Download pdf - Programació de química a 1r de Batxillerat

PROGRAMACIÓ

DIDÀCTICA DE

QUÍMICA DE 1r DE

BATXILLERAT

Esteve Moré Torras

NIF: 40323839 D

Cos: Professors d’ensenyament secundari

Especialitat: Física i Química

- juny 2011 -

Programació didàctica de Química de 1r de Batxillerat

- 1 -

1.- ÍNDEX

1.- Índex .........................................................................................................................1

2.- Introducció .............................................................................................................3

2.1.- Característiques del centre i de l’alumnat .......................................4

2.2.- Perquè química de primer de batxillerat? .......................................5

3.- Competències .........................................................................................................6

3.1.- Contribució de la matèria a les CG del batxillerat .........................8

4.- Objectius ..............................................................................................................10

5.- Continguts .............................................................................................................12

5.1.- Connexió amb altres matèries ...........................................................18

6.- Metodologia .........................................................................................................20

6.1.- Activitats ...............................................................................................20

6.2.- Activitats complementàries .............................................................21

6.3.- Atenció a la diversitat .......................................................................22

7.- Avaluació ...............................................................................................................24

7.1.- Criteris d’avaluació ..............................................................................26

8.- Temporització .....................................................................................................29

9.- Aspectes organitzatius .....................................................................................30

9.1.- Equipament ............................................................................................30

9.2.- Gestió del laboratori ..........................................................................31

9.3.- Organització a l’aula i al laboratori .................................................32

9.4.- Organització de les sortides ............................................................33

9.5.- Espais .....................................................................................................33


- 2 -

10.- Unitats didàctiques ..........................................................................................34

Som-hi ! ...........................................................................................................35

UD1: Anem al laboratori ..............................................................................36

UD2: Estructura atòmica ............................................................................38

UD3: Taula periòdica ....................................................................................41

UD4: Formulació inorgànica ........................................................................43

Sessió extraordinària I ...............................................................................44

UD5: Enllaç químic ........................................................................................45

UD6: El mol. Estats de la matèria .............................................................48

UD7: Mescles i dissolucions .......................................................................50

Sessió extraordinària II .............................................................................51

UD8: Reaccions químiques ...........................................................................52

UD9: La química del carboni .......................................................................55

UD10: Itinerari geoquímic ..........................................................................57

Comiat ..............................................................................................................57

11.- Quadre resum ....................................................................................................58

12.- Bibliografia .........................................................................................................59

13.- Annexos

Annex 1: Quadern de formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica.

Annex 2: Quadern de pràctiques.

Annex 3: Itinerari geoquímic.

Annex 4: Altres coses: 4.1.- Fulls de presentació de la matèria.

4.2.- Full de recomanacions per l’estiu.

4.3.- Full per l’inventari i el material malmès.

4.4.- El joc de la taula periòdica.

4.5.- Textos

4.6.- Fitxa diversitat.

4.7.- Avaluació final de curs.


- 3 -

2.- INTRODUCCIÓ.

En aquest document exposo la programació didàctica de la matèria de

Química de 1r de Batxillerat, d’acord amb allò que estableix la Resolució

ENS/607/2011, de 25 de febrer, de convocatòria de concurs oposició per a

l’ingrés i accés a la funció pública docent publicada en el DOGC Núm. 5833

el dia 9 de març de 2011.

Una programació s’ha d’entendre com l’explicitació de les intencions

educatives i del pla d’actuació o intervenció d’un equip docent durant un

període temporal determinat. És, per tant, una eina al servei del

professorat, ja que l’ajuda a anticipar i concretar què ha de fer a l’aula i

com ho ha de fer, i també és un mitjà de comunicació professional ja que

permet fer el seguiment de les actuacions previstes i esdevé una eina útil

perquè els equips de professorat reflexionin sobre la seva tasca educativa i

sobre la progressió dels aprenentatges de l’alumnat. Disposar de

programacions facilita que qualsevol docent pugui analitzar, aplicar i

millorar, si s’escau, les tasques educatives que s’hi expliciten. També permet

garantir la continuïtat educativa quan es donen canvis en l’equip docent.

Els components de les programacions, com passa en tots els processos

d’intervenció reflexiva en qualsevol altre àmbit, són els que donen resposta

a les preguntes bàsiques que ens plantegem a l’hora d’afrontar una

planificació rigorosa. Aquestes preguntes aplicades a l’ensenyament, són el

per a què ensenyem ( competències bàsiques i objectius ), el què ensenyem

( continguts ), el quan i com ensenyem ( seqüència didàctica ) i per a què,

quan i com avaluem ( criteris d’avaluació ). En conseqüència, una programació

ha de constar bàsicament d’aquests components.

És evident que una programació no té sentit si no es reflecteix en la

intervenció a l’aula, és a dir, ha de ser útil. La utilitat es relaciona, sobretot,


- 4 -

amb la qualitat educativa dels processos que s’hi descriuen i aquests poden

funcionar bé un any i al següent no. Per això la proposta haurà de ser prou

flexible perquè es pugui anar adaptant a les situacions canviants i complexes

que es donen a l’aula.

I, finalment, es fa evident que una programació ha d’estar connectada a la

llei, en aquest cas cal que segueixi el Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel

qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del batxillerat publicat al

DOGC Núm. 5183 el 29 de juliol de 2008.

2.1.- CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE I DE L’ALUMNAT

El centre tipus proposat per a la present programació és un institut que es

troba en un municipi de la perifèria de Girona amb una població d’uns 5.000

habitants. El sector econòmic que hi predomina és el secundari vinculat a la

indústria ja que en el terme municipal hi ha un polígon industrial molt

important, amb empreses del sector químic i del sector carni.

La composició de la població, la majoria gent de tota la vida, ha variat una

mica en els últims anys degut a l’arribada de famílies dels països de l’est per

treballar a les indústries del polígon, sobretot a les càrnies. Aquesta nova

composició de la població fa que la tipologia dels alumnes de l’institut es vegi

afectada, tot i que, a nivell de batxillerat, en un grau menor. També hi ha

alumnes que provenen de poblacions veïnes. La majoria pertanyen a famílies

que fa molts anys que hi resideixen, amb algun cas de famílies immigrants.

L’institut proposat és de grandària mitjana, amb una població aproximada de

550 alumnes i 60 professors, en el qual s’ofereixen quatre línies d’ESO i

tres de batxillerat. El centre disposa de vint-i-dos aules comunes, sis aules

de desdoblament, tres aules d’informàtica, tres laboratoris (un de física, un

de química i un de biologia/ciències de la terra), dos tallers de tecnologia,


- 5 -

una aula de música, una biblioteca, un teatre, i un pavelló. Els diferents

departaments disposen del seu despatx i també hi ha una sala de

professors. El centre té un servei de reprografia, cafeteria i menjador. A

l’exterior hi ha dos patis d’esbarjo i dos pistes d’esport.

En els documents del PEC ( Projecte Educatiu de Centre ) l’institut es

defineix com un centre plural i democràtic, aconfessional, que es proposa la

promoció de la igualtat de tots els seus membres i el rebuig de qualsevol

mena de discriminació. D’acord amb aquesta declaració, el centre es

compromet en el foment actiu dels principis de la coeducació, l’educació en

valors i la promoció efectiva de la igualtat de condicions dels alumnes. El

centre es proposa com a primer objectiu la formació integral dels alumnes i

la promoció d’actituds i valors universals de respecte i solidaritat vers les

altres cultures, de coneixement i valoració de l’entorn natural i el llegat

cultural i històric propi i aliè, i de respecte pel medi ambient.

2.2.- PERQUÈ QUÍMICA DE PRIMER DE BATXILLERAT?

Etimològicament, adolescència vol dir païment. L’adolescència està marcada

per l’empremta del canvi -físic i psicològic- en un cos que no s’acaba de

trobar còmode ni en l’espai infantil ni en el món dels adults. Però,

l’adolescència és, alhora, el moment de l’aprenentatge i descobriment del

que és l’amistat, el sexe i el món de riscos i avantatges al qual estan a punt

d’entrar. Aquests fets, combinats amb la inquietud que suposa pels alumnes

començar una nova etapa educativa com és la del batxillerat, fan que, per

mi, sigui un repte molt emocionant el fet d’acompanyar-los en aquest

moment tant important de la seva vida i contribuir en la formació en totes

aquelles competències necessàries per al seu ple desenvolupament en tots

els àmbits de la vida.


- 6 -

3.- COMPETÈNCIES.

Competència és la capacitat d’aplicar els coneixements i les habilitats tant

procedimentals com actitudinals, de manera transversal i interactiva, en

contexts i situacions que requereixin la intervenció de coneixements

vinculats a diferents sabers, el que implica la comprensió, la reflexió i el

discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació.

Les sis competències generals del batxillerat continuen el desenvolupament

de les competències bàsiques de l’educació obligatòria i preparen per a la

vida activa i per actuar de manera eficient en els estudis superiors.

Aquestes competències són:

• Competència comunicativa (CG1)

• Competència en gestió i tractament de la informació (CG2)

• Competència digital (CG3)

• Competència en recerca (CG4)

• Competència personal i interpersonal (CG5)

• Competència en el coneixement i interacció amb el món (CG6)

Els currículums de les matèries expliciten les competències específiques

que s’hi treballen, així com la contribució de la matèria al desenvolupament

de les competències generals.

Les competències específiques de la química són, essencialment:

* La indagació i experimentació en el camp de la química (CE1) que implica la

capacitat de fer-se preguntes i portar a terme investigacions per obtenir la

resposta, tot adquirint les habilitats necessàries: identificar problemes,

generar qüestions susceptibles de ser investigades, dissenyar i realitzar

recerques, enregistrar i analitzar dades, treure conclusions, elaborar,

comunicar i defensar hipòtesis, models i explicacions, fer prediccions a

partir dels models, examinar les limitacions de les explicacions científiques,


- 7 -

i argumentar la validesa d’explicacions alternatives en relació amb les

evidències experimentals.

* La competència en la comprensió de la naturalesa de la ciència i de la

química en particular (CE2) que implica la distinció entre ciència i altres

formes de coneixement per a l’elaboració de models, i per a l’ús de mètodes

empírics i d’arguments lògics per contrastar les hipòtesis i validar els

models i les teories proposades. Amb aquesta metodologia els químics i les

químiques s’esforcen a arribar a les millors explicacions possibles sobre el

món material. Com que l’acceptació de les idees científiques depèn de

l’observació i la contrastació experimental i de la coherència amb altres

idees que conformen les teories acceptades, el coneixement científic és, en

principi, susceptible de ser revisat i modificat si es troben evidències que

no encaixen en les teories vigents. És important que l’alumnat comprengui

els sistemes utilitzats per desenvolupar i avaluar el coneixement científic i,

també, els processos i els contextos socials que condicionen la manera en

què aquest coneixement és obtingut, comunicat, representat i defensat en

la comunitat científica. Aquesta comprensió és molt important per discernir

entre el que és ciència i el que no ho és, o sigui, per distingir entre ciència i

pseudociència.

* La competència en la comprensió i capacitat d’actuar sobre del món

fisicoquímic (CE3) que implica apropiar-se dels conceptes, models i principis

fonamentals de la química per tal d’utilitzar-los per explicar i interpretar el

món fisicoquímic i, d’altra banda, aplicar el coneixement integrat dels

models, procediments i valors de la química per poder comprendre i valorar

situacions relacionades amb aspectes tecnològics, ètics, socials i ambientals

de la química, tant pel que fa a l’entorn més proper com al món i a la

humanitat en el seu conjunt, alhora que per prendre decisions

científicament fonamentades.


- 8 -

3.1.- CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A LES CG DEL BATXILLERAT.

Les programacions de totes les matèries han de contemplar totes les

variables possibles per tal de contribuir a l’adquisició, per part de l’alumnat,

de les competències generals establertes al batxillerat. Com he dit abans,

aquest ha de ser el referent bàsic de l’acció educativa i, per tant, la matèria

de química ha de contribuir a l’assoliment d’aquestes competències.

Competència comunicativa (CG1): aprendre a comunicar ciència significa

saber descriure fets, i explicar-los, justificar-los i argumentar-los

utilitzant els models científics que es construeixen en el marc escolar. A

més a més, també suposa la capacitat d’interaccionar i dialogar amb altres

persones. La química hi contribueix en promoure discussions sobre les

evidències experimentals, la idoneïtat dels models proposats per

interpretar els fets químics, la lectura i interpretació de textos i

il·lustracions, la realització de mapes conceptuals i diagrames il·lustratius

dels processos, l’explicació oral o escrita de la resolució d’un problema o de

la realització d’una investigació, etc. D’altra banda, la química aporta el

llenguatge simbòlic que utilitza per descriure i explicar les propietats i

estructura de les substàncies i els fenòmens químics: símbols, fórmules,

equacions, models moleculars, diagrames, etc.

Competència en gestió i tractament de la informació i competència digital

(CG2 i CG3): implica la capacitat de trobar, avaluar, seleccionar i sintetitzar

informació d’una manera crítica, tenint en compte els coneixements

adquirits. Des de l’àmbit de la química s’utilitzen les fonts bibliogràfiques i

els recursos que hi ha a la xarxa per trobar informació, per exemple, sobre

el desenvolupament històric dels conceptes químics, sobre tècniques

específiques o sobre aplicacions pràctiques. D’altra banda, s’utilitzen fulls


- 9 -

de càlcul per al tractament de dades i es fan servir sistemes d’adquisició de

dades a través de sensors per a la realització de treballs experimentals.

Competència en recerca (CG4): la química hi contribueix aportant les

capacitats que s’aprenen en la realització de treballs experimentals on cal

cercar informació, fer hipòtesis, planificar la investigació, fer muntatges

experimentals, realitzar i enregistrar les mesures, analitzar les dades,

extreure conclusions, i avaluar i comunicar els resultats. També aporta

capacitats pròpies de la competència de recerca com saber construir

models explicatius dels fenòmens, fer prediccions a partir dels models,

argumentar la validesa d’explicacions a la llum de les evidències

experimentals i reconèixer les limitacions.

Competència personal i interpersonal (CG5): aquesta competència s’assoleix

donant pautes per gestionar el treball personal i el treball en grup, i

afavorir l’autoavaluació i l’autoregulació dels aprenentatges. També es

promou la reflexió sobre les dimensions socials i ètiques de les aplicacions

de la química, valorant els canvis que ha provocat en la societat l’obtenció i

ús de nous productes i materials, a través de debats que impliquen saber

escoltar les opinions dels altres, saber defensar i argumentar les pròpies, i

saber arribar a posicions de consens.

Competència en el coneixement i interacció amb el món (CG6): la química

contribueix a aquesta competència ajudant els estudiants a apropiar-se

d’aquells models que permeten comprendre el món material i físic que els

envolta. Aquest coneixement ha de servir també per saber prendre

decisions responsables sobre l’explotació i ús dels recursos naturals, el medi

ambient, els hàbits de vida saludables i un futur sostenible. D’altra banda,

dóna una visió de quina ha estat la contribució de la química a la societat al

llarg de la història i de com el seu desenvolupament ha influït en la cultura i

alhora ha estat influïda per la cultura de cada època.


- 10 -

4.- OBJECTIUS.

La matèria de química del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament

de les capacitats següents:

1.- Comprendre els conceptes, lleis, teories i models més importants de la

química, així com les estratègies que s’utilitzen en la seva elaboració i

contrastació experimental.

2.- Comprendre la importància de la química per abordar nombroses

situacions quotidianes, i per aportar solucions a problemes com l’obtenció

d’aliments, de materials, de medicaments i d’energia amb el mínim impacte

en el medi ambient.

3.- Utilitzar, amb autonomia creixent, estratègies investigatives pròpies de

les ciències (plantejament de problemes, formulació d’hipòtesis, cerca

d’informació, elaboració d’estratègies de resolució de problemes, disseny

d’experiments, anàlisi i comunicació de resultats, etc.), per a la construcció

de models químics coherents, amb capacitat explicativa i predictiva dels

fenòmens que s’estudien.

4.- Reconèixer el caràcter temptatiu i creatiu del treball científic, en

particular en la fase d’elaboració d’hipòtesis i construcció de models,

analitzant i comparant hipòtesis i teories contraposades amb la finalitat de

desenvolupar un pensament crític, així com valorar les aportacions que els

grans debats científics han implicat per al desenvolupament de la química.

5.- Familiaritzar-se amb la terminologia fisicoquímica actual per poder

utilitzar-la de manera habitual en expressar-se i comunicar-se en l’àmbit

científic, i conèixer la diferència de significat de molts termes que s’usen

en l’experiència diària amb un significat diferent.


- 11 -

6.- Familiaritzar-se amb l’ús de l’instrumental bàsic de química, així com

conèixer algunes tècniques específiques, tenint en compte les normes de

seguretat per a l’ús dels productes químics i el maneig del material i de les

instal·lacions.

7.- Planificar i realitzar treballs investigatius que impliquin el disseny

d’experiments i l’ús d’equips informàtics per contrastar hipòtesis o resoldre

problemes teòrics i pràctics plantejats en el desenvolupament dels

continguts d’aquesta matèria.

8.- Obtenir i analitzar la informació química disponible a Internet per tal de

fer recerques sobre temes químics d’interès, i saber utilitzar el llenguatge i

les noves tecnologies de la informació i la comunicació per poder analitzar,

comunicar i debatre els temes investigats.

9.- Adquirir una visió global del desenvolupament teòric i pràctic de la

química i del paper que pot tenir en la societat actual per contribuir a la

consecució d’un futur sostenible, a través de la conservació, protecció i

millora del medi natural i social, i conèixer alguns dels reptes actuals a què

s’enfronta la investigació química.

10.- Reconèixer la dimensió cultural de la química per a la formació integral

de les persones, així com les seves repercussions en la societat i en el medi

ambient, i prendre consciència de la importància d’impulsar

desenvolupaments científics que responguin a les necessitats humanes i

contribueixin a fer front als greus problemes de la humanitat.

11.- Participar amb criteris fonamentats, com a ciutadans i, si escau, com a

futurs científics, en la necessària presa de decisions al voltant de

problemes locals i globals a què s’enfronta la humanitat en els quals la

química pugui fer alguna aportació.


- 12 -

5.- CONTINGUTS.

Els continguts descrits són els que s’expliciten en el Decret 142/2008, de

15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat

publicat al DOGC Núm. 5183 publicat el 29 de juliol de 2008.

En aquesta programació incorporo una unitat didàctica anomenada “ Anem al

laboratori “ per introduir l’alumnat a l’encisador món de la investigació. És

la primera que es fa i pretén despertar la curiositat de l’alumnat vers una

matèria de la qual, per norma general, en sap poca cosa. Per tant, caldrà

afegir els continguts que s’hi treballen.

També incorporo els continguts de “ La radiació, els àtoms i les molècules “

proposats a segon de batxillerat. Crec que és una bona manera de

complementar tot el que cal treballar del món microscòpic i que, al no

requerir de coneixements avançats d’altres matèries, proposo que es

treballin a primer de batxillerat, a la unitat 2: “ Estructura atòmica “.

És obvi que aquests canvis han de ser acordats unànimement per part de

tots els membres del departament. Així els continguts de primer de

batxillerat són:

Anem al laboratori.

C1.- Seguretat i residus en un laboratori de química. Normes de treball,

pictogrames de perillositat i actuacions en cas d’accidents.

C2.- Material del laboratori, la balança, mètodes de calefacció i mesura de

volums.

Els orígens del model atomicomolecular de la matèria.

C3.- Objectius i mètodes de la química com a ciència. Caracterització dels

tres nivells de la química: macroscòpic, microscòpic i representacional.


- 13 -

C4.- Valoració de les evidències experimentals que van permetre

l’establiment de la teoria atomicomolecular de la matèria. Diferenciació

entre substància elemental i compost, i entre estructura molecular i

estructura gegant.

C5.- Introducció a la nomenclatura i formulació de les substàncies simples i

dels compostos: òxids, hidrurs, hidròxids, àcids i sals.

C6.- Definició de massa atòmica relativa, massa molecular relativa i massa

fórmula relativa. Utilitat dels conceptes de quantitat de substància, de mol

i de massa molar. Determinació experimental de la massa atòmica relativa

d’un metall i estimació de la mida d’una molècula i de la constant d’Avogadro

pel mètode de la pel·lícula superficial.

C7.- Càlculs amb magnituds molars i amb magnituds atòmiques i moleculars.

Determinació de fórmules empíriques i de la composició centesimal d’un

compost.

C8.- Descripció dels primers intents de classificació periòdica dels elements

i establiment de la taula periòdica de Mendeleiev i del concepte de

periodicitat dels elements a partir de les seves propietats.

La radiació, els àtoms i les molècules.

C9.- Descripció de la interacció de les radiacions electromagnètiques amb

algunes de les molècules de l’atmosfera. Relació entre l’absorció de radiació

IR i l’efecte hivernacle i entre l’absorció de radiació UV i la concentració de

l’ozó a l’estratosfera.

C10.- Caracterització del model ondulatori de l’àtom i de la quantificació de

l’energia. Concepte d’orbital. Predicció de les configuracions electròniques.

Explicació de la periodicitat d’algunes propietats dels àtoms (volum atòmic,

energia d’ionització, electronegativitat) en funció de la seva estructura

electrònica.


- 14 -

C11.- Descripció d’alguns dels mètodes actuals emprats per l’anàlisi de

substàncies: espectroscòpia IR i ressonància magnètica nuclear. Fonament

de l’espectroscòpia de masses.

C12.- Relació entre la temperatura i l’energia cinètica mitjana de les

molècules d’un gas. Interpretació de les velocitats de difusió dels gasos a

partir de la seva massa molecular. Elaboració del model de gas real per

explicar les desviacions respecte del comportament ideal. Caracterització

del procés de liquació d’un gas.

Els gasos, líquids i solucions.

C13.- Diferenciació entre fets, hipòtesis, experiments, lleis, models i

teories, prenent com a exemple la teoria atomicomolecular de la matèria i la

teoria cineticomolecular dels gasos.

C14.- Determinació experimental de la relació pressió-volum i volum

temperatura. Caracterització de les lleis experimentals dels gasos.

Establiment de l’escala de temperatura absoluta.

C15.- Elaboració del model cineticomolecular per explicar la pressió i les

lleis experimentals dels gasos. Ús de simulacions per il·lustrar el model.

Investigació experimental de la massa molecular relativa d’un gas o d’una

substància volàtil, fent ús de la hipòtesi d'Avogadro. Caracterització de les

propietats dels líquids: tensió superficial i pressió de vapor, i interpretació

mitjançant el model cineticomolecular.

C16.- Descripció dels tipus i estructura de les solucions. Caracterització de

les dispersions col·loïdals. Expressió de la composició de les solucions:

percentatge en massa i en volum, ppm, concentració en massa i concentració

en quantitat de substància. Preparació d’una solució d’una concentració

determinada.


- 15 -

C17.- Elaboració del concepte de pressió parcial i aplicació a l’explicació de

la solubilitat dels gasos en líquids en contextos reals (per exemple, en les

begudes carbòniques).

C18.- Caracterització de les propietats col·ligatives de les solucions i

interpretació mitjançant el model cineticocorpuscular. Valoració de la

importància de l’osmosi en les cèl·lules, la conservació d’aliments i en les

centrals dessaladores.

Un model per als àtoms.

C19.- Interpretació de les experiències que van portar a l’elaboració dels

primers models atòmics i al descobriment de les partícules subatòmiques.

Evidenciació experimental dels isòtops a través de l’espectroscòpia de

masses. Caracterització del nombre atòmic com a criteri identificatiu dels

elements.

C20.- Observació d’espectres atòmics d’emissió. Descripció del model

ondulatori i corpuscular de la llum. Interpretació qualitativa de l’espectre

atòmic d’emissió de l’hidrogen mitjançant el model atòmic de Bohr.

Justificació del model atòmic de capes de Lewis. Representació de la

deslocalització dels electrons mitjançant el model de núvol electrònic.

C21.- Evidència experimental de l’existència de subnivells d’energia en els

àtoms a partir de la variació de les successives energies d’ionització. Relació

entre la distribució dels electrons per nivells i subnivells i la posició dels

elements representatius en la taula periòdica.

L’enllaç entre àtoms i entre molècules i l’estructura dels materials.

C22.- Investigació experimental de les propietats dels diferents sòlids

(moleculars, covalents reticulars, iònics i metàl·lics). Modelització de


- 16 -

l’estructura i de l’enllaç d’aquests sòlids per explicar-ne les propietats.

Caracterització de l’enllaç covalent a través del model de Lewis.

C23.- Evidència experimental de les molècules polars. Interpretació de la

polaritat de molècules diatòmiques a partir del concepte

d’electronegativitat. Predicció de la geometria de molècules senzilles,

mitjançant el model de la repulsió dels parells d’electrons de valència.

Interpretació de la polaritat d’una molècula en funció de la polaritat dels

seus enllaços i de la seva geometria.

C24.- Evidenciació experimental de les forces intermoleculars.

Diferenciació entre forces dipol-dipol permanents i forces de dispersió.

Caracterització del comportament anòmal de l’aigua i explicació a partir de

l’enllaç d’hidrogen i reconeixement de la seva importància per explicar

l’estructura espacial de les proteïnes.

C25.- Relació entre estructura, propietats i aplicacions d’alguns materials:

metalls, ceràmiques i vidres, nanotubs, cristalls líquids.

El món de la química orgànica.

C26.- Valoració de la importància del petroli i dels productes que s’obtenen

per l’economia actual. Relació entre les propietats físiques i químiques i

l’estructura dels compostos del carboni. Ús de fórmules, models moleculars i

simulacions informàtiques per a la representació de molècules orgàniques.

Formulació i nomenclatura bàsica. Identificació dels diferents tipus

d’isomeria. Caracterització de macromolècules naturals d’interès biològic.

C27.- Caracterització de les propietats d’un bon combustible per a motors

d’explosió: poder calorífic i índex d’octà. Identificació dels processos per

millorar les gasolines: craqueig, isomerització i reforma. Valoració de la

contaminació generada pels motors de combustió i mètodes per reduir-la.

Anàlisi de les alternatives a la gasolina: els biocombustibles.


- 17 -

C28.- Caracterització dels processos de síntesi d’alguns compostos orgànics

i, en particular, d’algun medicament. Descripció d’alguns mètodes emprats

per identificar principis actius en un fàrmac, com ara cromatografia en capa

fina. Realització experimental d’una separació de components per

cromatografia en capa fina. Valoració de les repercussions en la societat de

la indústria farmacèutica.

Les reaccions químiques.

C29.- Interpretació molecular i representació d’una reacció química

mitjançant una equació química. Investigació experimental de la calor i de la

velocitat d’una reacció i dels factors dels quals depèn. Interpretació

mitjançant el model cineticomolecular. Realització de càlculs

estequiomètrics en reaccions en què intervenen sòlids, líquids, gasos i

solucions. Identificació del reactiu limitant.

C30.- Reconeixement dels àcids i bases més comuns al laboratori i en la vida

quotidiana. Caracterització i determinació experimental de les propietats

dels àcids i de les bases, i interpretació mitjançant la teoria d'Arrhenius.

Definició i aplicació del concepte de pH. Determinació experimental de la

quantitat d’un àcid o una base que conté un producte quotidià.

Caracterització i valoració dels efectes de la pluja àcida.

C31.- Predicció i observació de reaccions de precipitació. Caracterització de

la duresa de les aigües i aplicació de mètodes d’eliminació de la duresa per

mitjà de reaccions de precipitació o resines bescanviadores d’ions.

C32.- Observació experimental de diferents reaccions redox.

Caracterització de l’evolució del concepte d’oxidació des de la combinació

amb l’oxigen fins a la pèrdua o separació parcial d’electrons. Elaboració del

concepte d’estat d’oxidació i identificació de les reaccions redox per


- 18 -

observació de la variació dels estats d’oxidació. Identificació dels oxidants i

reductors més comuns.

C33.- Descripció del procés d’obtenció d’algunes substàncies elementals a

partir de minerals. Realització experimental d’una valoració redox per

determinar la quantitat d’una espècie química present en un producte químic

o un fàrmac.

C34.- Relació entre propietats, estructura i aplicacions dels polímers.

Caracterització de les reaccions de polimerització i identificació

experimental dels polímers a partir de les seves propietats.

5.1.- CONNEXIÓ AMB ALTRES MATÈRIES.

En aquesta programació es pretén, sempre que sigui possible, treballar de

manera coordinada e interdisciplinària amb la resta de matèries que es

cursen a primer de batxillerat per potenciar estratègies comunes per

aprendre, centrades en el diàleg pedagògic i la construcció compartida del

coneixement.

Així es proposa una activitat final, anomenada “ Itinerari geoquímic”

( Annex 3 ) que combina activitats de química amb activitats de ciències de

la terra i el medi ambient i biologia.

També es proposen activitats d’ensenyament – aprenentatge i d’avaluació

relacionades amb les àrees de llengües com la recerca d’informació per

Internet en diversos idiomes, exposició oral de treballs, presentació escrita

de treballs, lectura de textos científics...

Es proposen, també, activitats relacionades amb les matemàtiques com la

representació de funcions, càlcul amb vectors, notació científica, ús de la

calculadora ...


- 19 -

Queda clar, doncs, que per un professor és molt important tenir present

quines connexions hi ha entre la pròpia matèria i les altres matèries que es

fan a batxillerat per tal de treballar conjuntament en alguns casos i per tal

de no solapar-se en d’altres.

En el cas de la química a primer de batxillerat són:

1.- Biologia: La química dels compostos orgànics: alcohols, aldehids, àcids

carboxílics, esters, amides; Estereoisomeria i activitat òptica; Osmosi;

Macromolècules naturals: polisacàrids, glúcids i proteïnes; Medicaments.

2.- Ciències de la Terra i del medi ambient: Obtenció d’elements químics a

partir de minerals; Composició química de les roques i minerals; Duresa de

les aigües i mètodes d’eliminació; Comportament anòmal de l’aigua; Pluja

àcida.

3.- Filosofia i ciutadania: Coneixement sobre epistemologia (naturalesa de la

ciència), aspectes ètics de la ciència, història de les ciències; Comprensió de

la naturalesa de la ciència com a activitat humana.

4.- Física: Unitats. Factors de conversió. Xifres significatives; Models

atòmics; Naturalesa de la llum: model ondulatori i corpuscular; Interacció

entre matèria i energia. Radiació electromagnètica i espectre de ratlles;

Dualitat ona – partícula; Gasos; Càrregues elèctriques i moment dipolar.

5.- Tecnologia: Materials. Cristalls líquids; Producció i comercialització de

fàrmacs; Combustibles.

6.- Llengües: Ús de textos en diferents llengües (català, castellà, anglès)

per trobar informació, per comunicar i argumentar oralment o per escrit;

Lectura comprensiva de textos.

7.- Matemàtiques: Resolució d’equacions; Construcció de taules de dades, de

gràfics; Interpretació de gràfics i treball amb funcions; Ús de la

calculadora i de fulls de càlcul.


- 20 -

6.- METODOLOGIA.

La proposta curricular competencial implica essencialment un canvi

metodològic. Unes metodologies didàctiques que possibilitin el principi de

l’educació integral de la persona seran les que afavoriran el

desenvolupament de les competències generals en l’alumnat, ja que l’acció

educativa se centra en l’alumnat i no en la lògica disciplinària i s’explicita que

aprendre no és la simple acumulació de coneixements, sinó el

desenvolupament de la capacitat d’utilitzar-los.

En conseqüència, per desenvolupar les competències calen activitats

diversificades, que comportin diferents formes d’organitzar l’aula i impliquin

l’ús de recursos diversificats. Això suposa la coordinació entre les diverses

àrees o matèries per potenciar estratègies comunes per aprendre,

centrades en el diàleg pedagògic i la construcció compartida del

coneixement, situacions adreçades a generar interès mitjançant la resolució

de problemes i altres mètodes actius; estratègies per al desenvolupament

d’un pensament crític i alternatiu; i una adequada utilització de les TAC. Cal

tenir en compte que les activitats han de comportar diferents i variades

formes d’agrupar els alumnes i de distribuir els espais a l’hora de treballar.

És important compaginar el treball de l’alumnat en gran grup (aula) amb

l’individual, per parelles i en petit grup, depenent de la seqüència didàctica.

6.1.- ACTIVITATS

En les diferents activitats proposades es plantegen situacions

d’aprenentatge que parteixin de situacions significatives i funcionals,

adreçades a generar l’interès dels alumnes. També es proposen nivells

sistemàtics i graduals d’exercitació i aplicació dels sabers en situacions tan


- 21 -

reals com sigui possible i en contextos diferents i progressivament més

complexos. S’intenta potenciar la pràctica autònoma, la compartida i

l’aprenentatge cooperatiu entre iguals i es fomenta la reflexió sobre la

pràctica i sobre el propi procés d’aprenentatge.

A la taula 1 es pot veure els tipus i el número d’activitats programades. Fer

aquest exercici em permet tenir una visió més àmplia de les diferents

activitats que he programat i buscar l’equilibri per tal que l’alumne no caigui

en la monotonia i l’avorriment i que cada sessió sigui una experiència nova i

engrescadora.

TAC

PRO

VES

A.I

E.R

EXÀ

MEN

S

ACT

IVIT

ATS

Treb

alls

en

grup

Pràc

tiqu

es o

blig

atòr

ies

Pràc

tiqu

es v

olun

tàri

es

Expo

sici

ons

oral

s

Inte

rnet

Jclic

Mul

tilo

g

Proc

essa

dor

text

os

Pres

enta

cion

s

Full

de c

àlcu

l

4 2 16

Act

ivit

ats

d’am

plia

ció

Act

ivit

ats

de c

onso

lidac

ió

Sor

tide

s

Nº 33 23 3 6 30 1 2 12 6 11 22 4 5 1

6.2.- ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES.

Les activitats complementàries com el seu nom indica serveixen per a

complementar tot el que es va fent a l’aula. Moltes d’aquestes activitats

poden ser interdisciplinaris i es poden incorporar en les sortides que se

solen fer al llarg del curs. Tot i així, moltes d’aquestes activitats no es

poden programar ja que van sortint al llarg del curs, un dels motius pels

quals la programació ha de ser flexible i ha de contemplar la possibilitat de

poder-les enquibir.

Taula 1


- 22 -

Algunes de les activitats proposades per a primer de batxillerat són:

- Visita a museus i exposicions ( Museu de la Ciència ... )

- Participació en el dia de la química que celebra la UdG.

- Participació en la jornada de “Pràctiques” a la UdG.

- Visita a la depuradora de Campdorà.

- Visita a alguna empresa química.

- Sortida per fer l’Itinerari geoquímic.

6.3.- ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

L’atenció a la diversitat de l’alumnat, segons el Decret 142/2008, de 15 de

juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat

publicat al DOGC Núm 5183 publicat el 29 de juliol de 2008, s’ha de

fonamentar en tots els elements que constitueixen el currículum,

principalment en la planificació i l’aplicació d’estratègies metodològiques i

organitzatives i en la provisió de les ajudes tècniques necessàries per

facilitar l’accessibilitat als aprenentatges a tot l’alumnat.

Per a l’alumnat amb trastorns o dificultats específiques d’aprenentatge o

que presenta discapacitats, s’ha de facilitar l’accés al currículum, s’han de

preveure i facilitar les ajudes tècniques necessàries, i s’han d’adaptar els

materials d’aprenentatge i el calendari, si cal, tant de les activitats

d’aprenentatge com d’avaluació. Sens perjudici de les adaptacions que el

centre educatiu pugui decidir en aplicació dels criteris d’atenció a la

diversitat de l’alumnat establerts en el seu projecte educatiu, el

Departament d’Educació ha de determinar el marc normatiu dels plans

individuals al batxillerat.


- 23 -

Per a l’alumnat amb una capacitat intel·lectual elevada, identificada

mitjançant una avaluació psicopedagògica en els termes que determini el

Departament d’Educació, s’han de preveure les mesures necessàries

d’adaptació de la resposta educativa i afavorir el desenvolupament de la

seva potencialitat intel·lectual i creativa i la seva socialització positiva.

També cal tenir present els alumnes que són esportistes d’elit, els alumnes

que per una malaltia han d’estar força temps sense anar a l’IES o els

alumnes d’incorporació tardana.

En aquesta programació es presenta un esquema de fitxa d’atenció a la

diversitat ( Annex 4 ) per alumnes amb necessitats educatives especials. En

concret, dos exemples: un d’un alumne amb una discapacitat física que el fa

anar amb cadira de rodes i un altre d’un alumne superdotat. Omplir aquesta

fitxa a principi de curs permet tenir la informació i conèixer els recursos

necessaris per treballar de manera més eficient les necessitats educatives

específiques d’aquests alumnes.

Disposar de la pàgina web, kimikabatprogram ,

http://sites.google.com/site/kimikabatprogram/ , amb tot el material de la

programació publicat, facilita la tasca a tots els alumnes i en especial als

que són esportistes d’elit o pateixen alguna malaltia que els impossibilita

anar a l’IES durant un període llarg de temps. El blog incorporat a la pàgina

web facilita la connexió amb la resta de la classe.

Considerar la matèria acumulativa implica que, sempre que sigui possible, a

cada examen hi hagi preguntes d’unitats anteriors. Això permet a l’alumne

amb dificultats d’aprenentatge repassar continguts no assolits i tornar-ne a

ser avaluat. En moltes pràctiques es proposen càlculs o qüestions

treballades anteriorment.

També es proposen activitats de consolidació i ampliació al finalitzar

algunes unitats.


- 24 -

7.- AVALUACIÓ.

Aquest component ha de donar resposta a les preguntes què, quan i com

avaluar, per tal de valorar els resultats obtinguts per l’alumnat en el procés

avaluador.

Què avaluar? L’avaluació ha de garantir la coherència de la tasca docent.

Ha de permetre vincular les decisions del professorat amb la pràctica a

l’aula. Per això, cal diferenciar entre l’avaluació dels aprenentatges (funció

qualificadora/certificadora) i l’avaluació per a l’aprenentatge (funció

formadora/reguladora). Mentre que la primera només es fixa en els

resultats finals, sense tenir en compte el procés ni el progrés de l’alumnat,

la segona incorpora l’avaluació com una estratègia intrínseca al procés

d’ensenyament-aprenentatge. Avaluar per a l’aprenentatge implica

considerar l’autoavaluació i la coavaluació, entre d’altres, com a eines per

aprendre a aprendre. En síntesi, si bé s’ha de qualificar l’alumnat, cal

considerar que avaluar és molt més que qualificar, i s’ha de fer ús del seu

potencial per a l’aprenentatge.

Quan avaluar? Els moments per a l’avaluació es corresponen amb les seves

fases: avaluació inicial, per conèixer el grau de competència que cada

alumne/a té en relació amb els objectius establerts; avaluació formativa o

reguladora, per conèixer els procés d’aprenentatge que segueix l’alumnat i

poder revisar si escau la metodologia didàctica; i avaluació final, per

conèixer el grau d’assoliment dels objectius i el procés d’aprenentatge que

l’alumnat ha seguit.


- 25 -

Com avaluar? Les activitats per al coneixement dels resultats del procés

d’aprenentatge estan directament relacionades amb les característiques

dels continguts a avaluar. Per tant, en la majoria de casos no és

indispensable fer un exercici dissenyat únicament amb la finalitat d’avaluar,

sinó que cal triar quines de les activitats d’ensenyament i aprenentatge

s’usen amb finalitats d’avaluació. Per aquest motiu pot ser útil disposar d’un

espai en el format de la programació per assenyalar, si és el cas, amb quin

criteri d’avaluació es relaciona l’activitat. Cal tenir present que per avaluar

el grau d’assoliment de les competències cal dissenyar activitats complexes

d’aplicació de coneixements; en conseqüència, caldrà seleccionar quines de

les activitats programades ens permeten mesurar-ho. Aquest fet no invalida

que, en determinades circumstàncies, pugui ser necessari una prova final,

oral o escrita, però cal ser conscient que ens donarà només una informació

parcial de tot allò que s’ha anat aprenent al llarg de la unitat didàctica.

Per poder donar resposta a què, quan i com s’avalua la matèria de química a

primer de batxillerat seguint el que s’ha exposat anteriorment és molt

important que els alumnes sàpiguen des del primer dia la línia que es segueix

i que no tot es redueix als resultats dels exàmens.

En aquesta programació es proposen activitats d’avaluació inicial ( el primer

dia de classe i en algunes unitats didàctiques ), d’avaluació formativa (

proves al llarg de la unitat, pràctiques i treballs ) i d’avaluació final ( examen

al finalitzar la unitat didàctica ). També hi ha dues sessions extraordinàries

d’exàmens de recuperació del primer i segon trimestre. A més hi tenen

cabuda activitats d’autoavaluació ( a les pràctiques ) o de coavaluació

( treballs en grup i exposicions orals ).

A cada unitat queda clar quins són els objectius, els continguts i els criteris

d’avaluació que es treballen.


- 26 -

Crec que és imprescindible que els alumnes vegin que els criteris d’avaluació

són coherents i que estan clarament especificats des del principi. Si això

s’aconsegueix la relació professor-alumne guanya en confiança i fa que tot

es desenvolupi d’una manera més tranquil·la.

Per això, el dia de la presentació del curs es dóna a tots els alumnes un full

(Annex4) on s’explica l’avaluació de la matèria de química a primer de

batxillerat.

7.1.- CRITERIS D’AVALUACIÓ.

Els criteris d’avaluació, que s’expliciten en el Decret 142/2008, de 15 de

juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de batxillerat

publicat al DOGC Núm 5183 publicat el 29 de juliol de 2008, per primer de

batxillerat són:

CA1.- Analitzar i resoldre situacions - problema en què intervenen fenòmens

químics, utilitzant els mètodes i les tècniques propis del treball científic.

CA2.- Interpretar la informació sobre sistemes i processos químics

presentada en forma de gràfics, diagrames, fórmules químiques i equacions i

utilitzar aquestes formes de representació per explicar fets químics i per

abordar la resolució de problemes.

CA3.- Analitzar la descripció d’una investigació experimental, treure

conclusions de les dades presentades i argumentar sobre les conclusions.

CA4.- Interpretar les lleis experimentals de la química i la hipòtesi

d'Avogadro mitjançant el model atomicomolecular de la matèria.

CA5.- Utilitzar les normes bàsiques de nomenclatura i formulació per

anomenar i formular les substàncies inorgàniques i orgàniques més comunes

aplicant les regles de la IUPAC.


- 27 -

CA6.- Aplicar el concepte de quantitat de substància per calcular magnituds

molars, de concentració de solucions, de determinació de fórmules

empíriques i moleculars, i calcular la quantitat de reactius o de productes en

una reacció, emprant, quan calgui, el concepte de reactiu limitant.

CA7.- Usar el model cineticomolecular per interpretar el comportament dels

gasos ideals, justificar aquest model a partir de les evidències

experimentals i valorar-ne les seves limitacions.

CA8.- Dissenyar i realitzar amb autonomia activitats pràctiques, com són

ara la preparació d’una solució líquida d’una determinada concentració i

l’anàlisi senzilla d’un producte d’ús habitual mitjançant una valoració àcid

base o redox.

CA9.- Justificar l’evolució històrica dels models en relació amb les

evidències experimentals disponibles, valorant el seu caràcter temptatiu, i

relacionar les propietats físiques de les substàncies amb el tipus

d’estructura i enllaç químic.

CA10.- Relacionar les propietats i l’estructura dels compostos orgànics més

comuns. Identificar algunes macromolècules d’interès biològic. Conèixer les

propietats físiques i químiques d’alguns compostos orgànics, així com la seva

importància social i econòmica.

CA11.- Interpretar a nivell atomicomolecular les reaccions àcid-base, de

precipitació i redox, representar-les mitjançant diagrames i equacions

químiques, fer càlculs en exemples d’interès pràctic. Interpretar les dades

d’una investigació sobre l’efecte de la concentració i la temperatura en la

velocitat d’una reacció.

CA12.- Analitzar com els diferents camps de la química col·laboren en

processos industrials rellevants i en la solució d’alguns problemes

mediambientals.


- 28 -

El fet d’afegir continguts de segon de batxillerat a primer fa que s’ampliïn

els criteris d’avaluació:

CA13.- Aplicar el model quàntic de l’àtom per explicar les variacions

periòdiques d’algunes de les seves propietats. Predir la geometria de

molècules senzilles a partir de la teoria de repulsió de parells d’electrons.

Relacionar les propietats i l’estructura dels polímers.

CA14.- Aplicar el model cineticomolecular per explicar la relació entre la

temperatura i l’energia cinètica mitjana de les molècules d’un gas i saber

realitzar prediccions a partir d’aquest model.


- 29 -

8.- TEMPORITZACIÓ

Un altre aspecte important de la programació és la temporització. Donada la

dificultat per fer la distribució de les 140 sessions de manera equitativa,

surten tres trimestres un pèl diferents. Tot i així la flexibilitat de la

programació ha de permetre, fixada una temporització inicial, adequar-la a

cada curs.

La proposta de temporització de la matèria de química a primer de

batxillerat és la següent:

TRIMESTRES UNITATS SESSIONS

Som-hi ! 1

Unitat 1: Anem al laboratori. 6

Unitat 2: Estructura atòmica. 18 45

Unitat 3: Taula periòdica. 10

1r Trimestre

Unitat 4: Formulació inorgànica. 10

Unitat 4: Formulació inorgànica. 5

Sessió extraordinària I. 1

Unitat 5: Enllaç químic. 19

Unitat 6: El mol. Estats de la matèria. 11 45

2n Trimestre

Unitat 7: Mescles i dissolucions. 9

Sessió extraordinària II. 1

Unitat 8: Reaccions químiques. 24

3r Trimestre

Unitat 9: La química del carboni. 20 50

Unitat 10: Itinerari geoquímic. 4

Comiat 1

TOTAL 140 140

Taula 2


- 30 -

9.- ASPECTES ORGANITZATIUS.

Els aspectes organitzatius han d’estar perfectament definits ja que són de

gran importància a l’hora de prevenir dificultats o sorpreses d’última hora.

Tenir una llista completa de l’equipament necessari, tenir definida la

organització d’espai i temps a l’aula i al laboratori o tenir clar el protocol a

seguir per a organitzar una sortida, són aspectes de gran ajuda a l’hora de

desenvolupar la tasca educativa ja que permeten minimitzar el nombre

d’imprevistos que sorgeixen al llarg del curs.

9.1.- EQUIPAMENT

Per portar a terme aquesta matèria caldrà disposar de:

- Una aula dotada amb: ordinador, projector i pantalla. Si no és el cas,

caldrà fer la reserva de l’aula degudament equipada per les sessions que es

requereixi.

- Un laboratori dotat del material necessari per portar a terme les

pràctiques ( Equip MULTILOG, àcids, bases, indicadors, material volumètric,

balances... ) . Si l’institut no disposa d’equip MULTILOG es busquen

pràctiques substitutòries. Si el laboratori no està dotat d’un nombre elevat

d’ordinadors caldrà reservar l’aula d’informàtica per a realitzar diferents

activitats.

- Material necessari pel professor: llibreta de notes, llibre de text, quadern

de pràctiques, quadern de formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica,

quadern de l’itinerari geoquímic, full presentació primer dia, full

recomanacions per l’estiu, full de l’inventari i del material malmès, bata i

ulleres de seguretat.


- 31 -

- Material necessari per l’alumne: llibreta, material per escriure,

calculadora, llibre de text, quadern de pràctiques, quadern de formulació i

nomenclatura inorgànica i orgànica, quadern de l’itinerari geoquímic, bata i

ulleres de seguretat.

9.2.- GESTIÓ DEL LABORATORI

La gestió del laboratori és molt important per garantir-ne un bon

funcionament. Els alumnes seran els encarregats de portar-la a terme ja

que gestionar-lo implica educar-se i formar-se com a persones autònomes i

competents per tal de poder exercir com a membres d’una ciutadania activa

i responsable. Aquesta activitat contribueix de manera molt especial a

l’assoliment de la competència personal i interpersonal.

Les principals tasques a desenvolupar seran:

1) Ordenació i neteja del laboratori.

2) Elaboració d’un inventari de productes i de material a principi de curs.

3) Actualització constant de l’inventari.

Cada mes s’establiran els encarregats de la ordenació i neteja del

laboratori.

A principi de curs s’elaborarà un inventari de productes i de material

disponibles ( acord amb els altres cursos d’ESO i BTX ). Es penjaran les

llistes al laboratori i s’elaborarà una fitxa on s’anotarà el producte que

s’acabi o el material malmès ( Annex 4 ).

Al finalitzar el trimestre, un grup d’alumnes serà l’encarregat, juntament

amb el professor i el cap de departament de ciències experimentals,

d’actualitzar l’inventari i, per tant, de proveir el laboratori de tot el

material necessari. Els alumnes s’encarregaran de fer el full de sol·licitud

corresponent per demanar el material que falta, consultaran les diferents


- 32 -

opcions que hi ha al mercat i seguiran el protocol establert a l’institut per

aquests casos.

9.3.- ORGANITZACIÓ A L’AULA I AL LABORATORI

La organització de la sessió a l’aula, sempre que sigui possible, seguirà les

següents fases:

- Una fase inicial de recordatori del que s’ha fet a la sessió anterior i

explicació del que es farà a la sessió actual ( 5 minuts ).

- Una fase de desenvolupament de la sessió amb la introducció de nous

continguts, estructuració dels coneixements i aplicació d’allò après en la

resolució d’una o més situacions per consolidar els nous aprenentatges i

reconèixer-ne la seva utilitat ( 50 minuts ).

- Valoració del que s’ha fet durant la sessió i planificació de la següent

(lloc on es farà, material necessari ...) ( 5 minuts ).

La organització de la sessió de pràctiques, sempre que sigui possible,

seguirà les següents fases:

- Una fase inicial d’introducció per part del professor de la pràctica a

realitzar, material a utilitzar, precaucions,... ( 5 minuts )

- Una fase de realització de la pràctica per part dels alumnes (40 minuts).

Durant aquesta estona el professor actuarà de guia i observarà la

manera de fer dels alumnes i aprofitarà per omplir la seva fitxa

d’avaluació amb els mateixos ítems que tenen els alumnes. Mentre es

realitza la pràctica, sempre que es requereixi, els alumnes van anotant

els resultats obtinguts al seu quadern i a la pissarra.


- 33 -

- Una fase de recollida , rentat, assecat i col·locació del material al lloc

adient; de tractament dels residus generats i d’actualització de

l’inventari (10 minuts).

- Una fase final de discussió dels resultats obtinguts, detecció dels

possibles errors i elaboració de les conclusions ( 5 minuts ).

9.4.- ORGANITZACIÓ DE LES SORTIDES

La organització de les sortides, sempre que sigui possible, seguirà la

següent pauta:

- Organització i preparació de la sortida per part de l’alumnat.

- Sortida

- Valoració de la sortida a la primera sessió que es faci després de

realitzar-la ( 5 minuts )

9.5.- ESPAIS.

Saber on es faran les sessions ajuda a organitzar els espais disponibles de

l’IES a l’equip directiu i al departament, i permet al professor fer-ne les

reserves amb antelació, si s’escau. A cada sessió descrita a les unitats

didàctiques s’indica el lloc on es farà. Aquí es mostra una taula amb el

nombre de sessions que es faran a cada espai per trimestres:

Trimestres Aula Laboratori Informàtica Sortida Total

1r 33 8 4 0 45

2n 24 15 6 0 45

3r 24 22 3 1 50

Total 81 45 13 1 140

Taula 3


- 34 -

10.- UNITATS DIDÀCTIQUES.

La unitat didàctica és la unitat bàsica del tercer nivell de concreció de la

programació d’un curs. En aquesta es concreten i relacionen tots els

elements que intervenen en el procés d'ensenyament-aprenentatge,

procurant mantenir un coherència interna i metodològica amb tot allò

exposat anteriorment.

En aquesta programació divideixo la matèria de química de primer de

batxillerat en 10 unitats didàctiques:

1.- Anem al laboratori.

2.- Estructura atòmica.

3.- Taula periòdica.

4.- Formulació inorgànica.

5.- Enllaç químic.

6.- El mol. Estats de la matèria.

7.- Mescles i dissolucions.

8.- Reaccions químiques.

9.- La química del carboni.

10.- Itinerari geoquímic.

També incloc el primer dia, el de la presentació, i l’últim dia, el del comiat.

Totes les unitats tenen una mateixa estructura i presentació formal. Per a

cadascuna s’indica la unitat didàctica i el número de sessions previstes; el

títol que descriu breument l’objecte de treball de la unitat; les

competències generals i específiques que s’hi treballen; els objectius; els

continguts; la relació amb altres matèries i els criteris d’avaluació. Després

es fa una breu descripció de les sessions, indicant a on es porten a terme

(A: aula , L: laboratoti , I: aula informàtica), les activitats d’ensenyament i

aprenentatge que s’hi fan i les activitats d’avaluació.


- 35 -

SOM-HI ! NÚMERO DE SESSIONS 1

SESSIÓ 1A

ACTIVITATS

1.- Presentació del professor. (5’)

2.- Presentació dels alumnes. (5’)

3.- Presentació de la matèria: competències, objectius, continguts, temporització,

sistema d’avaluació i llistat del material necessari. (15’)

4.- Avaluació inicial. (15’)

5.- Correcció de l’avaluació inicial. (10’)

6.- Què creieu que vol dir la frase “ Tot és química “ ? (10’)

MATERIAL PROFESSOR: Llibreta de notes, llibre de text, quadern de formulació

inorgànica i orgànica, quadern de pràctiques, quadern de l’itinerari geoquímic,

fotocòpies pels alumnes (Annex 4) i fotocòpies de l’avaluació inicial.


- 36 -

UNITAT DIDÀCTICA 1 NÚMERO DE SESSIONS 6

TÍTOL ANEM AL LABORATORI

CG 1, 2, 3, 4, 5, 6 CE 1, 2, 3

OBJECTIUS 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11

CONTINGUTS 1, 2, 30

RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES CTMA, Llengües i Matemàtiques.

CRITERIS D’AVALUACIÓ 1, 2, 3, 8, 12

SESSIÓ 1L: Plantejament de la pregunta “ Cal tenir por a treballar en el laboratori

de química? “ i recollida de les diferents opinions de l’alumnat. Lectura de “ Seguretat

i residus “ del quadern de pràctiques amb la realització de pràctiques de càtedra

intercalades: ampolla d’HCl(aq) i NH3 ; reacció Zn + HCl ; reacció sulfúric i sucre ;

filferro i cinta magnesi ; pebre vermell i dicromat amoni ; dissolució d’HCl, de NaOH i

fenoftaleïna. Replantajament de la pregunta inicial i debat sobre “ Quina ha de ser

l’actitud a l’hora d’entrar en un laboratori de química? “.

De deures recerca a Internet o llibres de text i dibuix dels pictogrames de

perillositat a la fitxa del quadern de pràctiques. Recerca de frases R i S i de la

informació que porten amagada.

SESSIÓ 2L: Coneixement de les diferents substàncies que hi ha en el laboratori de

química: productes sòlids, àcids, bases, indicadors ... i reconeixement dels

pictogrames que porten així com les frases R i S. Reconeixement del material més

habitual del laboratori de química i dibuix a la fitxa del quadern. Descripció del

funcionament de la balança i realització de mesures de massa d’uns quants sòlids.

SESSIÓ 3L: Descripció dels diferents mètodes de calefacció. Descripció de les

diferents maneres de mesurar el volum d’un líquid a transvasar: proveta, pipeta,

bureta i matràs aforat. Realització de mesures de volum fetes amb pipeta i pera.

Valoració de la importància de l’enrasament ( error de paral·laxi ). Lectura de “Gestió


- 37 -

de residus“ i explicació de “ Gestió del laboratori “ amb l’assignació dels grups

d’encarregats.

SESSIÓ 4L: Lectura de “ Informe del treball experimental “ i realització de la

primera part de la Pràctica 10: Els efectes de la pluja àcida sobre els vegetals.

SESSIÓ 5L: Examen tipus test de la unitat ( 20 preguntes ) i correcció a l’aula.

SESSIÓ 6L: Realització de la segona part de la Pràctica 10: Els efectes de la pluja

àcida sobre els vegetals. Recollida de dades i construcció de les taules (full de

càlcul), tractament de dades ( identificació de possibles fonts d’error ), qüestions,

gestió de residus i obtenció de conclusions.

ACTIVITAT VOLUNTÀRIA Pràctica 11: Treball amb el vidre


- 38 -


TÍTOL ESTRUCTURA ATÒMICA

CG 1, 2, 3, 4, 5, 6 CE 1, 2, 3

OBJECTIUS 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11

CONTINGUTS 1, 2, 3, 4, 9, 10, 11, 19, 20, 21

RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES Filosofia, Física, Llengües i Matemàtiques.

CRITERIS D’AVALUACIÓ 1, 2, 3, 8, 9

SESSIÓ 1A: Explicació de l’origen de la paraula àtom, els grecs, l’Edat mitjana, Lleis

ponderals i volumètriques, Teoria de la naturalesa de Dalton, Model atòmic de

Thompson i altres descobriments de principi de segle. Els alumnes busquen a casa el

Model atòmic de Rutheford i en fan un resum.

SESSIÓ 2A: Exposició del model atòmic de Rutheford per part dels alumnes.

Interpretació dels espectres atòmics ( continus i discontinus, emissió i absorció ).

Presentació i manipulació del tub de difracció de la llum i de prismes. Dibuix a casa de

l’espectre electromagnètic.

SESSIÓ 3I: Treball en grup sobre alguna part de l’espectre electromagnètic

dibuixat a la sessió 2: raigs γ, RX, UV, Visible, IR, microones o ones hertzianes ( es

busca informació a INTERNET, llibres... i s’elabora un mural seguint l’esquema:

definició de radiació electromagnètica, espectre electromagnètic, com s’originen les

radiacions, característiques: ε λ ν , aplicacions, efectes i precaucions ... ).

SESSIÓ 4I: Exposició dels murals sobre les parts de l’espectre electromagnètic.

Relació efecte hivernacle-IR i ozó-UV ( informació sobre l’efecte hivernacle a

http://www.youtube.com/watch?v=QD-18YqEPVM , informació sobre la relació efecte

hivernacle i IR al document “ Aparell per a demostrar l’efecte hivernacle “ a

http://www.xtec.es/cdec/recursos/pdf/prestecfq/hivernacle.pdf ) i document sobre

la capa d’ozó a http://phobos.xtec.cat/iesvoltrera/alumnes_ctma/07_08/P_ozo.pdf )


- 39 -

SESSIÓ 5L: Pràctica 12: Assaig a la flama.

SESSIÓ 6A: Explicació de la teoria de Borh. Exercici de transició electrònica n2�n1 i

comprovació del resultat amb la primera línia de la sèrie de Lyman (121,6nm) de

l’espectre d’emissió de l’àtom d’hidrogen. Realització d’una fitxa d’exercicis per

interpretar l’espectre d’emissió de l’àtom d’hidrogen.

SESSIÓ 7A: Correcció de la fitxa proposada a la sessió 6.

SESSIÓ 8A: Explicació de la generalització i les limitacions de la teoria de Bohr.

Descripció del model ondulatori i corpuscular de la llum. Explicació de l’efecte

fotoelèctric i realització d’exercicis. Deducció de la relació entre la freqüència

llindar i la longitud d’ona llindar. Consulta a http://www.educaplus.org/play-112-

Efecto-fotoel%C3%A9ctrico.html.

SESSIÓ 9A: Explicació de l’ampliació de la teoria de Bohr ( estructura fina de

l’espectre de l’àtom d’hidrogen, Sommerfeld, efecte Zeeman ... ), de la Teoria

mecànico-quàntica ( de Broglie, Schrödinger, Heisemberg) i el model atòmic actual

(concepte d’orbital).

SESSIÓ 10A: Explicació del significat dels nombres quàntics en el model atòmic

actual i deducció del quadre dels números quàntics fins al tercer nivell quàntic.

SESSIÓ 11A: Explicació de la mecànica quàntica en els àtoms polielectrònics (Principi

d’Aufbau, Principi d’exclusió de Pauli i Regla de la màxima multiplicitat de Hund).

Realització de les configuracions electròniques dels àtoms de Z=1 fins a Z=18 i relació

amb el quadre de nombres quàntics deduït a la sessió 10.

SESSIÓ 12A: Realització i correcció d’una fitxa d’exercicis relacionats amb les

configuracions electròniques dels àtoms. Complementem els exercicis amb els

proposats a la pàgina: (http://www.educaplus.org/play-73-Configuraci%C3%B3n-

electr%C3%B3nica.html).

SESSIÓ 13I: Elaboració d’un treball en grup sobre els mètodes actuals emprats per

l’anàlisi de substàncies: espectroscòpia d’UV-visible, espectroscòpia IR,


- 40 -

espectroscòpia de masses i RMN.

SESSIÓ 14A: Exposició oral del resum realitzat a la sessió 13.

SESSIÓ 15A: Repàs dels conceptes i dels exercicis més importants de la unitat.

SESSIÓ 16A: Examen de la unitat.

SESSIÓ 17A: Correcció de l’examen.

SESSIÓ 18A: Activitat de consolidació: fitxa d’exercicis.

Activitat d’ampliació: Efecte Compton.


- 41 -


TÍTOL LA TAULA PERIÒDICA

CG 1, 2, 3, 4, 5, 6 CE 1, 2 , 3

OBJECTIUS 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9

CONTINGUTS 1, 2, 6, 8, 10

RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES Filosofia, Física, Llengües, Matemàtiques.

CRITERIS D’AVALUACIÓ 1, 2, 3, 8, 9, 13

SESSIÓ 1A: Lectura dels textos: “El descobriment dels elements” i “La classificació

dels elements: el naixement de la taula periòdica” ( Annex 4 ) i visió del vídeo que es

troba a http://www.youtube.com/watch?v=Ofp9kv1H_0M.

SESSIÓ 2A: Construcció de la taula periòdica i estudi.

SESSIÓ 3A: Definició i deducció de la variació en un grup i en un període de la taula

periòdica de les propietats dels àtoms: radi atòmic, radi iònic, radi covalent.

Excepcions importants. Ens ajudem de la informació que apareix a

http://www.edu365.cat/batxillerat/ciencies/taula/.

SESSIÓ 4A: Definició i deducció de la variació en un grup i en un període de la taula

periòdica de les propietats: energia de ionització, afinitat electrònica i

electronegativitat. Excepcions importants. Ens ajudem de la informació que apareix a

http://www.edu365.cat/batxillerat/ciencies/taula/.

SESSIÓ 5A: Explicació i deducció de les característiques més importants dels

metalls, dels no metalls i dels semimetalls. Realització de les activitats proposades a

http://www.xtec.es/aulanet/ud/ciencies/taula/activitats.htm.

SESSIÓ 6A: Realització del “Megaexercici”. S’acaba per deures.

SESSIÓ 7A: Correcció del “ Megaexercici”, realització de més exercicis i aclariment

de dubtes abans de l’examen.

SESSIÓ 8A: Examen.


- 42 -

SESSIÓ 9I: Correcció de l’examen durant vint minuts.

Realització d’activitats de consolidació i d’ampliació durant 40 minuts.

Els alumnes amb una nota igual o inferior a 6 posen en comú les errades fetes a

l’examen i fan els exercicis de consolidació proposats en una fitxa amb l’ajuda del

professor. Els alumnes amb nota superior a 6 fan l’activitat “ El joc de la taula

periòdica “ ( Annex 4 ) buscant la informació adient a Internet, llibre de text,

apunts... Quan falten cinc minuts es dóna la solució al joc de la taula periòdica.

SESSIÓ 10L: Pràctica 13: Obtenció dels elements d’un grup, els halògens.


- 43 -


TÍTOL FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA

CG 1, 2, 3, 4, 5, 6 CE 1, 2, 3

OBJECTIUS 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10

CONTINGUTS 1, 2, 5, 30

RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES Llengües, Matemàtiques

CRITERIS D’AVALUACIÓ 1, 2, 3, 5, 8, 10, 12

SESSIÓ 1A: Examen avaluació inicial i correcció. (15’)

Explicació del concepte de valència i número d’oxidació. Substàncies simples.

Combinacions binàries de l’oxigen ( explicació de les tres nomenclatures: Sistemàtica,

Stock i Tradicional ) i realització dels exercicis del quadern.

SESSIÓ 2A: Examen 1 de 10 substàncies simples i òxids. Correcció de l’examen.

Combinacions binàries de l’hidrogen: hidrurs metàl·lics, halurs i hidrurs volàtils.

Realització i correcció dels exercicis corresponents del quadern.

SESSIÓ 3A: Examen 2 de 20 compostos i correcció. Sals binàries. Realització i

correcció dels exercicis corresponents del quadern.

SESSIÓ 4A: Examen 3 de 20 compostos binaris i correcció. Oxoàcids. Realització i


SESSIÓ 5A: Oxoàcids. Realització i correcció dels exercicis corresponents del

quadern.

SESSIÓ 6A: Prefixes importants: meta, piro, orto ; di, tri, tetra ... Peroxoàcids i

Tioàcids. Realització i correcció dels exercicis corresponents del quadern.

SESSIÓ 7A: Examen 4 de 20 oxoàcids i correcció.

SESSIÓ 8A: Hidròxids. Ions: cations i anions. Realització i correcció dels exercicis

corresponents del quadern.

SESSIÓ 9A: Sals neutres o oxisals. Realització i correcció dels exercicis


- 44 -


SESSIÓ 10A: Examen 5 d’hidròxids, ions, oxoàcids i sals. Correcció de l’examen.

SESSIÓ 11A: Sals àcides i bàsiques, sals dobles i sals hidratades. Realització i


SESSIÓ 12L: Pràctica 14: Determinació de la fórmula d’una sal hidratada.

SESSIÓ 13A: Compostos de coordinació. Realització i correcció dels exercicis


SESSIÓ 14I: Repàs dels conceptes i dels exercicis més importants de la unitat. Ens

podem ajudar del JClic que es troba a http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3141.

SESSIÓ 15A: Examen final de formulació i nomenclatura inorgànica. Un cop acabat

l’examen el professor penja la correcció en el plafó de l’aula per tal que cada

alumne/a s’anoti els resultats correctes i en pugui fer una valoració del que ha fet.

A partir d’aquest moment la formulació i nomenclatura inorgànica formarà part del

dia a dia. A cada examen hi haurà un apartat de formulació i nomenclatura i, per tant,

quan es repassi per l’examen es dedicarà un temps a repassar-la.

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA I L

Aquesta sessió es pot moure per tal que coincideixi amb el primer dia tornant de

Nadal.

Els alumnes que no han superat el primer trimestre fan l’examen de recuperació.

Els alumnes que han superat el primer trimestre s’encarreguen de la gestió del

laboratori.


- 45 -


TÍTOL ENLLAÇ QUÍMIC

CG 1, 2, 3, 4, 5, 6 CE 1, 2, 3

OBJECTIUS 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11

CONTINGUTS 1, 2, 3, 4, 5, 22, 23, 24, 25

RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES Biologia, CTMA, Filosofia, Física, Tecnologia,

Llengües.


SESSIÓ 1A: Explicació de la formació de l’enllaç des del punt de vista de l’energia,

dels orbitals i de les configuracions electròniques dels àtoms que s’enllacen.

Explicació dels conceptes: força d’enllaç, energia d’enllaç, distància d’enllaç, angle

d’enllaç.

SESSIÓ 2A: Explicació de l’enllaç covalent. Deducció de la formació de la molècula

d’hidrogen, nitrogen, oxigen i clor.

SESSIÓ 3A: Dibuix d’estructures de Lewis: amoníac, ió amoni, òxid de diclor, diòxid

de sofre, diòxid de carboni, fosfina, tetraclorur de carboni, ió oxoni, borà, metanol,

ió sulfat, ozó, pentaclorur de fòsfor, hexafluorur de sofre.

SESSIÓ 4A: Explicació de la ressonància: diòxid de sofre, triòxid de sofre i benzè.

SESSIÓ 5I: Deducció de la geometria de les molècules: lineal (BeCl2 i CO2), angular

(H2O i SO2), planatriangular (BH3 i CO32-) i piramidal (NH3 i PH3) ( ús dels models

atòmics i accés a http://www.educaplus.org/moleculas3d/inorganicas.html ).

SESSIÓ 6I: Deducció de la geometria de les molècules: teraèdrica ( CH4, CCl4),

bipiràmide trigonal (PCl5) i octaèdrica (SF6) ( ús de models atòmics i accés a

http://www.educaplus.org/moleculas3d/inorganicas.html ).

SESSIÓ 7L: Explicació de la polaritat dels enllaços i deducció de la polaritat de les

molècules tenint en compte la geometria ( exemples treballats a les sessions 5 i 6


- 46 -

amb la incorporació de: CCl4, CHCl3, CH2Cl2 i CH3Cl ). Evidència experimental de les

molècules polars: desviant rajolins d’aigua ( pràctica de càtedra ).

SESSIÓ 8L: Explicació de l’enllaç covalent datiu: ió oxoni, ió amoni i ió fosfoni.

Deducció de les propietats generals dels compostos covalents amb exemples al

laboratori. Cristalls atòmics o covalents.

SESSIÓ 9A: Exposició de l’enllaç iònic. Aspecte energètic de l’enllaç iònic (Cicle de

Born-Habber). Número de coordinació, cel·la elemental i estructures ( CsCl i NaCl ).

SESSIÓ 10L: Deducció de les propietats generals dels compostos iònics amb

exemples al laboratori.

SESSIÓ 11L:Exposició de l’enllaç metàl·lic. Deducció de les propietats generals dels

compostos metàl·lics amb exemples al laboratori.

SESSIÓ 12L: Evidenciació experimental de les forces intermoleculars. Diferenciació

entre forces dipol-dipol permanents i forces de dispersió. Caracterització del

comportament anòmal de l’aigua i explicació a partir de l’enllaç d’hidrogen i

reconeixement de la seva importància per explicar l’estructura espacial de les

proteïnes.

SESSIÓ 13A: Realització del “ Megaexercici “ que incorpora qüestions de les unitats

didàctiques 2, 3 i 4 i que serveix de repàs per a l’examen final de la unitat.

SESSIÓ 14A: Correcció del Megaexercici.

SESSIÓ 15L: Pràctica 15: L’enllaç i la solubilitat, l’enllaç i la conductivitat.

SESSIÓ 16A: Examen.


SESSIÓ 18I: Realització d’activitats de consolidació i d’ampliació. Els alumnes amb

una nota igual o inferior a 6 posen en comú les errades fetes a l’examen i fan

exercicis de consolidació amb l’ajuda del professor. Els alumnes amb nota superior a

6 fan, en grup, l’activitat d’ampliació “ Demostració de l’apolaritat de la molècula de

borà utilitzant vectors “ i recerca d’informació sobre “ El diborà, una molècula


- 47 -

estranya “ o “ Ceràmiques i vidres, nanotubs i cristalls líquids, què són? “ per fer un

petit treball.

SESSIÓ 19A: Demostració de l’apolaritat de la molècula de borà. Exposició oral per

part de l’alumnat de “ El diborà, una molècula estranya “ i “ Ceràmiques i vidres,

nanotubs i cristalls líquids, què són? “.


- 48 -


TÍTOL EL MOL. ESTATS DE LA MATÈRIA.

CG 1, 2, 3, 4, 5, 6 CE 1, 2, 3

OBJECTIUS 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8

CONTINGUTS 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 12, 13, 14, 15, 17

RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES Física, Llengües, Matemàtiques.

CRITERIS D’AVALUACIÓ 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 14

SESSIÓ 1A: Examen avaluació inicial i correcció. (15’)

Repàs dels conceptes: número atòmic, número màssic, ions, isòtop, isòbar,

classificació de la matèria, substàncies pures, element químic i compost, estructura

molecular i estructura gegant, fórmula empírica i molecular, mol, massa atòmica

relativa, massa molecular relativa i massa fórmula relativa.

SESSIÓ 2A: Determinació de fórmules empíriques i de la composició centesimal d’un

compost. Resolució de problemes.

SESSIÓ 3L: Pràctica 16: Determinació experimental de la constant d’Avogadro.

SESSIÓ 4L: Pràctica 17: Determinació experimental de la massa atòmica relativa

d’un metall.

SESSIÓ 5A: Exposició dels estats de la matèria: sòlid, líquid i gas. Caracterització

de les propietats dels líquids: tensió superficial i pressió de vapor i interpretació

mitjançant el model cineticomolecular. Estat de plasma.

SESSIÓ 6A: Explicació de l’estat gasós: llei general i equació d’estat dels gasos

ideals. Elaboració del model de gas real per explicar les desviacions respecte del

comportament ideal. Condicions normals i estàndard d’un gas. Realització d’una fitxa

de problemes ( deures ).

SESSIÓ 7A: Correcció dels problemes de la sessió anterior. Explicació de mescla de

gasos: llei de Dalton o de les pressions parcials. Exemples.


- 49 -

SESSIÓ 8A: Exposició de la Teoria cineticomolecular dels gasos. Realització de la

gràfica d’escalfament de 10 g de gel a -4ºC fins a 120ºC per explicar els canvis

d’estat. Realització del càlcul de l’energia necessària per portar a terme el procés

d’escalfament.

SESSIÓ 9L: Pràctica 18: La llei de Boyle. ( amb MULTILOG )




- 50 -


TÍTOL MESCLES I DISSOLUCIONS

CG 1, 2, 3, 4, 5, 6 CE 1, 2, 3

OBJECTIUS 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11

CONTINGUTS 1, 2, 3, 4, 5, 16, 18

RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES Biologia, Llengües, Física, Matemàtiques.


SESSIÓ 1A: Explicació de mescles homogènies i heterogènies ( aigua i sucre,

gasolina, sorra platja i granit), dispersions, dissolucions, tipus de dissolucions i

expressió de la composició d’una dissolució ( tant per cent en massa, tant per cent en

volum, concentració en massa, concentració o molaritat, molalitat, fracció molar i

ppm). Resolució de problemes de composició de dissolucions.

SESSIÓ 2L: Pràctica 19: preparació de 100 ml d’una dissolució 0,2 M d’hidròxid de

sodi i preparació de 100 ml d’una dissolució 0,2M d’àcid clorhídric a partir d’un àcid

clorhídric concentrat al 37% en massa i densitat 1,19 g/cm3. Aquestes solucions

poden ser utilitzades pels alumnes de segon de batxillerat per fer alguna reacció de

neutralització o alguna valoració.

Deures: resoldre les qüestions plantejades a la pràctica.

SESSIÓ 3L: Explicació de substàncies solubles i insolubles. Solució saturada i

solubilitat. Variació de la solubilitat amb la temperatura ( pràctica de càtedra: nitrat

de plom i iodur potassi, precipita iodur de plom de color groc intens, que desapareix

quan s’escalfa la solució ).

SESSIÓ 4A: Caracterització de les propietats col·ligatives de les solucions i

interpretació mitjançant el model cineticocorpuscular. Valoració de la importància de

l’osmosi en les cèl·lules, la conservació d’aliments i en les centrals dessaladores.

SESSIÓ 5L: En el laboratori i amb el material a l’abast exposició dels principals


- 51 -

mètodes de separació de les substàncies ( decantació, sedimentació, filtració per

gravetat, filtració al buit, centrifugació, evaporació, sublimació, cristal·lització,

destil·lació simple i fraccionada, extracció líquid-líquid i sòlid-líquid, i cromatografia).

Criteris de puresa de les substàncies (punt de fusió i solidificació, punt d’ebullició i

condensació, densitat, solubilitat, índex de refracció, composició centesimal i

propietats espectroscòpiques).

SESSIÓ 6L: Pràctica 20: Separació dels components d’una mescla. Realització d’un

informe de la pràctica.

SESSIÓ 7I: Elaboració en grups del treball “ Depuradores “ seguint el guió: títol,

índex, què és una depuradora?, parts d’una depuradora, com funciona?, depuradores

de Girona, depuradora de Campdorà ( situació, característiques, quantitat d’aigua

tractada ... ), conclusions i bibliografia.

SESSIÓ 8I: Exposició oral del treball realitzat a la sessió 7.

Preparació de l’examen.

SESSIÓ 9A: Examen i correcció.

ACTIVITAT VOLUNTÀRIA Pràctica 21: La destil·lació del vi.

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA II L

Aquesta sessió es pot moure per tal que coincideixi amb el primer dia tornant de

Setmana Santa.

Els alumnes que no han superat el segon trimestre fan l’examen de recuperació.

Els alumnes que han superat el segon trimestre s’encarreguen de la gestió del

laboratori.


- 52 -


TÍTOL REACCIONS QUÍMIQUES

CG 1, 2, 3, 4, 5, 6 CE 1, 2, 3

OBJECTIUS 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11

CONTINGUTS 1, 2, 5, 6, 7, 16, 29, 30, 31, 32, 33, 34

RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES Biologia,CTMA, Física, Llengües, Matemàtiques

CRITERIS D’AVALUACIÓ 1, 2, 3, 5, 6, 8, 11, 12,

SESSIÓ 1L: Pràctica de canvi físic i canvi químic: aigua i sal , ferro i àcid clorhídric.

L’equació química, els reactius, els productes i els coeficients estequiomètrics.

Relació entre el món atomicomolecular i el macroscòpic. Com es llegeix l’equació

química?

SESSIÓ 2A: Tipus de reaccions. Càlculs estequiomètrics: escriure i igualar l’equació

de la reacció, calcular les quantitats inicials, deduir el reactiu limitant si és necessari

i fer els càlculs que ens proposa el problema. Exemple.

SESSIÓ 3 i 4A: Resolució de problemes: càlcul de la massa teòrica obtinguda d’un

producte, càlcul del volum teòric obtingut d’un producte, càlcul de la massa

necessària de reactiu per obtenir un certa quantitat d’un producte, càlcul del

rendiment d’una reacció, càlcul de la puresa d’un reactiu, càlcul del tant per cent en

massa d’una mescla d’hidròxids.

SESSIÓ 5L: Pràctica 22: Càlculs estequiomètrics.

SESSIÓ 6L: Pràctica 23: Descomposició del clorat de potassi.

SESSIÓ 7L: Pràctica 24: Determinació de la proporció molar en què reaccionen dos

compostos.

SESSIÓ 8L: Pràctica 25: Quina concentració té la solució problema?

SESSIÓ 9L: Pràctica 26: Càlcul del tant per cent en massa d’una mescla d’hidròxids.

SESSIÓ 10A: Energia de les reaccions químiques: reaccions exotèrmiques i


- 53 -

endotèrmiques. Calor i entalpia.

SESSIÓ 11L: Pràctica 27: Entalpia d’una reacció química.

SESSIÓ 12L: Pràctica 28: Cinètica química: estudi qualitatiu.

SESSIÓ 13L: Reaccions àcid-base: reconeixement dels àcids i bases més comuns al

laboratori i en la vida quotidiana. Caracterització i determinació experimental de les

propietats dels àcids i les bases i interpretació mitjançant la teoria d’Arrhenius i de

Brönsted-Lowry. Definició i aplicació del concepte de pH. El paper universal i els

indicadors més habituals ( complementem el que ja s’ha explicat per fer les

pràctiques de la sessió 8 i 9 ).

SESSIÓ 14L: Pràctica 29: Determinació del contingut en àcid acetilsalicílic de dos

comprimits.

SESSIÓ 15L: Pràctica 30: Determinació de la riquesa en àcid d’un vinagre.

SESSIÓ 16A: Reaccions de precipitació: solubilitat, reaccions d’identificació d’ions.

SESSIÓ 17L: Pràctica 31: Duresa de l’aigua i la seva eliminació per precipitació.

SESSIÓ 18L: Observació experimental de diferents reaccions redox.

Caracterització de l’evolució del concepte d’oxidació des de la combinació amb

l’oxigen fins a la pèrdua o separació parcial d’electrons. Elaboració del concepte

d’estat d’oxidació i identificació de les reaccions redox per observació de la variació

dels estats d’oxidació. Identificació dels oxidants i reductors més comuns.

SESSIÓ 19L: Pràctica 32: Anàlisis d’una pastilla per combatre l’anèmia.

SESSIÓ 20L: Relació entre propietats, estructura i aplicacions dels polímers.

Caracterització de les reaccions de polimerització i identificació experimental dels

polímers a partir de les seves propietats.

SESSIÓ 21 A: Resolució de problemes i repàs per l’examen.



SESSIÓ 24A: Activitat de consolidació: realització en grups de quatre d’una fitxa


- 54 -

d’exercicis. Els alumnes amb una nota superior a 6 ajuden als altres. Quan falten 15

minuts es fa la correcció.

ACTIVITAT VOLUNTÀRIA Pràctica 33: Construcció d’una pila Daniell i Electròlisi.


- 55 -


TÍTOL LA QUÍMICA DEL CARBONI

CG 1, 2, 3, 4, 5, 6 CE 1, 2, 3

OBJECTIUS 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11

CONTINGUTS 1, 2, 26, 27, 28

RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES Biologia, , Filosofia, Tecnologia, Llengües,

Matemàtiques.


SESSIÓ 1A: Examen avaluació inicial i correcció (15’)

Introducció a la química del carboni. Alcans. Realització i correcció dels exercicis


SESSIÓ 2A: Alquens i alquins. Realització i correcció dels exercicis corresponents

del quadern.

SESSIÓ 3A: Cicloalcans, cicloalquens i cicloalquins. Hidrocarburs aromàtics. Derivats

halogenats. Realització i correcció dels exercicis corresponents del quadern.

SESSIÓ 4A: Examen 1 de 30 compostos i correcció.

SESSIÓ 5A: Alcohols i fenols. Èters. Aldehids i cetones. Realització i correcció dels

exercicis corresponents del quadern.

SESSIÓ 6L: Pràctica 34: Algunes característiques dels aldehids i de les cetones.

Reacció de Fehling i Tollens.

SESSIÓ 7A: Àcids carboxílics. Esters. Amines, amides i nitrils. Realització i


SESSIÓ 8A: Examen 2 de compostos oxigenats i nitrogenats. Correcció.

SESSIÓ 9A: Isomeria.

SESSIÓ 10A: Reaccions químiques orgàniques.

SESSIÓ 11L: Pràctica 35: Reacció d’esterificació.


- 56 -

SESSIÓ 12 i 13I: Elaboració d’un treball ( grups de dos ) sobre algun dels següents

temes: el petroli, productes que s’obtenen del petroli, combustibles, característiques

d’un combustible per a motors d’explosió, el craqueig, la isomerització, la reforma,

contaminació dels motors de combustió i mètodes per reduir-la, els biocombustibles.

Recerca d’informació a INTERNET, llibres ...

SESSIÓ 14I: Exposició oral dels treballs.

SESSIÓ 15A: Caracterització de macromolècules naturals d’interès biològic

(http://www.educaplus.org/moleculas3d/alcanos_lin.html).

SESSIÓ 16A: Caracterització dels processos de síntesi d’alguns compostos orgànics

i, en particular, d’algun medicament. Valoració de les repercussions en la societat de

la indústria farmacèutica.

SESSIÓ 17L: Descripció d’alguns mètodes emprats per identificar principis actius en

un fàrmac, com ara cromatografia en capa fina. Realització experimental d’una

separació de components per cromatografia en capa fina.

SESSIÓ 18A: Repàs per l’examen de la unitat.

( http://www.educaplus.org/moleculas3d/alcanos_lin.html ).

SESSIÓ 19A: Examen final de la unitat. Quan s’acaba el professor penja en el plafó

de l’aula l’examen corregit.

SESSIÓ 20A: Activitat de consolidació: realització en grups de quatre d’una fitxa

d’exercicis.

Activitat d’ampliació: Síntesi orgànica.


- 57 -


TÍTOL ITINERARI GEOQUÍMIC

CG 1, 2, 3, 4, 5, 6 CE 1, 2, 3

OBJECTIUS 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11

CONTINGUTS 1, 2, 3, 7, 16, 22, 26, 29, 30, 31, 32, 33, 34

RELACIÓ AMB ALTRES MATÈRIES CTMA, Filosofia, Física, Llengües,

Matemàtiques

CRITERIS D’AVALUACIÓ 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 10, 11, 12, 13

SESSIÓ 1L: Realització del treball previ.

SESSIÓ 2: Sortida.

SESSIÓ 3L: Realització, en grups, del treball proposat en el quadern.

SESSIÓ 4L: Realització, en grups, del treball proposat, posta en comú dels resultats

obtinguts i valoració de la sortida.

COMIAT (AULA) NÚMERO DE SESSIONS 1

ACTIVITATS

1.- Notes.

2.- Enquesta d’avaluació del curs.

3.- Recomanacions per l’estiu ( Annex 4 ).

4.- Quin significat té ara la frase “ Tot és química “ ?

5.- Què ens espera a segon de batxillerat?

MATERIAL PROFESSOR: fotocòpies de l’enquesta i del full de recomanacions per

l’estiu.


- 58 -

UD1

UD2

UD3

UD4

UD5

UD6

UD7

UD8

UD9

UD10

CB

1,2,3,4,5,6

1,2,3,4,5,6

1,2,3,4,5,6

1,2,3,4,5,6

1,2,3,4,5,6

1,2,3,4,5,6

1,2,3,4,5,6

1,2,3,4,5,6

1,2,3,4,5,6

1,2,3,4,5,6

CE

1,2,3

1,2,3

1,2,3

1,2,3

1,2,3

1,2,3

1,2,3

1,2,3

1,2,3

1,2,3

OBJECTIUS

2,3,4,5,6,7,

8,9,10,11

1,2,3,4,5,6,

7,8,9,10,11

1,2,3,4,5,

6,7,8,9

1,2,3,4,5,

6,7,8,10

1,2,3,4,5,6,

7,8,9,10,11

1,2,3,4,5,

6,7,8

1,2,3,4,5,6,

7,8,9,10,11

1,2,3,4,5,6,

7,8,9,10,11

1,2,3,4,5,6,

7,8,9,10,11

1,2,3,4,5,6,

7,8,9,10,11

COTINGUTS

1, 2, 30

1,2,3,4,9,10

11,19,20,21

1,2,6

8,10

1,2,5,30

1,2,3,4,5

22,23,24,25

1,2,3,4,5,6,7

12,13,14,15,17

1,2,3,4,5

7,16,18

1,2,5,6,7,16,29

30,31,32,33,34

1,2,26

27,28

1,2,3,7,16,22,26

29,30,31,32,33,34

R.MATÈRIES

2,6,7

3,4,6,7

3,4,6,7

6,7

1,2,3,4,5,6

4,6,7

1,4,6,7

1,2,4,6,7

1,3,5,6,7

2,3,4,6,7

C.AVALUACIÓ

1,2,3,8,12

1,2,3,9

1.2.3.8.

9,13

1,2,3,5,8,

10,12

1,2,3,5,8,9,13

1,2,3,4,5,

6,7,8,14

1,2,3,5,

6,8,12

1,2,3,5,6,

8,11,12

1,2,3,5,

8,10,12

1,2,3,4,5,6,8,

10,11,12,13

11.- QUADRE RESUM.

Taula 4


- 59 -

12.- BIBLIOGRAFIA.

CASTELLS, Pere ; RIBA, Núria ; ANDREU, Francesc. Química 1 . Madrid:

Mc Graw Hill, 2008.

CAAMAÑO, Aureli ; CORORMINAS, Josep. Seminari Permanent de

Formadors de Física i Química. Treballs pràctics de química. Octubre de

2002. < http://www.xtec.es/cdec/recursos/pagines/practicq.htm >

[Consulta: 22 març 2009].

LÓPEZ, Víctor ; MORALES, José Vicente ; SÁNCHEZ, José Antonio. Física

y Química. Programación Didàctica. Sevilla: Editorial MAD, S.L. , 2007.

MASJUAN, J ; PELEGRÍN, J. Química 2. Barcelona: Casals, 2004.

RAMÍREZ, Lorenzo. Coses de Física i Química II. Pàgina personal.

<http://www.xtec.cat/~jramire7/ciencies.htm> [Consulta: 21 març 2009].

Catalunya. Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació

dels ensenyaments del batxillerat. Diari Oficial de la Generalitat de

Catalunya, 29 de juliol de 2008, núm. 5183 , pp. 59042-59402.

Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació. Del currículum a les

programacions, una oportunitat per a la reflexió pedagògica a l’educació

bàsica [en línea]. Direcció General de l’Educació Bàsica i el Batxillerat. Març

de 2009. < http ://phobos.xtec.cat / edubib / intranet / file.php?file = docs

/ programacio / del_curriculum_a_les_programacions.pdf > [Consulta: 28

febrer 2009].