1

Tema 3: Composíció de les dissolucions

2

Tema 3: Composició de les dissolucionsUna dissolució és una mescla homogènia i estable de dues o més substànciesEls components d’una solució es poden diferenciar per la proporció en que s’hi troben en:

·Dissolvent: és el component que es troba en una major proporció en la solució

·Solut: és el component o els components que es troben en menor proporció en la solució

Tipus de solucions:

·Concentrada: la que conté una gran quantitat de solut

·Diluïda: la que conté poca quantitat de solut

Pex. La boira

Solut: líquid (aigua)

Dissolvent: gas (aire)

3

3.1 Concentració d’una dissolució

Les expressions quantitatives indiquen exactament la quantitat de solut que conté la solució. Venen donades per la concentració

Concentració=Quantitat de solutQuantitat de solució

Algunes d’aquestes formes d’expressar la concentració són:

% en massa=Massa de solutMassa de solució

·100

% en volum=Volum de solutVolum de solució

·100

g/l=Grams de solutLitres de solució

4

m= mols de solut kg de dissolvent

X= mols de solutMols totals

Molaritat (mol/l)

Molalitat (mol/Kg)

ppm= grams de solut Milió grams dissolució

Fracció molar

Parts per milió (ppm)

M= mols de solut volum de dissolució

5

3.3 Propietats de les dissolucions

❚ A) Pressió de vapor ❙ Les partícules d’el solut estan solvatades per les de

dissolvent

Aquesta interacció entre partícules solvent-solut dificulta que les molècules de solvent passin a gas.

Es a dir hi ha MENYS molècules de solvent que passen a gas que si el solvent estiguès sol.

La Pv solvent (en una dissolució) < Pv solvent sol

6

❚ Es pot conèixer la variació de P

❚ Llei de Raoult ∆Pv = Xs Pvº

-∆P= variació de la pressió de vapor del solvent

-Xs= fracció molar del solut

-Pvº= Pressió de vapor del solvent pur a una T determinada

7

❚ B) Ascens ebulloscòpic i descens crioscòpic

❚ La T ebullició d’una dissolució és superior a la T ebullició del solvent pur.❙ Fa falta més E per aconseguir que totes les molècules tinguin

prou Ec per passar a gas.

❚ ∆Te = Ke m

-∆T=increment temperatura ebullició (T dissolució-T solvent pur)

-Ke=constant ebulloscòpica molal del dissolvent (no depen del solut)

-m= molalitat de la dissolució (mols solut/kg dissolvent)

8

❚ La T fusió d’una dissolució és inferior a la T fusió del solvent pur. (pex. Abocar sal als carrers quan neva, la dissolució fon)

❙ Amb menys E la dissolució fon

❚ ∆Tf = Kf m

-∆Tf=increment temperatura fusió (T solvent pur – T dissolució)

-Kf=constant crioscòpica molal del dissolvent (no depen del solut)

-m= molalitat de la dissolució (mols solut/kg dissolvent)

9

❚ C) Pressió osmòtica

❙ Membrana semipermeable: teixit o pel.lícula amb porus que deixen pessar les molècules de solvent però NO les de solut.

❙ Si posem dues dissolucions amb diferents concentració separades per una membrana semipermeable el solvent circularà en un sentit o un altre per intentar equilibrar les concentracions

10

11

❙ Π= c RTΠ= pressió osmòtica (atm)C= concentració Molar (M=mol solut/litre dissolució)R=constant dels gasos ideals 0,082 atm.l/(K.mol)T= temperatura (ºK)

El fenomen d’osmosis és molt important en els essers vius.Donat que les cel.lules intercanvien nutrients amb el medi Aquòs per osmosi a travès de les membranes cel.lulars.

❘ P osmòtica medi> P cel.lula (solució hipertònica), la difusió d’aigua es produeix de la cel.lula cap al medi (la cel.lula s’encongeix)

12

❘ P osmòtica medi< P cel.lula (solució hipotònica), la difusió d’aigua es produeix del medi cap a la cel.lula (la cel.lula s’infla)

c) P osmòtica medi=P cel.lula (solució isotònica), no hi ha difusió d’aigua total.