

ia

88

ry

1 EGBlÁiÁnnlNCA (Area d'cxperiéncies, I )

Carme Alcoverro I Natália Garriga

ntr"" O" it"ball del 1 .e' nivell per a I'escola catalana

2 EGB-sóIñar PLANTAT (Area d'experiéncies' 2)

Eulália Ventalló' Maria Badia i J' Arena¡

Fit."t ¿" trebali del 2n. nivell per a l'escola catalana

1,2,3 EGBHISTORIES I CONTES DE TOLSTO¡Adaptació de Jordi VinyeaLlibie de lectura en catalá básic per a 1, 2' 3 nivell'

VOCABULARI BASIC EN IMATGESJordi Vinyer i Bemei CuixartFitxes mudes i quadernet de consulta per als pr¡mers

nivells com a material per treballar el léxic i motivar

l'expressió oral.

4,5 EGBPARLO EN CATALAJordi VinYesLl¡bre de lectura en catalá básic per a 4t' i 5é nivell'

PRIMER QUADERN DE LECTURA I EXEBClclsM¡ria-Lluiia Coromina¡ i Joaquim Arena¡

tticor" amb els exercicis corresponents per a 4t' i

5,6 EGBihiñI[uer.l LA GEocRAFIA DE oATALUNYAJoaquim ArenaaFitxás de treball per a 5é I 6é nivell

SEGON QUADERN DE LECTUBA I EXERCICIS

Maria Lluisa Coromina¡ i Joaquim Arena¡

Llicon" amb els exercicis corresponenta per a 5é' o

6é. nivell.

8 EGBLTTERATURA CATALANAAlbert Vila i Lu¡illaiü"nrár J;rtittória de la nostra literatura' amb textos

i autors de cada época ressenyats' ¡ quadre8

cronológiques, per a 8é. nivell i BUP'

LLENGUA I CULTURA (Lligons de catalá)Jordi GalíSelecció d'autors catalans amb exercicis i comentaris

per a 8é. nivell i BUP.

EXERCICIS I PRACTTQUES DE C|ÉNCIESNATURALSJosefir¿a C¡mbra

2 BUPÉíóáuues I PRÁcrlQUES DE QUíMlcA(2n. BUP)Mercé lzquierdoüu;;l" nármalització del catalá dins l'escola en tots

els camps.

3 BUPÉñóálerrlrs I PRAcTIQUES DE QUiMlcA(3.ef BUP)Mercá lzquierdoV"r" tu nármalització tjel catalá dins I'escola en tots

els camps.

e*ilSffiioencotoróMaterial Per a I'escola catalana

5é nivell.

I BUPLITERATURA CATALANAAlbert Vila i Lusillai¡Inuir d'história de la¿nostra literatura' amb textos

¡ autor§ de cada época ressenyats' i quadres

cronológiques, per a 8é. n¡vell i BUP'

LLENGUA I CULTURA (Lligons de catalá)Jordi Galíé"l"t"iO d'autors catalan6 amb exercicis i comentaris

per a 8é. nivell i BUP.

EXERClcls I PRACfiQUES DE C|ÉNCIESNATURALSJosefina Cambra

Material Auxiliar Per aI'ensenyament del catalá.

FIGURINES D. E.C. (franel'lógraf )Gentil Pulg i Enric Larreulañáriin"" ietullubl"t, franel'la i llibre del mestre'

SONEN LES TBOMPETES (per a franel'!ógrag)Gentil Puig i Marta lbáñezLlibre del mestre per a un primer cure per a nens no

catalano-Parlants dé 6 a 8 anYs'

APROXIMACIó AL VOCABULARI ESPECíFrc

D'EGBá"pot".i léxic castellá-catalá dels mots més usuals

de les diferents árees d'EGB'